La població

1,456 views

Published on

Temes 9 i 10 Demografia

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,456
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
28
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La població

  1. 1. La població TEMES 9 i 10 2n - BatxilleratINS Thos i codina
  2. 2. 1. La demografia• La població és el conjunt d’éssers humans que viu en un territori.• La demografia (demos=poble, graphos= tractat) és la ciència que estudia com evoluciona la població. Contempla 3 variables: – Dinàmica natalitat, mortalitat, fecunditat – Estructura  edat i sexe – Distribució de la població al territori.• VÍDEO: Hans Rosling i el creixement de la població mundialhttp://www.youtube.com/watch?v=8SqWPzukjIs
  3. 3. 1. La demografia CREIXEMENT CREIXEMENT REAL DE LA POBLACIÓ = NATURAL O + SALDO MIGRATORI VEGETATIU NATALITAT - MORTALITAT IMMIGRACIÓ - EMIGRACIÓ Per conèixer el creixement real d’una població cal tenirpresent el creixement vegetatiu o natural (diferència entrenaixements i defuncions) i el saldo migratori (diferènciaentre els immigrants i els emigrants).
  4. 4. 2. La dinàmica de la població espanyola2.1. Fonts de la demografiaEls recomptes de població han existit des de l’antiguitat. La seva finalitat ésconèixer quantes persones viuen en un territori i aplicar aquesta informacióper exemple per recaptar impostos, per a les lleves militars o per planificar elsserveis necessaris.Principals fonts:- Registres parroquials, eren importants perquè la religió tenia un enorme pessocial. Pràcticament tothom batejava als fills, celebrava els matrimonis i altressagraments que s’enregistraven a les esglésies.- Als segles XIV- XVI es van utilitzar els focs o fogatges. Es corresponen ambunitats familiars (aproximadament de 5 persones), que vivien a la mateixacasa. Per tant, no es coneixia el nombre exacte de persones.- Al segle XVIII, amb l’arribada dels Borbons, es van implantar dos nousrecomptes: el cens i el padró.- Registres civils, s’inscriuen els fets que fan referència a l’estat civil de lespersones: naixements, fills, nom i cognoms, matrimoni, tutela...
  5. 5. 2. La dinàmica de la població espanyola Cens: recompte d’àmbit estatal. Té lloc cada 10 anys (a Espanya, es fa els anys acabats en 1). Recull informació de caràcter demogràfic, cultural, econòmic i social de tots els habitants del país. Padró: recompte on consten els veïns dun municipi. Les seves dades constituïxen prova de la residència i domicili habitual al municipi. El padró és un document públic confeccionat pels ajuntaments cada cinc anys i modificat anualment amb referència al 31 de desembre. Tots els espanyols i estrangers tenen l’obligació dempadronar-se, així com de comunicar el canvi de residència, de manera que tota persona ha d’aparèixer com a resident en un i solament un municipi.
  6. 6. Estadístiques demogràfiques Eurostat: estadístiques de la UE Instituto Nacional de Estadística (INE): estadístiques d’EspanyaInstitut dEstadística deCatalunya (Idescat):estadístiques de Catalunya
  7. 7. 2. La dinàmica de la població espanyola2.2. La transició demogràfica- És un model per explicar els canvis en la dinàmica de la població al llarg del temps.- Va ser dissenyat per Warren Thompson, el 1929, en base als canvis experimentats per la població d’Anglaterra.- Aquest model explica força bé com s’ha disparat el creixement de la població mundial en els darrers 200 anys, passant de 1000 milions de persones al 1800, als 7000 milions actuals. També, explica el pas d’una societat preindustrial a una societat postindustrial.- Mentre que els països europeus que van començar la industrialització al s. XIX trigaren un segle o més en fer la transició demogràfica, molts països més endarrerits han fet la transició al segle XX, en un període de 50 anys.(VEURE EXEMPLES A LA FOTOCÒPIA ENTREGADA A CLASSE)
