Els hàbits lectors dels adolescents

3,228 views

Published on

Published in: Education, Technology
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
3,228
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,672
Actions
Shares
0
Downloads
35
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Els hàbits lectors dels adolescents

  1. 1. Els hàbits lectors dels adolescents Efectes de les actuacions escolars en les pràctiques de lectura Mireia Manresa Potrony 10 de setembre de 2009 Direcció: Teresa Colomer
  2. 2. estudis treball de recerca 2004
  3. 3. estudis
  4. 4. estudis heterogenis
  5. 5. estudis heterogenis estancs
  6. 6. estudis heterogenis estancs aplegar Marc previ interpretar
  7. 7. treball de recerca 2004 campanya municipal de promoció de la lectura
  8. 8. llibres llegits autopercepció
  9. 9. llibres llegits programació de l’escola
  10. 10. una bona manera d'analitzar què llegeixen els joves durant tres cursos escolars era basar-nos en els llibres llegits i no en el temps que els joves diguessin que dediquen a la lectura setmanalment o diàriament
  11. 11. recerca sociològica
  12. 12. ➡ es basa en els fets recerca sociològica
  13. 13. ➡ es basa en els fets recerca sociològica ➡ és longitudinal
  14. 14. ➡ es basa en els fets recerca sociològica ➡ és longitudinal ➡ distingeix entre la lectura personal i la lectura escolar
  15. 15. efectes d’una acció recerca educativa educativa en els hàbits lectors
  16. 16. marc previ implicacions escolars disseny d’un projecte de lectura recerca empírica
  17. 17. Marc previ Recerca empírica Establir antecedents significatius Descriure la configuració i sobre els hàbits lectors dels joves a l’evolució dels hàbits lectors d’un través dels resultats de diferents grup de vuitanta adolescents durant recerques sobre aquests hàbits en els seus tres primers anys a la diferents contextos geogràfics. Establir algunes implicacions, en forma de secundària obligatòria. línies programàtiques, dels resultats sobre Establir antecedents significatius hàbits per a la planificació de les obres sobre la influència que aquests completes a la secundària hàbits reben de l’entorn (familiar i escolar) segons els resultats de la recerca en diferents contextos Descriure els efectes que poden geogràfics. tenir certes actuacions escolars de promoció de la lectura en l’evolució dels hàbits lectors d’aquests joves.
  18. 18. Estudis: ➡ establir índexs de lectura ➡ establir tipologia d’obres preferides ➡ establir modalitat d’adquisició de textos ➡ establir influències de tria
  19. 19. Hàbit lector Quantitat Tipologia Valoració
  20. 20. Del lector De l’escola Documentació i Mostra Documentació i entrevistes segons intervenció escolar: entrevistes àmbit de les modalitats de ✓Diari de lectura (LEO, lectura ✓Llista de textos LEC, LP) programats (LEO, LEC, LP) ✓Fitxes valoratives de ✓Organització de les lectures complementàries Grups de control: Grup de contrast lectures ✓Qüestionaris •Grup lector (A) (C) ✓Ús de les obres a l’aula •Grup poc lector (B) ✓Entrevistes segons ✓Qüestionaris tipologies de lectors Eix temporal Canvis pràctiques lectores 1r, 2n, 3r d’ESO Canvis actuacions escolars Evolució
  21. 21. Documentació i entrevistes ✓Diari de lectura (LEO, LEC, LP) ✓Fitxes valoratives de lectures complementàries ✓Qüestionaris ✓Entrevistes segons tipologies de lectors
  22. 22. Documentació i entrevistes ✓Diari de lectura (LEO, LEC, LP) ✓Fitxes valoratives de lectures complementàries ✓Qüestionaris ✓Entrevistes segons tipologies de lectors
  23. 23. Categoritzacions: •Lector: trets sociobiogràfics (edat, sexe, nivell sociocultural familiar) •Text: ✓gènere ✓cronologia de les obres ✓destinatari de les obres ✓paràmetres de mercat
  24. 24. Comentaris valoratius: segons  l’aproximació al text com a artifici literari •Nivell 1, experiencial: •Identificatiu-emocional •Pràctic VQ •Pràctic Ac •Nivell 2, intermedi: •Argumental •Intuïtiu •Nivell 3, textual: • Literari •Analític
  25. 25. Com són i com evolucionen els hàbits lectors personals dels joves?
