SlideShare a Scribd company logo
1 of 17
Download to read offline
Sara Gregori Font
Cristina Ortiz Almagro
Llengua Catalana per a mestres - 1N
ELS NUMERALS CARDINALSELS NUMERALS CARDINALS
Els numerals cardinals
indiquen nombre
exacte i enter,
corresponent als
nombres naturals:
Exemples:
Tres porcs
Quatre colors
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
Zero
U(n), una
Dos, dues
Tres
Quatre
Cinc
Sis
Set
Vuit/huit
Nou
Deu
Onze
Dotze
Tretze
Catorze
Quinze
Setze
Disset/dèsset
Divuit/díhuit
Dinou/dènou
Vint
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
40
50
60
70
80
90
100
200
1.000
1.000.000
Vint-i-u(n), vint-i-una
Vint-i-dos, vint-i-dues
Vint-i-tres
Vint-i-quatre
Vint-i-cinc
Vint-i-sis
Vint-i-set
Vint-i-vuit/vint-i-huit
Vint-i-nou
Trenta
Trenta-u(n), trenta-una
Quaranta
Cinquanta
Seixanta
Setanta
Vuitanta/huitanta
Noranta
Cent
Dos-cents, dues centes
Mil
Un milió
Remarques sobre els cardinals:
Les formes u i un, corresponents a la unitat, tenen
usos diferenciats.
Precedint un substantiu usem un (Un ordinador i
tres impressores).
Usem u quan no té un valor pròpiament quantitatiu,
sinó identificatiu o de referència (El quilòmetre u de la
comarcal tres-cents vint-i-dos) o com a nom del
número 1 (L’u de copes, Ha quedat el número u de la
promoció).
Els cardinals són invariables, excepte un, dos i cent
que tenen les formes de femení una, dues, tres-
centes, quatre-centes.
Alguns cardinals admeten una doble forma:
vuit / huit, disset / dèsset, dinou / dènou.
Gràficament, s’usa el guionet per a separar
unitats i desenes (vint-i-tres, trenta-quatre) i
unitats de centena i centenes (dues-centes,
tres mil quatre-centes seixanta-tres).
L’article s’apostrofa seguit d’un nombre
començat per vocal, tant si s’escriu en lletra
com si usem la xifra: L’onze de desembre, L’11
de desembre.
ELS NUMERALS ORDINALSELS NUMERALS ORDINALS
Els ordinals indiquen ordre dins una sèrie: La tercera porta del
segon pis.
Els numerals es comporten com els adjectius de dues
terminacions i presenten variació de gènere i de nombre.
Els quatre primers ordinals presenten formes no relacionades
amb els cardinals corresponents:
Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
1
2
3
4
Primer
Segon
Tercer
Quart
Primera
Segona
Tercera
Quarta
Primers
Segons
Tercers
Quarts
Primeres
Segones
Terceres
Quartes
La resta, s’obtenen afegint la terminació
-é / -ena a la forma del cardinal
corresponent (excepte en el cas de deu,
que té la forma desé, desena):
Singular PluralMasculí Femení Masculí Femení
5é, V
6é, VI
7é, VII
8é, VIII
9é, IX
10é, X
11é, XI
20é, XX
21é, XXI
22é, XXII
100é, C
1000é, M
Cinqué
Sisé
Seté
Vuitè/huité
Nové
Desé
Onzé
Vinté
Vint-i-uné
Vint-i-dosé
Centè
Milé
Cinquena
Sisena
Setena
Vuitena/huitena
Novena
Desena
Onzena
Vintena
Vint-i-unena
Vint-i-dosena
Centena
Milena
Cinquens
Sisens
Setens
Vuitens/huitens
Novens
Desens
Onzens
Vintens
Vint-i-unens
Vint-i-dosens
Centens
milens
Cinquenes
Sisenes
Setenes
Vuitenes/huitenes
Novenes
Desenes
Onzenes
Vintenes
Vint-i-unenes
Vint-i- dosenes
Centenes
Milenes
Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
Remarques sobre els
ordinals:
Hi ha alguns ordinals que admeten variants cultes (o variants
de base llatina). Es tracta de quint (V), sext (VI), sèptim (VII),
octau (VIII), dècim(X), vigèsim (XX), quadragèsim (XL) i
quinquagèsim (L). En els registres formals són preferibles les
formes amb -é / -ena.
S’usa el guionet en els mateixos casos que en els numerals
cardinals: vint-i-dosé.
A partir de IV, en la llengua col·loquial no solen utilitzar-se els
