1. Catalans: Aprenguem de la gent senzilla! Feu clic per continuar

2. Diu la llegenda que el rei d’una llunyana comarca un bon dia va rebre en obsequi dos petits falcons i els va lliurar al mestre de falconeria perquè els entrenés.

3. Al cap d’uns quants mesos, el rei va cridar el mestre falconer i li va demanar un informe sobre l’entrenament de les valuoses aus.

4. El mestre el va informar que un dels falcons responia perfectament a l’entrenament, però que l’altre no s’havia mogut de la branca on el va deixar des del dia de la seva arribada.

5. El rei va fer cridar curanderos i sanadors perquè veiessin el falcó, però ningú no va poder fer volar l’au. Llavors va decidir encarregar la missió al consell de savis de la cort, però cap d’ells no va trobar tampoc la manera de fer volar el falcó…

6. En un acte de desesperació, el rei va decidir comunicar al seu poble que oferiria una sucosa recompensa a la persona que fes volar el falcó.

7. L’endemà mateix, va veure el falcó volant àgilment davant de les finestres del seu palau. El rei, sorprès, va dir a la seva cort: “ Porteu-me l’autor d’aquest miracle!” La seva cort, acte seguit, li va presentar un pagès.

8. El rei li digué: “Per fi, tu has pogut fer volar el falcó. Digues, com t’ho has fet? Ets un mag, potser?”

9. Tot humil, el pagès va respondre al rei: “ No, senyor meu, no en sóc pas. Per què n’hauria de ser?” “ Senzillament, jo només he tallat la branca… i el falcó ha volat. Simplement s’ha adonat que tenia ales… i ha començat a volar . Això és tot.”

10. Les cròniques narren que, des d’aleshores, el falcó va volar lliure i sense cap restricció. El rei se’n va alegrar i gaudia del seu vol…

11. … I tu, Catalunya meva, on estàs aferrada? Quins prejudicis tens? Què és el que t’impedeix volar? D’on et ve aquest fals pressentiment que no et pots deixar anar de la branca?

12. I tu, amic meu, com a català, què fas? Romans quiet, pensant que uns altres ja es manifestaran per tu? Que ja es mouran ells i faran la teva feina?

13. O bé, el que seria pitjor encara: Has perdut la teva identitat i les teves arrels, i t’has deixat assimilar per la tesi dels qui s’han apropiat de la teva terra com si fos seva? Per la tesi dels qui s’han fet amos del teu destí, ofeguen la teva veu, es burlen dels teus sentiments… Són els qui t’han imposat la seva pàtria i menyspreen la teva, es queden amb el que tu t’has guanyat a pols, et fan creure que no tens ales i que et convé romandre subjecte al seu arbre, i encara vius condicionat amb l’absurda creença que si et deixes anar de la branca pots caure?

14. Vivim immersos en la situació de l’“anar fent”, aferrats a la branca de l’arbre on estem enganxats, sense pensar que hi ha vida més enllà i que podem volar lliurement.

15. No sempre estem disposats a sortir del bosc on estem presoners i emprendre el camí de la llum, la vida i la llibertat.

16. Cal que despertem dels malsons i les falses pors que ens impedeixen ser nosaltres mateixos! Deixem d’aferrar-nos a la pròpia branca i llancem-nos a córrer el risc de volar més alt!

17. ATREVEIX-TE A VOLAR ! APROFITA-HO , FES-HO ARA !!!

18. F I Conte de domini popular. Muntatge i presentació d’autor anònim. Música: André Rieu – Edelweiss. Reedició de format i inserció de fotos de lliure accés a Internet. Catalans ! Obrem amb l’encert i la senzillesa amb què ho va fer aquell bon pagès: TALLEM LA BRANCA !!!