  8. 8. La transició demogràficaFont: Universitat de Cantàbria http://ocw.unican.es/ciencias-de-la-salud/biogerontologia/materiales-de-clase-1/capitulo-4.-transicion-epidemiologica/4.2-el-marco-teorico-del-envejecimiento
  9. 9. 2. La dinàmica de la població espanyola• La transició demogràfica a EspanyaFase I: fins el primer terç del segle XX, règim demogràficantic. Natalitat i mortalitat molt altes. La fecunditat mitjanaper dona era d’uns 5 fills però la mortalitat infantil hi feiaestralls. Estabilitat demogràfica perquè la població noaugmentava. Dures condicions de vida, falta d’higiene i de recursosmèdics, alimentació insuficient. Petites diferències entre regions: natalitat i mortalitatmés altes a l’interior peninsular, moderades al sud i elPaís Basc. Excepcions a Barcelona ciutat i Mallorca iMenorca, on la població va augmentar a causa d’unaincipient industrialització que atreia a la població rural capa les ciutats. Gran Bretanya va passar per la fase ESTACIONARIA ALTA abans del 1780
  10. 10. 2. La dinàmica de la població espanyola• La transició demogràfica a EspanyaFase II: finals anys 50 - principis anys 70. El creixement demogràfics’havia iniciat a principis del segle però la grip espanyola, la GuerraCivil i la postguerra el van interrompre. La grip espanyola va sorgir el 1918 i va matar de 40 milions depersones. Va ser la pitjor pandèmia de la història, el 55% de la poblaciómundial va caure malalt. Però no era espanyola: el primer cas es vadetectar a Camp Funston (Kansas) el 4 de març. Els països involucratsen la Gran Guerra no informaven sobre lepidèmia per no desmoralitzara les tropes; la única notícia sobre lassumpte va arribar de la premsaespanyola. La grip deu el seu nom, per tant, a la censura de guerra, noel seu origen. A finals dels anys 50, la població creix, especialment al centre i sudpeninsulars. La pressió demogràfica en aquestes zones explica l’èxoderural cap a les zones més industrials: Catalunya, País Basc i Madrid. Gran Bretanya va passar per la fase de PRIMERA EXPANSIÓ entre el 1780 i el 1880
  11. 11. La grip espanyola“La grip espanyola haposat en perill lacontinuació de la guerra aEuropa. Hi ha 1500 cassosa les drassanes de laMarina i 30 morts.Escopir estén la gripespanyola. NO ESCOPIR”
  12. 12. 2. La dinàmica de la població espanyolaLa transició demogràfica a EspanyaFase III: a començament dels anys 80, ajustamentdemogràfic; la natalitat baixa, s’acosta a la mortalitat. Les causes d’aquest descens en la natalitat són detipus econòmic i socials: ja no és necessari tenir moltsfills per assegurar la supervivència; hi ha un control dela fertilitat perquè els fills comporten una càrregaeconòmica. Hi ha una planificació familiar. La baixa mortalitat infantil, la millora de lescondicions de vida, la incorporació de la dona almercat de treball contribueixen a la reducció de lanatalitat.Gran Bretanya va passar per la fase d EXPANSIÓ TARDANA entre el 1880 i el 1940
  13. 13. 2. La dinàmica de la població espanyolaLa transició demogràfica a EspanyaFase IV: a partir dels 90, nou règim demogràfic;natalitat i mortalitat molt baixes. Creixement dela població gairebé nul i de vegades fins i totnegatiu.Els avenços mèdics permès un augment del’esperança de vida, que se situa al voltant dels80 anys.Comporta l’envelliment de la població. Gran Bretanya va entrar a la fase ESTACIONÀRIA BAIXA des del 1940
  14. 14. La transició demogràfica espanyolaFont: Rodríguez Domínguez, J. y Rodríguez Gavilán, J. (2010) Geografía de España. 2º de Bachillerato. Junta de Andalucía.