ordinals, sinó que es recorre a la perífrasi «el que fa x»: el que
fa quatre, el que fa deu.
Sovint, i en especial a partir de l’XI, s’usen els cardinals en
comptes dels ordinals: capítol tretze, Joan vint-i-tres.
Les pàgines i els números de publicacions no s’expressen amb
l’ordinal, sinó amb el cardinal invariable: la pàgina dos de la
revista .
ELS NUMERALS MULTIPLICATIUS
Els multiplicatius (o múltiples) expressen el nombre de
vegades que s’augmenta una quantitat. Funcionalment
es comporten com a noms (el doble de ració) o
adjectius (una ració doble).
Els multiplicatius concorden en masculí o femení amb
el nom que acompanyen quan signifiquen «tantes
voltes més, excepte doble que és invariable»: El teu
germà té una habitació tripla que la teua.
En canvi, són únicament en masculí quan signifiquen
«format per tants elements»: la triple aliança, la
quàdruple confrontació.
FACTOR MULTIPLICADOR GÈNERE
MASCULÍ FEMENÍ
2
3
4
5
6
7
8
9
10
100
Doble (o duple)
Triple
Quàdruple
Quíntuple
Sèxtuple
Sètuple
Òctuple
Nònuple
Dècuple
Cèntuple
Doble (o dupla)
Tripla
Quàdrupla
Quíntupla
Sèxtuple
Sèptupla
Òctupla
Nònupla
Dècupla
Cèntupla
En la llengua parlada, els multiplicatius se solen substituir per la perífrasi
tantes voltes o vegades més: una distancia quatre voltes més llarga, un
producte deu vegades més car.
El verb que deriva del numeral quàdruple és quadruplicar, i no *quadriplicar
ni *quatriplicar.
Els parts múltiples tenen un nom específic: bessons, trigèmins, quadigèmins,
quintigèmins, però també es pot dir bessons de quatre o quatre bessons, etc.
ELS NUMERALS PARTITIUS
Els numerals partitius (o fraccionaris) expressen parts o fraccions
de la unitat i tenen les mateixes formes que els ordinals
(quart/quarta, cinqué/cinquena, sisé/sisena), exceptuant-ne els
casos següents:
PARTITIU SINGULAR PLURAL
MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ
1/2
1/3
Mig
Terç
Mitja
Terça
Mitjos
Terços
Mitges
Terces
L’ús de xifres o lletres en elsL’ús de xifres o lletres en els
numeralsnumerals
XIFRES
Les quantitats a partir del 10.
Els números de les pàgines de llibres, documents, articles, paràgrafs de les
lleis: Ho trobaràs a l’article 25 de la pàgina 22 de la llei 2008/3.
Els segles, la numeració de reis, papes, en números romans: el segle XXI, Pere
III.
Els dies del mes, els anys (però no les dècades), l’hora, els graus, l’altitud, les
distàncies: el 25 d’abril, el 1999, les 8 del matí, les 12.30h, 37ºC, l’Everest té
8.844m., una distància de 4km.
Els horaris: obert de 8 a 14h.
Els percentatges estadístics (els decimals s’escriuen amb coma davall): el
8,5%.
LLETRA
Les quantitats aproximades: Hi havia més de cinc-cents
manifestants.
Les correlacions de quantitats incompletes ja que es tracta de
quantitats aproximades: Hi van assistir de tres mil a quatre mil
persones.
Els ordinals que no es refereixen a segles, reis: Celebren el seté
aniversari.
El nom de les dècades: El anys vint, els anys quaranta.
L’edat i la durada de les coses: Que es presenten les persones
de quaranta anys! La festa va durar tres dies i tres nits.
Les quantitats milió, bilió, trilió i quadrilió: Van robar un milió
d’euros.
RESPOSTES:
Pregunta 1 - Mil vuit-cents cinquanta-tres.
Pregunta 2 - Tretze mil cinc-cents dotze.
Pregunta 3 - Cardinals.
Pregunta 4 - Múltiples.
Pregunta 5 - Partitius.
Pregunta 6 - Ordinals.
Pregunta 7 - Ordinals.
Pregunta 8 - Múltiples.
Pregunta 9 - Cardinals.
• Hi ha vuit persones que fan cua per entrar al cinema.
• El primer de la fila és un xic que porta crosses.
• El tercer xic de la filera és ros i porta texans.
• Hi ha dues xiques que porten faldilles.

