LES SUBHASTES ELECTRÒNIQUES




               GRUP DAMM:
               Manuel Martínez Magdaleno
               David Ob...
QUÈ ÉS UNA SUBHASTA
ELECTRÒNICA
   COMERÇ ELECTRÒNIC: conjunt d’activitats financeres d’intercanvi de productes
    i de ...
FORMES DE PAGAMENT

   TARJA DE CRÈDIT/DÈBIT                       PAYPAL
     –   Sistema més usat. Ràpid, eficaç i    ...
LEGISLACIÓ APLICABLE A
                LES SUBHASTES
                ELECTRÒNIQUES
PRINCIPALS OBSERVACIONS:

   NO HI HA ...
LEGISLACIÓ
                       EUROPEA
   Directiva Europea 97/7/CE del Parlament Europeu relativa a la protecció dels...
LEGISLACIÓ
ESPANYOLA I
   Llei 7/1996 d’ordenació del comerç minorista
    modificada per la Llei 47/2002 a fi d’adaptar-...
LEGISLACIÓ
ESPANYOLA II
   Llei 34/2002 d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i
    comerç electròni...
FRAUS I PROBLEMES MÉS COMUNS EN
COMPRES PER SUBHASTA ELECTRÒNICA

  1.- PROBLEMES I FRAUS MÉS FREQÜENTS:
     La caracter...
FRAUS I PROBLEMES MÉS COMUNS EN
    COMPRES PER SUBHASTA ELECTRÒNICA



   Frau del servidor escrow: el venedor es fa pas...
FRAUS I PROBLEMES MÉS COMUNS EN
     COMPRES PER SUBHASTA ELECTRÒNICA




   2.- PAGAR PER PRODUCTES INEXISTENTS
     El...
FRAUS I PROBLEMES MÉS COMUNS EN
         COMPRES PER SUBHASTA ELECTRÒNICA



3.- ROBATORI D’INFORMACIÓ CONFIDENCIAL.

   ...
PROTECCIÓ DEL
                  CONSUMIDOR
                        CONTINGUTS
   Associacions i entitats de protecció del...
ASSOCIACIONS I ENTITATS DE PROTECCIÓ

   DELS DRETS DELS CONSUMIDORS.



              FACUA: Associació no governamental...
CONSELLS PER EVITAR SER ESTAFAT EN
                            LES COMPRES PER SUBHASTA
                                  ...
CONSELLS PER EVITAR SER ESTAFAT EN
                    LES COMPRES PER SUBHASTA
                          ELECTRÒNIQUES
 ...
QUÈ FER EN CAS DE SER VÍCTIMA D’UNA
                        ESTAFA


   Si es tracta d’un engany:
     – Denuncia penal p...
CONCLUSIONS

   Les subhastes electròniques son un mitjà d'adquisició de béns de
    caràcter virtual basat en la confian...
PREGUNTES

   Com valores la manca de legislació específica sobre les
    subhastes electròniques?

   Creus que els pag...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Les Subhastes Electroniques

601 views

Published on

La seguretat a la xarxa i les subhastes electròniques

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
601
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Les Subhastes Electroniques