  26. 26. •Descriure els hàbits personals de lectura dels joves de la mostra en les seves tres dimensions principals: ✓quantitat de llibres ✓tipus de textos ✓tipus de valoració en fan •Establir els tipus de lectors adolescents segons la quantitat de lectura segons els tipus de llibres que llegeixen i el tipus de valoració que en feien •Establir evolucions
  27. 27. extrema vulnerabilitat, feblesa, inseguretat i inestabilitat del lector juvenil quant als seus hàbits personals de lectura
  28. 28. Baixada de la lectura: la dependència escolar 1r ESO 2n ESO 3r ESO 90,0% 86% 67,5% 64% 55% 45,0% 22,5% 0%
  29. 29. Evolució dels tipus de lectors 1r ESO 2n ESO 3r ESO forts no lectors 10,0% 50,0% 45,0% 7,5% 37,5% 37,0% 5,0% 5,5% 25,0% 2,5% 12,5% 14,0% 1,6% 0% 0%
  30. 30. Evolució de sexes nois noies 5,00% 3,75% 3,4% 2,50% 2,4% 2,3% 1,8% 1,7% 1,25% 1,1% 0% Primer Segon Tercer
  31. 31. Origen sociocultural familiar Alt Baix 80% 73,0% 60% 65,0% 40% 20% 25,0% 12,2% 10,0% 9,4% 0% 2,7% Lectors forts Estàndards Febles No lectors
  32. 32. Lector sòlid • llegeix una quantitat alta de llibres de manera continuada • els textos que llegeix són diversos quant a diferents paràmetres (gèneres, temàtiques, graus de complexitat, escrits en diferents èpoques i contextos culturals, etc.) • sap valorar el que llegeix (parlar o referir-se a les seves lectures) perquè ho sap comparar, contextualitzar i conceptualitzar
  33. 33. Hàbit lector Quantitat Constància Tipologia Valoració Diversitat Textualitat
  34. 34. Constància? 40% 39,7% 30% 20% 23,2% 20,5% 10% 8,2% 8,2% 0% Excel·lents Forts Estàndard Febles Molt febles
  35. 35. Constància? •5 llibres de lectura personal a l’any 40% 39,7% 30% 20% 23,2% 20,5% 10% 8,2% 8,2% 0% Excel·lents Forts Estàndard Febles Molt febles
  36. 36. Constància? •5 llibres de lectura personal a l’any •per arribar a la xifra de 9 llibres llegits per curs 40% 39,7% 30% 20% 23,2% 20,5% 10% 8,2% 8,2% 0% Excel·lents Forts Estàndard Febles Molt febles
  37. 37. Constància? •5 llibres de lectura personal a l’any •per arribar a la xifra de 9 llibres llegits per curs •lectors forts 40% 39,7% 30% 20% 23,2% 20,5% 10% 8,2% 8,2% 0% Excel·lents Forts Estàndard Febles Molt febles
  38. 38. Constància? •5 llibres de lectura personal a l’any •per arribar a la xifra de 9 llibres llegits per curs •lectors forts 40% 39,7% 30% 20% 23,2% 20,5% 10% 8,2% 8,2% 0% Excel·lents Forts Estàndard Febles Molt febles només un 16,4% dels joves
  39. 39. Diversitat? 40% 54% 6% Internacionals Locals Altres
  40. 40. Diversitat? •crosses socials 40% 54% 6% Internacionals Locals Altres
  41. 41. Diversitat? •crosses socials •no tenen gustos propis sinó apropiats de l’entorn 40% 54% 6% Internacionals Locals Altres
  42. 42. Diversitat? •crosses socials •no tenen gustos propis sinó apropiats de l’entorn •popularitat social dels textos 40% 54% 6% Internacionals Locals Altres
  43. 43. Diversitat? •crosses socials •no tenen gustos propis sinó apropiats de l’entorn •popularitat social dels textos 40% 54% 6% Internacionals Locals Altres només un 15% dels joves
