2. GUIÓ DE LA PRESENTACIÓ
1) Orígens i Historia.
2) Modalitats teatrals i tipologia.
3) Relació de tècniques i característiques.
4)Condicions i Situacions d’aplicació.
5)Punts Forts i Punts Febles.
6) Teatre de l’ Oprimit.
7) Bibliografia i Webgrafia.
4. ORÍGENS
TEATRO = ARTE
EL TEATRO SURGE CON LA SE SITUA EN LAS ANTIGUAS CEREMONIAS
NECESIDAD DE EXPRESAR ALGUN RITUALES EN LAS QUE SE
SENTIMIENTO A TRAVES DE UN REPRESENTABAN ESCENAS SIMPLES
MEDIO DISTINTO DEL LENGUAJE VINCULADAS A LA RELACION DEL SER
CONVENCIONAL. HUMANO Y SUS DIOSES
5. GRECIA
TRAGEDIA COMEDIA
MIMICA / FARSA
• Los dioses van quedando a un lado y se
empiezan a escenificar los hombres y sus
conflictos
6. • TEATRO ROMANO TEATRO ORIENTAL
TENIA EL ORIGEN EN LAS
EL TETATRO ROMANO TUVO LA
INFLUENCIA DEL TATRO GRIEGO . CEREMONIAS DE LOS RITUALES
PREDOMINARON: PERO SOBRE TODO EN LAS
-EL CIRCO DANZAS QUE PROVENIAN DE
- EL TEATRO LA INDIA. SE CENTRABA EN EL
MOVIMIENTO.
EDAD MODERNA
TEATRO MEDIEVAL NATURALISTAS, VIDA EN
ERA UN TEATRO DE CALLE, MOVIMIENTO, RECUPERACION
FESTIVO Y LUDICO. DE LA REALIDAD,. SURGE LA
-LITURGICO REGLAMENTACION TEATRAL:
-RELIGIOSO -ACCION
-PROFANO -ESPACIO
- TIEMPO
7. SIGLO XVIII
SIGUIO MODELOS ANTERIORES, REFORMA DE LA COMEDIA, ABANDONO DE LA
VULGARIDAD, Y SE INSPIRA EN PERSONAJES DE LA VIDA REAL. SE DESARROLLA EL
DRAMA. LA ESCENOGRAFIA SE CONVIERTE EN MAS NATURALISTA Y EL TEATRO
DEJA DE ESTAR RESERVADO PARA CLASES ALTAS.
SIGLO XIX
EN ROMA SURGE EL MELODRAMA (SENTIMENTALISMO, DRAMATISMO,
EXALTACION DE LA NATURALEZA…)
SIGLO XX
SURGE EL TEATRO MODERNO (ENFASIS AL NATURALISMO, DESCRIPCION
MINUCIOSA DE LA REALIDAD, VESTUARIO, DECORADOS…) LA INTERPRETACION
SE CONVIERTE VERAZ COMO EN LA VIDA REAL Y EL DIRECTOR COBRA
PROTAGONIMO.
8. TEATRO EN ESPAÑA
• PRINCIPIOS DEL XI ASTA EL XV
•. EN LA EDAD MEDIA : REPRESENTACIONES DE
CARÁCTER RELIGIOSO Y PROFANO
•TREATRO POPULAR, COMICO.
• FARANDULA, GARNACHA, COMPAÑÍA…
• LOPE DE VEGA, CALDERON DE LA BARCA
9. HISTÒRIA
S. XVI
• Búsqueda i convivència de diverses
tendències:
- Dramatúrgia religiosa (Gil Vicente).
- El classisme (Juan de la Cueva).
- Els italianitzats (Juan del Encina).
- Tradició Nacionalista (Juan de la Cueva).
La Celestina de Fernando Rojas
10. HISTÒRIA
S. XVII: El segle d’or
• Representació pública.
• Cervantes i Lope de Vega.
La Il·lustració:
• El teatre com a producte.
• Moviment de reforma dels teatres a Madrid.
• Comèdies de teatre i comèdies de màgia.
El Romanticisme:
• Temàtica: Amor, amor impossible i platònic.
• Barreja (tràgic i còmic, prosa i vers).
