La programacio imprimir

6,946 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
6,946
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
9
Actions
Shares
0
Downloads
69
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La programacio imprimir

  1. 1. M.J. Vercher - Oposicions 2007 Programació 4t ESO Llengua Catalana i Literatura ÍNDEX1.INTRODUCCIÓ 12.LA IMPORTÀNCIA DE L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA I LA LITERATURA EN L’ESO 23.OBJECTIUS 53.1OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA................................................................................................................................53.2OBJECTIUS TERMINALS............................................................................................................................................64.IDENTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN L’ENSENYAMENT OBLIGATORI65.CONTINGUTS 85.1CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE QUART CURS D’ESO...............................................................................................85.2PLANIFICACIÓ DEL CURRÍCULUM DEL CURS ESCOLAR..................................................................................................96.TEMPORITZACIÓ 107.ADAPTACIONS DELS CONTINGUTS A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES 108.METODOLOGIA 118.1PRINCIPIS DIDÀCTICS.............................................................................................................................................118.2AGRUPAMENT DE L’ALUMNAT................................................................................................................................128.3 ENFOCAMENT METODOLÒGIC DE L’ÀREA................................................................................................................129.AVALUACIÓ 149.1EL PROCÉS D’AVALUACIÓ......................................................................................................................................149.2CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I PROMOCIÓ.................................................................................................................159.3CRITERIS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ DE LA MATÈRIA DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES PER A L’ALUMNAT AMBNECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES .....................................................................................................................169.4PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS PREVISTOS PER AVALUAR L’APRENENTATGE DE L’ALUMNAT I SEGUIR-NE LA PROGRESSIÓ................................................................................................................................................................................1710. RECURSOS DIDÀCTICS I MATERIALS 1711.ELS EIXOS TRANSVERSALS 2112.ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 2113.UNITATS DIDÀCTIQUES 23UNITAT 1 25 i
  2. 2. M.J. Vercher - Oposicions 2007 Programació 4t ESO Llengua Catalana i LiteraturaACTIVITATS UNITAT 1................................................................................................................................................27ACTIVITATS DE LA UNITAT............................................................................................................................................27ACTIVITATS D’AVALUACIÓ...........................................................................................................................................28ACTIVITATS DE REFORÇ................................................................................................................................................28ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ.............................................................................................................................................29UNITAT 2 30UNITAT 3 32UNITAT 4 34UNITAT 5 36UNITAT 6 38UNITAT 7 40UNITAT 8 42UNITAT 9 4414.BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB CONSULTADES 4715.ANNEXOS 48ANNEX 1 - OBJECTIUS TERMINALS..............................................................................................................................1ANNEX 2 - CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE QUART CURS D’ESO...................................................................................3ANNEX 3 - DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS PER TRIMESTRES...........................................................................................7DISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 1R TRIMESTRE ...................................................................................................................7DISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 2N TRIMESTRE.......................................................................................................................8DISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 3R TRIMESTRE.......................................................................................................................9ANNEX 4 - TAULES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ .......................................................................................................10AVALUACIÓ DEL PROCÉS..............................................................................................................................................10AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT ..............................................................................................................................11REGISTRE DIARI DE SEGUIMENT DE LA PROGRAMACIÓ ..................................................................................................12AVALUACIÓ FORMATIVA ..............................................................................................................................................13ANNEX 5 - PROVES DE LECTURA...............................................................................................................................16MODEL DE PROVA DE LECTURA DE BITLLET D´ANADA I TORNADA, DE GEMMA LIENAS..........................................................16MODEL DE PROVA DE LECTURA GENERAL........................................................................................................................19...............................................................................................................................................................................19ANNEX 6 - AVALUACIÓ INICIAL DE LA UNITAT 1........................................................................................................20ANNEX 7 - ACTIVITATS D’AVALUACIÓ UNITAT 1.......................................................................................................22ANNEX 8 - DOSSIER DE PRONOMS FEBLES..................................................................................................................24ACTIVITATS UNITAT 1................................................................................................................................................45ACTIVITATS DE LA UNITAT............................................................................................................................................45ACTIVITATS D’AVALUACIÓ...........................................................................................................................................46ACTIVITATS DE REFORÇ................................................................................................................................................46ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ.............................................................................................................................................47ACTIVITATS UNITAT 2................................................................................................................................................48ACTIVITATS DE LA UNITAT............................................................................................................................................48ACTIVITATS D’AVALUACIÓ...........................................................................................................................................50 ii
  3. 3. M.J. Vercher - Oposicions 2007 Programació 4t ESO Llengua Catalana i LiteraturaACTIVITATS DE REFORÇ................................................................................................................................................50ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ.............................................................................................................................................50ACTIVITATS UNITAT 3................................................................................................................................................51ACTIVITATS DE LA UNITAT............................................................................................................................................51ACTIVITATS D’AVALUACIÓ...........................................................................................................................................53ACTIVITATS DE REFORÇ................................................................................................................................................54ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ.............................................................................................................................................54ACTIVITATS UNITAT 4................................................................................................................................................55ACTIVITATS DE LA UNITAT............................................................................................................................................55ACTIVITATS D’AVALUACIÓ...........................................................................................................................................58ACTIVITATS DE REFORÇ................................................................................................................................................58ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ.............................................................................................................................................58ACTIVITATS UNITAT 5................................................................................................................................................59ACTIVITATS DE LA UNITAT............................................................................................................................................59ACTIVITATS D’AVALUACIÓ...........................................................................................................................................61ACTIVITATS DE REFORÇ................................................................................................................................................61ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ ............................................................................................................................................61ACTIVITATS UNITAT 6................................................................................................................................................62ACTIVITATS DE LA UNITAT............................................................................................................................................62ES NECESSITA...................................................................................................................................................63IMPORTANT EMPRESA..................................................................................................................................63ACTIVITATS D’AVALUACIÓ...........................................................................................................................................65ACTIVITATS DE REFORÇ................................................................................................................................................65ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ.............................................................................................................................................66ACTIVITATS UNITAT 7...............................................................................................................................................67ACTIVITATS DE LA UNITAT ...........................................................................................................................................67ACTIVITATS D’AVALUACIÓ...........................................................................................................................................71ACTIVITATS DE REFORÇ................................................................................................................................................71ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ.............................................................................................................................................72ACTIVITATS UNITAT 8................................................................................................................................................74ACTIVITATS DE LA UNITAT............................................................................................................................................74ACTIVITATS D’AVALUACIÓ...........................................................................................................................................79ACTIVITATS DE REFORÇ................................................................................................................................................79ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ.............................................................................................................................................80ACTIVITATS UNITAT 9................................................................................................................................................82ACTIVITATS DE LA UNITAT............................................................................................................................................82ACTIVITATS D’AVALUACIÓ...........................................................................................................................................85ACTIVITATS DE REFORÇ................................................................................................................................................85ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ.............................................................................................................................................85 iii
  4. 4. 1. INTRODUCCIÓ La programació didàctica és un projecte educatiu organitzat i estructurat dirigit a unadeterminada etapa de l’ESO o del Batxillerat. Es refereix a una àrea o una matèria concreta, cobreix unperíode d’un any lectiu o escolar i pretén arribar a cobrir les necessitats d’aprenentatge de l’alumnatd’un determinat nivell educatiu. La programació didàctica ha d’estar formada per les següents parts: - Els objectius, entre els quals cal diferenciar els generals d’etapa i els d’àrea en el cas de l’ESO, o matèria en el cas del Batxillerat. - Els continguts, entre els quals cal distingir els procedimentals, els conceptuals i els actitudinals. - Els criteris i els mètodes d’avaluació. - La metodologia i les orientacions didàctiques que caldrà aplicar en el procés educatiu. - Els recursos i els materials emprats pel professorat i l’alumnat. - La relació amb els eixos transversals. - L’atenció a la diversitat de l’alumnat i a les seves necessitats educatives específiques. - Valoració del procés d’ensenyament utilitzat i/o programat ( partint del tercer nivell de concreció), presa de decisions i posteriors correccions al llarg del mateix curs, o a considerar pels cursos següents. A més, està formada per una sèrie de parts regulades en l’actual marc legal: Llei orgànica10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació. En el nostre cas, el Govern català, que té lacompetència plena en matèria d’educació, va aprovar el Decret 179/2002, de 25 de juny (DOGC4/7/02), pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments d’educació secundària obligatòria. Aquestscurrículums estableixen els principis essencials de la proposta educativa i determinen els objectiusgenerals corresponents a l’ESO i al Batxillerat, com també a les diferents àrees i matèries que s’hand’impartir en aquestes etapes educatives Al mateix temps, no hem d’oblidar que la programació didàctica té la finalitat d’orientar-noscom a professors en la nostra labor docent —què, com i quan ensenyar— i ajudar l’alumnat en el seuestudi —què, com i quan estudiar i aprendre— . Per tant, acompleix la funció de donar sentit a l’esforçdel professorat i de l’alumnat, evita les improvisacions i serveix per a organitzar i distribuir de maneraadequada els materials, els recursos, els espais i el temps disponible. Per aconseguir això, ens hem deservir de l’avaluació—què, com i quan avaluar— i, aquesta ha de ser considerada com un mitjà i maicom una finalitat. I així, després fer les correccions oportunes.