  44. 44. Diversitat de gèneres? tan sols una petita part dels joves llegeixen llibres que pertanyen a diferents gèneres (quatre o més, diversitat alta) 3% 5% 5% 31% 18% 39% realisme fantasia aventures policíacs CF terror
  45. 45. Diversitat de gèneres? tan sols una petita part dels joves llegeixen llibres que pertanyen a diferents gèneres (quatre o més, diversitat alta) 3% 5% 5% 31% 18% 39% realisme fantasia aventures policíacs CF terror només un 13% dels alumnes de la mostra
  46. 46. Seguiment de sagues 1r ESO 2n ESO 3r ESO 50,0% 44% 37,5% 39% 25,0% 20% 12,5% 0%
  47. 47. Seguiment de sagues •força mediàtica d’aquests títols 1r ESO 2n ESO 3r ESO 50,0% 44% 37,5% 39% 25,0% 20% 12,5% 0%
  48. 48. Seguiment de sagues •força mediàtica d’aquests títols •comoditat que suposa llegir productes coneguts 1r ESO 2n ESO 3r ESO 50,0% 44% 37,5% 39% 25,0% 20% 12,5% 0%
  49. 49. Seguiment de sagues •força mediàtica d’aquests títols •comoditat que suposa llegir productes coneguts •fan que els joves se sentin lectors competents 1r ESO 2n ESO 3r ESO 50,0% 44% 37,5% 39% 25,0% 20% 12,5% 0%
  50. 50. •un 70% s’encasellen en llibres molt coneguts •un 87% s’encasellen en llibres actuals •un 90% s’encasellen en un o dos gèneres
  51. 51. la meitat dels lectors constants s’encasellen en tipus de llibres molt similars. Aquesta situació fa que no evolucionin en la seva experiència de lectura perquè no poden contrastar diferents productes.
  52. 52. Textualitat? N. experencial N. intermedi N. textual 50,0% 49,5% 37,5% 25,0% 28,3% 22,2% 12,5% 0%
  53. 53. Textualitat? El discurs que els joves formulen sobre els textos per articular una opinió sobre el que han llegit se centra essencialment en la relació entre els textos i l’experiència quotidiana del lector (49,5%) N. experencial N. intermedi N. textual 50,0% 49,5% 37,5% 25,0% 28,3% 22,2% 12,5% 0%
  54. 54. Textualitat? El discurs que els joves formulen sobre els textos per articular una opinió sobre el que han llegit se centra essencialment en la relació entre els textos i l’experiència quotidiana del lector (49,5%) N. experencial N. intermedi N. textual 50,0% 49,5% 37,5% 25,0% 28,3% 22,2% 12,5% 0% Només un 22,2% dels arguments se situen en el nivell textual
  55. 55. Nivell textual Literari Analític 20% 19,2% 15% 10% 5% 3,0% 0% Només un 3% són arguments analítics
  56. 56. Patrons evolutius lectors estables lectors a la baixa lectors a l’alça 50,0% 50,0% 37,5% 38,5% 25,0% 12,5% 11,5% 0% • La meitat dels joves disminueixen la lectura amb el pas del temps • de l’altra meitat, la majoria es mantenen estables • i només una minoria augmenta el volum de llibres llegits com a lectura personal (un 11,5%)
  57. 57. Lectors estables estàndards febles molt febles no lectors 15,00% 13,5% 11,25% 11,6% 7,50% 5,7% 3,75% 4,8% 0%
  58. 58. Lectors a la baixa d’excel·lent a feble de fort a estàndard d’estàndard a molt feble de feble a molt feble de molt feble a no lector d’excel·lent i fort a no lector d’estàndard a no lector de feble a no lector 20% 17,0% 15% 14,0% 12,5% 10% 5% 1,9% 1,9% 1,9% 1,9% 1,9% 0%
  59. 59. Lectors a l’alça de molt feble a feble de no lector a molt feble 5,7% 5,7% 4,8% 3,8% 1,9% 0%
  60. 60. Però, en quina mesura l’escola pot incidir en els hàbits?
