Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

pluja àcida

670 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

pluja àcida

  1. 1. La pluja àcida. Entenem com a pluja àcida, com el retorn a la Terra dels òxids de sofre i nitrogen descarregats a latmosfera en forma dàcids dissolts en les gotes de pluja, nevades, boires i rosades. El sofre i el nitrogen presents en els combustibles fòssils són alliberats a l’atmosfera mitjançant processos de combustió en forma de SOx i NOx.
  2. 2. Aquest gasos retornen a la superfície terrestre en forma de:  Deposició seca. De gas o aerosols, suspensió de partícules sòlides o líquides en un gas. Aquesta té efectes a nivells pròxims i no va acompanyada de pluja.  Deposició humida. Els efectes de la deposició humida dels òxids de sofre i nitrogen són els coneguts com a pluja àcida. Els òxids de sofre i nitrogen, en combinar-se amb laigua atmosfèrica, formen petites gotes daigua riques en àcid nítric o àcid sulfúric que acaben com a gotes de pluja sobre un territori ben diferent al dorigen de les emissions. La pluja té un pH inferior a 4,5, per això parlem de pluja àcida.La intensitat de la pluja àcida depèn de Velocitat de les reaccions químiques.  Presència dhumitat a latmosfera.  Dinàmica atmosfèrica que permet transportar els ions sulfat, nitrat i hidrogen a distàncies majors o menors. A Europa, podem trobar països com Gran Bretanya i Alemanya que presenten una gran industrialització, i es consideren països emissors d’aquests tipus de contaminants mentre que països nòrdics situats cap a l’est són països receptors degut a la dinàmica atmosfèrica.
  3. 3. Efectes de la pluja àcida. Ecosistemes aquàtics. Disminució o desaparició despècies déssers vius. Pèrdua de biodiversitat. Això es provocat per l’acidificació de les aigües, baixada del pH. Aquesta acidificació pot provocar l’alliberació d’alumini dels silicats i passar a l’entorn on combinat amb l’acidificació provoca la mort de peixos. Sòl. Es produeix un augment dacidesa que fa que la composició canviï i es tornin improductius. La vegetació. Pèrdua de color a les fulles, caiguda daquestes, mort de les copes, alteracions de lescorça, mort dels arbres. Els materials. Corrosió de metalls. Mal de la pedra, descomposició de materials de construcció, principalment calcàries, marbres i gresos.
  4. 4. La pluja àcida. Recreació en un bòtil. 1. Introducció. La pluja àcida és un fenomen molt perjudicial per als éssers vius. Entre els gasos implicats hi ha el SO2 que es produeix en les combustions, a altes temperatures, de combustibles fòssils, carbó i petroli, de mala qualitat. Aquest tipus de pluja produeix un seguit d’efectes sobre els éssers vius. Una de les experiències de laboratori més utilitzades als centres d’ensenyament per demostrar els seus efectes és la que s’explica a continuació, que no és una altre cosa que una simulació en un termini curt de temps. Per dur a terme aquesta pràctica emprarem metabisulfit de sodi com a font de SO2. El metabisulfit, Na2S2O5, sòlid, disolt dins aigua, amb el temps, es volatilitza i forma SO2, gas. Aquest SO2 posteriorment formarà SO3 i al ploure es produirà àcid sulfúric, H2SO4, i al ploure, pluja àcidaH2O + Na2S2O5(s) → 2 SO2 (g) + 2 (OH)- + 2Na+ (formació de SO2 a partir de Na2S2O5)SO2 (g) + ½ O2 (g) → SO3 (g) (formació de SO3)SO3 (g) + H2O (l) → 2H2SO4 (aq) (formació d’H2SO4 a partir de SO3)
