SlideShare a Scribd company logo
1 of 92
Download to read offline
PRÀCTIQUES
DE CONVERSA
Material elaborat pel professorat
assistent als cursos de formació


Pràctiques de conversa per adquirir fluïdesa
i reforçar la confiança en l’èxit comunicatiu
fora de l’aula

Professor: Jordi Esteban




Consorci per a la Normalització Lingüísitca
Novembre de 2007 i juny de 2008
Practiques de conversa_editora_64_59
Reconeixement-NoComercial-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya

Sou lliure de:


         copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra


         fer-ne obres derivades


Amb les condicions següents:

         Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el
         llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que
         feu de l'obra).

         No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

         Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres
         derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

· Quan realitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l'obra.

· Alguna d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d'autor.

· No hi ha res en aquesta llicència que menyscabi o restringeixi els drets morals de l'autor.

Els drets derivats d'usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats
per l'anterior.

Això és un resum del text legal de la llicència completa

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca



© 2008 Consorci per a la Normalització Lingüística



Redacció:
Jordi Esteban




Gràcies a tots els alumnes dels cursos de formació del Consorci per a la Normalització Lingüística curs
07033 i curs 0807, que hi han col·laborat, la relació dels quals consta a la pàgina següent.
Fent una bona pinya hem aixecat aquest castell.




         Assistents del curs 07033            Assistents del curs 08071
        Fina Anglada Fontarnau               Anna Bertran Duran
        Montserrat Baqué Capdevila           Eva Boix Muntal
        Lluïsa Boada Llimona                 Sergi Borges Navarro
        Marta Calzada Marco                  Joana Borja Castell
        Carolina Carrillo Reche              Montserrat Campoy Mestres
        Clara Castelltort Capafons           Núria Camps Riera
        Raquel Cayero Rodríguez              Rosabel Ganyet Solé
        Marta Codern Bové                    Gemma Garcia Pujades
        Anna Codina Mellado                  Rosa Maria Grau Climent
        Sara Esperalba Roig                  Laia Llobera Serra
        M. Alba Farreras Barceló             Xavier Marquès Oliva
        Manel Figuera Abadal                 Sílvia Martorell González
        Esther Granero Olmo                  Marta Mussach Rebullida
        Montserrat Guevara Batalla           Laia Navas Santamaria
        Maria Lapasset Cutillas              Glòria Nogueras Colomina
        Maria Mercè Martín Pedret            Raquel Olivé Olivé
        Sílvia Martorell Gonzàlez            Rosalia Orós Garcia
        Lídia Montenegro Martínez            Francesca Rabassa Torres
        Montserrat Nayach Mascuñana          Anna Roig Orriols
        Núria Olivella Rigol                 Mercè Sagrera Vilaseca
        Mar Pascual Mateu
        Núria Pera Maltas
        Montserrat Puig Munt
        Anna Rafecas Masip
        Digna Rodríguez Luaces
        Núria Soriano Badell
        Ricard Truc Grau




Gràcies a tots els qui hi heu col·laborat.




Barcelona, setembre de 2008

Jordi Esteban
Pràctiques de conversa
Descripció

És un un conjunt organitzat d‟activitats orals que té com a objectiu principal la millora de la fluïdesa i la correcció.
S‟ha elaborat per tal de complementar l‟activitat docent i discent dels cursos de català.

Consta de setanta activitats classificades en cinc nivells de complexitat, en cadascun dels quals s‟actualitza un
tipus de text. Els nivells poden coincidir amb els cursos de nivell llindar, tal com s‟indica en el quadre següent:

                                                   Pràctiques de conversa
     expressiva                 descriptiva                 narrativa                  directiva              argumentativa
        Bàsic 2                   Bàsic 3                 Elemental 1                Elemental 2               Elemental 3

Cada nivell de pràctica conté una pàgina introductòria explicativa, amb una enumeració d‟aspectes avaluables i
catorze pàgines d‟activitats que tracten de temes que es van repetint a cada nivell:


             1.   Les compres                                                  8.    Les vacances
             2.   Els diners                                                   9.    L‟art
             3.   Els espectacles                                              10.   La feina
             4.   Els dies de festa                                            11.   Els llibres
             5.   Els infants                                                  12.   El mar
             6.   La ciutat, el poble, el barri                                13.   La música
             7.   La sort o la desgràcia                                       14.   El temps (cronològic)


L‟autoria de les pràctiques correspon als professors i professores del Consorci que han assistit a les sessions de
formació sobre fluïdesa oral (Cursos 07033 i 08071) durant el mes de novembre de 2007 i el mes de juny de 2008.

Aplicació a l’aula

La posada en pràctica de les converses en cursos generals comporta la utilització d‟un temps relativament breu
(de 15 a 20 minuts) en cada sessió. Prèviament s‟ha d‟haver fet una explicació orientadora del tipus de converses
a fer (el tipus discursiu corresponent). Abans de cada sessió els aprenents reben les preguntes ja dissenyades,
perquè puguin fer consultes i preparar les respostes. Per fer l‟activitat es reuneixen en grups de tres o quatre i es
distribueixen les qüestions a preguntar. Els alumnes es pregunten i responen alternativament. El professor es mou
entre els diferents grups, respon els dubtes que se li plantegen, suggereix formes d‟expressió i, en acabar,
comenta al conjunt de l‟aula aspectes que considera rellevants, aporta referents socioculturals relacionats amb el
tema i el tipus de text, ofereix activitats de reforç, etc.

L‟activitat principal «per parlar» es pot complementar amb un exercici breu d‟escriptura («per escriure»), unes
expressions populars («per conèixer») i uns referents de catalanitat («per comprendre»).

Més informació

La fonamentació teòrica d‟aquesta proposta d‟activitat oral està explanada a bastament als articles apareguts a la
revista Llengua i Ús, núms. 38 i 39, sota el títol «Parlar una llengua d‟ús... social», de Jordi Esteban.

Les tipologies textuals en què es basen les activitats estan descrites als articles següents de la publicació Llengua
i Ús de la Secretaria de Política Lingüística:

   ARTIGAS, ROSA. «El patró directiu: l‟habilitat de conduir les accions dels altres». Llengua i Ús, núm. 29.
   BELLÈS, JOAN. «El patró narratiu: l‟habilitat de narrar». Llengua i Ús, núm. 28. «El patró expressiu: l‟habilitat de comunicar
    les emocions i els estats d‟ànim». Llengua i Ús, núm. 32.
   GRAU, MARIA. «El patró descriptiu: l‟habilitat de descriure». Llengua i Ús. núm. 27. «El patró argumentatiu: l‟habilitat de
    defensar opinions». Llengua i Ús, núm. 30.

Nota:

Les activitats es presenten sense les imatges il·lustratives que s‟havien seleccionat, atesa la dificultat d‟identificar-
ne l‟autoria i, consegüentment, de certificar la possibilitat legal de ser usades en aquest material didàctic.



                                       Consorci per a la Normalització Lingüística
Converses
expressives
1

                                 Pràctiques de Conversa Expressiva

Quin és l’objectiu de les pràctiques de conversa expressiva?

Consolidar els coneixements assolits en una primera etapa d‟aprenentatge (Bàsic 1 o equivalents) i adquirir
fluïdesa i correcció suficients per comunicar-se oralment de forma expressiva.

Què és un text expressiu?

És la forma de discurs que fem servir per manifestar el que sentim.

De què s’hi parla?

A les pràctiques de conversa expressiva els aprenents parlen de si mateixos i manifesten els seus gustos,
sensacions, estats anímics, preferències i costums.

Quina instrucció bàsica situa els aprenents perquè les duguin a terme?

«A les converses pots explicar com et sents i com t‟afecten les diverses coses i situacions de la vida, quins són els
teus gustos i què tries quan tens ocasió d‟escollir. També pots explicar què acostumes a fer o a usar en diferents
moments i circumstàncies.
Fes-ho amb frases curtes i de manera senzilla i clara. Si et falta vocabulari, pregunta tranquil·lament com es diu
allò que necessites expressar. Pregunta i respon sense pressa. No cal que allarguis les intervencions donant més
informació o fent raonaments extensos.»

Quins elements lingüisticotextuals poden ser objecte d’atenció i d’avaluació de professors i alumnes
durant les pràctiques?

Els elements més usuals en una interlocució expressiva són:

    noms de sensacions diverses
    verbs en present per manifestar estats d‟ànim
    verbs d‟ús sovintejat (ser, estar, fet, tenir...)
    frases amb la primera persona en funció de CI (a mi m’agrada...)
    frases amb la primera persona en funció de subjecte (jo m’estimo més...)
    el verb fer per expressar sensacions (em fa pena...)
    verbs que expressen actuacions relacionades amb els sentiments (avorrir-se, divertir-se...)
    afirmacions i negacions contundents (I tant! De cap manera!)
    frases per indicar una afectació positiva (em tranquil·litza...)
    frases per indicar una afectació negativa (em fastigueja...)
    frases per indicar una manca d‟afectació (no m’importa...)
    graus o intensitats d‟afectació (m’agrada moltíssim, força...)
    formes per indicar la freqüència d‟un fet (sempre, sovint...)
    formes per indicar el ritme amb què es fa una cosa (cada dia...)
    verbs que indiquen els hàbits d‟una persona (acostumo, solc...)
    verbs que indiquen ús o maneig (faig servir, utilitzo...)
    lèxic bàsic (noms) referit a cada tema de conversa
    etc.

També poden ser objecte d‟atenció i seguiment aspectes bàsics de pronúncia com aquests:

    La pronúncia de la C davant de e i de i, de la Ç, la NY i la L·L
    Les elisions vocàliques de l‟article singular amb noms iniciats en vocal (l’Ernest, l’Olga...)
    Les elisions vocàliques dels pronoms personals amb verbs iniciats en vocal (m’agrada...)




                                    Consorci per a la Normalització Lingüística
1 Conversa expressiva
                                                             Les compres
                                                           Qui va a comprar?
      Per parlar
Comenteu els gustos, les preferències i els hàbits que teniu pel que fa a les compres de menjar, roba,
regals, productes de neteja i altres coses que compreu sovint.

1.    Quines coses t‟agrada més anar a comprar?
2.    Prefereixes anar a comprar a grans superfícies o a botigues petites?
3.    Per comprar productes frescos, què t‟estimes més: anar al mercat, a la fruiteria o al supermercat?
4.    A casa, qui s‟encarrega de comprar el menjar? Li agrada? I la roba? Li agrada?
5.    Hi ha alguna cosa del fet d‟anar a comprar que et desagrada especialment?
6.    T‟agrada comprar regals per a la família o els amics?
7.    Et sembla pràctic i segur comprar per Internet?
8.    Acostumes a comprar productes que s‟anuncien a la televisió?
9.    Acostumes a fer cas de les ofertes dels supermercats?
10.   T‟agrada comprar en època de rebaixes?
11.   Hi ha productes de pastisseria que t‟encanta comprar i menjar?
12.   ............................................................................................................................................................
13.   ............................................................................................................................................................

      Per escriure

Aviat celebraràs un aniversari important. Una persona de la família et demana que facis una llista de
dotze coses de casa que necessites, t‟agradaria tenir o vols renovar perquè són molt velles. Te‟n
regalaran algunes el dia assenyalat. Per exemple: un telèfon mòbil.




      Per conèixer. Expressions populars

           Comprar barat és comprar car.

      Per comprendre. Referents socioculturals

           «La masovera» (cançó popular).

                                                                                        Autoria: Lluïsa Boada, M. Alba Farreras i Montserrat Puig




                                                 Consorci per a la Normalització Lingüística
1 Conversa expressiva


                                                                Els diners
                                                            La pela és la pela
       Per parlar
Parleu sobre els vostres costums pel que fa als diners, les targetes de crèdit, els estalvis, els bancs i
les caixes...

1.  Prefereixes pagar amb diners o amb targeta?
2.  Fas servir gaire la targeta de crèdit? T‟agrada utilitzar-la quan compres roba, menjar, productes
    de neteja, aparells per a la llar, llibres, objectes d‟escriptori, joguines...?
3. Què t‟estimes més, un banc o una caixa?
4. Et fa por entrar en un caixer automàtic de nit?
5. Et fa mandra fer tràmits bancaris, com ara posar al dia la llibreta, fer transferències de diners,
    revisar els pagaments?
6. Acostumes a portar diners en efectiu? Molts o pocs? Et fa por portar en alguna ocasió molts
    diners al damunt?
7. Fas servir habitualment el caixer automàtic?
8. T‟has acostumat a l‟euro?
9. T‟agrada seguir les notícies sobre economia, com ara la borsa, la inflació, les enquestes sobre
    consum, etc.?
10. ............................................................................................................................................................
11. ............................................................................................................................................................


      Per escriure

Escriu deu coses que una família normal acostuma a consumir cada mes i que li suposen una
despesa econòmica. Per exemple: aigua i gas.

 pa




      Per conèixer. Expressions populars
            Pagar bitllo-bitllo = Pagar al comptat.
            Fer-ne cinc cèntims (d‟una cosa) = Fer el resum d‟una explicació, d‟un fet, etc.
            Fer guardiola = Estalviar.

      Per comprendre. Referents socioculturals
            Els calés. La llengua catalana té paraules provinents de l‟idioma caló, propi del
            col·lectiu gitano resident a Catalunya des de fa segles. De la paraula caló, que
            significa „fosc, morè‟, va sorgir la paraula calé que designava les monedes de coure
            (de color més fosc que les de plata, anomenades parné). Així s‟aconseguia fer un
            paral·lelisme amable entre la diferència de les monedes (coure i plata) i la del color
            de la pell de gitanos i paios. Posteriorment el significat es va estendre als diners en
            general. (Diccionari etimològic complementari de la llengua catalana, II, p. 428).

                                                                                            Autoria: Clara Castelltort, Sara Esperalba i Núria Pera




                                                Consorci per a la Normalització Lingüística
1 Conversa expressiva
                                                             Els espectacles
                                                             És espectacular!
       Per parlar
Parleu de les vostres preferències sobre la televisió, la ràdio, el cinema, el teatre i altres espectacles
com el circ, el futbol, etc.

1.  T‟agrada mirar la televisió? En quins moments del dia ho fas més? Quins programes acostumes
    a veure (les notícies, els concursos, les pel·lícules, les telesèries, la difusió cultural, les
    tertúlies...)?
2. Acostumes a escoltar la ràdio? Què t‟agrada més escoltar, programes musicals, magazines,
    notícies, tertúlies...?
3. Què prefereixes, la televisió o la ràdio? Per què?
4. Hi ha algun programa de televisió o de ràdio que no suportis per algun motiu?
5. T‟agrada el cinema? Quins tipus de pel·lícules t‟agraden?
6. Et fa res anar al cinema sol o sola? Menges crispetes, xocolata o caramels durant la pel·lícula?
7. Què t‟estimes més, veure les pel·lícules al cinema o a la televisió?
8. T‟agraden més les pel·lícules en versió original o doblades?
9. Vas alguna vegada al teatre? Què prefereixes veure, drames, comèdies, varietés, xous
    d‟humoristes...?
10. T‟agrada anar a veure partits de futbol? Et fa res que perdi el teu equip preferit?
11. ............................................................................................................................................................
12. ............................................................................................................................................................

      Per escriure

Mira una sèrie de televisió i explica què t‟ha semblat.

                     He vist...                                                             Jo trobo que la sèrie...




      Per conèixer. Expressions populars

            N‟hi ha per llogar-hi cadires = És una cosa digna de presenciar.


      Per comprendre. Referents socioculturals

            Mitjans de comunicació catalans (TV3, Canal 33, Catalunya Ràdio, RAC 1, etc.) i cinema en
            català.

                                                                                                                 Autoria: Mar Pascual i Anna Rafecas




                                                  Consorci per a la Normalització Lingüística
1 Conversa expressiva
                                                             Els dies de festa
                                                             Estem de festa

       Per parlar
Parleu de les festes, de les que us agraden i de les que no us agraden, també de les que celebreu i
de les que no celebreu.

1.  Què t‟agrada fer els dies de festa, descansar o aprofitar-los fent alguna activitat?
2.  Quina festa t‟agrada més, de les que celebres? Celebres el teu sant?
3.  Quina festa no t‟agrada?
4.  Celebres les festes de manera tradicional o a la teva manera?
5.  Si no has nascut a Catalunya, continues celebrant les festes del teu país o regió? Quines?
    T‟estimes més les festes del teu país o les d‟aquí?
6. Hi ha alguna festa «comercial» que eliminaries?
7. Hi ha algun àpat de festa que t‟agradi especialment? N‟hi ha algun que no t‟agradi gens?
8. Et fa ràbia que la gent no et feliciti quan és el teu aniversari?
9. T‟afecta molt fer anys?
10. .............................................................................................................................................
11. ............................................................................................................................................................

      Per escriure

Quines festes celebreu al teu país o a la teva regió? Escull-ne quatre i indica‟n la data en què se
celebren, el nom popular que tenen i què s‟hi celebra.



        Data                                Nom                                                         S’hi celebra...




      Per conèixer. Expressions populars

            Et penses que cada dia és diumenge?
            Et penses que cada dia és Festa Major?


      Per comprendre. Referents socioculturals

            La cançó de la Trinca «És festa major».
            Nadales.
            Al novembre, cançó de «La Castanyera», »En Marrameu».
            Poemes amb música, etc.
                                                                                      Autoria: Anna Codina, Maria Lapasset, Montserrat Nayach




                                              Consorci per a la Normalització Lingüística
1 Conversa expressiva
                                                          Els infants
                                                    Que bufons! Que pesats!
       Per parlar
Parleu de tot allò que us agrada o us empipa dels infants, fills vostres o no, i també de les coses que
us alegren la vida o us fan patir, relacionades amb ells.

1.  T‟agraden els nens? Per què?
2.  Quina és la virtut que més t‟agrada dels nens i les nenes? Quin és el defecte que més et
       molesta?
3. T‟agrada fer-los regals? Quan acostumes a fer-los-els i quin tipus de regals prefereixes fer?
4. Ajudes els teus fills o parents en edat escolar a fer els deures? Hi ha assignatures que t‟agradi
       més que altres de treballar amb ells?
5. Et satisfà l‟educació que reben a l‟escola els teus fills o altres familiars teus que són en edat
       escolar?
6. Pateixes si el teu fill o la teva filla arriba tard a la nit? Tens costum d‟acordar amb ell o amb ella
       l‟hora de tornada, abans que surti?
7. Et preocupen les amistats dels fills?
8. Et fa por que el teu fill o la teva filla et demani que li compris una moto?
9. Quins perills et fan patir més dels infants, que es posin malalts, que prenguin mal quan juguen,
    que els passi alguna cosa al carrer, que s‟ajuntin amb nens que tenen hàbits diferents?
10. Què prefereixes, celebrar a casa l‟aniversari d‟un nen de la família, o fer-ho fora llogant un espai
    destinat a festes infantils?
11. ............................................................................................................................................................
12. ............................................................................................................................................................
      Per escriure
Escriu una carta breu als Reis Mags.




Fes una llista de sis joguines que havies tingut a la infància (per exemple: una nina de porcellana).




      Per conèixer. Expressions populars

            A minyons no els prometis si no els dons = Convé complir les promeses fetes als infants.

      Per comprendre. Referents socioculturals

            La festa de la cavalcada de Reis (Tísner: Les nostres coses).

                                                                                  Autoria: Esther Granero, Montserrat Guevara i Sílvia Martorell




                                                Consorci per a la Normalització Lingüística
1 Conversa expressiva
                                               La ciutat, el poble, el barri
                                                 Estimo la meva gent
       Per parlar
Parleu del barri, del poble o de la ciutat on viviu: de les coses que us agraden i de les que us
desagraden. Parleu també de les persones amb qui teniu més relació.

1.    T‟hi trobes bé, al barri o a la població on vius? T‟agrada la zona on estan situats?
2.    Estàs satisfet o satisfeta amb el serveis que tens a prop? Què hi trobes a faltar?
3.    T‟agrada trobar gent coneguda al carrer o prefereixes passar desapercebut o desapercebuda?
4.    Tens bona relació amb els veïns del replà i els de l‟escala?
5.    Tens ocasió de xerrar amb persones del veïnat?
6.    Et relaciones sovint amb algú del barri o de la població per algun motiu?
7.    Hi ha alguna cosa que et molesti del veïnat? Alguns sorolls? Pudors? La brutícia al carrer?
      Comportaments incívics?
8.    De quines botigues del barri ets client o clienta habitual? Et relaciones gaire amb els botiguers i
      les botigueres?
9.    Compres la roba al barri on vius o en un altre lloc? I els electrodomèstics?
10.   Quan surts de festa els caps de setmana acostumes a quedar-te al barri o prefereixes anar a
      altres llocs?
11.   .............................................................................................................................................
12.   ..............................................................................................................................................

      Per escriure

Digues cinc coses que t‟agradaria trobar als carrers del teu barri, poble o ciutat. Practica les
preposicions amb i sense en aquest exercici. Per exemple: les parets sense pintades, gent amb un
somriure als llavis, etc.

Al barri on visc m‟encantaria trobar...


Les parets sense pintades.




      Per conèixer. Expressions populars

           Val més un veí a la porta, que un parent a Mallorca = En les necessitats importa més la
           proximitat que el parentiu.

