Le déjeuner sur l’herbe
(El dinar campestre)
Édouard Manet
2.Documentació general
Catalogació:
Autor: Édouard Manet (1832-83)
Títol: Le déjeuner sur l’herbe
Cronologia: 1863
Localització: Museu d’Orsay. París
Estil: impressionisme
Anàlisi material:
Dimensions: 2,08 m x 2,64 m
Suport: tela
Tècnica: oli

Édouard Manet (1832-1883)
Nascut en una bona família, Manet abandonà la
carrera naval aviat per dedicar-se a pintar. Va
estudiar amb el pintor Couture i va començar a
copiar quadres del Louvre: Tizià, Rembrandt,
Veláquez, Goya, Delacroix... Va fer una original
síntesi de l’art del passat, dels gravats
japonesos, del realisme del seu temps. Buscava
fer composicions lliures, malgrat l’organització
perfecta que es veu als seus quadres.
Del 1853 al 1856 es dedicà a viatjar (Itàlia,
Països Baixos, Alemanya, Àustria) i a copiar als
grans mestres.
El 1859 presentà per primer cop al Saló el
“Bevedor d’absenta”, que fou rebutjat,
provocant moltes crítiques.
El bevedor d’absenta
1858

Als anys 60, la seva pintura de
tema espanyol, molt de moda a
França, tingué èxit. El Saló
acceptà per primer cop un
quadre seu,
“Guitarrista espanyol”
Lola de Valencia
El guitarrista espanyol
“Guitarrista”. 1860
Manet guanya una menció
d’honor en el Saló de 1861

Música a les Tulleries, 1862

Manet mai es considerà un impressionista, no exposà amb el grup, sempre
acudia als Salons oficials, malgrat que el rebutgessin. Ell observa i reprodueix
allò que l’envolta, de manera refinada i elegant. El 1863 va acabar un dels
seus quadres més escandalosos, rebutjat en el Saló el 1863 i exposat al Saló
dels Rebutjats: “L’esmorzar sobre l'herba”. Fou rebutjat unànimement per
crítics i públic. Només acceptat pels joves pintors del moment que proposaven
l’observació directa de la vida contemporània i la seva innovació tècnica. Sense
voler-ho, Manet es convertí en el personatge principal del grup dels
impressionistes.

Més escàndol provocà la seva Olympia.
L’Olympia. 1863
presentada en el Saló de 1865 Maja nua Goya

Majas en el balcó 1810 -1812
Goya
El balcó
1869

Triomf del déu Bacus 1628 –1629
Velázquez
El 1867, Manet muntà la seva
pròpia exposició, cansar de
ser rebutjat. El catàleg li va
escriure el seu amic,
l’escriptor Emile Zola, a qui
també va pintar.
Retrat de Emile Zola
1868

El pífan, 1866
Com a crítica a la política de Napoleó III pintà,
el 1867, “L’execució de Maximilià”, inspirat
clarament en Goya.

Nana, 1877
Jeanne de Marsy, Primavera, 1881

El bar del Folies Bergere
1882

Anàlisi formal: Reconeixement visual i descripció (general i detallada)

Elements plàstics: Sensació de transparència
al rierol
Els verds
predominen
en moltes
tonalitats.
No
clarobscur
La llum es
fon en els
colors
Ombres:
taques de
color Zones planes de color
juxtaposades en les figures

Tècnica pictòrica revolucionaria
Pinzellades breus i
soltes, juxtaposades
unes amb les altres
- base de
l’impressionisme -
Zones planes de color
Sense ombres
(influència del món japonès)

Composició:
Tres figures espai central: Una dona nua i dos homes vestits
Estructura
piramidal
figures
humanes:
Una gran i
tres
petites
Natura morta que introdueix en la
Pícnic a l’aire lliure = pastoral
composició (restes del dinar)

Trencament amb la perspectiva tradicional
Clariana de tonalitats blavoses
Crea un espai en
alçada per mitjà
d’efectes
atmosfèrics i
cromàtics
Diverses tonalitats
de verd en el
paisatge
Violents contrastos
cromàtics