  1. 1. LES SUBHASTES ELECTRÒNIQUES GRUP DAMM: Manuel Martínez Magdaleno David Obon Bayod Àngel Pallarès Pérez M. del Mar Ribé Ventura
  2. 2. QUÈ ÉS UNA SUBHASTA ELECTRÒNICA  COMERÇ ELECTRÒNIC: conjunt d’activitats financeres d’intercanvi de productes i de serveis realitzat per mitjà d’una xarxa de telecomunicacions, generalment Internet.  SUBHASTA ELECTRÒNICA: servei en línia de subhasta, en el qual els Internautes competeixen per l’adquisició d’un mateix producte, el qual finalment s’atribueix al qui fa la millor oferta. OFERTA VENEDOR OFERTA PRODUCTE OFERTA OFERTA ADJUDICACIÓ AL MILLOR POSTOR PAGAMENT ENVIAMENT
  3. 3. FORMES DE PAGAMENT  TARJA DE CRÈDIT/DÈBIT  PAYPAL – Sistema més usat. Ràpid, eficaç i – Enviament de diners mitjançant còmode. tarja de crèdit/dèbit o compte corrent a qualsevol persona que disposi de correu electrònic per  TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA mitjà d’un intermediari. – Directe d’un compte a un altre.  SERVEIS ESCROW  CONTRA REEMBORSAMENT – Servei en línia de dipòsit en – No cal facilitar dades bancàries. garantia. Un tercer de confiança garanteix la seguretat de  GIR POSTAL l’operació. – Immediat – Nacional – Internacional
  4. 4. LEGISLACIÓ APLICABLE A LES SUBHASTES ELECTRÒNIQUES PRINCIPALS OBSERVACIONS:  NO HI HA CAP NORMA, NI ESTATAL NI COMUNITÀRIA, QUE ES CENTRI EN LA REGULACIÓ DE LES SUBHASTES JUDICIALS.  LA NORMATIVA A TENIR EN COMPTE ÉS AQUELLA RELATIVA AL COMERÇ ELECTRÒNIC.  ESCASA JURISPRUDÈNCIA I DOCTRINA EN RELACIÓ A DELICTES COMESOS A TRAVÉS DE SUBHASTES CELEBRADES A LA XARXA. COM A EXEMPLES: – Sentència núm. 359/2006, de 21 de desembre, del Jutjat Penal núm. 2 de Badajoz (http://electronicafacil.net/archivo- noticias/telefonia/Article6359.html) – Sentència de 31/06/2008 dictada pel Tribunal de Comerç de París que condemna a Ebay al pagament de 40 milions d’euros per la venda productes de luxe falsificats (http://www.elpais.com/articulo/internet/eBay/condenado/Francia/falsif icacion/elpeputec/20080605elpepunet_6/Tes)
  5. 5. LEGISLACIÓ EUROPEA  Directiva Europea 97/7/CE del Parlament Europeu relativa a la protecció dels consumidors en matèria de contractes a distància (modifica la Llei 7/96 d’ordenació del comerç minorista).  Directiva 93/13/CE, de 5 d’abril de 1993 sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors.  Directiva 2000/31/CE sobre el comerç electrònic, relativa a determinats aspectes jurídics dels serveis de la societat de la informació, en particular sobre el comerç electrònic en el comerç interior.  Directiva 85/577/CEE del Consell, de 20 de desembre, en referència a la protecció dels consumidors en el cas de contractes negociats fora dels establiments mercantils.  Reglament (CE) 2006/2004 del Parlament europeu i del Consell, de 27 d’octubre de 2004, sobre la cooperació entre les autoritats nacionals encarregades de l’aplicació de la legislació sobre la protecció dels consumidors.  Directiva 2005/297 CE, relativa a les pràctiques comercials deslleials de les empreses en les seves relacions amb els consumidors en el mercat interior.
  6. 6. LEGISLACIÓ ESPANYOLA I  Llei 7/1996 d’ordenació del comerç minorista modificada per la Llei 47/2002 a fi d’adaptar-la a la Directiva europea 97/7/CE: – L’art. 40 de la Llei 7/1996 regula el contingut de les propostes per dur a terme la venda a través d'Internet i la informació veraç que ha de facilitar el venedor abans d’iniciar la contractació. – L’art. 43 de la Llei 7/1996 estableix el termini de 30 dies per fer l’entrega de la comanda amb una indemnització del doble de la suma de la compra si no es produeix l’entrega. – L’art. 44 estableix el dret de desistiment en un termini de 7 dies. – L’art. 47 regula la informació que ha d’acompanyar a l’oferta del bé que apareix a la xarxa a més a més de tota la que es regula a l’art. 40.
