Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

CMC Volcans i terratrèmols

17,999 views

Published on

U.D. 3 El planeta Terra

Published in: Education
  • Be the first to comment

CMC Volcans i terratrèmols

  1. 1. VOLCANS IVOLCANS I TERRATRÈMOLS FENÒMENS ASSOCIATS A LA GEODINÀMICA INTERNA
  2. 2. La teoria de la tectònica de plaques explica la distribució de volcans i terratrèmols del planeta. Els moviments de les plaques provoquen: - Zones d'acumulació de tensions que s'alliberen en forma de terratrèmols, especialment en els límits entre plaques del tipus convergent i transformant. - Zones de concentració de volcans en límits convergents i divergents, ja que ambdós moviments poden afavorir l'ascens de materials fosos de l'astenosfera.
  3. 3. El vulcanisme i l'activitat sísmica són dos fenòmens estretament lligats a la geodinàmica interna i a la tectònica de plaques.
  4. 4. El Cinturó de Foc del Pacífic (o Anell de Foc del Pacífic) està situat a les costes de l'oceà Pacífic i es caracteritza per concentrar algunes de les zones de subducció més importants del món, el que ocasiona una intensa activitat sísmica i volcànica en les zones que abasta.
  5. 5. ELS VOLCANSELS VOLCANS QUÈ ÉS UN VOLCÀ LOCALITZACIÓ DELS VOLCANS PARTS D'UN VOLCÀ PRODUCTES VOLCÀNICS TIPUS DE VOLCÀ ERUPCIONS MÉS IMPORTANTS PERILLOSITAT I RISC VOLCÀNIC MEDICIÓ I AVALUACIÓ D'UNA ERUPCIÓ VOLCÀNICA PREVENCIÓ DELS RISCOS VOLCÀNICS
  6. 6. Un volcà és una manifestació de la dinàmica de la Terra, que s'expressa mitjançant la sortida a l'exterior de matèria fosa de l'interior. ELS VOLCANSELS VOLCANS
  7. 7. ELS VOLCANSELS VOLCANS Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix lava (roca fosa) i gasos de l'interior d'un planeta. L'ascens succeeix generalment en episodis d'activitat violenta denominats erupcions. En acumular-se el material que sorgeix de l'interior es forma una estructura cònica en la superfície que pot formar elevacions des d'unes centenes de metres fins a uns quants quilòmetres (con volcànic).
  8. 8. ELS VOLCANSELS VOLCANS Les erupcions volcàniques es donen per ascens de magma a la superfície. Encara que el vulcanisme és més abundant en les plaques divergents i convergents també es dóna a les transformants. A les dorsals o zones de rift, el vulcanisme està directament relacionat amb el mecanisme de creació d’escorça. A les zones de subducció el vulcanisme està associat a la penetració de la capa litosfèrica oceànica al mantell. És el cas de l'anomenat Cinturó de Foc en l'oceà Pacífic.
  9. 9. LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE VOLCANSLOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE VOLCANS
  10. 10. PARTS D'UN VOLCÀPARTS D'UN VOLCÀ En un volcà de es distingeixen les següents parts: * Cambra magmàtica: Lloc on s'acumula el magma. * Xemeneia: Conducte per on surten a l'exterior els materials volcànics des de la càmera magmàtica. * Cràter: Orifici de sortida al final de la xemeneia. * Con volcànic: Monticle format per l'acumulació dels materials que llança el volcà (renta i materials piroclàstics). En el con principal pot haver petits cons adventicis o paràsits associats a xemeneies secundàries. * Dic o filó: Fractura del terreny per la qual ascendeix el magma sense arribar a sortir a l'exterior. En refredar aquest magma dóna lloc a roques filonianes. * Colada de lava. Rius de lava que surten del cràter.
