Marine protected areas

231 views

Published on

Marine protected areas in the Balearic Islands

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
231
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Aquesta comunicació resulta de una col·laboració entre el COB, DGP-GB, CEAB. El que plantegem en aquesta ponència és la necessitat d’estendre les AMPs a hàbitats de especial interès de plataforma que es troben a major profunditat.
  • Actualment a l’estat Español hi ha 28 AMPs, 2 parcs nacionals i 26 RMs, 1 en el Pais Basc, 3 a canàries i 22 a la Mediterrània. Aquestes 22 AMPs ocupen 140.000 Ha que suposen un 5% de la superfície total de la MED entre 0-200m.
    En aquesta gràfica se representa el percentatge AMP per CCAA destacant les comunitats de Múrcia, Andalusia i Balears que és la CCAA amb un major nombre i percentatge d’AMP.
    Una característica general de les AMPs de la Mediterrània és que son costaneres i es troben situades a profunditats inferiors a 50m.
  • En aquest mapa se pot veure la distribució de les 8 AMPs de Balears. En total hi ha 58.290 Ha protegides però sols un 6% d’aquestes son reserva integral. A mes, el 90% de l‘àrea protegida es troba a menys de 50m.
    En aquesta taula es dona l’àrea de cada una de les Reserves que estan ordenades per mida de major a menor, les més grosses son les reserves de Migjorn i Freus d’Eivissa i les més petites L’Illa del Toro i Malgrats. Les reserves integrals mes grosses es troben a la reserva de Llevant i del Nord de Menorca.
  • El seguiment científic de les AMPs de les Balears s’ha realitzat pràcticament en tot els casos per diverses institucions com el Centre Oceanografic de Balears, Direcció General de Pesca, Centre d’Estudis avançats de Blanes i l’IMEDEA.
    A continuació exposaré alguns resultats que demostren l’efecte de la protecció sobre les poblacions de peixos, sobre tot per les espècies objectiu de la pesca submarina (espàrids, làbrids, serrànids i esciènids). Per altres grups d'espècies que son explotades majoritàriament per la pesca artesanal, com els escorpènids o elasmobranquis, els beneficis de la protecció no s’han pogut demostrar tan clarament.
    La RM de la Badia de Palma i la Dels Freus d’Eivissa se varen crear l’any 1999. En aquesta primera gràfica se compara la distribució de talles en nombre d’individus del sard (Diplodus sargus) a la RM de la Badia de Palma entre el 2000/01 i el 2003/05 (en el 2004 no hi ha dades). S’observa com la proporció d’individus majors de 23cm es 5 vegades major durant el segon període.
    A la RM dels Freus d’Eivissa s’ha observar un augment de la biomassa que passa de 71 a 175 kg entre el maig de 2000 i el maig de 2006 . També s’observa un procés de diversificació de la biomassa. El maig de 2000 la biomassa estava dominada bàsicament per espàrids. En canvi el maig del 2006 també son importants altres espècies de serrànids, esciènids i làbrids que en zones explotades se trobarien normalment a major profunditat.
  • En aquesta diapositiva se presenten dos exemples de com els criteris de conservació i de gestió pesquera en alguns casos no van en la mateixa línea.
    En el cas de la reserva del Nord de Menorca que se va crear l’any 1999, desprès de quatre anys de protecció s’observa una major biomassa d’espècies vulnerables a la reserva parcial oberta a la pesca. El fet que la biomassa dins la reserva integral sigui inferior es un efecte del habitat ja que la major part del substrat és arenós o de roca plana amb posidonia que nos és adequat per aquestes espècies. Des de un punt de vista purament pesquer aquesta situació pot esser encertada, però per la conservació i recuperació d’aquestes espècies podria ser més interessant col·locar la reserva integral en el lloc de la reserva parcial.