  5. 5. Finalment, doncs, amb tots aquests propòsits i objectius, ens disposem al desenvolupament dela nostra programació didàctica destinada a quart de l’ESO i més concretament a l’àrea de Llengua iliteratura catalanes. El nostre punt de partida és un centre on s’imparteix l’ESO amb tres línies i dosde Batxillerat amb tres modalitats (Humanístic i Ciències Socials , Científic i Tecnològic). Per atendrela diversitat, a l’ E.S.O., es disposa de: - una aula d’acollida (AA), on s’apleguen els/ les alumnes nouvinguts/des. - una unitat d’adaptació curricular (A. OBERTA) on s’ imparteix classe a alumnes de segon cicle amb necessitats educatives específiques (ACIS). - una unitat d’ adaptació curricular (A. ORIENTACIÓ) dirigida als alumnes de quart amb un ritme lent d’ aprenentatge. La línia educativa es basa en una participació democràtica de la comunitat escolar: alumnat,pares/mares, professorat, PAS, AMPA i Ajuntament, constituint, segons la normativa, el ConsellEscolar. Pel que fa a l’entorn social i econòmic del centre educatiu, es tracta d’un centre ubicat aBarcelona, en un barri perifèric. A lhora de programar, s’ ha tingut en compte la situació lingüísticade lalumnat pel que fa a la llengua catalana. Podem dir que la majoria dels nostres alumnes sóncastellanoparlants, amb un nivell de català parlat passiu molt considerable, però amb un nivell decatalà escrit força bo. Aquest alumnat, abans darribar a linstitut, ha rebut ensenyament de / i enllengua catalana. Un altre fet a considerar és que la majoria no han sentit mai la necessitat dexpressar-se en català i en els darrers anys, la presència dalumnat procedent dàmbits lingüístics no hispànics ino romànics sha incrementat, cosa que fa que els grups siguin més diversos des del punt de vista delaprenentatge de la llengua. Daltra banda, segons el Decret ja esmentat que regula el currículum de secundària tambéhem tingut en compte els continguts comuns de làrea de llengua castellana per tal de no reiterar-los.2. LA IMPORTÀNCIA DE L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA I LA LITERATURA EN L’ESO La finalitat bàsica de l’àrea de llengua catalana (i castellana) i literatura a l’ESO és, en acabarl’etapa, que els nois i les noies siguin capaços de comprendre i produir missatges orals i escrits ambpropietat, autonomia i creativitat en llengua catalana i castellana; fent-los servir per comunicar-se i perorganitzar els propis pensaments i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge. Arabé, a partir d’aquesta finalitat inexcusable, cal adequar l’activitat didàctica i, si cal, els continguts i elsobjectius a les situacions concretes en què es trobi l’alumnat, intensificant alhora els mitjans
  6. 6. d’aprenentatge de la llengua menys afavorida o menys coneguda. Malgrat que, hem fet una excepcióen una activitat de visualització d’un anunci de la DGT en llengua castellana per exemplificar un textargumentatiu . Pel que a fa a l’aprenentatge de la llengua, es proposa que l’alumnat desenvolupi un seguitd’habilitats lingüístiques relacionades amb la comprensió oral, la comprensió lectora, l’expressió demissatges orals i la redacció de textos escrits. Cal fer notar, però, que tot el professorat ha de contribuira millorar les capacitats esmentades. Des de la matèria de llengua catalana i literatura, ens hem de plantejar l’absoluta necessitatd’una estreta coordinació de tot l’equip docent que intervé en un grup d’alumnes en concret, perquèaixí millorin les seva competència lingüística d’aprenentatge. Aquesta premissa implica tenir una perspectiva pedagògica d’estreta col·laboració entre elprofessorat de llengua catalana (i de llengua castellana) amb la finalitat d’evitar repeticions, de confluiri de posar-se d’acord en una terminologia comuna i/o d’afavorir l’aprenentatge mitjançant unplantejament d’activitats complementàries o paral·leles. Tot plegat, amb l’objectiu d’aconseguir unaeficàcia i una transferència de coneixements d’una matèria a una altra amb un plantejament querendibilitzi els aprenentatges fets en qualsevol de les dues llengües. Si ens fixem en els continguts de l’àrea, veurem que estan organitzats en diverses seccions(conceptuals, procedimentals i actitudinals), la qual cosa no implica treballar-los de forma separada, jaque el com i el perquè l’alumnat aprèn no és indiferent respecte a allò que s’aprèn. Així doncs, lesactivitats d’ensenyament i d’aprenentatge amb els alumnes han de presentar un caràcter integrat, i hande ser desenvolupades a partir d’una sèrie de tasques significatives i útils per a aquells que les duen aterme. Al mateix temps, els continguts esmentats (conceptuals, procedimentals iactitudinals) s’agrupen, explícitament , en quatre apartats: 1 1. L’ús de la llengua: fa especial èmfasi en l’enfocament comunicatiu i s’insisteix en elscontinguts relacionats amb els mitjans de comunicació i en la potenciació de la competènciacomunicativa, que té en la llengua oral el seu àmbit d’actuació. De la llengua escrita, cal destacar elsprocessos cognitius en els quals intervé la planificació, l’organització, la textualització i lamonitorització, segons la situació comunicativa i els coneixements de l’escriptor; tot plegat bencontextualitzat. 2. La literatura: té com a objectiu que l’alumnat aprengui un model de llengua ric enpossibilitats expressives, a més d’educar el gust per la lectura i d’adquirir determinats coneixements iaprenentatges sobre la vida; útil especialment en l’adolescència. Ara bé, el més important és formarlectors amb un bagatge suficient per entendre les obres, assaborir-les, resumir-les i fer-ne un1 Delimitat pel Decret 179/2002, de 25 de juny, publicat al DOGC núm.3670 – 04/07/2002.
  7. 7. comentari. També haurem de tenir en compte que l’ensenyament de la literatura adquireix dosenfocaments diferenciats per als dos cicles de l’etapa. En el primer cicle, es pretén habituar l’alumnat a"llegir", analitzar i valorar el text literari per si mateix. Mentre que al segon cicle s’escau l’estudicronològic dels diversos moviments literaris, així com dels autors i les obres més destacades de laliteratura catalana. 3. Llengua i societat: aquest apartat és imprescindible davant les situacions de plurilingüisme idiglòssia, cada dia més marcades, que presenta la nostra llengua en la societat en què vivim. És peraixò que hem d’educar els nostres alumnes en el respecte per la pluralitat de cultures (i de llengües)alhora que els donem un referent perquè es situïn en una societat que té la llengua com una de lesinstitucions socials bàsiques. D’acord amb això es proposa que treballin els aspectes següents: a) Situació de la llengua dintre d’una història i d’uns contactes humans. b) L’aspecte lingüístic de Catalunya. c) Les normes legals que en regulen la convivència. d) Les variants de la llengua Al mateix temps, caldrà que fem una anàlisi dels fenòmens sociolingüístics que revelin un ús del llenguatge tenyit de prejudicis sexistes, socials (o de classe) i territorials. No obstant, aquesta tasca no l’hem de dur a terme només des de l’àrea de llengua i literatura, sinó que ateny tot l’equip docent. Així doncs, hem de fer notar tots aquests aspectes i donar als alumnes els elements necessaris per tal d’analitzar-los i evitar-los. D’aquesta manera potenciarem les actituds de respecte per totes les manifestacions humanes del llenguatge. 4. L’estudi de la llengua: - Reflexió sobre el codi i el seu contingut específic, ja que pot ajudar l’alumnat a formalitzar elpensament. Cal privilegiar l’activitat pràctica. - Respecte al lèxic: posar en relació els continguts de procediments amb els de conceptes. Perexemple, la consulta del diccionari i el comentari lèxic d’un text han d’anar paral·lels al treballconceptual, així aconseguirem una creixent exigència d’un ús lèxic precís i rigorós; un lèxic que, a poca poc, afavoreixi un domini de tots els àmbits del llenguatge. Per tal de sistematitzar tots els continguts que presenta el Decret, tots aquests quatre apartats, lanostra programació els presentarà subdividits en tres sense obviar-ne cap.
  8. 8. 3. OBJECTIUS A continuació presentem els objectius i els continguts prescrits pel Departament d’Ensenyamentde la Generalitat de Catalunya. No hem de perdre la referència que en l’Educació SecundàriaObligatòria es consoliden els aprenentatges instrumentals de l’educació primària, s’inicia els alumnesen altres camps del saber moderadament especialitzats i s’aprofundeixen les àrees fonamentals d’acordamb l’edat i capacitat. A més, s’estableixen les bases i es dóna l’orientació per a la incorporació a lavida activa i professional, de manera que tot l’alumnat pugui assumir els seus deures i exercir els seusdrets com a ciutadans.3.1 OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA Lensenyament de la llengua i de la literatura, tant en català com en castellà, en letapa dESOtindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que exposem a continuació:1. Comprendre discursos orals i escrits adequats a les necessitats escolars i socials pròpies de l’edat.2. Servir-se autònomament de la lectura com a font d’informació, de lleure i de projecció personal.3. Servir-se tant de mitjans tradicionals com de noves tecnologies per tal de cercar, elaborar i transmetre informació.4. Identificar i valorar els mitjans de comunicació social com a grans productors de missatges verbals i no verbals, i interpretar-ne críticament el contingut en relació amb els valors de la cultura pròpia.5. Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, coherència i adequació a la situació comunicativa i al tipus de discurs.6. Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament.7. Utilitzar la normativa gramatical i la reflexió lingüística per millorar la pròpia expressió i com a element de referència en l’adquisició de nous coneixements i en l’aprenentatge d’altres llengües.8. Conèixer i valorar els principals gèneres literaris i els autors més representatius a través de les seves obres.9. Distingir els períodes artístics i literaris, amb els corresponents trets característics i els autors més significatius.