  11. 11. PARTS D'UN VOLCÀPARTS D'UN VOLCÀ
  12. 12. PARTS D'UN VOLCÀPARTS D'UN VOLCÀ
  13. 13. PRODUCTES VOLCÀNICSPRODUCTES VOLCÀNICS Els productes volcànics es poden classificar en tres grups: Productes gasosos: gasos, núvols ardents, fumaroles Productes líquids: laves, lahars Productes sòlids: cendres,lapil·li, bombes
  14. 14. PRODUCTES VOLCÀNICSPRODUCTES VOLCÀNICS Productes gasosos: - Gasos: els més comuns són el vapor d'aigua, el diòxid de carboni (CO2 ), monòxid de carboni (CO), diòxid de sofre (SO2 ). Aquests gasos es troben dissolts en el magma, però en disminuir la pressió, se separen i són els primers a arribar a la superfície. - Núvols ardents: Formats per gasos a elevades temperatures (diversos centenars de graus) que van acompanyats d'una densa massa de cendres en suspensió. Pel seu propi pes roden vessant avall incendiant i destruint tot el que troba al seu camí. - Durant la fase de repòs, molts volcans emeten gasos. Aquestes emanacions gasoses relacionades amb el vulcanisme, reben el nom de fumaroles.
  15. 15. PRODUCTES VOLCÀNICSPRODUCTES VOLCÀNICS Productes líquids: - Lava: Són els materials fosos que surten pel cràter i es vessen sobre la superfície formant colades. Temperatura entre 900ºC i 1500ºC. En refredar-se produeix roques volcàniques. - Lahars: Es formen en aquells volcans que tenen neu al cim. En fondre la neu del volcà, l'aigua es barreja amb les cendres i es formen rius de fang.
  16. 16. PRODUCTES VOLCÀNICSPRODUCTES VOLCÀNICS colada de lava
  17. 17. PRODUCTES VOLCÀNICSPRODUCTES VOLCÀNICS Productes sòlids: Són fragments de lava o de roca de les parets que són llançats a l'exterior per la pressió dels gasos. Segons la seva grandària es denominen: - Cendres: Mida de pols (<2 mm), poden mantenir-se en suspensió en l'atmosfera molt de temps. - Lapil·li: fragments de fins 5 cm aprox. - Bombes volcàniques: Amb grandària des grams fins blocs de grans dimensions, de forma més o menys fusiforme.
  18. 18. Quan els volcans no estan en erupció però no estan apagats, en moltes zones volcàniques es produeixen emissions de gasos o de líquids a elevades temperatures. Una de les manifestacions del vulcanisme atenuat són els guèisers. Un guèiser és una font natural d'aigua calenta que fa erupció periòdicament. Aquestes erupcions són causades per l'acumulació d'aigua calenta i vapor atrapats a l'interior de la terra. Quan la pressió del vapor és prou gran, el guèiser erupciona i l'aigua calenta surt a l'exterior. ELS GUÈISERSELS GUÈISERS
  19. 19. TIPUS DE VOLCANSTIPUS DE VOLCANS Els volcans es poden classificar de diferents maneres. Segons la forma i la mida del conducte per on surt el magma, els volcans poden ser: Volcans fissurals: la lava surt en enorme quantitat a través d'una fissura de gran longitud. La lava pot arribar a cobrir grans extensions de terreny, com a l'altiplà del Dècan a l'Índia. Volcans puntuals són els volcans clàssics, en què l'efusió es produeix per un punt.
  20. 20. TIPUS DE VOLCANSTIPUS DE VOLCANS Una altra manera de classificar els volcans és a partir del tipus d'erupció: Tipus Hawaià: És relativament tranquil, i generalment es caracteritzen pels llacs de lava i fluxos de lava extensos que es generen. Tipus Estrombolià: Erupcions, que són de duració limitada, en què els gasos atrapats s'acumulen davall de la lava i periòdicament són expulsades a l'aire masses de lava i cendres. Tipus Vulcanià: Aquest tipus d'erupció és el més violent, perquè la lava més viscosa se solidifica entre les erupcions, i els gasos atrapats, aconsegueixen una alta pressió abans que la lava superior sigui expulsada del cràter. Tipus Plineà: És molt violent; el magma saturat amb gas és expulsat a una gran altura, generant grans volums de cendra. Tipus Peleà: Està caracteritzat per la generació de fluxos incandescents de piroclastos que baixen per les vessants del volcà a altes velocitats.
