Bourdieu7 victor balaguer

509 views

Published on

El cas de Víctor Balaguer

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
509
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bourdieu7 victor balaguer

  1. 1. Víctor Balaguer (Barcelona 1824- Madrid 1901)La gènesi (i exemple) de l’intel.lectual català de la Renaixença
  2. 2. Biblioteca-museu Víctor BalaguerBust al Parc de la Ciutadella, Barcelona,(Manuel Fuxà, 1910)
  3. 3. Cementiri de Vilanova i la Geltrú
  4. 4. Plaça “Víctor Balaguer” a Santsdurant la 2ª República La plaça de Sants desapareix el 1969
  5. 5. Plaça de Víctor Balaguer, Sant Cugat del VallèsPlaça de Víctor Balaguer, BarcelonaCarrer Víctor Balaguer, Sant Boi de LlobregatBoulevard Victor Balaguer, Sainte-Maxime, Var, Provence-Alpes-Côte dAzurCarrer de Víctor Balaguer, El VendrellRue Victor Balaguer, PerpinyàAvinguda de Víctor Balaguer, Vilanova i la GeltrúCarrer de Víctor Balaguer, CubellesCarrer de Víctor Balaguer, SitgesCarrer de Victor Balaguer, Porqueres, Girona
  6. 6. Dades de Víctor Balaguer Fill d’un metge d’idees liberals; maçó, liberal, escriptor romàntic i polític Col.labora en diversos diaris i en funda Col.labora restauració Jocs Florals 1859 President de la Diputació de Barcelona 1868-69 Ministre de Foment i d’ultramar  d’Amadeu de Savoia 1867  De la 1ª República 1871, 1872, 1874  De Sagasta 1886-68. Funda la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova el 1884 (el seu districte electoral)
  7. 7.  Molts dels símbols catalans tradicionals (Montserrat, Ripoll, Serrallonga, Poblet...) van ser revaloritzats en els seus textos de joventut i maduresa. Es feia dir Lo Trovador de Montserrat. Cronista de la ciutat de Barcelona, posa nom als carrers de l’Eixample amb topònims de la Corona d’Aragó: Aragó, València, Mallorca, Còrsega, Rosselló, Sardenya, Nàpols, Sicília… o noms de personatges: Pau Claris, Roger de Llúria, Roger de Flor, Almogàvers
  8. 8. Las Calles de Barcelona (1865). Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1860-63)Obres on es coneix el seu ideari
  9. 9. Enric Cassany diu del seu temps:Al vell personal ociós que era en lacultura “pour le plaisir”, el succeeixenels joves d’origen burgès o menestral,amb ambició i necessitat deprofessionalitzar-se en la cultura
  10. 10. les limitacions pesaven sobre elsnous literats, que havien decombinar diverses opcionsprofessionals i servir la burgesiaindustrial com a ideòlegs del seupaper rector dins la nació espanyola.La competència era ferotge (Marfany p. 15)
  11. 11. S’havien de donar a conèixer, fermèrits, mostrar del que erencapaços.Sovint buscaven el recer d’un grupd’artistes o tiraven endavant unapublicació periòdica
  12. 12. El cas d’una publicació: “El Genio” (1844-45) Víctor Balaguer n’és un dels impulsors. Segons Enric Cassany, la publicació mostra la voluntat dels joves escriptors de l’època per fer-se presents a la societat D’utilitzar el mitjà periodístic per existir socialment com a escriptors
  13. 13. “El Genio” exalta lallibertat de l’artista
  14. 14. “El Genio” divulga la “missió de l’intel.lectual” Que no és altra que reconstruir moralment la societat
  15. 15. “El Genio” parla del paper social del literat i de la literatura El periòdic difon les figures de  Víctor Hugo  Sue I en remarca el seu paper d’intel.lectuals i capdavanters socials Reivindica el paper de la literatura en una Barcelona industrial i prosaica (L’escriptor… p. 20)
  16. 16. Funcions de “El Genio”: Desig de professionalització i exigència d’un cert rigor professional Projectar enfora la imatge del grup (els que no tenen aspiracions professional i els que sí): incorporació del “bello sexo” (pp. 21-22) Vincular la revista amb algunes societats literàries i mostrar-la com a expressió escrita dels ambients de saló
  17. 17. Víctor Balaguer Es construeix com a escriptor a “El Genio” Va a Madrid a provar sort en literatura (1845) Desplega una intensa activitat cultural en la seva maduresa, a partir del capital simbòlic acumlat durant la joventut.
  18. 18. La intenció de fer-se lloc en elpanorama intel.lectual per part delsjoves escriptors, atacant els “rivals” imarcant diferències amb ells, tambées veu clarament a“El Ángel Exterminador”,suplement de “El Genio”(1945)
  19. 19. La “Societat Filomàtica de Barcelona” Societat literària, científica i artística fundada a Barcelona el 1839 per un grup dintel·lectuals que es reunia a casa de lescultor Antoni Rovira i Trias (GEC) Antoni Rovira i Trias (1816-1889) va ser l’arquitecte guanyador del concurs que el 1859 va fer lAjuntament de Barcelona per urbanitzar lEixample i que va desenvolupar-se seguint el Pla Cerdà. Va ser regidor, diputat i arquitecte municipal de Barcelona A Víctor Balaguer li va ser molt útil freqüentar aquesta societat.
  20. 20. Víctor Balaguer A partir de la imatge d’escriptor que s’ha creat i li han creat, desplega una gran activitat cultural i política. Cronista de la ciutat de Barcelona 1854 Cronista de societat del “Diario de Barcelona” (1850-1854) (modes i salons) El seu procés de construcció del creador/periodista va imbricant ficció i ideologia, literatura i propaganda, història i política
  21. 21. Records i belleses de Catalunya, publicisme polític, literatura doctrinal Manresa y Cardona. Historia  La Corona de Aragón (1854- y tradiciones (1852) 1856) Cuatro perlas de un collar  El Conceller (1856-1857) (1853) Bellezas de Cataluña (1853)  La libertad constitucional. Bellezas de la Historia de Estudios sobre el gobierno Cataluña (1853) político de varios países… Amor a la Patria (1858) (1858)  Don Joan de Serrallonga (1858)  Jornadas de gloria o Los Españoles en África (1860)
  22. 22. Actitud de Víctor Balaguer Fer-se un lloc dintre els escriptors catalans, protegit de la competència Influir en la política:  Aposta per la diferència per, des d’ella, bastir unes unitats político-culturals ideals més àmplies (espanyola, ibèrica o llatina) (Marfany) És en aquest sentit que la generació Noucentista l’entronitza al Parc de la Ciutadella

×