  61. 61. projecte d'extensió de la lectura
  62. 62. dos grups de control i un grup de contrast
  63. 63. efectes que produïa aquest projecte de lectura en els hàbits lectors dels joves
  64. 64. augmentar els hàbits de lectura de textos literaris dels joves de la mostra
  65. 65. augmentar la diversitat d'obres llegides i millorar la capacitat de formular valoracions sobre els textos
  66. 66. ampliar l'oferta de llibres a l'abast dels joves
  67. 67. Relació entre les línies programàtiques establertes i el projecte de lectura programat Espais de Combinació de Atenció a les Escolarització conversa sobre Ampliació de modalitats Atenció als habilitats dels textos textos: les maneres de diferents de perfils lectores populars llegits recomanar llegir lectura prèvies pels joves textos diversos Recomanació o Adaptació al rebuig dels Podien ritme  i als textos llegits, proposar reflexió sobre gustos de cada Segons la tria Oferta de oralment llibres el que s’ha lector i dels textos: lectura a més a davant els personals i la llegit a partir possibilitat de s’adaptava al més de la companys; a selecció dels de l’exercici de cobrir les nivell de lectura mesura que textos de recomanar als necessitats de lectura dels obligatòria. coincidien en l’oferta atenia a companys les cada perfil. alumnes. els títols llegits aquest criteri, lectures. s’establia parcialment. conversa.
  68. 68. Triar els llibres i llegir de manera autònoma
  69. 69. Compartir els textos llegits: contagiar
  70. 70. L’incentiu (motivació extrínseca)
  71. 71. Alguns problemes: elements millorables
  72. 72. Variacions del projecte: més extens i menys proper
  73. 73. efectes
  74. 74. De l'oferta a la demanda Llibres llegits en un curs. Primer ESO Grup A (control) Grup B (control) Grup C (contrast) 400 300 324 250 200 184 100 0 13 12 7 1r ESO Mitjana per alumne
  75. 75. Diferències control/contrast (LEC, LEO, LP). Primer d’ESO Grup A (control) Grup C (contrast) 90,0% 88% 67,5% 45,0% 48% 22,5% 28% 24% 8% 0% 4% Excel·lents Forts Estàndard Febles No lectors
  76. 76. No lectors 1r 2n 3r A 20 18,3 36,5 B 9,5 77,8 53,4 C 8 19 47,8
  77. 77. Altres efectes Lector Trimestres LP LEC Sara 1 1 1 2 0 2 3 0 3 Adrià 1 0 1 2 0 1 3 0 2 Clara 1 0 2 2 0 0 3 1 2
  78. 78. Altres efectes •Fa que molts joves tinguin contacte (continuat) amb els textos literaris: Lector Trimestres LP LEC Sara 1 1 1 2 0 2 3 0 3 Adrià 1 0 1 2 0 1 3 0 2 Clara 1 0 2 2 0 0 3 1 2
  79. 79. el fet que augmenti el nombre de llibres llegits provoca que un major nombre de joves tingui la lectura com una activitat constant però això afecta de diferent manera els diferents tipus de lectors
  80. 80. el fet que augmenti el nombre de llibres llegits provoca que un major nombre de joves tingui la lectura com una activitat constant però això afecta de diferent manera els diferents tipus de lectors •Excel·lents i forts: prevenció de l’abandó
  81. 81. el fet que augmenti el nombre de llibres llegits provoca que un major nombre de joves tingui la lectura com una activitat constant però això afecta de diferent manera els diferents tipus de lectors •Excel·lents i forts: prevenció de l’abandó •Estàndards: salva els moments en què no llegirien res més que la lectura obligatòria
