Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

E Munch El Crit

19,153 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

E Munch El Crit

  1. 1. L’expressionisme El crit Edvard Munch
  2. 2. L’expressionisme A Alemanya el gran desenvolupament industrial de finals del segle XIX va produir una gran deshumanització social. El règim que governava era militarista i autoritari. Tot plegat va crear un estat d’ànim tens i angoixant que es reflecteix en la pintura expressionista. Aquesta vol expressar el descontentament social, l’angoixa i la desesperança individual. L’obra d’art expressionista va ser l’expressió d’una realitat viva: la por, la misèria del proletariat, la desesperació davant la immobilitat de les estructures socials, l'angoixa de l’existència... Tot el que és advers de la vida, i la soledat interior, es reflecteix en aquestes obres. El punt de partida d’aquest moviment va ser el pintor noruec Edvard Munch i la seva obra El crit, com a exemple de l’emoció que s’havia introduït en l’obra d’art. Va ser més tard, cap a l’any 1905, quan un grup de pintors alemanys van voler donar a la pintura un contingut revolucionari.
  3. 3. Característiques de l’expressionisme: 1. Temes: intenten representar els problemes socials i col·lectius de la societat en que viuen. Reivindiquen també nous temes (eròtics...) perquè busquen la llibertat total de l’individu, expressant també el món interior d’aquest, les seves angoixes, les seves pors... Destaca la temàtica de crítica social: condemnen la industrialització per la seva deshumanització i falta de creativitat. Tracten amb ironia les classes altes, estudien els personatges del carrer, successos de la vida quotidiana... Escenes de la ciutat... Ernst Ludwing Kirchner
  4. 4. 2. Formes: no pinten les coses que els envolten, sinó les que ells senten en el seu interior, per això les imatges són esquemàtiques, com caricatures. Redueixen la figura humana a elements simples (simplicitat, esquematisme) Exageren els elements lineals (geometria molt marcada, triangles molt aguts...) Violència expressiva, exageració de línies. Tenen dues tendències expressives, inspirades en: - L’art gòtic - L’art negre africà (talles de fusta). 3. Els colors són forts i violents. Predilecció pels fons foscos. Usen el negre. Ernst Ludwing Kirchner
  5. 5. Entre els anys 1893 i 1895, Munch s’instal·la a Berlín, on influencià enormement els pintors expressionistes (Die Brücke). Die Brücke Ernst Ludwig Kirchner
  6. 6. L’expressionisme va tenir a Alemanya dos nuclis força diferents entre si Die Brücke (El pont) Der Blaue Reiter (El Dresde i Berlín, 1905 Genet Blau) Munich, 1911 Combatius Impulsos primaris Poètics Colors violents Refinament intel·lectual Figura humana Color harmònic Valoren més el Diferents temàtiques contingut que la forma Combinació harmònica No abandonen la de les formes figuració. Evolucionen cap a Representants: l’abstracció Kirchner Representants: Rotluff Heckel Kandinsky Nolde Mark Macke
  7. 7. Emil Nolde: Santa Cena, 1909 Emil Nolde Maskenstilleben (Masks Still Life), watercolor on paper, 1911
  8. 8. El crit Documentació general Catalogació: Autor: Edvard Munch (1863- 1944) Títol: El crit Cronologia: 1893 Localització:Nasjonalgalleriet (Oslo) (hi ha unes 50còpies) Estil: expressionisme Anàlisi material: Dimensions: 91 cm x 73,5 cm Suport: cartró Tècnica: oli i tremp
  9. 9. Edward Munch (1863-1944) pertanyia a una família de classe mitjana de Noruega. Però ja a la seva infància, patí molt, ja que a l’edat de cinc anys, morí la seva mare, i pocs anys més tard la seva germana gran, totes dues de tuberculosi. El seu pare, metge cirurgià de l’exèrcit, i el seu germà, també van morir quan ell encara era jove, i una germana seva tenia una malaltia mental. Tot això, quasi de cop, feren que Munch, ja de jove tingués una visió tràgica de la vida, es tornà una persona trista, solitària i torbada. L’any 1880 va començar el seu aprenentatge artístic a l’Escola Reial d’Art i Disseny de Christiania (anomenada després Oslo). Ja establert a Oslo va començar a relacionar-se amb un grup d’artistes i escriptors, anomenats “Christiania Bohème”, els quals es caracteritzaven pels ideals d’amor lliure i una gran oposició a la mentalitat burgesa de l’època. http://www.mundofree.com/pinturanordica/edvard_munch.html
  10. 10. “L’obligació de l’artista és la donar, a través dels seus quadres, tot allò més estimat que hi ha dins seu; la seva ànima, les seves penes, les seves alegries, la sang del seu cor”.
  11. 11. “ Vaig començar com a impressionista, però quan van arribar les violentes tempestes i les vicissituds de l’època bohèmia, l’impressionisme no em va servir. Vaig intentar traduir el neguit de la meva ànima” . “Prou de pintar interiors amb senyores que llegeixen i senyores que fan mitja. Hem de representar éssers humans que respiren, senten, estimen i pateixen. Pintaré un seguit de quadres d’aquest tipus. La gent entendrà el seu caràcter sacre i es traurà el barret com si estigués a l’església”.
  12. 12. Anàlisi formal El dibuix és aparentment descurat i Elements plàstics de traços maldestres. El traç li serveix a El conjunt d’elements plàstics se supedita a Munch per alliberar les l’expressivitat de l’obra seves pròpies ànsies. La línia dominant en el quadre és la corba, que dóna una sensació de dinamisme i neguit. La línia recta i Exterioritzen el diagonal de la malestar vital barana de la del protagonista passarel·la posa en evidència la solitud de la figura i el buit de l’espai que l’envolta. Línia i dibuix
