Crònica Jornada Tots sobre Comunitats on line Programa Compartim

VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009

VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement
Tot sobre comunitats en línia a l’àmbit públic
29 de Setembre de 2009

Benvinguda i presentació
Per Jesús Martínez, Responsable de nous programes formatius de CEJFE.

Importància de afavorir la transversalitat en el si de les organitzacions, evitant la divisió del treball
taylorista i les estructures verticals i burocratitzades. Cal que s’afavoreixi la horitzontalitat, i això
ho faciliten les noves tecnologies, doncs ajuden a intercanviar coneixement entre les persones
que conformen la organització sense necessitat que es trobin en una mateixa estructura
jeràrquica, sinó que poden estar distribuïts per la organització, o inclús fora d’aquesta.
Cal destacar cada cop més l’aprenentatge informal que cada persona pot generar al llarg de la
seva vida (tant en l’àmbit professional com personal) i trobar les estratègies per a explotar aquest
coneixement en l’àmbit de les organitzacions.
Les CoP, grups ad hoc per a projectes... són tot fórmules que poden facilitar el treball
col—laboratiu. No cal oblidar, així mateix, la necessitat de canviar els estils de lideratge, que han
de ser més oberts i participatius, afavorint així intercanviar coneixement entre els membres de
l’organització i l’establiment de sinèrgies entre els empleats, prenent en compte els seus
coneixements (tant formals com informals) vers la consecució de resultats organitzatius.

El paper de les comunitats virtuals a l’entorn actual de l’Administració Pública
Per Sr. Carlos Guadián Orta

Destaca en un primer moment les dificultats que es poden trobar dins de l’Administració Pública
en el moment d’intentar treballar a través d’entorns virtuals de col—laboració.
Les comunitats de pràctica són grups socials constituïts a fi de desenvolupar un
coneixement especialitzat, compartint aprenentatges basats en la reflexió compartida
sobre experiències pràctiques. Segons Wenger, una Comunitat de Pràctica és “un grup
de persones que comparteixen una preocupació, un conjunt de problemes o un interès

Aleix Barrera Corominas 1


comú sobre un tema, i que aprofundeixen el seu coneixement i expertesa en aquesta
àrea a través d’una interacció continuada. (Definició extreta de Wikipedia)

De la definició anterior es destaca la importància de que es treballi per a l’assoliment d’objectius
comuns que poden ajudar a la millora de la organització. En aquest sentit, cal que una CdP es
caracteritzi per uns elements comuns:
• Cal que hi hagi un camp de treball o investigació comú. En aquest sentit, tot i tenir perfils
professionals diferenciats, el fet de treballar vers l’assoliment d’objectius comuns per a la
organització, o per a la resolució de problemes particulars, afavoreix el treball
col—laboratiu.
• Comunitat, que implica el sentiment de pertinença que tenen els membres de la
comunitat respecte del grup, la importància de la responsabilitat amb el grup i els
productes que aquest genera.
• Pràctica, en el sentit que cal compartir entre tots els membres de la comunitat
documentació, informació, aprenentatges, coneixements (Formals i informals). Cal,
doncs, trencar barreres i donar transparència a l’hora de fer arribar als altres informació
que els pot ser d’utilitat per a la millora dels serveis.

Henri i Pudelko (2003)
Defineixen quatre tipus de comunitats en funció de dos factors o paràmetres:
• Força del vincle social (la força que tenen les persones que integren aquella comunitat,
com a sentiment de pertinença i interdependència dels seus membres).
• Intensitat d’aglutinació (entesa com la voluntat més o menys marcada per a crear vincles
forts per a afavorir objectius d’aprenentatge)
Els tipus de comunitat definits són:
• Comunitats d’interès: Hi ha un tema d’interès comú que crea la unió entre els membres
del grup. A banda d’aquest interès comú no hi ha altre motivació d’aprenentatge, sinó
que són comunitats que busca vincular persones amb interessos similars per a
intercanviar informació sobre temes particulars.
• Comunitats d’interès guiada a objectius “Goal Oriented”: Aquests grups neixen amb un
objectiu terminal definit. Així doncs, neixen per a resoldre una problemàtica o tòpic
concret.



• Comunitats d’aprenentatge: Són tipus de comunitats que es generen en contextos més o
menys institucionals, on hi ha membres que ajuden i guien l’aprenentatge d’altres
persones que hi intervenen. Així doncs, no tracta tant d’una participació horitzontal, sinó
que pren un caire més vertical i “magistral”.
• Comunitats de pràctica: Són comunitats que treballen en entorns de treball similars.
Normalment es troben en organitzacions força grans. En aquest sentit, la comunitat de
pràctica aglutina aquells professionals que, tot i tenir perfils professionals similars, i
treballar en entorns similars, no desenvolupen el seu treball en el mateix context (tot i ser
la mateixa organització). També poden néixer comunitats de pràctica entre professionals
de diferents organitzacions que tenen objectius comuns, que és posar en comú les
seves experiències en un determinat àmbit i intentar, per una banda ajudar als altres a
millorar, i al mateix temps, obtenir coneixements i aprendre de l’experiència que han
pogut assolir els altres en el seu lloc de treball. Per tant, a partir de la comunitat de
pràctica es poden obtenir sinèrgies en l’àmbit de l’administració, estalviant així recursos
tant econòmics com humans... al mateix temps que es redueix el temps en la
implementació de innovacions. Es pot, per dir-ho així, aprendre dels èxits i els errors dels
altres, evitant així caure en els mateixos “paranys” quan volem implementar nosaltres un
projecte.

