Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Van Gogh: Nit estrellada

50,092 views

Published on

Published in: Education
  • Dating for everyone is here: ♥♥♥ http://bit.ly/369VOVb ♥♥♥
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Follow the link, new dating source: ❤❤❤ http://bit.ly/369VOVb ❤❤❤
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here

Van Gogh: Nit estrellada

  1. 1. NIT ESTRELLADA
  2. 2. Vincent Van Gogh http://commons.wikimedia.org/wiki/Vincent_van_Gogh
  3. 3. Vicent Van Gogh va néixer a la localitat de Zundert, a Holanda. El seu pare, era un pastor protestant. El seu primer fill va néixer mort un any abans de la vinguda al món de Vicent i li van posar el mateix nom. El matrimoni van tenir cinc fills més. A Vincent li agradava la solitud, i durant la seva infància va assistir a l'escola d'una manera irregular. Va deixar els estudis als quinze anys. Sobre la seva joventut Vicent va arribar a comentar: “La meva joventut va ser trista i freda i estèril...”  Sèquia (1872-73), dibuix juvenil de Van Gogh a La Haia
  4. 4. Des de molt jove va mostrar un caràcter difícil i un temperament molt fort. Aquest tret de la seva personalitat el feia molt inestable. Va treballar en una galeria d'art a La Haia, després a Londres i a París on les pintures de Millet el van impressionar. Després a Van Gogh li va augmentar el seu fanatisme religiós, probablement com un refugi per als seus fracassos laborals i amorosos. Va treballar a Isleworth com ajudant d’un predicador metodista, sent després rebutjat quan intentà estudiar teologia i fer-se ell mateix predicador. Els sembrador, 1881 Natura morta amb Bíblia, 1885
  5. 5. L'any 1878 marxà a la regió de Mons, a Bèlgica, on amb condicions extremament dures va realitzar una feina evangelitzadora entre els miners de la zona; després se li suprimí el petit sou que rebia. Davant d'això i seguint els consells del seu germà Théo, del que ja començà a rebre ajut econòmic, decidí donar un tomb a la seva vida i dedicar-se a la pintura. Al 1880 s'establí a Brussel·les i a l'Acadèmia de Belles Arts estudià dibuix i perspectiva. En aquesta època realitzà esbossos i dibuixos basats en les pintures de Millet, i representà personatges de pagesos i miners, models agafats de la vida quotidiana, i els pintà en un pla molt realista i tonalitats fosques. Va tornar a casa dels pares on s’enfrontà sovint amb el pare.
  6. 6. Després marxà a La Haia , on va fer les seves primeres aquarel·les. Totes les seves experiències amoroses eren un fracàs, produint-li greus depressions. Tornà amb els pares a Nuenen, on pintà teixidors rurals. Durant la primavera de 1885, pintà la que es considera una de les seves grans obres, Menjant patates. “ He posat el meu més gran interès en què, en contemplar el quadre, es pensi que aquesta gent que està sota el llum, que menja les seves patates ficant les mans al plat, ha treballat també amb aquestes mans la terra; el meu quadre exalta, doncs, el treball manual i l'aliment que ells mateixos s'han guanyat amb tota honestedat...” (Vincent)
  7. 7. L'any 1886 se’n va anar a París a viure amb el seu germà Theo. La seva pintura es va veure influïda per l’impressionisme i l’estampa japonesa, i va abandonar el caràcter social que havia tingut fins aleshores, centrant-se en l’ expressivitat del color . Retrat de Père Tanguy (1887-88) Dona al Cafè de Tambourin (1887)
  8. 8. Al febrer de l'any 1888 se'n va anar de París cap al sud de França, a Arles. Van Gogh buscava nous camins per a la seva pintura. Va passar tot l’estiu pintant paisatges a l’aire lliure. El sembrador, 1888
  9. 9. Van Gogh va llogar aquesta casa, La casa groga , l’estiu de 1888 a Arles. Al setembre va rebre la visita de Gauguin . A l’agost pintà Gerro amb dotze gira-sols , on Van Gogh cercava era l'esperit del simbolisme. L’expressivitat del quadre fa que tingui un significat que va més enllà de la simple reproducció de les flors. Exposa la imaginació de l'artista i la seva gran força expressiva, i aquesta força exigia un gran deliri de sentiments
  10. 10. Dormitori a Arles , 1888
  11. 11. Menys de dos mesos després de l'arribada de Gauguin, van començar a tenir violents enfrontaments que van culminar en una baralla durant la qual Van Gogh, amb una navalla, es tallà un tros de la orella esquerra. Després d’estar 14 dies a l’hospital tornà a casa seva, Gauguin va tornar a París, i Van Gogh pintà el quadre amb l’orella embenada. Va ser ingressat dues vegades a l’hospital d’Arles per problemes mentals. El maig de 1889 Van Gogh va patir una greu crisi nerviosa i va acceptar l’internament a l’asil psiquiàtiric de Saint Paul de Meusole, prop de Saint-Remy , on hi va passar un any.
