Itineraris Formatius i Competències del docent en la Societat del Coneixement

2,269 views

Published on

Presentació a les Jornades "Compartint experiències AICLE" per a l'aplicació a l'aula. CEP Eivissa, maig 2014. Assessora de llengües estrangeres: Montse González Vera

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,269
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,359
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Itineraris Formatius i Competències del docent en la Societat del Coneixement

  1. 1. CEP Eivissa Montse González Vera Maig 2014 Itineraris formatius i competències del docent en la societat del coneixement
  2. 2. Parlarem de:  La Societat del coneixement Definicions Canvis de paradigma en l’aprenentatge: Aprenentatge al llarg de la vida, Aprenentatge formal / Aprenentatge informal La formació en la societat del coneixement Reflexió sistemàtica. El pensament complex Aprenentatge actiu. Els Entorns personals d’Aprenentatge Intel·ligència col·lectiva. Comunitats d’aprenentatge L’aprenentatge de la creativitat Competències del docent en la societat del coneixement Classificació ANECA Habilitats bàsiques dels aprenents La formació permanent del professorat Línies prioritàries i Modalitats formatives Itineraris formatius al CEP d’Eivissa
  3. 3. La Societat del coneixement, tecnología i educació
  4. 4. El concepto de "sociedad de la información" hace referencia a la creciente capacidad tecnológica para almacenar cada vez más información y hacerla circular cada vez más rápidamente y con mayor capacidad de difusión y la "sociedad del conocimiento" se refiere a la apropiación crítica y selectiva de la información protagonizada por ciudadanos que saben cómo aprovecharla. (Wikipedia) Para la UNESCO, el concepto pluralista de sociedades del conocimiento va más allá de la sociedad de la información ya que apunta a transformaciones sociales, culturales y económicas en apoyo al desarrollo sustentable. Los pilares de las sociedades del conocimiento son el acceso a la información para todos, la libertad de expresión y la diversidad lingüística.
  5. 5. El que és decisiu a l’hora de caracteritzar una societat com a tal és el tipus de saber que destaca com central en les societats del coneixement; la generació i organització d’un coneixement que és especialment actiu i reflexiu. Giddens, 1991 Una societat del coneixement es caracteritza pel fet que el coneixement necessari per dur a terme les seves operacions ja no es basa principalment en l’experiència, sinó que es genera mitjançant processos actius d’aprenentatge. Daniel Innerarity, 2010
  6. 6. Canvi de paradigma en l’aprenentatg L’accessibilitat a la informació no ens fa savis La complexitat informativa ens condemna a la ignorància Incertesa relacionada amb el que no coneixem i amb el que no es pot arribar a conèixer “Infoxicació” Tot està vinculat amb tot i no se sap res més. Aquesta perplexitat dificulta la presa de decisions fins al punt d’arribar a bloquejar-la. La tècnica i la tecnologia ens alliberen de pensar i de decidir.
  7. 7. No hi ha informació sense interpretació Filtrar els missatges rellevants Gestionar l’excés. El treball més creatiu és el de processar la informació La capacitat més gran del ser humà serà la capacitat de selecció per a reduir la complexitat. La competència en l’ús dels mitjans no és únicament el domini dels aparells i les tècniques. Relació reflexiva amb els mitjans, capacitat de selecció, comprensió dels símbols, interpretació dels signes, economia del temps.
  8. 8. Desenvolupament de coneixements i competències que permetin a tots els ciutadans adaptar- se a la societat basada en el coneixement i participar activament en totes les esferes de la vida social i econòmica tenint un major control sobre el seu futur (European Commission) Representa un compromís continu en l’adquisició i aplicació dels coneixements i habilitats en el context de problemes autèntics Long Life Learning
  9. 9. Aprenentatge formal Aprenentatge acadèmic
  10. 10. Aprenentatge no formal / aprenentatge informal  Es produeix fora de les aules  No forma part d’un programa escolar, activitat o tasca  És voluntari i autodirigit  Està motivat per interessos intrínsecs, la curiositat, l’exploració, la fantasia i la interacció social  Pot ser lineal o no lineal
  11. 11. La formació en la societat del coneixement La capacitat de ser creatius en un ambient d’especial incertesa, la capacitat de gestionar adequadament aquesta “dissonància cognitiva” que és a l’origen dels nostres fracassos a l’hora de comprendre la realitat. (Daniel Innerarity)
  12. 12. " Mentre no relacionem els coneixements segons els principis del coneixement complex serem incapaços de conèixer el teixit comú de les coses...“ " ...l’ensenyament que parteix de disciplines separades enlloc d’alimentar-se d’elles per tractar els grans problemes mata la curiositat natural de totes les consciències juvenils...“ " Hauríem de substituir el sistema actual per un nou sistema educatiu basat en la relació entre les coses..." El pensament complex. Edgar Morin La Vía para el futuro de la humanidad, 2011