More Related Content

What's hot

Dígrafs, diftongs i hiats
Dígrafs, diftongs i hiatsDígrafs, diftongs i hiats
Dígrafs, diftongs i hiatsJOANGVICHORTA
 
La descripció d’un paisatge
La descripció d’un paisatgeLa descripció d’un paisatge
La descripció d’un paisatgeNeus Cortiella
 
Paraules primitives i paraules derivades
Paraules primitives i paraules derivadesParaules primitives i paraules derivades
Paraules primitives i paraules derivadesneuspm
 
Apostrof contraccio 4art 5e primaria
Apostrof contraccio 4art 5e primariaApostrof contraccio 4art 5e primaria
Apostrof contraccio 4art 5e primariaCristina Ibáñez
 
Problemes tots temes 6è
Problemes tots temes 6èProblemes tots temes 6è
Problemes tots temes 6è6sise
 
EL NOM: GÉNERE I NOMBRE
EL NOM: GÉNERE I NOMBREEL NOM: GÉNERE I NOMBRE
EL NOM: GÉNERE I NOMBREprimercatala
 
Paraules simples compostes
Paraules simples compostesParaules simples compostes
Paraules simples compostesneuspm
 
Control català tema 1 i 2
Control català tema 1 i 2Control català tema 1 i 2
Control català tema 1 i 2Escola
 
Els adjectius
Els adjectiusEls adjectius
Els adjectius5amoli
 
Normes d'ortografia pel cicle inicial
Normes d'ortografia pel cicle inicialNormes d'ortografia pel cicle inicial
Normes d'ortografia pel cicle inicialBiblioteca Sant Jordi
 
E a ms unitat 6 el substantiu i l'adjectiu gènere i nombre
E a ms unitat 6 el substantiu i l'adjectiu gènere i nombreE a ms unitat 6 el substantiu i l'adjectiu gènere i nombre
E a ms unitat 6 el substantiu i l'adjectiu gènere i nombreNombre Apellidos
 
Pronoms forts i febles
Pronoms forts i feblesPronoms forts i febles
Pronoms forts i feblesannaasiscar
 
30 problemes 3r
30 problemes 3r30 problemes 3r
30 problemes 3rVANESA
 
Els determinants
Els determinantsEls determinants
Els determinantsmjosePardo2
 
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicialCaaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicialM T
 
Nombres romans
Nombres romansNombres romans
Nombres romansMprof
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsSílvia Montals
 

What's hot (20)

Dígrafs, diftongs i hiats
Dígrafs, diftongs i hiatsDígrafs, diftongs i hiats
Dígrafs, diftongs i hiats
 
La descripció d’un paisatge
La descripció d’un paisatgeLa descripció d’un paisatge
La descripció d’un paisatge
 
Paraules primitives i paraules derivades
Paraules primitives i paraules derivadesParaules primitives i paraules derivades
Paraules primitives i paraules derivades
 
Apostrof contraccio 4art 5e primaria
Apostrof contraccio 4art 5e primariaApostrof contraccio 4art 5e primaria
Apostrof contraccio 4art 5e primaria
 