• Real Conservatori de Música (1830
11. HISTÒRIA
S.XX:
• Obres que complaïen les expectatives del públic teatral burgès .
• Teatre de caràcter popular.
• Teatre avantguardista.
• Guerra civil.
• Finals de la dècada de 1950.
• 1960
- Rebuig del realisme i interès experimentalista.
- Noves formes del teatre
- Vocació de resistència antifranquista i actitud de recerca de
concepcions escèniques i tècniques interpretatives.
- Grups teatrals com Tábano, TEI i Goliardos, van contribuir a
dinamitzar la vida teatral espanyola a les acaballes del franquisme.
- Universitats, Centres Culturals i Col-legis majors.
- José Ruibal, Francisco Neva o Fernando Arrabel.
12. Comèdia Drama Pas
Tragèdia Tragicomèdia
Farsa Monòleg
Modalitats
Teatrals
Gènere noi
Entremès
Acte
Sarsuela Sainet Òpera: Vodevil sacramental
13. Pantomima
T
Teatre d'ombres
I
Teatre de titelles i P
marionetes
O
Teatre negre
L
O
Teatre de carrer G
I
Teatre kabuki
japonès
A
14. RELACIÓ DE TÈCNIQUES I CARACTERÍSTIQUES
TÈCNIQUES CARACTERISTIQUES
Jocs de desinhibició Conjunt de tècniques que pretenen eliminar o
reduir bloquejos, ansietats o inhibicions
derivades de situacions grupals.
Jocs rítmics Jocs o exercicis basats en l’expressió corporal i
el ritme que tenen com objectiu la conjunció
harmònica de so i moviment.
Tècniques de relaxació Tècniques que tenen com a objectiu arribar a
un estat de relaxació.
Pretén potenciar altres vies d’expressió a través
Tècniques d’estimulació sensorial i exploració dels sentits.
física
Busca facilitar i estimular el descobriment,
exploració i experimentació del jo, amb la
Tècniques d’articulació, dicció i veu finalitat de trobar aquelles formes que millor
s’ajusten a la pròpia interacció expressiva i
comunicativa amb el món.
15. TÈCNIQUES CARACTERISTIQUES
Relació de Tècniques i característiques
Tècniques d’expressió corporal Permet prendre consciencia del propi cos, de les
seves limitacions i possibilitats. Afavoreix una
concepció integral de la persona al eliminar la
frontera entre cos i ment.
La improvisació La improvisació dramàtica es basa en posar en joc
tots els recursos expressius davant d’una situació
inesperada o bé per produir una situació no
premeditada.
La dramatització Pretén dotar a les persones d’instruments idonis per
poder explorar, investigar i experimentar els propis
recursos expressius i comunicatius, facilitant una
millor interrelació personal i ampliant i enriquint la
pròpia visió del món i la realitat.
El psicodrama Consisteix en la representació per el propi
protagonista, ajudat d’unes persones que juguen
papers que ell ha marcat i davant del terapeuta i del
públic, d’una escena, una situació o un problema
que li ha succeït en la seva vida.
El sociodrama És un procediment d’aprenentatge que pretén
clarificar i resoldre els problemes grupals possibilita
la actualització d’un conflicte grupal de forma que
els membres ho puguin veure, discutir i analitzar.
16. Les tècniques teatrals i en general qualsevol
tècnica ha d’estar molt lligada al context en
que es desenvoluparà. Una tècnica sempre ha
de ser reformulada i adaptada a nous
Context contextos. S’han de tenir en compte les Participants
problemàtiques socials, les cultures...
És important tenir en compte s’han de tenir en compte les
quins materials necessitem i característiques individuals de
amb quina finalitatTambé és CONDICIONS cada participant o del grup en
necessari que els participants D’APLICACIÓ concret. Quines són les
gaudeixin dels recursos relacions personals entre ells,
necessaris per a dur a terme si es coneixien prèviament o
allò que els demanem, o la no, l’edat, la maduresa, quins
tècnica no serà satisfactòria. són els seus interessos i
preferències.
Hem de procurar que l’entorn
Materials sigui favorable al nostre objectiu.
