SlideShare a Scribd company logo
1 of 1
Download to read offline
19EL MUNDO. VIERNES 2 DE MAYO DE 2014
OPINIÓN
EN EL CASO de la industria, se suscita ade-
más el hecho de que, contrariamente a lo
que podría ser una visión apresurada y sim-
plista de nuestra realidad, en la isla de Ma-
llorca ha existido y existe una sólida tradi-
ción industrial, por mucho que este fenóme-
no resulte chocante si se pone en relación
con la condición insular.
(Document elaborat pel Cercle d’Economia
en març del 2002, ponent Sr. José Antonio
Roselló Rausell)
Efectivament, Mallorca ha tengut des de fi-
nals del segle XIX una notable presència in-
dustrial, generant fins i tot processos migra-
toris molt important en pobles com Alaró, Llo-
seta, Inca, Llucmajor, Esporles, Palma.... He
volgut començar aquest article amb aqueta ci-
ta, per ressaltar la importància que ha tengut
la indústria a Balears, ja des de les darreries
del segle XIX i durant tot el segle XX.
La indústria és un sector econòmic es-
tratègic. I ho és per moltes raons. És la bran-
ca productiva a on s’obtenen majors incre-
ments de productivitat, de fet la industria li-
dera els creixements de productivitat del
món. És la peça clau per generar, aplicar i di-
fondre avenços en innovació i recerca. A
més a més és on se genera més estabilitat i
millors condicions laborals.
No és casual que les economies europees
més industrialitzades siguin les que s’han
mostrat més resilents a la pitjor crisi
econòmica que ha patit Europa des de la II
Guerra Mundial.
El cert és que avui en dia, el nou paradig-
ma econòmic que recorr Europa és la rein-
dustrialització. Durant anys s’ha assistit en-
tre la passivitat i la indolència, a la desloca-
lització industrial d’Europa, com si el que
resultàs modern fos l’economia de servicis o
finançera, el no produir.
Conscient de la importància i de la neces-
sitat d’impulsar la indústria, la Comissió Eu-
ropea s’ha fixat com a objectiu que l’aporta-
ció del sector industrial europeu passi del
15% al 20% en el 2020 (comunicació de la
Comissió Europea de 10 d’octubre de 2012
«Una indústria Europea més forta per al crei-
xement i la recuperació econòmica»)
Seguint l’estela fixada per la Unió Euro-
pea, la comunitat de Castella-Lleó ha presen-
tat en el mes d’abril un Acord per a la Com-
petivitat Industrial que té per finalitat aug-
mentar l’aportació del seu sector industrial
de l’actual 16,1% al 20%. Catalunya ha deci-
dit implementar un ambiciós pacte industrial
amb 138 mesures concretes. Les Illes
Canàries fins i tot tenen per objectiu duplicar
el seu PIB industrial el 2020.
I quin és l’objectiu que té Balears?. O més
aviat, té qualque objectiu Balears?
Lamentablement Balears no té aprovat
cap pla integral d’indústria, i el que és pitjor,
no n’hi ha cap en perspectiva. I la veritat és
que seria ben necessari ja que l’únic sector
econòmic que no va créixer el 2013 va ser el
sector industrial, de fet va retrocedir el 1,1%.
Molt per davall del que ha retrocedit al con-
junt d’Espanya (-0,4%), a on fins i tot hi ha
hagut comunitats autònomes que han vist re-
puntar positivament el seu sector industrial.