Problemes tots temes 6è
Problemes tots temes 6èProblemes tots temes 6è
Problemes tots temes 6è
 
EL NOM: GÉNERE I NOMBRE
EL NOM: GÉNERE I NOMBREEL NOM: GÉNERE I NOMBRE
EL NOM: GÉNERE I NOMBRE
 
Paraules simples compostes
Paraules simples compostesParaules simples compostes
Paraules simples compostes
 
Control català tema 1 i 2
Control català tema 1 i 2Control català tema 1 i 2
Control català tema 1 i 2
 
Els adjectius
Els adjectiusEls adjectius
Els adjectius
 
Normes d'ortografia pel cicle inicial
Normes d'ortografia pel cicle inicialNormes d'ortografia pel cicle inicial
Normes d'ortografia pel cicle inicial
 
AREA I PERÍMETRE
AREA I PERÍMETREAREA I PERÍMETRE
AREA I PERÍMETRE
 
E a ms unitat 6 el substantiu i l'adjectiu gènere i nombre
E a ms unitat 6 el substantiu i l'adjectiu gènere i nombreE a ms unitat 6 el substantiu i l'adjectiu gènere i nombre
E a ms unitat 6 el substantiu i l'adjectiu gènere i nombre
 
Les categories gramaticals catala
Les categories gramaticals catalaLes categories gramaticals catala
Les categories gramaticals catala
 
Pronoms forts i febles
Pronoms forts i feblesPronoms forts i febles
Pronoms forts i febles
 
30 problemes 3r
30 problemes 3r30 problemes 3r
30 problemes 3r
 
Els determinants
Els determinantsEls determinants
Els determinants
 
Llengua 4t
Llengua 4tLlengua 4t
Llengua 4t
 
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicialCaaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
 
Nombres romans
Nombres romansNombres romans
Nombres romans
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronoms
 

Viewers also liked

Eix cronològic Història
Eix cronològic HistòriaEix cronològic Història
Eix cronològic Històriabarni700
 
Actividades de matemáticas 3º educación primaria
Actividades de matemáticas 3º educación primariaActividades de matemáticas 3º educación primaria
Actividades de matemáticas 3º educación primariaHatsep Sen
 
Matemáticas de 3º Primaria. Problemas y ejercicios
Matemáticas de 3º Primaria. Problemas y ejerciciosMatemáticas de 3º Primaria. Problemas y ejercicios
Matemáticas de 3º Primaria. Problemas y ejerciciosAlfons
 
Fitxes de Matemàtiques 4t de Primària
Fitxes de Matemàtiques 4t de Primària Fitxes de Matemàtiques 4t de Primària
Fitxes de Matemàtiques 4t de Primària r4uls4lguero
 
Diptongos, hiatos y triptongos
Diptongos, hiatos y triptongosDiptongos, hiatos y triptongos
Diptongos, hiatos y triptongosJesús
 
Fitxes de reforç
Fitxes de reforçFitxes de reforç
Fitxes de reforçMi Guel
 

Viewers also liked (7)

Eix cronològic Història
Eix cronològic HistòriaEix cronològic Història
Eix cronològic Història
 
Regla de tres y porcentajes
Regla de tres y porcentajesRegla de tres y porcentajes
Regla de tres y porcentajes
 
Actividades de matemáticas 3º educación primaria
Actividades de matemáticas 3º educación primariaActividades de matemáticas 3º educación primaria
Actividades de matemáticas 3º educación primaria
 
Matemáticas de 3º Primaria. Problemas y ejercicios
Matemáticas de 3º Primaria. Problemas y ejerciciosMatemáticas de 3º Primaria. Problemas y ejercicios
Matemáticas de 3º Primaria. Problemas y ejercicios
 
Fitxes de Matemàtiques 4t de Primària
Fitxes de Matemàtiques 4t de Primària Fitxes de Matemàtiques 4t de Primària
Fitxes de Matemàtiques 4t de Primària
 
Diptongos, hiatos y triptongos
Diptongos, hiatos y triptongosDiptongos, hiatos y triptongos
Diptongos, hiatos y triptongos
 
