Tecnicas de restauración de aguas subterráneas

423 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
423
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tecnicas de restauración de aguas subterráneas

  1. 1. Tècniques de restauració d’emplaçaments contaminats ç COLGEOCAT 09/05/2012BLOC 1: PRINCIPIS GENÈRICSSessió 1. Recull de tècniques de restauració d’aigües subterràniesRoberto Espínola CazorlaDepartament d CD t t de Coordinació Hid di ió Hidrogeològica i Recuperació d’A üíf lò i R ió d’AqüífersUnitat de Recuperació i Millora d’AqüífersAgència Catalana de l’Aigua (ACA)
  2. 2. ÍNDEX 1. Tècniques Ex situ vs In situ 2. Tècniques Ex Situ 3. Tècniques In Situ 4. Rendiment 5. Taules resum 2
  3. 3. 1 TècniquesEx situ vs In situ 3
  4. 4. TÈCNIQUES EX SITUEx Situ : Implica l’extracció l’aigua subterrània del seu emplaçamentoriginal per tractar-la g pGENERALITATS:• Cal aportar energia externa (per bombar l’aigua)• Tècniques més intrusives• Produeixen transferència de contaminants• Assoleixen nivells de qualitat més baixos• Rendiments limitats• Més cares de mantenir 4
  5. 5. TÈCNIQUES IN SITUIn Situ : no Implica l’extracció l’aigua subterrània del seu emplaçamentoriginal per tractar-la g pGENERALITATS:• No cal bombament (no E externa)• Tècniques poc intrusives• Poden aconseguir la destrucció total dels contaminats• Poden actuar sobre fraccions adsorbides al sòl• Poden assolir objectius de qualitat més ambiciosos• Manteniment més econòmic 5
  6. 6. 2Tècniques Ex situ 6
  7. 7. Tècniques Ex Situ EXTRACCIÓ DE CONTAMINANTSSISTEMA DE GESTIÓ TRACTAMENT GESTIÓ 7
  8. 8. Tècniques Ex Situ EXTRACCIÓ DE CONTAMINANTS 8
  9. 9. Tècniques Ex Situ BOMBAMENT I TRACTAMENT (PUMP & TREAT) Extracció d’aigua subterrània contaminada Tractament de l’influent Gestió de l’efluent 9
  10. 10. Tècniques Ex SituPUMP & TREAT 10
  11. 11. Tècniques Ex Situ PUMP & TREAT Restauració (extracció de contaminants del medi) Objectius Genèrics Contenció dels contaminants (barrera hidràulica)Zones de Captura Pou a protegir 11
  12. 12. Tècniques Ex Situ PUMP & TREATCONFIGURACIONS OPERATIVES: Bombament directe ESPESSORS IMPORTANTS DE FASE LLIURE 12
  13. 13. Tècniques Ex Situ PUMP & TREATCONFIGURACIONS OPERATIVES: Doble bombament ESPESSORS REDUITS DE FASE LLIURE Inconvenient: Grans volums d’aigua a tractar d’ i t t 13
  14. 14. Tècniques Ex Situ PUMP & TREATAspectes iA t importants d l P t t del Pump & T t Treat:• Àmpliament utilitzat 70s – 90s p• Eficaç per extreure una gran quantitat de contaminant dissolt en les fases inicialsd’ una restauració.• Adient pels principals contaminants de les aigües subterrànies (Hcs i dissolvents)• Generació de volums molt grans d’aigua a tractar.• Gran dificultat per assolir objectius de qualitat ambiciosos (aigua potable) potable).• Poc efectiu per arrossegar LNAPL i DNAPL.• A llarg termini comporta elevats costos de manteniment i d’operativitat.• Efecte rebot 14
  15. 15. Tècniques Ex Situ PUMP & TREATEfecte rebot: Cas real EVOLUCIÓ DE LA CONCENTRACIÓ DE PCE Efecte rebot Fase activa (bombament) 15
  16. 16. Tècniques Ex Situ PUMP & TREATEfecte rebot: Saturació residual 16
  17. 17. Tècniques Ex Situ PUMP & TREATEfecte rebot: Difusió en matriu (típic DNAPL) ( ) 17
  18. 18. Tècniques Ex Situ PUMP & TREAT EDAR o similarGestió del’efluent Abocament a medi: riu llera reinjecció a l’aqüífer riu, llera, l aqüífer 18
  19. 19. Tècniques Ex Situ SOIL VAPOR EXTRACTION (SVE) Extracció de gas del sòl mitjançant buit Tractament de l’influent Gestió de l’efluent 19
  20. 20. Tècniques Ex Situ SVE SOIL VAPOR EXTRACTION + (SVE) -Sistema económico Reducción máxima 90%Infraestructura sencilla Poco efectivo a baja kAplicable bajo difi iA li bl b j edificios, etc t Poco eficaz en medio anisótropoFácil combinación con otros sistemas 20
  21. 21. Tècniques Ex Situ SVE SOIL VAPOR EXTRACTION (SVE) Restauració (extracció de contaminants del medi) Objectius Genèrics Olors en edificis Contenció dels contaminants: Atmosferes explosives 21