  13. 13. Montse González Vera Març 2013 Aprenentatge actiu
  14. 14. http://www.ed4wb.org
  15. 15. Una xarxa social és una estructura social formada per persones o entitats connectades i unides entre si per algun tipus de relació o interès comú. Les xarxes socials són part de la nostra vida, són la forma en la que s’estructuren les relacions personals, estem connectats molt abans de tenir connexió a Internet.
  16. 16. Les xarxes socials on-line són estructures socials formades per un grup de persones que comparteixen un interès comú, relació o activitat a través d’Internet, on tenen lloc les trobades socials i es mostren les preferències de consum d’informació. Comunicació en temps real Comunicació diferida en el temps Ens relacionem i compartim amb els altres Exposem obertament i en temps real els nostres gustos i tendències, expressant la pròpia identitat.
  17. 17. Comunitats d’aprenentatge i comunitats de pràctica Les Comunitats de pràctica són grups socials constituïts a fi de desenvolupar un coneixement especialitzat, compartint aprenentatges basats en la reflexió compartida sobre experiències pràctiques. Segons Wenger, una Comunitat de pràctica és "un grup de persones que comparteixen una preocupació, un conjunt de problemes o un interès comú sobre un tema, i que aprofundeixen el seu coneixement i expertesa en aquesta àrea a través d'una interacció continuada".
  18. 18. Yann Arthus Bertrand Nova exigència: capacitat d’innovar i de ser creatiu Les organitzacions s’han de configurar com a comunitats d’aprenentatge i generar coneixement Els canvis, la reformulació de problemes, la creativitat autèntica o la innovació radical provoca inseguretats, riscos i incerteses. Aprendre equival a desaprendre: no hi ha innovació sense abandonar el que ja sabíem. Si l’aprenentatge està vinculat amb la invenció i a la innovació, aprendre és reaprendre. La creativitat no rau en l’avanç cap a l’entesa sinó en el caràcter evolutiu i, per tant, necessàriament conflictiu de la comunicació. “Lo nuevo, que es lo contrario de lo joven, innova. Lo nuevo no repite, inventa” Pascal Quignard
  19. 19. Què necessitem? Habilitats intrapersonals  Curiositat  Acceptació i adaptació als canvis  Resiliència  Capacitat crítica  Flexibilitat i interès per millorar i aprendre Habilitats interpersonals  Aprendre dels altres i amb els altres (peer to peer)  Restar oberts a altres aportacions i idees  Compartir  Col·laborar  Participar
  20. 20. Competències del docent en la societat del coneixement Creativitat i innovació, claus de la nova educació Deu gurus de l’educació reclamen un canvi radical de paradigma a les escoles. Preparar els alumnes per a la societat i l’economia del segle XXI requereix desenvolupar unes noves habilitats. La creativitat i la innovació es perfilen com els elements claus de l’aprenentatge del futur Sònia Sánchez, Ara.cat (5- 5- 2013)
  21. 21. Perrenoud, 2004 Diez nuevas competencias para enseñar Elena Cano, 2005 Com millorar les competències dels docents ANECA, 2004 (Agencia Nacional d’avaluació de la Qualitat i acreditació) Competències transversals Instrumentals Personals Sistèmiques Capacitat d’anàlisi i síntesi Capacitat d’organització i planificació Comunicació oral i escrita en llengua materna Coneixement d’una llengua estrangera Coneixements d’informàtica relatius a l’àmbit d’estudi Capacitat de gestió de la informació Resolució de problemes Presa de decisions Treball en equip Treball en equip de caràcter disciplinari Treball en un context internacional Habilitats en les relacions interpersonals Reconeixement de la diversitat i la multiculturalitat Raonament crític Compromís ètic Aprenentatge autònom Adaptació a noves situacions Creativitat / Lideratge Coneixement d’altres cultures i costums Iniciativa i esperit emprenedor Motivació per la qualitat Sensibilitat envers temes mediambientals
  22. 22. “Si volem que els nostres infants siguin més creatius, més innovadors, que s’arrisquin més, llavors els professors són els primers que han de sortir de la zona en què se senten còmodes. I són ells que han de canviar. No podem esperar que els infants canviïn si els nostres educadors no estan a punt per canviar”. Richard Gerver. “Crear escoles que preparin per el futur”. Fundació Jaume Bofill. Debats d’educació.
  23. 23. Què és la intel·ligència? “Capacitat per resoldre problemes o per crear productes que són valorats en un o més contextos culturals" Howard Gardner. Frames of Mind: The Theory of Multiple Intelligences,1983 “Potencial bio psicològic per processar informació que es pot activar en un marc cultural per resoldre problemes o crear productes que tenen valor per una cultura" Howard Gardner. Intelligence Reframed, 1999
  24. 24. Intel·ligència emocional Daniel Goleman va popularitzar el terme “Intel·ligència emocional” “Capacitat per reconèixer els sentiments i les emocions pròpies i dels altres i l’habilitat per gestionar-les “ (Goleman 2007; Salovey &Mayer 2008) Reuneix les intel·ligències intrapersonal i la social o interpersonal Involucra tres aspectes importants de la vida: La perspectiva L'espontaneïtat La creativitat