Fitxes de reforç
Fitxes de reforçFitxes de reforç
Fitxes de reforç
 

Similar to Ordinals i cardinals

MS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinits
MS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinitsMS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinits
MS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinitsFred Sentandreu
 
ELS DETERMIANTS (adaptació de l'original by sergio_orlaz)
ELS DETERMIANTS (adaptació de l'original by sergio_orlaz)ELS DETERMIANTS (adaptació de l'original by sergio_orlaz)
ELS DETERMIANTS (adaptació de l'original by sergio_orlaz)albigom
 
Dossier de treball David Jou
Dossier de treball David JouDossier de treball David Jou
Dossier de treball David JouRocio Avila
 
Els determinants
Els determinantsEls determinants
Els determinantsmontseval
 

Similar to Ordinals i cardinals (7)

Quantificadors
QuantificadorsQuantificadors
Quantificadors
 
14 morfologiaquantificadors
14 morfologiaquantificadors14 morfologiaquantificadors
14 morfologiaquantificadors
 
MS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinits
MS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinitsMS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinits
MS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinits
 
ELS DETERMIANTS (adaptació de l'original by sergio_orlaz)
ELS DETERMIANTS (adaptació de l'original by sergio_orlaz)ELS DETERMIANTS (adaptació de l'original by sergio_orlaz)
ELS DETERMIANTS (adaptació de l'original by sergio_orlaz)
 
Dossier de treball David Jou
Dossier de treball David JouDossier de treball David Jou
Dossier de treball David Jou
 
Els determinants
Els determinantsEls determinants
Els determinants
 
On Estudiem
On EstudiemOn Estudiem
On Estudiem
 

More from marclia

El sistema educatiu LOMQE
El sistema educatiu LOMQEEl sistema educatiu LOMQE
El sistema educatiu LOMQEmarclia
 
El currículum de llengua i literatura
El currículum de llengua i literaturaEl currículum de llengua i literatura
El currículum de llengua i literaturamarclia
 
Les TIC i els projectes de treball en la formació del futur professorat de Se...
Les TIC i els projectes de treball en la formació del futur professorat de Se...Les TIC i els projectes de treball en la formació del futur professorat de Se...
Les TIC i els projectes de treball en la formació del futur professorat de Se...marclia
 
INFO sobre Hot Potatoes
INFO sobre Hot PotatoesINFO sobre Hot Potatoes
INFO sobre Hot Potatoesmarclia
 
MERC i Portafolis
MERC i PortafolisMERC i Portafolis
MERC i Portafolismarclia
 
El tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestres
El tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestresEl tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestres
El tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestresmarclia
 
El teatre
El teatreEl teatre
El teatremarclia
 
Més errades ortogràfiques al carrer
Més errades ortogràfiques al carrerMés errades ortogràfiques al carrer
Més errades ortogràfiques al carrermarclia
 
Errades ortogràfiques al carrer
Errades ortogràfiques al carrerErrades ortogràfiques al carrer
Errades ortogràfiques al carrermarclia
 
Complements 2011/2012
Complements 2011/2012Complements 2011/2012
Complements 2011/2012marclia
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbalmarclia
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbalmarclia
 
El model lingüístic valencià
El model lingüístic valenciàEl model lingüístic valencià
El model lingüístic valenciàmarclia
 
La terminologia lingüística en l’ensenyament mitjà
La terminologia lingüística en l’ensenyament mitjàLa terminologia lingüística en l’ensenyament mitjà
La terminologia lingüística en l’ensenyament mitjàmarclia
 
L’ús de les llengües al centre escolar: el PNL
L’ús de les llengües al centre escolar: el PNLL’ús de les llengües al centre escolar: el PNL
L’ús de les llengües al centre escolar: el PNLmarclia
 
Les ciències del llenguatge i l’ensenyament
Les ciències del llenguatge i l’ensenyamentLes ciències del llenguatge i l’ensenyament
Les ciències del llenguatge i l’ensenyamentmarclia
 