Les xarxes socials han influït també en la manera com es concep ara l’intercanvi d’informació.
Això passa tant en l’àmbit personal/social com en l’àmbit de les organitzacions. Així doncs,
aquestes noves xarxes serveixen per a poder intercanviar aprenentatges i informació referent a
determinats tòpics a través d’aquestes eines. Les organitzacions han incorporat des de ben aviat
programaris que han estat emprats en primer moment en l’àmbit “públic” (per exemple, s’utilitzen
paquets d’ofimàtica que els empleats ja usen en l’àmbit personal). Així doncs, ara les eines que
ja usen els empleats com a “Xarxes socials” en l’àmbit personal, també es poden incorporar en
l’àmbit de les organitzacions, doncs la gent ja coneix com funciona l’eina i, ara, únicament se li
ha de canviar “l’objectiu”, és a dir, ha de servir per a intercanviar coneixements relacionats amb
el lloc de treball, i no únicament coneixements i experiències/vivències personals.
Els beneficis que proporcionen les xarxes socials són:
• Focalitzar el talent
• Alinear les persones amb els objectius de servei
• Creació de xarxes dins de l’organització



• Abordar els problemes complexos i multidisciplinaris de les organitzacions
• Delimitar regles i responsabilitats
• Millorar la planificació i els recursos
• Desenvolupar una memòria corporativa
• Generar nou coneixement individual i col—lectiu
• Millorar la productivitat del servei
• Possibilitar la generació d’innovació

Les xarxes socials que afavoreix la xarxa permet crear també nous paràmetres de relació en el si
de la organització. Així doncs, generar que hi hagi una xarxa de relacions socials en l’àmbit
organitzatiu (per exemple entre membres de diferents departaments, centres de treball, o àrees)
pot ajudar a millorar la productivitat de la organització, doncs s’estableixen sinèrgies entre
diferents sectors i àrees de la organització que, per altra banda, no s’haurien establert per
desconeixement. En resum, afavorir les relacions personals en les organitzacions ajuda a
millorar també l’establiment posterior de relacions i contactes enfocats al desenvolupament de la
mateixa organització.
Cal considerar, però, que implementar xarxes, intranets i diferents elements tecnològics que
puguin afavorir la col—laboració entre els membres de la organització, sense que hi hagi primer un
treball previ de consciència i culturització dels empleats, no aconseguirà per si sol que tot
funcioni. És necessari i imprescindible un treball previ dels responsables d’implementar aquesta
sistemàtica d’intercanvi de coneixement per tal de fomentar la participació dels membres.

Alguns exemples de xarxes són:
• eCatalunya: Plataforma del Govern de Catalunya que facilita i ofereix l’espai per a la
creació de diferents activitats de gestió de coneixement.
• Gestiondelconocimiento.com: Relacionada amb l’àmbit de l’Administració Pública i
també en empreses privades. Molt enfocada a comunitats d’¡aprenentatge i e-learning.
• CIO Council Communities of Practice: Comunitat de l’estat d’Oregon (USA) que
afavoreix l’intercanvi d’informació entre responsables tecnològics de les diferents
administracions locals de l’estat.
• Communities of Practice for Local Government: Al Regne Unit, té més de 35.000 usuaris
i 900 CoP. A través de forums, wikis, Rss, etc... permeten establir sinèrgies entre
diferents administracions locals. Un dels problemes que ha generat la grandària



d’aquesta plataforma, i la quantitat de CoP ja existents és que dificulta focalitzar les
persones en tòpics concrets, doncs hi ha temes molt similars que es treballen per
separat, la qual cosa pot entorpir l’establiment de sinèrgies. Les comunitats noves es
creen a partir d’interessos dels propis usuaris.
• Saludinnova.com: Pertany a la Junta de Andalucía i facilita treballar diferents temes
d’interès per als professionals de la medicina. A més de permetre intercanviar punts de
vista sobre diferents casos, també proporciona inforamcio als usuaris del servei de salut.
• Community of Practice Council: A nivell de Salut a l’estat d’Alabama (USA).L’estat
afavoreix la creació de comunitats per a afavorir l’establiment de estratègies comunes i
la complicitat dels ens locals en el desenvolupament del sistema de salud.
• Comunitats Localret: Hi ha diferents xarxes constituïdes actualment (Responsables TIC,
Comunitat Consensus, Agents Comarcals i Comunitat Geospacial).

Les organitzacions han de saber captar la informació tant interna com externa per tal d’afavorir el
coneixement del seus membres i facilitant així el desenvolupament d’innovacions. Cal garantir,
doncs, que hi hagi facilitats per a poder accedir a aquestes eines i al seu torn, posar facilitats als
empleats per a tirar endavant noves propostes. També cal que es donin incentius per tal que les
persones comencin a treballar en aquest tipus de comunitats (tot i que a l’administració pública
és més complicat) per tal d’acostar el personal cap a aquestes noves formes de treballar a partir
del web 2.0.
Moltes administracions públiques començaran en breu importants canvis per tal de dotar-se de
les eines necessàries per a poder desenvolupar la Llei 11/2007. Tot plegat comportarà una
“reenginyeria” de les organitzacions que s’ha de basar, entre altres aspectes, en la incorporació
de noves eines.
Cal que les organitzacions deixin de ser quelcom tancat i aïllat per passar a formar part de
xarxes comunes, és a dir, deixar de ser un element sol i individual, per passar a ser el node
d’una xarxa complexa que les vinculi entre elles i les ajudi a l’establiment de objectius comuns i
l’estalvi de recursos i generació de sinèrgies comuns. L’administració ha de ser molt més oberta,
com per exemple, es pot visitar (www.open.government.com) on fa poc s’ha creat un espai per
afavorir l’intercanvi entre membres de l’administració. També s’ha promocionat aquest espai web
a partir de diferents xarxes socials/professionals, com són facebook, twiter, Linkedin, etc...