  15. 15. 2. La dinàmica de la població espanyola2.3. La natalitatTaxa de natalitat (Tn) 0/00 Nombre de naixements en un any x 1000 Població total A Espanya, reducció de la natalitat des del començament del segle XX. Intensificació a partir de 1977, quan es despenalitzen els anticonceptius. A la dècada dels 90, Espanya tenia una taxa de natalitat de les més baixes d’Europa (9,3 0/00) A partir del 96, hi ha un repuntament de la natalitat degut a l’arribada a l’edat fèrtil de les dones nascudes en els anys de fort creixement demogràfic i a l’arribada massiva d’immigrants. Al 2008, la natalitat ha experimentat un lleuger descens que es preveu que continuï en els propers anys a causa de la crisi i el retorn dels immigrants. L’any 2011, la taxa de natalitat espanyola va ser de 10,5 0/00
  16. 16. 2. La dinàmica de la població espanyola2.4. La mortalitatTaxa de mortalitat (Tm) 0/00 Nombre de defuncions en un any x 1000 Població total Descens de la taxa de mortalitat espanyola al llarg del segle XX. Tm any 1800 = 28,3 0/00 Tm any 1980 = 7,4 0/00 Important reducció de la mortalitat infantil i augment de l’esperança de vida. En els darrers anys, lleuger augment a causa de l’envelliment de la població. L’any 2011, la taxa de mortalitat espanyola va ser de 8,4 0/00• Causes de la mortHomes entre 14 i 44 anys: drogues, accidents de trànsit, suïcidi i SIDA.Dones entre 14 i 44 anys: suïcidi, drogues, SIDA i accidents de trànsit.Majors de 45 anys: (les 3 “C”) cor, cerebrovasculars i càncer.
  17. 17. La mortalitat infantil Font: Save the Children, Mapa de la supervivencia infantil 2012 VISITAR LA WEB!!http://www.savethechildren.es/det_notyprensa.php?id=473&seccion=Not
  18. 18. 2. La dinàmica de la població espanyola2.5. La nupcialitat i la fecunditat Actualment, la nupcialitat és un indicador demogràfic poc fiable. Cada cop, a Espanya hi ha més parelles de fet i més famílies monoparentals. Moltes parelles es casen després d’un temps de convivència o quan ja tenen o estant esperant el primer fill. La fecunditat està determinada per factors biològics (alimentació, lactància, edat...) i socials (religió, tradicions, celibat...). L’índex de fecunditat (o índex sintètic de fecunditat) indica el nombre mitjà de fills per dona al llarg de la seva vida fèrtil (15-49 anys), suposant que es mantingui constant. Al 2008 era de 1,39 fills/dona. L’edat mitjana per tenir el primer fill són 31 anys. L’índex de reemplaçament poblacional indica el nombre de fills que ha de tenir cada dona per mantenir la població estable: Països desenvolupats: 2,1 fills/dona Països menys desenvolupats: de 2,5 a 3 fills/dona
  19. 19. 2. La dinàmica de la població espanyola2.6. Evolució de la població espanyola El 2011, la població espanyola era de 47.190.493 habitants. És el cinquè país europeu en població, per darrera d’Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia. L’increment de població dels darrers anys s’ha degut a l’arribada d’estrangers: 8/10 nous ciutadans van néixer fora d’Espanya, i representen l’11,5% de la població total. Les tendències demogràfiques actuals apunten que Espanya podria perdre una dècima part de la població en 40 anys, a causa de l’envelliment de la població i d’un saldo migratori negatiu.
  20. 20. Projeccions de futur de la població espanyola Font: INE, (2012) Proyección de Población a Largo Plazo.
  21. 21. 3. L’estructura de la població espanyola• És l’estudi de les persones que formen una població agrupades segons criteris diferents. Els més utilitzats són l’edat i el sexe.• Es representa amb un tipus de gràfic específic, anomenat PIRÀMIDE DE POBLACIÓ O D’EDATS.VÍDEO: com elaborar una piràmide de poblacióhttp://educacion.practicopedia.lainformacion.com/geografia-e- historia/como-elaborar-una-piramide-de-poblacion-2171
  22. 22. 3. L’estructura de la població espanyola 3.1. Piràmides de població o d’edats És un gràfic que representa la quantitat o el % de persones d’una població en un moment determinat, dividida per sexes (eix horitzontal) i per edats (eix vertical). La forma de la piràmide reflecteix les característiques demogràfiques i està molt lligada a la història d’aquella societat. • Tipus de piràmides Segons l’autor consultat, els noms dels diferents tipus de piràmides de població poden variar. El més important és interpretar correctament la informació que proporciona la piràmide.Cada franja d’edats d’una piràmide s’anomena COHORT. En demografia, es parla de 3 grups d’edats: joves (de 0 a 14 anys), adults (de 15 a 65anys) i vells (més de 65 anys). Són molt útils per comentar les piràmides.
  23. 23. 3. L’estructura de la població espanyola• Tipus de piràmides  Formes molt triangulars.  Corresponen a un país on la natalitat és alta ja que la base de la piràmide és ampla. Predomina la població jove; el tronc i la cúspide són estrets perquè la població adulta i vella es redueix.  L’esperança de vida no és gaire alta.  A mesura que les condicions de vida milloren, els grups d’adults i vells s’amplien.