  22. 22. Tècniques Ex Situ AIR SPARGING + SOIL VAPOR EXTRACTION (SPARGING + SVE) Injecció d’aire en la zona saturada j Extracció de gas del sòl mitjançant buit g j ç Tractament de l’influent Gestió de l’efluent 22
  23. 23. Tècniques Ex Situ SPARGING + SVE + -Sistema económico No aplicable con fase libreInfraestructura sencilla Poco eficaz en acuíferos confinadosFácil combinación con otros sistemas Poco efectivo a baja k, alta % arcillaNoN requiere t t i t agua i tratamiento Ineficaz en suelos estratificados I fi l t tifi d 23
  24. 24. Tècniques Ex Situ SPARGING + SVE Versatilitat en lesconfiguracions 24
  25. 25. Tècniques Ex Situ AIR SPARGING + SVE + BIOVENTING Injecció d’aire + nutrients en el subsòl Extracció de gas del sòl mitjançant buit g j ç Tractament de l’influent Gestió de l’efluent 25
  26. 26. Tècniques Ex Situ SVE + BIOVENTING (+ AIR SPARGING)Bioventing: Adició de nutrients per fomentar l’activitat biològica 26
  27. 27. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES SKIMMERS Captació de producte lliureExtracció manual del producte acumulat Extracció automàtica del producte acumulat (SKIMMERS PASSIUS) (SKIMMERS ACTIUS) Tractament de l’influent Gestió de l’efluent l efluent 27
  28. 28. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES SKIMMERS Restauració (extracció de contaminants del medi): • Adient per HC pesats i viscososObjectius • Adient per fase lliure de poc gruixGenèrics • Fases finals d’una restauració Contenció dels contaminants: Barreres absorbents (aigües superficials) 28
  29. 29. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES PASSIUS SKIMMERS PASSIU OLEÒFIL O Ò 29
  30. 30. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES PASSIUS SKIMMERS PASSIU OLEÒFIL 30
  31. 31. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES PASSIUS DETALL DEL CAPÇALSKIMMERS PASSIU SKIMMERS PASSIU OLEÒFIL GRAVETAT 31
  32. 32. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES PASSIUS SKIMMER ABSORBENT: • Un cop saturat amb HC cal substituir-lo per un de nou • Adient per hidrocarburs pesats i petits espessors d’ HC p p p p 32
  33. 33. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES PASSIUS SKIMMER ABSORBENT 33
  34. 34. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES ACTIUS La purga del HC recuperat es f amb t fa b una bomba pneumàtica Bomba pneumàtica de purga 34
  35. 35. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES ACTIUS CINTA SENSE FI Adient per HC pesats 35
  36. 36. Tècniques Ex Situ DPE EXTRACCIÓ MULTI FASE (Dual Phase E t ti ) (D l Ph Extraction) Extracció de fase gas i fase líquida g q Tractament de l’influent T t t d l’i fl t (ambdues fases) Gestió de l’efluent (ambdues fases) 36
  37. 37. Tècniques Ex Situ DPE EXTRACCIÓ MULTI FASE 37
  38. 38. Tècniques Ex Situ DPE EXTRACCIÓ MULTI FASE BUIT FOCALITZAT BUIT EN CAPÇAL (FASE LÍQUID-GAS) (FASE LÍQUID-GAS) 38
  39. 39. Tècniques Ex Situ DPE EXTRACCIÓ MULTI FASEAspectes iA t importants d l DPE t t del DPE: p• Combinació “millorada” de P&T + SVE: més flexible i operatiu• Aconsegueix elevades taxes d’extracció: actua sobre Fase liure + dissolt + Gas• Adient per medis de baixa permeabilitat• Versàtil a l’hora d’acomodar-ho a les característiques del “Site”• Dificultat per aplicar en llocs amb fluctuacions importants del nivell d’aigua• Equip més car i tecnològicament més complex• Manteniment més costós (dues línies de tractament)• Poc aconsellable en medi d’alta permeabilitat (elevat volum d’aigua a tractar..) 39
  40. 40. Tècniques Ex Situ TRACTAMENT 40
  41. 41. Tècniques Ex Situ TRACTAMENT Processos Processos P fisicoquímics biològics Separació per gravetat Bioreactors Adsorció Stripping Precipitació/Coagulació/Floculació 41
  42. 42. Tècniques Ex SituTorre aireació: Stripping (típic COVs) PCE, TCE, PCE TCE BTEX AGUAS CONTAMINADAS CON COMPUESTOS VOLÁTILES • S b b el agua a la parte alta Se bombea l l t lt de la torre stripping • Se inyecta aire a presión en la base de la torre stripping pp g • Los contaminantes se arrastran por la acción del aire a contracorriente • Se filtra el aire y el agua tratada en carbón acti o (si es necesario) activo 42