Classificació, ordenació i valoració de les principals comunitats virtuals. Nous
criteris de relació i treball col—laboratiu a l’Administració Pública
Per Dolors Reig Hernández

Les comunitats han de partir sempre d’un interès previ de les persones que l’han de conformar.
Així, quan volem generar una comunitat virtual, no hem de voler “forçar” la participació en
diferents grups, sinó que s’ha de buscar la creació “natural” i “espontània” a partir de les
converses. Així doncs, es pot generar una comunitat en qualsevol lloc on es produeixi una
conversa. La creació de grups és quelcom fàcil, i poden tenir diferents orientacions o sentits. Així
doncs, podem trobar:
1. Pel grup d’individus
a. Aprenentatge social (Expertesa)
b. Competències, presència digital (Relacions – Atenció – Antena)
c. Satisfacció, autorrealització (Rellevància, Visibilitat)
2. Per la Organització
a. Gestió del coneixement
b. Relacions: millora del clima laboral
c. Reputació Digital, construcció de la marca

En les comunitats virtuals s’afavoreix l’aprenentatge entre iguals, és un aprenentatge per
conèixer i també per a ser (learning to know, learning to be).
En les organitzacions s’afavoreix el benchmarking, a més d’afavorir l’aprenentatge i el
desenvolupament de coneixement organitzatiu. Així, les comunitats neixen per a poder
desenvolupar projectes que han d’englobar diferents àmbits i punts de responsabilitat, amb la
necessitat d’afavorir el contacte entre membres de diferents departaments. Les comunitats
virtuals ajuden a que puguin participar membres de diferents perfils que, en el dia a dia, potser
no s’acabarien d’expressar o comunicar. Així doncs, es facilita la transversalitat de la
comunicació i això afavoreix a la millora del clima laboral. També serveixen aquestes comunitats
per a captar i aglutinar informació i servir de repositori de l’expertesa professional dels membres
de la organització.

• Aprenentatge /Coneixement:



o Comunitats orientades a contingut: projectes concrets amb uns espais delimitats
i objectius particulars que tenen unes normes de funcionament pròpies. Algunes
vegades se les “titlla” de no comunitat per la seva grandària, i se les pretén
denominar “xarxa”. Un exemple seria la wikipedia.
o Comunitats d’experts: aquestes s’orienten a la resolució de problemes concrets.
Un exemple serien les comunitats dels informàtics, on s’intercanvien
informacions sobre diferents.
o Personal Learning Environment (PLE): Entorns personals d’aprenentatge, que
permeten aglutinar en un entorn concret diferent informació, obtinguda de
diferents punts de la xarxa, per a afavorir l’aprenentatge d’aquell qui ha creat
l’entorn.

• Comunitats de relació:
o Orientades a converses de final obert: S’afavoreix el diàleg i la interacció social
entre els seus membres, sense que hi hagi una finalitat concreta.
o Orientades a les relacions: Són aquelles comunitats que pretenen afavorir les
relacions de persones amb un perfil determinat i on les relacions que
s’estableixen entre els seus membres pot afavorir el canvi, per exemple,
d’actituds. Hi trobaríem les comunitats d’alcohòlics anònims.
• Visibilitat, Reputació
o Comunitats orientades a la participació individual. Trobaríem representades
eines com: bloc corporatiu, xarxes socials i d’interès, planetes de Blocs,
Mashups o e-portfolis institucionals. Cal que aquestes eines afavoreixin el
desenvolupament corporatiu, i no únicament siguin una “eina” per a que les
persones es facin visibles i mostrin els seus coneixements.

Els 7 principis que han de marcar el desenvolupament de les CoP són:
o Disseny per l’evolució
o Obrir un diàleg obert entre perspectives internes i externes
o Convidar a diferents nivells de participació
o Desenvolupar espais públics i privats
o Focalitzar-se en valors
o Combinar la familiaritat i l’estímul
o Crear un ritme per la comunitat



L’evolució natural de l’aprenentatge per CoP ha estat a partir del treball col—laboratiu, el software
social, l’aprenentatge en xarxa, la identitat digital, la potenciació de treball col—laboratiu a través
de CoP virtuals i finalment l’establiment dels PLE.

No s’ha d’oblidar que sempre hi haurà uns límits al desenvolupament de les comunitats virtuals,
algunes vegades poden ser de tipus normatiu/legislatiu, i altre vegades perquè els temes que es
treballen han de ser restringits per la seva pròpia naturalesa. De tota manera, el fet d’obrir les
comunitats a l’exterior, potenciant la participació de membres externs, sempre ajuda a generar
converses amb professionals que poden tenir interessos afins (tot i ser aliens a la nostra
organització) i que ens poden proporcionar informació i els seus coneixements respecte al tòpic
que ens ocupi.

Presentació del projecte Forumclínic
Per Imma Grau Corral

Els antecedents que justifiquen la implementació d’aquest projecte són la necessitat de donar
una resposta sanitària de qualitat per a les societats desenvolupades.
Es van estudiar les diferents possibilitats tecnològiques que permetien accedir a les llars i poder
facilitar informació referent a salut i a prevenció de diferents malalties. Així doncs, es va detectar
que principalment hi ha l’ús de mitjans de reproducció digital (DVD) i a continuació l’ús
d’Internet. De tota manera, s’ha de valorar que diferents perfils de usuaris (per exemple per edat)
fan un ús diferent de les noves tecnologies (per exemple, els joves utilitzen en major mesura
Internet).
En processos de malalties cròniques, el fet de facilitar informació a través de diferents canals
ajuda a que persones que hauran de tenir durant tota la seva vida una determinada dolència
puguin acudir a informació rellevant respecte la mateixa sense la necessitat d’haver d’acudir als
seus metges cada cop que tenen un dubte.
En el desenvolupament del projecte han estat rellevants aspectes vinculats a:
o Tecnologia
o Legislació
o Econòmics



o Sociològics i Comunicació: Cal tenir en compte que fins ara hi ha diferents eines a
Internet que faciliten informació mèdica o sobre diferent tipus de fàrmacs que no són del
tot objectius. Això fa que hi hagi d’haver la figura d’un moderador/animador que reguli la
informació que allí es facilita. Així doncs, aquest hauria de garantir que la informació que
allí es proporciona sigui realment vàlida. La OMS, per exemple, ha identificat diferents
determinants socials que poden afectar sobre de la Salut, no únicament els factors
biològics. Això és pretén treballar a partir del forumclinic.

Els professionals mèdics a qui es demana participar en els fòrums s’han de comprometre a posar
un determinat nombre de posts i també actualitzar determinades notícies. Per a fomentar que ho
facin es recompensa amb una petita remuneració econòmica, sempre lligada a l’acompliment
d’aquests objectius.