      Per comprendre. Referents socioculturals

           Les associacions de veïns: funció socialitzadora, organització de festes, reivindicacions
           populars...
           «Et recorde, Amanda» (Raimon). «Al final del carrer» (Sau). «He deixat ma mare» (Raimon).


                                                                                                                          Autoria: Jordi Esteban




                                           Consorci per a la Normalització Lingüística
1 Conversa expressiva
                                                    La sort o la desgràcia
                                                        Quina xamba!
       Per parlar
Expliqueu com us sentiu i què acostumeu a fer en situacions on es pot tenir sort o desventura: jocs,
loteries, concursos televisius, relacions personals...

1.    T‟agrada comprar loteria? Quin tipus de loteria t‟agrada més?
2.    T‟afecta si a algú del teu voltant li toca la loteria? Et fa enveja o te n‟alegres molt?
3.    Tens costum de comprar gaire loteria per Nadal?
4.    T‟agrada jugar a jocs casolans com ara el parxís, l‟oca, el dòmino, les cartes...? Acostumes a tenir
      sort, en aquests jocs? Et molesta gaire que algú faci trampes jugant-hi? I tu? Ets una persona
      tramposa?
5.    Hi ha algun joc que no t‟agradi gens ni mica? N‟hi ha algun al qual no jugaries mai?
6.    Et fa vergonya participar en un concurs televisiu per guanyar uns diners? T‟agrada mirar-te‟ls?
      Pateixes si un concursant té molt mala sort o fa el ridícul?
7.    Per a tu què és més important, tenir sort en el joc o en l‟amor?
8.    T‟afecten gaire les supersticions? En tens alguna?
9.    Et fa angúnia estar a la vora d‟una persona malastruga?
10.   Ets una persona de les que creuen en la sort? Coneixes algú que en tingui molta?
11.   ..............................................................................................................................................
12.   ..............................................................................................................................................
      Per escriure

Escriu un correu electrònic en què felicites una amistat que ha guanyat molts diners jugant a la loteria.




      Per conèixer. Expressions populars

           No diguis blat fins que no sigui al sac ben lligat, i que no sigui foradat = Assegura‟t bé de tot!
           Toca ferro! = Evita la mala sort!
           Néixer amb la flor al cul = Ser una persona amb sort.

      Per comprendre. Referents socioculturals
           «Que tinguem sort» (Lluís Llach).

           Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar,
           que cap ocell trenqui l‟harmonia del seu cant.
           Que tinguis sort i que trobis el que t‟ha mancat amb mi.
           Si em dius «et vull», que el sol faci el dia molt més llarg,
           i, així, robar temps al temps d‟un rellotge aturat.
           Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir. [...]
                                                                                       Autoria: Marta Calzada, Manel Figuera i Ricard Truc




                                            Consorci per a la Normalització Lingüística
1 Conversa expressiva
                                                            Les vacances
                                                          Per fi de vacances!

       Per parlar
Parleu dels vostres gustos i preferències a l’hora de fer vacances.

1.  Et fa ràbia treballar quan tothom fa vacances? A quina època de l‟any t‟estimes més fer-les?
2.  Què t‟estimes més, mar o muntanya? T‟agrada prendre el sol? T‟importa gaire que plogui quan
    vas de vacances?
3. Què prefereixes, marxar lluny o quedar-te a prop? T‟agrada viatjar sol o sola? Et fa por? T‟agrada
    quedar-te a la ciutat quan no hi ha gairebé ningú?
4. Et molesta trobar turistes al lloc on vas? T‟agrada conèixer gent autòctona del país on viatges?
5. Aprofites les vacances per descansar o ets dels que no paren?
6. Quan vas de vacances t‟agrada tirar la casa per la finestra o prefereixes controlar el que gastes?
7. Estàs tot l‟any preparant les vacances o t‟estimes més esperar a l‟últim moment i improvisar?
8. Aprofites les vacances per fer tot allò que no has tingut temps de fer durant la resta de l‟any
    (pintar el pis, fer un trasllat, etc.)?
9. ............................................................................................................................................................
10. ............................................................................................................................................................


      Per escriure
Fes la llista del que t‟has d‟endur a la maleta quan surts de vacances.




Fes una llista de quatre instruccions per a algú que es quedi a casa (recull el correu, etc.).




Escriu una postal a un familiar o amic des del lloc de vacances on ets (o on series si poguessis!).




      Per conèixer. Expressions populars

            A l‟estiu tota cuca viu = A l‟estiu hi ha menys despeses que a l‟hivern.
            Volta el món i torna al Born = La gent acsotuma a tornar al lloc d‟origen.

      Per comprendre. Referents socioculturals

            «Agost», d‟Els Pets
            «Munta-t‟ho bé», cançó de l‟estiu d‟Els Pets a TV3
            «Festa major», La Trinca


                                                                                               Autoria: Fina Anglada, Marta Codern i Núria Olivella



                                              Consorci per a la Normalització Lingüística
1 Conversa expressiva

                                                                  L‟art
                                                             Som uns artistes!

       Per parlar
Parleu d’aquelles coses que us agraden o us desagraden del cinema, del teatre, de la pintura i de
totes les altres arts.

1. Què t‟agrada més la pintura, l‟escultura o l‟arquitectura? Què t‟estimes més el cinema o el teatre?
2. Què prefereixes les pel·lícules de riure o les de por? T‟agraden les pel·lícules d‟acció?
    T‟impressionen les pel·lícules de sang i fetge?
3. Quin tipus de pel·lícula t‟agrada veure quan estàs sol o sola? Et fa gaire por veure una pel·lícula
    de terror tot sol a casa?
4. Plores alguna vegada, al cine o ets una persona que no s‟impressiona gaire? Et fa vergonya
    plorar? T‟empipa que la gent mengi crispetes al cine i faci soroll?
5. Hi ha alguna cosa que t‟empipi molt quan vas al teatre: que mengin, que parlin, que els de la fila
    de davant et tapin...?
6. T‟afecta que una història del cine, del teatre o d‟una novel·la no tingui un final feliç?
7. T‟agrada el teatre clàssic? Coneixes alguna òpera? Qui són els teus actors preferits?
8. Hi ha alguna novel·la que t‟hagi agradat molt? Quina?
9. Coneixes alguna model de passarel·la? Et fa ràbia veure el sou que guanyen algunes? Et sembla
    just el que guanyen els actors de Hollywood?
10. T‟agrada visitar museus? Ho fas sovint? Què trobes més emocionant d‟una visita a un museu?
11. .............................................................................................................................................................
12. .............................................................................................................................................................

       Per escriure
Explica si t‟agrada o no t‟agrada un art, i si t‟agrada molt o poc. Mira l‟exemple.

 1.         A mi m‟agrada moltíssim el teatre. Hi vaig un cop al mes.

 2.

 3.

 4.

 5.


       Per conèixer. Expressions populars
            No hi pinto res, aquí? = Sóc una persona que hi sobra, sense importància?
            Tocar el bombo = Equivocar-se.

       Per comprendre. Referents socioculturals
            Presentar diferents obres pictòriques (Escola d‟Olot, Sorolla, Dalí, Tàpies, Miró...) perquè
            indiquin els estils que més els agrada.



                                                                                                                   Autoria: Anna Bertran i Sergi Borges




                                                 Consorci per a la Normalització Lingüística
1 Conversa expressiva
                                                                    La feina
                                                                   Bona feina!
       Per parlar
Parleu de la vostra feina i expliqueu les coses positives i negatives que hi trobeu.

1. Treballes a casa fent les feines domèstiques o bé treballes en una empresa, oficina, botiga,
    restaurant ...?
2. A tots ens agrada arribar a la feina i sortir-ne puntualment. Ho tens fàcil? Tens dificultats per
    arribar a l‟hora? I per sortir quan correspon?
3. Què t‟agrada més de la teva feina, l‟horari, el sou, l‟estabilitat laboral, la proximitat amb el lloc on
    vius, el tracte amb les persones…?
4. Prefereixes treballar a l‟aire lliure (de paleta, jardiner, pagès...) o en un lloc tancat (de dependent,
    administratiu, perruquer...)? Per què?
5. T‟importa gaire plegar tard de la feina o treballar més hores del compte i no tenir temps per
    dedicar-te a les teves aficions, la teva família o amics?
6. Què et fa més ràbia, treballar els caps de setmana quan la majoria de la gent fa festa, canviar
    cada setmana de torn de treball o no tenir mai un horari fix?
7. T‟afecten alguns d‟aquest problemes de la feina? Discutir amb algú per no poder acabar la feina.
    Fer la feina dels altres. No sentir-te valorat. No estar motivat. L‟estrès laboral.
8. Et fa for perdre la feina o canviar de feina?
9. A la teva feina et fa por no estar preparat per utilitzar les noves tecnologies com ara Internet, el
    correu electrònic, etc.?
10. .............................................................................................................................................................
11. .............................................................................................................................................................

       Per escriure

Escriu algunes característiques personals que consideris importants per aconseguir una feina. Fixa‟t
en l‟exemple.

 1. Sóc una persona bastant responsable amb les feines que faig.

 2.

 3.

 4.

 5.



       Per conèixer. Expressions populars
            Fer l‟agost = Fer un bon negoci.
            Preu per preu, sabates noves = En igualtat de circumstàncies escollim allò que té més
            qualitat.

       Per comprendre. Referents socioculturals
            «El ball de la civada» (cançó popular)
            «L‟ofici que més m‟agrada» (de Joan Salvat Papasseit)

                                                                                        Autoria: Rosabel Ganyet, Gemma Garcia i Sílvia Martorell



                                               Consorci per a la Normalització Lingüística
1 Conversa expressiva

                                                               Els llibres
                                                          Llegir, quin bon vici!
       Per parlar
Parleu dels vostres gustos i preferències sobre la lectura.

1. Quan tens una estona lliure, què prefereixes: llegir alguna cosa, escoltar la ràdio o mirar la
    televisió?
2. Quan agafes, normalment, un llibre per llegir? Abans d‟anar a dormir? Al metro? A estones
    perdudes? Què tens costum de llegir més sovint, diaris, revistes o llibres?
3. Què fas quan necessites trobar informació? Vas a la biblioteca? Uses la teva enciclopèdia? Fas
    una recerca a Internet? Et compres un llibre?
4. Quin és el millor llibre que has llegit mai? Ens el recomanaries?
5. Tens nens petits a casa? Si és així, els llegeixes contes alguna vegada? En quins moments?
    Recordes algun conte que t‟hagi agradat sentir o explicar?
6. Vas a la biblioteca? Amb quina freqüència hi vas? Te n‟emportes llibres, alguna vegada?
7. T‟agradaria escriure un llibre, una novel·la, un article...? Què necessitaries per fer-ho: més temps,
    voluntat, més coneixements...?
8. Acostumes a regalar llibres? I a tu, t‟agrada que te‟n regalin? I deixar-los? Te‟ls tornen? Et
    molesta si algú no et torna un llibre i has de ser tu qui l‟hi reclamis?
9. Tens costum de mirar llibres el dia de Sant Jordi? I de comprar-ne algun per regalar?
10. T‟agrada tenir ordenats i visibles els llibres, a casa? En tens alguns per consultar, com ara
    diccionaris, enciclopèdies, guies de viatge, etc.?
11. .............................................................................................................................................................
12. .............................................................................................................................................................

       Per escriure

Recorda quatre o cinc títols de llibres, novel·les o contes que valoris molt per algun motiu. Anomena‟ls
i digues per què t‟agrada l‟obra, com a l‟exemple.

 1. La novel·la Crim i càstig m‟agrada molt perquè és molt emocionant.

 2.

 3.

 4.

 5.


       Per conèixer. Expressions populars

       T‟expliques com un llibre obert = T‟expliques molt bé, amb mota claredat.
       Deixar els llibres = Abandonar els estudis.

       Per comprendre. Referents socioculturals

       Maneres de començar un conte: «Hi havia una vegada...» «Temps era temps...»
       Maneres d‟acabar un conte: «Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s‟ha acabat.» «I van
       ser feliços i van menjar anissos.»
                                                                                             Autoria: Glòria Nogueras, Laia Llobera i Rosalia Orós




                                                Consorci per a la Normalització Lingüística
1 Conversa expressiva
                                                                   El mar
                                                               El mar o la mar
       Per parlar
Parleu del que sentiu quan aneu a la platja, del que us agrada fer-hi, d’allò que més us molesta...

1. T‟agrada el mar?
2. Què t‟estimes més, platja o muntanya?
3. Què et molesta més: la sorra, la sal, el sol, els infants que juguen, el soroll, la música de la ràdio
    del veí...?
4. Què t‟agrada més: prendre el sol, nedar, passejar per la vora, jugar amb la sorra, dormir, llegir,
    mirar el mar...?
5. Què prefereixes, anar a la platja a l‟estiu per banyar-te o a l‟hivern per passejar o mirar el mar?
6. Què et fa angúnia quan entres a l‟aigua: la fredor, sentir la sorra o les pedres als peus, notar les
    algues, els peixos o vés a saber què et toca, que t‟esquitxin...?
7. T‟impressionen les onades altes?
8. Et fa res si algú et trepitja la tovallola?
9. Què prefereixes: banyador, biquini, tanga o res?
10. Et fa vergonya que et vegin en banyador, poc moreno o morena, sense depilar, amb cicatrius...?
11. .............................................................................................................................................................
12. .............................................................................................................................................................

       Per escriure

Vols anar a passar un dia a la platja amb els parents o amb els amics. Digues si hi anireu a l‟hivern o
a l‟estiu i fes una llista del que t‟hi enduràs.

 Quan hi anirem?

 Què m‟hi enduré?




       Per conèixer. Expressions populars

            Bon vent i barca nova! = Desitjo que te‟n vagis. No cal que tornis!
            (Vent de popa per córrer força i barca nova per arribar ben lluny)

            La mar de divertit = Molt divertit.

       Per comprendre. Referents socioculturals

            «Mare mar» (poema). «La gavina voladora» (havanera). «Mariner de terra endins»
            (havanera). «El meu avi» (havanera). (Vegeu annex)

                                                                                                 Autoria: Núria Camps, Marta Mussach i Anna Roig




                                               Consorci per a la Normalització Lingüística
1 Conversa expressiva
                                                            La música
                                                        Em sona alguna cosa
       Per parlar
Comenteu els vostres gustos, preferències i costums a l’hora d’escoltar musica i de triar productes
musicals.

1. T‟agrada la música?
2. Quin tipus de música t‟agrada més, clàssica o moderna? Quin estil, música de cambra, òpera,
     pop, rock, folk, blues, cançó d‟autor, rumba, salsa...?
3. Quina música t‟estimes més quan estàs trist/ -ta? i quan estàs content/-ta?
4. T‟afecten molt les bandes sonores de les pel·lícules de por, d‟amor, d‟acció...?
5. T‟empipen gaire les músiques ambientals com per exemple mòbils, sales d‟espera, espera
     telefònica, músics de vagó de metro, gent que porta la música molt alta...?
6. Hi ha alguna música que no aguantis?
7. T‟has emocionat mai escoltant música?
8. Hi ha alguna cançó especial per a tu?
9. Quins són els instruments que t‟agraden més, guitarra, piano, violí, trompeta, clarinet, flauta,
     tambor...?
10. Coneixes algun cantant o grup de música en català com Antònia Font, Cris Juanico, Blues de
     Picolat, Lluís Llach, Quimi Portet, Sau, Els Pets, Lax „N‟ Busto, Gossos, Obrint Pas, Dept,
     Verdcel, etc.?
11. ............................................................................................................................................................

12. ..............................................................................................................................................................

       Per escriure

Segur que coneixes gent que sap tocar algun instrument. Digues qui són i quin instrument els agrada
tocar. Fes-ho com a l‟exemple.

 1.         Tinc un veí que toca la trompeta els dissabtes a la tarda.

 2.

 3.

 4.

 5.

       Per conèixer. Expressions populars
            Qui canta, els seus mals espanta.
            Cantar les quaranta = Renyar algú.

       Per comprendre. Referents socioculturals

            Postres de músic. Són postres típiques de la cuina catalana que consisteixen en una barreja
            de fruita seca, nous, panses, ametlles, figues, pinyons i avellanes. Se solen acompanyar amb
            un gotet de vi moscatell. Les postres de músic es diuen així perquè antigament es donava
            fruita seca als músics durant l‟entreacte, perquè agafessin forces per arribar al final del
            concert. També es diuen grana de capellà.
                                                                                       Autoria: Xavier Marquès, Laia Navas i Francesca Rabassa.




                                                 Consorci per a la Normalització Lingüística
1 Conversa expressiva
                                                          El temps
                                                Tu tens rellotge, jo tinc temps
       Per parlar
Parleu de com distribuïu el vostre temps de diari i què feu durant el temps de lleure.

1. T‟agrada matinar els caps de setmana o prefereixes llevar-te tard perquè ja matines cada dia o
     perquè t‟agrada sortir de marxa i dormir de dia?
2. Què fas quan algú et fa esperar al carrer: t‟enfades, passeges, entres en un bar, l‟esbronques
     quan arriba, et compres el diari, llegeixes...?
3. Et va vergonya arribar tard? Avises a qui t‟espera? Fas com si res o et disculpes? Què dius, quan
     et disculpes?
4. Acostumes a fer migdiada cada dia o només la fas els caps de setmana i quan ets de vacances?
     O potser no la fas perquè t‟agafa mal de cap?
5. Quin és el moment del dia que més t‟agrada? I el que menys? Què t‟agrada més, el dia o la nit?
     Ets una persona «diürna» o «nocturna»?.
6. T‟agrada fer esport? Quants cops per setmana en fas? A quina hora el practiques, al matí o al
     vespre? Per què en aquesta hora?
7. T‟afecta gaire el canvi d‟horari? Vas més cansat o cansada, dorms menys?
8. Durant els caps de setmana i les vacances, el temps et passa més ràpid? Fas coses de profit o
     només et grates la panxa?
9. A què dediques el temps lliure? Quedes amb els amics? Vas de compres? Tens alguna afició?
     Quant temps hi dediques?
10. Saps distribuir bé el temps de cada dia o et sembla que sempre vas a contrarellotge? Sempre et
     falta temps per a tot o et queda temps per a tu i per poder descansar?
11. .............................................................................................................................................................

12. ..............................................................................................................................................................

       Per escriure

Imagina‟t que disposes de tot el temps del món. Què t‟agradaria fer? Fes una llista de coses que
faries, per ordre de preferència. Per exemple: Aniria cada dia al cine.

 1.

 2.

 3.

 4.

 5.


       Per conèixer. Expressions populars
            Fer campana = Deixar d‟assistir a una classe, a l‟escola...
            Qui dia passa, any empeny = Convé conformar-se amb el pas del temps.

       Per comprendre. Referents socioculturals
            «Trempera matinera», de la Trinca
            «Temps era temps» de Joan Manuel Serrat

                                                                                                             Autoria: Montse Campoy i Mercè Sagrera




                                                Consorci per a la Normalització Lingüística
Converses
descriptives
2

                            Pràctiques de conversa descriptiva
Quin és l’objectiu de les pràctiques de conversa descriptiva?

Consolidar els coneixements assolits en etapes bàsiques d‟aprenentatge (Bàsic 2 o equivalents) i
adquirir fluïdesa i correcció suficients per comunicar-se oralment de manera descriptiva.

Què és un text descriptiu?

És la forma de discurs que fem servir per representar amb paraules una realitat o un producte de la
imaginació.

De què s’hi parla?

A les pràctiques de conversa descriptiva els aprenents fan referència a persones, objectes, llocs i
situacions actuals o del passat; ho fan definint, caracteritzant, situant i mesurant la realitat estàtica de
què tenen coneixement.

Quina instrucció bàsica situa els aprenents perquè les duguin a terme?

«Quan parlis pots explicar com són o com eren —i també on són, o on eren— les coses, les
persones, els ambients, els llocs que has anat coneixent al llarg de la vida. Pots afegir apreciacions
personals a tot el que expliques. Respon sense pressa. Hi ha descripcions que no necessiten gaires
paraules, però n‟hi ha que poden ser més llargues. Dóna‟t el temps que calgui.»

Quins elements lingüisticotextuals poden ser objecte d’atenció i d’avaluació de professors i
alumnes durant les pràctiques?

Els més usuals en una interlocució descriptiva (a més dels ja enumerats en les pràctiques
expressives) són:
    adjectius usuals referits al color, la forma, la matèria...
    expressions que indiquen grandària (minúscul, molt petit...)
    expressions que indiquen volum (gros, enorme...)
    verbs per descriure (ser, veure’s, semblar...)
    la definició d‟objectes amb una idea més general i unes característiques
    la caracterització de la realitat mitjançant adjectius (una dona rica)
    la caracterització de la realitat mitjançant preposicions i noms (una dona amb diners)
    la caracterització de la realitat mitjançant frases adjectives (una dona que té molts diners)
    indicacions de lloc per situar un objecte (a dalt, davant, enmig, enlloc, arreu...)
    indicacions de moviment (amunt, endavant, enllà...)
    comparació de qualitats i defectes (força més gran que...)
    comparacions consolidades per l‟ús (ple com un ou)
    expressions superlatives (blanquíssima, blanca d’allò més...)
    expressions metafòriques usuals (és un sol de noi...)
    quantitatius diversos (la meitat, una quarantena, la majoria...)
    expressions per situar-se en el passat (abans, temps enrere...)
    evocació de records clars, confusos o nuls (recordo perfectament...)
    expressions per fer suposicions (potser feia dos metres de llarg)
    els pronoms en i hi per referir-se a un lloc (en tornava, hi anava...)
    lèxic de substantius per referir-se amb propietat a la realitat
    lèxic d‟adjectius per caracteritzar amb detall la realitat
    etc.

