Anàlisi dels Processos Secessionistes a l’Europa dels 90

514 views

Published on

Un ànàlisi dels processos secessionistes a l’Europa dels 90 amb una interessant comparativa dels diferents referèndums a cadascun dels països. Elaborat pel CETC (Centre d'Estudis de Temes Contemporanis) l'any 2010.

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
514
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Anàlisi dels Processos Secessionistes a l’Europa dels 90

  1. 1. 1 Comparativa geoestadística: casos analitzats 2 3 8 4 9 10 1 5 11 12 13 6 16 14 7 15 17 1 2 3 Quebec Grenlàndia Escòcia Superfície: 1.542.056 km2 Superfície: 2.166.086 km2 Superfície: 78.772 km2 Habitants: 7,6 milions Habitants: 57.637 Habitants: 5 milions Apel·latiu oficial: província Apel·latiu oficial: nació Apel·latiu oficial: country 4 5 6 7 8 9 10 Irlanda Nord Flandes País Basc Catalunya Estònia Letònia Lituània Superfície: 13.843 km2 Superfície: 13.512 km2 Superfície: 2.995 km2 Superfície: 31.895 km2 Superfície: 45.000 km2 Superfície: 64.600 km2 Superfície: 65.300 km2 Habitants: 1,7 milions Habitants: 6,15 milions Habitants: 3 milions Habitants: 7,5 milions Habitants: 1,35 milions Habitants: 2,26 milions Habitants: 3,56 milions Apel·latiu oficial: country Apel·latiu oficial: regió Apel·latiu oficial: autonomia Apel·latiu oficial: autonomia Any independència: 1991 Any independència: 1991 Any independència: 1991 11 12 15 16 Eslovàquia Ucraïna Eslovènia 13 Bòsnia 14 Montenegro Kosovo Macedònia 17 Superfície: 49.000 km2 Superfície: 603.700 km2 Superfície: 31.895 km2 Superfície: 51.129 km2 Superfície: 13.812 km2 Superfície: 10.887 km2 Superfície: 25.713 km2 Habitants: 5,4 milions Habitants: 46 milions Habitants: 2 milions Habitants: 3,5 milions Habitants: 670.000 Habitants: 2 milions Habitants: 2 milions Any independència: 1993 Any independència: 1991 Any independència: 1991 Any independència: 1992 Any independència: 2006 Any independència: 2008 Any independència: 1991Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 1
  2. 2. Comparativa geoestadística1.1 Superfície en km2 Catalunya 1.600.000 2.000.000 km2Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 2
  3. 3. Comparativa geoestadística1.2 Superfície respecte de l’estat al qual pertanyen o pertanyien Estònia Letònia Lituània Euskadi Ucraïna Kosovo MontenegroIrlanda del Nord Catalunya Catalunya Eslovènia Macedònia Quebec Bòsnia Escòcia Eslovàquia Flandes Grenlàndia 0% 10% 20% 30% 40% 50% 99% 60%Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 3
  4. 4. Comparativa geoestadística1.3 Població (en milions) Grenlàndia Montenegro EstòniaIrlanda del Nord Eslovènia Kosovo Macedònia Euskadi Letònia Bòsnia Lituània Escòcia Eslovàquia Flandes Catalunya Catalunya Quebec Ucraïna 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 4
  5. 5. Comparativa geoestadística1.4 Percentatge de població respecte de l’estat al qual pertanyen o pertanyien Estònia Letònia Grenlàndia Lituània Montenegro EuskadiIrlanda del Nord Escòcia Kosovo Eslovènia Macedònia Ucraïna Catalunya Catalunya Bòsnia Quebec Eslovàquia Flandes 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 5
  6. 6. 2 Nous estats a Europa des de 1990 analitzats a l’estudi 1 2 3 4 5 6 9 7 8 10 1 4 Estònia Eslovàquia 2 5 7 9 Letònia Ucraïna Bòsnia Kosovo 3 6 8 10 Lituània Eslovènia Montenegro MacedòniaCentre d’Estudis de Temes Contemporanis 6
  7. 7. Estatalitats passades3 Territoris amb institucions pròpies (poder legislatiu) durant l’edat moderna (S. XV-XVIII) o que foren estats en algun període abans de 1945 1 5 6 2 7 8 9 3 4 10 Escòcia 1 Letònia 6 Flandes 2 Lituània 7 País Basc 3 Eslovàquia 8 Catalunya 4 Ucraïna 9 Estònia 5 Montenegro 10Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 7
