Informe Anual sobre la Indústria a Catalunya 2011

939 views

Published on

Informe anual sobre la indústria a Catalunya realitzat pel Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, corresponent a l'any 2011.

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
939
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Informe Anual sobre la Indústria a Catalunya 2011

  1. 1. 2011 2011 Informe anual sobre la indústria a CatalunyaInforme anual sobre la indústria a Catalunya
  2. 2. 2011 2011 Informe anual sobre la indústria a CatalunyaInforme anual sobre la indústria a Catalunya
  3. 3. 2011 Informe anual sobre la indústria a Catalunya
  4. 4. © Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióDirecció General d’IndústriaPasseig de Gràcia, 12908008 BarcelonaTel. 93 476 72 00http://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio/Equip de treball:Raül Blanco Díaz (coordinador)Montserrat Álvarez CardeñosaCristina Amarelo LópezAnna Belmonte RodríguezLaia Castany TeixidorPatricia Crespo SogasAmal Elasri EjjaberiVíctor Fabregat MuñozNatàlia Ortega GómezCarme Poveda MartínezAlba Sánchez NavasAnaís Tarragó GuarroNúria Teixidó TorrentXavier Amores i BravoAquest informe ha comptat amb el suportd’ACC1ÓConsell de redacció:Joan Miquel Hernández GascónJordi Fontrodona FrancolíRaül Blanco DíazCoordinador de l’edició:Xavier Cuchí BurgosPrimera edició: 200 exemplarsBarcelona, juny del 2012Disseny, maquetació, correcció lingüísticai impressió:www.cege.esD. L.: B-19280-2012ISSN: 2013-7486 (versió digital)
  5. 5. 2011 Informe anual sobre la indústria a Catalunya
  6. 6. Índex1. Evolució econòmica internacional, d’Espanya i de Catalunya 7 1.1. Economia internacional 9 1.2. Economia espanyola 9 1.3. Economia catalana 102. Evolució general de la indústria catalana el 2011 11 2.1. PIB industrial 13 2.2. Producció industrial 14 2.3. Clima industrial 15 2.4. Inversió industrial 16 2.5. Preus industrials 17 2.6. Ocupació industrial 18 2.7. Comerç exterior 20 2.8. Inversió estrangera 22 2.9. Inversió a l’estranger 233. Anàlisi sectorial 25 3.1. Alimentació i begudes 27 3.2. Tèxtil i confecció 43 3.3. Pell 51 3.4. Fusta i moble 60 3.5. Paper i cartró 72 3.6. Arts gràfiques 77 3.7. Química 84 3.8. Farmàcia i biotecnologia 97 3.9. Plàstics 109 3.10. Vidre 119 3.11. Sector del suro 129 3.12. Materials de construcció 136 3.13. Producció i primera transformació de metalls (ferris i no ferris) 150 3.14. Productes metàl·lics 162 3.15. Maquinària i equips mecànics 170 3.16. Maquinària i material elèctric 181 3.17. Tecnologies de la informació i les comunicacions 190 3.18. Vehicles de passatgers: turismes i tot terrenys 202 3.19. Vehicles comercials, industrials, autobusos i autocars 217 3.20. Altre material de transport 231 3.21. Sistemes i components per a l’automoció 242 3.22. Motocicletes i ciclomotors 252 3.23. Energia 260 3.24. Serveis tecnològics 269Agraïments 277 ÍNDEX 5
  7. 7. 1Evolució econòmica internacional,d’Espanya i de Catalunya
  8. 8. 1. Evolució econòmica internacional, Totes aquestes iniciatives van mostrar-se insuficients per evitar la tornada delsd’Espanya i de Catalunya números vermells al darrer trimestre a molts països membres. costos energètics. Per primer cop a les En conjunt, el PIB de la zona de l’euro va darreres dècades, el Japó va presentar1.1. Economia internacional dèficit comercial. Tot i la baixa taxa d’atur créixer l’1,5%, amb la qual cosa es desac- celerava el ritme de recuperació iniciatL’any 2011 es va alentir el creixement del (4,6%), menor fins i tot que la de l’any l’any 2010. La incertesa general regnant,PIB de l’economia mundial, amb una taxa anterior, l’economia va mostrar-se recessi- va en les seves diferents facetes, amb cai- sobretot a causa de la crisi del deute sobi-del 2,7%, en bona part a causa del pro- rà, va impossibilitar més avenços i va man-gressiu estancament de les economies gudes de les vendes al detall (–1,2%) o de la producció industrial (–3,5%). Aquest tenir estancada la taxa d’atur (10,1%).desenvolupades, segons el Banc Mundial. L’evolució trimestral va ser negativa i vaEls països en desenvolupament van man- comportament va reflectir-se novament en l’evolució deflacionària dels preus tancar l’any amb un 0,7% de creixementtenir un raonable avenç (6,0%) que con- (–0,3%). del PIB enfront del 2,4% de l’inici. La pro-trasta amb l’1,6% de les economies més ducció industrial va avançar un 3,6% grà-avançades. El comerç mundial va créixer Pel que fa a Europa, l’any va estar marcat cies a la locomotora alemanya i la balançaun 6,6% i va consolidar així la recuperacióiniciada l’any 2010. per la crisi del deute sobirà i les seves con- comercial del conjunt de la UEM va tornar seqüències sobre la Unió Econòmica i als números vermells. Els preus van pujarL’economia dels Estats Units va créixer un Monetària (UEM). Fent una ràpida cronolo- fins al 2,7% a causa de l’energia.1,7% l’any passat. Aquest creixement va gia dels fets, al mes de març es va aprovar el Pacte per l’Euro Plus i es van aprovar les Desagregant per països, Alemanya