El tractament de les llengües, V. Pascual
El tractament de les llengües, V. PascualEl tractament de les llengües, V. Pascual
El tractament de les llengües, V. Pascualmarclia
 
Bateria de qüestions sociolingüístiques
Bateria de qüestions sociolingüístiquesBateria de qüestions sociolingüístiques
Bateria de qüestions sociolingüístiquesmarclia
 
Les competències bàsiques
Les competències bàsiquesLes competències bàsiques
Les competències bàsiquesmarclia
 
El llenguatge i la comunicació humana
El llenguatge i la comunicació humanaEl llenguatge i la comunicació humana
El llenguatge i la comunicació humanamarclia
 

More from marclia (20)

El sistema educatiu LOMQE
El sistema educatiu LOMQEEl sistema educatiu LOMQE
El sistema educatiu LOMQE
 
El currículum de llengua i literatura
El currículum de llengua i literaturaEl currículum de llengua i literatura
El currículum de llengua i literatura
 
Les TIC i els projectes de treball en la formació del futur professorat de Se...
Les TIC i els projectes de treball en la formació del futur professorat de Se...Les TIC i els projectes de treball en la formació del futur professorat de Se...
Les TIC i els projectes de treball en la formació del futur professorat de Se...
 
INFO sobre Hot Potatoes
INFO sobre Hot PotatoesINFO sobre Hot Potatoes
INFO sobre Hot Potatoes
 
MERC i Portafolis
MERC i PortafolisMERC i Portafolis
MERC i Portafolis
 
El tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestres
El tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestresEl tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestres
El tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestres
 
El teatre
El teatreEl teatre
El teatre
 
Més errades ortogràfiques al carrer
Més errades ortogràfiques al carrerMés errades ortogràfiques al carrer
Més errades ortogràfiques al carrer
 
Errades ortogràfiques al carrer
Errades ortogràfiques al carrerErrades ortogràfiques al carrer
Errades ortogràfiques al carrer
 
Complements 2011/2012
Complements 2011/2012Complements 2011/2012
Complements 2011/2012
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbal
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbal
 
El model lingüístic valencià
El model lingüístic valenciàEl model lingüístic valencià
El model lingüístic valencià
 
La terminologia lingüística en l’ensenyament mitjà
La terminologia lingüística en l’ensenyament mitjàLa terminologia lingüística en l’ensenyament mitjà
La terminologia lingüística en l’ensenyament mitjà
 
L’ús de les llengües al centre escolar: el PNL
L’ús de les llengües al centre escolar: el PNLL’ús de les llengües al centre escolar: el PNL
L’ús de les llengües al centre escolar: el PNL
 
Les ciències del llenguatge i l’ensenyament
Les ciències del llenguatge i l’ensenyamentLes ciències del llenguatge i l’ensenyament
Les ciències del llenguatge i l’ensenyament
 
El tractament de les llengües, V. Pascual
El tractament de les llengües, V. PascualEl tractament de les llengües, V. Pascual
El tractament de les llengües, V. Pascual
 
Bateria de qüestions sociolingüístiques
Bateria de qüestions sociolingüístiquesBateria de qüestions sociolingüístiques
Bateria de qüestions sociolingüístiques
 
Les competències bàsiques
Les competències bàsiquesLes competències bàsiques
Les competències bàsiques
 
El llenguatge i la comunicació humana
El llenguatge i la comunicació humanaEl llenguatge i la comunicació humana
El llenguatge i la comunicació humana
 

Recently uploaded

II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestreignasi23
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
 

