Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
COM MILLORAR LA REDACCIÓ DE TEXTOS
<ul><li>La vida moderna exigeix un domini ple de l’escriptura.  ¿Qui pot sobreviure a aquest món tecnificat, burocràtic, c...
<ul><li>Un text ben escrit utilitza un format i un estil (un registre, un vocabulari, etc.) que s’adequa al lector i a la ...
<ul><li>Perquè un  text  acompleixi el seu  objectiu , el  requisit fonamental  és que  l’entenguin les persones  a les qu...
<ul><li>Aquests són els recursos lingüístics que contribueixen a la cohesió dels textos: </li></ul><ul><li>a) La puntuació...
<ul><li>1) La pluja d’idees </li></ul><ul><li>L’expressió  pluja d’idees ve de la forma anglesa brainstorming, que signifi...
<ul><li>2) Documentar -se </li></ul><ul><li>Un cop haguem delimitat el tema que tractarem, hem de decidir si cal buscar-ne...
<ul><li>3) Estructura i esquemes conceptuals </li></ul><ul><li>Un pas previ a la redacció (essencial perquè el resultat si...
<ul><li>5) La revisió </li></ul><ul><li>Un cop escrit el text, s’ha de  revisar. En aquest procés de revisió ens hem de fe...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

La Cuina de L’Escriptura. (Autora: Mònica Herruz)

6,559 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

La Cuina de L’Escriptura. (Autora: Mònica Herruz)