  21. 21. TIPUS DE VOLCANSTIPUS DE VOLCANS
  22. 22. ERUPCIONS MÉS IMPORTANTSERUPCIONS MÉS IMPORTANTS Mount St. Helens (EUA) abans i després del 18 maig de 1980 Krakatoa (Indonèsia) el 1883. Aquest és l'Anak Krakatau ('Fill del Krakatoa'), sorgit en el mateix lloc que el Krakatoa El Tambora va erupcionar el 1815, deixant aquesta caldera
  23. 23. ERUPCIONS MÉS IMPORTANTSERUPCIONS MÉS IMPORTANTS Pinatubo (Filipines) juny 1991 El Nevado del Ruiz (Colòmbia). L'erupció del novembre de 1985 va causar la tragèdia d'Armero, que va quedar sepultat pel lahar. ← Mont Pelée (Illa Martinica) 1902 Volca Etna (Illa Sicilia) el volcà actiu més gran d'Europa →
  24. 24. ERUPCIONS MÉS IMPORTANTSERUPCIONS MÉS IMPORTANTS Altres erupcions importants han estat: - Mont Vesuvi (79 d.C) a Itàlia: la cendra va engolir Pompeia, Herculà i Stabia . - Fa uns 70.000 anys, després de la supererupció del llac Toba a l'illa de Sumatra, a Indonèsia, es va produir un perllongat hivern a causa de l'activitat volcànica. La teoria de la gran catàstrofe de Toba, que recolzen alguns antropòlegs i arqueòlegs, afirma que va tenir conseqüències mundials, i va matar la majoria dels éssers humans que llavors vivien, tot creant un coll d'ampolla poblacional que van condicionar l'herència genètica de tots els humans actuals
  25. 25. Mayon Volcano en les illes Philippines
  26. 26. PERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICSPERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICS Des de l’Antiguitat els grups humans han localitzat els seus assentaments en zones volcàniques perquè són terrenys molt fèrtils per a l’agricultura. És per això que al llarg de la història s’ha produït un nombre important de desastres causats per la manifestació d’aquest risc natural. De totes formes, del conjunt de desastres naturals, les erupcions volcàniques representen el 2% de les pèrdues anuals. Dels 700 volcans que hi ha al món, uns 50 entren en erupció anualment. Els darrers 10.000 anys han entrat en erupció uns 1300 volcans. El risc volcànic a diferència d'altres fenòmens naturals, presenta múltiples facetes, un mateix volcà pot tenir diferents tipus d'erupcions, i fins i tot durant el desenvolupament d'una erupció pot canviar la seva dinàmica, podent passar d'una activitat relativament tranquil·la a una altra molt violenta.
  27. 27. PERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICSPERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICS En general es distingeixen set perills volcànics principals: colades de lava, caiguda de cendres, fluxos piroclàstics, emanacions de gasos, lahars, lliscaments de vessant i tsunamis.
  28. 28. PERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICSPERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICS Els perills volcànics es concreten en forma de: Colades de lava; en funció de la seva composició poden cobrir extenses àrees. Els perills més grans d’aquests processos es produeixen per enterrament, pressió i incendi. Fluxos i caiguda de piroclasts: els més grans són projectats a grans distàncies, En alguns casos, la columna no té suficient força per elevar tot aquest material i aquest cau sobre el volcà, baixant ràpidament pels vessants i formant densos fluxos que es mouen a gran velocitat (500 km/hora) i a temperatures molt elevades (700 º C), poden recórrer fins a 100 km de distància. Emanacions de gasos: la major part dels gasos emesos pels volcans són vapors d’aigua, CO, CO2 , òxids de sofre, sulfur d’hidrogen, clor i fluor que poden ser molt perillosos. Aquests gasos es transporten com aerosols i poden romandre molt temps a l’atmosfera. Si els compostos de sofre, clor o fluor reaccionen amb l’aigua es converteixen en àcids tòxics per a les persones i animals. Esfondraments del con volcànic, els vessants del qual cedeixen sobtadament desencadenant un devastador allau. Terratrèmols volcànics, tsunamis, el desplaçament del magma provoca fractures que originen terratrèmols petits
  29. 29. PERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICSPERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICS El volcà Eyjafjallajökull el 2010 va provocar un núvol de cendres que va afectar part d'Europa
  30. 30. PERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICSPERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICS El 13 de Novembre de 1985, va ocórrer una de les pitjors tragèdies associades al vulcanisme: la desaparició literal del Municipi d'Armero (Colòmbia) sota el lahar del Nevado del Ruíz.