  9. 9. 10. Adonar-se que les produccions literàries constitueixen diverses interpretacions del món i de l’individu, afavoreixen el desvetllament de la imaginació i del bon gust estètic, i són un mitjà d’arrelament i participació en la cultura pròpia i de relació amb altres pobles.11. Conèixer la realitat plurilingüe i pluricultural de Catalunya, l’Estat espanyol i del món actual i, ser conscient de les diverses situacions que plantegen les llengües en contacte.12. Respectar la pluralitat lingüística i prendre consciència de la riquesa que representa aquesta pluralitat.3.2 OBJECTIUS TERMINALS Són els indicadors del grau d’assoliment de tots els continguts que van apareixent en cadaunitat. Per tal de no copiar-los els presentarem en l’annex 1. Són còpia fidedigna del Decret esmentatanteriorment.4. IDENTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN L’ENSENYAMENT OBLIGATORI La identificació de les competències de base dóna compte de les demandes actuals de lasocietat que, des dels seus diversos àmbits, requereixen del sistema educatiu nous plantejaments quedonin resposta a les necessitats de la formació dels nois i noies per desenvolupar-se en la vidaquotidiana. L’any 1997, fent-se ressò d’aquesta necessitat, el Departament d’Ensenyament de la Generalitatde Catalunya, impulsa un estudi per a la identificació de les competències bàsiques que l’alumnathauria de tenir en acabar l’escolaritat obligatòria El Consell Superior d’Avaluació del SistemaEducatiu rep l’encàrrec de realitzar aquest estudi i sol·licita el suport de la Fondatión des RégionsEuropéennes pour la Recherche en Éducation et en Formation (FREREF), per tal de fer-lo extensiu aaltres regions europees. D’aquesta manera es forma una comissió responsable, coordinada des deCatalunya, amb participació de dues regions més: les Illes Balears i les Illes Canàries. L’estudi, que es desenvolupa per primera vegada el curs 98-99, recull l’opinió del conjunt de lacomunitat educativa i presenta una relació de competències bàsiques identificades per àmbits: àmbitmatemàtic, àmbit social, àmbit tecnicocientífic, àmbit del llenguatge i àmbit laboral, tot i queactualment tenen una distribució més pormenoritzada. En el cas de l’àmbit del llenguatge –que és elnostre- presenta les dimensions següents: a) EXPRESSIÓ ORAL:
  10. 10. - Habilitats: expressar ordenadament i amb fluïdesa les pròpies idees i les dels altres. Comprendre el vocabulari bàsic dels discursos orals simples. Reconèixer les frases fetes i els refranys d’ús freqüent. - Actituds: respectar les formes d’expressió d’altres persones i valorar la pluralitat lingüística.b) EXPRESSIÓ ESCRITA: - Coneixements: tenir assumides les tècniques bàsiques de redacció (conèixer les normes ortogràfiques, narratives, de discurs, etc.) - Habilitats: expressar-se amb correcció i coherència. Saber extreure conclusions. Tenir habilitat per descriure situacions. - Actituds: valorar la presentació i l’ordre en la comunicació escrita.c) COMPRENSIÓ ORAL: - Habilitats: tenir capacitat per a atendre, per a escoltar. Tenir capacitat de concentració i de síntesi. Saber objectivar un missatge.d) COMPRENSIÓ ESCRITA: - Coneixements: conèixer la lectura pel que fa a la recerca d’informació. - Habilitats: utilitzar eines del llenguatge com ara diccionaris, enciclopèdies, etc. Comprendre discursos escrits. Relectura. - Actituds: valorar la importància de l’ús de les biblioteques. Gaudir de la lectura d’un text.e) VALORACIÓ SOCIOCULTURAL DEL LLENGUATGE: - Actituds: valorar l’aprenentatge i l’ús de les llengües estrangeres com a mitjà de desenvolupament personal.f) VALOR ESTÈTIC DEL LLENGUATGE: - Habilitats: ús del llenguatge per transmetre sentiments.g) ÚS MEDIÀTIC DEL LLENGUATGE: - Actituds: respectar els sentiments de les persones respecte del seu territori i la seva pròpia llengua.
  11. 11. 5. CONTINGUTS D’acord amb els objectius fixats per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la Llengua i la Literaturas’estableixen tres tipus de continguts: a) procediments que es refereixen a destreses per a la producció i la interpretació del discurs, i també per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i per a la sistematització i l’aplicació dels coneixements gramaticals i literaris; b) conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre les unitats lingüístiques i llur funcionament en el discurs, sobre la variació de la llengua i en els usos, i sobre les convencions del discurs literari i els seus contextos de producció i recepció; c) actituds afavoridores de la normalització de l’ús del català, d’un comportament lingüístic no discriminador i, en general, de la interacció comunicativa satisfactòria.Aquests tres tipus de continguts s’apliquen als quatre nuclis següents:  Ús de la llengua  Història de la literatura  Llengua i societat  Estudi de la llengua La interrelació dels continguts és un factor que caldrà tenir en compte en llur seqüenciació al llargd’aquesta etapa educativa, en l’elaboració de materials didàctics, en la planificació de les activitats i deles tasques per a l’aula i en l’avaluació dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge.5.1 CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE QUART CURS D’ESODECRET 179/2002, de 25 de juny . DOGC núm. 3670. Veure l’Annex 2
  12. 12. 5.2 PLANIFICACIÓ DEL CURRÍCULUM DEL CURS ESCOLAR ÚS DE LA LLENGUA. LLENGUA IUNITATS ESTUDI DE LA LLENGUA LITERATURA SOCIETAT - Tipologia textual: la conversa - El segle XX : 1 - Propietats del text I : l’adequació - Abreviacions. caaracterístiques generals. - Vocabulari temàtic: els esports. - Tipologia textual: la narració - Funcions sintàctiques I : subjecte i - El Modernisme I : Joan 2 - Propietats del text II : la cohesió predicat. Maragall. - Vocabulari temàtic: els vehicles. - Tipologia textual: la descripció - Funcions sintàctiques II : CD, CI i - Propietats del text III : la - El Modernisme II : Víctor 3 CRV. coherència. Català i Santiago Rusiñol. - Substitució pronominal. - Vocabulari temàtic: els oficis. - Funcions sintàctiques III : Atribut, - Tipologia textual: l’exposició - El Noucentisme: Eugeni 4 Predicatiu, CC i C Agent. - Vocabulari temàtic: l’empresa. d’Ors i Josep Carner. - Substitució pronominal. - Tipologia textual: l’argumentació - Les Avantguardes: Joan 5 - L’oració composta. - Vocabulari temàtic: el comerç. Salvat- Papasseit. - Textos formals : el currículum, la sol·licitud, la carta i el C. Electrònic. 6 - La subordinada substantiva. - La literatura fins als anys 40. - Vocabulari temàtic: l’administració. - Situació sociolingüística a Catalunya. 7 - La subordinada adjectiva. - La narrativa de postguerra. - Vocabulari temàtic: convivència i valors. - Variació geogràfica i estilística. - La poesia i el teatre de 8 - La subordinada adverbial. - Vocabulari temàtic: els espectacles. postguerra. - Expressió d’actituds morals: 9 disculpar-se, perdonar, lamentar, - Revisió de sintaxi. - Literatura contemporània. agrair i demanar.Per tal de tenir una visió més detallada presentem una planificació per trimestres. Veure annex 3
  13. 13. 6. TEMPORITZACIÓ El conjunt d’aquestes nou unitats didàctiques en què hem organitzat aquest 4t d’ ESO quedarienseqüenciades de la següent forma: - Primer trimestre 4t ESO – Unitats 1, 2 i 3 - Segon trimestre 4t ESO – Unitats 4, 5 i 6 - Tercer trimestre 4t ESO – Unitats 7, 8 i 9 Cadascun dels crèdits consta de tres unitats que s’hauran de treballar al llarg de les 33 hores que licorresponen. Tanmateix, però, suggerim dues hores més de treball per a la darrera unitat de cadacrèdit, ja que hem de preveure les hores d’avaluació de cadascun dels crèdits i, si ho consideremnecessari i el repàs dels continguts treballats abans de fer una prova escrita i després les activitats dereforç i ampliació. Aquesta temporització apareix en la programació.7. ADAPTACIONS DELS CONTINGUTS A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES Segons la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, els professors hem d’adequar els continguts a les capacitats de l’alumnat amb necessitats educatives específiques a través d’una adaptació curricular individual (ACI), que podrà ser, si s’escau, significativa (ACIS). També caldrà que fem ús de continguts complementaris, d’ampliació o de reforç, per a l’alumnat que els necessiti. Així mateix, per a completar i ampliar la informació a l’alumnat més avantatjat, els llibres de text solen presentar -normalment al final de cada unitat- una sèrie d’activitats que aprofundeixen en aspectes molt concrets. En canvi, cal aportar material adaptat a les necessitats de l’alumnat amb un ritme d’aprenentatge més lent. D’acord amb aquest fet, el professorat haurem de preparar aquest material al llarg del curs segons quines siguin aquestes necessitats. No obstant això, ja hem esmentat els recursos de centre de què disposem en aquest supòsit teòric. Aquest aspecte no significa que no tinguem en compte l’atenció a la diversitat en el nostre treball, ja que sí que la contemplem en els apartats corresponents d’ Avaluació i Recursos Pedagògics, com podrem comprovar més endavant en les unitats didàctiques.