  24. 24. 3. L’estructura de la població espanyola• Tipus de piràmides  La natalitat i la mortalitat s’han mantingut estables durant un llarg període de temps. Major igualtat entre la població jove i la població adulta.  La població vella ha augmentat respecte a la piràmide anterior.  L’esperança de vida comença a allargar-se. Desnatalitat: caiguda accentuada de la taxa de natalitat a causa de crisis econòmiques o guerres.
  25. 25. 3. L’estructura de la població espanyola • Tipus de piràmides  A la base de la piràmide s’observa que la natalitat s’ha reduït . El tronc de piràmide és molt ample, indicant que el grup d’adults és el predominant.  La població vella ha augmentat encara més respecte a la piràmide anterior.  L’esperança de vida és força llarga.  Aquesta població té una forta tendència a l’envelliment.Taxa de dependència: relació entre la població adulta i les personesjoves i velles (%). Permet deduir les necessitats sanitàries, educatives,escolars, de pensions o d’habitatge.
  26. 26. 3. L’estructura de la població espanyola Piràmide contractiva, pròpia d’un país desenvolupat. Amb una natalitat molt baixa i una llarga esperança de vida. Estrenyiment de les primeres cohorts a causa de la reducció de la taxa de natalitat des del 1979. En els darrers anys s’aprecia una lleugera recuperació que respon a raons conjunturals: cal sumar els fills dels nascuts als anys 70 (baby boom) i els fills dels immigrants. Eixamplament notable al tronc, corresponent als que actualment tenen uns 35-40 anys: fills del baby boom i immigrants (en edat fèrtil). Cúspide alta i estreta (cada copFont: INE, (2012) Proyección de Población a Largo Plazo. més!!), indica que l’esperança de vida és alta.
  27. 27. 3. L’estructura de la població espanyolaFont: http://geopress.educa.aragon.es/Demografia_3/Recursos_humanos/peli_piramidepoblacion.swf
  28. 28. 3. L’estructura de la població espanyola3.2. L’envelliment de la població És presumible que a més envelliment d’una població, més alt és el nivell de vida d’aquella societat. Avui, a Europa més del 90% de la població arriba als 60 anys i més del 50% passa dels 80. La població vella augmenta a tot el món, no només a Europa: Xina, Índia, Indonèsia o Mèxic han doblat la població vella en els darrers 30 anys. El 2045, el nombre de persones velles superarà per primera vegada a la història el de joves. Al món desenvolupat això va passar cap el 1998.Taxa d’envelliment: és el percentatge de persones de 65 anys o més sobre el total de la població. (%)
  29. 29. 3. L’estructura de la població espanyola3.2. L’envelliment de la població• Conseqüències Demogràfiques: feminització de la societat, ja queles dones tenen una esperança de vida superior alshomes. El 2011, l’esperança de vida femenina era de84,8 anys i la masculina era de 78,8 anys. Econòmiques: afecta a la productivitat, lesinversions, el consum, el mercat laboral, lespensions o l’estalvi, entre d’altres. Socials: composició familiar, demanda de serveis(gerontologia, rehabilitació...), votacions.Al món, neixen més nens que nenes. La ràtio és de 105/100. Alguns experts creuen que es tracta d’un mecanisme d’adaptació biològica per compensar, en part, la major mortalitat masculina al llarg de la vida. El cert és que a les poblacions joves hi ha més homes que dones i a les poblacions velles aquesta tendència queda invertida.
  30. 30. 3. La distribució de la població en el territori • Espanya és un país poc poblat i amb una densitat de població mitjana baixa en comparació amb el seu entorn europeu. Densitat de població= habitants / km2Font: Diversos autors (2007) Geografia 3r ESO. Barcelona: Santillana.
  31. 31. Densitat de població a EspanyaFont: Cohen, Arón.(2009) España en laencrucijada migratoria(trans)-mediterránea.Una revisiónsociogeográfica [enlínea] Cahiers decivilisation espagnolecontemporainehttp://ccec.revues.org/?lang=es Aquest és un indicador poc representatiu a Espanya perquè la distribució territorial de la població és MOLT DESIGUAL: la població es concentra a la costa, especialment al Mediterrani, i a Madrid i la seva àrea metropolitana.