Les exportacions han retrocedit un 12,5%
(especialment en el sector del calçat, moble,
bijuteria, pell i cuiro) i l’índex de confiança
empresarial és molt inferior en relació als al-
tres sectors econòmics (dades del Bolletí de
Conjuntura Econòmica de les Illes Balears
de març de 2014 del Govern Balear).
Seria injust atribuir exclusivament la res-
ponsabilitat d’aquests resultats al Govern Ba-
lear. Igualment com tampoc és correcte atri-
buir-li exclusivament l’inici del que sembla
la reactivació econòmica.
Això no obstant, el que no ens sembla bé
és aquesta poca atenció, poc interès que me-
reix al Govern el sector industrial. Pareix que
ens tornam a centrar en la hipertròfia de la
construcció (amnisties urbanístiques vàries)
que tants de mals de caps ens ha generat i
que sens dubte ha agreujat notablement els
impactes de la crisi econòmica del 2007.
Serà necessari bastir un model econòmic
pactat entre tots, en el que impulsem de for-
ma clara l’excel·lència en el turisme (el pro-
ducte, Balears, és excel·lent), un turisme de
gran valor afegit, un turisme lobby del medi
ambient. Un turisme que aporti importants
increments de productivitat.
Ara bé, no ens podem acontentar sols amb
això, es fa necessari impulsar un pol indus-
trial, un potent pol industrial. Ben cert que
no és fàcil introduir encletxes quan hi ha
monocultius econòmics com el nostre, però
el cert és que és fonamental pel nostre equi-
libri econòmic, social i territorial.
Hem d’impulsar una decidida aposta in-
dustrial, que passi necessàriament per la so-
cietat del coneixement, la societat 2.0, per
molts de motius: perquè és una indústria de
futur, de gran valor afegit, però per sobre de
tot perquè és l’única que no té el cost de la
insularitat. Juntament amb aquesta indús-
tria, hem de considerar estratègic el sector
audiovisual (incipient i de gran projecció in-
ternacional), la construcció (rehabilitació,
eficiència energètica, moble...), l’agroalimen-
tari (tenim un mercat natural local de tretze
milions de persones) i els sectors de la indús-
tria tradicional que ja tenim aquí.
No és una empresa fàcil, però resulta abso-
lutament aconsellable. És per això que recla-
mam un major interès del Govern pel sector
industrial, estratègic i clau per la productivitat,
per la riquesa i per una ocupació de qualitat i
estable. És per això que demanam al Govern
que es fixi públicament un objectiu d’aporta-
ció del sector industrial al PIB Balear. Potser
no hi arribarem, però haurem fet camí com el
conte africà del nin que cada vespre sortia a
fora vila a tirar pedres a la lluna, els altres nins
se’n reien... fins que un dia un altre nin li de-
manà perquè tirava pedres a la lluna si tanma-
teix mai hi arribaria, el nin li contestà que ben
bé sabia que no hi arribaria, però era el nin del
poble que llançava les pedres més enfora...
Miquel Àngel Mas es diputado del Grupo
Parlamentario Més y abogado en ejercicio.
El nin que tirava
pedres a la lluna
TRIBUNA MIQUEL ÀNGEL MAS
«La indústria és la branca
productiva a on s’obtenen
majors increments
de productivitat»
El sector del calzado, uno de los más potentes de la industria balear. / JORDI AVELLÀ