  14. 14. 8. METODOLOGIA 8.1 PRINCIPIS DIDÀCTICS Entenem que el procés d’ensenyament-aprenentatge ha de complir els requisits següents: − Partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus aprenentatges previs. − Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius a través de la mobilització dels seus coneixements previs i de la memorització comprensiva. − Possibilitar que l’alumnat dugui a terme aprenentatges significatius per ell mateix. − Afavorir situacions en què l’alumnat hagi d’actualitzar els seus coneixements. − Proporcionar situacions d’aprenentatge que tinguin sentit per a l’alumnat, per tal que resulten motivadores. Conseqüentment amb això els principis que orienten la nostra pràctica educativa són els següents:• L’aprenentatge ha de partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus coneixements previs. Hem d’afavorir situacions en què els alumnes hagin d’actualitzar els seus coneixements.• Treballar amb una metodologia activa i constructivista: l’activitat mental constructiva de lalumnat és el factor fonamental de laprenentatge: és lalumne/a qui, en darrer terme, modifica i reelabora els esquemes mentals dels seus coneixements, construint, daquesta manera, el seu propi aprenentatge. El paper del professorat hi és fonamental: és mediador i guia daquest aprenentatge. Hem d’atendre aspectes referits al clima de participació i d’integració de l’alumnat en el procés d’aprenentatge: - Integració activa de l’alumnat en la dinàmica general de l’aula i en l’adquisició i configuració dels aprenentatges. - Participació en el disseny i desenvolupament del procés d’ensenyament i aprenentatge. - També és important arbitrar dinàmiques que fomenten el treball en grup.• Afavorir la motivació, per tant, s’ha de partir dels interessos, demandes, necessitats i expectatives de l’alumnat. Hem de programar situacions d’aprenentatge que tinguin sentit per a l’alumnat, a fi que resultin motivadores.• Possibilitar que l’alumnat dugui a terme aprenentatges significatius amb autonomia.• L’aprenentatge ha de ser funcional, és a dir, ha de ser aplicable a la pràctica i, alhora, ha de servir per a poder fer nous aprenentatges (aprendre a aprendre).
  15. 15. • Les activitats han d’atendre a la diversitat. La nostra intervenció educativa amb l’alumnat assumeix com un dels seus principis bàsics tenir en compte els diferents ritmes d’aprenentatge, així com els diferents interessos i motivacions.• Cal potenciar lautoconcepte, l’autoestima i l’equilibri personal i afectiu de lalumnat. Així, hem de valorar positivament els seus èxits i hem d’evitar de posar-los en situacions exemplificatives o de ridícul com a conseqüència dun fracàs o duna mala actitud. Així mateix, hem d’exigir que l’alumnat respecti a tot el professorat.El procés educatiu ha de ser avaluat de forma que analitzi tots els aspectes del procés educatiu i quepermeti la retroalimentació, l’aportació d’informacions precises que permetran reestructurar l’activitaten el seu conjunt. 8.2 AGRUPAMENT DE L’ALUMNAT La diversitat d’agrupaments al llarg del procés d’ensenyament-aprenentatge ha d’assolir dosobjectius: a) Proporcionar una millor explotació de les activitats escolars. b) Constituir un instrument d’adequació metodològica a les necessitats de l’alumnat. Per tant, podrem agafar com a criteris d’un possible agrupament els següents:  Ritme d’aprenentatge.  Interessos.  Motivació  Naturalesa de l’àrea o de l’activitat. Així, tal com s’ha dit, la metodologia utilitzada és bàsica per a assolir els objectius educatiusque ens plantegem. La LOGSE insistia en la metodologia constructivista, és a dir, cada alumne/a haviade construir el seu coneixement a partir d’aquells que ja tingués interioritzats i la LOCE, en canvi,posà l’accent en els coneixements teòrics de l’alumnat i, en aquest punt, el paper de les explicacionsdel professorat és clau. Nosaltres utilitzarem una metodologia mixta, ja que combinarem les dues líniesd’ensenyament. 8.3 ENFOCAMENT METODOLÒGIC DE L’ÀREA Estem convençuts que l’educació ha de ser integral i que, a més dels coneixements, calensenyar habilitats i tècniques, actituds, valors, estratègies d’anàlisi i de resolució de problemes; raó
  16. 16. per la qual utilitzarem una metodologia activa que faci participar l’alumnat en el seu procésd’aprenentatge. Seguint aquesta línia, el mètode d’ensenyament-aprenentatge que proposem comporta lesimplicacions metodològiques que desenvolupem tot seguit. D’entrada, l’ensenyament de la llengua a l’aula tindrà lloc en el marc del que en didàcticas’anomena “enfocament comunicatiu”. Això significa que l’aula ha de ser el lloc on es produeix unacomunicació real entre el professorat i l’alumnat, i on el professorat possibilitarem que l’ensenyamentes realitzi en un context d’intercanvi d’opinions i d’experiències. Al mateix temps, ajudarem al’alumnat a aconseguir majors nivells d’autonomia en el seu procés d’aprenentatge. A més, l’alumnat intervindrà activament en la programació i l’avaluació del treball a l’aula. Peraixò, i encara que les interaccions que es puguin produir a l’aula siguin diverses segons l’activitat arealitzar, haurà de predominar el treball en grup. A classe el treball girarà al voltant de textos, sempre tenint en compte les quatre habilitatslingüístiques: comprensió oral, comprensió escrita, expressió de missatges orals i escrits. El materiallingüístic utilitzat serà divers, perquè diverses seran també les situacions de comunicació i elsdiscursos que es faran servir. Treballarem amb textos reals (o, almenys, versemblants), complets,suggerents i pròxims a l’alumnat, audicions i visionats d’anuncis publicitaris i pel·lícules. No oblidem,però, que en la construcció dels nous aprenentatges el punt d’arrancada seran els coneixements previsde l’alumnat. Com a conclusió, volem recordar que segons el Decret 179/2002, de 25 de juny, l’alumnat hade saber i ha de conèixer tres llengües: el català, l’estrangera, i el castellà. D’acord amb aquest precepte, caldria que tots els departaments de llengües ens plantejàremuns punts o criteris d’ensenyament i d´aprenentatge comuns a l´hora d´impartir la docència i tenir encompte aspectes com: la importància de la llengua oral i la llengua escrita, la penalització de faltesd’ortografia, la importància de la lectura d’un llibre per trimestre, la nomenclatura o el sistemad’anàlisi sintàctica, evitar repeticions, buscar les mateixes pautes de treball, etc. Així doncs, ésimportant que hi hagi una estreta coordinació no sols entre les departaments de llengües sinó tambéamb l’equip docent en què formem part.
  17. 17. 9. AVALUACIÓ 9.1 EL PROCÉS D’AVALUACIÓ Considerem l’avaluació com el procés formatiu en què l’alumnat constata l’assoliment dels objectius i, per tant, del procés d’aprenentatge. Aquesta avaluació ha de presentar unes característiques bàsiques: - Ha de ser processual, al llarg de tot el procés d’aprenentatge. - Ha de ser integral, és a dir, ha de comprendre tots els elements de l’actuació educativa. - Ha de ser sistemàtica i continuada, s’ha de fer en cada part del procés i ha de tenir en compte les avaluacions anteriors. - Ha de ser estructurant, és a dir, ha de permetre reajustar el procés. - Però especialment ha de ser diferenciada i criterial, és a dir, s’ha de basar en els criteris i els instruments que negocien el professorat i l’alumnat, i ha de tenir un protagonista: l’alumnat, sempre assessorat pel professorat. Seguint la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, l’avaluació haurà de ser de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tant, haurà de tenir les fases següents: a) Fase inicial, en la qual caldrà tenir en compte els coneixements previs de l’alumnat amb l’objectiu de detectar-hi possibles problemes o limitacions que hauran de ser corregits en aquesta primera etapa. b) Fase contínua o formativa, que és la que permet una valoració del procés d’aprenentatge de cada alumne en qualsevol moment. Amb aquesta finalitat, haurem de portar un control de les tasques, les pràctiques i els exercicis fets a classe i a casa. També caldrà valorar l’interès i la participació de l’alumnat. c) Avaluació final-sumativa a partir d’una prova objectiva final que pot constar de preguntes breus o de desenvolupament, com també de qüestions més pràctiques, com per exemple, comentaris de text.