  32. 32. Densitat de població al món
  33. 33. 3. Estructura de la població per activitat Es considera població activa la que té edat de treballar (de 16 a 64 anys) i disponibilitat per treballar. La població activa inclou la població ocupada, que és la que fa una feina per la qual cobra un salari, i la població aturada, que és la que no té feina però voldria treballar. La població inactiva és la que no té edat de treballar o no busca feina (estudiants, jubilats, persones dedicades a les tasques domèstiques de casa seva, etc.)
  34. 34. 3. Estructura de la població per activitat
  35. 35. El problema de l’aturFont: INE | Foto: EL PERIÓDICO 27/10/2012
  36. 36. 3. Estructura de la població per activitatVISITAR LA WEB!! Evolució de l’atur:http://graficos.lainformacion.com/mano-de-obra/desempleo/explorador-del-paro-en-espana-segun-la-epa-encuesta-de-poblacion-activa_zDllAYj95292Pg6t7R1Px7/
  37. 37. 4. Polítiques demogràfiquesSón el conjunt de mesures econòmiques, socials ilegislatives adoptades pels estats amb la intenciód’influir en les variables bàsiques de la població,com ara la fecunditat, la salut, la mortalitat, lamobilitat o les migracions.Hi ha 2 grans tipus de polítiques demogràfiques: Maltusianes Populacionistes Thomas Robert Malthus (1776-1834) pastor, economista i demògraf britànic. Conegut per la seva teoria sobre el creixement de la població, basada en el risc que la quantitat de població sobrepassés la producció d’aliments. Cap el 1950, aquestes idees van ser recuperades pel neomaltusianisme, que explicava el problema del subdesenvolupament com a conseqüència de l’excés de població.
  38. 38. 4. Polítiques demogràfiquesMaltusianes: tenen com a objectiu fonamentalreduir el creixement vegetatiu i, sobre tot, esbasen en el control de la natalitat. Exemple: Xina ila política del fill únic.Populacionistes: pretenen l’increment de lapoblació mitjançant l’afavoriment de la natalitat ola immigració. Exemple: Israel, incentivantl’arribada de jueus d’arreu del món.• La majoria d’estudis demostren que quan unasocietat té un cert nivell de desenvolupamenteconòmic i humà (protecció a la infància, dretslegals i laborals, salut reproductiva...) la fecunditatdisminueix immediatament.
  39. 39. Font:http://especiales.laprensagrafica.com/2011/7000millones/2011/10/un-mundo-de-7000-millones/
  40. 40. 5. La població catalanaLa dinàmica de la població catalana segueix, agrans trets, l’evolució del conjunt de l’Estat, peròpresenta unes característiques pròpies, com és elgran pes de les successives onades migratòriesen el creixement de la població. Fins el 1920, la població catalana va créixer aun ritme lent, similar a la població espanyola. Entre 1920 i 1930 arriba la primera gran onadamigratòria, procedent principalment de Múrcia.Atrets per l’Exposició Universal (1929), les obresdel ferrocarril i el creixement industrial. La Guerra Civil i la postguerra suposa un fre alsimmigrants.
  41. 41. 5. La població catalana A partir de 1950 i fins els 70, comença un creixement accelerat de la població catalana, a causa de l’arribada d’immigrants (èxode rural), atrets per la feina industrial. Creix la natalitat per l’augment de la població fèrtil i la bonança econòmica. La crisi econòmica de 1973 fa reduir la natalitat i estronca la immigració. El creixement de la població s’estanca. Als anys 90, Catalunya té un creixement vegetatiu dels més baixos d’Europa. Entre 1998 i 2010, té lloc la darrera onada migratòria. Procedents del Marroc, Amèrica Llatina i Europa de l’Est, han rejovenit a la població catalana. La crisi econòmica i l’atur han aturat aquests moviments.VÍDEO: Moments - La immigració a Catalunyahttp://www.rtve.es/alacarta/videos/moments/moments-immigracio-catalunya/1257576/
  42. 42. 5. La població catalana
  43. 43. 5. La població catalana1. Dèficit de naixements per la grip dels anys 1918 i 1919.2. Sobremortalitat masculina imputable a la Guerra Civil.3. Dèficit de naixements a causa de la Guerra Civil.4. Dèficit de naixements a causa de la postguerra.5. Inici del baby-boom. Font:6. Inici de la caiguda de la natalitat. http://phobos.xtec.cat/mgarc i25/moodle/mod/assignment7. Inici de la recuperació de la natalitat (any 2001). /view.php?id=281
  44. 44. 5. La població catalanaFont: Diversos autors (2007) Geografia 3r ESO. Barcelona: Santillana.