More Related Content

What's hot (7)

Nota Econòmica Portugal
Nota Econòmica PortugalNota Econòmica Portugal
Nota Econòmica Portugal
 
Rdp conjuntura2on trimestre
Rdp conjuntura2on trimestreRdp conjuntura2on trimestre
Rdp conjuntura2on trimestre
 
Observatori Barcelona 2011
Observatori Barcelona 2011Observatori Barcelona 2011
Observatori Barcelona 2011
 
Diari del 12 de novembre de 2013
Diari del 12 de novembre de 2013Diari del 12 de novembre de 2013
Diari del 12 de novembre de 2013
 
2015 04 02_#103_xifres_de_catalunya
2015 04 02_#103_xifres_de_catalunya2015 04 02_#103_xifres_de_catalunya
2015 04 02_#103_xifres_de_catalunya
 
Roda de premsa de conjuntura i perspectives economiques de la Cambra, 29 de j...
Roda de premsa de conjuntura i perspectives economiques de la Cambra, 29 de j...Roda de premsa de conjuntura i perspectives economiques de la Cambra, 29 de j...
Roda de premsa de conjuntura i perspectives economiques de la Cambra, 29 de j...
 
Conjuntura febrer 2017
Conjuntura   febrer 2017Conjuntura   febrer 2017
Conjuntura febrer 2017
 

Similar to Article 2 maig

L'economia espanyola i catalana (2)
L'economia espanyola i catalana (2)L'economia espanyola i catalana (2)
L'economia espanyola i catalana (2)Libertango
 
El sector de la construcció a catalunya 2015 perspectives 2016 (nota de premsa)
El sector de la construcció a catalunya 2015 perspectives 2016 (nota de premsa)El sector de la construcció a catalunya 2015 perspectives 2016 (nota de premsa)
El sector de la construcció a catalunya 2015 perspectives 2016 (nota de premsa)Sandra Morales García
 
PresentacióN Entorn
PresentacióN EntornPresentacióN Entorn
PresentacióN Entornlauragf
 
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geo
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geoCatalunya. Activitats econòmiques. bat geo
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geohistgeo345
 
T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2 T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2 graciajt
 
Observatori Barcelona. Informe 2011
Observatori Barcelona. Informe 2011Observatori Barcelona. Informe 2011
Observatori Barcelona. Informe 2011Barcelona Business
 
Els espais industrials
Els espais industrialsEls espais industrials
Els espais industrialsMievann
 
Diari del 17 de setembre de 2013
Diari del 17 de setembre de 2013Diari del 17 de setembre de 2013
Diari del 17 de setembre de 2013diarimes
 

Similar to Article 2 maig (20)

Catalunya
CatalunyaCatalunya
Catalunya
 
Oportunitats de negoci a Xile 2021
Oportunitats de negoci a Xile 2021Oportunitats de negoci a Xile 2021
Oportunitats de negoci a Xile 2021
 
L'economia espanyola i catalana (2)
L'economia espanyola i catalana (2)L'economia espanyola i catalana (2)
L'economia espanyola i catalana (2)
 
Nota econòmica Angola 2020
Nota econòmica Angola 2020Nota econòmica Angola 2020
Nota econòmica Angola 2020
 
Una estrategia industrial per a Catalunya
Una estrategia industrial per a CatalunyaUna estrategia industrial per a Catalunya
Una estrategia industrial per a Catalunya
 
Oportunitats de negoci a Xile 2021
Oportunitats de negoci a Xile 2021Oportunitats de negoci a Xile 2021
Oportunitats de negoci a Xile 2021
 
La nova industria
La nova industriaLa nova industria
La nova industria
 
El sector de la construcció a catalunya 2015 perspectives 2016 (nota de premsa)
El sector de la construcció a catalunya 2015 perspectives 2016 (nota de premsa)El sector de la construcció a catalunya 2015 perspectives 2016 (nota de premsa)
El sector de la construcció a catalunya 2015 perspectives 2016 (nota de premsa)
 
Nota econòmica Itàlia 2020
Nota econòmica Itàlia 2020Nota econòmica Itàlia 2020
Nota econòmica Itàlia 2020
 
PresentacióN Entorn
PresentacióN EntornPresentacióN Entorn
PresentacióN Entorn
 
Oportunitats de negoci a Itàlia 2021
Oportunitats de negoci a Itàlia 2021Oportunitats de negoci a Itàlia 2021
Oportunitats de negoci a Itàlia 2021
 
Memòria Econòmica de Catalunya 2012
Memòria Econòmica de Catalunya 2012Memòria Econòmica de Catalunya 2012
Memòria Econòmica de Catalunya 2012
 
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geo
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geoCatalunya. Activitats econòmiques. bat geo
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geo
 
T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2 T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2
 
Nota econòmica Eslovènia 2020
Nota econòmica Eslovènia 2020Nota econòmica Eslovènia 2020
Nota econòmica Eslovènia 2020
 
Observatori Barcelona. Informe 2011
Observatori Barcelona. Informe 2011Observatori Barcelona. Informe 2011
Observatori Barcelona. Informe 2011
 
Nota econòmica Xile 2020
Nota econòmica Xile 2020Nota econòmica Xile 2020
Nota econòmica Xile 2020
 
Els espais industrials
Els espais industrialsEls espais industrials
Els espais industrials
 
Oportunitats de negoci a Itàlia 2021
Oportunitats de negoci a Itàlia 2021 Oportunitats de negoci a Itàlia 2021
Oportunitats de negoci a Itàlia 2021
 
Diari del 17 de setembre de 2013
Diari del 17 de setembre de 2013Diari del 17 de setembre de 2013
Diari del 17 de setembre de 2013
 

More from margalida4

Carta escrita en el 2070
Carta escrita en el 2070Carta escrita en el 2070
Carta escrita en el 2070margalida4
 
