Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
LUDIsaguntini<br />Abril <br />2010<br />Part I:  Ludi scaenici<br />
ÍNDEX:<br />El teatre en l’antiguitat<br />L’edifici<br />Els ludi scaenici<br />Els gèneres teatrals: tragèdia i comèdia<...
 El teatre en l’antiguitat<br />Sóc Dionís, déu del vi i de les festes. També sóc el déu protector del teatre. La meua ima...
A banda de l’important element religiós i de culte que tenia el teatre per als antics, també era una forma d’omplir el tem...
El teatre tenia tant d’interés social que als qui no disposaven de mitjans els donaven el teoricón, una subvenció per a pa...
Les dones podien assistir a les representacions, encara que a Roma no estava ben vist que hi acudiren.<br />Les representa...
 L’edifici<br />En un primer moment els teatres grecs, com més tard els romans, es construïen amb fusta i podien desmuntar...
Els romans van introduir alguns canvis, peró tant en els teatres grecs com en els romans podem distingir cinc parts princi...
L’escena. Consistia en una paret o edifici no massa alt que feia de teló de fons. En este cas ha desaparegut.<br />SKENÉ<b...
PÁRODOS<br />PROSCAENIUM<br />Accés descobert que hi havia a cada costat de l’orchestra, per on s’entrava a aquesta i a la...
PÁRODOS<br />SKENÉ<br /> CAVEA<br />PROSCAENIUM<br />ORCHESTRA<br />
Teatre romà de Saguntum<br />Amb els romans, la forma del teatre es va complicar i es van introduir alguns canvis sobre el...
Reservada als espectadors, està dividida en 3 passadissos:<br />S’accedia als seients per galeries situades davall les gra...
SCAENA<br />En les obres romanes no apareix el cor, per la qual cosa era innecessari conservar el cercle cencer.<br />Espa...
Lloc de la representació escènica, fet d’obra i d’1,50 metres d’alçada. Davall d’aquest es guardava la maquinària pròpia d...
Reconstrucció d’un teatre romà amb un jardí annex.<br />
Teatre romà de Mérida<br />
TEATRE DE DIONÍS A ATENES<br />
TEATRE DE TAORMINA A SICÍLIA<br />
 Els ludi scaenici<br />El TEATRE GREC va arribar a la seua plenitud durant el segle V a. C. Es representavencomèdies, tra...
Els poetes que desitjaven participar en aquests concursos dramàtics, presentaven les obres a l’arcont, que seleccionava tr...
A ROMA també es van representar, en un principi, tragèdies i comèdies d’un alt valor literari, però aquestes obres es van ...
 Els gèneres teatrals<br />Als grecs i als romans de l’Antiguitat els encantava anar al teatre. <br />El públic grec, més ...
La tragèdia<br />En la tragèdia trobem terribles venjances, desterraments i morts.<br />Els seus protagonistes són déus, r...
SÒFOCLES<br />EURIPIDES<br />
La comèdia<br />La comèdia grega tractava en forma de paròdia els principals problemes de la societat del moment. Els còmi...
A Roma, els autors més importants, van ser PLAUTE  i TERENCI. Les seues comèdies són més “inocents” que les gregues. <br /...
 Els actors<br />Els actors  en grec s’anomenaven  hypocrites i duien sempre una màscara.<br />L’expressió de la màscara p...
Els actors eren sempre homes i representaven els personatges femenins posant-se màscares amb rostre de dona, que es difere...
Els vestits també caracteritzaven els personatges i la serietat o no de la trama.<br />
FI<br />IES Henri Matisse<br />Paterna<br />
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Sagunt 2010 part I: el teatre en l'antiguitat

2,506 views

Published on

Presentació de diapositives per a preparar la visita al teatre romà de Sagunt

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Sagunt 2010 part I: el teatre en l'antiguitat