  45. 45. 6. Els fluxos migratoris6.1. Causes i conseqüènciesSaldo migratori = Immigrants (arriben) – Emigrants (marxen)I>E = saldo migratori positiu E>I= saldo migratori negatiuCauses Demogràfiques i econòmiques: manca de feina, malescondicions de vida, falta de terres, pocs serveis... Naturals: terratrèmols, inundacions, desertització... Bèl·liques i persecucions: exili, refugiats polítics... Socioculturals: jubilació, estudis, llibertat...Conseqüències País d’origen: despoblació, envelliment, menys pressiódemogràfica, menys atur, fuga de cervells, arribada de divises... País de destinació: més població activa, rejoveniment de lapoblació, problemes d’habitatge, integració, enriquiment cultural... Persona immigrant: desarrelament, problemes d’identitat, novesoportunitats...
  46. 46. 6. Els fluxos migratoris6.1. Les migracions transoceàniques Des del s. XV, flux migratori constant cap a Amèrica Llatina. Relacionat amb les colònies. A mitjans del s. XIX, emigració massiva a causa de la millora dels transports i la industrialització. Amèrica era el principal destí perquè oferia terres i es necessitava mà d’obra: Argentina, Brasil, Cuba, Mèxic, Veneçuela... Molts catalans van anar a Cuba, a fer fortuna. Els emigrants que van tornar rics d’Amèrica van ser anomenats indians. A Mataró cal destacar el cas de Miquel Biada, que havia fet fortuna a Cuba i va impulsar la creació del primer ferrocarril Mataró – Barcelona (1848). La crisi econòmica de 1929 i la Guerra Civil espanyola van posar fi a les migracions transoceàniques.
  47. 47. 6. Els fluxos migratoris6.2. Les migracions interiors a EspanyaA la primera meitat del s. XX, va augmentar lapoblació a les zones més rurals:• Castella i Lleó, Castella-La Manxa, Extremadura i l’interior d’Andalusia domini dels latifundis, molts jornalers, atur• Galícia minifundis, manca de terresLa millora dels transports i l’augment de lademanda de mà d’obra industrial van afavorirl’èxode rural o migració interior camp-ciutat, apartir dels anys 50.
  48. 48. Les migracions interiors a Espanya Font: estrabon.wordpress.com
  49. 49. 6. Els fluxos migratoris6.2. Les migracions interiors a EspanyaConseqüències La manca de jornalers va provocar la mecanitzaciódel camp, ocasionant més atur i noves migracions. També es van unir els petits propietaris que nopodien mecanitzar, ni disposar de mà d’obra barata. A les ciutats, els principals problemes van ser lamanca d’habitatges i d’infraestructures per acollir alsnouvinguts. Aquestes migracions interiors finalitzen a partir dela crisi del 1973 (canvia la situació econòmica, laproducció industrial cau, reconversió industrial, atur...)
  50. 50. 6. Els fluxos migratoris6.2. Les migracions exteriors a Europa A partir dels 50 es donen moviments migratoris nord -sud a Europa. Els països emissors van ser Itàlia, Espanya, Grècia, Portugal... Proporcionaven mà dobra a lEuropa rica: Alemanya, Suïssa, França... Daquesta manera, entre els anys 60 i fins el 1975, es produí una nova onada migratòria amb Espanya com a origen. El camp espanyol es mecanitzava, generant-se excedents de mà dobra. Paral·lelament, lEuropa del Pla Marshall es refeia, i la creació de la CEE impulsava leconomia. Es necessitava mà dobra.