També poden ser objecte d‟atenció i seguiment aspectes bàsics de pronúncia com aquests:
   El so de la J, i la G davant de e i de i; el so de la TX i la IG a final de paraula.
   Forma dels pronoms en contacte amb vocals del verb (espera’ls, espera’ns...).Elisió vocàlica de
   mots amb vocals en contacte (una hora [unora], mitja hora [mitjora]).



                               Consorci per a la Normalització Lingüística
2 Conversa descriptiva
                                                              Les compres
                                                             Anem a comprar
       Per parlar
Expliqueu a quines botigues o mercats aneu normalment a comprar i quins productes són els que
més consumiu.

1.  Hi ha un mercat municipal a prop de casa teva, només hi ha botigues petites o ambdues coses?
    Quins productes hi compres habitualment?
2. Quins mercats coneixes? On es troben? Hi ha moltes parades? Digues el nom de les més
    habituals.
3. Què acostumes a comprar a la fruiteria? Hi pots trobar també fruites tropicals? Ens en podries dir
    algun nom? Quan eres petit o petita hi havia els mateixos productes que ara?
4. Prefereixes el peix fresc o congelat? Ens podries dir quins productes compres a la peixateria?
5. I a la carnisseria, què hi podem trobar?
6. Què valores més del lloc on vas a comprar (preus, presentació dels productes, tracte del
    dependent, neteja del local)?
7. Com penses que ha de ser un bon dependent o botiguer? En coneixes algun que sigui així?
8. Ets molt exigent a l‟hora de comprar certs productes? Quins? Quins criteris fas servir?
9. Al teu poble o ciutat es fan mercats setmanals? Si és així, quin dia? Quins productes s‟hi venen?
    Digues algun avantatge o inconvenient d‟aquest tipus de mercat.
10. On acostumes a comprar el pa? Amb quina freqüència en vas a comprar? Quins tipus de pa
    coneixes i t‟agraden més?
11. ............................................................................................................................................................
12. ............................................................................................................................................................
      Per escriure

Vols celebrar a casa l‟aniversari d‟un familiar amb un berenar per a xics i grans. Vols guarnir també el
menjador amb un to festiu. Fes una llista de dotze coses que compraràs i indica‟n alguna
característica de cadascuna d‟elles. Per exemple: un pastís de nata i xocolata.




      Per conèixer. Expressions populars

            Vine al mercat, reina!


      Per comprendre. Referents socioculturals

            Els mercats municipals de les ciutats i els mercats ambulants dels pobles: una tradició que
            relaciona el camp i l‟artesania amb la gent de les poblacions properes.



                                                                                        Autoria: Lluïsa Boada, M. Alba Farreras i Montserrat Puig




                                              Consorci per a la Normalització Lingüística
2 Conversa descriptiva

                                                              Els diners
                                                          Diners a cabassos!

       Per parlar
Parleu de com són els diners, les targetes de crèdit, els bancs i les caixes. Podeu afegir apreciacions
personals a tot el que expliqueu.

1.  Hi ha entitats bancàries on vius? Són a prop o lluny de casa teva? N‟hi ha moltes o poques?
    Recordes quines són?
2. Com són les entitats bancàries que tens més a prop (grans, petites, modernes...)?
3. Com és la persona que t‟atén normalment quan vas al banc o a la caixa? T‟hi sents bé? Quants
    treballadors hi ha, com estan distribuïts i què et sembla que fa cadascú?
4. T‟has aturat alguna vegada a observar com són els bitllets i les monedes d‟euro? Quins colors
    tenen? Quines imatges hi ha? Són diferents els cantells de les monedes?
5. Saps què representen els ponts que hi ha en alguns bitllets d‟euro? Quina imatge hi afegiries?
6. Has vist algun cop detectors de bitllets falsos? En què consisteixen?
7. Guardes monedes antigues d‟aquí o d‟altres països? N‟hi ha alguna que et cridi l‟atenció per la
    mida, pel material de què està feta o pels gravats que hi ha?
8. Recordes algun bitllet que ja no sigui de curs legal? Com era? Què s‟hi veia?
9. Reps a casa molta informació dels bancs i les caixes? La trobes útil?
10. ............................................................................................................................................................
11. ............................................................................................................................................................


      Per escriure
Ets a la comissaria perquè has estat ostatge d‟un atracament quan eres en una entitat bancària. Et
demanen que diguis cinc o sis característiques de l‟atracador.

 Portava uns pantalons negres amb un camal
 estripat.




      Per conèixer. Expressions populars

            Fer el negoci d‟en Robert amb les cabres = Fer un mal negoci.
            Perdre bous i esquelles = Perdre-ho tot.

      Per comprendre. Referents socioculturals

            A Catalunya, pocs bancs i moltes caixes:
            Banc Sabadell, Caixa Catalunya. “la Caixa”, Caixa Manresa, Caixa Manlleu, Caixa Penedès,
            Caixa Girona, Caixa d‟Estalvis Laietana, Caixa Terrassa, Caixa Tarragona, Caixa Sabadell,
            etc.


                                                                                            Autoria: Clara Castelltort, Sara Esperalba i Núria Pera




                                              Consorci per a la Normalització Lingüística
2 Conversa descriptiva


                                                              Els espectacles
                                                              No t‟ho perdis!
       Per parlar
Expliqueu tot allò que conegueu d’alguns espectacles com ara els programes de televisió, l’esport, els
castells... També podeu parlar dels espectacles naturals.

1.  T‟agrada algun programa de televisió? Com és? A quina hora el fan? A quin canal?
2.  Quin és el teu canal preferit? Com és aquest canal? Hi ha molta publicitat? Hi fan pel·lícules? Hi
    fan concursos?
3. Coneixes televisions d‟altres llocs o d‟altres països? Són molt diferents de les d‟aquí?
4. Com eren els programes que veies quan eres petit? En què han canviat respecte als que veus
    avui en dia?
5. Recordes haver vist algun fet històric important (com ara l‟11-S) a la televisió? On va passar?
6. Quins equips de futbol coneixes? Quins colors porten?
7. Coneixes els castellers? Hi ha algun moviment cultural similar, a la teva cultura? Com és?
8. Has presenciat castells de focs artificials alguna vegada? On? En quina festivitat? Pots fer-nos
    una descripció de l‟ambient i de l‟espectacle?
9. Recordes alguna tempesta que t‟hagi impressionat per la seva grandiositat, pels llamps o pels
    trons? Com era?
10. Has tingut ocasió de contemplar paisatges naturals espectaculars com ara cascades,
    panoràmiques des de llocs alts, coves...? Ens pots explicar i valorar què vas veure?
11. ............................................................................................................................................................
12. ............................................................................................................................................................

      Per escriure

Tens algun ídol de l‟espectacle? Explica qui és i quines qualitats li trobes, que et portin a valorar-lo
d‟aquesta manera.




      Per conèixer. Expressions populars

            Fer comèdia = Simular un estat anímic.

      Per comprendre. Referents socioculturals

            Personatges importants de l‟espectacle a Catalunya: Charlie Rivel (Josep Andreu), Margarida
            Xirgu, Tortell Poltrona (Jaume Mateu), Josep Maria Flotats, etc.

                                                                                               Autoria: Mar Pascual, Anna Rafecas i Núria Soriano




                                               Consorci per a la Normalització Lingüística
2 Conversa descriptiva


                                                   Els dies de festa
                                           Festes, àpats i vestits tradicionals
       Per parlar
Parleu de tot allò que coneixeu de les festivitats importants, dels menjars que s’hi fan, dels vestits
tradicionals que s’hi porten, de l’ambient que s’hi crea....


1.    Com és un diumenge per a tu? És avorrit, divertit, de descans, en família...?
2.    Anomena una festa important del teu país o regió i explica com la celebres.
3.    Celebres alguna festa a l‟aire lliure? On vas? Com és el lloc?
4.    Has estat en alguna festa major d‟un barri o d‟un poble de Catalunya? Ens expliques com estava
      guarnit? Hi havia gegants i capgrossos? Quines activitats populars s‟hi feien (havaneres, castells,
      balls de bastons, sardanes, cercaviles...)?
5.    Guarneixes alguna vegada el menjador de casa teva per alguna festa, com ara Nadal, l‟aniversari
      d‟un familiar, etc.? Què hi poses perquè quedi vistós i alegre?
6.    Els carrers on vius canvien d‟aspecte els dies de Nadal? I el dia de Sant Jordi? Explica‟ns quines
      coses s‟hi posen per mostrar que és festa.
7.    Com són els vestits típics de festa del teu país o regió?
8.    Has presenciat o col·laborat en alguna dansa o ball de Catalunya (sardanes, ball de gitanes, ball
      de bastons...)? Descriu-nos com eren i què experimentaves veient-los o ballant-los.
9.    Pots anomenar plats típics de festa de Catalunya? Saps de què estan fets? En coneixes d‟altres
      països o regions? Explica‟ns-en un que t‟agradi.
10.   Coneixes alguna festa religiosa? Com la celebres?
11.   ............................................................................................................................................................
12.   ............................................................................................................................................................

      Per escriure

Troba deu o dotze adjectius per dir com pot ser una bona festa familiar. Per exemple: divertida.

divertida




      Per conèixer. Expressions populars

                        Vas de vint-i-un botons! = Vas molt mudat.
                        T‟has vestit de festa major! = Vas molt mudat.
                        T‟has vestit per anar a menjar arròs! (Lleida) = Vas molt mudat.


      Per comprendre. Referents socioculturals

            Ambients festius als carrers de Catalunya: sardanes, balls de bastons, cercaviles, diables,
            trabucaires, caramelles, etc.

                                                                                       Autoria: Anna Codina, Maria Lapasset i Montserrat Nayach




                                               Consorci per a la Normalització Lingüística
2 Conversa descriptiva

                                        Els infants
                      Quin nen més maco! Quina nena més entremaliada!
       Per parlar
Parleu dels trets físics i de personalitat dels infants, fills vostres o no, de l’escola on van, del parc on
juguen i del temps de la vostra infància.
1.  Tens fills, nebots o cosins en edat infantil? Com són de caràcter? S‟assemblen a tu quan eres
    petit o petita? Us aveniu en el caràcter (sou oberts, tossuts, nerviosos...)?
2. Coneixes nens o nenes, fills de veïns o d‟amistats? Pots explicar-nos la manera de ser d‟algun
    d‟ells?
3. És gaire gran el parc infantil més pròxim de casa teva? Hi toca el sol? Té gronxadors, tobogans,
    llunes, cavallets de fusta, sorrals...? A quines hores és més ple de gent?
4. Explica a quins jocs jugaves a la teva infància. Quines joguines tenies? Amb qui jugaves?
    Jugaves al carrer o a casa?
5. Quin és l‟últim regal que has fet a un nen o a una nena? Explica com és. Què celebrava?
6. On està situada l‟escola del teu barri? Hi pots arribar a peu o has d‟agafar algun mitjà de
    transport?
7. Quins records positius tens de la teva escola de primària? Quines matèries t‟agradaven més?
    Éreu molts alumnes a la classe? Com la teníeu decorada?
8. Recordes algun professor o alguna professora especial d‟aquell temps? Com era?
9. Segurament els nens i nenes actuals vesteixen de manera diferent que tu quan eres infant.
    Quines són les diferències més importants?
10. ............................................................................................................................................................
11. ............................................................................................................................................................

      Per escriure

      Avui és el primer dia de classe del teu fill o nebot. Escriu un correu electrònic als seus avis per
      explicar com ha reaccionat i com és la nova escola.




      Per conèixer. Expressions populars

            El testos s‟assemblen a les olles = Els fills són semblants als pares.


      Per comprendre. Referents socioculturals

            Catalunya, pionera en pedagogia activa durant el segle XX: Institut Escola, Escola Moderna,
            escoles Montessori, Associació Rosa Sensat, colònies escolars, etc.

                                                                                                              Autoria: Ester Granero i Sílvia Martorell




                                             Consorci per a la Normalització Lingüística
2 Conversa descriptiva

                                   La ciutat, el poble, el barri
                       Patim, patam, patum! Homes i dones del cap dret...
       Per parlar
Parleu sobre com és el poble, la ciutat o el barri on viviu i de la relació que establiu amb el vostre
entorn.

1.  Com és la teva ciutat o poble? És gaire gran? On és?
2.  Quin tipus d‟edificis hi ha? Quin és el tipus més comú? N‟hi ha algun d‟emblemàtic? Explica‟ns
    com és.
3. On està situat el teu barri dins la ciutat? Què podem visitar-hi? Explica‟ns com anar-hi des del
    centre de la ciutat.
4. Tens a prop serveis com ara el mercat, les escoles, l‟atenció sanitària, etc.? Fas vida de barri? A
    l‟hora d‟anar a comprar, ets fidel a les botigues de sempre? T‟agrada fer petar la xerrada mentre
    fas la compra?
5. Coneixes l‟associació de veïns? Hi participes alguna vegada? Hi ha altres associacions, entitats
    socials o ONG que tinguin anomenada? Ens expliques a què es dediquen? Si hi participes, què hi
    fas? Si no, t‟agradaria fer-te‟n soci o sòcia?
6. Saps quines són les festes del teu barri, poble o ciutat? Quan se celebren? Explica‟ns com és la
    que t‟agrada més.
7. És gaire sorollós el lloc on vius? Tens algun veí que et faci la murga? Canviaries de barri? I si no,
    quines millores hi faries?
8. Al teu barri hi ha personatges coneguts per tothom, que s‟hagin fet famosos per alguna cosa?
    Ens els descrius?
9. ............................................................................................................................................................
10. ............................................................................................................................................................

      Per escriure

Descriu tres coses que han canviat al teu barri, d‟un temps ençà.

                                Abans…                                                                              Ara…




      Per conèixer. Expressions populars
            De Joans, Joseps, Maries i ases n‟hi ha a totes les cases.
            A cada porta, la seva clau.

      Per comprendre. Referents socioculturals
            «El meu país», de Lluís Llach.
            «El meu carrer», de Joan Manuel Serrat.
            «El gegant del pi», cançó tradicional.
            «La font del gat», cançó tradicional.
            «Bon dia», d‟Els Pets.

                                                        Autoria: Marta Calzada, Raquel Cayero, Maria-Mercè Martín i Digna Rodríguez




                                             Consorci per a la Normalització Lingüística
2 Conversa descriptiva

                                                        La sort o la desgràcia
                                                         Sort que tenim sort!

       Per parlar
Comenteu els jocs d’atzar, les loteries, els concursos i les supersticions que coneixeu. Recordeu
persones que han tingut sort o que en reparteixen.

1. Quins tipus de jocs d‟atzar coneixes: quinto, loteria, travesses, bingo, jocs de taula...? En pots
    descriure alguns?
2. A prop de casa teva o de la feina hi ha punts de venda de loteria? Coneixes venedors de cupons
    de l‟ONCE, la rifa dels cecs? Ens en descrius algun?
3. Explica‟ns com són els jocs d‟atzar més coneguts del lloc on vius. Si has viscut en altres llocs,
    comenta‟ns quins jocs d‟atzar s‟hi feien. Quants diners es pot guanyar en cada joc?
4. Has presenciat curses de cavalls o de gossos on s‟aposta per un guanyador? I altres concursos
    on la gent que pot fer apostes? On els has vist?
5. Coneixes jocs d‟aposta que estiguin prohibits per la llei, com ara les lluites de galls? En què
    consisteixen?
6. Coneixes alguna persona que tingui molta sort? I gent amb molta mala sort? Com són?
7. El dia de la loteria de Nadal, la televisió mostra escenes de gent amb molta sort. En recordes
    alguna? Recordes noms de poblacions on hagi «caigut» la grossa?
8. Pots descriure alguna superstició pròpia del lloc on has viscut o vius? Per exemple: tocar fusta, no
    passar per sota d‟una escala, evitar que ens passi pel davant un gat negre, tocar la gepa d‟un
    geperut, creuar els dits, comptar fins a tres, tirar sal cap enrere, tirar arròs als nuvis...
9. Segons tu, què influeix més en la sort, l‟atzar o les capacitats pròpies? Coneixes exemples que ho
    corroborin?
10. Què entens tu per sort? Com creus que es pot tenir sort a la vida?
11. .............................................................................................................................................................
12. .............................................................................................................................................................

       Per escriure

       Quins detalls s‟acostumen a veure en una escena de carrer filmada per televisió, amb gent molt
       afortunada el dia de la rifa de Nadal? En pots enumerar alguns?


 Unes senyores plorant d‟alegria.




       Per conèixer. Expressions populars

            Qui té padrins el bategen dues vegades = Si tens avaladors ets doblement afortunat o beneït.

       Per comprendre. Referents socioculturals

            Jocs de cartes que es fan als bars de Catalunya (la botifarra, el mus, el tresillo...).
            Jocs d‟atzar típics de les festes majors de molts pobles: quintos, rifes, etc.
                                                                                                                   Autoria: Manel Figuera i Ricard Truc




                                                Consorci per a la Normalització Lingüística
2 Conversa descriptiva

                                                              Les vacances
                                                             Bones vacances!
        Per parlar
Descriviu el que acostumeu a fer durant les vacances i els llocs on soleu anar.
1.  Com és la regió on acostumes a anar de vacances? Té algun atractiu especial? Quan hi vas hi fa
    molt fred o molta calor? Hi plou gaire?
2. Acostumes a anar de vacances a la platja? Explica‟ns com és: de sorra o de pedra? És una caleta
    o és una platja gran? Normalment l‟aigua és neta? Coneixes els diferents tipus de banderes que
    hi poden onejar? Saps què volen dir?
3. Acostumes a anar de vacances a la muntanya? Descriu-nos el paisatge més espectacular que
    has vist mai.
4. Quins mitjans de transport utilitzes habitualment quan viatges? N‟hi ha algun que t‟agradi
    especialment? Com és?
5. Pensa en el millor lloc on t‟has allotjat mai durant unes vacances. Com era l‟habitació? I el
    lavabo? Tenia bones vistes?
6. Pensa en alguna ciutat que hagis visitat durant les vacances i que t‟hagi agradat especialment.
    Com és? Hi ha edificis emblemàtics? És famosa per alguna raó?
7. Coneixes maneres de viatjar sense gastar gaires diners? Recordes el nom d‟algunes de les
    monedes dels països que has visitat?
8. Descriu el plat típic d‟alguna regió que has visitat i que t‟agradi molt.
9. Quin tipus de maleta prefereixes emportar-te? Com és (dura, tova, amb rodes o sense, grossa,
    petita, amb cadenat…)? Quines coses hi poses? En tens prou només amb una? Què no hi pot
    faltar mai?
10. ............................................................................................................................................................
11. ............................................................................................................................................................

       Per escriure

             Descriu breument un lloc, un paisatge o una ciutat que t‟agradi especialment.




       Per conèixer. Expressions populars
             Tinc ales i no sóc avió, / navego per l‟aigua i no sóc vaixell, / faig bombolles i no de sabó, /
             encara no saps qui sóc? (El peix)

             La nit de Sant Joan és la més curta de l‟any.

       Per comprendre. Referents socioculturals
             Fragment de Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda:
             «La festa va començar amb un castell de focs. […] Tothom sap què és un castell de focs, és
             clar… però com aquell a mi em va semblar que no n‟hi podia haver cap més al món. Va durar
             mitja hora, rellotge en mà. De margarides i d‟estrelles i de rams de tots colors… Una figura
             eren estrelles, i van estar potser un minut encantades a dalt del cel sense fondre‟s, que jo de
             poc que m‟hi quedo perquè m‟aguantava la respiració sense adonar-me‟n».

                                                                                               Autoria: Fina Anglada, Marta Codern i Núria Olivella



                                                Consorci per a la Normalització Lingüística
2 Conversa descriptiva
                                                                   L‟art
                                                            Quin joc de mans!
       Per parlar
Parleu de les obres d’art i dels artistes que coneixeu, i de les diferents manifestacions de l’art

1. Hi ha museus al teu país o regió? Quin mena de museus són? N‟has visitat cap a Catalunya?
    Quins?
2. De totes les pintures que has pogut contemplar, quina és la que més t‟ha agradat? Qui és l‟autor o
    l‟autora? Com és el quadre?
3. Has vist mai les estàtues vivents de la Rambla de Barcelona? Si les has vist, quina t‟ha impactat
    més? Com era? N‟havies vist abans en algun lloc?
4. Hi ha estàtues prop del lloc on vius? Recordes què o qui representen?
5. Has estat al Parc Güell? Coneixes el drac de l‟entrada principal? De què està fet? De quins colors
    és?
6. Et resulta fàcil definir què és l‟art? I què és un o una artista?
7. Has anat al circ alguna vegada? Ens expliques com és per fora i per dins? Quins són els artistes
    més típics que hi actuen?
8. Has vist mai cap espectacle de màgia? Coneixes algun mag? Els mags acostumen a fer jocs de
    màgia amb barrets, mocadors i altres coses. Ens en dius algunes?
9. Coneixes persones dedicades a alguna de les arts (pintura, escultura, màgia, teatre, cinema, circ,
    música, ceràmica, dibuix, dansa, literatura, etc.)? Ens expliques què fan i com són?
10. .............................................................................................................................................................
11. .............................................................................................................................................................
12. ..................................................................................................................................