va lide-ser degut a la continuïtat en la revifada del bases per a l’establiment del Mecanisme rar el creixement per segon any consecu-consum privat (2,2%) i de la inversió no Europeu d’Estabilitat en el Consell Euro- tiu, amb un 3,1%, un fort impuls industrialresidencial (8,6%), cosa que va permetre peu. El 7 d’abril, el Banc Central Europeu (8,0%) i una taxa d’atur més baixa (5,9%).una millora de la demanda interna mal- (BCE) va apujar el tipus d’interès fins a Les altres economies grans de la zona degrat l’ajustament públic (–21%) i la caigu- l’1,25%. El 17 de maig es va rescatar Portu- l’euro també van créixer, però ho van ferda de la inversió en habitatges (–1,4%). gal per un import de 78.000 milions d’eu-Quant al sector exterior, el bon comporta- en molta menor mesura (França, un 1,7% i ros. El 7 de juliol, el tipus d’interès va pujarment de les exportacions (6,8%) no va ser Itàlia, un 0,4%), per la qual cosa les dades fins a l’1,5% i el 21 del mateix mes els paï-suficient per evitar el tradicional dèficit de creixement tampoc es van traslladar sos de la zona de l’euro van aprovar uncomercial. Malgrat el baix creixement del durant l’any 2011 a la creació d’ocupació. segon pla d’ajuts públics a Grècia. El 26PIB, la taxa d’atur es va reduir per passar d’octubre, la cimera de l’euro va acordardel 9,6% de l’any 2010 al 9,0% de l’any llançar un nou programa d’ajut per a Grè-2011. Els preus van créixer un 3,2% a causa cia, amb una quita del 50% del deute perdels augments en els aliments i l’energia. als inversors privats, ampliar substancial- 1.2. Economia espanyola ment la capacitat financera de la FEEF iA Orient, la Xina va seguir amb la seva apujar la ràtio de capital de màxima quali- El PIB espanyol va créixer un 0,7% durantsenda de fort creixement (9,2%) i es va tat dels bancs al 9%. El 3 de novembre, el el 2011, vuit dècimes per sobre de la xifraconsolidar com a segona economia mun- BCE torna a abaixar el tipus d’interès fins a del 2010, si bé va anar empitjorant confor-dial. Les tensions inflacionàries (5,4%) l’1,25% i, davant la seriositat de la crisi, el 8 me avançava l’exercici. Tal i com va succeirgenerades pel creixement de la demanda de desembre el torna a deixar en l’1% i el 2010, Espanya es va quedar allunyadavan ser contingudes per l’enduriment de aprova altres mesures expansives. L’ende- del creixement mitjà de la Unió Monetàriala política monetària (amb un tipus d’inte- mà, la cimera europea va segellar un pacte (1,5%) i del seu principal soci, Alemanyarès del 6,4%). La resta d’indicadors princi- per assegurar una major disciplina fiscal. (3,6%).pals van tenir un comportament positiu,demostrant així la resistència de l’econo-mia (i la demanda interna) xinesa enfrontde la desacceleració global, que va causar Taula 1. Variació del PIB a Espanya Dades corregides d’efectes estacionals i de calendariuna caiguda del –0,4% de les exporta-cions. Paga la pena indicar que el yuan % variació interanual 2011(renminbi) va mantenir-se en els nivells 1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestred’infravaloració dels darrers anys respecte PIB pm 0,7 0,9 0,8 0,8 0,3a les principals divises mundials. Agricultura 0,6 1,1 0,5 0,4 0,3El PIB del Japó va recular un –0,9% l’any Indústria i energia 1,9 3,0 2,3 2,8 –0,42011, un any marcat pels efectes del tsu- Construcció –3,8 –4,9 –3,2 –3,2 –3,7nami i, monetàriament, per un ien fort,generant la consegüent caiguda de les Serveis 1,1 1,4 1,0 1,0 0,9exportacions i els forts increments dels Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Evolució EcoNòmica iNtErNacioNal, D’EspaNya i DE cataluNya 9
  9. 9. Pel vessant de la demanda, l’activitat de l’energia, que va traduir-se en un incre- centuals al PIB. En línia amb la demandainterna va empitjorar (–1,8%) respecte al ment del 8% en els transports. interna, les importacions van caure unresultat del 2010 (–1,0%). La formació –2,8%.bruta de capital va continuar caient ambforça (–5,1%), marcada per la depressió Des de l’òptica de l’oferta, tots els sectorsde la construcció (–8,1%) i l’estancament 1.3. Economia catalana van evolucionar positivament, excepte lade la inversió en béns d’equipament(1,6%). En el consum de les administra- L’any 2011, l’economia catalana va créixer construcció. Aquest sector va caure uncions públiques es van notar de forma un 0,7%, tres dècimes més que l’any ante- –4,7% i, per tant, va continuar la seva inten-clara els plans d’austeritat estatals i auto- rior i vuit dècimes per sota del creixement sa davallada des que es va iniciar la crisi. Lanòmics (–2,2%), superant amb escreix de l’eurozona. Les dades trimestrals mos- indústria va mantenir el creixement ambl’estancament del consum de les llars tren que el creixement es va mantenir en un 1,7%. Els serveis i l’agricultura van créi-(–0,1%). taxes al voltant de l’1% durant els tres pri- xer un 1,3% i un 1,1% respectivament en el mers trimestres i va acabar amb una caigu- conjunt de l’any.Atès el comportament de la demanda da del –0,1% durant el quart.interna, va ser novament el