  43. 43. Tècniques Ex Situ PUMP & TREATTractaments: Stripping (típic COVs) Material • Inert (polipropilè) • Genera elevada porositat •G Genera gran superfície d contacte fí i de 43
  44. 44. Tècniques Ex Situ PUMP & TREATTractaments: Stripping (típic COVs) PCE, TCE, PCE TCE BTEX 44
  45. 45. Tècniques Ex Situ PUMP & TREATTractaments: Stripping (típic COVs) 45
  46. 46. Tècniques Ex Situ SEPARADOR D’HIDROCARBURS Entrada de l’influent Decantació de sorres i D t ió d d’hidrocarburs Gestió dels hidrocarburs segregats t 46
  47. 47. Tècniques Ex Situ SEPARADOR D’HIDROCARBURS Obturador per flotacióSEPARADOR PERCOALESCÈNCIA HC d decantat t t HC separat Desarenador Filtre 47 coalescent
  48. 48. Tècniques Ex Situ SEPARADOR D’HIDROCARBURSRegulats per les normes: Norma DIN 1999 y normas europeas UNE-EN 858-1 y UNE-EN 858-2Rendiment de reducció de fins un 90%.Concentració d’HC de sortida: ≤ 5 mg/l g 48
  49. 49. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT Entrada de l’influent (Gas o aigua) Adsorció de contaminants Gestió del carbó saturat Abocador Recuperació tèrmica 49
  50. 50. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVATMaterial amb elevada porositat (diàmetre de poro >2 - <50 nm)Material amb una molt elevada superfície específica 500 - 1500 m2/gElevada capacitat d’adsorció inespecífica (adsorbent universal)Adient per adsorbir molècules apolars i de gran volum (HC)Aplicable a tractaments de gas i de líquids 50
  51. 51. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT 51
  52. 52. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT Filtres per tractament d’aire 52
  53. 53. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT Filtres per tractament d’aigua 53
  54. 54. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVATEspecificacions spec cac o s tècniques 54
  55. 55. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT Regeneració del carbó activatBàsicament per tractament tèrmic: Destrucció de COVs adsorbits Destrucció d’un 5-10% de C que cal reposarEl rendiment del carbó regenerat es lleugerament inferior 55
  56. 56. Tècniques Ex Situ CARBÓACTIVAT 56
  57. 57. Tècniques Ex SituCARBÓACTIVAT 57
  58. 58. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT 58
  59. 59. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ (+ Coagulació+Floculació) Entrada de l’influent Modificació de les característiques físiques i químiques de l’aigua (pH, Eh..) Variació de fase dels contaminants: de dissolts a sòlids insolubles Gestió de fangs Abocador Recuperació 59 dels metalls
  60. 60. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ + Coagulació+FloculacióCol·loides: Partícules de molt baix diàmetre que romanen de forma permanenten suspensió i que necessiten d’un canvi d’estat per poder agregar-se iseparar-se d l’ i de l’aigua. 60
  61. 61. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ + Coagulació+Floculació Coagulació: Procés d’alteració de l’equilibri de càrregues en la part més superficial de les partícules col·loïdals per evitar el rebuig elèctric. Partícula neutra en conjunt, però amb Partícula neutra en conjunt i en la seva partla superfície elèctricament desequilibrada (carga -) més superficial 61
  62. 62. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ + Coagulació+FloculacióSubstàncies Coagulants: 62
  63. 63. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ + Coagulació+FloculacióFloculació: Procés d’agregació de partícules (coalescència) per generarflòculs de gran mida amb l’objectiu d’afavorir la seva segregació de l’aigua. 63
  64. 64. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ (+ Coagulació+Floculació) La P L Precipitació química és el procés tradicional per eliminar metalls i it ió í i é l é t di i l li i t llpesats en aigües. Els agents precipitants típics són: OH-, S= i a vegades C03-2 Els metalls s’ eliminen com: Hidròxids Sulfurs Carbonats 64