  31. 31. PERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICSPERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICS L’erupció del volcà Pinatubo (Filipines) el juny de 1991, després de 500 anys d'inactivitat, va produir una pluja de piroclasts amb conseqüències importants per al clima degut als alts continguts de cendra i sofre
  32. 32. PERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICSPERILLOSITAT I RISCOS VOLCÀNICS Soterrament per cendres: erupció del volcà Puyehue (Xile)
  33. 33. MEDICIÓ I AVALUACIÓ D'UNA ERUPCIÓ VOLCÀNICAMEDICIÓ I AVALUACIÓ D'UNA ERUPCIÓ VOLCÀNICA És molt difícil assignar una magnitud a una erupció d'una manera quantitativa. Walker (1980) suggerí que es necessiten cinc paràmetres per caracteritzar adequadament la naturalesa i grandària d'una erupció explosiva: - magnitud de massa: és la massa total del material expulsat amb l'erupció. - intensitat: és la raó a què el magma és expulsat (massa/temps). - poder dispersiu: és l'àrea sobre el qual es distribueixen els productes volcànics i està relacionada amb l'altura de la columna eruptiva. - violència: és una mesura de l'energia cinètica alliberada durant les explosions, relacionada amb l'abast dels fragments llançats, - potencial destructiu: és una mesura de l'extensió de la destrucció d'edificacions, terres cultivables i vegetació, produïda per una erupció.
  34. 34. L'índex d'explosivitat volcànica o IEV (originalment en anglès, Volcanic Explosivity Index, VEI) va ser ideat per Chris Newhall del Servei Geològic dels EUA i Stephen Self de la Universitat de Hawaii el 1982 per proporcionar una mesura relativa de la força explosiva de les erupcions del volcans. És un índex que ens dóna una mesura relativa sobre com d'explosiva o violenta pot ser una erupció volcànica. El VEI es determina a base del volum dels productes expulsats, l'alçada del núvol eruptiu i la descripció del tipus de l'erupció. Pot tenir valors entre 0 (erupcions no explosives) i 8 (erupcions molt explosives). MEDICIÓ I AVALUACIÓ D'UNA ERUPCIÓ VOLCÀNICA: IEVMEDICIÓ I AVALUACIÓ D'UNA ERUPCIÓ VOLCÀNICA: IEV
  35. 35. IEV de lesIEV de les ERUPCIONSERUPCIONS
  36. 36. PREVENCIÓ DELS RISCOS VOLCÀNICSPREVENCIÓ DELS RISCOS VOLCÀNICS La vigilància de volcans es fa mesurant instrumentalment l'activitat sísmica, la deformació, l’emissió de gasos i temperatures anòmales, complementat la informació obtinguda amb l'observació directa. • L’observació directa: hi ha fenòmens fàcilment observables com els sorolls, lleus moviments sísmics, aparició de fumaroles, contaminació d'aigües amb gasos volcànics, variació del nivell dels pous d'aigua. • Vigilància sísmica: el seguiment de l'activitat sísmica és la més antiga de les tècniques de vigilància de volcans. Els sismes poden indicar moviment del magma i la conseqüent obertura de fissures en profunditat. • Control de la deformació del sòl, canvi de l’angle de pendent i augment del volum del volcà provocat per la pujada del magma. • Estudi i seguiment de la composició dels gasos i activitat fumaròlica. • Estudi dels canvis en la composició química de l’aigua.
