L'art gòtic

720 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
720
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L'art gòtic

  1. 1. L’ART GÒTIC L’art de les ciutats a la Baixa Edat Mitjana
  2. 2.  Moviment artístic que es desenvolupa a l’Europa Occidental als segles XII, XIII, XIV i primera meitat del XV.  Es divideix en tres períodes:  Període de formació (segona meitat s.XII): Es barregen trets gòtics amb característiques romàniques. (=gòtic de transició)  Període de plenitud (s.XIII i s.XIV): Màxim esplendor.  Període final (s.XV): augmenta extraordinàriament l'ornamentació (=gòtic flamíger)  Difusió:  Va néixer a França, a l’Île-de-France, des d’on es va difondre per Europa.  El nom prové de l’època del Renaixement (Giorgio Vasari). Estil que no seguia les normes de l’art de l’època clàssica, era considerat un art bàrbar (dels gods).
  3. 3. DIFUSIÓ DE L’ART GÒTIC
  4. 4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS       És un art on es combinen temes religiosos i temes profans -civils i domèstics- . Reflexa els valors de la classe social burgesa, que ajuda i rep el suport de la Monarquia, a les ciutats. És un art essencialment urbà. Té una finalitat decorativa més que didàctica. Naturalisme: S’intenta representar la realitat d’una manera proporcionada i realista. Obres de gran tamany; de dimensions monumentals.
  5. 5. L’ARQUITECTURA
  6. 6. Característiques de l’Arquitectura (II)  Les portalades: amplitud i grandària de la porta principal i aparició de dues portalades laterals, a banda i banda de la principal, que donen pas a les naus laterals. ús ocasional d’una rosassa (rosetó)amb vitralls, en lloc del timpà. ús d’una superfície triangular que corona l’arquivolta o el rosetói que rep el nom de gablet.
  7. 7. Arc ogival o ametllat L’arc ogival també s’anomena apuntat traceria Arc ogival
  8. 8. clau de volta arc ogival pilars Volta de creueria Estructura esquelètica formada per quatre pilars units a quatre arcs ogivals i dos arcs ogivals que es creuen en diagonal, anomenats nervis. El punt on es creuen els nervis és la clau de volta.
  9. 9. Rosasses
  10. 10. absis i absidioles Deambulatori o girola creuer Façana meridional transepte pilar Volta de creueria Façana occidental Torre campanar
  11. 11. Esquema d’una catedral gòtica
  12. 12. Voltes de Creuer vitralls
  13. 13. ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DEL GÒTIC
  14. 14. claristori trifori
  15. 15. Notre Dâme de Paris, segle XIII
  16. 16. Vitralls de Notre Dâme
  17. 17. Arcbotants de Notre Dame de París
  18. 18. Sainte Chapelle, París, segle XIII
  19. 19. Catedral de Burgos segle XIII
  20. 20. Catedral de Lleó, segle XIII
  21. 21. Catedral de Sevilla, segle XV
  22. 22. LLOTJA DE VALÈNCIA Nom: Llotja de València o Llotja de la Seda Arquitectes: Pere Comte i altres Cronologia: 1482 a 1598 Localització: València Estil: gòtic català i renaixement Materials: pedra i fusta Sistema constructiu: arquitravat i voltat sala de contractació
  23. 23. sostre de la sala de contractació
  24. 24. Santa Maria del Mar, Barcelona
  25. 25. Catedral de València
  26. 26. L’ESCULTURA
  27. 27. Característiques de l’Escultura (I)  Lligada a la decoració dels edificis religiosos.  Tendència cap al realisme:     Proporcions naturals, expressivitat i detallisme als rostres. Preocupació per mostrar el volum dels vestits i del cosos. Voluntat de donar un cert moviment a les figures a través de la gestualitat. Sentit narratiu en les figures, que perden l’estaticisme i comencen a relacionar-se entre elles.  A partir del segle XIII, l’escultura gòtica es va fent més naturalista (realisme en les representacions, sensació de moviment i volum) i expressiva, trencant els esquemes de rigidesa i esquematisme del romànic (individualització dels rostres).  Continua depenent de l’Arquitectura, però a partir del segle XIV es fa més habitual l’escultura exempta, independent de la construcció, en els interiors dels temples –retaules- o en monuments de caràcter funerari.
  28. 28. Característiques de l’Escultura (II)  A partir del segle XIV, les obres escultòriques seran d’autor.  Materials: Pedra, marbre, bronze i fusta policromada  Tipus:  Portalades  Púlpits, capitells i gàrgoles  Escultures exemptes 1. Per als retaules de les esglésies 1. Monuments funeraris
  29. 29. Característiques de l’Escultura (III)  Continua la temàtica religiosa. Judicis finals. Temes d’escenes bíbliques: Anunciació, Ascensió, Nativitat. Temes passionals. Escultura funerària. La mare de Déu i els apòstols Representació de Reis i nobles.  Creixent interès per la natura: Vegetació i temes naturals. Animals  Animals mitològics i fantàstics. 
  30. 30. Escultura. Portalades CATEDRAL DE REIMS Portada oest, porta esquerra, (1230-1260)
  31. 31. Timpà “el judici final” a Notre Dâme (París) Brancal amb la Verge Blanca de la Catedral de Lleó Timpà de Chartres
