Maman

Documentació general
Catalogació:
- Nom de l’obra: Maman
- Autor: ELouise Bourgeois (París,
1911 – Nova York, 2010)
- Data: 1999
- Ubicació: Museu Gugghenheim
(Bilbao)
- Estil: expressionista
Anàlisi material:
- Mides: 8,95 x 9,80 x 11,60 m
- Materials: Bronze, acer
inoxidable i marbre
- Formes: Escultura exempta

Louise Bourgeois
Considerada una de les artistes franceses més importants
del segle XX. Els seus pares eren restauradors de tapissos
antics. Als deu anys va començar a ajudar-los a dissenyar
tapissos. De nena va descobrir que la seva jove mainadera
anglesa era l'amant del seu pare i que la seva mare consentia
la relació. Aquest descobriment la va marcar profundament.
Va estudiar matemàtiques avançades i geometria a la Sorbona, amb l'esperança de
trobar l'ordre i la lògica en la seva vida i que la van ajudar a perfeccionar l'estil
cubista dels primers anys. Més tard se'n va allunyar: "Per expressar les tensions
insuportables de la família, calia que la meva ansietat treballés sobre formes que
pogués canviar, destruir i reconstruir".
Va començar a estudiar art a París
i va tenir com a professors
artistes com Paul Colin, Cassandra
o Fernand Léger.
Fernand Léger

Es va casar amb l'historiador d'art nord-americà Robert Goldwater,
conegut pel seu treball pioner en l’art primitiu.
Es van traslladar el 1938 a Nova York i allà abandonà paulatinament la pintura,
per dedicar-se a l'escultura, caracteritzant-se per tenir una gran habilitat per
treballar amb diferents materials amb un estil molt personal. Va tenir tres
fills: Michael(adoptat), Jean-Louis i Alain.
Allà va entrar en contacte amb el centre dels surrealistes, molts dels quals
havien sortit de França cap als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial i
va presentar la seva primera exposició individual el 1945.

Als anys 50, les seves escultures tenen l'aspecte de tòtems sinuosos i suaus
d'inspiració surrealista. En aquest moment pateix de nostàlgia i sent un "caos
total". Troba a faltar la seva família i amics i comença a crear personatges sota
la forma de tòtems de fusta; el tòtem, a l'estil americà, és una invitació a
dibuixar la seva presència màgica, una veritable teràpia.
Dona de paleta, 1947 Les tres gràcies, 1947

Femme Couteau,
Janus Fleuri [Jano en flor], 1968
Marbre negre, 1970,
Com que va treballar fora de l'escena artística, va tenir poques exposicions
personals fins que durant els anys 70 es va despertar un gran interès pels
seus treballs. El desenvolupament de la seva obra va adquirir un gir
completament nou. No només els temes latents fins ara - la feminitat, la
sexualitat, la família, l'adolescència, la solitud - esdevenen omnipresents, sinó
que canvia completament la manera de tractar-los: amb escultures,
instal·lacions fetes amb materials i objectes molt variats, de vegades
personals. En 1982-83, el MoMA dedica la primera exposició retrospectiva.

Burgeois impregna les seves
obres de la vena psíquica
sorgida dels seus traumes
personals. Conscient
d'aquesta dimensió de la
seva obra, està lluny de les
representacions literals que
caracteritza el surrealisme
en la seva relació amb
l'inconscient, i en aquest
sentit obre una nova via molt
avantguardista dins de l'art
contemporani. Les seves
escultures monumentals
d'aranyes, construccions
oníriques, són un dels
exemples més coneguts.

El reconeixement de la crítica artística no li arriba fins l'any 1982, quan el
MOMA de Nova York organitza una exposició retrospectiva, convertint-se en
la primera dona en assolir aquesta fita.
El 2009 va ser honrada pel National Women's Hall of Fame amb nou
ciutadans dels EUA, com a reconeixement per haver marcat la història dels
Estats Units. Va morir el 31 de maig de 2010 a l'edat de 98 anys.
Louise Bourgeois
Arch of Hysteria, 1993

Anàlisi formal
Descripció: És una escultura de bronze
que s’eleva, desafiant, sobre vuit
gegantines potes, a l’exterior del
museu Guggenheim de Bilbao
Aquestes potes, amb una estructura
que recorda vagament a la dels
arcbotants de les catedrals gòtiques,
Textura: Mostra una no es presenten tenses, tot i la duresa
superfície rugosa i del material, sinó que reprodueixen
imperfecta, fruit de molt bé la mobilitat de les extremitats
les nombroses plaques de l’aranya
assemblades entre
elles que la conformen
a mode de trossos de
tela.

Composició Totes les potes conflueixen en un cos central de
dimensions força més reduïdes, sota el qual hi ha un teixit
metàl·lic, que suporta un conjunt de pedres blanques de
marbre, simulant els ous.
Bourgeois conjuga molt
bé la fragilitat que es
desprèn de la indefensió
de la bossa que guarda
els ous, sospesa en el
buit, amb la protecció
que, com una presó,
ofereix al mateix temps
la posició de les vuit
extremitats,
lleugerament més
elevades que la bossa
maternal.