  37. 37. PREVENCIÓ DELS RISCOS VOLCÀNICSPREVENCIÓ DELS RISCOS VOLCÀNICS Les principals mesures de prevenció han de contemplar en els següents punts: • Mesures estructurals: construcció de dics, barreres, túnels, sistemes de refredament amb aigua, amb l’objectiu de desviar o aturar els fluxos de lava que poden amenaçar elements vulnerables. • Coneixement de l’activitat volcànica • Sistema de vigilància permanent • Ordenació dels usos i gestió del territori • Planificació d’emergències: l’adopció d’una resposta planificada davant una situació de risc, és una mesura preventiva molt important per tal d’evitar danys greu a la població. • Educació i divulgació: És molt important que la població, cossos d'emergència i organismes rebin una informació precisa sobre els fenòmens volcànics i les mesures de prevenció existents. De poc serveix un pla d'emergència si aquest no es coneix i no és assumit per la població.
  38. 38. QUÈ ÉS UN TERRATRÈMOL LOCALITZACIÓ DELS TERRATRÈMOLS TERRÀTREMOLS MÉS IMPORTANTS MESURA DELS TERRÀTREMOLS PERILLOSITAT I RISC SÍSMIC PREVENCIÓ DELS RISCOS SÍSMICS TERRATRÈMOLSTERRATRÈMOLS
  39. 39. Un terratrèmol és un alliberament sobtat d'energia que es produeix en l'interior de la terra a causa de les ones elàstiques que es propaguen des del focus fins a qualsevol punt de la superfície, provocant sacsejades brusques del terreny d'intensitat variable i, generalment, de curta durada i que pot ocasionar danys considerables. TERRATRÈMOLSTERRATRÈMOLS
  40. 40. El moviment de les plaques provoca tensions fins a arribar a un punt, que la resistència del material no pot suportar la tensió i es trenca, alliberant sobtadament tota aquesta energia en forma d'ones que es propaguen en totes direccions produint una sacsejada del terreny, al que anomenem sisme o terratrèmol. TERRATRÈMOLSTERRATRÈMOLS
  41. 41. El trencament de la roca que es produeix es coneix amb el nom de falla. El punt on es produeix l'alliberament d'energia és l’hipocentre, i la seva projecció sobre la superfície terrestre és l'epicentre. Els hipocentres es localitzen a diferents profunditats, arribant els més profunds fins a 700 quilòmetres. TERRATRÈMOLSTERRATRÈMOLS
  42. 42. A escala global, els terratrèmols es distribueixen, anàlogament al vulcanisme, a les zones tectònicament actives (vores de placa). LOCALITZACIÓ DELS TERRATRÈMOLSLOCALITZACIÓ DELS TERRATRÈMOLS
  43. 43. Els terratrèmols també s'originen en altres processos naturals, com les erupcions volcàniques o els impactes de meteorits, fins i tot poden tenir origen artificial (explosions de bombes o de barrinades). TERRATRÈMOLSTERRATRÈMOLS Projecte Castor davant les costes de les Terres de l'Ebre: injeccions de gas al subsòl que provocaven petits sismes
  44. 44. Les ones sísmiques són les ones d’energia causades pel trencament sobtat de roques de l’interior de la Terra, que es propaguen des de l'hipocentre en totes direccions i que provoquen un desplaçament de les partícules del terreny. Aquest desplaçament és el que enregistren els sismògrafs. Bàsicament existeixen dos tipus d’ones sísmiques: ones internes i ones superficials. Les ones internes es propaguen molt més ràpidament i poden travessar les capes de l’interior de la Terra, mentre que les ones superficials només es mouen al llarg de la superfície de la Terra. LES ONES SÍSMIQUESLES ONES SÍSMIQUES
  45. 45. TIPUS D'ONES SÍSMIQUESTIPUS D'ONES SÍSMIQUES Un terratrèmol allibera energia sísmica que es propaga tant en forma d’ones internes com en forma d’ones superficials. Ones internes: - Ones primàries o P - Ones secundàries o S Ones superficials: - Ones Rayleigh o R - Ones Love o L A causa de la diferència de velocitats de les diferents ones, quan sentim un terratrèmol les primeres sacsejades són degudes a les ones P, les següents a les ones S i per últim a les ones superficials. La diferent velocitat de les ones és la propietat que s'utilitza per determinar la localització del terratrèmol.