  1. 1. LUDIsaguntini<br />Abril <br />2010<br />Part I: Ludi scaenici<br />
  2. 2. ÍNDEX:<br />El teatre en l’antiguitat<br />L’edifici<br />Els ludi scaenici<br />Els gèneres teatrals: tragèdia i comèdia<br />Els actors<br />
  3. 3. El teatre en l’antiguitat<br />Sóc Dionís, déu del vi i de les festes. També sóc el déu protector del teatre. La meua imatge no pot faltar en cap representació.<br />Com a gènere literari, el teatre va nàixer a Grècia en relació amb el culte a Dionís.<br />
  4. 4. A banda de l’important element religiós i de culte que tenia el teatre per als antics, també era una forma d’omplir el temps d’oci i una ocasió per a les relacions socials.<br />
  5. 5. El teatre tenia tant d’interés social que als qui no disposaven de mitjans els donaven el teoricón, una subvenció per a pagar el seient del teatre.<br />A Grècia, l’assistència al teatre era gratuïta. Més tard es va començar a pagar una petita quantitat per sufragar les despeses de la representació.<br />
  6. 6. Les dones podien assistir a les representacions, encara que a Roma no estava ben vist que hi acudiren.<br />Les representacions començaven en clarejar el dia i acabaven a la vesprada, circumstància que obligava a menjar i beure en els teatres.<br />
  7. 7. L’edifici<br />En un primer moment els teatres grecs, com més tard els romans, es construïen amb fusta i podien desmuntar-se. <br />Després començaren a aprofitar el vessant d’un turó per a excavar una graderia.<br />Al centre hi havia un cercle amb un altar per a honorar el déu<br />
  8. 8. Els romans van introduir alguns canvis, peró tant en els teatres grecs com en els romans podem distingir cinc parts principals: <br />Teatre d’Epidaure<br />graderia o CAVEA<br />Grades per als espectadors. Solien estar dividides en dues o més parts per passadissos horitzontals i separades en vertical per escales que conduïen als seients. En la imma cavea, la més baixa, estaven els seients reservats a les autoritats religioses i persones importants.<br />.<br />
  9. 9. L’escena. Consistia en una paret o edifici no massa alt que feia de teló de fons. En este cas ha desaparegut.<br />SKENÉ<br />ORCHESTRA<br />Part dedicada al cor, de forma circular; en un principi tenia un altar central en honor de la divinitat.<br />
  10. 10. PÁRODOS<br />PROSCAENIUM<br />Accés descobert que hi havia a cada costat de l’orchestra, per on s’entrava a aquesta i a la cavea.<br />Part anterior a l’escena, una tarima de fusta de 3 o 4 metres d’alçada on actuaven els actors quan se separaven de la resta del cor. Era tan alt per a ajudar a projectar la veu.<br />
  11. 11. PÁRODOS<br />SKENÉ<br /> CAVEA<br />PROSCAENIUM<br />ORCHESTRA<br />
  12. 12. Teatre romà de Saguntum<br />Amb els romans, la forma del teatre es va complicar i es van introduir alguns canvis sobre el model grec.<br />
  13. 13. Reservada als espectadors, està dividida en 3 passadissos:<br />S’accedia als seients per galeries situades davall les grades i per les vomitoria.<br />Summa cavea, per a la plebs.<br />Media cavea, per a ciutadans comuns.<br />Imma cavea, la més baixa, per a magistrats i nobles.<br />CAVEA<br />
  14. 14. SCAENA<br />En les obres romanes no apareix el cor, per la qual cosa era innecessari conservar el cercle cencer.<br />Espai rectangular que tanca la cavea. Presentava un fronsscenae, edifici que servia de decorat permanent, tan alt com la cavea.<br />ORCHESTRA<br />
  15. 15. Lloc de la representació escènica, fet d’obra i d’1,50 metres d’alçada. Davall d’aquest es guardava la maquinària pròpia del teatre, inclòs un teló que pujava cap a dalt del frons scenae.<br />ADITUS<br />Accessos coberts que arriben a l’orchestra. Sobre cada un d’aquests hi havia una tribuna, una mena de llotja per a les autoritats.<br />PROSCAENIUM<br />