sector exteriorel que més va contribuir al creixement Amb relació al mercat de treball, segons Pel costat de la demanda, la interna val’any 2011 (2,5%). Les exportacions, tot i empitjorar els resultats de 2010 (–0,3%) fins l’Enquesta de Població Activa (EPA), lamoderar la seva positiva evolució al darrer caure un –1,8%. Al baix to del consum pri- població ocupada a Catalunya el 2011 vatrimestre, van créixer un 9,1%. Les impor- vat (–0,2%) s’hi va afegir, en el decurs de ser de 3.079.600 persones, un 1,8% menystacions van replegar-se (–0,1%) en línia l’any, la severitat dels plans d’ajustament que el 2010. La taxa d’atur va assolir elamb el comportament de la demanda duts a terme per les diverses administra- 19,2% de mitjana i va arribar a superar eldomèstica. cions públiques (–3,1%). La inversió total es llindar del 20% durant el quart trimestre. va desplomar (–5,1%) i novament va estar Tot els sectors, excepte els serveis (1,3%),Pel costat de l’oferta, l’exercici va ser lleu- marcada per la caiguda de la inversió engerament positiu per a tots els sectors van perdre població ocupada. En el cas de construcció (–8,3%).excepte per a la construcció (–3,8%) que la indústria, la caiguda va ser del –6,1%.va seguir caient de forma sostinguda. El sector exterior va ser l’únic pilar de crei- xement de l’economia catalana durant el Quant als preus, l’IPC català es va situar enA Espanya, la població ocupada l’any 2011 2011. Tot i que les exportacions van mode- el 3,3%, una dècima més que al conjuntva decréixer un 1,9% interanual, cosa que rar el seu creixement (7,5%), el sector exte- d’Espanya, i marcat també per l’evolucióva suposar la destrucció de 351.900 llocs rior va ser capaç d’aportar 2,5 punts per- dels preus del petroli.de treball. Un ritme que, tot i que mésmoderat que als dos anys anteriors, va ferpujar la taxa d’atur fins al 22,85% al quarttrimestre. Per sectors, l’ocupació a la cons- Taula 2. Variació del PIB a Catalunya Dades corregides d’efectes estacionals i de calendaritrucció va continuar caient per sobre delsdos dígits negatius (–15,6%), seguida de % variació interanual 2011l’agricultura (–4,1%) i la indústria (–2,1%). 1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestreL’ocupació als serveis es va mantenir esta- PIB pm 0,7 1,0 1,1 1,0 –0,1ble (0,0%). Agricultura 1,1 0,7 1,1 1,4 0,9Quant als preus, la mitjana anual de l’índex Indústria i energia 1,7 2,7 1,8 3,2 –0,9de preus al consum (IPC) l’any 2010 va Construcció –4,7 –5,5 –4,2 –4,2 –5,0créixer un 3,2%, en línia amb l’augment dela zona de l’euro (2,7%). Aquest increment Serveis 1,3 1,7 1,7 1,1 0,6va estar marcat principalment pels preus Font: Institut d’Estadística de Catalunya.10 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  10. 10. 2Evolució general de la indústriacatalana el 2011
  11. 11. 2. Evolució general de la indústria catalanael 2011 Aquesta taxa de variació es troba per sota2.1. PIB industrial de la del conjunt d’Espanya (1,9%) i també de la de la zona de l’euro (3,3%).Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya(Idescat), el PIB industrial va créixer durant el L’observació de les dades trimestrals per- met afirmar que la indústria catalana va2011 a una taxa interanual de l’1,7%, quatre experimentar una desacceleració progressi-dècimes per sota de la taxa de l’any anterior, va al llarg de l’any (amb l’excepció del tercercosa que posa de manifest que, després de trimestre) i que va desembocar en unala recuperació del 2010, la indústria catalana taxa de variació interanual negativa (–0,9%)va entrar en un procés de desacceleració. durant el quart trimestre.Figura 1. Evolució anual del PIB industrial a CatalunyaPercentatge de variació interanual 10 5 2,1 1,7 1,4 1,0 0,2 0,4 0 –2,2 –2,5 –5 –4,1 –10 –11,8 –15 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Institut d’Estadística de Catalunya.Figura 2. Evolució trimestral del PIB (*) industrial a CatalunyaPercentatge de variació interanual 7 5 3,8 2,7 3,2 3 2,7 2,4 1,8 1 –1 –0,3 –0,9 –3 –5 –7 –9 –11 –13 –15 –17 –19 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11(*) Dades corregides d’efectes estacionaris i de calendari.Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Evolució gEnEral dE la indústria catalana El 2011 13
  12. 12. que va patir el conjunt d’Espanya, on l’IPI es ducció per passar a un quart trimestre on2.2. Producció industrial va situar un 1,8% per sota del valor registrat es va intensificar la caiguda (–8,1%). l’any anterior.L’índex de producció industrial (IPI) de Segons la destinació econòmica dels béns,Catalunya confirma que, després de la L’anàlisi de les dades trimestrals permet els sectors que van arrossegar la producciórecuperació del 2010, la indústria es va observar que l’IPI es va desaccelerar pro- a taxes negatives van ser el de béns deestancar durant el 2011. La taxa de variació gressivament des del màxim assolit durant consum (–3,0%), el de béns intermedisinteranual de tot l’exercici va ser del –2,4%, el segon trimestre de 2010 (8,0%) fins (–2,9%) i, especialment, el de