  46. 46. TIPUS D'ONES SÍSMIQUESTIPUS D'ONES SÍSMIQUES Ones internes: - Ones primàries o P: són les més ràpides i es poden propagar per qualsevol material, ja sigui líquid o sòlid. Són les ones que es propaguen en el mateix sentit que la vibració de les partícules. - Ones secundàries o S: més lentes que les ones P i no es propaguen per medis líquids. Es propaguen perpendicularment al sentit de vibració de les partícules. Ones superficials: - Ones Love o L: Són més ràpides que les R. El terreny es mou horitzontalment i de manera perpendicular a la direcció de propagació en ser afectat per aquest tipus d’ones. Aquestes ones no es poden propagar per superfícies fluides. - Ones Rayleigh o R: es mou rodant amunt i avall de manera similar a les onades que es produeixen al mar. Acostumen a ser molt més energètiques que les altres ones i, en molts casos, són les responsables que els esdeveniments es notin.
  47. 47. TIPUS D'ONES SÍSMIQUESTIPUS D'ONES SÍSMIQUES
  48. 48. Les ones sísmiques són enregistrades en els sismògrafs. Els primers sismògrafs van ser construïts a principis del segle XX. Actualment els sismògrafs són instruments molt sofisticats però el principi bàsic emprat és el mateix: una massa suspesa d'un marc o d’una columna que reposa sobre el sòl; la massa és, per tant, relativament independent del moviment del marc. MESURA DE LES ONES SÍSMIQUESMESURA DE LES ONES SÍSMIQUES
  49. 49. LES ONES SÍSMIQUES RECOLLIDES EN UN SISMOGRAMALES ONES SÍSMIQUES RECOLLIDES EN UN SISMOGRAMA
  50. 50. MESURA DELS TERRATRÈMOLSMESURA DELS TERRATRÈMOLS MAGNITUD I INTENSITAT La grandària i la importància d'un terratrèmol pot quantificar-se atenent a dos paràmetres: la intensitat i la magnitud del sisme. Magnitud i intensitat són dos conceptes diferents que no han de ser confosos, malgrat els mitjans de comunicació acostumin a utilitzar-los com a sinònims. La magnitud d'un terratrèmol es refereix a un valor numèric que quantifica l'estimació de l'energia alliberada. La intensitat descriu els efectes del terratrèmol en funció del punt d'observació.
  51. 51. MAGNITUD DEL TERRATRÈMOLMAGNITUD DEL TERRATRÈMOL La magnitud és una dada instrumental que ens indica la grandària del terratrèmol. És un indicador de l'energia que ha alliberat el terratrèmol. És una mesura objectiva de l'energia d'un sisme feta amb sismògrafs. L'escala més coneguda i usada és l'escala de Richter (1935) i mesura el "logaritme de la màxima amplitud d'un sismograma registrat per un instrument estàndard, a una distància de 100 quilòmetres de l'epicentre". Com l'escala és logarítmica el pas d'una unitat a la següent suposa multiplicar l'energia per deu. Així, entre un terratrèmol de magnitud 6,0 i un de magnitud 7,0 significa que les ones tenen una amplitud 10 vegades major. A pesar que la magnitud d'un terratrèmol no té un límit superior, la major alliberació d'energia que ha pogut ser mesurada va ser durant el terratrèmol de Xile del 22 de maig de 1960 que va arribar a una magnitud de 9,5.
  52. 52. MAGNITUD DEL TERRATRÈMOLMAGNITUD DEL TERRATRÈMOL
  53. 53. MAGNITUD DEL TERRATRÈMOLMAGNITUD DEL TERRATRÈMOL
  54. 54. INTENSITAT DEL TERRATRÈMOLINTENSITAT DEL TERRATRÈMOL És una mesura basada en les sensacions percebudes per les persones durant la sacsejada i en els efectes que produeix el terratrèmol al terreny i en les construccions. Varia amb la distància a l'epicentre. Aquesta escala, que s'escriu amb números romans, té un límit superior de XII que es defineix pel col·lapse total de les edificacions. Hi ha diverses escales d'intensitat: L'escala MSK (Medvedev-Sponheuer-Karnik) utilitzada en la majoria dels països europeus i és l'oficial a l’Estat Espanyol. L'escala de Mercalli (MM en la seva versió modificada) L'escala de Shindo de l'agència meteorològica japonesa. L'escala EMS98 o escala macrosísmica europea.