  32. 32.            Abandonament de la pintura mural de frescos –excepte a Itàlia- i generalització de la pintura sobre fusta (retaules) i vitralls. Miniatures. Temes religiosos ( vida de Jesús i la Verge Maria, episodis dels Evangelis Apòcrifs) Introducció de la temàtica profana i el retrat. Major interés pel realisme. Definició del marc espacial amb arquitectures i paisatges, que substitueixen els fons daurats. Captació de la llum i el color per al modelatge dels cossos. Desapareix la línia negra que limitava les formes. Les figures es defineixen mitjançant proporcions més naturals. Es busca l’expressivitat a través dels gestos i dels rostres. Tècnica: pintura al tremp i el fresc (Itàlia), i pintura a l’oli (Flandes a partir del segle XV). La burgesia es converteix en un dels clients principals de les obres pictòriques i els pintors es comencen a organitzar en gremis.
  33. 33. GIOTTO: Fugida a Egipte.
  34. 34. Resurrecció de Llàtzer
  35. 35. Pere Serra: Retaule de l’Esperit Sant, Manresa (1393-1394) La taula central del banc és de Lluís Borrassà (1411) Parts del retaule: • Carrer central • Carrers laterals • Àtic • Pedrel·la o bancal • Entrecarrers o muntants • Espigues o pinacles • Guardapols
  36. 36.  Escola flamenca (segle XV)          Ubicada fonamentalment als Països Baixos i Flandes Deriva tècnicament del gòtic internacional El perfeccionament de la tècnica a l’oli permet representar la realitat amb molt detall i obtenir lluminositats inassolides. Absència de moviment Simbolisme Barreja de temes religiosos i profans Perspectiva lineal Interès pel retrat Artistes: Jan van Eyck, Rogier van der Weyden, i a la península Ibèrica, Fernando Gallego, Bartolomé Bermejo, Jaume Huguet i Lluís Dalmau. També cal destacar El Bosch.
  37. 37. Rogier van der Weyden (1399-1464): Retrat d’una dona, 1435, oli sobre fusta, Staatlichen Museum (Berlin)
  38. 38. JAN VAN EYCK (1390-1441) • Se li atribueix la invenció de la pintura a l’oli. Pintor de cort i d’encàrrecs de la burgesia. • Colorisme, detallisme, simbolisme, perspectiva lineal, elegància de les figures. • Hereu de la tècnica de les miniatures • Influeix en la pintura flamenca del segle XV i XVI i a través de Lluís Dalmau en la pintura gòtica catalana El Matrimoni Arnolfini, 1434, Oli sobre fusta, 82 x 60 cm. National Gallery (Londres)
  39. 39. Jan Van Eyck. Matrimoni Arnolfini. Una cerimònia matrimonial. Un quadre ple de símbols Llum amb una sola espelma, símbol de l’ull de Déu Rosari, regal habitual del nuvi a la núvia Santa Margarida (pel drac), patrona dels naixements o Santa Marta (per l’escombra) patrona de la llar Firma i data: “Johannes de Eyck fuit hic 1434” Giovanni Arnolfini Fruita de luxe, taronges Sabates. Caminar descalços és prova de la celebració d’una cerimònia religiosa. A més es creia que caminar descalços assegurava la fertilitat Giovanna Cenami. Està embarassada (però no van tenir fills) Gos, símbol de la fidelitat
  40. 40. Estacions del Via Crucis Mirall convex. El quadre representa una cerimònia matrimonial que es podia celebrar sense la presència de un sacerdot. Bastava amb la presència de dos testimonis que es veuen reflectits en el mirall, a més a més dels contraents. Un dels testimonis va ser Jan Van Eyck segons diu a dalt.
  41. 41. Lluís Dalmau (actiu entre 1428 i 1460) Treballà a la cort d’Alfons V d’Aragó. Viatjà a Bruges on descubrí la pintura de l’escola flamenca i de Van Eyck. Introdueix a la Corona d’Aragó aquest estil i la tècnica de la pintura a l’oli. Mare de Déu dels Consellers, 1443-1445, oli i tremp sobre fusta, MNAC.
  42. 42. Profunditat i perspectiva Estructura arquitectònica d’estil flamíger (trompe l’oeil) Detallisme Tècnica de les veladures Tercer pla Vermells, verds i blaus. Segon pla Grisalles per l’arquitectura Primer pla Paviment alicatat
  43. 43. Obra devocional. Cinc consellers del Consell de Cent paguen un altar per a la capella de la Casa de la Ciutat, decorat amb aquest retaule Àngels cantors Mare de Déu amb el nen Consellers, individualització de cadascun, mirades perdudes Consellers Santa Eulàlia, patrona de la ciutat Escut de Barcelona Sant Andreu
  44. 44. EL BOSCH • Hyeronimus van Aeken (1450-1516). • Catòlic ortodox. • Va gaudir d’una gran fama. • Simbologia críptica i de difícil comprensió. • Després de la seva mort Felip II va col·leccionar la seva obra. • Hereu de l’escola flamenca • Temàtica religiosa barrejada amb la cultura popular. • Va tenir imitadors. • Al segle XX el moviment surrealista el considerarà un dels seus predecessors.
  45. 45. El Jardí de les Delícies El Bosch: Tríptic d’El jardí de les delícies, 1500-1505, oli sobre taula, 220 cm x 389 cm, Museo del Prado (Madrid)
  46. 46. Detall, Taula esquerra
  47. 47. Detall, taula central
  48. 48. Detall, taula central

×