  65. 65. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ + Coagulació+Floculació La solubilitat dels metalls pesats en dissolució presenta un mínim,generalment a pH alcalins. Cr i Zn són amfòters, és a dir, presenten una solubilitat alta tant en condicions alcalines i àcides. 65
  66. 66. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ + Coagulació+FloculacióQualitat assolible i tipus de precipitació 66
  67. 67. Tècniques Ex Situ GESTIÓ 67
  68. 68. Tècniques Ex Situ GESTIÓ D’EFLUENTS Gestió a Medi: • a llera • a curs d’aigua •at terrenyGESTIÓ EFLUENTS • reinjecció a l’aqüífer TRACTAMENTS Gestió en infraestructura: • a EDAR o similar 68
  69. 69. Tècniques Ex Situ GESTIÓ D’EFLUENTSGESTIO A MEDI: Cal autorització de l’administració hidràulica (RDL 1/2001) Model d’autorització d’abocament a Catalunya d autorització d abocament • L’organisme competent és l’ ACA • Cal fer una “Declaració d’Abocament” • Dades del titular (CCAE, raó social...) • Breu resum del procés de generació • Anàlisi quantitatiu i qualitatiu de l’aigua a abocar l aigua • Cabals i regim d’abocament (estacional, continu..) • Coordenades del punt d’abocament L’ACA autoritza o rebutja la sol·licitud • Pot imposar controls específics • L sensibilitat d l punt d’ b La ibilit t del t d’abocament pot condicionar l resposta d t t di i la t de l’administració. 69
  70. 70. Tècniques Ex Situ GESTIÓ D’EFLUENTSGESTIO A MEDI:Reinjecció: • La injecció dels efluents de tractament en l’aqüífer facilita les alternatives l aqüífer de gestió. • Generació d’un circuit tancat que “renta” la zona focus.Inconvenients: • Modificacions dels equilibris piezomètrics • Mobilització Incontrolada de massa contaminant. • Ineficàcia del bombament per no captació del plomall en la seva totalitat 70
  71. 71. Tècniques Ex Situ GESTIÓ D’EFLUENTSGESTIO A EDAR: Cal autorització de l’administració actuant Les administracions actuants poden ser: ACA Ajuntaments Entitats Supramunicipals: • Entitats Metropolitanes • Consells Comarcal Regulat pel Decret 130/2003 “Reglament dels serveis públics desanejament” Les administracions actuants poden imposar límits més restrictius 71
  72. 72. Tècniques Ex Situ GESTIÓ D’EFLUENTSGESTIO A EDAR: Límits abocament Decret 130/2003 72
  73. 73. Tècniques Ex Situ GESTIO A EDAR: GESTIÓ D’EFLUENTSLímits abocament Decret 130/2003 73
  74. 74. 3Tècniques In situ 74
  75. 75. Tècniques In Situ A) BIOREMEDIACIO B) ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA (ANM) C) BARRERES REACTIVES PERMEABLES (BRP) D) OXIDACIÓ QUÍMICA In Situ (ISCO) 75
  76. 76. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓ “Tècnica l’objectiu de la qual és la degradació, transformació i/o Tècnica l objectiu degradació immobilització dels contaminants mitjançant processos biològics”Empra microorganismes autòctons de l‘ aqüífer.Por ferP f servir microorganismes aliens a l’ üíf però especialitats en el i i i li l’aqüífer ò i lit t lcontaminant objectiu (Bioconcentració).Es poden alterar les condicions naturals de l‘ aqüífer per afavorirel metabolisme microbià, Ex: adició de nutrients, de substrat (Bioestimulació). 76
  77. 77. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓ ACA“Guia de bioremediació d’ HC derivats del petroli” p 77
  78. 78. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓ CAPACITAT DE BIODEGRADACIO 78
  79. 79. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓAVANTATGES Es pot destruir completament el contaminant (restarien els productes de degradació) No hi ha transferència de contaminants Generalment és més ràpid que el P&T Generalment més barat que d’altres alternatives Pot tractar contaminants adsorbits i dissolts Pot actuar a la zona focus i al llarg del plomall d’afecció d afecció 79
  80. 80. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓINCONVENIENTS A vegades no s’assoleix la destrucció total dels contaminants s assoleix Es poden generar compostos més tòxics que l’inicial Alguns contaminants són resistents a la biodegradació Alguns contaminants poden ser tòxics pels propis microorganismes Proliferació incontrolada de microorganismes La biodegradació de compostos orgànics pot ocasionar la mobilització d’espècies inorgàniques com As o Mn L’alteració de les condicions redox de l’aigua o de l’abastament de sustrat g pot afectar l’efectivitat aigües avall 80