Ordinals i cardinals

  • 1. Sara Gregori Font Cristina Ortiz Almagro Llengua Catalana per a mestres - 1N
  • 2. ELS NUMERALS CARDINALSELS NUMERALS CARDINALS Els numerals cardinals indiquen nombre exacte i enter, corresponent als nombres naturals: Exemples: Tres porcs Quatre colors 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Zero U(n), una Dos, dues Tres Quatre Cinc Sis Set Vuit/huit Nou Deu Onze Dotze Tretze Catorze Quinze Setze Disset/dèsset Divuit/díhuit Dinou/dènou Vint 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 40 50 60 70 80 90 100 200 1.000 1.000.000 Vint-i-u(n), vint-i-una Vint-i-dos, vint-i-dues Vint-i-tres Vint-i-quatre Vint-i-cinc Vint-i-sis Vint-i-set Vint-i-vuit/vint-i-huit Vint-i-nou Trenta Trenta-u(n), trenta-una Quaranta Cinquanta Seixanta Setanta Vuitanta/huitanta Noranta Cent Dos-cents, dues centes Mil Un milió
  • 3. Remarques sobre els cardinals: Les formes u i un, corresponents a la unitat, tenen usos diferenciats. Precedint un substantiu usem un (Un ordinador i tres impressores). Usem u quan no té un valor pròpiament quantitatiu, sinó identificatiu o de referència (El quilòmetre u de la comarcal tres-cents vint-i-dos) o com a nom del número 1 (L’u de copes, Ha quedat el número u de la promoció). Els cardinals són invariables, excepte un, dos i cent que tenen les formes de femení una, dues, tres- centes, quatre-centes.
  • 4. Alguns cardinals admeten una doble forma: vuit / huit, disset / dèsset, dinou / dènou. Gràficament, s’usa el guionet per a separar unitats i desenes (vint-i-tres, trenta-quatre) i unitats de centena i centenes (dues-centes, tres mil quatre-centes seixanta-tres). L’article s’apostrofa seguit d’un nombre començat per vocal, tant si s’escriu en lletra com si usem la xifra: L’onze de desembre, L’11 de desembre.
  • 5. ELS NUMERALS ORDINALSELS NUMERALS ORDINALS Els ordinals indiquen ordre dins una sèrie: La tercera porta del segon pis. Els numerals es comporten com els adjectius de dues terminacions i presenten variació de gènere i de nombre. Els quatre primers ordinals presenten formes no relacionades amb els cardinals corresponents: Singular Plural Masculí Femení Masculí Femení 1 2 3 4 Primer Segon Tercer Quart Primera Segona Tercera Quarta Primers Segons Tercers Quarts Primeres Segones Terceres Quartes
  • 6. La resta, s’obtenen afegint la terminació -é / -ena a la forma del cardinal corresponent (excepte en el cas de deu, que té la forma desé, desena): Singular PluralMasculí Femení Masculí Femení 5é, V 6é, VI 7é, VII 8é, VIII 9é, IX 10é, X 11é, XI 20é, XX 21é, XXI 22é, XXII 100é, C 1000é, M Cinqué Sisé Seté Vuitè/huité Nové Desé Onzé Vinté Vint-i-uné Vint-i-dosé Centè Milé Cinquena Sisena Setena Vuitena/huitena Novena Desena Onzena Vintena Vint-i-unena Vint-i-dosena Centena Milena Cinquens Sisens Setens Vuitens/huitens Novens Desens Onzens Vintens Vint-i-unens Vint-i-dosens Centens milens Cinquenes Sisenes Setenes Vuitenes/huitenes Novenes Desenes Onzenes Vintenes Vint-i-unenes Vint-i- dosenes Centenes Milenes Singular Plural Masculí Femení Masculí Femení
  • 7. Remarques sobre els ordinals: Hi ha alguns ordinals que admeten variants cultes (o variants de base llatina). Es tracta de quint (V), sext (VI), sèptim (VII), octau (VIII), dècim(X), vigèsim (XX), quadragèsim (XL) i quinquagèsim (L). En els registres formals són preferibles les formes amb -é / -ena. S’usa el guionet en els mateixos casos que en els numerals cardinals: vint-i-dosé. A partir de IV, en la llengua col·loquial no solen utilitzar-se els ordinals, sinó que es recorre a la perífrasi «el que fa x»: el que fa quatre, el que fa deu.