  8. 8. Demos no coincidents amb l’estat matriu I4.1 Territoris que no pertanyen a la cultura majoritària o dominant de l’estat matriu del qual formen o formaven part (indicadors: llengua pròpia i/o religió diferent) 2 3 8 4 10 9 5 1 11 12 13 6 15 7 14 16 Quebec 1 Grenlàndia 2 País Basc 6 Lituània 10 Escòcia 3 Catalunya 7 Eslovàquia 11 Bòsnia 14 Irlanda del Nord 4 Estònia 8 Ucraïna 12 Kosovo 15 Flandes 5 Letònia 9 Eslovènia 13 Macedònia 16Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 8
  9. 9. Demos no coincidents amb l’estat matriu II4.2 Territoris amb nivell de descentralització alt (indicador: disposar de poder legislatiu propi dins de l’estat matriu) 2 3 4 5 1 6 7 Quebec 1 Flandes 5 Grenlàndia 2 País Basc 6 Escòcia 3 Catalunya 7 Irlanda del Nord 4Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 9
  10. 10. 5 Reconeixement per l’estat matriu dels demos subestatals 2 3 4 5 1 6 7 + − Quebec 1 País Basc 6 Grenlàndia 2 Catalunya 7 Escòcia 3 Irlanda del Nord 4 Flandes 5Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 10
  11. 11. 6 Demos i processos d’estatalitat 2 5 Nous estats 3 4.1 4.2 Reconeixement sobirania Història Societat Institucions Principi Procediment Interpretació des de 1990 constitucional constitucional constitucional Bòsnia    Catalunya    Escòcia     Eslovàquia   Eslovènia     Estònia     Flandes    Grenlàndia    Irlanda del Nord    Kosovo   Letònia     Lituània     Macedònia    Montenegro     País Basc    Quebec    Ucraïna    Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 11
  12. 12. 7 Superposició de mapes Factors  Estatalitats passades (mapa 7.1)  Demos no coincidents amb l’estat matriu I: cultura (mapa 7.2)  Demos no coincidents amb l’estat matriu II: descentralització alta (mapa 7.3)  Reconeixement de la sobirania en l’actualitat (mapa 7.4)Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 12
  13. 13. 7.1 Estatalitats passades 1 5 6 2 7 8 9 3 4 1 factor 10 Escòcia 1 Letònia 6 Flandes 2 Lituània 7 País Basc 3 Eslovàquia 8 Catalunya 4 Ucraïna 9 Estònia 5 Montenegro 10Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 13
  14. 14. 7.2 Estatalitats passades i demos no coincidents amb l’estat matriu I 2 3 8 4 9 5 10 1 11 11 12 13 6 16 14 7 1 factor 2 factors 15 17 Quebec 1 Escòcia 3 Eslovàquia 11 Grenlàndia 2 Flandes 5 Ucraïna 12 Irlanda Nord 4 País Basc 6 Eslovènia 13 Catalunya 7 Bòsnia 14 14 Estònia 8 Montenegro 15 Letònia 9 Kosovo 16 Lituània 10 Macedònia 17Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 14
  15. 15. 7.3 Estatalitats passades i demos no coincidents amb l’estat matriu I i II 2 3 8 4 9 5 10 1 11 11 12 13 6 16 14 7 1 factor 2 factors 3 factors 15 17 Eslovènia 13 Quebec 1 Escòcia 3 Bòsnia 14 Grenlàndia 2 Flandes 5 Montenegro 15 Irlanda N. 4 País Basc 6 Kosovo 16 Estònia 8 Catalunya 7 Macedònia 17 14 Letònia 9 Lituània 10 Eslovàquia 11 Ucraïna 12Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 15
  16. 16. Estatalitats passades, demos no coincidents amb l’estat matriu I i II7.4 i reconeixement baix dels demos subestatals 2 3 8 4 9 5 10 1 11 11 12 13 6 16 14 7 1 factor 2 factors 3 factors 4 factors 15 17 Eslovènia 13 Estònia 8 Quebec 1 País Basc 6 Bòsnia 14 Letònia 9 Grenlàndia 2 Catalunya 7 Montenegro 15 Lituània 10 Escòcia 3 Kosovo 16 Eslovàquia 11 Irlanda N. 4 Macedònia 17 Ucraïna 12 Flandes 5Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 16
  17. 17. 8.1 Taula de referèndums als nous estats País Pregunta Data Requisits  Resultats Comentaris Bòsnia i Recolzeu que Bòsnia i 28-29/02/1992  Vinculant  Participació:  Boicot al referèndum del principal partit Hercegovina Herzegovina sigui un estat  Participació i 63,4 % serbi, consigna seguida majoritàriament independent, sobirà i resultat, per  Sí: 99,7 % per la població sèrbia. indivisible? sobre 50 %  Loposició al referèndum es va dur més enllà amb lamenaça duna resposta violenta, que finalment va desencadenar la guerra que va durar fins al 1995. Eslovènia La República d’Eslovènia 23/12/1990  50 % + 1  Participació:  Govern i oposició donaven suport a la ha d’esdevenir un Estat a favor 90% secessió. independent i sobirà? [aprovat pel  Sí: 88,6 % Parlament]  No: 4 % Estònia Vol la restauració de la 3/03/1991  No es van  Participació:  Finalment tots els habitants dEstònia sobirania i la marcar 83% (amb alguna excepció, com el personal independència de lestat  Sí: 78,6 % [el militar) va ser inclòs en el cens. de la República dEstònia? 