       Per escriure

Tria una disfressa que hagis portat o que portaries i escriu una llista amb el que necessites per
disfressar-te.




       Per conèixer. Expressions populars

            Estar fet un artista (Es diu quan algú ha fet una cosa molt ben feta).

       Per comprendre. Referents socioculturals

            Les rues de carnestoltes a Catalunya. El Circ Cric. Pallassos sense fronteres.

                                                                                    Autoria: Anna Bertran, Eva Boix, Sergi Borges i Raquel Olivé




                                               Consorci per a la Normalització Lingüística
2 Conversa descriptiva

                                                                La feina
                                                            El món de la feina
       Per parlar
Expliqueu amb tants detalls com pugueu com són els llocs de feina, els materials i les eines que
s’utilitzen, com es fa una feina concreta...

1. Quines qualitats penses que ha de tenir una persona que es dediqui a vendre? I un metge o una
    metgessa? I quines virtuts s‟han de tenir per ser periodista?
2. Explica com és el lloc on treballes. És interior o exterior? És assolellat o fosc? Tranquil o sorollós?
3. On és la teva feina? A prop o lluny de casa? Com hi vas?
4. En què consisteix la teva feina? Què és el primer que fas quan comences a treballar? I després?
5. És gaire exigent, monòtona, engrescadora... la teva feina? Per què? Fas cada dia el mateix? Tens
    molta capacitat de decisió?
6. Quin caràcter tenen les persones amb les quals et relaciones per feina? Són serioses,
    simpàtiques, xerraires, atabaladores...?
7. Quins objectes utilitzes per fer la teva feina? Fas servir coses com ara agulles, ordinadors,
    martells, maletes, calculadores, brotxes, mòbils, olles, termòmetres...? Descriu-ne algun. Quines
    característiques ha de tenir?
8. Quines característiques hauria de tenir la teva feina ideal? Bon sou, tranquil·litat, treballar sol o
    sola, ser creativa...? Has pensat en alguna feina en concret? Quina? Com seria un dia d‟aquesta
    feina? Què hauries de fer?
9. A casa, quines feines consideres que són més pesades i quines més fàcils: fer els llits, cuinar,
    rentar roba, rentar plats, planxar, cosir, fregar el terra, escombrar, treure la pols, treure la brossa,
    ordenar armaris, regar les plantes, comprar aliments, organitzar documents, comprar roba, fer
    bricolatge, parar taula...?
10. Quines qualitats i quins requisits es necessiten per ser domador o domadora de tigres? I per ser
    astronauta? I per ser detectiu?
11. .............................................................................................................................................................
12. .............................................................................................................................................................
       Per escriure

Descriu el lloc on treballes: Entrant a mà dreta hi ha... (Màxim 60 paraules)




       Per conèixer. Expressions populars
               Fent i desfent es va fent l‟aprenent.
               Qui paga mana.
               No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat.

       Per comprendre. Referents socioculturals
               La festa de l‟1 de maig, dia del treballador
               Els gremis (traginers, adobers, modistes, pagesos, músics...)
               Les fires medievals que recuperen antics oficis (Fira de l‟Aixada, a Manresa...)

                                                                                        Autoria: Rosabel Ganyet, Gemma Garcia i Sílvia Martorell




                                                Consorci per a la Normalització Lingüística
2 Conversa descriptiva
                                                        Els llibres
                                             T‟expliques com un llibre obert?

       Per parlar
Expliqueu tot allò que es relaciona amb la lectura: els llibres, les llibreries, les biblioteques, els autors,
etc.

1. Què és el primer que et crida l‟atenció d‟un llibre? La coberta, la portada, la mida, el gruix, l‟autor o
    el títol?
2. A l‟hora de comprar un llibre, t‟influeix el seu format? Mires quin nombre de pàgines té? I la mida
    de la lletra?
3. Com t‟agrada que sigui una portada? Te la mires? És important per a tu?
4. Com són les llibreries del teu barri? Com t‟agradaria que fossin? Et mires l‟aparador?
5. Com ha de ser un bon venedor de llibres? T‟ha d‟anar al darrera? Prefereixes que et deixi sol?
6. Hi ha alguna biblioteca a prop de casa teva? Saps quants llibres té? I quantes seccions hi ha?
7. Com és la biblioteca on vas? És gran o és petita? Quants pisos hi ha? Què hi canviaries? Què hi
    falta? Què hi sobra? Hi va molta gent a llegir o a estudiar?
8. On tens els llibres a casa teva? T‟agrada tenir-los ordenats i visibles?
9. Has visitat alguna vegada una fira de llibres? Quina? Havia moltes parades? Quina mena de
    llibres es venien?
10. Coneixes alguna persona aficionada a escriure? Ens expliques com és?
11. .............................................................................................................................................................
12. .............................................................................................................................................................
       Per escriure

Segurament recordes algun personatge protagonista d‟alguna novel·la o conte que has llegit
(Robinson Crusoe, el geperut de Nôtre Dame, la Colometa de la Plaça del diamant, etc.). Explica com
és o com te l‟imagines. (Màxim 60 paraules).




       Per conèixer. Expressions populars

            Explicar-se com un llibre obert

       Per comprendre. Referents socioculturals

            Setmana del llibre en català (Seu central: Barcelona. Hi ha llibreries adherides arreu de
            Catalunya).
            Fira del llibre d‟ocasió (Barcelona).
            Fira del llibre de muntanya (L‟Esquirol, Osona).

                                                                                             Autoria: Glòria Nogueras, Laia Llobera i Rosalia Orós




                                            Consorci per a la Normalització Lingüística
2 Conversa descriptiva
                                                          El mar
                                               El mar és calma i és temporal
       Per parlar
Expliqueu a quina platja acostumeu a anar, com és, com són altres platges conegudes, quines
embarcacions coneixeu...

1. Com és la platja on vas habitualment? És turística, massificada, solitària, verge…? És ampla o
    estreta? Disposa de dutxes? Té zona de roques? Hi ha servei de vigilància?
2. On està situada (a prop d‟un port turístic, d‟un port comercial, d‟un port de pescadors…)?
3. És plana o més aviat s‟enfonsa de seguida quan entres a l‟aigua? Quin tipus de sorra hi ha
    (gruixuda, fina, blanca, marró…)? Amb què hi vas? Si hi vas en cotxe, s‟hi aparca fàcilment?
4. Què t‟enduus de casa el dia que vas a la platja? Ets de les persones que hi porten moltes coses o
    de les que només porten l‟indispensable?
5. Quins esports o activitats es fan a la platja on vas habitualment (bàdminton, enlairament d‟estels,
    castells de sorra, passejades amunt i avall, planxes de surf...?
6. Hi ha platges nudistes prop de les platges on vas habitualment? Hi va gaire gent?
7. Has estat en altres platges d‟altres mars o d‟altres països? En quines? Són molt diferents de les
    d‟aquí?
8. Saps què són els musclos? I les cloïsses? I les garotes? I les meduses? Ens expliques com són?
9. Coneixes noms d‟embarcacions diferents, com ara la llanxa, la canoa, la barca, la golondrina...?
    Ens expliques com són?
10. Has visitat algun museu marítim? Com era?
11. .............................................................................................................................................................
12. .............................................................................................................................................................

       Per escriure

Explica com era el primer vaixell on vas pujar. I si no ho has fet, com t‟agradaria que fos.




       Per conèixer. Expressions populars

            A mar boja, pit i fora.
            Abans el mar per veí que senyor mesquí.
            Boira per terra, pescador a la mar.
            En mar i en amors hi entraràs quan voldràs i en sortiràs quan podràs.

       Per comprendre. Referents socioculturals

            Museu Marítim. Drassanes Reials de Barcelona
            L‟Aquàrium de Barcelona
                                                                                                 Autoria: Núria Camps, Marta Mussach i Anna Roig



                                               Consorci per a la Normalització Lingüística
2 Conversa descriptiva

                                                          La música
                                                      Em sona alguna cosa
     Per parlar
Comenta quins són i com són els grups musicals, cantautors i estils musicals que més has escoltat i
que més t’agraden.

   1.  Com és la teva música preferida?
   2.  Explica‟ns qui és i com és el teu cantant o grup musical preferit.
   3.  Has anat a algun concert?, com va anar?, com era el lloc?
   4.  Descriu com era el teu primer equip de música.
   5.  Compara el teu primer equip de música amb l‟actual.
   6.  Conserves discos antics?, se senten bé?, tenen un interès especial per a tu? (records,
       amistats, amors, vivències...).
   7. Coneixes sales de música?, com són? (discoteques, bars, auditoris...), en tens alguna a prop
       de casa?
   8. Has vist alguna vegada un musical?, com era? (la decoració, els vestits, el ball, les veus...).
   9. .........................................................................................................................................................
   10. .........................................................................................................................................................

     Per escriure

     Hi ha algun/a artista o músic/a que t‟agradi molt. Explica com és físicament. I de caràcter? Com
     va vestit normalment?




     Per conèixer. Expressions populars

             De músic, de boig i de poeta tots en tenim una miqueta.
             Amb el cordill em fas ballar. M‟arribaré a marejar (la baldufa)

     Per comprendre. Referents socioculturals

                 o     La companyia de teatre Dagoll Dagom ha adaptat textos d‟escriptors com Pere
                       Calders (Antaviana i La nit de sant Joan) i Àngel Gimerà (Mar i cel) i els ha portat al
                       teatre en forma de musical.
                 o     Antaviana, el muntatge a partir de les narracions de Pere Calders que la companyia
                       Dagoll Dagom va estrenar el 1978, és l‟únic títol d‟obra de teatre que ha batejat una
                       escola i un passatge de Barcelona (Mites i gent de Barcelona. Josep Maria Huertas).
                 o     Menta, farigola, ruda i romaní, poema de Josep Carner musicat per Eduard Toldrà.

                                                                                     Autoria: Xavier Marquès, Laia Navas i Francesca Rabassa.



                                              Consorci per a la Normalització Lingüística
2 Conversa descriptiva

                                                                          El temps
                                                                     Any nou, vida nova

                 Per parlar
         Quan encetem un any ens fem un munt de promeses: fer més exercici, deixar de fumar, menjar més
         sa, etc. Aquest any t’has proposat comprar-te un rellotge per no fer tard i t’estàs pensant comprar-
         te’n un de nou i un altre per a la casa. Expliqueu com voleu que siguin aquests rellotges.

         1. Com són els rellotges que t‟agraden més? Com funcionen? A piles, a corda, automàtics, amb el
             sol...
         2. Has pensat com vols que sigui el nou rellotge de polsera que et compraràs? Digital, analògic,
             automàtic? I el de casa teva?
         3. Quin tipus de rellotges hi ha al teu poble? Com són? I les agulles horàries, com són?
         4. Es a prop de casa teva el campanar del poble? Com és? Com toquen les campanes? Ho pots
             descriure?
         5. Ens pots explicar com funciona el calendari de la teva cultura? Quines diferències hi ha amb el
             d‟aquí?
         6. Parla‟ns dels costums horaris del teu país: repassa les hores del dia i digues què s‟hi fa,
             normalment.
         7. En quin moment de l‟any canvia l‟hora? Què passa? S‟avança? Es retarda? Saps per què es fa?
         8. Saps endevinalles sobre el temps?
         9. Com es mesura el temps amb les marees? La lluna hi té alguna cosa a veure?
         10. Saps dites catalanes sobre les estacions de l‟any? I sobre els dies de la setmana?
         11. .............................................................................................................................................................
         12. .............................................................................................................................................................

                Per escriure

                Abans la gent no tenia rellotges, saps com s‟ho feien per organitzar-se el temps? Recorda el cant
                del gall, les campanes, la sortida i posta del sol, la natura...


          ..................................................................................................................................................................
          ..................................................................................................................................................................
          ..................................................................................................................................................................
          ..................................................................................................................................................................
          ..................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................................
          ..................................................................................................................................................................
          .................................................................................................................................................................
          ..................................................................................................................................................................

                Per conèixer. Expressions populars
                      Per Nadal cada ovella al seu corral = Per Nadal s‟ha d‟estar amb la família.
                      A l‟estiu tota cuca viu = Fa referència a què amb el bon temps la vegetació floreix, el camp
                      dona els seus fruits, els animals crien...

                Per comprendre. Referents socioculturals
                      Costumari d‟en Joan Amades.
                      Calendari del pagès.
                                                                                                                        Autoria: Montse Campoy i Mercè Sagrera




                                                          Consorci per a la Normalització Lingüística
Converses
Narratives
3
                            Pràctiques de conversa narrativa
Quin és l’objectiu de les pràctiques de conversa narrativa?

Consolidar els coneixements assolits en etapes bàsiques d‟aprenentatge (Bàsic 3 o equivalents) i
adquirir fluïdesa i correcció suficients per comunicar-se oralment de forma narrativa.

Què és un text narratiu?

És la forma de discurs que fem servir per explicar fets i accions reals o de ficció i reproduir-los en un
ordre cronològic i causal determinat.

De què s’hi parla?

En aquestes pràctiques els aprenents expliquen i comenten històries, successos o anècdotes; ho fan
aportant la seva experiència sobre personatges, fets, accions i escenes de la realitat dinàmica que
han experimentat o que coneixen.

Quina instrucció bàsica situa els aprenents perquè les duguin a terme?

«En aquestes pràctiques pots narrar-nos anècdotes, fets, històries, aventures, successos, etc., de
manera força entenedora i interessant. Pots afegir-hi descripcions detallades i incloure-hi comentaris
personals. Comença situant l‟escena i vés progressant en la història, sense perdre‟t en detalls
irrellevants; comenta coses sobre els personatges, les escenes, les accions i el temps en què
succeeixen.»

Quins elements lingüisticotextuals poden ser objecte d’atenció i d’avaluació de professors i
alumnes durant les pràctiques?

Els més usuals en una interlocució narrativa (a més dels ja enumerats en les pràctiques expressives i
descriptives) són:

    els moments del dia, precisos o aproximats (dos quarts de nou, a mitja tarda...)
    els temps relacionats amb el present (demà, abans-d’ahir...)
    formes de verbs d‟acció usuals, en tots els passats, en futur i en condicional
    ús de verbs amb precisió semàntica (p. e.: explicar, indicar, puntualitzar en comptes de dir)
    ús de verbs amb matisos semàntics (mirar, observar, contemplar, examinar, espiar...)
    lèxic nominal, adjectival i verbal de temes diversos
    formes de situar una història en el temps (cap a l’any...)
    ús dels temps adequats per narrar fets passats (vaig marxar de la casa on havia viscut)
    ús dels temps adequats per citar algú (Va dir que al dia següent ens vindria a veure)
    ús dels temps adequats per indicar accions entre persones (va suggerir que portéssim beguda)
    formes d‟iniciar narracions de fets anteriors (l’any anterior, poc temps abans...)
    formes d‟iniciar narracions de fets simultanis (aleshores, mentrestant)
    formes d‟iniciar narracions de fets posteriors (l’endemà, al dia següent...)
    formes d‟iniciar narracions de fets freqüents (gairebé sempre, sovint...)
    formes d‟introduir un fet inesperat (de sobte, tot d’una...)
    indicacions de moments molt pròxims (tot seguit, en un instant...)
    combinació de pronoms: coses per a una persona (l’hi va comprar, la hi va comprar...)
    combinació de pronoms: coses per a més d‟una persona (els el va comprar, els la va comprar...)
    ús del pronom en per designar quantitats de coses (n’hi vam trobar dos)
    etc.

També poden ser objecte d‟atenció i seguiment aspectes bàsics de pronúncia com ara aquests:
   Pronúncia de la S d‟aquest (Aquest paquet [aquet paquet]. Aquest home [aquestome])
   Pronúncia de paraules com ara atleta, setmana, ratlla.
   El so o l‟emmudiment de la R (roca, carro, cara, cantar, tractor, motor, mar, honor... )



                              Consorci per a la Normalització Lingüística
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59

More Related Content

Viewers also liked

Instrumentos
InstrumentosInstrumentos
Instrumentoshecobra
 
FAMÍLIES DELS INSTRUMENTS
FAMÍLIES DELS INSTRUMENTSFAMÍLIES DELS INSTRUMENTS
FAMÍLIES DELS INSTRUMENTSnuriasami
 
ELS INSTRUMENTS DE L’ORQUESTRA
ELS INSTRUMENTS DE L’ORQUESTRAELS INSTRUMENTS DE L’ORQUESTRA
ELS INSTRUMENTS DE L’ORQUESTRAFundación Impuls
 
Tema 3 los instrumentos y su clasificación4
Tema 3 los instrumentos y su clasificación4Tema 3 los instrumentos y su clasificación4
Tema 3 los instrumentos y su clasificación4jopape72
 
Classificació dels instruments.
Classificació dels instruments.Classificació dels instruments.
Classificació dels instruments.mestrademusica
 
Els instruments musicals
Els instruments musicalsEls instruments musicals
Els instruments musicalsMONTSECABRERA
 
Instruments de l’orquestra
Instruments de l’orquestraInstruments de l’orquestra
Instruments de l’orquestramusicatacaula
 
Unitat formativa 2 llenguatge rítmico musical
Unitat formativa 2 llenguatge rítmico musicalUnitat formativa 2 llenguatge rítmico musical
Unitat formativa 2 llenguatge rítmico musicalLaura Garcinuño Velayos
 
Com classifiquem els instruments musicals?
Com classifiquem els instruments musicals?Com classifiquem els instruments musicals?
Com classifiquem els instruments musicals?Zer Berguedà Centre
 
Els instruments musicals
Els instruments musicalsEls instruments musicals
Els instruments musicalsrosasalort
 
Desenvolupament TAC-TIC de la Música a l'aula
Desenvolupament TAC-TIC de la Música a l'aulaDesenvolupament TAC-TIC de la Música a l'aula
Desenvolupament TAC-TIC de la Música a l'aulaFlora Terensi RIbelles
 

Viewers also liked (13)

Instrumentos
InstrumentosInstrumentos
Instrumentos
 
FAMÍLIES DELS INSTRUMENTS
FAMÍLIES DELS INSTRUMENTSFAMÍLIES DELS INSTRUMENTS
FAMÍLIES DELS INSTRUMENTS
 
ELS INSTRUMENTS DE L’ORQUESTRA
ELS INSTRUMENTS DE L’ORQUESTRAELS INSTRUMENTS DE L’ORQUESTRA
ELS INSTRUMENTS DE L’ORQUESTRA
 
Tema 3 los instrumentos y su clasificación4
Tema 3 los instrumentos y su clasificación4Tema 3 los instrumentos y su clasificación4
Tema 3 los instrumentos y su clasificación4
 
Classificació dels instruments.
Classificació dels instruments.Classificació dels instruments.
Classificació dels instruments.
 
Els instruments musicals
Els instruments musicalsEls instruments musicals
Els instruments musicals
 
Instruments de l’orquestra
Instruments de l’orquestraInstruments de l’orquestra
Instruments de l’orquestra
 
Unitat formativa 2 llenguatge rítmico musical
Unitat formativa 2 llenguatge rítmico musicalUnitat formativa 2 llenguatge rítmico musical
Unitat formativa 2 llenguatge rítmico musical
 
Instrumentos musicales
Instrumentos musicalesInstrumentos musicales
Instrumentos musicales
 
Families instruments
Families instrumentsFamilies instruments
Families instruments
 
Com classifiquem els instruments musicals?
Com classifiquem els instruments musicals?Com classifiquem els instruments musicals?
Com classifiquem els instruments musicals?
 