l’energiauna reducció de gairebé set punts percen- entrar en decreixement (–2,3%) durant el (–10,8%). Per contra, el sector de bénstuals respecte a l’any anterior, quan la taxa segon trimestre de 2011. El tercer trimestre d’equipament va augmentar la seva pro-fou del 4,5%. La caiguda va ser superior a la de 2011 va ser d’estancament de la pro- ducció un 4,6%.Figura 3. Evolució anual de l’IPIPercentatge de variació interanual 7 5,0 4,5 1,4 2,0 2 1,2 0,1 –3 –2,1 –2,4 –8 –8,3 –13 –15,7 –18 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Institut d’Estadística de Catalunya.Figura 4. Evolució trimestral de l’IPIPercentatge de variació interanual 10 8,0 5 3,2 3,7 3,2 1,1 0,2 0 -2,3 –5 –10 -8,1 –15 –20 –25 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11Font: Institut d’Estadística de Catalunya.Figura 5. Evolució anual de l’IPI per destinació econòmica dels bénsPercentatge de variació interanual 14 12,1 10 6 3,8 4,3 4,6 3,1 2 1,3 –2 –3,5 –3 –2,9 –6 –5,0 –10 –8,2 –11,1 –10,8 Béns de consum –14 –13,3 –18 Béns d’equipament –22 –19,5 Béns intermedis –26 –26,3 –30 Energia 2008 2009 2010 2011Font: Institut d’Estadística de Catalunya.14 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  13. 13. ja que les mitjanes anuals també van ser per a les tres variables i totes van tancar2.3. Clima industrial les més altes des del 2007 i l’evolució l’exercici amb valors pitjors que els que va ser descendent al llarg del 2011. No tenien a finals del 2010.Dels resultats de l’Enquesta de Conjuntura obstant això, en el cas europeu l’ICI vaIndustrial al llarg de l’any se’n desprèn que, estar durant tot l’any per sobre de la Si s’atén la destinació econòmica delsel 2011, l’Indicador de Clima Industrial mitjana a llarg termini, cosa que reflecteix béns, s’observa que el comportament dels(ICI) va ser el més elevat des del 2007 en una situació relativament millor que la subsectors va ser dispar. Mentre els ICImitjana anual. No obstant això, es va situar catalana i espanyola quant a expectatives dels béns d’inversió i dels intermedis vancinc punts per sota de la seva mitjana a empresarials. obtenir mitjanes anuals superiors a lesllarg termini i l’evolució al llarg de l’any vaser descendent. Les mitjanes trimestrals L’anàlisi dels components de l’ICI de del 2010, els dels béns de consum la vade l’indicador sintètic van partir del nivell Catalunya permet veure que les comandes mantenir estable. En canvi, en termes de–12,0 del primer trimestre i van acabar en totals i la tendència de la producció van variació de desembre sobre desembre, totsel –20,9 del quart. tenir mitjanes anuals superiors a les del ells van empitjorar el nivell de confiança, 2010, mentre que els estocs de productes especialment el de béns d’inversió.Aquesta situació va ser similar a la del acabats es van mantenir estables. En canvi,conjunt d’Espanya i de la Unió Europea, l’evolució al llarg de l’any va ser negativaFigura 6. Indicador de Clima Industrial (ICI) (*) 20 15 10 5 0 –5 –10 –15 –20 –25 –30 –35 –40 –45 –50 –55 –60 –65 –70 Mitjana 2001-2010 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011(*) Mitjana dels saldos desestacionalitzats de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció.Font: Departament d’Empresa i Ocupació sobre la base de les dades del Ministerio de Industria, Energía y Turismo.Figura 7. Indicador de Clima Industrial (ICI) (*)Per subsectors 20 5 15 0 10 5 0 –5 –10 0 –15 5 20 –20 25 –25 –30 30 –35 35 –40 40 45 –45 50 –50 Béns d’inversió 55 –55 60 –60 Béns intermedis 65 –65 –70 70 Béns de consum 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011(*) Mitjana dels saldos desestacionalitzats de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció.Font: Departament d’Empresa i Ocupació sobre la base de les dades del Ministerio de Industria, Energía y Turismo. Evolució gENEral DE la iNDústria catalaNa El 2011 15
  14. 14. 2012 assenyala una nova recaiguda de la 2011, quan els altres indicadors industrials2.4. Inversió industrial inversió industrial, en consonància amb posen de manifest una desacceleració. el comportament d’altres indicadors de Després de dos anys de fortes caigudesLa inversió industrial va augmentar a Cata- l’activitat industrial. de la inversió, les empreses necessitavenlunya un 2,4% en termes nominals l’any reposar l’equipament (21,4%), fer-hi millo-2011 segons l’Enquesta d’Inversió Indus- La situació financera, com al 2008, 2009 i res de rendiment (28,9%) o fer millorestrial duta a terme la primavera del 2012. 