  82. 82. el fet que augmenti el nombre de llibres llegits provoca que un major nombre de joves tingui la lectura com una activitat constant però això afecta de diferent manera els diferents tipus de lectors •Excel·lents i forts: prevenció de l’abandó •Estàndards: salva els moments en què no llegirien res més que la lectura obligatòria •Febles: cobreix uns mínims de lectura
  83. 83. Efectes compensadors Nivell 1 Nivell 3 80 100 80,0 100,0 60 75 66,8 40 50 41,6 40,0 40,0 33,4 42,8 20 25,0 25 28,6 28,6 20,0 20,0 16,6 16,6 20,0 0 4,0 0 4,0 E Fo M Fe NL E Fo M Fe NL Grup A Grup B Grup C
  84. 84. Efectes compensadors •Origen sociocultural Nivell 1 Nivell 3 80 100 80,0 100,0 60 75 66,8 40 50 41,6 40,0 40,0 33,4 42,8 20 25,0 25 28,6 28,6 20,0 20,0 16,6 16,6 20,0 0 4,0 0 4,0 E Fo M Fe NL E Fo M Fe NL Grup A Grup B Grup C
  85. 85. Efectes compensadors •Origen sociocultural •s’estableix una diferència entre els grups que tenien accés a més textos des de l’escola i el grup que no hi tenia accés; segons això podem afirmar que l’escola pot compensar diferents punts de partida sociofamiliars Nivell 1 Nivell 3 80 100 80,0 100,0 60 75 66,8 40 50 41,6 40,0 40,0 33,4 42,8 20 25,0 25 28,6 28,6 20,0 20,0 16,6 16,6 20,0 0 4,0 0 4,0 E Fo M Fe NL E Fo M Fe NL Grup A Grup B Grup C
  86. 86. Efectes en la diversitat Primer curs Excel·lents Segon curs Forts Tercer curs Estàndards 40 90,0% 84,6% 81,8% 30 32,8 67,5% 20 45,0% 10 22,5% 10,0 8,3 0 0% 4,6% 1er trimestre Título de categorías Título de categorías
  87. 87. I aquesta diversitat és un efecte de l'augment de l'oferta de lectura Grup de control A Excel·lents Forts Estàndards Febles 100% 100,0% 83,0% 75% 71,0% 50% 33,0% 33,0% 25% 25,0% 14,0% 17,0% 14,0% 8,3% 0% Alta Mitjana Baixa Nul·la Título de categorías
  88. 88. I aquesta diversitat és un efecte de l'augment de l'oferta de lectura Grup de contrast Excel·lents Forts Estàndards Febles 100% 100,0% 100,0% 75% 59,0% 50% 25% 31,0% 0% 4,5% 4,5% Alta Mitjana Baixa Nul·la Título de categorías
  89. 89. Compensacions i diversitat
  90. 90. Compensacions i diversitat La lectura escolar complementària provoca els canvis següents:
  91. 91. Compensacions i diversitat La lectura escolar complementària provoca els canvis següents: •Que els nois llegeixin llibres realistes. Un 77,7% dels nois llegeixen llibres realistes dins de la proposta escolar (recordem que en la seva tria personal només un 27% dels nois llegien realisme).
  92. 92. Compensacions i diversitat La lectura escolar complementària provoca els canvis següents: •Que els nois llegeixin llibres realistes. Un 77,7% dels nois llegeixen llibres realistes dins de la proposta escolar (recordem que en la seva tria personal només un 27% dels nois llegien realisme). •Que les noies llegeixin realisme diferent del que llegeixen fora de les aules. Un 74% de les noies llegeixen realisme dins de la proposta escolar (recordem que un 75% ho feia en el seu espai privat de lectura).