  7. 7. LEGISLACIÓ ESPANYOLA II  Llei 34/2002 d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i comerç electrònic, relativa als contractes electrònics. – Art. 27 regula la diferent informació que el prestador de serveis ha de posar en coneixement abans de la celebració del contracte.  Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades (LOPD).  Llei 44/2006, de 29 de desembre, de millora de la protecció dels consumidors i usuaris.  Copi penal. Art. 248. 1. Cometen estafa els qui, amb ànim de lucre, utilitzin engany suficient per produir error en altri, i l’indueixin a realitzar un acte de disposició en perjudici propi o aliè. 2. També es consideren reus d’estafa els qui, amb ànim de lucre, i valent-se d’alguna manipulació informàtica o artifici semblant,aconsegueixin la transferència no consentida.
  8. 8. FRAUS I PROBLEMES MÉS COMUNS EN COMPRES PER SUBHASTA ELECTRÒNICA 1.- PROBLEMES I FRAUS MÉS FREQÜENTS:  La característica virtual de les compres i/o subastes electròniques, genera inicialment desconfiança entre ambdues parts al no existir contacte físic com en el comerç tradicional.  La utilizació per part del venedor d’un nom fals, fet que fa molt complicada la seva identificació en cas de frau, és una estafa molt comuna.  Problemes amb l’objecte de la transacció: aquest no existeix , no es lliura, no es lliura en la data indicada, no té les característiques anunciades, i/o és d’un valor inferior a l’anunciat.
  9. 9. FRAUS I PROBLEMES MÉS COMUNS EN COMPRES PER SUBHASTA ELECTRÒNICA  Frau del servidor escrow: el venedor es fa passar per aquest servidor real (es crea un fals servidor), confonent al comprador. S’exposa un mercaderia, el venedor demana al comprador que faci servir aquell servidor per realitzar la venta, i una vegada que es realitza el pagament, no queda constància al servidor real de l’operació, i els diners arriben directament al venedor.  “Bid siphoning”. S’atreu l’atenció del comprador amb preus més baixos , convidant-lo a sortir del portal inicial. Al sortir es perden les garanties i protecció del portal de subhastes . - Variant de la “oferta de la segona oportunitat”, on s’ofereix al comprador que no ha pogut adquirir el producte, una segona oportunitat, evidentment aconseguint que abandoni el portal de subhastes.  “Shill bilding” Els falsos venedors ofereixen un preu molt elevat per un producte dins d’una subhasta electrònica. El preu tan elevant fan desistir al comprador a oferir per aquell producte.
  10. 10. FRAUS I PROBLEMES MÉS COMUNS EN COMPRES PER SUBHASTA ELECTRÒNICA  2.- PAGAR PER PRODUCTES INEXISTENTS  El caràcter virtual de les subhastes electròniques, el comprador no pot comprovar les característiques ni la veritable existència de l’objecte de l’operació ( en aquest cas, s’anomena producte virtual)  Acordar entre les dues parts que la forma de pagament per un producte sigui el contra reemborsament, una vegada rebut el producte, ajuda a evitar l’estafa.  Pagar amb targeta de crèdit permet disposar d’un comprovant si calgués reclamar.
  11. 11. FRAUS I PROBLEMES MÉS COMUNS EN COMPRES PER SUBHASTA ELECTRÒNICA 3.- ROBATORI D’INFORMACIÓ CONFIDENCIAL.  A diferència de la compra tradicional, adquirir un producte via internet comporta facilitar dades (dades personals, números targeta crèdit, entre d’altres).  Moltes dades es roben mitjançant el seu enviament via correu electrònic, quan no s’apliquen mesures com el sistema de xifrat  Pagament en línia (mesura de protecció d’informació) : es crea un compte entre el comprador i el venedor, on el comprador envia els diners, i aquests queden retinguts fins el moment que el comprador autoritzi el pagament.  Les “cookies” utilitzades com a mètode d’identificació d’usuaris és un altre mitjà de robatori informació confidencial.  La signatura electrònica a les transaccions electròniques evita l’exposició de dades a la vista de tercers no implicat a l’operació.
  12. 12. PROTECCIÓ DEL CONSUMIDOR CONTINGUTS  Associacions i entitats de protecció dels drets dels consumidors. – Exemples de:  Defensa de consumidors  Defensa especialitzada en comerç electrònic  Entitats afavorides i/o subvencionades per administracions públiques.  Consells per evitar ser estafats en les compres per subhasta electrònica  Què fer en cas de ser víctima d’una estafa.