  5. 5. 2. Objectiu. La realització d’aquesta pràctica té com a objectiu veure a petita escala l’acció de lapluja àcida, més concretament la produïda per l’àcid sulfúric, H2SO4; que prové delmetabisulfit de sodi, Na2S2O5, sobre la vegetació.3. Material. - Pots de iogurt per la germinació de les llavors - Terra - Llavors de llenties, mongetes, cigrons - Aigua - Bòtils d’aigua de 5-8 litres transparents - Vasos de precipitats - Metabisulfit de sodi, Na2S2O5 - Aigua destil·lada - Cinta adhesiva - Tires de pH - Càmara fotogràfica
  6. 6. 4. Procediment.Les passes a seguir són: 1. Posam terra dins els pots de iogurt, deixant un centímetre per arribar a dalt. Araposam unes 7-9 llavors repartides per la superfície i cobrim amb una capa de terra que nosuperi els 0,5 centímetres. Regam.
  7. 7. 2. Quan les plantes tenguin una altura d’uns 10-20 centímetres les transplantarem a unbòtil d’aigua. Per fer el transplantament agafarem un bòtil i el tallarem per la meitat,intentarem fer un tall net i el més recte possible. La part inferior l’omplirem de terra finsaproximadament la meitat i transplantarem les nostres plantes.
  8. 8. 3. Un cop fet el transplantament hi posarem:. Bòtil control: vas de precipitats amb 50ml d’aiguadestil·lada, farà de bòtil control.. Bòtil problema: vas de precipitats amb 50ml d’aiguadestil·lada i 5g de metabisulfit de sodi.
  9. 9. 4. Posarem la part superior del bòtil i amb l’ajuda de cinta d’embalar intentarem tancar el bòtil el millor possible per tal que el SO2 format no surti. Pensau que els bòtils han de tenir tap per poder-los tancar. 5. Anirem mirant cada dia l’aspecte de les plantes i anotarem el que vegem. Podem ferfotografies. 6. Passades unes 2 setmanes obrirem els bòtils per veure com estan les nostres plantes ianotarem tot el que vegem. Anant amb molt de compte fregarem les tires de pH per les gotesque es formaran i quedaran adherides a les parets del bòtil i anotarem el valor. Cal anar amb molta precaució i cura a l’hora d’obrir el bòtil on hi ha elmetabisulfit de sodi. S’haurà format SO2, gas que pot resultar perillós per inhalació, peraixò es recomanable obrir el bòtil al costat de la finestra, i H2SO4, que pot provocarirritacions a la pell.
  10. 10. 5. Resultat. En aquest punt anotarem tots els canvis observats en les plantes i un dibuix o fotografiade les plantes en el seu estat final. Afarrerem les tires de pH, podem adjuntar fotografiesperquè les tires de pH amb el temps el color, valor de pH, es perd, i indicarem el valorobtingut. control problema
  11. 11. Fotografies de les tires de pH una vegada fregades sobre les gotes formades per lacondensació a les parets del bòtil. Cal mirar el requadre central, més gran que la resta i nopresenta cap nombre. control problema
  12. 12. 6. Conclusió. Una vegada realitzada la pràctica, es veu clarament com les plantes que han estatsotmeses a una atmosfera de SO2 i posterior formació d’H2SO4 tenen un aspecte molt dolentrespecte a les plantes control. Respecte al pH podem comprovar que en les plantes control elpH es troba entre 5 i 6, segurament per la formació d’àcid carbònic, H2CO3, mentre que enles plantes problema el pH es troba entre 2 i 3 degut a la formació d’àcid sulfúric, H2SO4. Podem concloure, un cop acabada la recreació, que l’emissió de gasos a l’atmosfera, enaquest cas SO2, per acció de l’home en determinats processos com són la crema decombustibles fòssils, provoca la formació de pluja àcida i el problema que suposa el seuefecte sobre la vegetació i el sòl.
  13. 13. Material de l’asignatura de Ciències de la Terra i Medi Ambient de 2n de batxillerat. Tema 8. Contaminació atmosfèrica. Pluja àcida. http://commons.wikimedia.org Pràctica realitzada a l’optativa de Medi Ambient a l’I.E.S. Josep Miquel Guàrdia, Alaior. 2007-2008.

×