2010, va ser el factor que va afectar més comercials o administratives (26,2%), peròAquest resultat, ja definitiu, corregeix lleu- negativament les decisions d’inversió de hi va haver poca ampliació de capacitatgerament a l’alça la darrera estimació de les empreses, seguit de l’evolució de la (23,5%).l’Enquesta de tardor (1,1%), fenomen que demanda i altres factors, com la políticaes pot atribuir, principalment, al sector de econòmica i la normativa fiscal. Els factors Tots els sectors van augmentar la seval’automòbil. tècnics, com ara la preparació de la mà inversió durant el 2011, amb l’excepció d’obra i l’accés a les noves tecnologies, van del d’energia i aigua (–8,0%) i del de bénsLa inversió industrial va augmentar durant ser els únics que van afavorir la inversió de consum durador (–8,1%). Entre els sec-el 2011, després de dos anys de fortes industrial. tors que van augmentar la inversió desta-caigudes (–22,9% el 2009 i –8,5% el 2010), quen la indústria de l’automòbil (12,1%),fet que semblava ser l’inici de la sortida de Si s’atén al destí de la inversió, s’entén la de béns intermedis (10,4%) i la de bénsla crisi. No obstant això, l’estimació per al millor la revifada de la inversió durant el d’equipament (8,1%).Figura 8. Inversió industrial a CatalunyaPercentatge de variació interanual 15 10 6,7 5,3 5 3,5 2,9 1,7 2,2 2,4 0 –0,5 –2,0 –5 –10 –8,5 –15 –20 –25 –22,9 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 (*)(*) Previsió.Font: Departament d’Empresa i Ocupació.Taula 3. Inversió industrial a Catalunya. 2011 Taxes de variació Factors que afavoreixen o limiten la inversió l’any 2011 Finalitat de la inversió realitzada l’any 2011 interanual a preus corrents Coeficients d’importància (*) Percentatge de distribució Sectors Ampliació Reposició Millores rendiment Altres (3) Total 2011 Evolució demanda Situació financera Factors tècnics (1) Altres (2) de capacitat equipament equip productiu Energia i aigua –8,0 –55,8 –46,4 14,2 –22,3 14,0 22,7 27,4 35,9 100 Béns intermedis 10,4 –6,9 –27,4 20,1 –5,7 19,7 22,5 31,0 26,8 100 Automòbil 12,1 3,5 –26 18,3 9,4 34,7 13,6 39,3 12,4 100 Béns d’equipament 8,1 –10,7 –17,5 8 –9,6 22,2 25,0 26,0 26,8 100 Béns de consum durador –8,1 –34,6 –19,3 15,4 –1 2,5 49,1 10,4 38,0 100 Productes alimentaris, 0,1 0,5 0,9 5 –13,5 41,0 18,6 26,6 13,8 100 begudes i tabac Béns de consum 1,8 0,4 –17,5 14,2 –4,3 31,2 19,7 25,3 23,8 100 no durador Total 2,4 –19,2 –27,4 14,8 –10,1 23,5 21,4 28,9 26,2 100(*) Els coeficients d’importància es calculen ponderant les respostes “molt favorable” per 0,5, les “sense efecte” per 0, les “limitador” per –0,5 i les “molt limitador” per –1.(1) Major o menor preparació de la mà d’obra, facilitat o dificultat en l’accés a noves tecnologies i actitud de la mà d’obra envers elles, permisos administratius, etc.(2) Política econòmica, normativa fiscal, etc.(3) Millores comercials i administratives, contaminació, seguretat, etc.Font: Departament d’Empresa i Ocupació.16 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  15. 15. trimestres de 2011 i van acabar l’any amb2.5. Preus industrials un 5,6%.L’índex de preus industrials (IPRI) català va No obstant això, segons la destinació eco-créixer un 6,4% de mitjana durant l’any 2011, nòmica dels béns, es pot veure que els prin-la taxa més alta de tota la sèrie disponible, cipals responsables de l’augment de preusque comença el 1986. Per al conjunt d’Espa- del total són els béns intermedis, amb unnya, l’increment de preus va ser encara méssignificatiu, d’un 6,9% de mitjana anual. increment del 7,0% i molta ponderació sobre el conjunt i, especialment, els béns energè-Amb l’anàlisi trimestral s’observa que els tics, amb un increment del 17,5% derivat depreus industrials van evolucionar progressi- l’evolució dels preus del cru. Per contra, elsvament a l’alça durant el 2010 fins arribar a béns de consum i d’equipament van tenirtaxes del 6,6% i 6,7% durant els tres primers evolucions molt moderades.Figura 9. Evolució anual de l’IPRIPercentatge de variació interanual 8 6,4 5,5 5,8 6 4 3,6 3,6 2,4 2,4 2 1,2 0,7 0 –2 –4 –3,4 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Institut d’Estadística de Catalunya.Figura 10. Evolució trimestral de l’IPRIPercentatge de variació interanual 8 7 6,6 6,7 6,6 6 5,6 5 4,3 4 3,2 3 2,5 2 1 0 –0,2 –1 I-10 II-10 III-10 IV-11 I-11 II-11 III-11 IV-11Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Evolució gENEral DE la iNDústria catalaNa El 2011 17
  16. 16. Figura 11. Evolució anual de l’IPRI per destinació econòmica dels bénsPercentatge de variació interanual 20 17,5 15 14,6 10 7,2 7,0 5,1 5 4,1 3,4 2,3 2,5 1,6 0,8 0,0 0,0 0,6 0 Béns de consum –5 Béns d’equipament –5,8 –10 –9,7 Béns intermedis –15 Energia 2008 2009 2010 2011Font: Institut d’Estadística de Catalunya. segon trimestre la taxa s’havia moderat metàl·lics va perdre 2.227 treballadors. Rela-2.6. Ocupació industrial lleugerament (–4,5%). tivament, destaquen les davallades de les indústries d’extracció de minerals metàl·licsDurant l’exercici 2011, segons l’Enquesta Però, a més de les estimacions de l’EPA, hi (–97,3%) i d’antracita, hulla i lignit (–37,5%).de Població Activa (EPA), l’ocupació indus- ha una font d’informació de tipus registral D’altra banda, alguns sectors van crear ocu-trial va caure un –6,1% de mitjana, després que són les dades de la Seguretat Social. pació. La indústria de productes informàticsde quatre exercicis de destrucció de llocs Segons l’Instituto Nacional de la Seguridad i electrònics, amb un increment de 512de treball. Aquesta davallada contrasta Social (INSS), el nombre d’afiliats al