  18. 18. 9.2 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I PROMOCIÓ D’acord amb la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, lesqualificacions s’hauran de formular en xifres d’1 a 10, sense decimals. Les qualificacions iguals osuperiors a 5 punts es consideraran positives, i les restants, negatives. Aquesta Llei també estableix, en el context de l’avaluació contínua, que la valoració positivadel rendiment de l’alumnat en una sessió d’avaluació significarà que aquest haurà assolit els objectiusprogramats i que haurà superat totes les dificultats que havia mostrat anteriorment. Per tant, capalumne/a no podrà obtenir una qualificació positiva en una avaluació si no ha adquirit els contingutsmínims des del començament del curs fins al moment de l’avaluació. Pel que fa al sistema d’avaluació, com a norma general els diferents tipus de continguts elsavaluarem, orientativament, d’acord amb la proporció següent2:1. Els coneixements de continguts (50% de la nota final). Caldrà comprovar els coneixements a travésde: - Proves de coneixement escrites i orals. - El domini de l’expressió oral i escrita per explicar convenientment els coneixements. - L’ús adequat de l’anàlisi crítica. Així mateix, caldrà valorar la coherència a l’hora d’expressar les idees tant en les provesescrites com en les orals.2. Els procediments (30% de la nota final). Caldrà tenir en compte els aspectes següents: - La prova de lectura. Encara que cal fer constar que la lectura del llibre és obligatòria i eliminatòria pel que fa a la nota de l’avaluació, és a dir, qui no hagi llegit el llibre no pot aprovar el crèdit. - La indagació i la investigació per arribar al coneixement. - El treball en grup. - El quadern de classe (la neteja, l’ordre, la conservació, l’organització dels continguts, etc.) - El treball individual (realització d’esquemes, síntesis, dictats, comentaris de text, etc.)3. L’actitud (20% de la nota final). Caldrà tenir en compte els aspectes següents: - L’assistència a classe i la puntualitat. - La participació i el comportament adequat a classe. - La solidaritat i la tolerància. - La participació activa a l’aula. - El manteniment de l’aula i del material d’aquesta, i el lliurament dels treballs en els terminis previstos.2 Aquest sistema és el que aplicarem al grup-clsse, mentre que a l´apartat 9.3 d´aquesta programació explicitem quin sistema establiremper a avaluar els alumnes que tinguin dificultats en l´aprenentatge o treballin amb un currículum adaptat (ACI, ACIS, etc.).
  19. 19. No obstant, com que l’avaluació és contínua i integradora, no hi haurà recuperacionsd’avaluacions. Solament en casos molt especials —absència a l’examen per malaltia o per qualsevolaltra causa justificada— es repetiran les proves objectives el dia que considerem oportú. L’alumnat no avaluat positivament al mes de juny podrà presentar-se a unes provesextraordinàries a finals del mes de juny. Respecte a l’alumnat que promocioni de tercer a quart d´ESO amb l’assignatura de catalàpendent, se li atorgarà un dossier a realitzar trimestralment durant el curs de 4t. d’ESO. A més, a finalde curs se li realitzarà una prova escrita sobre els dossiers i aprovarà l’assignatura pendent sempre quesuperi l’examen i hagi entregat els dossiers complets i correctes. 9.3 CRITERIS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ DE LA MATÈRIA DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES PER A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES Lògicament, no podem avaluar tot l’alumnat igual, sinó que com a professors haurem de tenir en compte la diversitat de l’alumnat a l’aula a l’hora de programar i de fer les classes. El perfil d’aquest alumnat respon habitualment a nois i noies amb dificultats físiques, psíquiques o conductuals; a més de l´alumnat nouvingut cada dia més abundant en la realitat de l’aula . Però com bé diu la LOCE el currículum ha de ser obert i flexible perquè s’adapti a les necessitats bàsiques dels nostres alumnes. Així doncs, en l’avaluació dels nois i noies amb necessitats educatives específiques haurem detenir en compte la diversitat dels estudiants, les capacitats particulars de cadascú i la voluntat d’esforç. En el cas de l’alumnat amb necessitats educatives específiques que tingui problemes amb elseguiment del ritme del grup base, caldrà valorar molt més l’interès a classe, el comportamentindividual i els procediments que no els continguts. Així, per a aquest alumnat, els criteris d’avaluacióque tindrem en compte s’estructuren de la manera següent: - 40% (procediments). - 30% (conceptes). - 30% (actitud i valors). Dins d’aquest grup d’alumnat, caldrà tenir una especial atenció amb aquell que tingui necessitats educatives específiques perquè segueixin el perfil d´alumnes nouvinguts i presentin dificultats importants d’accés al currículum a causa de l’idioma i del desconeixement de les llengües vehiculars de l’ensenyament. En l’altre extrem, també caldrà tenir en compte a l’hora d’avaluar la presència d’alumnessuperdotats, el nivell d’aprenentatge i de coneixements dels quals és més elevat que el de la resta decompanys i companyes.
  20. 20. 9.4 PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS PREVISTOS PER AVALUAR L’APRENENTATGE DE 3 L’ALUMNAT I SEGUIR-NE LA PROGRESSIÓ Els procediments per a avaluar l´aprenentatge de l´alumnat i seguir-ne la progressió sóndiversos, nosaltres utilitzarem els següents: - Proves escrites ( 2 parcials per crèdit i controls de progrés). - Qüestions i exercicis fets i corregits a classe, o fets a casa i corregits a classe. - El quadern de classe de l’alumnat. - Qüestions i preguntes orals formulades per la professora a l’aula durant el temps de classe. - Treballs fets per l’alumnat individualment o en grup. - Anotacions sobre l’actitud de l’alumnat a classe: interès cap a la matèria, comportament amb els companys i les companyes, respecte cap a la professora, etc. - Controls de lectura. - Altres activitats com ara exposicions orals, sortides...10. RECURSOS DIDÀCTICS I MATERIALS a) La pissarra: com a instrument fonamental en les classes teòriques i pràctiques per escriure-hi el guió dels temes, els esquemes i el vocabulari específic de cada unitat. b) El llibre de text: es marcarà al començament del curs per tenir un guió a seguir. Se seleccionarà aquell manual que s’ajusti als continguts de les unitats didàctiques que hem preparat. c) Les lectures: per cada trimestre s’haurà de llegir una lectura que ens servirà com a base d’un text on poder treure més d’un eix transversal. Així llegirem: • Trimestre 1: Bitllet d’anada i tornada.4 Gemma Lienas. Empúries S.A. Editorial. • Trimestre 2: Mossegar-se la cua . Manuel de Pedrolo. Edicions 62. Col·lecció El Cangur. • Trimestre 3: Tex . Susan E. Hinton. Alfaguara. Grup Promotor. Sèrie Vermella.3 En l’annex 4 adjuntem quatre graelles per a avaluar aquest procés: una per l’avaluació de la unitat didàctica, altra sobre el seguiment diari de laprogramació, una per a l’avaluació de l’alumnat, i per últim altra amb els alumnes de cada grup i els objectius terminals de cada unitat.4 En l’annex 5 adjuntem model de prova escrita d’aquest llibre.