Traduccions sherlock
Traduccions sherlockTraduccions sherlock
Traduccions sherlockmargalida4
 
Programació grups interactius contes
Programació grups interactius contesProgramació grups interactius contes
Programació grups interactius contesmargalida4
 
Activitats peix
Activitats peixActivitats peix
Activitats peixmargalida4
 
Activitat nadal
Activitat nadalActivitat nadal
Activitat nadalmargalida4
 
Comunitats d’aprenentatge
Comunitats d’aprenentatgeComunitats d’aprenentatge
Comunitats d’aprenentatgemargalida4
 
Contes g.i prog
Contes g.i progContes g.i prog
Contes g.i progmargalida4
 
Activitats nit de sol
Activitats nit de solActivitats nit de sol
Activitats nit de solmargalida4
 
Grups interactius
Grups interactius Grups interactius
Grups interactius margalida4
 

More from margalida4 (12)

Ppt cuiner
Ppt cuinerPpt cuiner
Ppt cuiner
 
Carta escrita en el 2070
Carta escrita en el 2070Carta escrita en el 2070
Carta escrita en el 2070
 
Traduccions sherlock
Traduccions sherlockTraduccions sherlock
Traduccions sherlock
 
Programació grups interactius contes
Programació grups interactius contesProgramació grups interactius contes
Programació grups interactius contes
 
Activitats peix
Activitats peixActivitats peix
Activitats peix
 
Activitat nadal
Activitat nadalActivitat nadal
Activitat nadal
 
Comunitats d’aprenentatge
Comunitats d’aprenentatgeComunitats d’aprenentatge
Comunitats d’aprenentatge
 
G.i nins
G.i ninsG.i nins
G.i nins
 
Contes g.i prog
Contes g.i progContes g.i prog
Contes g.i prog
 
Nit de sol
Nit de solNit de sol
Nit de sol
 
Activitats nit de sol
Activitats nit de solActivitats nit de sol
Activitats nit de sol
 