64,5 % dels  Prop del 50 % de la població russa va habitants votar a favor de la independència. amb dret a  Els independentistes no volien vot] referèndum, els que estaven en contra del referèndum van fer campanya pel no.  No es volia donar legitimitat a la legalitat vigent ni plantejar la independència com una voluntat ex novo sinó com una recuperació o restauració de la sobirania perduda amb la invasió soviètica.Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 17
  18. 18. 8.2 Taula de referèndums als nous estats Letònia Dóna suport a la 3/03/1991  Participació  Participació:  Tenint en compte lestructura de la constitució democràtica i mínima 50 % 88 % població, una part significativa de la independent com a estat  Sí: 73,7 % població russa va votar favorablement de la República de [64,47 % de en el referèndum. Letònia? l’electorat]  Era una consulta a l’opinió pública tot i  No: 24,7 % que va tenir el caràcter d’un referèndum, amb l’objectiu de no contravenir la legalitat soviètica però alhora de no legitimar-la.  Es va posar l’èmfasi en la recuperació de la sobirania letona més que en la creació d’un estat independent nou. Lituània Vol que Lituània sigui una 9/02/1991  Participació:  La independència nacional va ser república independent? 84,43 % declarada pel parlament escollit [Pregunta formulada en  Sí: 90 % democràticament l’11 de març del 1990. lituà, rus i polonès, en què [76 % del Des d’aleshores totes les eleccions han s’havia de ratllar una de cens] estat democràtiques a Lituània. les dues respostes  Referèndum posterior sobre l’estructura possibles.] de l’estat, no sobre la independència. Aquesta campanya no es va finançar amb diners públics però la posició dels Sajudis va tenir suport massiu a favor de la nova estructura, tret del partit rus i prosoviètic Edinstvo i la minoria polonesa a l’àrea de Salcininaki. Macedònia Està a favor duna 8/09/1991  Participació:  Referèndum vinculant. Macedònia independent, 72 % amb el dret d’entrar en una  Sí: 95,1 % futura unió dels països  No: 4,8 % sobirans de Iugoslàvia?Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 18
  19. 19. 8.3 Taula de referèndums als nous estats Montenegro Vol que la República de 21/05/2006  Participació:  La campanya d’independència va estar Montenegro sigui un estat 86,5 % basada en la història de Montenegro, independent amb plena  Sí: 55,5% que ja va ser reconegut com a estat personalitat internacional i independent de l’Imperi otomà el 1878  No: 44,5% legal? pel Congrés de Berlín.  Els unionistes van fer servir el lema «Montenegro no es ven!» per remarcar que el Govern secessionista promouria polítiques econòmiques neoliberals.  El finançament de la campanya no va ser transparent per cap de les dues bandes. Els partits de Govern estaven a favor de la secessió i els unionistes rebien el suport dels serbis. Considera necessari Març de 1991  Participació:  La conspiració de membres del PCUS i preservar la Unió de 83,5 % la KGB per fer caure el president Repúbliques Socialistes  Sí: 70,2% Gorbatxov explica l’aparent contradicció Soviètiques com a entre els resultats del referèndum del federació modernitzada març i la proclamació parlamentària de amb repúbliques igualment l’agost de 1991, ratificada pel sobiranes, on els drets i referèndum del desembre del mateix Ucraïna les llibertats de les any. persones de cada nacionalitat siguin completament garantides? Aprova l’acte de 1/12/1991  Participació:  Fins i tot a Crimea, amb una majoria proclamació 84,18% ètnicament russa, més del 50 % de la d’independència  Sí: 90,32 % població hi va votar a favor. d’Ucraïna?Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 19

×