  • 8. Sovint, i en especial a partir de l’XI, s’usen els cardinals en comptes dels ordinals: capítol tretze, Joan vint-i-tres. Les pàgines i els números de publicacions no s’expressen amb l’ordinal, sinó amb el cardinal invariable: la pàgina dos de la revista .
  • 9. ELS NUMERALS MULTIPLICATIUS Els multiplicatius (o múltiples) expressen el nombre de vegades que s’augmenta una quantitat. Funcionalment es comporten com a noms (el doble de ració) o adjectius (una ració doble). Els multiplicatius concorden en masculí o femení amb el nom que acompanyen quan signifiquen «tantes voltes més, excepte doble que és invariable»: El teu germà té una habitació tripla que la teua. En canvi, són únicament en masculí quan signifiquen «format per tants elements»: la triple aliança, la quàdruple confrontació.
  • 10. FACTOR MULTIPLICADOR GÈNERE MASCULÍ FEMENÍ 2 3 4 5 6 7 8 9 10 100 Doble (o duple) Triple Quàdruple Quíntuple Sèxtuple Sètuple Òctuple Nònuple Dècuple Cèntuple Doble (o dupla) Tripla Quàdrupla Quíntupla Sèxtuple Sèptupla Òctupla Nònupla Dècupla Cèntupla En la llengua parlada, els multiplicatius se solen substituir per la perífrasi tantes voltes o vegades més: una distancia quatre voltes més llarga, un producte deu vegades més car. El verb que deriva del numeral quàdruple és quadruplicar, i no *quadriplicar ni *quatriplicar. Els parts múltiples tenen un nom específic: bessons, trigèmins, quadigèmins, quintigèmins, però també es pot dir bessons de quatre o quatre bessons, etc.
  • 11. ELS NUMERALS PARTITIUS Els numerals partitius (o fraccionaris) expressen parts o fraccions de la unitat i tenen les mateixes formes que els ordinals (quart/quarta, cinqué/cinquena, sisé/sisena), exceptuant-ne els casos següents: PARTITIU SINGULAR PLURAL MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ 1/2 1/3 Mig Terç Mitja Terça Mitjos Terços Mitges Terces
  • 12. L’ús de xifres o lletres en elsL’ús de xifres o lletres en els numeralsnumerals XIFRES Les quantitats a partir del 10. Els números de les pàgines de llibres, documents, articles, paràgrafs de les lleis: Ho trobaràs a l’article 25 de la pàgina 22 de la llei 2008/3. Els segles, la numeració de reis, papes, en números romans: el segle XXI, Pere III. Els dies del mes, els anys (però no les dècades), l’hora, els graus, l’altitud, les distàncies: el 25 d’abril, el 1999, les 8 del matí, les 12.30h, 37ºC, l’Everest té 8.844m., una distància de 4km. Els horaris: obert de 8 a 14h. Els percentatges estadístics (els decimals s’escriuen amb coma davall): el 8,5%.
  • 13. LLETRA Les quantitats aproximades: Hi havia més de cinc-cents manifestants. Les correlacions de quantitats incompletes ja que es tracta de quantitats aproximades: Hi van assistir de tres mil a quatre mil persones. Els ordinals que no es refereixen a segles, reis: Celebren el seté aniversari. El nom de les dècades: El anys vint, els anys quaranta. L’edat i la durada de les coses: Que es presenten les persones de quaranta anys! La festa va durar tres dies i tres nits. Les quantitats milió, bilió, trilió i quadrilió: Van robar un milió d’euros.
  • 14.
  • 15.
  • 16. RESPOSTES: Pregunta 1 - Mil vuit-cents cinquanta-tres. Pregunta 2 - Tretze mil cinc-cents dotze. Pregunta 3 - Cardinals. Pregunta 4 - Múltiples. Pregunta 5 - Partitius. Pregunta 6 - Ordinals. Pregunta 7 - Ordinals. Pregunta 8 - Múltiples. Pregunta 9 - Cardinals.
  • 17. • Hi ha vuit persones que fan cua per entrar al cinema. • El primer de la fila és un xic que porta crosses. • El tercer xic de la filera és ros i porta texans. • Hi ha dues xiques que porten faldilles.