Grups interactius
Grups interactius Grups interactius
Grups interactius
 

Article 2 maig

  • 1. 19EL MUNDO. VIERNES 2 DE MAYO DE 2014 OPINIÓN EN EL CASO de la industria, se suscita ade- más el hecho de que, contrariamente a lo que podría ser una visión apresurada y sim- plista de nuestra realidad, en la isla de Ma- llorca ha existido y existe una sólida tradi- ción industrial, por mucho que este fenóme- no resulte chocante si se pone en relación con la condición insular. (Document elaborat pel Cercle d’Economia en març del 2002, ponent Sr. José Antonio Roselló Rausell) Efectivament, Mallorca ha tengut des de fi- nals del segle XIX una notable presència in- dustrial, generant fins i tot processos migra- toris molt important en pobles com Alaró, Llo- seta, Inca, Llucmajor, Esporles, Palma.... He volgut començar aquest article amb aqueta ci- ta, per ressaltar la importància que ha tengut la indústria a Balears, ja des de les darreries del segle XIX i durant tot el segle XX. La indústria és un sector econòmic es- tratègic. I ho és per moltes raons. És la bran- ca productiva a on s’obtenen majors incre- ments de productivitat, de fet la industria li- dera els creixements de productivitat del món. És la peça clau per generar, aplicar i di- fondre avenços en innovació i recerca. A més a més és on se genera més estabilitat i millors condicions laborals. No és casual que les economies europees més industrialitzades siguin les que s’han mostrat més resilents a la pitjor crisi econòmica que ha patit Europa des de la II Guerra Mundial. El cert és que avui en dia, el nou paradig- ma econòmic que recorr Europa és la rein- dustrialització. Durant anys s’ha assistit en- tre la passivitat i la indolència, a la desloca- lització industrial d’Europa, com si el que resultàs modern fos l’economia de servicis o finançera, el no produir. Conscient de la importància i de la neces- sitat d’impulsar la indústria, la Comissió Eu- ropea s’ha fixat com a objectiu que l’aporta- ció del sector industrial europeu passi del 15% al 20% en el 2020 (comunicació de la Comissió Europea de 10 d’octubre de 2012 «Una indústria Europea més forta per al crei- xement i la recuperació econòmica») Seguint l’estela fixada per la Unió Euro- pea, la comunitat de Castella-Lleó ha presen- tat en el mes d’abril un Acord per a la Com- petivitat Industrial que té per finalitat aug- mentar l’aportació del seu sector industrial de l’actual 16,1% al 20%. Catalunya ha deci- dit implementar un ambiciós pacte industrial amb 138 mesures concretes. Les Illes Canàries fins i tot tenen per objectiu duplicar el seu PIB industrial el 2020. I quin és l’objectiu que té Balears?. O més aviat, té qualque objectiu Balears? Lamentablement Balears no té aprovat cap pla integral d’indústria, i el que és pitjor, no n’hi ha cap en perspectiva. I la veritat és que seria ben necessari ja que l’únic sector econòmic que no va créixer el 2013 va ser el sector industrial, de fet va retrocedir el 1,1%. Molt per davall del que ha retrocedit al con- junt d’Espanya (-0,4%), a on fins i tot hi ha hagut comunitats autònomes que han vist re- puntar positivament el seu sector industrial. Les exportacions han retrocedit un 12,5% (especialment en el sector del calçat, moble, bijuteria, pell i cuiro) i l’índex de confiança empresarial és molt inferior en relació als al- tres sectors econòmics (dades del Bolletí de Conjuntura Econòmica de les Illes Balears de març de 2014 del Govern Balear). Seria injust atribuir exclusivament la res- ponsabilitat d’aquests resultats al Govern Ba- lear. Igualment com tampoc és correcte atri- buir-li exclusivament l’inici del que sembla la reactivació econòmica. Això no obstant, el que no ens sembla bé és aquesta poca atenció, poc interès que me- reix al Govern el sector industrial. Pareix que ens tornam a centrar en la hipertròfia de la construcció (amnisties urbanístiques vàries) que tants de mals de caps ens ha generat i que sens dubte ha agreujat notablement els impactes de la crisi econòmica del 2007. Serà necessari bastir un model econòmic pactat entre tots, en el que impulsem de for- ma clara l’excel·lència en el turisme (el pro- ducte, Balears, és excel·lent), un turisme de gran valor afegit, un turisme lobby del medi ambient. Un turisme que aporti importants increments de productivitat. Ara bé, no ens podem acontentar sols amb això, es fa necessari impulsar un pol indus- trial, un potent pol industrial. Ben cert que no és fàcil introduir encletxes quan hi ha monocultius econòmics com el nostre, però el cert és que és fonamental pel nostre equi- libri econòmic, social i territorial. Hem d’impulsar una decidida aposta in- dustrial, que passi necessàriament per la so- cietat del coneixement, la societat 2.0, per molts de motius: perquè és una indústria de futur, de gran valor afegit, però per sobre de tot perquè és l’única que no té el cost de la insularitat. Juntament amb aquesta indús- tria, hem de considerar estratègic el sector audiovisual (incipient i de gran projecció in- ternacional), la construcció (rehabilitació, eficiència energètica, moble...), l’agroalimen- tari (tenim un mercat natural local de tretze milions de persones) i els sectors de la indús- tria tradicional que ja tenim aquí. No és una empresa fàcil, però resulta abso- lutament aconsellable. És per això que recla- mam un major interès del Govern pel sector industrial, estratègic i clau per la productivitat, per la riquesa i per una ocupació de qualitat i estable. És per això que demanam al Govern que es fixi públicament un objectiu d’aporta- ció del sector industrial al PIB Balear. Potser no hi arribarem, però haurem fet camí com el conte africà del nin que cada vespre sortia a fora vila a tirar pedres a la lluna, els altres nins se’n reien... fins que un dia un altre nin li de- manà perquè tirava pedres a la lluna si tanma- teix mai hi arribaria, el nin li contestà que ben bé sabia que no hi arribaria, però era el nin del poble que llançava les pedres més enfora... Miquel Àngel Mas es diputado del Grupo Parlamentario Més y abogado en ejercicio. El nin que tirava pedres a la lluna TRIBUNA MIQUEL ÀNGEL MAS «La indústria és la branca productiva a on s’obtenen majors increments de productivitat» El sector del calzado, uno de los más potentes de la industria balear. / JORDI AVELLÀ