  25. 25. És precís considerar l’aprenentatge de les llengües com una competència comunicativa indispensable en aquest nou context i com un acte de socialització lingüística.
  26. 26. Què necessiten els nostres estudiants? Raonament Capacitat d’anàlisi i síntesi
  27. 27. "Per ensenyar fa falta Eros" Plató [És necessari l’amor al coneixement però també l’amor a una joventut a la qual s’intenta ajudar a entrarenla vida] Edgar Morin
  28. 28. La Formació Permanent del professorat Itineraris Formatius CEP Eivissa
  29. 29. Marc estratègic d’Educació i Formació 2020 (ET 2020) Council of the European Union “Educació i Formació 2020” (ET 2020) és un nou marc estratègic per a la la cooperació europea en l’àmbit de l’educació i la formació. Estableix objectius estratègics comuns per els estats membres, junt amb una sèrie de principis per a la seva consecució i mètodes de treball amb àrees prioritàries per a cada cicle de treball periòdic..
  30. 30. Pla Quadriennal de Formació Permanent del professorat de les Illes Balears (2012-2016) Servei de Formació Contínua. Dr. Gral d’ordenació, Innovació i formació professional Preparació global del docent per a respondre a la transformació contínua de l’activitat laboral, educativa, científica i tecnològica de moment i de futur Abastar l’aprenentatge en tots els contextos: formal, no formal i informal i en tots els nivells Afavorir la reflexió per aconseguir la transformació creadora de l’acte educatiu Continuar amb el treball relatiu a l’aprenentatge de les llengües estrangeres Desenvolupar activitats formatives que permetin la participació de tota la comunitat educativa Línies prioritàries d’actuació Objectius
  31. 31. Itineraris Formatius Línies prioritàries Actualització en àrees i matèries instrumentals i mòduls de la Formació professional Aplicació de les tecnologies de la Informació i de la Comunicació a l’aula Ensenyament de i en llengües estrangeres Gestió de centres i desenvolupament professional Necessitats formatives detectades
  32. 32. Línies prioritàries Procés de detecció de necessitats Priorització de les temàtiques i continguts Programa Anual Oferta d’activitats CEP Cursos, seminaris, jornades, conferències, assessorament entre iguals Oferta del SFC + projectes experimentals, estades formatives en empreses, Programa de formació a distància (FaD) ItinerarisFormatius Itineraris de formació adreçats a col·lectius concrets, per àrees, per nivells educatius o temàtiques específiques Necessitats detectades en el propi centre Sol·licitud d’intervenció i formació Anàlisi, reflexió i presa conjunta de decisions S’acorda la modalitat i estratègies d’intervenció Formació en centres educatius PMC, SFC, tallers, Assessorament col.laboratiu, grup de treball, seminari de zona, trobada pedagògica de zona Itineraris formatius propis
  33. 33. Projectes de treball Programació didàctica Millora de la competència matemàtica Ensenyament- aprenentatge de la lectoescriptura Metodologia i avaluació en ciències experimentals Horts ecològics escolars Eines Web 2.0 Creació de materials multimèdia Eines per treball col.laboratiu Atenció a la diversitat Ús de les TIC a l’aula Competències del professorat: Interpersonals, metodològiques, comunicatives, de planificació i gestió , de treball en equip i d’innovació Transferència al centre i a l’aula
  34. 34. Millora de la competència lingüística en llengua anglesa. Millora de la competència oral en llengua anglesa Creació de comunitats i xarxes de professorat que imparteixen àrees no lingüístiques en anglès per compartir experiències, recursos i Treball col.laboratiuAplicació a l’aula de metodologies de treball amb l’enfocament AICLE Disseny de projectes i Unitats Didàctiques AICLE així com elaboració de materials i recursos per a l’aula AICLE Integració de les TIC a l’aula d’AICLE i de EFL, eines i recursos TIC per a l’alumnat Ús de les TIC com a eina de treball pel professorat d’anglès i d’AICLE: ús de plataformes digitals, entorns virtuals i aplicacions Construcció d’Entorns Personals i Professionals d’Aprenentatge a partir d’eines digitals i xarxes socials (PLE/PLN). Aprenentatge permanent , formal i informal.
  35. 35. Millora de la competència oral en llengua anglesa (Oral skills) Noves modalitats Estades de cap de setmana d’immersió lingüística en anglès TALLERS en llengua anglesa: (Learning by doing) Cursos de millora de la llengua anglesa (diferents nivells) Cursos AICLE Seminaris AICLE: Comunitats de pràctica Jornades de Bones pràctiques d’aula Taller d’Art Taller de poesia Itineraris culturals Cinefòrum Integració de les TIC a l’aula d’AICLE i de EFL Ús de les TIC com a eina de treball pel professorat d’anglès i d’AICLE
  36. 36. Diversitat TENDÈNCIES
  37. 37. Construcció d’entorns Personals i professionals d’Aprenentatge “De la Identitat digital a la construcció de coneixement (PLE/PLN)”
  38. 38. Montse González Vera Assessora de llengües estrangeres CEP d'Eivissa montse@cepeivissa.cat montsegv1

×