Règim afiliats, és la que va experimentar un majoramb la de l’ocupació del conjunt de l’eco- General que treballen com a assalariats en creixement en termes absoluts, mentre quenomia catalana, que va ser molt menor els diferents sectors industrials va caure la recollida i tractament d’aigües residuals(–1,8%) i amb la de l’ocupació industrial a una mitjana anual del –2,9% mentre que va obtenir l’augment més gran en termesEspanya, que va ser del –2,1%. el conjunt de l’economia queia un –1,8%. relatius (31,9%).L’observació de les dades trimestrals Per agrupacions d’activitat, l’evolució demostra que la destrucció d’ocupació es l’ocupació ofereix un comportament des-va intensificar al llarg de l’any ja que va igual. D’una banda, cal destacar que 25 depassar d’una taxa de variació interanual les 34 agrupacions industrials van disminuirdel –5,9% durant el primer trimestre a la seva ocupació. En termes absoluts caluna del –7,5% durant el quart, si bé en el destacar que la fabricació de productesFigura 12. Evolució de la població ocupada en la indústria catalanaPercentatge de variació interanual 3,8 4 2 0,6 0 –0,6 –2 –1,8 –2,5 –4 –3,3 –3,4 –4,1 –6 –6,1 –8 –10 –12 –14 –16 –18 –16,5 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Idescat, a partir de dades de l’Enquesta de Població Activa de l’INE.18 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  17. 17. Figura 13. Evolució trimestral de la població ocupada en la indústriaPercentatge de variació interanual 0 –0,4 –0,9 –3,5 –5 –4,5 –5,9 –6,3 –7,5 –8,6 –10 –15 –20 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11Font: Idescat, a partir de dades de l’Enquesta de Població Activa de l’INE.Taula 4. Evolució del nombre d’assalariats en els sectors industrialsMitjana anual 2010 2011 % variacióExtracció d’antracita, hulla i lignit 26 16 –37,5Extracció de petroli i gas natural 0 0 0,0Extracció de minerals metàl·lics 6 0 –97,3Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics 2.927 2.785 –4,9Activitats de suport a les indústries extractives 12 12 2,8Indústries de productes alimentaris 59.009 58.469 –0,9Fabricació de begudes 9.309 9.024 –3,1Indústries del tabac 0 0 0,0Indústries tèxtils 18.432 18.162 –1,5Confecció de peces de vestir 12.500 11.487 –8,1Indústria del cuir i del calçat 2.814 2.870 2,0Indústries fusta i suro, exc. mobles 8.301 7.556 –9,0Indústries del paper 12.197 11.913 –2,3Arts gràfiques i suports enregistrats 19.187 18.301 –4,6Coqueries i refinació del petroli 1.062 1.095 3,1Indústries químiques 30.558 30.743 0,6Fabricació de productes farmacèutics 20.639 20.202 –2,1Fabricació de productes de cautxú i plàstic 23.635 23.220 –1,8Fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics 15.027 13.449 –10,5Metal·lúrgia; fabricació de productes bàsics de ferro, acer i ferroaliatges 10.963 10.077 –8,1Productes metàl·lics, excepte maquinària i equips 47.866 45.639 –4,7Productes informàtics i electrònics 6.826 7.338 7,5Fabricació de materials i equips elèctrics 16.263 14.717 –9,5Fabricació de maquinària i equips mecànics 27.039 26.303 –2,7Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 38.227 38.128 –0,3Fabricació d’altres materials de transport 4.383 4.090 –6,7Fabricació de mobles 7.771 7.032 –9,5Indústries manufactureres diverses 5.830 5.752 –1,3Reparació i instal·lació de maquinària i equips 9.773 10.031 2,6Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 4.918 4.977 1,2Captació, potabilització i distribució d’aigua 6.511 6.316 –3,0Recollida i tractament d’aigües residuals 910 1.201 31,9Tractament de residus 17.288 16.597 –4,0Gestió de residus 198 198 –0,3Total indústria i energia 440.406 427.699 –2,9Font: INSS. Evolució gENEral DE la iNDústria catalaNa El 2011 19
  18. 18. van ser les del sector de productes energè- de productes de nivell tecnològic mitjà-2.7. Comerç exterior tics. En l’altre extrem, la branca d’activitat baix (cautxú, matèries plàstiques, refinat que va disminuir les seves exportacions va de petroli, productes metàl·lics...) van serL’any 2011, Catalunya va exportar merca- ser la d’equips elèctrics i electrònics. les que van augmentar més (un 22,5%).deries per valor de 55.185 milions d’euros, I, finalment, les de productes de nivellel 13,5% més que l’any anterior. Aquesta Quant a les importacions, la seva anà- tecnològic baix (alimentació, tèxtil, paper,taxa de variació interanual és inferior a la lisi revela que la branca d’activitat que fusta, arts gràfiques...) van créixer un 12,7%.de l’any anterior (17,9%) però contrasta va incrementar més les seves compres aamb la del 2009, el pitjor any de la crisi l’exterior va ser la de vehicles de motor i Pel que fa a la distribució geogràfica del(–17,9%). Al seu torn, les importacions van altres materials de transport. Per contra, comerç exterior, destaca que la Unió Euro-créixer durant el 2011 a un ritme del 6,5%, les importacions que més van disminuir pea (sobretot França, Alemanya i Itàlia)per sota de l’increment que van tenir l’any van ser les de la branca d’equips elèctrics és la principal zona d’origen (65,4%) i deanterior (17,3%). Atès que les exportacions i electrònics. destinació (56,6%), però l’observació devan créixer més que les importacions, la les taxes de variació posa de manifest lestaxa de cobertura va augmentar fins arribar Un altre aspecte interessant en l’anàlisi de grans diferències entre els països mem-al 77,1%. l’activitat exterior és la classificació dels bres. A més, cal destacar l’increment de productes segons el contingut tecnològic, les exportacions a l’Europa no comunitària,L’observació de l’evolució trimestral de les sobre la base dels criteris establerts per especialment Suïssa, així com l’augmentdades de comerç exterior permet veure l’Organització per a la Cooperació i el Des- de les importacions d’Alemanya.un comportament divers. Les exportacions envolupament Econòmics (OCDE). El grupvan desaccelerar a poc a poc el seu ritme de contingut tecnològic alt (maquinàriade creixement al llarg de l’any, des del d’oficina, ordinadors, electrònica, produc-18,4% del primer trimestre fins al 6,0% tes farmacèutics...) va experimentar unadel quart. En canvi, les importacions es davallada del –4,5% amb relació a l’anyvan desaccelerar de forma més sobtada anterior, la qual cosa va fer reduir el seu pesper arribar, durant el quart trimestre, a una sobre el total d’Espanya fins al 29,0%. Lesdisminució interanual del –3,3%. exportacions de nivell tecnològic mitjà-alt (material de transport, química, maqui-L’anàlisi per branques d’activitat palesa que nària...), que representen gairebé un terçles exportacions que més van augmentar del total, van augmentar un 15,6%. LesTaula 5. Comerç exterior per branques d’activitat (CCAE-2009). 2011 Exportacions Importacions Saldo Taxa de cobertura MEUR % variació interanual MEUR % variació interanual MEUR % Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 1.138,1 1,9 3.425,8 18,1 –2.287,7 49,7 Productes energètics; extracció i refinació de petroli 2.047,6 91,0 9.910,5 7,1 –7.862,9 20,7 Alimentació i begudes 5.866,5 13,2 5.168,4 9,0 698,1 113,5 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 4.217,4 12,2 6.519,9 6,0 –2.302,5 64,7 Indústries químiques 13.123,5 10,7 13.686,5 8,3 –563,0 95,9 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 3.603,1 13,9 4.169,8 11,0 –566,7 86,4 Maquinària i equips mecànics 3.445,1 10,3 4.043,3 6,3 –598,2 85,2 Màquines d’oficina, instruments de precisió i òptica 780,8 6,6 2.478,3 –12,7 –1.697,5 31,5 Equips elèctrics i electrònics 3.362,7 -6,4 5.090,3 –14,0 –1.727,6 66,1 Vehicles de motor i altres materials de transport 9.485,6 22,0 8.886,9 24,8 598,7 106,7 Resta de branques d’activitat 7.235,2 13,3 7.725,3 –1,0 –490,1 93,7 No classificats 879,3 4,1 488,3 55,0 391,0 180,1 Total 55.185,0 13,5 71.593,3 6,5 –16.408,3 77,1Font: Institut d’Estadística de Catalunya.Taula 6. Exportacions de productes industrials per contingut tecnològic (R+D). 2011 Valor MEUR % sobre el total % Cat./Esp. % variació interanual Nivell tecnològic alt 5.123,0 10,0 29,0 –4,5 Nivell tecnològic mitjà-alt 25.321,1 49,2 31,1 15,6 Nivell tecnològic mitjà-baix 8.176,7 15,9 16,5 22,5 Nivell tecnològic baix 12.850,5 25,0 31,1 12,7 Total 51.471,3 100,0 27,1 13,5Font: Institut d’Estadística de Catalunya.20 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  19. 19. Figura 14. Evolució anual del comerç exteriorPercentatge de variació interanual 30 20 17,9 17,3 13,5 11,8 11,7 10,6 10,3 10 8,2 7,5 6,5 4,7 4,9 5,2 1,6 2,8 1,0 1,7 0 –3,9 –10 –20 –17,9 Exportacions –25,3 –30 Importacions 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Institut d’Estadística de Catalunya.Figura 15. Evolució trimestral del comerç exteriorPercentatge de variació interanual 30 26,1 25 21,2 20 16,3 17,4 18,4 17,3 16,3 14,8 14,9 15,6 15,2 15 13,8 10 7,3 5,9 6,0 5 0 –5 –3,3 –10 –15 –20 –25 Exportacions –30 –35 Importacions I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11Font: Institut d’Estadística de Catalunya.Taula 7. Comerç exterior per àrees i països. 2011 Exportacions Importacions Saldo Taxa de cobertura MEUR % variació interanual MEUR % variació interanual MEUR % Unió Europea (UE-27) 36.084,5 11,4 40.544,0 7,5 –4.459,5 89,0 Alemanya 5.500,9 19,5 11.849,2 21,8 –6.348,3 46,4 França 10.761,3 15,5 7.225,9 11,2 3.535,4 148,9 Itàlia 5.005,8 3,8 6.668,7 2,7 –1.662,9 75,1 Portugal 3.708,4 –2,6 1.503,7 3,1 2.204,7 246,6 Regne Unit 2.690,3 11,3 1.908,3 –8,4 782,0 141,0 Altres països i territoris d’Europa 5.578,4 28,2 4.750,7 13,8 827,7 117,4 Suïssa 2.383,5 29,8 1.382,4 12,5 1.001,1 172,4 Amèrica del Nord 1.758,5 12,2 2.720,7 9,6 –962,2 64,6 Estats Units d’Amèrica 1.582,1 12,3 2.599,1 9,9 –1.017,0 60,9 Amèrica Central i del Sud 3.240,0 9,9 3.556,7 3,9 –316,7 91,1 Resta del món 8.523,5 15,9 20.021,2 2,9 –11.497,7 42,6 Japó 473,6 9,2 1.704,2 2,9 –1.230,6 27,8 Xina 790,1 17,0 6.169,0 –3,3 –5.378,9 12,8 Total 55.185,0 13,5 71.593,3 6,5 –16.408,3 77,1Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Evolució gENEral DE la iNDústria catalaNa El 2011 21