Els instruments musicals
Els instruments musicalsEls instruments musicals
Els instruments musicals
 
Desenvolupament TAC-TIC de la Música a l'aula
Desenvolupament TAC-TIC de la Música a l'aulaDesenvolupament TAC-TIC de la Música a l'aula
Desenvolupament TAC-TIC de la Música a l'aula
 

Similar to Practiques de conversa_editora_64_59

Accesaulavirtual 090705083338-phpapp01
Accesaulavirtual 090705083338-phpapp01Accesaulavirtual 090705083338-phpapp01
Accesaulavirtual 090705083338-phpapp01Vicent
 
Les rúbriques textuals 5 04
Les rúbriques textuals 5 04Les rúbriques textuals 5 04
Les rúbriques textuals 5 04lauraciv
 
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llenguaLes organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengualauraciv
 
Reuniopares 5è 14 15
Reuniopares 5è 14 15Reuniopares 5è 14 15
Reuniopares 5è 14 15Ernest Lluch
 
Seqüència ok
Seqüència okSeqüència ok
Seqüència ok44866505zZ
 
Programació Racons Aules Dacollida De Salt
Programació Racons Aules Dacollida De SaltProgramació Racons Aules Dacollida De Salt
Programació Racons Aules Dacollida De SaltFrancesc Vila i Batallé
 
Blog planificació de yasmin
Blog planificació de yasminBlog planificació de yasmin
Blog planificació de yasminSara Mari Garrido
 
Escola escola nova de cervellò
Escola escola nova de cervellòEscola escola nova de cervellò
Escola escola nova de cervellòescolanovacervello
 
Informacions 1r 21-22.pptx
Informacions 1r  21-22.pptxInformacions 1r  21-22.pptx
Informacions 1r 21-22.pptxescolalesfonts
 
Pensant i aprenent amb mig motor. Litúrgies, Discurs i Episteme per a ensenya...
Pensant i aprenent amb mig motor. Litúrgies, Discurs i Episteme per a ensenya...Pensant i aprenent amb mig motor. Litúrgies, Discurs i Episteme per a ensenya...
Pensant i aprenent amb mig motor. Litúrgies, Discurs i Episteme per a ensenya...jdomen44
 
Formacio pel
Formacio pelFormacio pel
Formacio pelmbatiste
 
Jornada d’intercanvi d’experiències lf
Jornada d’intercanvi d’experiències lfJornada d’intercanvi d’experiències lf
Jornada d’intercanvi d’experiències lfrocioavilagamero
 
Vp impuls de-la_lectura_proposta_activitats_dibuix_2019-2020
Vp impuls de-la_lectura_proposta_activitats_dibuix_2019-2020Vp impuls de-la_lectura_proposta_activitats_dibuix_2019-2020
Vp impuls de-la_lectura_proposta_activitats_dibuix_2019-2020rpujol1
 
Fulletó intercentres definitiu
Fulletó intercentres definitiuFulletó intercentres definitiu
Fulletó intercentres definitiudtbaix
 

Similar to Practiques de conversa_editora_64_59 (20)

Accesaulavirtual 090705083338-phpapp01
Accesaulavirtual 090705083338-phpapp01Accesaulavirtual 090705083338-phpapp01
Accesaulavirtual 090705083338-phpapp01
 
Les rúbriques textuals 5 04
Les rúbriques textuals 5 04Les rúbriques textuals 5 04
Les rúbriques textuals 5 04
 
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llenguaLes organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
 
Reuniopares 5è 14 15
Reuniopares 5è 14 15Reuniopares 5è 14 15
Reuniopares 5è 14 15
 
Seqüència ok
Seqüència okSeqüència ok
Seqüència ok
 
Programació Racons Aules Dacollida De Salt
Programació Racons Aules Dacollida De SaltProgramació Racons Aules Dacollida De Salt
Programació Racons Aules Dacollida De Salt
 
Blog planificació de yasmin
Blog planificació de yasminBlog planificació de yasmin
Blog planificació de yasmin
 
Escola escola nova de cervellò
Escola escola nova de cervellòEscola escola nova de cervellò
Escola escola nova de cervellò
 
CompetèNcies Clau Al Ges Josep Vidal úLtim (CòPia Per Impressió)
CompetèNcies Clau Al Ges Josep Vidal úLtim  (CòPia Per Impressió)CompetèNcies Clau Al Ges Josep Vidal úLtim  (CòPia Per Impressió)
CompetèNcies Clau Al Ges Josep Vidal úLtim (CòPia Per Impressió)
 
Tc a l'aula de llatí
Tc a l'aula de llatíTc a l'aula de llatí
Tc a l'aula de llatí
 
Informacions 1r 21-22.pptx
Informacions 1r  21-22.pptxInformacions 1r  21-22.pptx
Informacions 1r 21-22.pptx
 
Formació_professorat_soc
Formació_professorat_socFormació_professorat_soc
Formació_professorat_soc
 
Pensant i aprenent amb mig motor. Litúrgies, Discurs i Episteme per a ensenya...
Pensant i aprenent amb mig motor. Litúrgies, Discurs i Episteme per a ensenya...Pensant i aprenent amb mig motor. Litúrgies, Discurs i Episteme per a ensenya...
Pensant i aprenent amb mig motor. Litúrgies, Discurs i Episteme per a ensenya...
 
Formacio pel
Formacio pelFormacio pel
Formacio pel
 
Formació tot junt este
Formació tot junt esteFormació tot junt este
Formació tot junt este
 
Jornada d’intercanvi d’experiències lf
Jornada d’intercanvi d’experiències lfJornada d’intercanvi d’experiències lf
Jornada d’intercanvi d’experiències lf
 
Vp impuls de-la_lectura_proposta_activitats_dibuix_2019-2020
Vp impuls de-la_lectura_proposta_activitats_dibuix_2019-2020Vp impuls de-la_lectura_proposta_activitats_dibuix_2019-2020
Vp impuls de-la_lectura_proposta_activitats_dibuix_2019-2020
 
Fulletó intercentres definitiu
Fulletó intercentres definitiuFulletó intercentres definitiu
Fulletó intercentres definitiu
 
Marta Nebot
Marta NebotMarta Nebot
Marta Nebot
 
Acta 9/2/11
Acta 9/2/11Acta 9/2/11
Acta 9/2/11
 

More from mjvercher

El relleu del món
El relleu del mónEl relleu del món
El relleu del mónmjvercher
 
Power point palabras polisémicas
Power point  palabras polisémicasPower point  palabras polisémicas
Power point palabras polisémicasmjvercher
 
Coneguem la ciutat
Coneguem la ciutatConeguem la ciutat
Coneguem la ciutatmjvercher
 
Quadern de teball ts1 professorat 2 2013 5,6,7 i 8
Quadern de teball ts1 professorat 2 2013 5,6,7 i 8Quadern de teball ts1 professorat 2 2013 5,6,7 i 8
Quadern de teball ts1 professorat 2 2013 5,6,7 i 8mjvercher
 
Quadern de teball ts1 professorat 1 b 2013 1,2,3 i 4
Quadern de teball ts1 professorat 1 b 2013 1,2,3 i 4Quadern de teball ts1 professorat 1 b 2013 1,2,3 i 4
Quadern de teball ts1 professorat 1 b 2013 1,2,3 i 4mjvercher
 
Quadern de teball ts1 professorat 3 2013 9,10,11 i 12
Quadern de teball ts1 professorat 3 2013 9,10,11 i 12Quadern de teball ts1 professorat 3 2013 9,10,11 i 12
Quadern de teball ts1 professorat 3 2013 9,10,11 i 12mjvercher
 
Quadern de teball ts1 professorat 2 2013 5,6,7 i 8
Quadern de teball ts1 professorat 2 2013 5,6,7 i 8Quadern de teball ts1 professorat 2 2013 5,6,7 i 8
Quadern de teball ts1 professorat 2 2013 5,6,7 i 8mjvercher
 
Quadern de teball ts1 professorat 1 b 2013 1,2,3 i 4
Quadern de teball ts1 professorat 1 b 2013 1,2,3 i 4Quadern de teball ts1 professorat 1 b 2013 1,2,3 i 4
Quadern de teball ts1 professorat 1 b 2013 1,2,3 i 4mjvercher
 
Ts 2013 1r eso edició paginada
Ts 2013 1r eso edició paginadaTs 2013 1r eso edició paginada
Ts 2013 1r eso edició paginadamjvercher
 
Ts presentació alumnat ts '13
Ts presentació alumnat ts '13Ts presentació alumnat ts '13
Ts presentació alumnat ts '13mjvercher
 
Ts presentació ts '13
Ts presentació ts '13Ts presentació ts '13
Ts presentació ts '13mjvercher
 
Cs 3 t4 l' organització política de les societats
Cs 3 t4 l' organització política de les societatsCs 3 t4 l' organització política de les societats
Cs 3 t4 l' organització política de les societatsmjvercher
 
Cs 3 t3 natura i societat harmonies, crisis i impactes
Cs 3 t3 natura i societat harmonies, crisis i impactesCs 3 t3 natura i societat harmonies, crisis i impactes
Cs 3 t3 natura i societat harmonies, crisis i impactesmjvercher
 
Rius espanya i europa
Rius espanya i europaRius espanya i europa
Rius espanya i europamjvercher
 
Relleu europa
Relleu europaRelleu europa
Relleu europamjvercher
 
Relleu espanya
Relleu espanyaRelleu espanya
Relleu espanyamjvercher
 
Penínsules, illes i golfs
Penínsules, illes i golfsPenínsules, illes i golfs
Penínsules, illes i golfsmjvercher
 
Continents i oceans del món
Continents i oceans del mónContinents i oceans del món
Continents i oceans del mónmjvercher
 
El relleu del món
El relleu del mónEl relleu del món
El relleu del mónmjvercher
 
El relleu del món
El relleu del mónEl relleu del món
El relleu del mónmjvercher
 

More from mjvercher (20)

El relleu del món
El relleu del mónEl relleu del món
El relleu del món
 
Power point palabras polisémicas
Power point  palabras polisémicasPower point  palabras polisémicas
Power point palabras polisémicas
 
Coneguem la ciutat
Coneguem la ciutatConeguem la ciutat
Coneguem la ciutat
 
Quadern de teball ts1 professorat 2 2013 5,6,7 i 8
Quadern de teball ts1 professorat 2 2013 5,6,7 i 8Quadern de teball ts1 professorat 2 2013 5,6,7 i 8
Quadern de teball ts1 professorat 2 2013 5,6,7 i 8
 
Quadern de teball ts1 professorat 1 b 2013 1,2,3 i 4
Quadern de teball ts1 professorat 1 b 2013 1,2,3 i 4Quadern de teball ts1 professorat 1 b 2013 1,2,3 i 4
Quadern de teball ts1 professorat 1 b 2013 1,2,3 i 4
 
Quadern de teball ts1 professorat 3 2013 9,10,11 i 12
Quadern de teball ts1 professorat 3 2013 9,10,11 i 12Quadern de teball ts1 professorat 3 2013 9,10,11 i 12
Quadern de teball ts1 professorat 3 2013 9,10,11 i 12
 
Quadern de teball ts1 professorat 2 2013 5,6,7 i 8
Quadern de teball ts1 professorat 2 2013 5,6,7 i 8Quadern de teball ts1 professorat 2 2013 5,6,7 i 8
Quadern de teball ts1 professorat 2 2013 5,6,7 i 8
 
Quadern de teball ts1 professorat 1 b 2013 1,2,3 i 4
Quadern de teball ts1 professorat 1 b 2013 1,2,3 i 4Quadern de teball ts1 professorat 1 b 2013 1,2,3 i 4
Quadern de teball ts1 professorat 1 b 2013 1,2,3 i 4
 
Ts 2013 1r eso edició paginada
Ts 2013 1r eso edició paginadaTs 2013 1r eso edició paginada
Ts 2013 1r eso edició paginada
 
Ts presentació alumnat ts '13
Ts presentació alumnat ts '13Ts presentació alumnat ts '13
Ts presentació alumnat ts '13
 
Ts presentació ts '13
Ts presentació ts '13Ts presentació ts '13
Ts presentació ts '13
 
Cs 3 t4 l' organització política de les societats
Cs 3 t4 l' organització política de les societatsCs 3 t4 l' organització política de les societats
Cs 3 t4 l' organització política de les societats
 
Cs 3 t3 natura i societat harmonies, crisis i impactes
Cs 3 t3 natura i societat harmonies, crisis i impactesCs 3 t3 natura i societat harmonies, crisis i impactes
Cs 3 t3 natura i societat harmonies, crisis i impactes
 
Rius espanya i europa
Rius espanya i europaRius espanya i europa
Rius espanya i europa
 
Relleu europa
Relleu europaRelleu europa
Relleu europa
 
Relleu espanya
Relleu espanyaRelleu espanya
Relleu espanya
 
Penínsules, illes i golfs
Penínsules, illes i golfsPenínsules, illes i golfs
Penínsules, illes i golfs
 
Continents i oceans del món
Continents i oceans del mónContinents i oceans del món
Continents i oceans del món
 
