Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

EstratèGies D’Adquisició D’Una L2

421 views

Published on

Published in: Technology, Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

EstratèGies D’Adquisició D’Una L2

  1. 1. ESTRATÈGIES D’ADQUISICIÓ D’UNA L2
  2. 2. ENFOCAMENT COMUNICATIU <ul><li>La llengua s’aprèn quan s’utilitza per a fer coses amb els altres, com a mitjà de comunicació i no d’estudi. </li></ul><ul><li>La selecció de l lèxic, les estructures, el discurs... que ensenyem ha de partir de les necessitats socials, acadèmiques, etc., de l’alumnat i no de cap ordre inherent de la llengua. </li></ul><ul><li>La llengua escrita cal introduir-la paral·lelament al treball de la llengua oral, assegurant-se que l’alumnat comprèn el que llegueix. </li></ul>
  3. 3. Dos nivells de llenguatge <ul><li>Competència lingüística bàsica (bics): el llenguatge que permet comunicar-se en una situació amb molt de context (aquí i ara) </li></ul><ul><li>Llenguatge acadèmic (Calp): llenguatge que permet fer activitats amb complexitat cognitiva, molt lligat a la llengua escrita. </li></ul>
  4. 4. Dos nivells de llenguatge
  5. 5. Progressió didàcitca
  6. 6. El docent com a model lingüístic <ul><li>Assegurar sempre la contextualització del missatge mitjançant gestos i suports visuals (imatges, objectes, esquemes, gràfics...) </li></ul><ul><li>Adaptar el ritme de la parla i fer pauses en el discurs. </li></ul><ul><li>Repetir el missatge, quan calgui, amb naturalitat. </li></ul><ul><li>Tenir cura de la pronúncia i exagerar lleugerament l’entonació. </li></ul><ul><li>Simplificar el vocabulari: </li></ul><ul><ul><li>Triar el lèxic més comú i d’interpretació única; </li></ul></ul><ul><ul><li>Evitar l’ús de paraules i estructures sinònimes; </li></ul></ul><ul><ul><li>Utilitzar antònims per a definir conceptes </li></ul></ul>
  7. 7. <ul><li>Simplificar la gramàtica: </li></ul><ul><ul><li>Frases breus però completes (no telegràfiques) i d’estructura senzilla: Subj + V + Compl </li></ul></ul><ul><ul><li>Evitar temps compostos i frases subordinades </li></ul></ul><ul><li>Modificar el discurs: </li></ul><ul><ul><li>Tematitzar més: explicitar el tòpic amb reiteració. En aquesta casa, hi ha molts animals </li></ul></ul><ul><ul><li>Fer ús de la descomposició temàtica El diumenge vas anar a la fira, oi? Quants diners et vas gastar a la fira? </li></ul></ul><ul><ul><li>Evitar els mecanismes anafòrics </li></ul></ul><ul><ul><li>Estructurar el discurs de manera lògica i seqüencial. Més presència de nexes i marcadors: ara, més tard, primer... </li></ul></ul>
  8. 8. El docent com a interlocutor <ul><li>Tendir gradualment cap a un estil de conversa no directiu: </li></ul><ul><ul><li>L’estructura de torns oberts, afavoreixen les estratègies de feedback (correccions, reformulacions i expansions) que augmenten les possibilitats d’aprenentatge. </li></ul></ul><ul><ul><li>Recollir en tot o en part la darrera intervenció de l’alumne com a partida del proper tema: repetir, ampliar, reformular, i corregir el missatge de l’aprenent. </li></ul></ul><ul><ul><li>Donar el temps necessari per a la resposta de l’alumne. </li></ul></ul><ul><ul><li>Progressar des de preguntes tancades cap a torns més oberts. </li></ul></ul>
  9. 9. <ul><li>Animar a que l’alumne faci repeticions i memoritzacions de paraules i enunciats de l’adult. </li></ul><ul><li>Elaborar enunciats que permeten a l’alumnat fer encadenaments conjunts de la frase. </li></ul><ul><li>Proposar temes de conversa relacionats amb els interessos i les necessitats de l’alumnat. </li></ul><ul><li>Ensenyar ben aviat expressions de control de la conversa i d’adquisició de nous coneixements; No ho entenc, pots repetir?, Què vol dir això? Con es diu...? </li></ul>
  10. 10. El docent com a dinamitzador <ul><li>Anticipar el tema de conversa i facilitar la informació </li></ul><ul><li>Regular la intervenció i la interrelació dels companys. </li></ul><ul><li>Facilitar la participació de tot l’alumnat amb preguntes més o menys obertes. </li></ul><ul><li>Reconèixer els encerts. </li></ul>
  11. 11. El docent com a corrector <ul><li>Fer repeticions en forma d’assentiment que suposin una extensió: He terminat. Sí, has acabat la feina i l’has fet molt be. </li></ul><ul><li>Fer expansions en forma d’assentiment: La sabata. Vols que et cordi la sabata? </li></ul><ul><li>Fer repeticions que suposin una incorporació: Un llop malo. Llavors va arribar un llop molt dolent i... </li></ul><ul><li>Fer preguntes d’elecció: pescat. Porta peix o carn? </li></ul><ul><li>Indicar una resposta incorrecta. </li></ul>
  12. 12. Seqüència didàctica <ul><li>Contextualització : per què, per a què, i jo quin paper jugo, i els altres, i què farem. </li></ul><ul><li>Modelatge o pràctica compartida : El docent presenta el llenguatge específic de la sessió amb un exemple o model. </li></ul><ul><li>Pràctica guiada o possibilitadora : el docent fa que l’alumnat practiqui el llenguatge presentat de manera molt pautada. </li></ul><ul><li>Pràctica comunicativa : l’alumnat participa en una activitat menys pautada en què ha de fer servir el llenguatge introduït en aquesta i en altres sessions. </li></ul><ul><li>Contextualització o reflexió : Acabament, què hem après, reflexió metalingüística o emocional.... </li></ul>

×