Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

0

Share

Download to read offline

El gall xafarder de ripoll 18 massallera

Download to read offline

ESCOLA SEGIMON COMAS 14/15
SOM HISTÒRIA
EL GALL XAFARDER DE RIPOLL
CICLE INICIAL

Related Books

Free with a 30 day trial from Scribd

See all
  • Be the first to like this

El gall xafarder de ripoll 18 massallera

  1. 1. ESCOLA SEGIMON COMAS SOM HISTÒRIA Lectura NOM: nº llibre socialitzat Programa de Reutilització _______ DATA: EL GALL XAFARDER DE RIPOLL Vet aquí que una vegada hi havia un gall molt ben plantat i eixerit. El gall n'era tant de ben plantat, que la gent de Ripoll van decidir fer-ne la seva mascota i...així va ser com el gall va esdevenir símbol de la Vila. El gall, que era molt xafarder, va voler conèixer la història del seu poble i li van explicar que fa molts i molts anys, on avui es troba la Vila de Ripoll, era un paratge ple de pollancres i verns. També hi havia unes quantes cases e pagès i un petit santuari on la gent anava a resar. Un bon dia en Guifré el Pelós, que era un guerrer molt valent, i li deien així perquè era molt pelut, es va trobar que no tenia país perquè uns altres guerrers li havien arrabassat, i va pensar que aquell paratge tan bonic seria un bon lloc per a fer-hi un Monestir, a la vegada també li anava bé per començar a reconquerir terres i així poder formar un país: Catalunya. I així va ser com s’ aixecà el Monestir de Santa Maria de Ripoll. Al costat dels camins que portaven al Monestir, s'hi van construir cases, que a poc a poc anaren formant els carrers de la Vila de Ripoll i perquè els guerrers no l'ataquessin es
  2. 2. construïren dues muralles; una al voltant del Monestir i l'altra que encerclava la Vila. La gent de Ripoll treballaven al camp, anaven a caçar i treien llenya del bosc, però també treballaven el ferro, i teixien la llana i el cànem. Totes les coses que produïen les portaven al mercat i allí les venien o bé les canviaven. Per fer el mercat necessitaven un espai gran i l'anomenaren plaça. I així va ser com Ripoll començà a fer-se una Vila important. Però...els habitants de la Vila no estaven del tot contents, perquè havien de pagar a l'Abat del Monestir per viure a Ripoll i tot sovint demanaven la seva independència. Per protestar, el dia de Santa Caterina, tots els vailets del poble es reunien davant de la porta principal de la muralla del Monestir i cantaven: “Gall de Santa Caterina. Tu que ens passes la farina... Si ens espatlles el sedàs, amb un cop de sabre, et llevarem el nas!” Després de molts anys de cantar, Ripoll aconseguí el que volia ser, un municipi lliure del poder de l'Abat. A Ripoll va ser molt important la fabricació d'armes i també la de claus. Les armes de Ripoll es van fer famoses per la seva bona qualitat. Més tard, però, fàbriques més modernes els van fer la competència i la gent de Ripoll va haver de deixar de fabricar-ne i dedicar-se sobretot als filats i als teixits.
  3. 3. Però no tot van ser flors i violes pels avantpassats ripollesos, ja que van sofrir pestes, terratrèmols i lluites. Un copp un terratrèmol enderrocà bona part de la Vila i del Monestir, i va haver-se de reconstruir. Més tard una lluita ferotge destruí gairebé tot Ripoll i la gent va haver de marxar a viure fora de la Vila. En temps de pau, a poc a poc, la gent va tornar a Ripoll i es van fer les cases de nou, formant places i carrers i també van restaurar el Monestir. Més tard començaren a funcionar fàbriques més modernes. Com ara , hi havia molta gent que hi treballava, els nens també hi anaven a treballar. Les fàbriques s'instal.laren a Ripoll perquè com que encara no s'havia inventat l'electricitat, les feien funcionar amb la força que produïa l'aigua dels rius Ter i Freser,per això van construir més canals, cada fàbrica en tenia un. A poc a poc, Ripoll s'anà fent gran i modern, hi arribà el tren i l'electricitat, es van fer carreteres i vingué gent de fora a treballar a la Vila. Però, quan els besavis eren joves, un altre cop hi va haver una guerra, aleshores ja existien els avions i van bombardejar Ripoll i molts edificis van quedar fets malbé. Aquesta va ser l'última guerra que com totes porta fam i misèria. Després Ripoll continuà creixent, però no hi havia democràcia, i
  4. 4. moltes coses estaven prohibides, com per exemple el carnestoltes, alguns llibres i pel·lícules i més coses. Tampoc no hi havien eleccions i governava sempre el mateix. Però va arribar un dia la democràcia i la gent va ser més lliure. I Ripoll ara és un poble bastant gran que continua creixent, és cap de comarca del Ripollès. I se l'anomena bressol de Catalunya, perquè a Ripoll el guerrer valent Guifré el Pelós hi fundà la Nació Catalana. Però sabeu...? una cosa no ha canviat, és el gall xafarder que continua sent el símbol de la Vila. Llibre: El gall xafarder de Ripoll Autores: Montse Llevadot, Teresa Massoni i Anna Monells. Il·lustradora: Pilarín Bayés.

ESCOLA SEGIMON COMAS 14/15 SOM HISTÒRIA EL GALL XAFARDER DE RIPOLL CICLE INICIAL

Views

Total views

741

On Slideshare

0

From embeds

0

Number of embeds

341

Actions

Downloads

3

Shares

0

Comments

0

Likes

0

×