  20. 20. 13,4% de la inversió estrangera a Espanya, un de les inversions estrangeres industrials a2.8. Inversió estrangera percentatge notablement inferior al 33,1% Espanya. del 2010.La inversió estrangera a Catalunya, mesu­ Si s’analitza l’origen de les inversions estran­rada en termes d’inversió bruta efectiva i Per sectors, es pot observar que les inver­ geres al sector industrial, s’observa que eldescomptades les inversions en empreses sions de caràcter industrial van disminuir un 97,4% van provenir de països de la Unióde tinença de valors estrangers (ETVE), es –18,7% amb relació al 2010, si bé cal destacar Europea, cosa que confirma els lligams queva reduir durant el 2011en un –24,7%. En que van representar un 41,2% del total d’in­ vinculen Catalunya amb aquesta àrea d’in­aquest període, a Catalunya es va realitzar el versions estrangeres a Catalunya i un 23% tegració.Taula 8. Inversió estrangera a Catalunya. 2011 Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % Cat./Esp. % variació interanual Indústria 1.243,5 41,2 23,0 –18,7 Total 3.022,0 100,0 13,4 –24,7Font: Ministerio de Economía y Competitividad.Taula 9. Inversió estrangera industrial per àrees econòmiques. 2011 Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % Cat./Esp. % variació interanual Unió Europea (UE-27) 1.211,1 97,4 35,7 –3,7 Resta d’Europa 24,2 1,9 33,2 27,8 Amèrica del Nord 3,4 0,3 0,3 –98,6 Amèrica Llatina 3,8 0,3 80,8 30,5 Àsia i Oceania 1,0 0,1 0,1 3,3 Àfrica 0,0 0,0 0,0 –99,6 Total 1.243,5 100,0 23,0 –18,7Font: Ministerio de Economía y Competitividad.Figura 16. Evolució de la inversió estrangera industrialInversió bruta efectiva (MEUR) 1.800 1.600 1.542,3 1.529,6 1.400 1.244,0 1.243,5 1.200 1.010,4 1.000 800 689,2 600 567,0 526,4 400 360,3 338,5 200 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Ministerio de Economía y Competitividad.Figura 17. Evolució de la inversió estrangera industrial respecte a la inversió estrangera totalPercentatge indústria/Total 70 60,2 60 50 47,5 44,6 40,0 43,1 41,2 40 38,1 30 26,5 21,8 20 13,6 10 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Ministerio de Economía y Competitividad.22 2011 Informe anual sobre la IndústrIa a Catalunya
  21. 21. sentit, cal puntualitzar que l’origen territo- total augmentés fins al 22,6%. Atès que2.9. Inversió a l’estranger rial de la inversió s’imputa a la seu social de les sortides de capitals al sector industrial l’empresa que l’efectua, cosa que afavoreix (546,3 MEUR) van ser inferiors a les entradesLes inversions catalanes a l’estranger, el pes de Madrid, atesa la forta presència, (1.243,5 MEUR), la indústria catalana tambémesurades en termes d’inversió bruta en aquella comunitat, de les grans empre- va ser receptora neta d’inversions estran-efectiva i descomptades les inversions en ses que abans pertanyien al sector públic. gers durant el 2011.empreses de tinença de valors estrangers Atès que les entrades de capital van ser de(ETVE), van augmentar un 21,8% durant el 3.022 milions d’euros, l’economia catalana Quant a la distribució geogràfica de les inver-2011. En total es van invertir 2.422,5 milions va ser receptora neta d’inversions estran- sions industrials a l’exterior, hi ha un pesd’euros, els quals representen el 9,6% de la geres durant el 2011. predominant dels països d’Amèrica Llatinainversió a l’estranger realitzada pel conjunt (33,6%) i de la Unió Europea (30,7%). Lesde l’Estat espanyol, un percentatge inferior En l’anàlisi sectorial s’observa un increment taxes de variació interanual mostren fortsal que correspondria a Catalunya pel seu important de les inversions industrials increments en les inversions industrials apes en termes de producció. En aquest (56,8%) que va fer que el seu pes sobre el Amèrica del Nord i a l’Europa no comunitària.Taula 10. Inversió catalana a l’estranger. 2011 Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % Cat./Esp. % variació interanual Indústria 546,3 22,6 10,0 56,8 Total 2.422,5 100,0 9,6 21,8Font: Ministerio de Economía y Competitividad.Taula 11. Inversió industrial a l’estranger per àrees econòmiques. 2011 Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % Cat./Esp. % variació interanual Unió Europea (UE-27) 167,7 30,7 17,9 38,6 Resta d’Europa 141,5 25,9 45,0 105,1 Amèrica del Nord 29,5 5,4 8,9 479,0 Amèrica Llatina 183,4 33,6 5,5 58,9 Àsia i Oceania 24,2 4,4 7,3 53,7 Àfrica 0,0 0,0 0,0 –100,0 Total 546,3 100,0 10,0 56,8Font: Ministerio de Economía y Competitividad.Figura 18. Evolució de la inversió industrial a l’estrangerInversió bruta efectiva (MEUR) 4.500 3.931,4 4.000,4 4.000 3.500 3.000 2.461,8 2.500 2.188,4 2.187,9 2.000 1.500 1.036,1 1.122,0 1.000 719,1 546,3 500 348,5 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Ministerio de Economía y Competitividad.Figura 19. Evolució de la inversió industrial a l’estranger respecte a la inversió total a l’estrangerPercentatge indústria/Total 90 84,8 75 60 55,8 47,8 45 39,7 39,5 34,0 34,6 32,2 30 22,6 17,5 15 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Ministerio de Economía y Competitividad. Evolució gEnEral dE la indústria catalana El 2011 23
  22. 22. 3Anàlisi sectorial

×