El relleu del món
El relleu del mónEl relleu del món
El relleu del món
 
El relleu del món
El relleu del mónEl relleu del món
El relleu del món
 

Practiques de conversa_editora_64_59

  • 1. PRÀCTIQUES DE CONVERSA Material elaborat pel professorat assistent als cursos de formació Pràctiques de conversa per adquirir fluïdesa i reforçar la confiança en l’èxit comunicatiu fora de l’aula Professor: Jordi Esteban Consorci per a la Normalització Lingüísitca Novembre de 2007 i juny de 2008
  • 3. Reconeixement-NoComercial-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra fer-ne obres derivades Amb les condicions següents: Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu de l'obra). No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta. · Quan realitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l'obra. · Alguna d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d'autor. · No hi ha res en aquesta llicència que menyscabi o restringeixi els drets morals de l'autor. Els drets derivats d'usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l'anterior. Això és un resum del text legal de la llicència completa http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca © 2008 Consorci per a la Normalització Lingüística Redacció: Jordi Esteban Gràcies a tots els alumnes dels cursos de formació del Consorci per a la Normalització Lingüística curs 07033 i curs 0807, que hi han col·laborat, la relació dels quals consta a la pàgina següent.
  • 4. Fent una bona pinya hem aixecat aquest castell. Assistents del curs 07033 Assistents del curs 08071 Fina Anglada Fontarnau Anna Bertran Duran Montserrat Baqué Capdevila Eva Boix Muntal Lluïsa Boada Llimona Sergi Borges Navarro Marta Calzada Marco Joana Borja Castell Carolina Carrillo Reche Montserrat Campoy Mestres Clara Castelltort Capafons Núria Camps Riera Raquel Cayero Rodríguez Rosabel Ganyet Solé Marta Codern Bové Gemma Garcia Pujades Anna Codina Mellado Rosa Maria Grau Climent Sara Esperalba Roig Laia Llobera Serra M. Alba Farreras Barceló Xavier Marquès Oliva Manel Figuera Abadal Sílvia Martorell González Esther Granero Olmo Marta Mussach Rebullida Montserrat Guevara Batalla Laia Navas Santamaria Maria Lapasset Cutillas Glòria Nogueras Colomina Maria Mercè Martín Pedret Raquel Olivé Olivé Sílvia Martorell Gonzàlez Rosalia Orós Garcia Lídia Montenegro Martínez Francesca Rabassa Torres Montserrat Nayach Mascuñana Anna Roig Orriols Núria Olivella Rigol Mercè Sagrera Vilaseca Mar Pascual Mateu Núria Pera Maltas Montserrat Puig Munt Anna Rafecas Masip Digna Rodríguez Luaces Núria Soriano Badell Ricard Truc Grau Gràcies a tots els qui hi heu col·laborat. Barcelona, setembre de 2008 Jordi Esteban
  • 5. Pràctiques de conversa Descripció És un un conjunt organitzat d‟activitats orals que té com a objectiu principal la millora de la fluïdesa i la correcció. S‟ha elaborat per tal de complementar l‟activitat docent i discent dels cursos de català. Consta de setanta activitats classificades en cinc nivells de complexitat, en cadascun dels quals s‟actualitza un tipus de text. Els nivells poden coincidir amb els cursos de nivell llindar, tal com s‟indica en el quadre següent: Pràctiques de conversa expressiva descriptiva narrativa directiva argumentativa Bàsic 2 Bàsic 3 Elemental 1 Elemental 2 Elemental 3 Cada nivell de pràctica conté una pàgina introductòria explicativa, amb una enumeració d‟aspectes avaluables i catorze pàgines d‟activitats que tracten de temes que es van repetint a cada nivell: 1. Les compres 8. Les vacances 2. Els diners 9. L‟art 3. Els espectacles 10. La feina 4. Els dies de festa 11. Els llibres 5. Els infants 12. El mar 6. La ciutat, el poble, el barri 13. La música 7. La sort o la desgràcia 14. El temps (cronològic) L‟autoria de les pràctiques correspon als professors i professores del Consorci que han assistit a les sessions de formació sobre fluïdesa oral (Cursos 07033 i 08071) durant el mes de novembre de 2007 i el mes de juny de 2008. Aplicació a l’aula La posada en pràctica de les converses en cursos generals comporta la utilització d‟un temps relativament breu (de 15 a 20 minuts) en cada sessió. Prèviament s‟ha d‟haver fet una explicació orientadora del tipus de converses a fer (el tipus discursiu corresponent). Abans de cada sessió els aprenents reben les preguntes ja dissenyades, perquè puguin fer consultes i preparar les respostes. Per fer l‟activitat es reuneixen en grups de tres o quatre i es distribueixen les qüestions a preguntar. Els alumnes es pregunten i responen alternativament. El professor es mou entre els diferents grups, respon els dubtes que se li plantegen, suggereix formes d‟expressió i, en acabar, comenta al conjunt de l‟aula aspectes que considera rellevants, aporta referents socioculturals relacionats amb el tema i el tipus de text, ofereix activitats de reforç, etc. L‟activitat principal «per parlar» es pot complementar amb un exercici breu d‟escriptura («per escriure»), unes expressions populars («per conèixer») i uns referents de catalanitat («per comprendre»). Més informació La fonamentació teòrica d‟aquesta proposta d‟activitat oral està explanada a bastament als articles apareguts a la revista Llengua i Ús, núms. 38 i 39, sota el títol «Parlar una llengua d‟ús... social», de Jordi Esteban. Les tipologies textuals en què es basen les activitats estan descrites als articles següents de la publicació Llengua i Ús de la Secretaria de Política Lingüística:  ARTIGAS, ROSA. «El patró directiu: l‟habilitat de conduir les accions dels altres». Llengua i Ús, núm. 29.  BELLÈS, JOAN. «El patró narratiu: l‟habilitat de narrar». Llengua i Ús, núm. 28. «El patró expressiu: l‟habilitat de comunicar les emocions i els estats d‟ànim». Llengua i Ús, núm. 32.  GRAU, MARIA. «El patró descriptiu: l‟habilitat de descriure». Llengua i Ús. núm. 27. «El patró argumentatiu: l‟habilitat de defensar opinions». Llengua i Ús, núm. 30. Nota: Les activitats es presenten sense les imatges il·lustratives que s‟havien seleccionat, atesa la dificultat d‟identificar- ne l‟autoria i, consegüentment, de certificar la possibilitat legal de ser usades en aquest material didàctic. Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 7. 1 Pràctiques de Conversa Expressiva Quin és l’objectiu de les pràctiques de conversa expressiva? Consolidar els coneixements assolits en una primera etapa d‟aprenentatge (Bàsic 1 o equivalents) i adquirir fluïdesa i correcció suficients per comunicar-se oralment de forma expressiva. Què és un text expressiu? És la forma de discurs que fem servir per manifestar el que sentim. De què s’hi parla? A les pràctiques de conversa expressiva els aprenents parlen de si mateixos i manifesten els seus gustos, sensacions, estats anímics, preferències i costums. Quina instrucció bàsica situa els aprenents perquè les duguin a terme? «A les converses pots explicar com et sents i com t‟afecten les diverses coses i situacions de la vida, quins són els teus gustos i què tries quan tens ocasió d‟escollir. També pots explicar què acostumes a fer o a usar en diferents moments i circumstàncies. Fes-ho amb frases curtes i de manera senzilla i clara. Si et falta vocabulari, pregunta tranquil·lament com es diu allò que necessites expressar. Pregunta i respon sense pressa. No cal que allarguis les intervencions donant més informació o fent raonaments extensos.» Quins elements lingüisticotextuals poden ser objecte d’atenció i d’avaluació de professors i alumnes durant les pràctiques? Els elements més usuals en una interlocució expressiva són: noms de sensacions diverses verbs en present per manifestar estats d‟ànim verbs d‟ús sovintejat (ser, estar, fet, tenir...) frases amb la primera persona en funció de CI (a mi m’agrada...) frases amb la primera persona en funció de subjecte (jo m’estimo més...) el verb fer per expressar sensacions (em fa pena...) verbs que expressen actuacions relacionades amb els sentiments (avorrir-se, divertir-se...) afirmacions i negacions contundents (I tant! De cap manera!) frases per indicar una afectació positiva (em tranquil·litza...) frases per indicar una afectació negativa (em fastigueja...) frases per indicar una manca d‟afectació (no m’importa...) graus o intensitats d‟afectació (m’agrada moltíssim, força...) formes per indicar la freqüència d‟un fet (sempre, sovint...) formes per indicar el ritme amb què es fa una cosa (cada dia...) verbs que indiquen els hàbits d‟una persona (acostumo, solc...) verbs que indiquen ús o maneig (faig servir, utilitzo...) lèxic bàsic (noms) referit a cada tema de conversa etc. També poden ser objecte d‟atenció i seguiment aspectes bàsics de pronúncia com aquests: La pronúncia de la C davant de e i de i, de la Ç, la NY i la L·L Les elisions vocàliques de l‟article singular amb noms iniciats en vocal (l’Ernest, l’Olga...) Les elisions vocàliques dels pronoms personals amb verbs iniciats en vocal (m’agrada...) Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 8. 1 Conversa expressiva Les compres Qui va a comprar? Per parlar Comenteu els gustos, les preferències i els hàbits que teniu pel que fa a les compres de menjar, roba, regals, productes de neteja i altres coses que compreu sovint. 1. Quines coses t‟agrada més anar a comprar? 2. Prefereixes anar a comprar a grans superfícies o a botigues petites? 3. Per comprar productes frescos, què t‟estimes més: anar al mercat, a la fruiteria o al supermercat? 4. A casa, qui s‟encarrega de comprar el menjar? Li agrada? I la roba? Li agrada? 5. Hi ha alguna cosa del fet d‟anar a comprar que et desagrada especialment? 6. T‟agrada comprar regals per a la família o els amics? 7. Et sembla pràctic i segur comprar per Internet? 8. Acostumes a comprar productes que s‟anuncien a la televisió? 9. Acostumes a fer cas de les ofertes dels supermercats? 10. T‟agrada comprar en època de rebaixes? 11. Hi ha productes de pastisseria que t‟encanta comprar i menjar? 12. ............................................................................................................................................................ 13. ............................................................................................................................................................ Per escriure Aviat celebraràs un aniversari important. Una persona de la família et demana que facis una llista de dotze coses de casa que necessites, t‟agradaria tenir o vols renovar perquè són molt velles. Te‟n regalaran algunes el dia assenyalat. Per exemple: un telèfon mòbil. Per conèixer. Expressions populars Comprar barat és comprar car. Per comprendre. Referents socioculturals «La masovera» (cançó popular). Autoria: Lluïsa Boada, M. Alba Farreras i Montserrat Puig Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 9. 1 Conversa expressiva Els diners La pela és la pela Per parlar Parleu sobre els vostres costums pel que fa als diners, les targetes de crèdit, els estalvis, els bancs i les caixes... 1. Prefereixes pagar amb diners o amb targeta? 2. Fas servir gaire la targeta de crèdit? T‟agrada utilitzar-la quan compres roba, menjar, productes de neteja, aparells per a la llar, llibres, objectes d‟escriptori, joguines...? 3. Què t‟estimes més, un banc o una caixa? 4. Et fa por entrar en un caixer automàtic de nit? 5. Et fa mandra fer tràmits bancaris, com ara posar al dia la llibreta, fer transferències de diners, revisar els pagaments? 6. Acostumes a portar diners en efectiu? Molts o pocs? Et fa por portar en alguna ocasió molts diners al damunt? 7. Fas servir habitualment el caixer automàtic? 8. T‟has acostumat a l‟euro? 9. T‟agrada seguir les notícies sobre economia, com ara la borsa, la inflació, les enquestes sobre consum, etc.? 10. ............................................................................................................................................................ 11. ............................................................................................................................................................ Per escriure Escriu deu coses que una família normal acostuma a consumir cada mes i que li suposen una despesa econòmica. Per exemple: aigua i gas. pa Per conèixer. Expressions populars Pagar bitllo-bitllo = Pagar al comptat. Fer-ne cinc cèntims (d‟una cosa) = Fer el resum d‟una explicació, d‟un fet, etc. Fer guardiola = Estalviar. Per comprendre. Referents socioculturals Els calés. La llengua catalana té paraules provinents de l‟idioma caló, propi del col·lectiu gitano resident a Catalunya des de fa segles. De la paraula caló, que significa „fosc, morè‟, va sorgir la paraula calé que designava les monedes de coure (de color més fosc que les de plata, anomenades parné). Així s‟aconseguia fer un paral·lelisme amable entre la diferència de les monedes (coure i plata) i la del color de la pell de gitanos i paios. Posteriorment el significat es va estendre als diners en general. (Diccionari etimològic complementari de la llengua catalana, II, p. 428). Autoria: Clara Castelltort, Sara Esperalba i Núria Pera Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 10. 1 Conversa expressiva Els espectacles És espectacular! Per parlar Parleu de les vostres preferències sobre la televisió, la ràdio, el cinema, el teatre i altres espectacles com el circ, el futbol, etc. 1. T‟agrada mirar la televisió? En quins moments del dia ho fas més? Quins programes acostumes a veure (les notícies, els concursos, les pel·lícules, les telesèries, la difusió cultural, les tertúlies...)? 2. Acostumes a escoltar la ràdio? Què t‟agrada més escoltar, programes musicals, magazines, notícies, tertúlies...? 3. Què prefereixes, la televisió o la ràdio? Per què? 4. Hi ha algun programa de televisió o de ràdio que no suportis per algun motiu? 5. T‟agrada el cinema? Quins tipus de pel·lícules t‟agraden? 6. Et fa res anar al cinema sol o sola? Menges crispetes, xocolata o caramels durant la pel·lícula? 7. Què t‟estimes més, veure les pel·lícules al cinema o a la televisió? 8. T‟agraden més les pel·lícules en versió original o doblades? 9. Vas alguna vegada al teatre? Què prefereixes veure, drames, comèdies, varietés, xous d‟humoristes...? 10. T‟agrada anar a veure partits de futbol? Et fa res que perdi el teu equip preferit? 11. ............................................................................................................................................................ 12. ............................................................................................................................................................ Per escriure Mira una sèrie de televisió i explica què t‟ha semblat. He vist... Jo trobo que la sèrie... Per conèixer. Expressions populars N‟hi ha per llogar-hi cadires = És una cosa digna de presenciar. Per comprendre. Referents socioculturals Mitjans de comunicació catalans (TV3, Canal 33, Catalunya Ràdio, RAC 1, etc.) i cinema en català. Autoria: Mar Pascual i Anna Rafecas Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 11. 1 Conversa expressiva Els dies de festa Estem de festa Per parlar Parleu de les festes, de les que us agraden i de les que no us agraden, també de les que celebreu i de les que no celebreu. 1. Què t‟agrada fer els dies de festa, descansar o aprofitar-los fent alguna activitat? 2. Quina festa t‟agrada més, de les que celebres? Celebres el teu sant? 3. Quina festa no t‟agrada? 4. Celebres les festes de manera tradicional o a la teva manera? 5. Si no has nascut a Catalunya, continues celebrant les festes del teu país o regió? Quines? T‟estimes més les festes del teu país o les d‟aquí? 6. Hi ha alguna festa «comercial» que eliminaries? 7. Hi ha algun àpat de festa que t‟agradi especialment? N‟hi ha algun que no t‟agradi gens? 8. Et fa ràbia que la gent no et feliciti quan és el teu aniversari? 9. T‟afecta molt fer anys? 10. ............................................................................................................................................. 11. ............................................................................................................................................................ Per escriure Quines festes celebreu al teu país o a la teva regió? Escull-ne quatre i indica‟n la data en què se celebren, el nom popular que tenen i què s‟hi celebra. Data Nom S’hi celebra... Per conèixer. Expressions populars Et penses que cada dia és diumenge? Et penses que cada dia és Festa Major? Per comprendre. Referents socioculturals La cançó de la Trinca «És festa major». Nadales. Al novembre, cançó de «La Castanyera», »En Marrameu». Poemes amb música, etc. Autoria: Anna Codina, Maria Lapasset, Montserrat Nayach Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 12. 1 Conversa expressiva Els infants Que bufons! Que pesats! Per parlar Parleu de tot allò que us agrada o us empipa dels infants, fills vostres o no, i també de les coses que us alegren la vida o us fan patir, relacionades amb ells. 1. T‟agraden els nens? Per què? 2. Quina és la virtut que més t‟agrada dels nens i les nenes? Quin és el defecte que més et molesta? 3. T‟agrada fer-los regals? Quan acostumes a fer-los-els i quin tipus de regals prefereixes fer? 4. Ajudes els teus fills o parents en edat escolar a fer els deures? Hi ha assignatures que t‟agradi més que altres de treballar amb ells? 5. Et satisfà l‟educació que reben a l‟escola els teus fills o altres familiars teus que són en edat escolar? 6. Pateixes si el teu fill o la teva filla arriba tard a la nit? Tens costum d‟acordar amb ell o amb ella l‟hora de tornada, abans que surti? 7. Et preocupen les amistats dels fills? 8. Et fa por que el teu fill o la teva filla et demani que li compris una moto? 9. Quins perills et fan patir més dels infants, que es posin malalts, que prenguin mal quan juguen, que els passi alguna cosa al carrer, que s‟ajuntin amb nens que tenen hàbits diferents? 10. Què prefereixes, celebrar a casa l‟aniversari d‟un nen de la família, o fer-ho fora llogant un espai destinat a festes infantils? 11. ............................................................................................................................................................ 12. ............................................................................................................................................................ Per escriure Escriu una carta breu als Reis Mags. Fes una llista de sis joguines que havies tingut a la infància (per exemple: una nina de porcellana). Per conèixer. Expressions populars A minyons no els prometis si no els dons = Convé complir les promeses fetes als infants. Per comprendre. Referents socioculturals La festa de la cavalcada de Reis (Tísner: Les nostres coses). Autoria: Esther Granero, Montserrat Guevara i Sílvia Martorell Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 13. 1 Conversa expressiva La ciutat, el poble, el barri Estimo la meva gent Per parlar Parleu del barri, del poble o de la ciutat on viviu: de les coses que us agraden i de les que us desagraden. Parleu també de les persones amb qui teniu més relació. 1. T‟hi trobes bé, al barri o a la població on vius? T‟agrada la zona on estan situats? 2. Estàs satisfet o satisfeta amb el serveis que tens a prop? Què hi trobes a faltar? 3. T‟agrada trobar gent coneguda al carrer o prefereixes passar desapercebut o desapercebuda? 4. Tens bona relació amb els veïns del replà i els de l‟escala? 5. Tens ocasió de xerrar amb persones del veïnat? 6. Et relaciones sovint amb algú del barri o de la població per algun motiu? 7. Hi ha alguna cosa que et molesti del veïnat? Alguns sorolls? Pudors? La brutícia al carrer? Comportaments incívics? 8. De quines botigues del barri ets client o clienta habitual? Et relaciones gaire amb els botiguers i les botigueres? 9. Compres la roba al barri on vius o en un altre lloc? I els electrodomèstics? 10. Quan surts de festa els caps de setmana acostumes a quedar-te al barri o prefereixes anar a altres llocs? 11. ............................................................................................................................................. 12. .............................................................................................................................................. Per escriure Digues cinc coses que t‟agradaria trobar als carrers del teu barri, poble o ciutat. Practica les preposicions amb i sense en aquest exercici. Per exemple: les parets sense pintades, gent amb un somriure als llavis, etc. Al barri on visc m‟encantaria trobar... Les parets sense pintades. Per conèixer. Expressions populars Val més un veí a la porta, que un parent a Mallorca = En les necessitats importa més la proximitat que el parentiu. Per comprendre. Referents socioculturals Les associacions de veïns: funció socialitzadora, organització de festes, reivindicacions populars... «Et recorde, Amanda» (Raimon). «Al final del carrer» (Sau). «He deixat ma mare» (Raimon). Autoria: Jordi Esteban Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 14. 1 Conversa expressiva La sort o la desgràcia Quina xamba! Per parlar Expliqueu com us sentiu i què acostumeu a fer en situacions on es pot tenir sort o desventura: jocs, loteries, concursos televisius, relacions personals... 1. T‟agrada comprar loteria? Quin tipus de loteria t‟agrada més? 2. T‟afecta si a algú del teu voltant li toca la loteria? Et fa enveja o te n‟alegres molt? 3. Tens costum de comprar gaire loteria per Nadal? 4. T‟agrada jugar a jocs casolans com ara el parxís, l‟oca, el dòmino, les cartes...? Acostumes a tenir sort, en aquests jocs? Et molesta gaire que algú faci trampes jugant-hi? I tu? Ets una persona tramposa? 5. Hi ha algun joc que no t‟agradi gens ni mica? N‟hi ha algun al qual no jugaries mai? 6. Et fa vergonya participar en un concurs televisiu per guanyar uns diners? T‟agrada mirar-te‟ls? Pateixes si un concursant té molt mala sort o fa el ridícul? 7. Per a tu què és més important, tenir sort en el joc o en l‟amor? 8. T‟afecten gaire les supersticions? En tens alguna? 9. Et fa angúnia estar a la vora d‟una persona malastruga? 10. Ets una persona de les que creuen en la sort? Coneixes algú que en tingui molta? 11. .............................................................................................................................................. 12. .............................................................................................................................................. Per escriure Escriu un correu electrònic en què felicites una amistat que ha guanyat molts diners jugant a la loteria. Per conèixer. Expressions populars No diguis blat fins que no sigui al sac ben lligat, i que no sigui foradat = Assegura‟t bé de tot! Toca ferro! = Evita la mala sort! Néixer amb la flor al cul = Ser una persona amb sort. Per comprendre. Referents socioculturals «Que tinguem sort» (Lluís Llach). Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar, que cap ocell trenqui l‟harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t‟ha mancat amb mi. Si em dius «et vull», que el sol faci el dia molt més llarg, i, així, robar temps al temps d‟un rellotge aturat. Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir. [...] Autoria: Marta Calzada, Manel Figuera i Ricard Truc Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 15. 1 Conversa expressiva Les vacances Per fi de vacances! Per parlar Parleu dels vostres gustos i preferències a l’hora de fer vacances. 1. Et fa ràbia treballar quan tothom fa vacances? A quina època de l‟any t‟estimes més fer-les? 2. Què t‟estimes més, mar o muntanya? T‟agrada prendre el sol? T‟importa gaire que plogui quan vas de vacances? 3. Què prefereixes, marxar lluny o quedar-te a prop? T‟agrada viatjar sol o sola? Et fa por? T‟agrada quedar-te a la ciutat quan no hi ha gairebé ningú? 4. Et molesta trobar turistes al lloc on vas? T‟agrada conèixer gent autòctona del país on viatges? 5. Aprofites les vacances per descansar o ets dels que no paren? 6. Quan vas de vacances t‟agrada tirar la casa per la finestra o prefereixes controlar el que gastes? 7. Estàs tot l‟any preparant les vacances o t‟estimes més esperar a l‟últim moment i improvisar? 8. Aprofites les vacances per fer tot allò que no has tingut temps de fer durant la resta de l‟any (pintar el pis, fer un trasllat, etc.)? 9. ............................................................................................................................................................ 10. ............................................................................................................................................................ Per escriure Fes la llista del que t‟has d‟endur a la maleta quan surts de vacances. Fes una llista de quatre instruccions per a algú que es quedi a casa (recull el correu, etc.). Escriu una postal a un familiar o amic des del lloc de vacances on ets (o on series si poguessis!). Per conèixer. Expressions populars A l‟estiu tota cuca viu = A l‟estiu hi ha menys despeses que a l‟hivern. Volta el món i torna al Born = La gent acsotuma a tornar al lloc d‟origen. Per comprendre. Referents socioculturals «Agost», d‟Els Pets «Munta-t‟ho bé», cançó de l‟estiu d‟Els Pets a TV3 «Festa major», La Trinca Autoria: Fina Anglada, Marta Codern i Núria Olivella Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 16. 1 Conversa expressiva L‟art Som uns artistes! Per parlar Parleu d’aquelles coses que us agraden o us desagraden del cinema, del teatre, de la pintura i de totes les altres arts. 1. Què t‟agrada més la pintura, l‟escultura o l‟arquitectura? Què t‟estimes més el cinema o el teatre? 2. Què prefereixes les pel·lícules de riure o les de por? T‟agraden les pel·lícules d‟acció? T‟impressionen les pel·lícules de sang i fetge? 3. Quin tipus de pel·lícula t‟agrada veure quan estàs sol o sola? Et fa gaire por veure una pel·lícula de terror tot sol a casa? 4. Plores alguna vegada, al cine o ets una persona que no s‟impressiona gaire? Et fa vergonya plorar? T‟empipa que la gent mengi crispetes al cine i faci soroll? 