  16. 16.
  17. 17. Reconstrucció d’un teatre romà amb un jardí annex.<br />
  18. 18. Teatre romà de Mérida<br />
  19. 19. TEATRE DE DIONÍS A ATENES<br />
  20. 20. TEATRE DE TAORMINA A SICÍLIA<br />
  21. 21. Els ludi scaenici<br />El TEATRE GREC va arribar a la seua plenitud durant el segle V a. C. Es representavencomèdies, tragèdies i dramessatírics.<br />Anualmentelsgrecscelebravencompeticionsteatrals: les Leneesen el mes de gener i les GransDionísies en març.<br />
  22. 22. Els poetes que desitjaven participar en aquests concursos dramàtics, presentaven les obres a l’arcont, que seleccionava tres tragèdies i tres comèdies. Després un jurattriavaelsvencedors.<br />Es lliuravenpremisalsmillorsescriptorsd’ambósgèneresteatrals i alsmillorsactors de cada categoria.<br />Les despesesd’actors, cor i muntatge de les obres eren a càrrecdelscoregues, ciutadansrics que també pagaven de vegades les begudesalsespectadors, ja que podien estar tot el dia en el teatre.<br />
  23. 23. A ROMA també es van representar, en un principi, tragèdies i comèdies d’un alt valor literari, però aquestes obres es van anar substituint per altres representacions, com la pantomima i el mim.<br />En la pantomima un sol actor interpretava una acció de tema terrorífic o libidinós, amb acompanyament musical i sense paraules.<br />El mim, farsa d’argument groller, combinava escenes d’erotisme i de crueltat.<br />
  24. 24. Els gèneres teatrals<br />Als grecs i als romans de l’Antiguitat els encantava anar al teatre. <br />El públic grec, més culte i refinat que el romà preferia les obres tràgiques.<br />El públic romà era més aficionat a les representacions d’obres còmiques, especialment a les comèdies de l’escriptor romà Plaute.<br />
  25. 25. La tragèdia<br />En la tragèdia trobem terribles venjances, desterraments i morts.<br />Els seus protagonistes són déus, reis i herois.<br />Personatges com Agammènon, Hel·lena, Hèrcules, Prometeu, Medea, Edip, Fedra, Antígona… foren els protagonistes de les grans tragèdies representades en Atenes i altres llocs de Grècia al llarg del segle V a. C. <br />Els autors més destacats són:<br />ESQUIL<br />
  26. 26. SÒFOCLES<br />EURIPIDES<br />
  27. 27. La comèdia<br />La comèdia grega tractava en forma de paròdia els principals problemes de la societat del moment. Els còmics distorsionaven la realitat política i social i es burlaven d’ella amb el propòsit d’ensenyar i divertir al públic. Era freqüent la crítica als dirigents polítics i altres personatges públics rellevants.<br />El principal autor de comèdia grega és ARISTÒFAN. Va escriure unes 44 obres de les quals ens han arribat només 11. El seu llenguatge és sovint obscé i ple d’al·lusions sexuals.<br />
  28. 28. A Roma, els autors més importants, van ser PLAUTE i TERENCI. Les seues comèdies són més “inocents” que les gregues. <br />Sempre hi ha embrolles familiars i complicades aventures amoroses amb un final feliç.<br />PLAUTE<br />
  29. 29. Els actors<br />Els actors en grec s’anomenaven hypocrites i duien sempre una màscara.<br />L’expressió de la màscara permetia escenificar el dolor, l’alegria o la ràbia, ja que el rostre de l’actor no es veia. També si el personatge era jove o vell.<br />
  30. 30. Els actors eren sempre homes i representaven els personatges femenins posant-se màscares amb rostre de dona, que es diferenciaven pel color més pàl·lid.<br />L’obertura de la boca servia per amplificar la veu.<br />En llatí es deien personae, de persona, “màscara”. I del llatín persona s’ha format la paraula personatge<br />
  31. 31. Els vestits també caracteritzaven els personatges i la serietat o no de la trama.<br />
  32. 32. FI<br />IES Henri Matisse<br />Paterna<br />

×