  13. 13. ASSOCIACIONS I ENTITATS DE PROTECCIÓ DELS DRETS DELS CONSUMIDORS.  FACUA: Associació no governamental de consumidors d’abast nacional dedicada a la defensa dels drets dels consumidors  AUSO: Es centra en les subhastes a internet on les pàgines s’ubiquin a l’estat espanyol.  CENTRE EUROPEU DEL CONSUMIDOR: Assessorament dels usuaris comunitaris que comerciïn a l’estat espanyol (en el cas de la delegació espanyola) o de ciutadans espanyols que realitzin alguna transacció comercial fora d’Espanya
  14. 14. CONSELLS PER EVITAR SER ESTAFAT EN LES COMPRES PER SUBHASTA ELECTRÒNIQUES  Desconfiar de venedors que no informen de dades bàsiques com: – Raó social – Nom comercial – Preu del producte – Dades d’enviament  Evitar les compres a venedors amb la raó social a paradisos fiscals on la legislació comercial sigui laxa. – Els països no comunitaris no tenen la obligació de respectar la legislació europea.  No hem d’optar a més d’un producte, ja que haurem de pagar tots aquells que guanyem.  Definir de bon principi quin és el preu màxim que estem disposats a pagar.  Abans de fer qualsevol compra, hem de conèixer les dades bàsiques de la transacció: – Dades del venedor. – Dades complertes del producte. – Format, preu i temps de lliurament.
  15. 15. CONSELLS PER EVITAR SER ESTAFAT EN LES COMPRES PER SUBHASTA ELECTRÒNIQUES  Conservar la documentació que es generi en la transacció: – Rebuts de pagament – Comprovants de càrrec a compte. – Pagines web visitades per fer la transacció. – Correus intercanviats amb el venedor.  Fer el pagament del producte contra reembossament – Ens permet retornar el producte abans d’haver-lo pagat, si aquest no s’ajusta al que hem comprat. – En cas de no ser possible, és preferible el pagament amb targeta de crèdit.  Desconfiar de les pàgines que només donen la opció de pagar amb targeta de crèdit.  Informar de les dades estrictament necessàries per a completar la transacció.  Desconfiar d’aquelles pàgines que ofereixen regals a canvi de dades personals.  Comprovar tant aviat com es pugui que el producte rebut és exactament el que hem demanat.  Fer servir pàgines segures que encriptin les dades per tal d’evitar un ús fraudulent (tipus https)
  16. 16. QUÈ FER EN CAS DE SER VÍCTIMA D’UNA ESTAFA  Si es tracta d’un engany: – Denuncia penal per delicte o falta d’estafa.  Si es tracta d’un desacord o incompliment en els termes de la transacció: 1. Denúncia davant dels departaments de comerç i consum de les diferents administracions. 2. Sol·licitud d’arbitratge en aquelles empreses adherides a aquesta pràctica. 3. Procediment civil als jutjats.
  17. 17. CONCLUSIONS  Les subhastes electròniques son un mitjà d'adquisició de béns de caràcter virtual basat en la confiança.  La falta de contacte físic entre comprador i venedor genera desconfiança.  Les subhastes i comerç electrònic tenen un alt nivell de seguretat.  Caldria crear una normativa de caràcter global dins d’un Ordenament Jurídic Internacional, ja que no existeix legislació específica.  Es necessari la creació d’un òrgan legislador, sancionador i controlador del comerç i les subhastes electròniques per evitar “paradisos virtuals”.  Els portals de subhastes han d’instaurar mitjans de seguretat que inspirin confiança entre les parts.  En pro de la seguretat, el comprador i venedor haurien de prendre totes les mesures possibles des del seu terminal i servidor.  Creació d’un base de dades de malfactors.  Cal inspirar confiança entre les parts de l’operació, potenciant els mitjans de seguretat.
  18. 18. PREGUNTES  Com valores la manca de legislació específica sobre les subhastes electròniques?  Creus que els pagaments per mitjans electrònics ofereixen una seguretat real a l'usuari de subhastes online?  Creus que la informació que ofereixen les associacions de consumidors són útils per als usuaris de subhastes online? ENS TROBAREU A SLIDESHARE

×