  81. 81. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓ Condicions aeròbiques HCs petroli (BTEX)BIOREMEDIACIÓ Condicions anaeròbiques COVs halogenats 81
  82. 82. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓDESHALOGENACIÓDESHA OGENACIÓ REDUCTIVAEs requereixen condicions reductores en el mediEl DNAPL actua com a receptor d’electronsCal un donador d’electrons efectiu i evitar en el que sigui possible la d electrons competència d’altres acceptor d’electrons (nitrat, sulfato, O2, CO2, Fe+3) 82
  83. 83. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓDESHALOGENACIÓDESHA OGENACIÓ REDUCTIVA Donadors d’electrons són: lactat, etanol, glucosa.. , ,g Cal tenir cura de que el procés sigui complet (evitar CV). Els compostos “fill” presenten valor Koc progressivament menors (baixa capacitat d’adsorció i major solubilitat = més facilitat per la seva remoció) d adsorció remoció). Cometabolisme: Quan el compost objectiu es degradat per una enzima(cofactor) generada durant el metabolisme d’un altre compost. En aquestcas la degradació del DNAPL no rendeix cap benefici a l’organisme. 83
  84. 84. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓBIOREMEDIACIÓ DE COVS x NO HABITUAL HABITUAL 84
  85. 85. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓCONFIGURACIÓ DE SISTEMES DE RESTAURACIÓ Gran variabilitat segons les particularitats de l’emplaçament objectiu: Ex: Biobarreres Injecció de nutrients i 02 mitjançant piezòmetres per mineralitzar contaminants en medi aeròbic aeròbic. 85
  86. 86. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADAConjunt de processos naturals físics, químics i biològics quecontribueixen a reduir o atenuar les concentracions de contaminants.Inclou processos:• No destructius: dispersió, dilució, sorció, immobilització, volatilització•D t Destructius: ti decaïment d ï t radioactiu, di ti hidròlisis, hid òli i i transformació t f ió idegradació biològica. 86
  87. 87. Tècniques In SituATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA ACA “Guia d’ Atenuació Natural monitoritzada” 87
  88. 88. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA ++ - Fraccions en els hidrocarburs comercials més habituals 88
  89. 89. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA 89
  90. 90. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA 90
  91. 91. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADAMETODOLOGIA I ENFOCFase I. Model conceptual i avaluació preliminar del cas: descripció detalladadel cas, incloent-hi informació de la font de contaminació, del flux subterrani , ,i la hidrologia, i l’extensió i transport dels contaminats, així com de l’entorn idels receptors potencials.Fase II. avaluació de l’atenuació: aplicació i desenvolupament de les líniesd’evidència que mostrin i quantifiquin el comportament del plomall.• Lí i d’ idè i primària: sèries d d d Línia d’evidència i ài èi de dades espacials i t i l temporals per conèixer l èil’estabilitat, expansió o retracció del plomall.• Línies d’evidència secundària: dades geoquímiques que evidencien la transformació es d e dè c a secu dà a geoqu ques e de c e a t a s o ac ódels contaminats al medi.• Línies d’evidència opcionals: dades microbiològiques, assaigs de laboratori, o altrestipus d’ti d’assaig que aportin altres i di i d’ t i ti lt indicis d’atenuació d l contaminants ió dels t i t 91
  92. 92. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADAMETODOLOGIA I ENFOCFase III. Monitoreig a llarg termini: verificació i seguiment de l’atenuació;detecció de canvis punts d’alarma i/o assoliment dels objectius de canvis,remediació. En cas que s’assoleixin els objectius, podrà finalitzar-se el cas. 92
  93. 93. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA 93