La informació que es proporciona a la web ha de permetre als usuaris poder “entendre” el que se
li està explicant, per la qual cosa es demana als professionals que utilitzin un llenguatge planer i
accessible a diferents perfils d’usuaris. Al seu torn, però, també es demana las professionals que
presentin la relació de obres que han estat revisades a l’hora de articular el seu escrit, doncs això
garanteix la qualitat del que s’està exposant i també accedir a altres fonts als usuaris o a altres
professionals interessats en la temàtica.
L’estructuració de la web es fa en base a diferents malalties cròniques. Així, s’acaba conformant
en un “klúster” que engloba diferents webs, cada una d’elles especialitzada en un determinat
trastorn. Dins de cada una d’aquests webs trobem notícies referents a “l’estat de l’art” sobre
aquesta malaltia, també s’hi dóna la opció a participació d’usuaris i experts a partir de fòrums, se
situen links d’interès on es pot obtenir informació complementària, sense oblidar situar un espai
amb material didàctic que ofereix una informació de base sobre la malaltia de forma planera i
amb un llenguatge pròxim.

A partir d’un estudi realitzat, s’ha observat que l’eina que més s’utilitza per a la obtenció
d’informació i per a fer preguntes concretes referents a les seves malalties. Allí, l’expert pot donar
resposta directa a l’usuari que fórmula la pregunta, o bé altres persones que ja porten temps en
el fòrum i han tingut una malaltia o cas semblant, també poden donar resposta. També hi ha
casos en els que formulen les preguntes familiars, i poden respondre altres malalts. Val a dir que
el fòrum també afavoreix l’establiment de relacions entre diferents persones que pateixen una



malaltia fora del propi espai virtual, la qual cosa genera un impacte rellevant també sobre la
població.

Les deu principals aportacions metodològiques del programa compartim: creació i
viabilitat de comunitats de pràctiques i treball col—laboratiu
Per Mario Pérez-Montoro Gutiérrez

Es va realitzar una investigació, finançada per l’Escola d’Administració Pública, en la qual es
pretenien identificar quins eren els factors de les CoP que funcionaven, i quins no.
Es van identificar diferents factors d’èxit que poden intervenir en el bon funcionament de les
comunitats de pràctica. Els instruments emprats per al desenvolupament de l’estudi foren les
enquestes, entrevistes, valoració de resultats, conclusions de les CoP i Ranking de CoP en
funció dels diferents factors d’èxit que s’havien definit prèviament.

En total es van analitzar 15 comunitats de pràctiques, cada una amb característiques particulars,
però amb unes característiques comunes com són: definició d’un moderador, funcionament a
partir de reunions presencials i treball col—laboratiu virtual (a partir d’e-Catalunya), una data límit
per a l’entrega de resultats concrets...

Les conclusions que es deriven de l’estudi són:
o A més productes de coneixement que ofereix una comunitat, millor és el funcionament
de la comunitat. El fet de desenvolupar un projecte de qualitat dóna energia a la mateixa
per a elaborar nous productes.
o És important el grau de diversitat pel que fa la participació en línia.
o L’impacta de la producció feta, concebuda com a utilitat dels materials, ajuda a que les
comunitats continuïn treballant sobre temes concrets. No és important un gran producte,
sinó un producte que sigui útil (encara que sigui petit).
o Cal evitar que hi hagi conflictes laborals per part dels membres que conformen la
comunitat. Conflictes entre ells, i conflictes en relació als seus superiors o companys
(encara que no participin en la comunitat), doncs la participació pot comportar un temps
laboral que els altres poden interpretar com a temps d’oci.



o És important la presència d’experts en el si de la comunitat, tant en la part presencial
com en la part virtual. Així, l’expert és molt important sobretot en la fase inicial i per a
exposar la metodologia que s’emprarà i per a començar a definir el camí a seguir.
o La presencialitat és un punt important, doncs ajuda a la cohesió del grup.
o Alfabetització digital, entesa com a coneixements respecte el funcionament dels entorns
virtuals.
o Política d’incentius. Cal motivar les persones que participen a la xarxa, una manera pot
ser el fet de veure que el seu treball acaba tenint un reconeixement institucional.
o Potenciació de la inversió en capital humà. A partir de les comunitats virtuals es pot
difondre el coneixement que una persona que ha participat en una activitat formativa ha
pogut adquirir. Així doncs, les persones amb qui s’ha “invertit”, perquè se’ls ha
proporcionat un coneixement, acaben revertint en la organització facilitant informació i
generant coneixement en els altres membres de la comunitat.
o Noves formes d’aprenentatge, entès com la manera com els membres de la CoP poden
aprendre a partir del desenvolupament de productes concrets.

Claves de éxito de una comunidad
Per Palmira Ríos Rioja

Revisar el power-point que ve acompanyat d’una explicació (oral) molt didàctica sobre la
temàtica.

Mesures de gestió com a eines del moderador de comunitat.
Per José Antonio Gallego Vázquez

Una comunitat és un grup de persones que tenen un grau de compromís entre ells, i tenen una
relació particular entre ells que els defineix com a una comunitat. Així mateix, tenen un objectiu
comú que és el que agrupa a tots els seus membres. Cal considerar, però, que hi ha motivacions
personals que no han d’anar directament relacionades amb les finalitats d’una organització.
Les comunitats sempre han existit, però actualment el que ha variat és la forma com aquestes
interaccionen a partir dels mitjans virtuals/informàtics. Això, al seu torn, també ha condicionat en
certa manera la forma com les comunitats es relacionen i desenvolupen les seves activitats.