  55. 55. INTENSITAT DEL TERRATRÈMOL: escala de MERCALLIINTENSITAT DEL TERRATRÈMOL: escala de MERCALLI
  56. 56. INTENSITAT DEL TERRATRÈMOL:INTENSITAT DEL TERRATRÈMOL: Escala Macrosísmica Europea (EMS-98)Escala Macrosísmica Europea (EMS-98) Intensitat I - No percebut Intensitat II - Amb prou feines percebut Intensitat III - Feble Intensitat IV - Àmpliament percebut Intensitat V - Fort Intensitat VI – Danys lleus Intensitat VII - Nociu Intensitat VIII – Greument nociu Intensitat IX - Destructor Intensitat X - Molt destructor Intensitat XI - Devastador Intensitat XII - Totalment devastador EMS detallada
  57. 57. RELACIÓ ENTRE MAGNITUD I INTENSITATRELACIÓ ENTRE MAGNITUD I INTENSITAT Un terratrèmol tindrà una única magnitud i diferents intensitats; la intensitat màxima serà en l'epicentre i en allunyar-se d'aquest punt les intensitats aniran decreixent fins a intensitat I, no percebuda per la població. En la taula es pot veure la correspondència aproximada entre la magnitud (escala de Richter) i la intensitat (escala EMS-98) màxima percebuda a l'àrea epicentral.
  58. 58. INTENSITAT VERSUS MAGNITUDINTENSITAT VERSUS MAGNITUD
  59. 59. ELS TSUNAMISELS TSUNAMIS Són onades de grans proporcions (fins a 30 metres) produïdes per un sisme i que poden viatjar milers de quilòmetres des de l’epicentre fins a les costes on arrasen i generen gran destrucció. Quan es produeix un sisme mar endins als oceans, el trencament del fons marí i l’alliberament d’energia i vibracions provoca la formació d’onades. Aquestes onades transporten gran quantitat d’energia, proporcional a la que s’allibera en el sisme, i quan s’aproximen a la costa disminueixen en velocitat i augmenten en alçada per compensar la pèrdua d’energia cinètica. El resultat és la formació d’onades de gran alçada a la línia de la costa que quan impacten produeixen gran destrucció i mortalitat.
  60. 60. ELS TSUNAMISELS TSUNAMIS
  61. 61. Akahama, (Japó) tsunami del 11 de març del 2011
  62. 62. TERRATRÈMOLS MÉS IMPORTANTSTERRATRÈMOLS MÉS IMPORTANTS 1. Valdivia (Xile) Mw : 9,5 (22 de maig de 1960) Valdivia es va enfonsar 4 m sota el nivell del mar i va provocar l'erupció del volcà Puyehue. El sisme va ser percebut en gran part del con sud i en diferents parts del planeta a causa del tsunami que es va propagar per tot l'Oceà Pacífic, arribant fins localitats de Hawaii i Japó situades a milers de quilòmetres de distància. A més es van produir milers de morts i ferits. 2. Anchorage, Alaska Mw : 9,2 (28 de març de 1964) Va produir un aixecament del sòl de fins a 11,5 m en 520 000 quilòmetres quadrats al continent
  63. 63. TERRATRÈMOLS MÉS IMPORTANTSTERRATRÈMOLS MÉS IMPORTANTS 3. Sumatra (Indonèsia) Mw : 9,1 (26 de desembre de 2004) El tsunami generat per la magnitud del sisme va causar més de 289.000 morts a Sri Lanka, illes Maldives, l'Índia, Tailàndia, Malàisia, Bangla Desh i Myammar. És un dels terratrèmols més devastadors coneguts des de 1900.