    En el cas del PN de Cabrera, que se va crear l’any 1991, passa una cosa semblant. Per una part se veu que el parc te una incidència important a les captures d'anfós per part de la flota artesanal. La captura d'anfós se manté al voltant de unes 4 tones anuals, però la contribució de l'anfós capturat a Cabrera a passat de 1% al 1996 al 29% durant el 2006.
    Em aquesta gràfica d’abaix se representa l’abundància i biomassa de les especies íctiques en funció de la seva importància per la pesca artesanal. Les especies freqüentment capturades representen la major part de biomassa. En número d’individus son més importants a la RI, en canvi en biomassa son mes importants a la zona de UR (RP). Això ens indica que les talles son majors a les zones obertes a la pesca. Per tant, des de un punt de vista de conservació si el que ens interessa és protegir l'estoc reproductor (talles més grosses), hauríem de canviar les RI de lloc.
    Per tant establir uns objectius clars pels quals es crea una AMP i el seu disseny, son dos aspectes basics pel correcte funcionament de les reserves.
  • L'interrogant és saber que passa més enllà de la franja litoral.
    Si ens fixam amb la superfície que abasta la plataforma i el talús de Mallorca i Menorca veiem que entre 0-50 m hi ha 1700 km2 i més enllà entre 50-800 m 12600 km2.
    Aquesta zona és important perquè...
  • Aquesta informació la podem obtenir a partir de les campanyes d’avaluació d’ecosistemes i recursos demersals que des de l’any 2001 està realitzant el COB. Anualment se fa una campanya a finals de primavera, principis d’estiu, al llarg de la plataforma i el talús de Mallorca. Se recullen al voltant de 60 mostres entre 50 i 800 m de fondària. A menys de 50 m no se recullen mostres per evitar l'arrossegament sobre les praderies de posidonia que es un dels habitats sensibles i de especial interès més importants i coneguts de la Mediterrània.
    Se segueix una estratègia de mostratge general per tota la Mediterrània, seguint el protocol de les campanyes MEDITS. El mostrejador és un GOC73 (més petit que un art comercial). Se fa una mostratge estratificat per sector i rang batimètric.
  • Les mostres recollides durant aquestes campanyes ens han permès detectar l’existència d'hàbitats d’especial interès i conèixer la seva distribució entre 50 i 200 m de fondària sobre fons detritics d’arena i grava o arena i fang.
    Per una part tenim els fons de maërl que per les característiques biològiques de les espècies que si troben s’han definit com ha habitats sensibles. I per un altre tenim els fons d’algues vermelles toves i els fons de crinoideus que s’han definit com a essencials pel manteniment de les poblacions explotades, ja que poden actuar com a àrees de concentració de reclutes, alimentació de juvenils i, fins i tot, agregació de reproductors per a la posta.
  • Aquestes especies que son explotades tant per la flota d'arrossegament com per els pescadors recreatius, com per exemple el pagell, cap roig, llagosta, serrà o gall, tenen una ocupació de l’habitat en mosaic, de manera que presenten fases adultes en aquests hàbitats circalitorals, després d’haver passat etapes del seu desenvolupament a zones més somes de la plataforma (praderies de Posidonia oceanica, fons rocosos d’algues fotòfiles i esciòfiles). Per tant, la presència d’hàbitats d’especial interès, tant des del punt de vista ecològic com pesquer, al fons circalitorals de plataforma, plantegen la necessitat de considerar-los en el futur de cara a establir noves AMPs, per conservar aquets hàbitats i permetre la supervivència de les fases vitals de certes espècies i de les espècies més profundes.
  • Marine protected areas