  21. 21. d) Diccionaris: és recomanable que l’alumnat tingui un diccionari tant monolingüe com bilingüe. Caldrà ensenyar a l’alumnat com utilitzar-los, així com saber on trobar la informació. A l’aula sempre tindrem un diccionari multilingüe.e) Recursos audiovisuals: com ara l’ordinador i el canó projector, l’equip d’àudio, el vídeo, el televisor, el retroprojector, la càmera de vídeo i/o fotogràfica, revistes, periòdics, conferències, internet, etc.f) Recursos per a l’atenció a la diversitat : - Grup Promotor Santillana : tenim quaderns sobre expressió escrita, comprensió lectora, d’ortografia, etc. - Eumo editorial : sobre lèxic, Llibreta autocorrectiva de vocabulari (1a, 2a i 3a). - Editorial Teide : col·lecció Quòrum amb quaderns d’ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, lectura eficaç, redacció, lectura literària i comunicacions escrites. - Materials de suport per al professorat (II) publicat pel Departament d’Ensenyament. Recursos per a l’aprenentatge de la llengua amb alumnat nouvingut.g) Recursos informàtics: • Per a no-catalanoparlants: 1- A l’abast. Comunicació bàsica en la llengua catalana http://www.caib.es/sac/ 2- Diàleg multimèdia. Curs català bàsic [CD-ROM] 3- Diccionari infantil il·lustrat català-àrab ( a partir de 3 anys) http://www.edu365.com/catala_arab 4- Galí. Guia per l’autoaprenentatge de la llengua interactiu [CD-ROM] 5- Guies de conversa universitària http://www.ub.edu/slc/conversa 6- Intercat http://www.intercat.gencat.es 7- Verbix 4.0d per a Windows http://www.verbix.com/languages/catalan.shtml , http://www.softcatala.org/prog9.htm 8- Vincles http://www.edu365.com/eso/muds/catala/vincles/index.htm 9- Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges http://cultura.gencat.es/llencat/publicacions/viure.htm 10- Xarranca: jocs per a l’aprenentatge del català oral per a nouvinguts http://www.entrecultures.org/04_calidos/04_xerranca. Htm 11- Activitats Clic http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/info/index.htm 12- Interferències català-castellà (ESO) http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/act/lleng/act74.htm 13- Activitats d’ortografia catalana (ESO): http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/act/lleng/act10.htm 14- Els accents (ESO) http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/act/lleng/act08.htm
  22. 22. 15- Catacroc ftp://ftp.uab.es/pub/docs/Catacroc 16- Català multimèdia: nivells B i C [CD-ROM] 17- Clicat. Curs interactiu de llengua catalana[CD-ROM] 18-Diversitat [CD-ROM] 19-edu365.com(llengua catalana) http://www.edu365.com/eso/muds/catala/index.htm 20- GEX http://www.ub.es/slc/ffll/accgex.htm 21- Normativa i estàndard: http://www.geocities.com/Athens/Agora/6491/cc6.html 22- Practicat, pràctiques de llengua catalana: http://www.xtec.es/cgi/programari_educatiu? REG=practcat 23- Programa d’Ensenyament de la Llengua Catalana: http://pelc.uib.es/recursos/index.html 24- Quadern digital: escriure a l’ESO http://www.xtec.es/aulanet/quadern 25- Servei d’Autoformació en Llengua Catalana: http://www.upf.es/gl/salc/index.htm 26- Wintick: http://www.xtec.es/-psanz/index.htm http://www.xtec.es/cgi/programari_educatiu?REG=wintick• Socioligüística 1- Eurollengües [disquet] 2- Grup català de sociolingüistica http//www.sociolinguistica.org/ 3- Joc de les Llengües d’Europa [CD-ROM] 4- Lingua +. Una llengua, una vida més [CD-Rom] 5- Sociolingüística a secundària http://www.xtec.es/sedec/socio.html• Literatura 1- Associació d’escriptors en llengua catalana http://www.escriptors.com/ 2- El gust per la lectura http://www.xtec.es/sedec/dossiersgust.html 3- Escola Oberta. Llengua i Literatura: http://www.xtec.es/recursos/catala/index.htm 4- Hudà! Joc de literatura de les Illes Balears [CD-ROM] 5- Institució de les Lletres Catalanes http://cultura.gencat.es/ilc/ 6- Literària http://www.libreweb.com/literaria/ 7- Magisteri Teatre Mag Poesia http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/index.html 8- Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia: http://www.geocities.com/Area51/Zone/7461• Diccionaris i base de dades terminològiques. 1- Diccionari de la llengua catalana. [CD-ROM] http://pdl.iec.es 2- Gran diccionari de la llengua catalana http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm 3- Hiperenciclopèdia http://www.xtec.es:8800/usuaris/grec 4- Diccionari Català-Castellà/Castellà-Català [CD-ROM]
  23. 23. 5- Diccionari de la llengua catalana multilingüe castellà-anglès-francès-alemany http://xtec.es:8800/usuaris/grec 6- Dídac http://www.xtec.es:8800/usuaris/grec 7- Termcat http://www.termcat.es/ • Traductors 1- SALT- 2 http://www.cult.gva.es/dgoiepl/salt/ 2- traductor InterNOSTRUM http://www.internostrum.com/ • Correctors ortogràfics 1- Diccionari català per a Microsoft Word 97 i Microsoft Word 2000 http://www.geocities.com/ofimatika/worcat.htm 2- WordCorrect 4.0 http://www.softcatala.org/prog25.htm • Assessorament lingüístic a la xarxa 1- Consorci per a la Normalització Lingüística http://www.cpnl.org 2- Institut d’Estudis Catalans http://www.iecat.net 3- Llengua catalana http://cultura.gencat.net/llengcat/ 4- Servei d’Assessorament Lingüístic i Traducció http://www.cult.gva.es/dgiepl/salt • Motors de cerca i utilitats en català 1- Catalunya on-line http://www.catalunyaonline.com 2- Cercador http://www.cercador.com/ 3- CerCAT http://www.cercat.com/ 4- Google http://www.google.com/intl/ca/ 5- La Tecla http://www.latecla.com/ 6- La Teranyina http://www.teranyna.net/ 7- Nosaltres http://www.vilaweb.com/nosaltres/ 8- Som-hi http://www.som-hi.com/index.cgi 9- Yahoo http://ct.yahoo.com/ Al costat de tot aquest material, l’alumnat tindrà a la seva disposició tot el material de recercad’informació a la biblioteca del centre i a la biblioteca municipal. Haurem de fomentar en l’alumnataquest tipus d’activitats i d’actuar, en tot moment, com a guia i ajuda en aquest procés de recercad’informació i d’investigació.
  24. 24. 11.ELS EIXOS TRANSVERSALS La formació integral de l’alumnat és una de les finalitats de l’educació i, per tant, el treballd’alguns dels continguts del currículum, més enllà del seu vessant purament conceptual, abastenmoltes dimensions de la personalitat humana. Els eixos transversals tenen una incidència multidisciplinar perquè la totalitat de les matèries —en la mesura en què el treball sistemàtic dels continguts ho permeti— han de possibilitar el treballard’una sèrie de continguts que ultrapassen els que es poden assolir només des d’una matèria. Des d’aquest punt de vista, cadascuna de les matèries haurà d’incidir en el treball dels eixostransversals amb la finalitat de participar d’un objectiu més ampli i global. Des de l’àrea de Llengua catalana i literatura, procurarem que tant la tria dels textos a treballarcom de les activitats que se’n derivin permetin: · Que es tinguin en compte els principis, valors i les actituds en què es fonamenta l’educació secundària obligatòria. · El treball dels objectius relacionats amb el respecte, la tolerància, la solidaritat o l’esperit crític, entre d’altres. · Ser especialment sensibles en el plantejament de les tasques de manera tal que no fomentin la desigualtat. · Evitar qualsevol mena de discriminació de manera que a través d’una educació en igualtat es potenciï el respecte envers l’altre sexe. · Que no hi hagi cap tipus de desigualtat per raons de creences religioses o de diferències racials. · Un treball comprensiu i integrador. · Un treball flexible que pugui ser adaptat a la diversitat d’alumnes que tenim a l’aula.12.ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Aquest punt ja l’hem esbossat una mica al llarg del nostre treball quan hem parlat de lametodologia, els recursos o l’avaluació. En el cas de la nostra matèria, al sistema educatiu deCatalunya, tenim la sort de disposar de grups de reforç i d’adaptació curricular ja que és instrumental.5Cal deixar clar que les unitats didàctiques d’aquesta programació estan orientades a un perfild’alumnat de grup classe. Però com bé diu la LOCE, el currículum ha de ser obert per poder tenirmodificacions i adaptacions. Unes adaptacions tan diverses com sigui la realitat de la nostra aula, ja5 Són assignatures instrumentals: català, castellà i matemàtiques.
  25. 25. que podem tenir nois i noies amb dificultats físiques, psíquiques, conductuals i/o potser nouvinguts.Per a cadascú haurem de fer una programació diferent, i adaptar-la a les seves necessitats bàsiques. Sobre aquesta tipologia d’alumnat prioritzarem l’aprenentatge de la llengua abans que laliteratura, primer cal expressar-se tant oralment com per escrit i deixar per últim terme la literatura. Tanmateix, cada centre preveu diferents maneres d’abordar l’atenció a la diversitat com puguinser: - Crèdits variables: poden funcionar com a reforç o com ampliació del crèdit comú. - Adaptacions curriculars no significatives: aquestes consistirien en agrupaments flexibles iritmes diferents. És a dir, fer agrupaments flexibles en les àrees instrumentals ja que són les que podenplantejar més problemes. - Adaptacions curriculars significatives: consisteixen bàsicament en l’adequació dels objectiuseducatius, l’eliminació o la inclusió de determinats continguts essencials i la modificació consegüentdels criteris d’avaluació. Estaria destinada per a l’alumnat amb necessitats educatives especials tantamb limitacions físiques, psíquiques o sensorials, actitudinals i conductuals. - Programes de diversificació curricular: consistiria en adaptar globalment el currículum del’ESO a les necessitats individuals de determinats alumnes, amb una organització diferent del’establerta amb caràcter general, que ha d’atendre les capacitats generals recollides en els objectiusd’etapa. El perfil de l’alumnat ha de ser de 16 anys o que els compleixin durant l’any que comença elcurs, escolaritzats en el segon cicle de l’ESO i amb dificultats serioses d’aprenentatge i/o motivació.L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT EN L’ÀREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA L’objectiu fonamental de l’ESO és atendre les necessitats educatives de tot l’alumnat. Peròaquests alumnes tenen una formació diferent (provenen de centres educatius diversos...), uns interessosdistints, unes necessitats diverses… Per això, l’atenció a la diversitat ha de convertir-se en un aspectecaracterístic de la pràctica docent diària. Aquesta atenció s’inclou en tres nivells o plans: en laprogramació, en la metodologia i en els materials6. • Atenció a la diversitat en la programació: Tenint en compte totes les matisacions respecte a aquest punt que hem fet anteriorment, nopodem oblidar tampoc que, al grup-classe de quart d´ESO, ens trobarem amb continguts en els qualsl’alumnat mostri un nivell menys homogeni. Tal és el cas, per exemple, de l’ortografia. En efecte, el nivell de correcció ortogràfica varia molt d’uns alumnes a altres. El treball enortografia no pot ser uniforme. Aquest fet aconsella organitzar els continguts ortogràfics per a aplicar-los amb tota flexibilitat en el moment i amb la intensitat que cada alumne o alumna requereixi. Hem de6 En l’apartat de recursos i materials, punt núm.10 d’aquesta programació, ja s’esmenta els tipus de materials que podem fer servir.