  94. 94. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA ANM no recomanada ANM recomanada 94
  95. 95. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADAXarxa de control 95
  96. 96. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA XARXA DE CONTROL Xarxa control ANMXarxa control estàndard à 96
  97. 97. Tècniques In SituATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA PARÀMETRES A CONTROLAR 97
  98. 98. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA PARÀMETRES A CONTROLAR 98
  99. 99. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES Intercepció del flux d’aigua subterrània Actuació sobre el contaminant objectiu (zona reactiva) Gestió de fangs Monitoreig de l’eficàcia 99
  100. 100. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES Modelconceptual 100
  101. 101. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLESCARACTERÍSTIQUES Í Mètode passiu (no cal aportar energia) p ( p g ) No hi ha transferència de contaminants a altres medis Tecnologia assequible No hi ha emissions de CO2 emissions Costos de manteniment baixosPROCESSOS Deshalogenació reductiva g Redox Millora biorremediació Sorció S ió Control pH 101
  102. 102. Tècniques In Situ BRP CONFIGURACIONS TÍPIQUES BRP 102
  103. 103. Tècniques In SituContaminants tractables en BRP 103
  104. 104. Tècniques In SituCOVs halogenats tractablesCOV h l t t t bl amb Feo 104
  105. 105. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES Materials emprats en processos de sorció 105
  106. 106. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES Materials emprats en processos de millora de la bioremediació 106
  107. 107. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES Materials reactius 107
  108. 108. Tècniques In SituMaterials reactius 108
  109. 109. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES TRACTAMENT DE COVs HALOGENATS AMB ZVI (Feo) REDOX Fe : Feº: e- donnor DNAPLs: e- acceptor 109
  110. 110. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES TRACTAMENT DE Cr VIReducció de Cr+6 a Cr+3 mitjançant Feo i precipitació d hidròxids d’hidròxids 110
  111. 111. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLESMaterialM t i l reactiu: F o ti Fe 111
  112. 112. Tècniques In Situ Rasa d’intercepció:Material reactiu: Feo 3%: 112
  113. 113. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICA In Situ Adició de compostos d’alta capacitat oxidant Destrucció i/o transformació dels D t ió i/ t f ió d l contaminants Monitoreig de l’eficàcia 113
  114. 114. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICACOMPOSTOS OXIDANTS• Permanganat: MnO4-• Peròxid d’ hidrògen: H2O2 + Feo (Reacció Fenton)• Persulfat: S2O8-2• Ozò: O3 114
  115. 115. Tècniques In Situ 115
  116. 116. Tècniques In Situ 116
  117. 117. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICA 117
  118. 118. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICAPermanganat: MnO4- PCE TCE DCE CVMnO2 (sòlid): = Pèrdues de permeabilitat en la BRP 118
  119. 119. Tècniques In Situ Reacció Fenton OXIDACIÓ QUÍMICA·OH: radical hidroxil. Oxidant inespecífic molt reactiu.Te molt baixa capacitat de mobilització: implica que H2O2 i Fe+2 han d’estaralhora en el matei lloc mateix lloc.Es fan servir estabilitzants per perllongar la capacitat reactiva del H2O2 i Fe+2 119
  120. 120. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICAReacció F tR ió Fenton Avantatges 120
  121. 121. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICAReacció F tR ió Fenton Limitacions 121
  122. 122. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICAConfiguracions operatives: Recirculació 122
  123. 123. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICAConfiguracions operatives: AllibC fi i ti Alliberador puntual d’ id t d t l d’oxidant 123
  124. 124. 4Rendiment 124
  125. 125. RendimentRendiment e d e t 125
  126. 126. RendimentEfectivitat de del sistema 126
  127. 127. 5Taules resum 127
  128. 128. 128
  129. 129. 129
  130. 130. 130
  131. 131. 131
  132. 132. 132

×