    1. 1. Societat d’Història Natural de les Balears V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears Les àrees marines protegides a les Illes Balears i la necessitat d’estendre-les a hàbitats de plataforma d’especial interès J. Moranta1, J. Coll2, F. Ordines1, E. Massutí1, O. Reñones1, G. Morey2, A. Garcia-Rubies3 IEO-Centre Oceanogràfic de les Balears, Moll de Ponent s/n, 07015 Palma. 2 Direcció General de Pesca, Govern de les Illes Balears, Foners 10, 07006 Palma. 3 CSIC-Centre d’Estudis Avançats de Blanes, Camí de Sta. Bàrbara s/n, 17300 Blanes 1 6, 7 i 8 de febrer de 2008
    2. 2. Les AMPs a l’estat espanyol ©MEDPAN  2 parcs nacionals: Arxipèlag de Cabrera, Illes Atlàntiques de Galícia • 1 CA País Basc • 3 CA Canàries  28 AMPs • 1 CA Melilla • 2 CA Múrcia  26 RMs* • 22 Mediterrània Font:MEDPAN •3 •4 •5 •7 Andalusia (30.05%) Múrcia (20.08%) *Reserva Marina, CA València Parc Natural, CA Catalunya Monument Natural, Reserva Natural, CA Andalusia ZEPA CA Balears ~140.000 Ha ~ 5% superfície total MED (0-200m) València (4.92%) Catalunya (2.80%) Melilla (0.20%) Balears (41.95%)  A la Mediterrània, la major part de les AMPs són costaneres i es troben situades a profunditats inferiors a 50 m(2). Ramos-Esplá et al. (2004). Serie Informes y Estudios COPEMED 11, 157pp. (1)
    3. 3. Les AMPs a les Illes Balears Total: 58.290 Ha; RI: 3.553 Ha (6%) 90%<50m RMs Migjorn de Mallorca Freus d’Eivissa PN Cabrera Llevant de Mallorca Ha Ha-RI 22332 313 13617 409 8680 278 5900 1021 RMs Nord de Menorca Badia de Palma Illa del Toro Illes Malgrats Ha Ha-RI 5119 1055 2394 479 136 0 89 0
    4. 4. Nombre d'individus El seguiment de les AMPs de les Illes Balears RM de la Badia de Palma D. sargus Talla (2 cm) Ind.>23 cm (03 i 05) = 5 x (00-01) RM dels Freus d’Eivissa i Formentera Maig 2000 Àrea estudiada: 9.000 m2 Biomassa Total= 71,3 Kg Maig 2006 Àrea estudiada: 9.000 m2 Biomassa Total= 175,3 Kg
    5. 5. El seguiment de les AMPs de les Illes Balears Parc Nacional Arxipèlag de Cabrera 8000 1600 E. marginatus 6000 1200 4000 800 2000 400 0 Cabrera (kg) Total Capture Mallorca Island (kg) (kg) 1996. 1% 2006. 29% (Captura total) 0 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 años Anys Mallorca Cabrera RI RI 30000 80 UR 25000 20000 m2 100 / 0 r 5 g 2 Espècies no capturades (NC), ocasionals (OC) i freqüents capturades (C) UR 60 40 / s r a l p m j e d º n Pesqueries Artesanals PN Cabrera 0 5 2 m2 120 15000 10000 20 5000 0 0 NC OC C NC OC C Cabrera (kg) Captura Total de L’Illa de Mallorca RM del Nord de Menorca
    6. 6. Mes enllà de la franja litoral Plataforma - Talús Mallorca i Menorca  0-50 m: 1700 km2  50-800 m: 12600 km2 10 50 20 0 50 0 0  50-800 m: A partir d’aquesta profunditat és a on es desenvolupa la pesca de bou, que és la modalitat de pesca amb un major impacte sobre el medi degut al gran nombre d'espècies que captura i a l’alteració física que provoca.  A algunes àrees del MED occidental, el rebuig de fauna i flora representen més del 67% de la captura total realitzada per aquesta pesqueria sobre la plataforma continental.  En aquestes fondàries també es troben hàbitats d’especial interès (maërl, coral·ligen, fons de crinoïdeus), de gran importància ecològica i pesquera, però molt fràgils a l'impacte de la pesca.  El Reglament Europeu Nº 1967/2006, relatiu a las mesures de gestió per a l’explotació sostenible dels recursos pesquers a la Mediterrània, prohibeix la pesca de bou sobre el coral·ligen i maërl, i insta als estats membres a obtenir la informació científica necessària per a identificar-los i descriure’ls.
    7. 7. Les campanyes d’avaluació d’ecosistemes i recursos demersals 2 2.5 3 3.5 4 4.5  Des de 2001, finançades per l’IEO Sector Oest  Des de 2007, finançades per l’UE 40  Finals primavera i principis estiu  Plataforma i talús de Mallorca i 39.5 Sector Est 39 Menorca (~60 mostres/campanya, 50-800 m)  Estratègia de mostratge (MEDITS):  GOC73 38.5 V/O Cornide de Saavedra  Mostratge estratificat (Sector-Fondària)
    8. 8. Els hàbitats d’especial interès a les Illes Balears Fons Detrítics Arena-Fang Arena-Grava Algues vermelles toves 2 2 .5 3 3 .5 Peyssonnelia spp 4 4 .5 Fons de crinoïdeus Maërl 2 2.5 3 3.5 4 Corallinacea 2 4.5 3 4 40 200 800 100 600 50 1000 400 25 500 200 0 P. nervosa 1000 2000 39 500 3000 3 9 .5 1200 4000 40 0 5000 500 400 300 39.5 200 100 39 50 0 L. rodriguezii L. phalangium 10 1 60 Maërl i fons de crinoïdeus: definits com a 50 hàbitats sensibles. 40 30 Algues vermelles toves i fons de crinoïdeus: definits com a hàbitats 20essencials pel manteniment 10 de les poblacions explotades (concentració reclutes, 0 alimentació juvenils, agregació reproductors).
    9. 9. Utilització de l’hàbitat (Hàbitat en mosaic) P. oceanica Fons rocosos (algues fotòfiles) Hàbitat Fons rocosos (algues esciòfiles) Maërl F. crinoïdeus A. vermelles toves La presència d’hàbitats d’especial interès, tant des del punt de vista ecològic com pesquer, al fons circalitorals de plataforma, plantegen la necessitat de considerar-los en el futur de cara a establir noves AMPs, per a conservar aquests hàbitats i permetre la supervivència de les fases vitals de les espècies que s’hi troben.
    10. 10. Un apunt final: La gestió de la pesca Equilibri Rendiment pesquer Conservació Maximitzar l’exportació Minimitzar l’exportació XARXA D’AMPs …i fora de la reserva? Utilització més racional dels recursos pesquers Conservació i potenciació d’una pesca artesanal responsable “Les AMP son indubtablement necessàries però no suficients per a preservar els ecosistemes marins” García E 2007. Ecología política 32: 13-

    ×