Panteó

20,143 views

Published on

Published in: Education, Sports
0 Comments
5 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
20,143
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7,439
Actions
Shares
0
Downloads
546
Comments
0
Likes
5
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Panteó

  1. 1. Panteó
  2. 2. Panteó Autor: desconegut Materials: formigó, maó, marbre, Cronologia: 118-125 gramot i fusta Localització: Camp de Mart (Roma) Sistema constructiu: arquitravat i voltat Estil: romà imperial Dimensions: Cúpula: 43,2 m alçada Columna: Pòrtic: 35 m ample 18 m alt Tambor: 58 m diàmetre
  3. 3. Context històric La construcció inicial del Panteó s'atribueix a Agripa, mà dreta d’August, l’any 27 a C. L’any 80 un incendi destruí gairebé tot el temple, i fou restaurat per Domicià i després reconstruït per Adrià entre el 118 i el 128. L’arquitecte de la reconstrucció potser va ser Apol·lodor de Damasc.
  4. 4. Adrià (117 - 138), l'emperador viatger En realitat resta incert si Trajà va adoptar veritablement Publi Eli Hadrià, un parent llunyà seu també nascut a Itàlica, o si la adopció abans de morir va ser obra de l'emperadriu Plotina per coronar el seu favorit. En comptes de la costosa política expansiva del seu antecessor, Adrià es va inclinar per l'opció defensiva: la seva prioritat va ser cercar la pau amb les fronteres més segures, tot reforçant-les, si calia, amb fortificacions com el mur d‘Adrià a Britànnia o el limes del Rin al Danubi. Amb la mateixa intenció Adrià va firmar la pau amb els parts per restituir-los els territoris envaïts i tornar a la frontera més ferma de l'Eufrates.
  5. 5. Va reestructurar l'administració i va codificar el dret civil. Fou un emperador culte i cosmopolita, la seva preocupació principal va ser la prosperitat de les províncies, per les quals va viatjar incessantment. Tenia gran admiració per la cultura grega (per la qual cosa li deien Graeculus 'greguet' des de jove) i també es va deixar una barba "a la grega" que acabà per posar-se de moda a Roma en el seu temps i el dels seus successors. També va afavorir les ciutats gregues - en especial Atenes, que va embellir amb noves edificacions com el temple de Zeus- i la presència de les seves elits al senat, fins aleshores molt reduïda. De la seva activitat constructora destaca també el Panteó de Roma i la Vil·la Adriana, aTívoli. Denari i muralla d’Adrià
  6. 6. Vistes des de dalt del Panteó
  7. 7. Anàlisi formal Elements de suport Tambor: cilindre de 3 pisos El mur combina el morter o formigó romà (opus cementicum) amb 3 sèries superposades d’arcs fets amb maons Pòrtic octàstil (façana) (opus latericium) els quals fan la funció 8 columnes corínties a de contraforts interns que distribueixen l’interior que formen 3 naus la pressió de la cúpula.
  8. 8. El tambor per fora Pilars interiors que suporten la cúpula
  9. 9. Elements suportats Sostre interior del pòrtic Frontó de la façana (pòrtic) Elements típics d’un temple grec Coberta doble vessant, recolzada sobre estructura d’arcs damunt les columnes
  10. 10. Cúpula hemisfèrica (sustentada pels 8 pilars i els murs del cilindre)
  11. 11. Espai exterior Plaça porticada original que només mostrava el pòrtic, com un temple grec clàssic.
  12. 12. Marc Agripa, fill de Luci, cònsol per tercer cop, el va fer El pòrtic: format per 16 columnes monolítiques de granit egipci de 18 m, capitells corintis i bases marbre blanc, les quals suporten entaulament. Sota frontó: inscripció antic temple d’Agripa
  13. 13. El tambor, exteriorment, sense el revestiment de marbre i estuc, amaga part inferior de la cúpula De fora només es veu una part de la cúpula, ja que la part inferior queda amagada en la massa del mur del tambor
  14. 14. Les tres línies d’imposta delimiten els tres pisos d’arcs de maó superposats perfectament visibles. La funció de descàrrega d’aquests reverteix en els contraforts integrats al mur
  15. 15. porxo o pòrtic Agripa frontó inscripció de l'antic Absis temple d’Agripa estàtues octàstil August i rectangular Agripa arquitravat capitells coríntis Naus laterals columnes de granit egipci amb base de marbre blanc nau central amb accés a la zona cupulada
  16. 16. Espai interior cúpula òcul cassetons àtic tambor Vuit obertures Adrià