  26. 26. tenir present també que no tots els alumnes adquireixen al mateix temps i amb la mateixa intensitat elscontinguts tractats. Per això, hem de treballar de manera que assegurem un nivell mínim per a totl’alumnat al final de l’etapa. • Atenció a la diversitat en la metodologia: L’atenció a la diversitat està prevista també en la metodologia i en les estratègiesdidàctiques concretes que s’aplicaran a l’aula. Aquestes estratègies afecten fonamentalmentl’ensenyament del lèxic i l’ensenyament de l’expressió oral i de l’expressió escrita. Quant a l’ensenyament del lèxic, el realitzarem a partir dels usos reals que aporta l’alumnat a lesaules. Es tracta, per tant, de respectar els usos i les diferències individuals, i a través d’aquests, buscarestàndards que permeten que es produeixin. Pel que fa a l’ensenyament de l’expressió tant oral com escrita, i tenint en compte els objectius del’àrea, proposem, més que una atenció a les diferències individuals, un ensenyament individualitzat enquè es tinguin en compte els aspectes següents: el punt de partida de cada alumne o alumna, les sevesdificultats específiques i la seva zona de desenvolupament pròxim. Així, per exemple, és difícil plantejar-se l’ensenyament efectiu de la composició escrita d’unamanera que no sigui personalitzada, i el mateix cal dir de l’ensenyament d’estratègies i deprocediments que millorin la comprensió i l’expressió oral. Això no vol dir que l’alumne o alumnatreballi de forma aïllada; ben al contrari, farem tot el possible per crear un ambient de socialització quefaci palesa la funció comunicativa del llenguatge i la introducció de mecanismes de cooperació(correcció col·lectiva, pluja d’idees, treballs en grup, posades en comú, etc.)13.UNITATS DIDÀCTIQUES Presentem totes les unitats didàctiques en un quadre per tal de poder ser pràctics alhora devisualitzar el seu contingut. Aquest quadre és uniforme i conté:  número de la unitat i títol,  un petit anunci de la Competència en Comunicació Lingüística, que preveu la LOE pel curs 2007/2008 relacionada amb la resta de Competències Bàsiques,  una introducció,  els objectius didàctics,  els continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals,  els objectius terminals,  la temporització,  els eixos transversals,
  27. 27.  l’avaluació,  els recursos pedagògics,  i les activitats que podem realitzar. La unitat 1 presenta totes les activitats completament desenvolupades, excepte les activitatsd’avaluació que estan en l’annex 7 . Les activitats de totes les unitats apareixen en l’apartat d’annexos.La col·locació idònia hagués estat a continuació de cada unitat . La limitació de fulls ha impeditaquesta acció. S’han seqüenciat els continguts de cada unitat, dels més fàcils als més difícils; per exemple:partim dels components de l’oració simple i arribem a les oracions subordinades adverbials, passantper les coordinades i la resta de subordinades. D’aquesta manera arribem a continguts més complexosquan l’alumnat ha assolit un major grau de maduresa. L’ortografia no apareix en la programació de les unitats perquè és un contingut que apareixexplícitament en el Decret, que ens basem en tot moment, com a correcció gramatical . Degut a laseva importància, serà un paràmetre que es vigilarà al llarg del curs en tot tipus d’activitats com:dictats, redaccions, activitats d’avaluació, avaluacions inicials, i altres. A partir de l’anàlisid’aquestes observacions i valoracions posteriors podrem prendre les decisions conseqüents peractuar. Aquesta actuació serà a nivell individual o general. A nivell individual es pot treballar de forma autocorrectiva : entregant fitxes de l’erradacomesa , com s’escriuria de forma correcta i la norma ortogràfica (o excepció) que s’ha fet,mitjançant programes informàtics d’ortografia, i altres. A nivell general caldria preparar un dossier semblant al dels pronom febles (annex 8) denormes ortogràfiques. Cal recordar que la programació ha de ser flexible en funció de l’avaluació i que l’avaluació ésun mitjà i no una finalitat.
  28. 28. UNITAT 1 Competència per a Competència apendre a apendre comunicativa LA CONVERSA Comunicació oral INTRODUCCIÓ OBJECTIUS DIDÀCTICSCom a unitat d’introducció del curs del darrer cicle d’ESO, convéque introduïm un resum panoràmic del que treballarem al llarg del 1. Ordenar cronològicament els moviments literariscurs quant a la literatura del S.XX; que motivem els alumnes amb un i autors més significatius al llarg del S.XX.lèxic que els és proper i útil: l’esport i iniciem la gramàtica per les 2. Contextualitzar històricament la literatura delabreviacions, de contingut fàcil. A més, repassarem les propietats S.XX.textuals d’adequació, que es van treballar a 2n d’ESO i la conversa, 3. Assimilar què signifiquen les abreviatures.tipologia textual que ja va ser treballada a 1r d’ESO. 4. Redactar una conversa.A banda d’això, també explicarem quins són els criteris de 5. Representar una conversa.presentació dels dossiers de llengua i de literatura, el material 6. Reconèixer els registres formals i els informals.necessari (incloent els tres llibres de lectura) i els criteris 7. Adquirir lèxic esportiu.d’avaluació, continguts i objectius perseguits i que treballarem al 8. Responsabilitzar-se en el treball de classe.llarg del curs. CONTINGUTS Fets, conceptes i sistemes Valors , normes i Procediments conceptuals actitudsÚs de la llengua 1. Elaboració d’una conversa escrita. 1. Rigor en la presentació dels1. Tipologia textual: la conversa. 2. Simulació oral d’una conversa. dossiers de llengua i literatura.2. Propietats del text: adequació (registres 3. Identificació dels registres formals i 2. Responsabilitat en dur elformals i registres informals). informals. material escolar. 3. Puntualitat en l’entrega delsEstudi de la llengua 4. Ampliació del lèxic esportiu. treballs.3. Vocabulari : els esports. 5. Classificació dels diferents tipus 4. Respecte per l’expressió oral4. Abreviacions: concepte i classes d’abreviacions. dels companys.(abreviatures, sigles, acrònims i símbols). 6. Interpretació de les abreviacions. 5. Constància en el treball. 6. Participació en elLiteratura debat/classe.5. S.XX: característiques generals: context 7. Observació del context històric europeueuropeu, història de Catalunya i línia i català del S.XX.cronològica dels moviments literaris a 8. Construcció d’una barra cronològicaCatalunya (modernisme, noucentisme, distingint els moviments literaris.avantguarda, realisme i novel·lapsicològica). OBJECTIUS TERMINALS 28 , 29 , 30 , 36 , 37 , 38 , 39 i 41 TEMPORITZACIÓ 11 h.
  29. 29. La diversitat intercultural. Parlar bé facilita la comunicació i millora la EIXOS TRANSVERSALS interacció. humana. Tenir consciència que la història i la literatura estan íntimament unides i tenen moltes característiques educatives. AVALUACIÓ Presentació de textos: diàleg a classe ,bateria de preguntes, qüestionaris per tal INICIAL de saber els coneixements previs de l’ alumnat. Veure model Annex 6. Del/la professor/a: (materials, metodologia,...) De l’alumne/a: comprovació dels exercicis de classe, participació en activitats orals (originalitat, crítica FORMATIVA constructiva, ordre,...), elaboració de treballs propis, compromís amb els grups, activitats escrites, demostracions a la pissarra. SUMATIVA Prova escrita, vocabulari, comprensió de textos... 1. Distingeix els moviments literaris i els principals esdeveniments històrics del S.XX. QUÈ S’AVALUA? 2. Amplia el vocabulari esportiu. Continguts: 3. Integra el que signifiquen les abreviatures. Conceptes, procediments i actituds. 4. Es compromet a treballar i s’esforça. 5. Participa oralment. Nivell bàsic. L’alumnat d’aquest nivell pot realitzar activitats de reforç . Són els/les alumnes que reconeixen les abreviatures i símbols, redacten la conversa i la representen, ordenen els moviments literaris i distingeixen els registres formals dels informals. COM S’AVALUA? Nivell mitjà Continuadament i diferenciada: Els/les alumnes situen autors dins dels moviments literaris i en el context − Activitats de la unitat − Activitats d’avaluació històric, llegeixen la conversa amb l’entonació adequada, coneixen les sigles, i − Activitats de reforç amplien lèxic i abreviatures. − Activitats d’ampliació Nivell avançat. Els/les alumnes d’aquest nivell poden realitzar activitats d’ampliació. Els que saben adequar el text al registre, llegeixen fragments complementaris de literatura del S.XX, redacten la conversa sense faltes de sintaxi i ortografia, dominen les sigles i coneixen els acrònims. RECURSOS PEDAGÒGICSDos dossiers: un per literatura i un per llengua; el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC o EC. Anunciar els tres llibresde lectura obligatòria que llegiran al llarg del curs: − Bitllet d’anada i tornada. Gemma Lienas. − Mossegar-se la cua. Manuel de Pedrolo. − Tex. Susan E. Hinton.Ordinador amb equip d’àudio per escoltar la conversa : La paraula del dia amb R. Solsona:”Llegiguera” [6’ 10’’].