  12. 12. Documentació general Títol: Nit estrellada Autor : Vincent Van Gogh (1853-1890) Cronologia : 1889 Estil : Postimpressionista Tècnica : oli Suport : Tela Mides : 73,7 x 91,1 cm Localització : MOMA (Museu d’Art Modern, New York) http://ca.wikipedia.org/wiki/Vincent_van_Gogh
  13. 13. <ul><li>Punts clau de l’obra : </li></ul><ul><li>El contrast entre la claredat i moviment del cel, amb la quietud i foscor del poble.   </li></ul><ul><li>L'estreta connexió entre les formes representades amb l'estat d'ànim de l'artista. </li></ul><ul><li>El color no es correspon amb la realitat, sinó amb les emocions </li></ul><ul><li>Els contorns, en la part inferior, estan marcats amb una línia negra gruixuda, com era característic també en l'obra del seu company Gauguin. </li></ul><ul><li>- Les úniques línies rectes són les de les teulades de les cases. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>L'aura lluminosa que embolica la Lluna, fa que aquesta es confongui amb un Sol.  </li></ul><ul><li>- El xiprer gegant segurament és una al·lusió a la mort.   </li></ul>
  14. 14. Anàlisi formal Descripció: Al quadre hi veiem, a la part de baix un poble, amb un gran xiprer en primer terme a esquerra, i darrere el poble unes muntanyes. Les dues terceres parts del quadres estan ocupades pel cel ple de formes circulars que representen la lluna i les estrelles... És un paisatge nocturn.
  15. 15. Elements plàstics : Dibuix i color Predomina el color , aplicat amb la pinzellada característica del pintor: corba i flamejant La gamma cromàtica és de blaus i verds, contrastada als astres, les cases, els arbres... amb tocs de groc molt viu, taronja i blanc La factura vibrant va cobrint la tela, com teixint-la amb puntades diferents. Crea ritmes també diferents: circulars, ondulats, tirabuixons, rectes i serpentejats i verticals.
  16. 16. Colors de la nit, molt expressius. Groc i blanc expandits anul·len la forta presència del blau. La Lluna i les estrelles irradien llum en formes circulars. Firmament molt dinàmic. Fluxos ondulants combinats entre ells. Claredat que segueix la línia de la carena (primera llum del matí?) Algunes finestres tenen llum. Paisatge irreal que reflexa l’estat d’ànim del pintor Gran lluminositat en un cel nocturn
  17. 17. Les línies que delimiten cases, muntanyes i arbres controlen la mescla cromàtica. Colors sense línies que els delimitin. El blanc i el groc donen gran lluminositat al cel nocturn. Línies rectes i figures geomètriques bàsiques: quadrats, triangles i triangles.