Un lloc càlid i acollidor on els Entorn
participants es puguin sentir
agust
17. SITUACIONS D’APLICACIÓ
• Formació i educació per a la presa de consciència, el desenvolupament, el respecte al
medi ambient i el canvi social.
• Iniciar, promoure, organitzar o oferir serveis de caràcter creatiu, artístic, cultural i
turístic.
• Empoderament de persones i col·lectius i millora de la qualitat de vida de les
comunitats a través del teatre.
• Recolzar, revitalitzar, afavorir la comprensió, educar i enriquir l’herència, la tradició i la
cultura de les comunitats.
• Formació i capacitació pedagògica i teatral de persones i grups teatrals i/o de formació.
• Educar divertint.
• Conèixer el teatre i les pràctiques i experiències teatrals (teatre de conscientització,
teatre d’intervenció, de resistència, de l’oprimit...)
• Teatre d’educació per a la salut i al servei de la prevenció.
• Iniciar, promoure, i organitzar manifestacions culturals entre artistes i persones amb
handicaps o discapacitats per contribuir a la seva integració socioprofessional.
18. PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
Flexibilitat
Treball i millora de l’afectivitat i les Molt poc teòriques
emocions Necessiten adaptació al context
Permet recrear situacions de la vida Manca de rigidesa, imprevistos
real Requereix molta preparació prèvia
Desinhibició per part dels dinamitzadors per poder
Aprenentatge de forma implícita realitzar un bon anàlisi de la dinàmica
Molt comunicativa, també en Possible reticència o negació a la
l’àmbit no verbal, obre oportunitats a participació
persones que no tenen tantes Els participants poden mostrar-se
habilitats verbals cohibits i no expressar-se lliurement
Dona perspectives diferents per Les situacions recreades poden
trobar solucions a diferents situacions resultar molt distants de la realitat.
Facilita la relació i el coneixement
entre els participants
Millora el coneixement d’un mateix
Dona veu per poder defensar opinions
19. “El teatro es vida, y la vida es teatro”
Augusto Boal
20. TEATRE DE L’OPRIMIT
Bertolt Brecht – Teatre
P.Freire – Pedagogia de
l’Oprimit
Èpic
Augusto Boal : El teatre de l’Oprimit
El Teatre de l’Oprimit és un mètode sistematitzat pel dramaturg Augusto
Boal als anys 60, al Brasil. A partir del seu conjunt de jocs teatrals i
tècniques pretén analitzar determinades situacions (en clau d’opressor –
oprimits) i transformar-les
21. COS….
sensible, sexuat, emotiu,racional, mòvil
“El ser humano puede verse en el
acto de ver, de obrar, de sentir, de
pensar. Puede sentirse sintiendo,
verse viendo y pensarse
pensando…
¡Ser humano, es ser teatro!”
(A.Boal)
TEATRE…
artístic, educatiu, polític – social,
terapèutic
22. Amb el poli al cap…
O
O
P
P
R
R
I
E
M
S
I
O
D
R
E
S
S
23. TÈCNIQUES DEL T.O
TEATRE IMATGE
TEATRE FÒRUM
TEATRE INVISIBLE
ALTRES TÈCNIQUES DE T.O
24. TEATRE IMATGE
Construcció d’imatges estàtiques que
representin situacions d’opressió, normalment
experimentades pels propis actors i actrius.
Pros Contras
Simplicitat. No requereix Opressió comú
material
Riquessa i varietat Temps
interpretacions
Utilització llenguatge corporal
25. TEATRE FÒRUM
Tècnica més complexa.
- Presentació al públic d’una situació conflictiva (social,
política...) en clau opressor - oprimit
- Transformació del públic ESPECTACTORS
- Solució conflicte. Recerca col·lectiva
PROS CONTRAS
Visibilització conflictes Receptivitat públic
Participació activa. Centrat en Participació
solucions
Empoderament públic – actor/ Requereix molta preparació
oprimit pels organitzadors
26. TEATRE INVISIBLE
Es realitza a un lloc públic sense que els espectadors
tinguin consciència de que estan presenciant una
obra teatral. Caràcter provocatiu de l’acció.