  13. 13. Color i pinzellada Cal senyalar: els colors vermells i grocs del cel, que a l’esquerra dibuixen un ull amb unes pinzellades de blau. Els contrastos cromàtics extrems, fets de colors purs, revelen la profunda Subratllar influència de l’onada de blau Gauguin. La gamma fosc que envolta emprada és reduïda una illa de groc pràcticament als en el mar. colors primaris: el La pinzellada blau, el groc, el és ample i pel vermell. que fa al color, Munch emprà tons agressius, Per últim cal irreals, que destacar el fort reforcen la idea contrast del groc del rostre damunt d’angoixa vital. del blau fosc del paisatge.
  14. 14. Fiord noruec al Composició fons i dues siluetes de vaixells Dos Tots els elements personatges de la natura tenen passegen formes sinuoses, indiferents a igual que el l’altra banda personatge central del pont. Són dues ombres fosques Baranes, formen una diagonal que Un ésser humà al separa els dos primer pla, amb les ambients mans a la cara i la boca oberta, cridant molt fort
  15. 15. Composició Compositivament l’eix central de la pintura és la figura perquè totes les línies semblen convergir cap al cap que crida, el rostre del qual és falsejat com si es tractés d’una caricatura. Tot la mancança de perspectiva cal destacar-ne la profunditat produïda per la barana del pont que creua violentament i de biaix l’escena. Dues siluetes passejant pel pont contribueixen a donar més profunditat al llenç.
  16. 16. Interpretació Originàriament es titulà Desesperació “Caminàvem amb dos amics pel passeig, el sol es ponia, de sobte el cel es tornà roig, jo em vaig parar, cansat em vaig recolzar a la barana, sobre la ciutat i el fiord blau fosc només veia sang i llengües de foc, els meus amics continuaven caminant i jo seguia parat al mateix lloc tremolant de por, i sentia un bram infinit que travessava tota la natura “ “Vaig pintar aquest quadre, vaig pintar els núvols com a sang autèntica. Els colors cridaven” E.Munch
  17. 17. Munch volia reflectir als seus quadres els racons més profunds de l’ànima humana. La realitat es transforma per exterioritzar els que es porta a dins. El crit reflexa el món interior del pintor i també la soledat de l’ésser humà en la societat moderna. Les desgràcies que va patir marcaren la seva vida i el seu art. El paisatge del fons, la cala i el pont, se sap que l’escena es pintà a la ciutat de Nordstrand. A més de la versió exposada a la Galeria Nacional d’Oslo, n’hi al voltant de 50 còpies. Buscava expressar el seu món individual, ple d’angoixa i sofriment. Es considera un reflex de les pròpies frustracions de l’artista. Munch s’inspirà per pintar els seu personatge central en una mòmia peruana que s’exposà a París.
  18. 18. Models i influències Munch opinava que així com Leonardo da Vinci va estudiar l’anatomia humana i va fer disseccions de cadàvers, ell va intentar fer disseccions de les ànimes. Va rebre influències de Van Gogh, el qual es fixava, com ell, en l’interior del seu propi jo. També de Gauguin i Toulouse-Lautrec, exemples tots de captació d’estats d’ànim. La seva estètica és tètrica i pessimista, inspirada en la filosofia nihilista de Nietzsche i Kirkegaard. També dins d’aquesta línia trobem el model de Goya i les seves pintures negres. La seva distorsió violenta de colors i formes fou un clar referetn pels expressionistes alemanys de principis del segle XX, sobre tot en el grup Die Brücke. “L’Aquelarre” o “El gran cabró” 1820-1823. Quinta del Sordo.
  19. 19. Dues versions diferents de El crit
  20. 20. Desesper i El crit, 1893
  21. 21. La nena malalta 1885-1886 Aquesta obra està inspirada en la mort, per tuberculosi, de la seva germana
  22. 22. Edward Munch és el líder de la revolta contra un art buit, academicista, sense sentiments La mort a l’habitació de la malalta 1893
  23. 23. Evening on Karl Johan 1892; Oil on canvas, 84.5 x 121 cm; Rasmus Meyer Collection, Bergen
  24. 24. Per Munch, l’objectiu de l’art és transmetre essencialment els sentiments d’angoixa, de pessimisme, de temor, de solitud, de buidor, d'incomprensió que sorgeixen davant de la realitat, com li passa a aquesta jove que encara es sent perduda davant el canvi que significa el pas de la infantesa a l’edat adulta. La pubertat 1894
  25. 25. El fet de poder fer arribar la seva obra a tothom, el va portar a l’experimentació artística amb el gravat, utilitzant tècniques com la xilografia. Ansietat 1894
  26. 26. L'endemà 1895
  27. 27. Madonna 1893 -1894
  28. 28. " He començat un nou quadre, La dansa de la vida. Una nit lluminosa d’estiu, al bell mig d’un prat, un capellà jove balla amb una dona de cabellera llarga i sinuosa. Es miren fixament als ulls i els cabells d’ella s’embullen al voltant del cap d’ell. El fons és una massa de gent arremolinada –homes grassos que mosseguen les dones al coll. Caricatures i homes fornits estrenyent dones entre els braços " Edvard Munch La dansa de la vida 1899 -1900
  29. 29. En el camp conceptual influïren en la seva producció l’atreviment dels plantejaments teòrics de filòsofs com Kierkegaard i Nietzsche 1904, Retrat de Friedrich Nietzche
  30. 30. 1919, L’assassí 1940-42, Entre el llit i el rellotge 1920, Nit estelada

×