Noia
rentant-se
en el rierol
La mirada directa i
insolent del nu
femení adreçada a
l’espectador l’implica
i el fa còmplice i
protagonista de
l’escena
Retratat amb el
braç dret
atansat i el seu
gest de la mà en
D’aspecte indica que ha
distret, no mira pres la paraula
a l’espectador

Interpretació Suzanne (germana de
Leenhoff i esposa de
Els personatges Manet)
Ferdinand
Leenhoff
(escultor
holandès)
Dona nua
(Victorine
Meurent
model Eugène Manet,
preferida germà Manet
de Manet)
Natura morta (restes del dinar)
Pícnic a l’aire lliure = pastoral

Les idees noves propugnaven que la pintura havia de compaginar el els temes
dels nous temps amb formes tradicionals de la història de l’art.
Segons la definició del poeta de l’època, Baudelaire, Manet fou el prototipus
de pintor “modern”. El seu escandalós quadre no reprodueix, com indica el seu
títol, cap menjar sobre l’herba, sinó la prostitució que en aquella època era
normal al “Bois de Boulogne”. Era un fet conegut a París, però no es parlava del
tema, i molt menys es pensava que fos digne de ser representat en l’art.
La distribució de les figures en el quadre també és molt estranya, ja que més
aviat sembla un “collage” enganxat artificialment sobre l’escenari del bosc. No
és una escena observada pel pintor, sinó un muntatge inspirat en obres del
passat, tal com es veurà a continuació.
Els personatges de Manet són burgesos encaixats en les figures mitològiques,
aconseguint però desproveir-lo d’aquest significat històric o mitològic. També
podrida interpretar-se al revés, és a dir, donar a un tema profà un relleu
històric o mitològic.
El rebuig del públic causà sofriment a Manet, perquè ell sempre buscava el
reconeixement oficial, al contrari que els seus amics impressionistes, que
volien ser renovadors. Ell però, aconseguí plasmar l’ambient modern del seu
temps amb formes d’expressió clàssiques (Baudelaire)

Obres en les quals s’inspirà:
El concert campestre. Ticià / Giorcione. 1508

Divinitats fluvials. Gravat de Marcantonio Raimondi. 1520.
Basat en la pintura “Judici de Paris” de Rafael, actualment desapareguda

Gust per l’art japonès Kitagawa Utamaro
1754-1806
Hiroshige 1797-1858
L’onada 1823-1829
Hokusai
el 1854 es produeix l'obertura del mercat
japonès: arriben a França les primeres
estampes japoneses.
el 1867 Japó participa a l'Exposició
Universal on s'hi podia veure una mostra de
l'art de l'Extrem Orient.

Aquesta obra,“Déjeuner sur l´herbe”, fou presentada
per Manet en el Saló de París de 1863 celebrat al
Palau de la Indústria . El jurat la rebutjà, junt amb
2000 obres de diferents artistes. Aquest rebuig va
significar un gran escàndol en els medis artístics de
París, principalment entre els joves artistes
d'avantguarda, que tenien a Manet com a l'artista
més gran de la seva generació.
El jurat considerar guanyadora El “Naixement de Venus” d’Alexandre Cabanel.
En un acte propagandístic,
Napoleó III, creà amb els
quadres desestimats el “Salon
des Refusés”, precisament per
a que el públic pogués donar fe
de la “seva poca qualitat
pictòrica.
“La deessa ofegada en un
riu de llet, té l’aire d’una
delicada dama galant, no
de car i ossos sinó d’una
espècie de massapà blanc i
rosa”
Emile Zola “Naixement de Venus” Alexandre Cabanel 1863

“El “Bain” és d’un gust molt atrevit, la persona nua no té cap bellesa de formes i
no podem imaginar un senyor tan lleig al seu costat. No comprenc el que motiva un
artista tan intel·ligent i distingit a fer una composició tan absurda”

Picasso i el “Déjeuner sur l’herbe”