  18. 18. Composició El quadre es pot dividir en dues parts clares: la terra , amb el poble i les muntanyes del fons, i el cel ple d’estels. L’element d’unió entre ambdues parts és el xiprer vertical , i el campanar de l’església, també vertical. El cel estelat, amb 12 estels i la Lluna La terra, el poble, les muntanyes Línia diagonal separa ambdues parts Forts remolins omplen el cel
  19. 19. Dibuix de La nit estelada
  20. 20. Saint-Remy era una plana de secà d’agricultura tradicional. Hi havia horts i oliveres i alineacions de xiprers que protegien els ametllers de la força del mestral, el vent fred del nord. Els camps tenien al sud les muntanyes dels Alpilles. Van Gogh va viure el seu infern interior en un paisatge diferent d’on fins ara havia estat, la verda i plana Holanda d’on provenia. També va viure a la ciutat d’Arles, zona ben comunicada, on va patir la crisi. Vincent va sentir que al canviar deixava la vida moderna decadent i sòrdida per entrar en un món tradicional, sobri i autèntic. Interpretació
  21. 21. En aquesta època la seva pintura es caracteritza per la presència de remolins, com es pot observar a La nit estelada . Quan ja el van deixar sortir a donar passeigs pels voltants de la clínica, va començar obres on els temes eren pins, xiprers i oliveres. http://www.vggallery.com/painting/by_period/st_remy.htm
  22. 22. El quadre pren com a base la vista que Van Gogh tenia des de la seva habitació, a l’asil psiquiàtric prop de Saint-Remny, a la Provença: un camp de blat amb les muntanyes al fons. Ell hi afegí els elements que li van semblar, com el xiprer i el poble amb l’església, fent-ne una barreja. Per tant és un poble fictici, no és la representació fidel d’un paisatge. Paisatge de Saint-Remy, el que realment veia Van Gogh des de la seva finestra
  23. 23. Van Gogh davant l’asil de Saint-Remy http://blogs.princeton.edu/wri152-3/akburges/
  24. 24. La nit estelada és plena de símbols que denoten l’obsessió de Van Gogh per la mort. En el Cosmos busca una resposta a l’anhel humà d’infinit. Era fill d’un pastor protestant, i havia estudiat teologia. Els valors religiosos estaven en regressió i Van Gogh busca en la pintura consol i l’utilitza com a mitjà per projectar-hi els seus sentiments. “ Aquest matí he vist des de la meva finestra, molt abans que es fes de dia, sense cap altra cosa que l’estel del matí, que semblava molt gran” Fragment d’una carta enviada per Vincent a Theo.
  25. 25. El xiprer és utilitzat per Van Gogh com un vincle obscur, dens i vibrant. És com una flama moguda pel vent que uneix la terra amb el cel. És un arbre que manifesta elevació i s’usa per simbolitzar, per la seva verticalitat, la fe en la vida després de la mort, i també la mateixa idea de la mort. El mateix Van Gogh deia que era un element funerari. El xiprer és una flama ardent que s’aixeca cap a un cel immens i llunyà. El poble està lluny i ell està sol. El pintor projecta la seva inquietud espiritual en el paisatge, el qual converteix en un grafisme de la seva pròpia ànima.
  26. 26. Els xiprers , amb la seva forma triangular, li va servir per crear una sèrie magnífica de paisatges. Incorporava la taca fosca del xiprer en moltes de les grans composicions, com hem vist a La nit estelada i, entre altres, a Camp de blat amb xiprer , Xiprers amb dues dones i Xiprer contra el cel estelat. Uns mesos més tard, el gener de 1890, el crític d'art Albert Aurier va publicar un article sobre Van Gogh, en el que elogiava el simbolisme dels xiprers , i els hi donava tanta importància com la que tenien els seus girasols.