5. Hi ha alguna cosa que t‟empipi molt quan vas al teatre: que mengin, que parlin, que els de la fila de davant et tapin...? 6. T‟afecta que una història del cine, del teatre o d‟una novel·la no tingui un final feliç? 7. T‟agrada el teatre clàssic? Coneixes alguna òpera? Qui són els teus actors preferits? 8. Hi ha alguna novel·la que t‟hagi agradat molt? Quina? 9. Coneixes alguna model de passarel·la? Et fa ràbia veure el sou que guanyen algunes? Et sembla just el que guanyen els actors de Hollywood? 10. T‟agrada visitar museus? Ho fas sovint? Què trobes més emocionant d‟una visita a un museu? 11. ............................................................................................................................................................. 12. ............................................................................................................................................................. Per escriure Explica si t‟agrada o no t‟agrada un art, i si t‟agrada molt o poc. Mira l‟exemple. 1. A mi m‟agrada moltíssim el teatre. Hi vaig un cop al mes. 2. 3. 4. 5. Per conèixer. Expressions populars No hi pinto res, aquí? = Sóc una persona que hi sobra, sense importància? Tocar el bombo = Equivocar-se. Per comprendre. Referents socioculturals Presentar diferents obres pictòriques (Escola d‟Olot, Sorolla, Dalí, Tàpies, Miró...) perquè indiquin els estils que més els agrada. Autoria: Anna Bertran i Sergi Borges Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 17. 1 Conversa expressiva La feina Bona feina! Per parlar Parleu de la vostra feina i expliqueu les coses positives i negatives que hi trobeu. 1. Treballes a casa fent les feines domèstiques o bé treballes en una empresa, oficina, botiga, restaurant ...? 2. A tots ens agrada arribar a la feina i sortir-ne puntualment. Ho tens fàcil? Tens dificultats per arribar a l‟hora? I per sortir quan correspon? 3. Què t‟agrada més de la teva feina, l‟horari, el sou, l‟estabilitat laboral, la proximitat amb el lloc on vius, el tracte amb les persones…? 4. Prefereixes treballar a l‟aire lliure (de paleta, jardiner, pagès...) o en un lloc tancat (de dependent, administratiu, perruquer...)? Per què? 5. T‟importa gaire plegar tard de la feina o treballar més hores del compte i no tenir temps per dedicar-te a les teves aficions, la teva família o amics? 6. Què et fa més ràbia, treballar els caps de setmana quan la majoria de la gent fa festa, canviar cada setmana de torn de treball o no tenir mai un horari fix? 7. T‟afecten alguns d‟aquest problemes de la feina? Discutir amb algú per no poder acabar la feina. Fer la feina dels altres. No sentir-te valorat. No estar motivat. L‟estrès laboral. 8. Et fa for perdre la feina o canviar de feina? 9. A la teva feina et fa por no estar preparat per utilitzar les noves tecnologies com ara Internet, el correu electrònic, etc.? 10. ............................................................................................................................................................. 11. ............................................................................................................................................................. Per escriure Escriu algunes característiques personals que consideris importants per aconseguir una feina. Fixa‟t en l‟exemple. 1. Sóc una persona bastant responsable amb les feines que faig. 2. 3. 4. 5. Per conèixer. Expressions populars Fer l‟agost = Fer un bon negoci. Preu per preu, sabates noves = En igualtat de circumstàncies escollim allò que té més qualitat. Per comprendre. Referents socioculturals «El ball de la civada» (cançó popular) «L‟ofici que més m‟agrada» (de Joan Salvat Papasseit) Autoria: Rosabel Ganyet, Gemma Garcia i Sílvia Martorell Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 18. 1 Conversa expressiva Els llibres Llegir, quin bon vici! Per parlar Parleu dels vostres gustos i preferències sobre la lectura. 1. Quan tens una estona lliure, què prefereixes: llegir alguna cosa, escoltar la ràdio o mirar la televisió? 2. Quan agafes, normalment, un llibre per llegir? Abans d‟anar a dormir? Al metro? A estones perdudes? Què tens costum de llegir més sovint, diaris, revistes o llibres? 3. Què fas quan necessites trobar informació? Vas a la biblioteca? Uses la teva enciclopèdia? Fas una recerca a Internet? Et compres un llibre? 4. Quin és el millor llibre que has llegit mai? Ens el recomanaries? 5. Tens nens petits a casa? Si és així, els llegeixes contes alguna vegada? En quins moments? Recordes algun conte que t‟hagi agradat sentir o explicar? 6. Vas a la biblioteca? Amb quina freqüència hi vas? Te n‟emportes llibres, alguna vegada? 7. T‟agradaria escriure un llibre, una novel·la, un article...? Què necessitaries per fer-ho: més temps, voluntat, més coneixements...? 8. Acostumes a regalar llibres? I a tu, t‟agrada que te‟n regalin? I deixar-los? Te‟ls tornen? Et molesta si algú no et torna un llibre i has de ser tu qui l‟hi reclamis? 9. Tens costum de mirar llibres el dia de Sant Jordi? I de comprar-ne algun per regalar? 10. T‟agrada tenir ordenats i visibles els llibres, a casa? En tens alguns per consultar, com ara diccionaris, enciclopèdies, guies de viatge, etc.? 11. ............................................................................................................................................................. 12. ............................................................................................................................................................. Per escriure Recorda quatre o cinc títols de llibres, novel·les o contes que valoris molt per algun motiu. Anomena‟ls i digues per què t‟agrada l‟obra, com a l‟exemple. 1. La novel·la Crim i càstig m‟agrada molt perquè és molt emocionant. 2. 3. 4. 5. Per conèixer. Expressions populars T‟expliques com un llibre obert = T‟expliques molt bé, amb mota claredat. Deixar els llibres = Abandonar els estudis. Per comprendre. Referents socioculturals Maneres de començar un conte: «Hi havia una vegada...» «Temps era temps...» Maneres d‟acabar un conte: «Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s‟ha acabat.» «I van ser feliços i van menjar anissos.» Autoria: Glòria Nogueras, Laia Llobera i Rosalia Orós Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 19. 1 Conversa expressiva El mar El mar o la mar Per parlar Parleu del que sentiu quan aneu a la platja, del que us agrada fer-hi, d’allò que més us molesta... 1. T‟agrada el mar? 2. Què t‟estimes més, platja o muntanya? 3. Què et molesta més: la sorra, la sal, el sol, els infants que juguen, el soroll, la música de la ràdio del veí...? 4. Què t‟agrada més: prendre el sol, nedar, passejar per la vora, jugar amb la sorra, dormir, llegir, mirar el mar...? 5. Què prefereixes, anar a la platja a l‟estiu per banyar-te o a l‟hivern per passejar o mirar el mar? 6. Què et fa angúnia quan entres a l‟aigua: la fredor, sentir la sorra o les pedres als peus, notar les algues, els peixos o vés a saber què et toca, que t‟esquitxin...? 7. T‟impressionen les onades altes? 8. Et fa res si algú et trepitja la tovallola? 9. Què prefereixes: banyador, biquini, tanga o res? 10. Et fa vergonya que et vegin en banyador, poc moreno o morena, sense depilar, amb cicatrius...? 11. ............................................................................................................................................................. 12. ............................................................................................................................................................. Per escriure Vols anar a passar un dia a la platja amb els parents o amb els amics. Digues si hi anireu a l‟hivern o a l‟estiu i fes una llista del que t‟hi enduràs. Quan hi anirem? Què m‟hi enduré? Per conèixer. Expressions populars Bon vent i barca nova! = Desitjo que te‟n vagis. No cal que tornis! (Vent de popa per córrer força i barca nova per arribar ben lluny) La mar de divertit = Molt divertit. Per comprendre. Referents socioculturals «Mare mar» (poema). «La gavina voladora» (havanera). «Mariner de terra endins» (havanera). «El meu avi» (havanera). (Vegeu annex) Autoria: Núria Camps, Marta Mussach i Anna Roig Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 20. 1 Conversa expressiva La música Em sona alguna cosa Per parlar Comenteu els vostres gustos, preferències i costums a l’hora d’escoltar musica i de triar productes musicals. 1. T‟agrada la música? 2. Quin tipus de música t‟agrada més, clàssica o moderna? Quin estil, música de cambra, òpera, pop, rock, folk, blues, cançó d‟autor, rumba, salsa...? 3. Quina música t‟estimes més quan estàs trist/ -ta? i quan estàs content/-ta? 4. T‟afecten molt les bandes sonores de les pel·lícules de por, d‟amor, d‟acció...? 5. T‟empipen gaire les músiques ambientals com per exemple mòbils, sales d‟espera, espera telefònica, músics de vagó de metro, gent que porta la música molt alta...? 6. Hi ha alguna música que no aguantis? 7. T‟has emocionat mai escoltant música? 8. Hi ha alguna cançó especial per a tu? 9. Quins són els instruments que t‟agraden més, guitarra, piano, violí, trompeta, clarinet, flauta, tambor...? 10. Coneixes algun cantant o grup de música en català com Antònia Font, Cris Juanico, Blues de Picolat, Lluís Llach, Quimi Portet, Sau, Els Pets, Lax „N‟ Busto, Gossos, Obrint Pas, Dept, Verdcel, etc.? 11. ............................................................................................................................................................ 12. .............................................................................................................................................................. Per escriure Segur que coneixes gent que sap tocar algun instrument. Digues qui són i quin instrument els agrada tocar. Fes-ho com a l‟exemple. 1. Tinc un veí que toca la trompeta els dissabtes a la tarda. 2. 3. 4. 5. Per conèixer. Expressions populars Qui canta, els seus mals espanta. Cantar les quaranta = Renyar algú. Per comprendre. Referents socioculturals Postres de músic. Són postres típiques de la cuina catalana que consisteixen en una barreja de fruita seca, nous, panses, ametlles, figues, pinyons i avellanes. Se solen acompanyar amb un gotet de vi moscatell. Les postres de músic es diuen així perquè antigament es donava fruita seca als músics durant l‟entreacte, perquè agafessin forces per arribar al final del concert. També es diuen grana de capellà. Autoria: Xavier Marquès, Laia Navas i Francesca Rabassa. Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 21. 1 Conversa expressiva El temps Tu tens rellotge, jo tinc temps Per parlar Parleu de com distribuïu el vostre temps de diari i què feu durant el temps de lleure. 1. T‟agrada matinar els caps de setmana o prefereixes llevar-te tard perquè ja matines cada dia o perquè t‟agrada sortir de marxa i dormir de dia? 2. Què fas quan algú et fa esperar al carrer: t‟enfades, passeges, entres en un bar, l‟esbronques quan arriba, et compres el diari, llegeixes...? 3. Et va vergonya arribar tard? Avises a qui t‟espera? Fas com si res o et disculpes? Què dius, quan et disculpes? 4. Acostumes a fer migdiada cada dia o només la fas els caps de setmana i quan ets de vacances? O potser no la fas perquè t‟agafa mal de cap? 5. Quin és el moment del dia que més t‟agrada? I el que menys? Què t‟agrada més, el dia o la nit? Ets una persona «diürna» o «nocturna»?. 6. T‟agrada fer esport? Quants cops per setmana en fas? A quina hora el practiques, al matí o al vespre? Per què en aquesta hora? 7. T‟afecta gaire el canvi d‟horari? Vas més cansat o cansada, dorms menys? 8. Durant els caps de setmana i les vacances, el temps et passa més ràpid? Fas coses de profit o només et grates la panxa? 9. A què dediques el temps lliure? Quedes amb els amics? Vas de compres? Tens alguna afició? Quant temps hi dediques? 10. Saps distribuir bé el temps de cada dia o et sembla que sempre vas a contrarellotge? Sempre et falta temps per a tot o et queda temps per a tu i per poder descansar? 11. ............................................................................................................................................................. 12. .............................................................................................................................................................. Per escriure Imagina‟t que disposes de tot el temps del món. Què t‟agradaria fer? Fes una llista de coses que faries, per ordre de preferència. Per exemple: Aniria cada dia al cine. 1. 2. 3. 4. 5. Per conèixer. Expressions populars Fer campana = Deixar d‟assistir a una classe, a l‟escola... Qui dia passa, any empeny = Convé conformar-se amb el pas del temps. Per comprendre. Referents socioculturals «Trempera matinera», de la Trinca «Temps era temps» de Joan Manuel Serrat Autoria: Montse Campoy i Mercè Sagrera Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 23. 2 Pràctiques de conversa descriptiva Quin és l’objectiu de les pràctiques de conversa descriptiva? Consolidar els coneixements assolits en etapes bàsiques d‟aprenentatge (Bàsic 2 o equivalents) i adquirir fluïdesa i correcció suficients per comunicar-se oralment de manera descriptiva. Què és un text descriptiu? És la forma de discurs que fem servir per representar amb paraules una realitat o un producte de la imaginació. De què s’hi parla? A les pràctiques de conversa descriptiva els aprenents fan referència a persones, objectes, llocs i situacions actuals o del passat; ho fan definint, caracteritzant, situant i mesurant la realitat estàtica de què tenen coneixement. Quina instrucció bàsica situa els aprenents perquè les duguin a terme? «Quan parlis pots explicar com són o com eren —i també on són, o on eren— les coses, les persones, els ambients, els llocs que has anat coneixent al llarg de la vida. Pots afegir apreciacions personals a tot el que expliques. Respon sense pressa. Hi ha descripcions que no necessiten gaires paraules, però n‟hi ha que poden ser més llargues. Dóna‟t el temps que calgui.» Quins elements lingüisticotextuals poden ser objecte d’atenció i d’avaluació de professors i alumnes durant les pràctiques? Els més usuals en una interlocució descriptiva (a més dels ja enumerats en les pràctiques expressives) són: adjectius usuals referits al color, la forma, la matèria... expressions que indiquen grandària (minúscul, molt petit...) expressions que indiquen volum (gros, enorme...) verbs per descriure (ser, veure’s, semblar...) la definició d‟objectes amb una idea més general i unes característiques la caracterització de la realitat mitjançant adjectius (una dona rica) la caracterització de la realitat mitjançant preposicions i noms (una dona amb diners) la caracterització de la realitat mitjançant frases adjectives (una dona que té molts diners) indicacions de lloc per situar un objecte (a dalt, davant, enmig, enlloc, arreu...) indicacions de moviment (amunt, endavant, enllà...) comparació de qualitats i defectes (força més gran que...) comparacions consolidades per l‟ús (ple com un ou) expressions superlatives (blanquíssima, blanca d’allò més...) expressions metafòriques usuals (és un sol de noi...) quantitatius diversos (la meitat, una quarantena, la majoria...) expressions per situar-se en el passat (abans, temps enrere...) evocació de records clars, confusos o nuls (recordo perfectament...) expressions per fer suposicions (potser feia dos metres de llarg) els pronoms en i hi per referir-se a un lloc (en tornava, hi anava...) lèxic de substantius per referir-se amb propietat a la realitat lèxic d‟adjectius per caracteritzar amb detall la realitat etc. També poden ser objecte d‟atenció i seguiment aspectes bàsics de pronúncia com aquests: El so de la J, i la G davant de e i de i; el so de la TX i la IG a final de paraula. Forma dels pronoms en contacte amb vocals del verb (espera’ls, espera’ns...).Elisió vocàlica de mots amb vocals en contacte (una hora [unora], mitja hora [mitjora]). Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 24. 2 Conversa descriptiva Les compres Anem a comprar Per parlar Expliqueu a quines botigues o mercats aneu normalment a comprar i quins productes són els que més consumiu. 1. Hi ha un mercat municipal a prop de casa teva, només hi ha botigues petites o ambdues coses? Quins productes hi compres habitualment? 2. Quins mercats coneixes? On es troben? Hi ha moltes parades? Digues el nom de les més habituals. 3. Què acostumes a comprar a la fruiteria? Hi pots trobar també fruites tropicals? Ens en podries dir algun nom? Quan eres petit o petita hi havia els mateixos productes que ara? 4. Prefereixes el peix fresc o congelat? Ens podries dir quins productes compres a la peixateria? 5. I a la carnisseria, què hi podem trobar? 6. Què valores més del lloc on vas a comprar (preus, presentació dels productes, tracte del dependent, neteja del local)? 7. Com penses que ha de ser un bon dependent o botiguer? En coneixes algun que sigui així? 8. Ets molt exigent a l‟hora de comprar certs productes? Quins? Quins criteris fas servir? 9. Al teu poble o ciutat es fan mercats setmanals? Si és així, quin dia? Quins productes s‟hi venen? Digues algun avantatge o inconvenient d‟aquest tipus de mercat. 10. On acostumes a comprar el pa? Amb quina freqüència en vas a comprar? Quins tipus de pa coneixes i t‟agraden més? 11. ............................................................................................................................................................ 12. ............................................................................................................................................................ Per escriure Vols celebrar a casa l‟aniversari d‟un familiar amb un berenar per a xics i grans. Vols guarnir també el menjador amb un to festiu. Fes una llista de dotze coses que compraràs i indica‟n alguna característica de cadascuna d‟elles. Per exemple: un pastís de nata i xocolata. Per conèixer. Expressions populars Vine al mercat, reina! Per comprendre. Referents socioculturals Els mercats municipals de les ciutats i els mercats ambulants dels pobles: una tradició que relaciona el camp i l‟artesania amb la gent de les poblacions properes. Autoria: Lluïsa Boada, M. Alba Farreras i Montserrat Puig Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 25. 2 Conversa descriptiva Els diners Diners a cabassos! Per parlar Parleu de com són els diners, les targetes de crèdit, els bancs i les caixes. Podeu afegir apreciacions personals a tot el que expliqueu. 1. Hi ha entitats bancàries on vius? Són a prop o lluny de casa teva? N‟hi ha moltes o poques? Recordes quines són? 2. Com són les entitats bancàries que tens més a prop (grans, petites, modernes...)? 3. Com és la persona que t‟atén normalment quan vas al banc o a la caixa? T‟hi sents bé? Quants treballadors hi ha, com estan distribuïts i què et sembla que fa cadascú? 4. T‟has aturat alguna vegada a observar com són els bitllets i les monedes d‟euro? Quins colors tenen? Quines imatges hi ha? Són diferents els cantells de les monedes? 5. Saps què representen els ponts que hi ha en alguns bitllets d‟euro? Quina imatge hi afegiries? 6. Has vist algun cop detectors de bitllets falsos? En què consisteixen? 7. Guardes monedes antigues d‟aquí o d‟altres països? N‟hi ha alguna que et cridi l‟atenció per la mida, pel material de què està feta o pels gravats que hi ha? 8. Recordes algun bitllet que ja no sigui de curs legal? Com era? Què s‟hi veia? 9. Reps a casa molta informació dels bancs i les caixes? La trobes útil? 10. ............................................................................................................................................................ 11. ............................................................................................................................................................ Per escriure Ets a la comissaria perquè has estat ostatge d‟un atracament quan eres en una entitat bancària. Et demanen que diguis cinc o sis característiques de l‟atracador. Portava uns pantalons negres amb un camal estripat. Per conèixer. Expressions populars Fer el negoci d‟en Robert amb les cabres = Fer un mal negoci. Perdre bous i esquelles = Perdre-ho tot. Per comprendre. Referents socioculturals A Catalunya, pocs bancs i moltes caixes: Banc Sabadell, Caixa Catalunya. “la Caixa”, Caixa Manresa, Caixa Manlleu, Caixa Penedès, Caixa Girona, Caixa d‟Estalvis Laietana, Caixa Terrassa, Caixa Tarragona, Caixa Sabadell, etc. Autoria: Clara Castelltort, Sara Esperalba i Núria Pera Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 26. 2 Conversa descriptiva Els espectacles No t‟ho perdis! Per parlar Expliqueu tot allò que conegueu d’alguns espectacles com ara els programes de televisió, l’esport, els castells... També podeu parlar dels espectacles naturals. 1. T‟agrada algun programa de televisió? Com és? A quina hora el fan? A quin canal? 2. Quin és el teu canal preferit? Com és aquest canal? Hi ha molta publicitat? Hi fan pel·lícules? Hi fan concursos? 3. Coneixes televisions d‟altres llocs o d‟altres països? Són molt diferents de les d‟aquí? 4. Com eren els programes que veies quan eres petit? En què han canviat respecte als que veus avui en dia? 5. Recordes haver vist algun fet històric important (com ara l‟11-S) a la televisió? On va passar? 6. Quins equips de futbol coneixes? Quins colors porten? 7. Coneixes els castellers? Hi ha algun moviment cultural similar, a la teva cultura? Com és? 8. Has presenciat castells de focs artificials alguna vegada? On? En quina festivitat? Pots fer-nos una descripció de l‟ambient i de l‟espectacle? 9. Recordes alguna tempesta que t‟hagi impressionat per la seva grandiositat, pels llamps o pels trons? Com era? 10. Has tingut ocasió de contemplar paisatges naturals espectaculars com ara cascades, panoràmiques des de llocs alts, coves...? Ens pots explicar i valorar què vas veure? 11. ............................................................................................................................................................ 12. ............................................................................................................................................................ Per escriure Tens algun ídol de l‟espectacle? Explica qui és i quines qualitats li trobes, que et portin a valorar-lo d‟aquesta manera. Per conèixer. Expressions populars Fer comèdia = Simular un estat anímic. Per comprendre. Referents socioculturals Personatges importants de l‟espectacle a Catalunya: Charlie Rivel (Josep Andreu), Margarida Xirgu, Tortell Poltrona (Jaume Mateu), Josep Maria Flotats, etc. Autoria: Mar Pascual, Anna Rafecas i Núria Soriano Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 27. 2 Conversa descriptiva Els dies de festa Festes, àpats i vestits tradicionals Per parlar Parleu de tot allò que coneixeu de les festivitats importants, dels menjars que s’hi fan, dels vestits tradicionals que s’hi porten, de l’ambient que s’hi crea.... 1. Com és un diumenge per a tu? És avorrit, divertit, de descans, en família...? 2. Anomena una festa important del teu país o regió i explica com la celebres. 3. Celebres alguna festa a l‟aire lliure? On vas? Com és el lloc? 4. Has estat en alguna festa major d‟un barri o d‟un poble de Catalunya? Ens expliques com estava guarnit? Hi havia gegants i capgrossos? Quines activitats populars s‟hi feien (havaneres, castells, balls de bastons, sardanes, cercaviles...)? 5. Guarneixes alguna vegada el menjador de casa teva per alguna festa, com ara Nadal, l‟aniversari d‟un familiar, etc.? Què hi poses perquè quedi vistós i alegre? 6. Els carrers on vius canvien d‟aspecte els dies de Nadal? I el dia de Sant Jordi? Explica‟ns quines coses s‟hi posen per mostrar que és festa. 7. Com són els vestits típics de festa del teu país o regió? 8. Has presenciat o col·laborat en alguna dansa o ball de Catalunya (sardanes, ball de gitanes, ball de bastons...)? Descriu-nos com eren i què experimentaves veient-los o ballant-los. 9. Pots anomenar plats típics de festa de Catalunya? Saps de què estan fets? En coneixes d‟altres països o regions? Explica‟ns-en un que t‟agradi. 10. Coneixes alguna festa religiosa? Com la celebres? 11. ............................................................................................................................................................ 12. ............................................................................................................................................................ Per escriure Troba deu o dotze adjectius per dir com pot ser una bona festa familiar. Per exemple: divertida. divertida Per conèixer. Expressions populars Vas de vint-i-un botons! = Vas molt mudat. T‟has vestit de festa major! = Vas molt mudat. T‟has vestit per anar a menjar arròs! (Lleida) = Vas molt mudat. Per comprendre. Referents socioculturals Ambients festius als carrers de Catalunya: sardanes, balls de bastons, cercaviles, diables, trabucaires, caramelles, etc. Autoria: Anna Codina, Maria Lapasset i Montserrat Nayach Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 28. 2 Conversa descriptiva Els infants Quin nen més maco! Quina nena més entremaliada! Per parlar Parleu dels trets físics i de personalitat dels infants, fills vostres o no, de l’escola on van, del parc on juguen i del temps de la vostra infància. 1. Tens fills, nebots o cosins en edat infantil? Com són de caràcter? S‟assemblen a tu quan eres petit o petita? Us aveniu en el caràcter (sou oberts, tossuts, nerviosos...)? 2. Coneixes nens o nenes, fills de veïns o d‟amistats? Pots explicar-nos la manera de ser d‟algun d‟ells? 3. És gaire gran el parc infantil més pròxim de casa teva? Hi toca el sol? Té gronxadors, tobogans, llunes, cavallets de fusta, sorrals...? A quines hores és més ple de gent? 4. Explica a quins jocs jugaves a la teva infància. Quines joguines tenies? Amb qui jugaves? Jugaves al carrer o a casa? 5. Quin és l‟últim regal que has fet a un nen o a una nena? Explica com és. Què celebrava? 