  30. 30. Activitats unitat 1Activitats de la unitat • Presentació dels apartats dels apartats de la unitat didàctica. • Activitats d’inici i motivació: diàlegs, opinions, resposta de preguntes o proves objectives. • A partir d’informacions orals del professor/a i escrites del llibre de text, manuals especialitzats o informació per Internet elaborar esquemes, mapes conceptuals i/o resums. • Activitats d’ avaluació. • Activitats de reforç i /o ampliació a partir de l’anàlisi dels resultats de valoració.LECTURA – AUDICIÓAudició de la conversa:− La paraula del dia amb R. Solsona:”Llegiguera” [6’ i 10’’].Del programa El món a RAC 1 del 27/09/2005.Altres “paraules del dia”: mileurista, xenofòbia, tetrabrich, TAE i Axtèrix, Ronaldinho, pandèmia,suburbi.http://www.laradioalacarta.com/informacio_Ramon%20Solsona.htmlÚS DE LA LLENGUA1.- Improvisa dues converses telefòniques: una de formal i una d’informal.2.- Relaciona cada una de les fórmules pròpies d’una de les conversa telefòniques, que has improvisat,amb la funció que li correspon. Per exemple: - Digui’m?  Despenjar.3.- Escriu un diàleg per telèfon entre una persona que truca a una empresa per demanar feina i lapersona encarregada de seleccionar el personal. Assenyala amb una F els mots que formen part d’ unregistre formal i amb una I els que formen part d’ un registre informal.4.- Representa amb els teus companys aquest diàleg.LÈXIC1.- Porta fotos d’esports i escriu el nom dels equipaments i estris necessaris.2.- Recull el nom de tots esports de tota la classe i classifica‘ls en els camps lèxics següents: a l’aire,estadi, camp-muntanya, mar-riu.3.- Escriu el nom de quinze esports col·lectius i cinc d’individuals.4.- Elabora preguntes del tipus: Té nom d’animal i és un estil de natació.5.- Contesta les preguntes elaborades pels companys per parelles.
  31. 31. ESTUDI DE LA LLENGUA1.- Què volen dir les sigles més habituals a les dades del destinatari en una carta: ptge., H. Sr , av., c/,esq., ctra., apt., trav.?2.- A quines abreviatures corresponen aquestes paraules: després de Crist, Excel·lentíssim senyor,hora, dimecres, tercer, habitants, introducció i, sense número?3.- Què signifiquen: PIB, PIME, FM, NIF, RACC, IRPF, DOGC, VIH, IPC i MAC?LITERATURA1.- Relaciona els escriptors amb les obres i l’any de publicació.2.- Enumera les característiques d’un moviment literari determinat.3.- Explica resumidament els principals fets històrics que va viure Catalunya al S.XX.4.- Esquematitza els principals fets històrics europeus.5.- Situa els moviments literaris en un eix cronològic.Activitats d’avaluacióAquestes activitats es realitzaran després de realitzar les activitats de la unitat. Això servirà perdelimitar dos tipus d’activitats: les Activitats de reforç i les Activitats d’ampliació. Totes dues serviranper augmentar la nota. Les primeres per tal de recuperar allò que no s’ha superat i les segones perarribar a un notable o excel·lent. Veure annex 7 : és un model d’activitats d’avaluació de la Unitat 1.Activitats de reforçÚS DE LA LLENGUA1.- Per parelles, improvisa una conversa a classe d’una de les situacions comunicatives següents:denuncia la pèrdua del DNI a la policia, al tren amb un cap rapat o sol·licita jugar a futbol al pati.2.- Per parelles, llegiu de forma expressiva una conversa, tot interpretant els rols. Adapteu el to ientonació que marquen els signes de puntuació.3.- En quin registre pertany aquesta entrevista? Per què?LÈXIC1.- Escriu el màxim nombre d’ anglicismes del món de l’ esport que sàpigues.2.- Relaciona tos els anglicismes que has recollit amb la paraula catalana que li correspon. P. e.: “match”  partit.
  32. 32. 3.- Escriu el nom de sis esports, com a mínim, aquàtics, gimnàstics o bé de motor.FONÈTICA I ORTOGRAFIA1.- Escriu tres faltes d’ ortografia que repeteixes i escriu al costat la paraula correcta . Explica la normaortogràfica que infringeixes.LITERATURA1.- Busca informació sobre un moviment literari en concret i copia el més important.2.- Porta fotos o llibres sobre un determinat moviment, autor o llibre.Activitats d’ampliacióÚS DE LA LLENGUA1.- Elabora una llista de les normes d’obertura, manteniment i tancament d’una conversa telefònica ipractiqueu-les.2.- Transforma el text en registre informal.3.- Indica les característiques pròpies de dels registres formals i informals que presenten els textos.LÈXIC1.- A veure si saps la diferència entre les paraules: circuit/estadi, velòdrom/hipòdrom...2.- Escriu la paraula més correcta en cada cas. P. e., cavalcar/cavalgar, cursa/carrera.ESTUDI DE LA LLENGUA1.- Què volen dir les sigles que podem trobar en un article, manual o assaig? Op. cit, n.b n. del t., v. t.,etc., ed., p. ex , cap.LITERATURA1.- Documentat sobre el S.XX i redacta un text expositiu.2.- Quins invents es van fer al llarg del S.XX?3.- Relaciona uns textos determinats amb el moviment al qual pertany.
  33. 33. UNITAT 2 LA NARRACIÓ Competència per a Competència apendre a apendre comunicativa INTRODUCCIÓ OBJECTIUS DIDÀCTICS Comunicació escritaLa unitat 2 de la programació de 4t d’ESO té les següents 1. Treballar els textos narratius i fer-ne pràctiques.finalitats: estudiar la narració i la cohesió textual; 2. Usar el vocabulari específic de la unitat.reconèixer el subjecte i el predicat d’una oració, i situar 3. Estudiar les principals formes de cohesió d’un text.l’alumne/a en el context del modernisme per ensenyar-li les 4. Reconèixer els constituents bàsics de l’oració.característiques bàsiques d’aquest moviment i, a la vegada, 5. Conèixer les característiques més generals delmostrar-li els trets fonamentals de l’obra de Joan Maragall. modernisme i fer una aproximació a l’obra de Joan Maragall. CONTINGUTS Fets, conceptes i sistemes Procediments Valors , normes i actituds conceptualsÚs de la llengua 1. Lectura expressiva d’un text narratiu. 1. Participació i iniciativa en activitats1. Tipologia textual: la narració. 2 .Comprensió i producció de missatges orals.2. Propietats del text: la cohesió. orals i de textos escrits del tipus: 2. Interès per l’expressió escrita narració. personal.Estudi de la llengua 3. Pràctica del vocabulari temàtic: els 3. Interès per la lectura i sensibilització3. Vocabulari temàtic: els vehicles. vehicles. per la literatura.4. Funcions sintàctiques: el subjecte 4. Reconèixer la cohesió com una de 4. Valoració de la llengua com ai el predicat. les propietats que ha de tenir qualsevol instrument del propi creixement text. intel·lectual.Literatura 5. Reconèixer els constituents bàsics de 5. Interès per conèixer la llengua com a5. El modernisme: Joan Maragall. l’oració: subjecte i predicat. sistema. 6. Lectura i comentari de textos 6.Adequació a les normes convencionals corresponents al modernisme. de l’expressió escrita. OBJECTIUS TERMINALS 33 , 34 , 35 , 40 i 44 TEMPORITZACIÓ 11 h. Educació moral i cívica. Escriure bé facilita la comunicació i millora la interacció EIXOS TRANSVERSALS humana. AVALUACIÓ INICIAL Presentació de textos: diàleg a classe ,bateria de preguntes, qüestionaris per tal de
  34. 34. saber els coneixements previs de l’ alumnat. Del/la professor/a: (materials, metodologia,...) De l’alumne/a: comprovació dels exercicis de classe, participació en activitats orals (originalitat, crítica constructiva, FORMATIVA ordre,...), elaboració de treballs propis, compromís amb els grups, activitats escrites, demostracions a la pissarra. SUMATIVA Prova escrita, vocabulari, comprensió de textos. 1. Identifica un text narratiu. 2. Crea un text narratiu. QUÈ S’AVALUA? 3. Identifica les principals formes de cohesió d’un text. Continguts: 4. Aplica correctament el vocabulari temàtic. Conceptes, procediments i actituds 5. Identifica els constituents bàsics de l’oració. 6. Identifica els trets fonamentals del modernisme i de l’obra de Joan Maragall. 7.Participa activament a la classe i presenta els deures puntualment. Nivell bàsic Està marcat pels objectius didàctics de la unitat. L’alumne/a ha de saber com és un text narratiu; ha de reconèixer les principals formes de cohesió d’un text; ha d’identificar els constituents bàsics de l’oració; ha de conèixer els trets bàsics del COM S’AVALUA? modernisme, i usar correctament el vocabulari temàtic. Continuadament i diferenciada: Nivell mitjà − Activitats de la unitat A més a més de les competències que consten en l’apartat anterior, l’alumne/a − Activitats d’avaluació comentarà textos modernistes, crearà textos narratius sense massa error ortogràfics − Activitats de reforç i analitzarà els constituents bàsics de l’oració. − Activitats d’ampliació Nivell avançat A més de tot el que he esmentat en els anteriors apartats, l’alumne/a reconeixerà i analitzarà amb facilitat textos modernistes, els constituents bàsics de l’oració i estarà molt familiaritzat amb els textos narratius. RECURSOS PEDAGÒGICSFragments de textos narratius de Joan Maragall: La vaca cega.http://cultura.gencat.es/llengua/socio/ensenya.htm. ACTIVITATSVeure Activitats Unitat 2 en l’apartat d’annexos.

×