  1. 1. COM MILLORAR LA REDACCIÓ DE TEXTOS
  2. 2. <ul><li>La vida moderna exigeix un domini ple de l’escriptura. ¿Qui pot sobreviure a aquest món tecnificat, burocràtic, competitiu, alfabetitzat, i altament instruït, sense saber fer instàncies, cartes o exàmens? L’escriptura ha anat arrelant, de mica en mica, en la major part de l’activitat humana moderna. Des d’aprendre qualsevol ofici, fins a complir amb els deures fiscals o participar en l’activitat cívica de la comunitat, qualsevol fet requereix omplir impresos, demanar sol·licituds, posar l’opinió per escrit, o elaborar un informe. Encara més, la feina de moltes persones (mestres, funcionaris, periodistes, economistes, advocats, etc. gira del tot o en part a l’entorn de documentació escrita. </li></ul><ul><li>En aquest context escriure significa molt més que conèixer l’abecedari, saber “ajuntar lletres” o poder firmar el document d’identitat. Vol dir ser capaç d’expressar informació de manera coherent i correcta perquè l’entenguin altres persones. </li></ul><ul><li>Daniel CASSANY, La cuina de l’escriptura, Empúries, 1996. </li></ul>
  3. 3. <ul><li>Un text ben escrit utilitza un format i un estil (un registre, un vocabulari, etc.) que s’adequa al lector i a la situació comunicativa. </li></ul><ul><li>Depenent de la situació comunicativa, podrem escriure textos formals o informals. </li></ul>
  4. 4. <ul><li>Perquè un text acompleixi el seu objectiu , el requisit fonamental és que l’entenguin les persones a les quals es dirigeix. Un text s’entén millor si està ben estructurat , si les idees estan exposades amb un ordre lògic , i ben lligades les unes amb les altres. </li></ul><ul><li>Diem que un text té coherència quan acompleix aquests requisits: </li></ul>
  5. 5. <ul><li>Aquests són els recursos lingüístics que contribueixen a la cohesió dels textos: </li></ul><ul><li>a) La puntuació: els signes de puntuació faciliten la lectura, ja que ajuden a lligar les idees que s’exposen en el text i que es vegi la progressió d’aquestes idees (com avança el text). </li></ul><ul><li>b) Els connectors: serveixen per enllaçar correctament els conceptes, és a dir, per marcar bé quina és la relació entre les idees. De vegades no cal posar-ne, perquè la relació entre dues frases es fa molt evident. Però no sempre és així. </li></ul><ul><li>c) Repeticions i el·lipsis: Sovint cal remarcar els conceptes importants o recordar de què estem parlant. Per això, convé repetir alguns termes. Per evitar les redundàncies que farien que el text resultés pesat, però, utilitzem els sinònims i les el·lipsis (per exemple, l’omissió del subjecte) o pronoms . </li></ul>
  6. 6. <ul><li>1) La pluja d’idees </li></ul><ul><li>L’expressió pluja d’idees ve de la forma anglesa brainstorming, que significa ‘tempesta cerebral’. </li></ul><ul><li>Consisteix a apuntar tot allò que se’ns acut sobre el tema que volem tractar: tant la informació que coneixem com l’enfocament que volem donar a l’escrit. </li></ul><ul><li>Quan fem una pluja d’idees, no cal perdre temps redactant frases, ni que ens preocupem per la cal·ligrafia o l’ortografia. Es tracta d’anotar ràpidament les idees perquè la memòria no ens traeixi. Per això, no cal que les desenvolupem ni les valorem; més endavant, ja tindrem temps de descartar-les o ampliar-les. </li></ul>
  7. 7. <ul><li>2) Documentar -se </li></ul><ul><li>Un cop haguem delimitat el tema que tractarem, hem de decidir si cal buscar-ne informació. </li></ul><ul><li>No sempre caldrà fer-ho: per exemple, si volem escriure sobre les sensacions </li></ul><ul><li>que vam tenir el primer dia que vam anar a un país estranger, és possible que només </li></ul><ul><li>ens calgui recordar-ho. Potser tenim un diari on vam escriure què vam sentir, i aleshores </li></ul><ul><li>estaria bé consultar-lo... </li></ul><ul><li>En qualsevol cas, molt sovint, necessitarem buscar informació, tant si és per escriure un </li></ul><ul><li>treball acadèmic, com per redactar una crítica o per expressar la nostra opinió sobre un </li></ul><ul><li>tema d’actualitat. </li></ul><ul><li>On podem buscar informació? </li></ul><ul><li>a) Enciclopèdies </li></ul><ul><li>b) Llibres </li></ul><ul><li>c) Articles </li></ul><ul><li>d) Diaris </li></ul><ul><li>Alguns consells per buscar informació: </li></ul><ul><li>a) S’ha de contrastar la informació que trobem, especialment si la trobem a Internet. </li></ul><ul><li>b) Sempre hi ha molta informació sobre qualsevol tema. Per això, hem de ser directius. </li></ul><ul><li>Això vol dir que hem d’anar a buscar, directament, allò que necessitem. </li></ul>
  8. 8. <ul><li>3) Estructura i esquemes conceptuals </li></ul><ul><li>Un pas previ a la redacció (essencial perquè el resultat sigui bo) és ordenar la informació. </li></ul><ul><li>Quan ja sabem sobre què escriurem i tenim tota la informació que necessitem, cal que pensem com volem exposar-la. </li></ul><ul><li>És aconsellable fer un esquema, això ens ajudarà a visualitzar l’estructura del nostre text. </li></ul><ul><li>4) La redacció </li></ul><ul><li>Si ja tenim l’esquema de l’estructura del nostre text, estem preparats per posar-nos a escriure. </li></ul><ul><li>Però escriure no vol dir anar apuntant les paraules tal com ragen. Cal pensar molt com volem dir les coses. Cada cop que escrivim una frase hem de rellegir-la i vigilar que l’enllaç amb la frase precedent s’entengui. </li></ul><ul><li>A més, és un procés cíclic. Què vol dir això? Doncs que cal rellegir el que escrivim, ratllar coses, eliminar tot allò que sobra i buscar paraules i expressions més adients per expressar el que volem. </li></ul>
  9. 9. <ul><li>5) La revisió </li></ul><ul><li>Un cop escrit el text, s’ha de revisar. En aquest procés de revisió ens hem de fer les preguntes següents: </li></ul><ul><li>a) S’adequa al registre i a la situació comunicativa? </li></ul><ul><li>b) He aconseguit que el text tingui coherència? </li></ul><ul><li>c) Està ben cohesionat? </li></ul><ul><li>d) Quan el llegeixo em falta aire? </li></ul><ul><li>e) Com puc remarcar més les idees? </li></ul><ul><li>f ) Hi ha errors ortogràfics? </li></ul><ul><li>No és un procés fàcil, ja que requereix fer l’esforç de mirar-se el text des de fora, com si no l’haguéssim escrit nosaltres. Quan revisem un text, ens hem de posar en la pell del nostre lector. Fins i tot pot ser positiu que el llegeixi algú altre i ens digui què no s’hi entén. </li></ul><ul><li>Hi ha dos recursos per fer la revisió ortogràfica : </li></ul><ul><li>a) Corrector ortogràfic del processador de textos. </li></ul><ul><li>b) Diccionaris en línia. </li></ul>

×