  64. 64. TERRATRÈMOLS MÉS IMPORTANTSTERRATRÈMOLS MÉS IMPORTANTS 4. Honshu (Japó) Mw : 9,0 (11 de març de 2011) Va provocar un tsunami amb onades que van arribar als 40,5m i que va arribar a les costes de Rússia, Taiwan, Illes Midway, Hawaii, Oregon, Califòrnia, i Mèxic. El terratrèmol va ser tan intens que va causar que l'eix de la terra es mogués 10 cm, i el sisme submarí arrasés amb onades semblants en grandària a algunes illes del Pacífic. L'efecte dòmino del terratrèmol també va produir l'Accident nuclear de Fukushima I (explosions en els edificis que alberguen els reactors nuclears, fallades en els sistemes de refrigeració, triple fusió del nucli i alliberament de radiació a l'exterior).
  65. 65. Els terratrèmols, són conjuntament amb les inundacions, els principals desastres naturals en el món, d'acord a l'anàlisi històrica i l'observació de les dades d'afectacions (morts, ferits i pèrdues econòmiques i materials). Al segle XX es van produir més de 1.100 sismes importants que van generar més d'1,5 milions de morts Els sismes, a nivell mundial, tenen un gran impacte quant a la mortalitat i les pèrdues econòmiques i, en determinades circumstàncies, són les catàstrofes que més víctimes mortals provoquen. A més, s’observa que és un dels fenòmens catastròfics que afecta a un nombre menor de persones, és a dir, que la proporció mortalitat/persona afectada és especialment elevada i, per tant, el fenomen té una gran mortalitat relativa. Les afectacions dels sismes es distribueixen mundialment de manera que l’impacte major es produeix especialment en el continent asiàtic (nombre d’episodis, morts, afectats i pèrdues econòmiques) i en menor grau a l’Àfrica i Oceania. Europa presenta una incidència superior a les anteriors però inferior al continent americà. RISCOS SÍSMICSRISCOS SÍSMICS
  66. 66. ELS DEVASTADORS EFECTES DELS TERRATRÈMOLS
  67. 67. ELS DEVASTADORS EFECTES DELS TERRATRÈMOLS
  68. 68. Actualment no hi ha possibilitats de predir els terratrèmols amb total seguretat, però pot ser útil tenir en compte els següents mecanismes predictius: A llarg termini : Periodicitat: els grans terratrèmols se solen repetir a intervals més o menys fixos; estudiant els períodes de buit sísmic i d'activitat sísmica en una zona, es pot arribar a predir l'ocurrència de sismes de gran intensitat. Detecció de falles actives. El 95% dels sismes són un dels efectes superficials del moviment de les plaques litosfèriques, que es desplacen a una velocitat de 1 a 10 cm per any. A curt termini : Petits sismes precursors, que precedeixen a grans terratrèmols. Emissió de gasos inerts, sobretot el radó. Premonitors biològics. Certs animals (gossos, gats, cavalls, aus, peixos, etc.) són capaços de predir un sisme amb certa anticipació (hores o dies), manifestant alteracions en la seva conducta. MESURES DE PREVENCIÓMESURES DE PREVENCIÓ
  69. 69. Els terratrèmols no es poden evitar, però si en part els seus efectes, mitjançant una sèrie de mesures preventives: avaluació del risc sísmic, adoptar normes de construcció d'edificis sismoresistents, adoptar mesures d'ordenació del territori per a evitar grans densitats de població en les zones d'alt risc i mesures de protecció civil per a informar, alertar i evacuar a la població. MESURES DE PREVENCIÓMESURES DE PREVENCIÓ
  70. 70. El cinturó de foc del Pacífic (44 min) Els volcans hawaians (5 min) Mount St. Helens: before and after El Krakatoa (44 min) Vídeo de supervivent de l'erupció de l'Ontake en el moment de ser sorprès per l'allau d *********************************************************************************** Vídeo: Las ondas sísmicas o los temblores de la tierra Lliçó animada: Els terratrèmols VÍDEOSVÍDEOS

×