PROS CONTRAS
Originalitat Acceptació / rebuig acció
Vivencialitat de l’espectactor Desconeixement
Impacte amb la realitat Legals
27. ALTRES TÈCNIQUES DE T.O
JOCS DE L’OPRIMIT TEATRE DIARI
ARCO IRIS DEL DESEO
EDUCACIÓ ESTÈTICA TEATRE LEGISLATIU
30. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
TEORIA GENERAL:
• Freire, P. (1969). La educación como práctica de la libertad (12ª edició). Madrid: Siglo XXI
• CARIDE, J.A. ; VIEITES, M.F. (Coord.) (2006) De la educación social a la animación teatral. Gijón :Trea S.L.
• Brecht, B. (1990)Teatro Completo. Alianza Editorial. Madrid
• Úcar, X (marzo 2000). Teoría y práctica de la animación teatral como modalidad de la educación no formal.
HISTÒRIA I ORÍGENS DEL TEATRE:
• Pandofi, V., Fuster, J. (2001) Història del teatre. Diputació de Barcelona, Institut de teatre.
• http://artsesceniquesalbatxinstfcasablancas.blogspot.com.es/2011/04/historia-del-teatre.html
• http://educasitios.educ.ar/grupo1018/?q=node/56
• http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_del_teatro
31. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
TÈCNIQUES TEATRALS:
• Úcar, X. (1991). Animació sociocultural i teatre :Avaluació de la intervenció sociocultural amb tècniques i
elements teatrals
• http://www.slideshare.net/MOQUICA/origenes-del-teatro-espaol#btnNext
• http://www.euskonews.com/0131zbk/gaia13106es.html
TEATRE DE L’OPRIMIT I LA OPRIMIDA
• Boal, A. (2002) Juegos para actores y no actores. Barcelona. Alba editorial
• Boal, A. (2004). El arco iris del deseo. Barcelona: Alba editorial
• Mensaje del Día Mundial del Teatro 2009. Boal, Augusto. Revista Artezblai. 3 marzo 2009.
http://www.artezblai.com/artezblai/mensaje-del-dia-mundial-del-teatro-2009-por-augusto-boal.html
• Augusto Boal. El teatro más allá de Brecht. Vicente Hernando, César de. Periódico Diagonal. Número 103.
1 junio 2009. http://www.diagonalperiodico.net/Augusto-Boal-El-teatro-mas-alla-de.htm
• Grup de Teatre del Oprimit Teatraviesas: http://teatraviesas.blogspot.com.es/
• Associació l’Aranya Creació: http://www.laranyacreacio.net/
32. "El arte no es un espejo para reflejar
la realidad, sino un martillo para
darle forma.“
(Bertolt Brecht)
33. Situació Teatre Imatge:
Tercer curs del Grau d’Educació Social a la Universitat. Comencen una
assignatura al inici del curs. El professor sembla una mica estricte, però
conforme passen els dies s’observa com el docent contesta als alumnes
faltant al respecte, cridant, ridiculitzant al discent... Un alumne sol es
dirigeix al despatx a parlar amb ell, però el professor no l’escolta i
l’amenaça tot dient que: “és ell qui avaluarà a final del semestre”, de tal
manera que, a les classes, es continua en la mateixa dinàmica....
35. Benviguts i Benvigudes
Objectius:
• Que els participants disminueixin el seu grau de vergonya vers
el teatre i el grup.
• Que els participants s’iniciïn en els jocs teatrals.
• Que els participants puguin reconèixer a través de la
interpretació diferents emocions i sentiments.
• Que els participants es relacionin amb la resta de membres
del grup.
36. El riure prohibit
Objectius:
• Que els participants disminueixin el seu grau de vergonya vers als
companys i companyes.
• Que els participants s’iniciïn en els jocs teatrals.
• Que els participants experimentin contacte visual amb un altre
persona.
• Que els participants explorin la seva capacitat per fer riure a un
altre persona.
37. Imatge universitària
Objectius:
• Que els participants coneguin en primera persona
algunes tècniques del Teatre del oprimit (teatre imatge i
teatre fòrum)
• Que els participants visualitzin una relació opressiva.
• Que els participants treballin col·lectivament per a la
recerca d’una solució.