  93. 93. Efectes en la valoració S'estableix una frontera clara entre els grups de control i els de contrast Total nivell 1 Total nivell 2 Total nivell 3 60% 55,8% 45% 47,5% 30% 29,2% 22,9% 24,4% 19,8% 15% 0% Grups control Grup contrast Título de categorías
  94. 94. Evolucions i històries de lectors Perfils segons evolució i influència Tipus escolar (comportament lector) Sòlids Excel·lents Vulnerables Estables Forts Estabilitzats Enfortits Estàndard Salvats Perduts Febles Estancats
  95. 95. Evolucions i històries de lectors 4% 7% 9% 16% 4% 43% 14% 4% Sòlids Vulnerables Estables Estabilitzats Enfortits Salvats Perduts Estancats
  96. 96. Evolucions i històries de lectors 4% 7% •La lectura personal dels joves. 9% 16% 4% 43% 14% 4% Sòlids Vulnerables Estables Estabilitzats Enfortits Salvats Perduts Estancats
  97. 97. Evolucions i històries de lectors 4% 7% •La lectura personal dels joves. 9% 16% •El grau d’adhesió a la lectura 4% complementària escolar. 43% 14% 4% Sòlids Vulnerables Estables Estabilitzats Enfortits Salvats Perduts Estancats
  98. 98. Evolucions i històries de lectors 4% 7% •La lectura personal dels joves. 9% 16% •El grau d’adhesió a la lectura 4% complementària escolar. 43% 14% •L’evolució que segueixen durant els tres cursos en totes les modalitats de 4% lectura. Sòlids Vulnerables Estables Estabilitzats Enfortits Salvats Perduts Estancats
  99. 99. l’A a
  100. 100. Llegeix 26 ibres a primer, 17 a segon i 10 a tercer
  101. 101. Llegeix diversitat de gèneres i de nive s de complexitat: des de propostes de consum realistes per a jovenetes, a ibres actuls inscrits en la fantasia a ibres clà ics d'adults o poesia
  102. 102. Com l'A a, només un 5% de la població juvenil
  103. 103. La Maia
  104. 104. Llegeix 28 ibres a primer, 8 a segon i 4 a tercer
  105. 105. S'encase a en ibres juvenils realistes adreçats a les noies i de consum actuals, que diversifica quan egeix ibres a l'escola
  106. 106. Com e a, un 17% de la mostra
  107. 107. El Marc
  108. 108. Llegeix 3 ibres a primer, 0 a segon i 0 a tercer
  109. 109. Només egeix de l’oferta de lectura escolar
  110. 110. Com e , un 10% de la mostra
  111. 111. La cruïlla Llegeixen LP Ruptura 1r 2n 3r A 80% 81,7% 63,5% B 90,5% 22,2% 46,6% Dependència C 92% 81% 52,2%
  112. 112. Conclusions
  113. 113. Conèixer el lector per fonamentar la planificació de la lectura escola 1. El lector juvenil es presenta com un lector feble perquè no té assegurat un mínim bagatge de lectures, ni un mínim de diversitat i que aquesta feblesa no li permet ubicar i explicitar les característiques dels llibres que llegeix 2. Capacitat de la institució escolar per influir positivament en la millora dels hàbits lectors dels joves i per tant en la seva formació com a lectors (efectes de les actuacions escolars).
  114. 114. Línies obertes
  115. 115. Sobre el lector: • Estudis de casos de lectors febles i de lectors excel·lents en el moment en què es produeix la baixada de l’activitat lectora (segon d’ESO) per investigar a fons aquest procés de disminució de la lectura. • Aprofundiment en els gustos lectors dels joves en relació al tipus de lectors. • Concreció de les característiques dels textos que el lector juvenil aprecia especialment. • Recerques etnogràfiques sobre el factor social: seguiment de casos de lectors de context social baix. • Efectes de la lectura digital en els hàbits de lectura literària
  116. 116. Sobre els efectes d’una actuació escolar: • Efectes de l’aplicació continuada d’un programa de lectura. • Repercussió de les lectures obligatòries en el bagatge lector dels joves. • Efectes de la selecció dels textos en cada tipus de lector.  • Encaix entre la lectura obligatòria i la lectura complementària en els efectes produïts en els hàbits i en la formació del lector. • Implicacions: molts dels resultats d’aquesta recerca poden esdevenir un punt de partida, o si més no una fonamentació, per a la programació de la lectura a l’escola.
  117. 117. Agraïments

×