  51. 51. 6. Els fluxos migratoris6.2. Les migracions exteriors a EuropaGeneralment, aquests treballadors erencontractats al país d’origen i la migracióera temporal, encara que en molts casos,van esdevenir definitives.Les feines que feien eren poc qualificades,dures i mal pagades (construcció,indústria, mineria...)Les principals conseqüències van ser: Important font de divises per Espanya Disminució de la pressió demogràfica ales ciutats i també feminització de lasocietat, ja que només marxaven homescasats joves. Desarrelament
  52. 52. 6. Els fluxos migratoris6.3. D’un país d’emigrants a un país d’immigrantsA finals del segle XX, el desenvolupament econòmic vaconvertir Espanya dun país demigrants en un paísdimmigrants. Aquesta immigració es pot agrupar en quatregrans conjunts: Persones jubilades procedents dEuropa central i del nord. Directius dempreses multinacionals, treballadors daltnivell professional, persones del món artístic i de la cultura,procedents majoritàriament de la resta de la UE. Refugiats polítics. Emigrants de països pobres. És el grup més nombrós,procedents dÀfrica, Amèrica Llatina, Àsia i lest dEuropa.Lobjectiu és trobar feina i millorar les condicions de vida (lamajor part daquest immigrants tenen entre 16 i 44 anys).
  53. 53. 6. Els fluxos migratoris6.3. D’un país d’emigrants a un país d’immigrants Des de lany 2000, Espanya és el país del món que mésimmigrants ha rebut, després dels EUA. L’important creixement de la població espanyola (+6milions) entre 2001 i 2011, s’ha degut, en un 90%, alcreixement migratori. Aquest creixement ha dinamitzat lapoblació espanyola i ha fet elevar la taxa de natalitat il’índex de fecunditat. Segons dades de l’INE de 2011, dels 47.190.493habitants d’Espanya, 5.751.487 eren estrangers (12,18%). Amb la crisi actual, unes 500.000 persones abandonenEspanya, xifra que es compensa amb les arribades (ques’han reduït però continuen) i les reagrupacions familiars.
  54. 54. 6. Els fluxos migratoris L’INE calcula que uns 824.000 immigrants estaven el 2011 en situació irregular (sense permís de residència). Però només l’1,1% dels immigrants van posar en perill la seva vida per venir a Espanya (comerç humà, màfies...).
  55. 55. 6. Els fluxos migratoris6.3. D’un país d’emigrants a un país d’immigrants Els estrangers procedents de la UE van augmentar, mentreque els de fora estan en descens. La major comunitat de ciutadans europeus és la formadaper romanesos, seguits per britànics, alemanys, italians,búlgars, portuguesos i francesos. Dels estrangers no comunitaris, destaquen els marroquins,equatorians, colombians, bolivians, xinesos, peruans,argentins i brasilers. Del total d’estrangers no comunitaris, la major partprocedeix d’Amèrica, preferentment, del sud, per davantd’Àfrica i d’Àsia. Les destinacions principals, en nombres absoluts, són:Catalunya i Madrid, seguides per la Comunitat Valenciana,Andalusia, Canàries i Baleares.
  56. 56. 6. Els fluxos migratorisFont: EL MUNDO 17/01/2013
  57. 57. 6. Els fluxos migratoris 6.4. El debat sobre la immigració  Espanya necessita immigrants? La majoria dels estudis creuen que és positiva econòmicament, demogràfica i cultural.  En tot cas, la immigració continuarà i cal respectar dos drets fonamentals: el drets al reagrupament familiar i el dret dasil.La legislació espanyola permet elreagrupament familiar als residentslegals estrangers al cap dun any depermanència al territori espanyol, i sitenen autorització per residir-hi un anymés, com a mínim.El dret dasil està reconegut per els quepateixen persecució en el seu paísdorigen.
  58. 58. 6. Els fluxos migratoris6.5. La política de la UEEl dret a la lliure circulació de persones per lespai de laUnió Europea està limitat pels immigrants extracomunitaris.El 2008 la UE aprovà el Pacte Europeu de la Immigració.El pacte proposa: una immigració legal i ordenada inclou el control de fronteres la regulació de laccés i la permanència destrangers enterritori comunitari fomentar la contractació en origenPer tal de retornar immigrants hi ha dhaver païsosdisposats a rebrels, per això són imprescindibles elsacords polítics. El pacte també regula el dret dasil a la UE.
  59. 59. 7. La immigració a CatalunyaLa immigració estrangera és important sobretot a les gransciutats (sobretot a làrea metropolitana de BCN), concentrant-se en les comarques amb més activitat econòmica, (franjalitoral, algunes zones pirinenques). En les comarques amb un sector primari important també hi ha una gran presència de mà dobra immigrant (comarques dinterior). La província amb més percentatge de població estrangera és Tarragona. Sha produït un efecte crida, de manera que els immigrants de la mateixa procedència es concentren en determinats llocs.

×