  27. 27. El poble , amb els llums de gas encesos darrere els vidres, representa el calor humà , al qual era aliè el pintor. Ell era com el xiprer, que ho contempla de llum i es manté solitari. Les cases, amb les seves diminutes llums, contrasten amb la immensitat del firmament, davant del qual les persones no són res. El campanar de l’església recorda els del seu país natal, Holanda. Així es deuria sentir Van Gogh en pintar-lo, coneixent la seva pròpia mortalitat i la de tots els homes que no són més que petites taques grogues comparades amb els astres immortals.
  28. 28. El 1890 abandonà la clínica i, després d’una breu estada a París, s’instal·là a Auvers-sur-Oise, prop de París. Allà va estar sota la cura del doctor Gachet, i pintà més de 70 quadres. Església d’Auvers-sur-Oise
  29. 29. Aquest gran mestre de la pintura va tenir una vida plena de fracassos. El seu caràcter inestable s'anava alimentant de tot allò que el pintor no aconseguia: treballs frustrats, desamors, atacs epilèptics, un acostament a la religió sense èxit, etc. Tot això, unit al seu fracàs com a pintor, va augmentar la seva solitud i descoratjament.   Però la seva angoixa trobava una via d'escapament en la pintura, i encara que no li reconeguessin el seu treball, no va abandonar aquesta habilitat innata per a pintar emocions. És així com aquell que aleshores consideraven un boig es va convertir en un geni. I és que el seu estil, absolutament personal, és pura força expressiva. Només un geni boig com ell, amb una vida com la seva, és capaç de deixar-se emportar per la seva obra i mostrar el seu món interior d'una forma tan suggeridora. Ell ho aconseguia contínuament i La nit estrellada n'és un clar exemple
  30. 30. Camp de blat amb corbs (Juliol de 1890) Van Gogh assenyala a les seves cartes, la solitud i la malenconia que tenen els sues últims paisatges de bladars sota cels tempestuosos i amenaçants; s'ha dit que els símbols dels corbs planejant sobre el blat suggereixen la premonició de la mort. Les dues bandes de color, amb el contrast del blau i el groc, anul·len l'espai de la perspectiva. La composició de la perspectiva en el camp obert té una un sentit invers; surt de l'horitzó en direcció cap a la part davantera. Aquest quadre està considerat com una de les millors obres de l'artista.
  31. 31. La depressió de Van Gogh va empitjorar i el 27 de juliol de 1890, a l'edat de 37, mentre passejava pel camp, amb un revòlver, es va disparar un tret al pit. Ell no es va adonar que la seva ferida era mortal, i va tornar a la pensió Ravoux, on va morir el seu llit dos dies més tard. Vincent va ser enterrat al cementiri d‘Auvers-sur-Oise. Vincent Van Gogh va produir tot el seu treball, unes 900 pintures i 1600 dibuixos, durant un període de només deu anys, entre 1880 i 1890, fins que va sucumbir a una malaltia mental, possiblement un trastorn bipolar o un síndrome d‘epilèpsia. Va decidir ser pintor quan tenia vint-i-set anys i sempre va voler reflectir la vida en les seves obres. Aquestes estan marcades pels llocs on va viure i treballar, pels sentiments i emocions que va tenir en cada etapa, pels desenganys i per la seva malaltia, que finalment va posar fi a la seva vida. Les tombes de Vincent i Theo van Gogh al cementiri d‘Auvers-sur-Oise.
  32. 32. Models i influències La pintura de Delacroix, amb la seva força cromàtica, la preocupació de representar la llum impressionista, l’ús de color pla, sense ombres ni clarobscur, l’expressivitat de limitar les figures amb una línia negra pròpia dels gravats japonesos (ukiyo-e), tot plegat marquen l’inici de la pintura de Vincent Van Gongh. Després d’una breu influència puntillista, Van Gogh abandona l’impressionisme per una utilització simbòlica del color i de la forma per mitjà d’una pinzellada vigorosa i empastada. Això el converteix en precedent dels fauves, com Matisse o Vlaminck, i dels expressionistes, Maurice de Vlaminck: Restaurant en Marly-Le-Roi , 1905 H. Matisse: La ratlla verda

×