Interpretació (Significat i temàtica)
Louise va descobrir el seu
impuls creatiu en els seus
traumes de la infància.
Aquestes escultures (les
aranyes) són un homenatge que
fa l'artista a la seva mare, a
qui considera la seva millor
amiga, i que, com les aranyes,
és deliberada, intel·ligent,
pacient, calmada, raonable,
fina, subtil, indispensable, neta
i útil. No obstant, el vincle
d'aquesta escultura amb la
figura materna va més enllà,
doncs connecta directament
amb els traumes psicològics de
la infantesa de l'artista.

De fet, el motiu de l’aranya ha estat present d’una o altra manera de l’obra
d’aquesta escultora des de 1940. Quan era petita, Bourgeois va patir el
menyspreu del seu pare, que esperava que fos un nen, i fou testimoni de la
relació amorosa que van mantenir la institutriu que l'educà amb el seu pare,
relació que la mare de Louise Bourgeois va voler ignorar.
“Cada dia has d'abandonar el teu passat, o acceptar. Si no el pots acceptar,
et converteixes en en escultora” L. Bourgeois

L’aranya, segons l’artista,
expressa la duplicitat de la
naturalesa materna: usa la seda
tant per fabricar el capoll que
protegeix els ous, com per filar
la teranyina amb la qual caça les
preses.
Doble funció contradictòria del
tot: vida i mort.
Dicotomia visible també
formalment: contrast entre les
dimensions monumentals i
l’aparença amenaçadora que
presenta i l’aparent fragilitat de
les potes, llargues i primes.

“Maman” forma part de la
sèrie d'escultures anomenada
Spider (Aranya).
Aquestes obres representen
una reconstrucció tangible de
les emocions viscudes per
Bourgeois en el passat, creades
amb la voluntat contradictòria
de revifar el record i de cercar
l’oblit.
L'aranya ajupida. San Francisco

Louise Bourgeois va tractar temes universals:
les relacions entre les persones, l'amor i la
frustració entre amants o membres d'una
família, l'erotisme. .. tot això amb la malícia, la
ira o l'afecte. L'art, "garantia de salut mental",
era el que li permetia de transformar els seus
dimonis en aliats.
La seva obra gira entorn de la procreació, el
naixement i la maternitat sota la forma de les
dones-casa, barrejant l'arquitectura i el cos,
l'orgànic i els blocs geomètrics: bust amb casa
de columnes a les espatlles, costelles en forma
d'escales i portes. Però el fil de la seva obra és
el fal·lus (el pare), que ella anomena "nena" i
l'aranya (la mare). Segons Louise Bourgeois,
l'aranya representa la mare, "perquè la meva
millor amiga va ser la meva mare, i ella va ser tan
intel·ligent, pacient, neta, útil i raonable com una
aranya". L'aranya és el símbol dels tapissos que
reparava la seva mare (com si fossin una
teranyina) i tots els assumptes pertanyents als
mateixos: agulles, fils.
Agafant, 1962

Spider Home, 2002
Detalls

Spider couple / / The nest 1996 / The last spider 2007

Las creaciones "más violentas" de la retrospectiva hay que
situarlas en la década de los 60, con órganos vitales que
expresan las emociones fuertes de la artista. Más recientes
son las "celdas", como denomina a las grandes jaulas que
albergan los recuerdos del hogar natal de la artista. Las
Red rooms, que reproducen el dormitorio de sus padres,
muestran el miedo o el dolor sufrido en el interior
hogareño en el que el espectador no puede penetrar, sino
sólo divisar de lejos. De esa época son los dibujos y
grabados de estilo abstracto en los que Bourgeois plasma
su exploración de la familia y relaciones de promiscuidad.
Una de les aranyes de
Bourgeois a Ottawa.

Models i influències
Al llarg de la seva llarga trajectòria artística que abraça més de sis
dècades, Bourgeois ha anat creant una obra sòlida i innovadora que ha
oscil·lat entre l’abstracció i la representació personal dels estats
psíquics de la persona. Alhora, aquesta aposta s’ha vist enriquida pel
contacte amb el surrealisme parisenc, l’expressionisme abstracte de Nova
York, així com també pel diàleg mantingut amb l’art de les tribus índies i
africanes. No obstant, cal recordar també la influència que la traumàtica
infantesa de Bourgeois ha tingut en la seva obra. Així, d’alguna manera es
pot afirmar que l’artista francesa trasllada a l’art algunes de les seves
vivències, sentiments i emocions més profundes, i com ella mateixa va
revelar, la seva obra és, en gran mesura, autobiogràfica.
Bourgeois amb el seu art promou la igualtat de gènere i també col·labora
amb organitzacions activistes contra la SIDA.