L'amagatall d'en Ramon i na Laura

508 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
508
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
175
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L'amagatall d'en Ramon i na Laura

  1. 1. Era un dia de tardor fred i plujós. A l’institut d’Oxford va arribar un – He hagut d’escapar del meu pare perquè no em deixava venir.nin nou, en Ramon, era tímid, bon al·lot, d’un nivell social alt. El Ens haurem d’amagar a algun lloc fins que passin dues hores iseu pare era un empresari mafiós capaç de fer el que fos per estarà cansat de cercar i no voldrà cercar més.aconseguir tot allò que volia. La seva mare havia mort en unaccident de cotxe. – Jo sé un lloc on ens podrem amagar!– va dir na Laura. – És molt enfora?– demanà en Ramon.A l’escola tots el despreciaven. En els patis s’ho passava moltmalament, sol a un racó. Un dia, na Laura, el va veure i en aquell – Està a deu minuts caminant, el vaig fer amb una amiga. Ens himoment li va fer una mica de llàstima i li digué: podem amagar!– digué na Laura.– Què fas sol, per què no jugues amb els altres? Ells varen arribar molt aviat. Varen veure que amb el temps s’havia espenyat tot, així que decidiren tornar-ho a fer.– No puc, no em fan cas– li contestà amb la veu tímida. Al cap de tres quarts d’hora en Ramon digué:– Vols jugar amb jo? Jo em dic Laura, i tu?– Jo som en Ramon, és clar que vull jugar amb tu! – A la fi hem acabat! – Ja ens hi podem ficar, sinó el teu pare ens trobarà.– digué naAl cap de dos minuts sona el timbre i na Laura li va demanar si Laura.voldria anar a casa seva a jugar. En Ramon sorprès perquèningú mai l’havia convidat a jugar li va dir que sí molt content. Al cap d’una estona , uns deu minuts, sentiren la veu del seu pare.Després de dinar es sent el timbre a casa de na Laura. Ella – Ramon!, Ramon!, Ramon!...emocionada va obrir la porta i li diu: Ells dos no es preocuparen, sabien que– Hola Ramon! Has vingut molt aviat. No passa res, així tendrem no els trobaria.més temps per jugar.2 3
  2. 2. A les nou del vespre en Ramon tornà a casa, ell sabia que n’hicauria una de bona.Quan va entrar per la porta el seu pare l’esperava i li va dir L’AMAGATALL D’EN RAMON I NA LAURAcridant i molt enfadat:– On eres, has anat a jugar amb aquella nina?Ell era sempre sincer i no li agradava dir mentides, així que va dirque sí.El pare no es va enfadar tant com ell s’esperava, en Ramon li vadir el que li passava. El pare d’en Ramon el va entendre, tot i queel va castigar perquè s’havia escapat. Varen parlar una estoneta,el pare li va dir que podia anar a veure na Laura, però que l’haviad’avisar.Al cap de dos mesos el seu pare, per qüestions de feina, se’n vahaver d’anar a Berlín, així que en Ramon l’acompanyà. Na Laura Biel FIOL RIGOestava trista, cada dia pensava en ell. Tot i que de tant en tant Salvador LLADONET BORDOYs’enviaven cartes i es telefonaven. Maria MAIMÓ BIBILONIAl llarg de l’any es deixaren d’escriure i quasi mai xerraven, peròen Ramon mai havia tengut una amiga millor.4

×