La clau per a poder compensar el grau de compromís de les persones amb aquella comunitat és
poder establir nivells jeràrquics, de tal manera que l’esforç que es realitzi es vegi reflectit amb un
major reconeixement social. No hem d’oblidar que, a banda, és molt important definir un líder de
la comunitat, algú que ha de tenir la visió i fer que els altres s’hi impliquin.
És important recordar que en les comunitats de pràctica hi ha un 1% que introdueix dades a la
comunitat de pràctica, un 9% pot editar les informacions que s’hi ha posat i finalment un 90% son
l’audiència. Cal considerar que tots desenvolupen un rol i es senten identificats amb la comunitat,
és a dir, tenir diferent rol no condiciona el grau de pertinença amb el grup que poden tenir els
individus.
Les comunitats de pràctica poden tenir diferents efectes no esperats, per exemple, Linux, efecte
Streissand, Innocentive, etc...
En cadascun d’aquests casos es pot veure formes diferents com les comunitats han reaccionat
davant de diferents fenòmens. Un que destaca és Innovative, on diferents persones anònimes
poden presentar productes innovadors i a partir d’allí gestionar amb empreses la venda del seu
producte.
Les comunitats poden influir en la cadena de valor de les empreses. Així, a partir de les
comunitats es pot ajudar a decidir quins productes crear, millora dels mateixos, veracitat de
determinades informacions, etc...
Els projectes de Social Media han de permetre algun tipus de millora econòmica per a l’empresa,
ja sigui per a reduir costos, augmentar beneficis, etc...
Es presenten diferents estratègies sobre com calcular la repercussió que té la inversió sobre de
la pròpia empresa (ROI).

L’impacte de l’aprenentatge informal i el web 2.0 a les organitzacions
Per Jay Cross

L’aprenentatge informal no és res nou. De fet, és la forma a través de la qual els humans han
après sempre, per aquest motiu, els nens/es aprenen gràcies als descobriments que realitzen,
observen i comprenen de manera espontània.

L’aprenentatge informal pot produir-se de manera involuntària i sense intencionalitat. Així, una
simple conversa pot crear coneixement i, per tant, augmenta l’aprenentatge. A través dels
diàlegs informals, les persones poden compartir els seus coneixements amb la resta.



En definitiva, l’aprenentatge informal no es basa únicament en aquests dos pilars – comprensió i
conversa – sinó que hi ha un tercer un pilar que és la col—laboració. L’experiència demostra que
l’aprenentatge informal és efectiu perquè és personal i, conseqüentment, la col—laboració entre
els individus, maximitza l’eficiència dels coneixements dels mateixos.

L’aprenentatge formal únicament representa el 20% de l’aprenentatge d’una organització, mentre
que el 80% restant el conforme l’aprenentatge informal. De fet, resulta irònic que el 80% del
pressupost que una organització inverteix en formació va destinat a l’aprenentatge formal, i
únicament el 20% es destina a l’informal.



VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement
Intercanvi de bones pràctiques en e-moderació
29 de Setembre de 2009

E-MODERADORS DE LES COMUNITATS DE PRÀCTICA (CoP) DEL
PROGRAMA COMPARTIM DE GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

CoP d’educadors socials als centres penitenciaris
Susanna Gracia Albareda

AVANTATGES:
Allò que millor ha funcionat en el seu grup de treball ha estat el fet de poder treballar amb petits
grups i tenint un objectiu molt específic.
La possibilitat de poder assimilar les hores destinades al treball a la comunitat com a hores de
formació. Això ha comportat la implicació del personal, que ha estat molt motivat en el procés de
desenvolupament del Programa.

DIFICULTATS:
La comunicació entre els professionals dels centres és poc fluida. En aquest sentit, caldria
incorporar les possibilitats que brinden les noves tecnologies.

Grup de treball sobre mesures penals alternatives
Josep María Hernández Ledesma -

Destaca que cal millorar, perquè fa temps que és un punt feble, la comunicació on-line. Es
mostren com a mitjans de comunicació més eficaços el correu electrònic i el telèfon.
Es va intentar treballar també a través del fòrum de e-catalaunya, però no va acabar de quallar i
el resultat final no va ser el desitjat.



Considera que la funció de l’e-moderador hauria d’anar rotant, doncs a part de comportar unes
responsabilitats importants que poden cansar a qui modera, també actuar com a e-moderador
pot facilitar unes eines que llavors poden ser utils i emprades quan es participa com a membre.

CoP d’assessorament tècnic penal – Grup de treball sobre credibilitat en violència
de gènere
Rosa Aragonés de la Cruz
És un grup de 17 psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal de catalunya.
S’ha treballat arrant d’una demanda, que són un element cada vegada més usual en els jutgats,
sobretot pel que fa a la violència de gènere. Cal constrastar si els relats de les víctimes són reals,
o no. Així doncs, la feina s’ha centrat en validar un instrument que havia estat elaborat per un
grup de Girona.
AVANTATGES:
Creu que ha ajudat i funcionat el fet de fer assistir en les sessions presencials a persones
expertes que poden facilitar informació d’interès rellevant per als tècnics.
També és un aspecte positiu el fet que tots tenen un mateix nivell jeràrquic a nivell laboral.
El nivell de repartició de les tasques és igual per a tots, és a dir, tots els membres del grup han
de col—laborar de la mateixa manera. Així doncs, hi ha una implicació activa de tots els membres
de la CoP.
El producte que es vol aconseguir parteix d’una necessitat real dels professionals, del col—lectiu, i
això motiva a continuar treballant en la CoP.
DIFICULTATS:
Ha estat difícil trobar relats creïbles, és a dir, casos que puguin esser estudiants amb profunditat.
Cal transcriure les entrevistes
El material informàtic no sempre respon a les necessitats del treball que es vol realitzar.
Caldria fer una rotació dels e-moderadors, doncs això facilitaria que hi haguessin noves idees. Al
seu torn, els diferents membres poden acabar “cremant-se” per la feina en hores de fora de feina
que els porta.

CoP d’oficines d’atenció a la víctima del delicte
Pere Serrats Garnatxe



Les tasques de les oficines sobre les quals treballen consisteix en l’atenció a les víctimes de
violència. Són oficines que estan repartides per tot el seu territori.
El que van pretendre és realitzar un producte que pogués sistematitzar/pautar el procés
d’acompanyament de les víctimes cap als judicis.
AVANTATGES:
Han estat un grup reduït, i això ha facilitat les dinàmiques de treball dels seus membres, hi ha
més proximitat. Tot i tenir poca gent, el producte elaborat és rellevant.
Les eines que s’han emprat més són el fòrum i el correu electrònic. El primer permet la discussió
de temes que restaven pendents de discussió desprès de les reunions presencials. El segon, per
la seva banda, faciliten el contacte continuat entre els membres de la CoP, doncs tothom pot
consultar-lo en el seu lloc de treball al llarg del dia.
Altres membres que no formaben part de la comunitat també han pogut participar en la revisió
dels productes, tot i que ha estat dificultós implicar-los perquè ho veien com una cosa llunyana.