6. On està situada l‟escola del teu barri? Hi pots arribar a peu o has d‟agafar algun mitjà de transport? 7. Quins records positius tens de la teva escola de primària? Quines matèries t‟agradaven més? Éreu molts alumnes a la classe? Com la teníeu decorada? 8. Recordes algun professor o alguna professora especial d‟aquell temps? Com era? 9. Segurament els nens i nenes actuals vesteixen de manera diferent que tu quan eres infant. Quines són les diferències més importants? 10. ............................................................................................................................................................ 11. ............................................................................................................................................................ Per escriure Avui és el primer dia de classe del teu fill o nebot. Escriu un correu electrònic als seus avis per explicar com ha reaccionat i com és la nova escola. Per conèixer. Expressions populars El testos s‟assemblen a les olles = Els fills són semblants als pares. Per comprendre. Referents socioculturals Catalunya, pionera en pedagogia activa durant el segle XX: Institut Escola, Escola Moderna, escoles Montessori, Associació Rosa Sensat, colònies escolars, etc. Autoria: Ester Granero i Sílvia Martorell Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 29. 2 Conversa descriptiva La ciutat, el poble, el barri Patim, patam, patum! Homes i dones del cap dret... Per parlar Parleu sobre com és el poble, la ciutat o el barri on viviu i de la relació que establiu amb el vostre entorn. 1. Com és la teva ciutat o poble? És gaire gran? On és? 2. Quin tipus d‟edificis hi ha? Quin és el tipus més comú? N‟hi ha algun d‟emblemàtic? Explica‟ns com és. 3. On està situat el teu barri dins la ciutat? Què podem visitar-hi? Explica‟ns com anar-hi des del centre de la ciutat. 4. Tens a prop serveis com ara el mercat, les escoles, l‟atenció sanitària, etc.? Fas vida de barri? A l‟hora d‟anar a comprar, ets fidel a les botigues de sempre? T‟agrada fer petar la xerrada mentre fas la compra? 5. Coneixes l‟associació de veïns? Hi participes alguna vegada? Hi ha altres associacions, entitats socials o ONG que tinguin anomenada? Ens expliques a què es dediquen? Si hi participes, què hi fas? Si no, t‟agradaria fer-te‟n soci o sòcia? 6. Saps quines són les festes del teu barri, poble o ciutat? Quan se celebren? Explica‟ns com és la que t‟agrada més. 7. És gaire sorollós el lloc on vius? Tens algun veí que et faci la murga? Canviaries de barri? I si no, quines millores hi faries? 8. Al teu barri hi ha personatges coneguts per tothom, que s‟hagin fet famosos per alguna cosa? Ens els descrius? 9. ............................................................................................................................................................ 10. ............................................................................................................................................................ Per escriure Descriu tres coses que han canviat al teu barri, d‟un temps ençà. Abans… Ara… Per conèixer. Expressions populars De Joans, Joseps, Maries i ases n‟hi ha a totes les cases. A cada porta, la seva clau. Per comprendre. Referents socioculturals «El meu país», de Lluís Llach. «El meu carrer», de Joan Manuel Serrat. «El gegant del pi», cançó tradicional. «La font del gat», cançó tradicional. «Bon dia», d‟Els Pets. Autoria: Marta Calzada, Raquel Cayero, Maria-Mercè Martín i Digna Rodríguez Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 30. 2 Conversa descriptiva La sort o la desgràcia Sort que tenim sort! Per parlar Comenteu els jocs d’atzar, les loteries, els concursos i les supersticions que coneixeu. Recordeu persones que han tingut sort o que en reparteixen. 1. Quins tipus de jocs d‟atzar coneixes: quinto, loteria, travesses, bingo, jocs de taula...? En pots descriure alguns? 2. A prop de casa teva o de la feina hi ha punts de venda de loteria? Coneixes venedors de cupons de l‟ONCE, la rifa dels cecs? Ens en descrius algun? 3. Explica‟ns com són els jocs d‟atzar més coneguts del lloc on vius. Si has viscut en altres llocs, comenta‟ns quins jocs d‟atzar s‟hi feien. Quants diners es pot guanyar en cada joc? 4. Has presenciat curses de cavalls o de gossos on s‟aposta per un guanyador? I altres concursos on la gent que pot fer apostes? On els has vist? 5. Coneixes jocs d‟aposta que estiguin prohibits per la llei, com ara les lluites de galls? En què consisteixen? 6. Coneixes alguna persona que tingui molta sort? I gent amb molta mala sort? Com són? 7. El dia de la loteria de Nadal, la televisió mostra escenes de gent amb molta sort. En recordes alguna? Recordes noms de poblacions on hagi «caigut» la grossa? 8. Pots descriure alguna superstició pròpia del lloc on has viscut o vius? Per exemple: tocar fusta, no passar per sota d‟una escala, evitar que ens passi pel davant un gat negre, tocar la gepa d‟un geperut, creuar els dits, comptar fins a tres, tirar sal cap enrere, tirar arròs als nuvis... 9. Segons tu, què influeix més en la sort, l‟atzar o les capacitats pròpies? Coneixes exemples que ho corroborin? 10. Què entens tu per sort? Com creus que es pot tenir sort a la vida? 11. ............................................................................................................................................................. 12. ............................................................................................................................................................. Per escriure Quins detalls s‟acostumen a veure en una escena de carrer filmada per televisió, amb gent molt afortunada el dia de la rifa de Nadal? En pots enumerar alguns? Unes senyores plorant d‟alegria. Per conèixer. Expressions populars Qui té padrins el bategen dues vegades = Si tens avaladors ets doblement afortunat o beneït. Per comprendre. Referents socioculturals Jocs de cartes que es fan als bars de Catalunya (la botifarra, el mus, el tresillo...). Jocs d‟atzar típics de les festes majors de molts pobles: quintos, rifes, etc. Autoria: Manel Figuera i Ricard Truc Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 31. 2 Conversa descriptiva Les vacances Bones vacances! Per parlar Descriviu el que acostumeu a fer durant les vacances i els llocs on soleu anar. 1. Com és la regió on acostumes a anar de vacances? Té algun atractiu especial? Quan hi vas hi fa molt fred o molta calor? Hi plou gaire? 2. Acostumes a anar de vacances a la platja? Explica‟ns com és: de sorra o de pedra? És una caleta o és una platja gran? Normalment l‟aigua és neta? Coneixes els diferents tipus de banderes que hi poden onejar? Saps què volen dir? 3. Acostumes a anar de vacances a la muntanya? Descriu-nos el paisatge més espectacular que has vist mai. 4. Quins mitjans de transport utilitzes habitualment quan viatges? N‟hi ha algun que t‟agradi especialment? Com és? 5. Pensa en el millor lloc on t‟has allotjat mai durant unes vacances. Com era l‟habitació? I el lavabo? Tenia bones vistes? 6. Pensa en alguna ciutat que hagis visitat durant les vacances i que t‟hagi agradat especialment. Com és? Hi ha edificis emblemàtics? És famosa per alguna raó? 7. Coneixes maneres de viatjar sense gastar gaires diners? Recordes el nom d‟algunes de les monedes dels països que has visitat? 8. Descriu el plat típic d‟alguna regió que has visitat i que t‟agradi molt. 9. Quin tipus de maleta prefereixes emportar-te? Com és (dura, tova, amb rodes o sense, grossa, petita, amb cadenat…)? Quines coses hi poses? En tens prou només amb una? Què no hi pot faltar mai? 10. ............................................................................................................................................................ 11. ............................................................................................................................................................ Per escriure Descriu breument un lloc, un paisatge o una ciutat que t‟agradi especialment. Per conèixer. Expressions populars Tinc ales i no sóc avió, / navego per l‟aigua i no sóc vaixell, / faig bombolles i no de sabó, / encara no saps qui sóc? (El peix) La nit de Sant Joan és la més curta de l‟any. Per comprendre. Referents socioculturals Fragment de Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda: «La festa va començar amb un castell de focs. […] Tothom sap què és un castell de focs, és clar… però com aquell a mi em va semblar que no n‟hi podia haver cap més al món. Va durar mitja hora, rellotge en mà. De margarides i d‟estrelles i de rams de tots colors… Una figura eren estrelles, i van estar potser un minut encantades a dalt del cel sense fondre‟s, que jo de poc que m‟hi quedo perquè m‟aguantava la respiració sense adonar-me‟n». Autoria: Fina Anglada, Marta Codern i Núria Olivella Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 32. 2 Conversa descriptiva L‟art Quin joc de mans! Per parlar Parleu de les obres d’art i dels artistes que coneixeu, i de les diferents manifestacions de l’art 1. Hi ha museus al teu país o regió? Quin mena de museus són? N‟has visitat cap a Catalunya? Quins? 2. De totes les pintures que has pogut contemplar, quina és la que més t‟ha agradat? Qui és l‟autor o l‟autora? Com és el quadre? 3. Has vist mai les estàtues vivents de la Rambla de Barcelona? Si les has vist, quina t‟ha impactat més? Com era? N‟havies vist abans en algun lloc? 4. Hi ha estàtues prop del lloc on vius? Recordes què o qui representen? 5. Has estat al Parc Güell? Coneixes el drac de l‟entrada principal? De què està fet? De quins colors és? 6. Et resulta fàcil definir què és l‟art? I què és un o una artista? 7. Has anat al circ alguna vegada? Ens expliques com és per fora i per dins? Quins són els artistes més típics que hi actuen? 8. Has vist mai cap espectacle de màgia? Coneixes algun mag? Els mags acostumen a fer jocs de màgia amb barrets, mocadors i altres coses. Ens en dius algunes? 9. Coneixes persones dedicades a alguna de les arts (pintura, escultura, màgia, teatre, cinema, circ, música, ceràmica, dibuix, dansa, literatura, etc.)? Ens expliques què fan i com són? 10. ............................................................................................................................................................. 11. ............................................................................................................................................................. 12. .................................................................................................................................. Per escriure Tria una disfressa que hagis portat o que portaries i escriu una llista amb el que necessites per disfressar-te. Per conèixer. Expressions populars Estar fet un artista (Es diu quan algú ha fet una cosa molt ben feta). Per comprendre. Referents socioculturals Les rues de carnestoltes a Catalunya. El Circ Cric. Pallassos sense fronteres. Autoria: Anna Bertran, Eva Boix, Sergi Borges i Raquel Olivé Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 33. 2 Conversa descriptiva La feina El món de la feina Per parlar Expliqueu amb tants detalls com pugueu com són els llocs de feina, els materials i les eines que s’utilitzen, com es fa una feina concreta... 1. Quines qualitats penses que ha de tenir una persona que es dediqui a vendre? I un metge o una metgessa? I quines virtuts s‟han de tenir per ser periodista? 2. Explica com és el lloc on treballes. És interior o exterior? És assolellat o fosc? Tranquil o sorollós? 3. On és la teva feina? A prop o lluny de casa? Com hi vas? 4. En què consisteix la teva feina? Què és el primer que fas quan comences a treballar? I després? 5. És gaire exigent, monòtona, engrescadora... la teva feina? Per què? Fas cada dia el mateix? Tens molta capacitat de decisió? 6. Quin caràcter tenen les persones amb les quals et relaciones per feina? Són serioses, simpàtiques, xerraires, atabaladores...? 7. Quins objectes utilitzes per fer la teva feina? Fas servir coses com ara agulles, ordinadors, martells, maletes, calculadores, brotxes, mòbils, olles, termòmetres...? Descriu-ne algun. Quines característiques ha de tenir? 8. Quines característiques hauria de tenir la teva feina ideal? Bon sou, tranquil·litat, treballar sol o sola, ser creativa...? Has pensat en alguna feina en concret? Quina? Com seria un dia d‟aquesta feina? Què hauries de fer? 9. A casa, quines feines consideres que són més pesades i quines més fàcils: fer els llits, cuinar, rentar roba, rentar plats, planxar, cosir, fregar el terra, escombrar, treure la pols, treure la brossa, ordenar armaris, regar les plantes, comprar aliments, organitzar documents, comprar roba, fer bricolatge, parar taula...? 10. Quines qualitats i quins requisits es necessiten per ser domador o domadora de tigres? I per ser astronauta? I per ser detectiu? 11. ............................................................................................................................................................. 12. ............................................................................................................................................................. Per escriure Descriu el lloc on treballes: Entrant a mà dreta hi ha... (Màxim 60 paraules) Per conèixer. Expressions populars Fent i desfent es va fent l‟aprenent. Qui paga mana. No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat. Per comprendre. Referents socioculturals La festa de l‟1 de maig, dia del treballador Els gremis (traginers, adobers, modistes, pagesos, músics...) Les fires medievals que recuperen antics oficis (Fira de l‟Aixada, a Manresa...) Autoria: Rosabel Ganyet, Gemma Garcia i Sílvia Martorell Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 34. 2 Conversa descriptiva Els llibres T‟expliques com un llibre obert? Per parlar Expliqueu tot allò que es relaciona amb la lectura: els llibres, les llibreries, les biblioteques, els autors, etc. 1. Què és el primer que et crida l‟atenció d‟un llibre? La coberta, la portada, la mida, el gruix, l‟autor o el títol? 2. A l‟hora de comprar un llibre, t‟influeix el seu format? Mires quin nombre de pàgines té? I la mida de la lletra? 3. Com t‟agrada que sigui una portada? Te la mires? És important per a tu? 4. Com són les llibreries del teu barri? Com t‟agradaria que fossin? Et mires l‟aparador? 5. Com ha de ser un bon venedor de llibres? T‟ha d‟anar al darrera? Prefereixes que et deixi sol? 6. Hi ha alguna biblioteca a prop de casa teva? Saps quants llibres té? I quantes seccions hi ha? 7. Com és la biblioteca on vas? És gran o és petita? Quants pisos hi ha? Què hi canviaries? Què hi falta? Què hi sobra? Hi va molta gent a llegir o a estudiar? 8. On tens els llibres a casa teva? T‟agrada tenir-los ordenats i visibles? 9. Has visitat alguna vegada una fira de llibres? Quina? Havia moltes parades? Quina mena de llibres es venien? 10. Coneixes alguna persona aficionada a escriure? Ens expliques com és? 11. ............................................................................................................................................................. 12. ............................................................................................................................................................. Per escriure Segurament recordes algun personatge protagonista d‟alguna novel·la o conte que has llegit (Robinson Crusoe, el geperut de Nôtre Dame, la Colometa de la Plaça del diamant, etc.). Explica com és o com te l‟imagines. (Màxim 60 paraules). Per conèixer. Expressions populars Explicar-se com un llibre obert Per comprendre. Referents socioculturals Setmana del llibre en català (Seu central: Barcelona. Hi ha llibreries adherides arreu de Catalunya). Fira del llibre d‟ocasió (Barcelona). Fira del llibre de muntanya (L‟Esquirol, Osona). Autoria: Glòria Nogueras, Laia Llobera i Rosalia Orós Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 35. 2 Conversa descriptiva El mar El mar és calma i és temporal Per parlar Expliqueu a quina platja acostumeu a anar, com és, com són altres platges conegudes, quines embarcacions coneixeu... 1. Com és la platja on vas habitualment? És turística, massificada, solitària, verge…? És ampla o estreta? Disposa de dutxes? Té zona de roques? Hi ha servei de vigilància? 2. On està situada (a prop d‟un port turístic, d‟un port comercial, d‟un port de pescadors…)? 3. És plana o més aviat s‟enfonsa de seguida quan entres a l‟aigua? Quin tipus de sorra hi ha (gruixuda, fina, blanca, marró…)? Amb què hi vas? Si hi vas en cotxe, s‟hi aparca fàcilment? 4. Què t‟enduus de casa el dia que vas a la platja? Ets de les persones que hi porten moltes coses o de les que només porten l‟indispensable? 5. Quins esports o activitats es fan a la platja on vas habitualment (bàdminton, enlairament d‟estels, castells de sorra, passejades amunt i avall, planxes de surf...? 6. Hi ha platges nudistes prop de les platges on vas habitualment? Hi va gaire gent? 7. Has estat en altres platges d‟altres mars o d‟altres països? En quines? Són molt diferents de les d‟aquí? 8. Saps què són els musclos? I les cloïsses? I les garotes? I les meduses? Ens expliques com són? 9. Coneixes noms d‟embarcacions diferents, com ara la llanxa, la canoa, la barca, la golondrina...? Ens expliques com són? 10. Has visitat algun museu marítim? Com era? 11. ............................................................................................................................................................. 12. ............................................................................................................................................................. Per escriure Explica com era el primer vaixell on vas pujar. I si no ho has fet, com t‟agradaria que fos. Per conèixer. Expressions populars A mar boja, pit i fora. Abans el mar per veí que senyor mesquí. Boira per terra, pescador a la mar. En mar i en amors hi entraràs quan voldràs i en sortiràs quan podràs. Per comprendre. Referents socioculturals Museu Marítim. Drassanes Reials de Barcelona L‟Aquàrium de Barcelona Autoria: Núria Camps, Marta Mussach i Anna Roig Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 36. 2 Conversa descriptiva La música Em sona alguna cosa Per parlar Comenta quins són i com són els grups musicals, cantautors i estils musicals que més has escoltat i que més t’agraden. 1. Com és la teva música preferida? 2. Explica‟ns qui és i com és el teu cantant o grup musical preferit. 3. Has anat a algun concert?, com va anar?, com era el lloc? 4. Descriu com era el teu primer equip de música. 5. Compara el teu primer equip de música amb l‟actual. 6. Conserves discos antics?, se senten bé?, tenen un interès especial per a tu? (records, amistats, amors, vivències...). 7. Coneixes sales de música?, com són? (discoteques, bars, auditoris...), en tens alguna a prop de casa? 8. Has vist alguna vegada un musical?, com era? (la decoració, els vestits, el ball, les veus...). 9. ......................................................................................................................................................... 10. ......................................................................................................................................................... Per escriure Hi ha algun/a artista o músic/a que t‟agradi molt. Explica com és físicament. I de caràcter? Com va vestit normalment? Per conèixer. Expressions populars De músic, de boig i de poeta tots en tenim una miqueta. Amb el cordill em fas ballar. M‟arribaré a marejar (la baldufa) Per comprendre. Referents socioculturals o La companyia de teatre Dagoll Dagom ha adaptat textos d‟escriptors com Pere Calders (Antaviana i La nit de sant Joan) i Àngel Gimerà (Mar i cel) i els ha portat al teatre en forma de musical. o Antaviana, el muntatge a partir de les narracions de Pere Calders que la companyia Dagoll Dagom va estrenar el 1978, és l‟únic títol d‟obra de teatre que ha batejat una escola i un passatge de Barcelona (Mites i gent de Barcelona. Josep Maria Huertas). o Menta, farigola, ruda i romaní, poema de Josep Carner musicat per Eduard Toldrà. Autoria: Xavier Marquès, Laia Navas i Francesca Rabassa. Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 37. 2 Conversa descriptiva El temps Any nou, vida nova Per parlar Quan encetem un any ens fem un munt de promeses: fer més exercici, deixar de fumar, menjar més sa, etc. Aquest any t’has proposat comprar-te un rellotge per no fer tard i t’estàs pensant comprar- te’n un de nou i un altre per a la casa. Expliqueu com voleu que siguin aquests rellotges. 1. Com són els rellotges que t‟agraden més? Com funcionen? A piles, a corda, automàtics, amb el sol... 2. Has pensat com vols que sigui el nou rellotge de polsera que et compraràs? Digital, analògic, automàtic? I el de casa teva? 3. Quin tipus de rellotges hi ha al teu poble? Com són? I les agulles horàries, com són? 4. Es a prop de casa teva el campanar del poble? Com és? Com toquen les campanes? Ho pots descriure? 5. Ens pots explicar com funciona el calendari de la teva cultura? Quines diferències hi ha amb el d‟aquí? 6. Parla‟ns dels costums horaris del teu país: repassa les hores del dia i digues què s‟hi fa, normalment. 7. En quin moment de l‟any canvia l‟hora? Què passa? S‟avança? Es retarda? Saps per què es fa? 8. Saps endevinalles sobre el temps? 9. Com es mesura el temps amb les marees? La lluna hi té alguna cosa a veure? 10. Saps dites catalanes sobre les estacions de l‟any? I sobre els dies de la setmana? 11. ............................................................................................................................................................. 12. ............................................................................................................................................................. Per escriure Abans la gent no tenia rellotges, saps com s‟ho feien per organitzar-se el temps? Recorda el cant del gall, les campanes, la sortida i posta del sol, la natura... .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. ........................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. Per conèixer. Expressions populars Per Nadal cada ovella al seu corral = Per Nadal s‟ha d‟estar amb la família. A l‟estiu tota cuca viu = Fa referència a què amb el bon temps la vegetació floreix, el camp dona els seus fruits, els animals crien... Per comprendre. Referents socioculturals Costumari d‟en Joan Amades. Calendari del pagès. Autoria: Montse Campoy i Mercè Sagrera Consorci per a la Normalització Lingüística
  • 39. 3 Pràctiques de conversa narrativa Quin és l’objectiu de les pràctiques de conversa narrativa? Consolidar els coneixements assolits en etapes bàsiques d‟aprenentatge (Bàsic 3 o equivalents) i adquirir fluïdesa i correcció suficients per comunicar-se oralment de forma narrativa. Què és un text narratiu? És la forma de discurs que fem servir per explicar fets i accions reals o de ficció i reproduir-los en un ordre cronològic i causal determinat. De què s’hi parla? En aquestes pràctiques els aprenents expliquen i comenten històries, successos o anècdotes; ho fan aportant la seva experiència sobre personatges, fets, accions i escenes de la realitat dinàmica que han experimentat o que coneixen. Quina instrucció bàsica situa els aprenents perquè les duguin a terme? «En aquestes pràctiques pots narrar-nos anècdotes, fets, històries, aventures, successos, etc., de manera força entenedora i interessant. Pots afegir-hi descripcions detallades i incloure-hi comentaris personals. Comença situant l‟escena i vés progressant en la història, sense perdre‟t en detalls irrellevants; comenta coses sobre els personatges, les escenes, les accions i el temps en què succeeixen.» Quins elements lingüisticotextuals poden ser objecte d’atenció i d’avaluació de professors i alumnes durant les pràctiques? Els més usuals en una interlocució narrativa (a més dels ja enumerats en les pràctiques expressives i descriptives) són: els moments del dia, precisos o aproximats (dos quarts de nou, a mitja tarda...) els temps relacionats amb el present (demà, abans-d’ahir...) formes de verbs d‟acció usuals, en tots els passats, en futur i en condicional ús de verbs amb precisió semàntica (p. e.: explicar, indicar, puntualitzar en comptes de dir) ús de verbs amb matisos semàntics (mirar, observar, contemplar, examinar, espiar...) lèxic nominal, adjectival i verbal de temes diversos formes de situar una història en el temps (cap a l’any...) ús dels temps adequats per narrar fets passats (vaig marxar de la casa on havia viscut) ús dels temps adequats per citar algú (Va dir que al dia següent ens vindria a veure) ús dels temps adequats per indicar accions entre persones (va suggerir que portéssim beguda) formes d‟iniciar narracions de fets anteriors (l’any anterior, poc temps abans...) formes d‟iniciar narracions de fets simultanis (aleshores, mentrestant) formes d‟iniciar narracions de fets posteriors (l’endemà, al dia següent...) formes d‟iniciar narracions de fets freqüents (gairebé sempre, sovint...) formes d‟introduir un fet inesperat (de sobte, tot d’una...) indicacions de moments molt pròxims (tot seguit, en un instant...) combinació de pronoms: coses per a una persona (l’hi va comprar, la hi va comprar...) combinació de pronoms: coses per a més d‟una persona (els el va comprar, els la va comprar...) ús del pronom en per designar quantitats de coses (n’hi vam trobar dos) etc. També poden ser objecte d‟atenció i seguiment aspectes bàsics de pronúncia com ara aquests: Pronúncia de la S d‟aquest (Aquest paquet [aquet paquet]. Aquest home [aquestome]) Pronúncia de paraules com ara atleta, setmana, ratlla. El so o l‟emmudiment de la R (roca, carro, cara, cantar, tractor, motor, mar, honor... ) Consorci per a la Normalització Lingüística