  17. 17. Cel·la de planta circular, amb els vuit pilars que sostenen la cúpula, i entre cada pilar s’obren vuit nínxols. Els murs interior estant formats per marbres i materials nobles, plens de columnes, cornises i pilastres, que no aguanten res. Al nivell superior hi ha una filera de finestres que obren una galeria superior. El paviment està format de quadrats als que s’hi inscriuen quadrats i cercles més petits. Aquest luxós conjunt ornamental serveix per amagar tot el sistema de càrregues que sosté l’edifici, i és un homenatge a l’arquitectura grega.
  18. 18. Murs de maó revestits de marbre Vuit nínxols entre pilar i pilar Façana fictícia que amaga el sistema de càrregues que aguanten l’edifici. Revela admiració per l’arquitectura arquitravada grega. Tomba de Rafael
  19. 19. La cúpula formada per una estructura d’anells i nervis amb casetons Consta de cinc cercles amb 28 casetons cadascun. Les tècniques constructives romanes li han permès resistir sense necessitat de cap reforma. L’òcul (finestra circular) d’uns 9 m de diàmetre, protegit per làmines d’alabastre, il·lumina i ventila l’edifici. Aquest simbolitza el sol, que recorre la volta en avançar el dia.
  20. 20. Entorn i integració urbanística Originàriament havia d’estar envoltat d’una plaça porticada, que mai es va fer i que només hauria permès veure el pòrtic d’entrada. Actualment, situat al centre de Roma, està perfectament integrat a l’entorn urbanístic, tot i no superar l’alçada dels edificis del voltant. Es troba en la plaça de La Rotonda, nom que li ve del Panteó.
  21. 21. Interpretació Proporcions i l’estructura representen la concepció religiosa romana. Havia de ser la morada de tots els déus, i es presenta com una arquitectura de síntesi entre el cel i la terra. A l’interior hi havia 7 absis on s’hi col·locaren les estàtues dels deus principals, ocupant un lloc destacat la de Venus i la de Mart, com a protectors de la gens Iulia, la família d’August. Les altres divinitats eren Mercuri, Júpiter i Saturn, a més del Sol i la Lluna. Al pronaos del temple hi havia les estàtues d’August i d’Agripa, com a promotors de l’edifici. El projecte d’Agripa constituïa l’esfera celeste d’Anaximandre, ideada per aquest cinc segles abans. L’esfera té en la seva part superior un òcul o obertura circular, que és l'única font de llum per tot l’espai interior.
  22. 22. Panteó significa temple de tots els déus (pan-tot, theos-déu) L’interior al·ludeix a la cosmologia romana: La cúpula dividida en 5 cercles de 28 casetons, que simbolitzen els dies del mes lunar. També poden ser les 5 esferes concèntriques del sistema planetari antic, amb el sol al centre. La forma semiesfèrica del la cúpula és una reproducció simbòlica de la volta celeste, il·luminada pel sol al centre, fàcilment identificable amb Roma. L’emperador Adrià en feu la tercera reconstrucció, entre el 118 i el 125, al mateix lloc on hi havia el d’Agripa, però feu girar 180º l’entrada per poder fer la plaça porticada que en ressaltés la façana. Adrià també l’usà com a tribunal.
  23. 23. Es construí per primer com l’any 27 aC, projectat per Agripa, amic i col·laborador d’August, però fou destruït per un incendi el 80 dC. Marcus Agripa fou un gran estrateg militar, guanyant batalles importants (Accio), defensant la Gàl·lia dels germànics, posant fi a la guerra a Hispània... S’interessà per la geometria, l’urbanisme, la geografia, l’arquitectura... Com arquitecte projectà moltes construccions i obres d’urbanisme, no només a Roma sinó en les colònies. L’edifici més important que projectà es creu que fou el Panteó, el qual va voler realitzar com analogia de l’esfera celestial. Simbolitza l’esfera celeste, en la qual les divinitats presencien les actuacions humanes. Les proporcions i l’estructura del Panteó representaven la concepció religiosa dels romans: la morada de tots els déus, on varen voler centralitzar-hi la gran varietat de cultes que hi havia dins l’imperi. Apareix com una síntesi del cel i la terra. La inscripció de l’entrada atribueix la seva construcció a Marco Vipsanio Agripa (any 27 aC), en les obres fetes per aquest al Camp de Mart.
  24. 24. Agripa va fer el Panteó com analogia de l’esfera celeste. Les seves dimensions la reprodueixen: la planta circular és tancada per una cúpula. Tant el diàmetre de la paret circular com l’alçada de l’espai interior són 43,20 m, i es pot formar una esfera completa, sembolitzant el globus celeste reposant al terra. Aquesta té un radi de 21,60 m, el qual es correspon al radi del cilindre i de l’alzada.
  25. 25. Models i influències Antecedents: Antics tholoi grecs (temples circulars) Influència orientalitzant en coberta (món mesopotàmic i micènic i etruscs) Influí en el Renaixement i Barroc (Brunelleschi, Borromini...)

×