En el futur pretenen elaborar nous productes, com eines o instruments que facilitin la intervenció.

CoP de trecnologies de la informació i de la comunicació als centres penitenciaris
Julio Zino Torrazza
L’objectiu de la seva feina és la incorporació en la vida quotidiana tant dels empleats com dels
reclusos l’ús de les TIC, amb la finalitat de que aportin un plus afegit al que ja s’està fent.
La comunitat és heterogènia, es treballa sobre diferents centres, amb diferents col—lectius i amb
persones que tenen experiència i antiguitat dins de les organitzacions diferent.
Ha destacat la formació de “Grups d’Entusiastes” (Grups e-TICS) que han funcionat a nivell dels
diferents centres. S’ha facilitat que aquests es connectin i intercanviïn punts de vista sobre les
seves activitats per tal de poder pensar tasques comuns.
El projecte ha aportat els equips amb els quals s’ha treballat per al desenvolupament de les CoP.
Hi ha hagut una part del pressupost que es va destinar a l’adquisició de material informàtic que
pogués estar utilitzat pels reclusos.
AVANTATGES:
Hi havia vincle entre els diferents àmbits professionals dels que han participat en la comunitat.
Utilitzen una plataforma lliure per a difondre continguts (Moodle), però i detecten el desavantatge
que és un sistema tancat.



Van incloure Blogs, per tal de poder fer activitats en obert, i que permeten la transparència de la
feina feta.
DIFICULTATS:
Cal orientar la feina cap als productes concrets, doncs no hi ha una articulació o sistematització
de com les noves tecnologies s’utilitzen en el treball diari dels educadors.
Costa que es participi en el fòrum o les propostes d’intercanvi virtual d’informació.
Es detecta que cal la implicació dels equips directius per tal que els resultats finals siguin millors.

En el futur pretenen incidir més en la formació dels participants en programari i, en concret, amb
Moodle.
Volen tenir productes acabats a partir de l’any vinent.

CoP de treballadors socials en l’àmbit penal
German Caixal López
Ha participat com a “co-moderador”, és a dir, hi ha hagut una moderació compartida amb un altre
membre del grup.
El grup que ha treballat aquest any ha estat més reduït que el que es va desenvolupar l’any
anterior. El tema que s’ha treballat és “La Visita a Domicili”.
AVANTATGES:
La motivació dels membres del grup ha estat molt important.
El grup de treball ha fet servir bàsicament el correu electrònic, doncs és més fàcil que la gent
revisi el correu que no pas que es faci servir l’e-Catalunya.
DIFICULTATS:
Van començar a treballar molt tard i això ha provocat que la feina a desenvolupar fós a
contratemps.
El grup de treball de les CoP ha treballat de forma força “solitària”, és a dir, no s’ha implicat a
altre personal del seu col—lectiu que no participava en la CoP.

CoP de mediació penal juvenil
Núria Mora del Hoyo
Són un col—lectiu força petit i format majoritàriament per dones.
Tots els membres del col—lectiu formen part de la CoP.
El grup d’entusisastes són 12 persones, amb representants de tot el territori.



AVANTATGES:
Les reunions presencials han funcionat molt bé en el treball que s’ha realitzat aquest any.
(detectar la satisfacció dels que han participat en activitats de mediació)
Es vol preparar un document (tipus llibre) que permeti presentar tot el que s’ha treballat i, al
mateix temps, presentar les conclusions de tota la feina feta.
Cada membre de la comunitat treballa el material de forma individual i llavors, de forma conjunta,
es fa la discussió sobre els textos treballats prèviament.
És un punt positiu la presència d’un expert en les reunions.

DIFICULTATS:
Es comenta el que ja es fa als passadissos, per la qual cosa no sempre és útil la utilització del
portal de e-Catalunya.
Igual que la rotació de l’E-moderador, és improtant que el grup de treball d’entusiastes puguin
anar canviant per a motivar més a la resta i poder renovar idees.
Caldria aportar més informació que pugui ser rellevant per a tot el col—lectiu a través de les eines
informàtiques disponibles.

CoP de tècnica de medi obert de justícia juvenil
Francesc Moreno Espinosa
Tenen un col—lectiu molt dispers territorialment, la qual cosa dificulta el contacte de forma no-
virtual. Per tant, per aquest grup ha esdevingut una eina molt important tots els sistemes i
recursos informàtics que es faciliten (e-Catalunya)
AVANTATGES:
Consideren que ha estat clau la consolidació d’una cultura cooperativa entre els membres del
seu col—lectiu per afavorir l’assoliment de productes adaptats a les necessitats i inquietuds dels
diferents membres.
Destaca la implicació dels entusiastes com a dinamitzadors de la feina feta i com a element molt
important les sessions de treball presencial, que actuen com a estímul i motor del treball de la
comunitat.
DIFICULTATS:
Hi ha alguns membres del seu col—lectiu que tenen algunes resistències sobre l’ús de les TIC
coma eina per a la millora del seu treball.



No sempre els productes finalitzats han comptat amb el suport de la direcció, per la qual cosa
considera que caldria alinear els objectius dels empleats i la comunitat amb els objectius
organitzatius.

En el futur pretenen involucrar a més membres i aconseguir productes més vinculats als
objectius organitzatius.

CoP de centres de justícia juvenil
Laura Matas Zamora
El seu grup ha passat per dues etapes diferenciades. Ara es troben treballant en l’elaboració
d’una guia d’activitats de lleure, en el qual poden participar educadors socials i també altres
professionals que treballen amb menors i joves.
El que volen és col—locar en un lloc més rellevant el lleure en el si dels centres, fent que es
reconegui el rol que aquest juga en la socialització dels joves dels centres.
AVANTATGES:
Tenir una primera reunió només començar la comunitat.
Tenir un encàrrec molt concret per a començar a treballar i elaborar.
Han fet grups de treball més reduïts als quals s’han assignat diferents activitats vinculades al
desenvolupament de la proposta final.
DIFICULTATS:
És difícil que hi hagi una participació efectiva de tots els membres que conformen la comunitat.

CoP de biblioteques judicials – Grup de treball sobre gestió de fons obsolets i
duplicats -Grup de treball sobre la carta de serveis
Eulàlia Sau Baiget i Ivet Adell Duch
AVANTATGES:
Han tingut dos e-moderadors, cada un d’ells responsable d’un grup de treball diferent. Entre
ambdues e-moderadores s’han donat suport.
El fet de tenir dos grups de treball ha afavorit la participació dels membres que conformen la
comunitat.
A partir del 2009 han volgut dinamitzar més la comunitat, hi ha començat a crear un newsletter,
on es faciliten informacions de rellevància pel col—lectiu.



El procés que s’ha dut a terme durant aquests anys ha estat productiu en el sentit que ha obligat
a la reflexió dels membres del grup. Això ha servit en termes de formació que ha redundat en
canvis i millores en el desenvolupament professional dels participants.
Es treballa bàsicament a través del correu electrònic i del google-docs.
La reunió presencial crea vincles que llavors ajuden a la participació dels membres de la
comunitat a nivell virtual.
DIFICULTATS:
Hi ha una part del grup que no participa, únicament revisa la documentació. Altrament, es valora
positivament perquè aprofiten el treball fet per la resta.
S’ha d’animar a les persones de la comunitat de pràctica que no han format part de cap grup de
treball.
Cal fer més utilització de les oportunitats que ofereix l’e-Catalunya.

CoP de Mediació Familiar
Núria Villanueva Rey
Com a grup estan treballant des del 2006 en la plataforma de l’e-Catalunya.
Són un grup de 1.500 persones que conformen la comunitat. La plataforma és utilitzada per tota
la comunitat, doncs a partir d’aquesta es fa arribar a tots els membres informació relativa al
centre de mediació.
Un tret característic és que els que formen part del col—lectiu no tenen una vinculació laboral amb
l’administració, sinó que són mediadors habilitats.
Fan un newsletter amb informació rellevant per al seu col—lectiu.
Creen grups rotatius d’entusiastes, cada un dels quals ha d’elaborar un producte concret i definit
prèviament.
AVANTATGES:
Sempre s’ha previst quines són les activitats com a col—lectiu hauran de treballar i, a partir d’aqui,
i prèviament a que sigui una necessitat “real”, ja elaboren productes que podran ser emprats
posteriorment en el seu treball diari.

DIFICULTATS:
Fer quadrar les agendes de tots els que participen en la comunitat.
Donar continuïtat a les trobades presencials. Cal reflectir que el que es treballa “presencialment”
tindrà posteriorment un ús a la pràctica diària en els llocs de treball. Això pot ser degut a que els



productes que s’elaboren no s’implementen “al moment” sinó que cal esperar a l’aplicació de
nova normativa per tal de que resultin útils.

En el futur volen dedicar temps i recursos per a què els productes que s’elaboren puguin arribar
a tots aquells que han col—laborat en la seva realització, així com a tot el col—lectiu en general per
a qui els materials elaborats poden resultar útils.

BONES PRÀCTIQUES EXTERNES

Experiència de “la Caixa” - VIRTAULA
María Laura Rosillo Cascante i Gerard Vélez Vivas

El que permet és oferir formació personalitzada, a un cost inferior, a tot el personal de l’empresa.
La plataforma que es presenta garanteix que es pugui:
• Oferir formació a tot el col—lectiu sense necessitat de desplaçar-se.
• Intercanvi d’idees entre els diferents membres de la corporació (fer que aquells qui
treballen de cara al públic puguin fer arribar a la seu central les necessitats dels clients)
• La possibilitat de penjar vídeos que serveixen per a la transmissió de missatges
corporatius a tots els membres de l’entitat.
• Permet seleccionar els continguts en funció del perfil dels usuaris, de tal manera que la
informació que se’ls proporciona és la que els interessa. Això és més productiu que una
intranet, on tenen accés a tanta informació que, finalment, no consulten per no
interessar-los o costar-los trobar allò que els és interessant.
• Es fan forums “sincrons” on es deixa un dterminat espai de temps per a la participació,
és com una “pluja d’idees” virtual, tothom diu la seva i, a partir d’aquí, s’elabora un
document que pot ser consultat per tots els empleats.
• Hi ha wikis sobre diferents temes, que permet penjar informació rellevant per als
empleats, i evitar així fer ús de l’enviament de mail massius.
• Permet compartir documents entre els diferents empleats, al mateix temps que facilita
incorporar documents corporatius. Això permet crear un repositori/biblioteca de recursos.
• Es comparteixen blogs



Equips de protecció de salut de la Generalitat de Catalunya
Daniel Enrique Giménez Roig

A través de l’agència en els quals treballen van organitzar diferents CoP que havien de
desenvolupar diferents protocols per a resoldre alguns dels temes que els eren propis i del seu
interès.
Consideren rellevant que cal conèixer bé quines són les expectatives de les persones que
conformen els col—lectius. Així doncs, cal conèixer, en primer lloc, les expectatives d’aquells que
col—laboren directament amb la comunitat, quines són les expectatives de la resta de membres
del col—lectiu i, finalment, quines són les expectatives dels directius i gestors de les
organitzacions.
Una experiència de CoP que es va dur a terme va ser relatiu a la recerca d’informació a través
de la xarxa. En aquest sentit, es dissenyen algun plans o protocols per a definir formes de
localitzar informació fiable referent a diferents temàtiques que han de ser treballats amb certa
rapidesa. Així, per exemple, s’han establert diferents “pildores” formatives que faciliten la recerca
d’informació a través d’alguns dels serveis que ja ofereix el seu propi departament.
L’experiència com a e-moderadors els ha confirmat que per a què es dugui a terme una activitat
cal delimitar molt bé qui ha de ser responsable de realitzar una determinada tasca (ben acotada)
i, al seu torn, marcar un termini concret per a la seva realització.

Moderadora de ENDOBLOCLLEIDA
Francesca Cañas Ortiz

Les plataformes a partir de les quals treballen són: SharePoint, Joomla i e-Catalunya.
Han observat que d’aquestes plataformes, la que els ofereix més facilitats és e-Catalunya, doncs
els proporciona una interfase més simple que fa que les persones que han de participar-hi no es
vegin superades per la tecnologia.
La comunitat es marca com a objectius els mateixos que han de tenir els professionals sanitaris
que han de desenvolupar la seva activitat en el territori. Això difereix del programa Compartim,
doncs l’objectiu no és la elaboració de productes finals, sinó que permet la millora del treball dels
diferents professionals en el dia a dia a partir de la difusió i comunicació dels resultats obtinguts.



La direcció del projecte determina els objectius de la comunitat, possibilita la participació dels
integrants, decideix així mateix sobre les peticions que faci la comunitat i actua de interlocutor
amb la direcció general.
Els gestors de les comunitats han de col—laborar amb la direcció, han de fer un seguiment del
projecte, canalitzar les peticions de la comunitat i és interlocutor, assessor i actua com a
recolzador dels moderadors de les diferents comunitats en les seves funciones diàries.
Els moderadors han d’ajudar al filtratge de la informació que ha d’arribar a la comunitat, a més de
crear i delimitar idees respecte els temes que s’han de treballar en el si de les comunitats. Al seu
torn, ha d’ajudar a la fidelització dels seus membres, per la qual cosa és important que aquests
moderadors es trobin vinculats amb les comunitats.
Cal que les comunitats siguin confortables i que el treball en elles sigui agradable, doncs la
participació ha de ser voluntària i espontània, per tant, s’han de posar el màxim de facilitats per a
motivar a les persones a participar-hi.

TALLER SOBRE NOVES ESTRATÈGIES DE DINAMITZACIÓ
Joan Francesc Galeano, Sónia Marco Pla, Joan Manel López Capdevila

Les dificultats amb que es poden trobar són:
• Implementar una nova metodologia amb la qual no estan familiaritzats els empleats.
• El clima laboral pot fer que les persones prioritzin poc aquestes activitats en el seu dia a
dia.
• No s’ha aconseguit introduir les propostes d’eines de millora per aconseguir processos
de treball més racionals. És a dir, no es pot millorar la competència i l’eficàcia de forma
directe i això dificulta que la gent hi col—labori.

Amb el temps que porten treballant, han aconseguit:
• Introduir mètodes de treball vinculats al web 2.0
• Formar al personal perquè comenci a treballar amb altres tipus de eines de treball
informàtic diferent al programa ofimàtic.
• Fer un repositori de bones pràctiques en el qual poden accedir els membres de la
comunitat quan tenen algun dubte o volen “aprendre” el que fan altres professionals que
desenvolupen la seva mateixa feina.



Propostes concretes que han dut a terme s’han centrat bàsicament en:
• La formació dels diferents col—lectius que han de participar en aquest tipus d’activitats.
• Dirigir i fer participar els comendament intermitjos vers aquesta nova metodologia de
treball.

Pe tal de fomentar la participació dels membres de l’equip, s’ha facilitat que els espais de treball
en comunitat afavoreixin també la introducció de altres materials vinculats a aspectes més
personals (per exemple per a penjar fotos, preparar algun tipus d’activitats lúdiques, etc....)
Treballant a partir de filmacions d’activitats específiques, afavorint així l’intercanvi entre els
diferents membres de la comunitat. Aquestes filmacions poden esser usades com a pastilles
formatives.

Programa de mediació i prevenció comunitària
Anna Nogueres i Robert Gimeno

El programa pretén intervenir sobre tot el territori català. El seu treball ha d’anar vinculat amb els
membres de les diferents administracions locals i moltes vegades actuen com a vincle entre
propostes i professionals que tenen interessos similars en les diferents administracions.
L’e-Catalunya ha estat útil per a desenvolupar la seva activitat, doncs facilita la relació entre els
diferents serveis dels ajuntaments i ells mateixos com a coordinadors.
Tenen un apartat obert, on pot entrar qualsevol persona, a més d’un bloc específic en el qual es
van introduint informacions rellevants que poden interessar als col—lectius pels quals
desenvolupen la seva feina.
L’e-Catalunya també serveix de plataforma per a l’intercanvi de documentació i l’actualització de
continguts de forma generalitzada i fàcil entre tots els membres. Tant ells com a coordinadors
poden penjar documents, com la resta de personal que participa (tot i que no acostumen a
penjar-ne masses).
L’e-Catalunya els ha permès també la organització de cursos de formació a nivell virtual.
A banda dels professionals pròpiament, realitzaran una jornada que estarà també oberta als
joves, que han de ser els destinataris dels programes que ells dissenyen i desenvolupen.



CoP d’arxius judicials
Ramon Saball Balasch

La seva comunitat porta treballant des del 2007. Aquest any els resultats no han estat el que
s’esperava, tot i que els anys anteriors si que havien tingut productes que havien estat molt ben
valorats per part de la comunitat mateixa, com per la direcció.
Per motius aliens a la comunitat, no hi ha hagut la suficient participació (trasllat de documentació
dels jutjats de Barcelona a la Ciutat Judicial, i a banda un procés d’oposicions).
Creu, per tant, que per a què les coses funcionin cal que la institució afavoreixi la participació
dels diferents membres de la comunitat, si no hi ha una estabilitat laboral dels empleats, les
comunitats no poden funcionar perquè el personal no està per altre cosa que per a resoldre el dia
a dia.


Crònica Jornada Tots sobre Comunitats on line Programa Compartim

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (17)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Crònica Jornada Tots sobre Comunitats on line Programa Compartim

Similar to Crònica Jornada Tots sobre Comunitats on line Programa Compartim (20)

More from Departament de Justicia

More from Departament de Justicia (20)

Crònica Jornada Tots sobre Comunitats on line Programa Compartim