Informatica marc 1

601 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
601
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Informatica marc 1

  1. 1. La Informàtica Marc Lopez Serrano 4rt C
  2. 2. Definició de informàticaLa Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractamentautomàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.Dues possibles definicions d’Informàtica són: -Ciència que estudia el tractament de la informació de forma automatitzada mitjantçantordinadorselectrònics (aquesta és la definició etimològica).-CIÈNCIA QUE ESTUDIA ELS COMPUTADORS, INCLOENT-HI EL SEU DISSENY, FUNCIONAMENT I UTILITZACIÓ(AQUESTA ÉS UNA definició més general).La informàtica es refereix al processament automàtic dinformació mitjançant dispositiuselectrònics i sistemes computacionals
  3. 3. Conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat dedades. Informàtica de gestió. Informàtica doficina.DiferènciesLa majoria de les definicions diuen el mateix amb diferents paraules però, hi ha moltpoques definicions en la web com la 2ª definició que explica la definició general eetimològica.Don prové la paraula INFORMÀTICA?Prové de les paraules “Informació Automàtica”. També prové de la paraula informatiqueescrita en francés.Àrees de coneixement de la Informàtica.Arquitectura informàticaSencarrega del disseny conceptual ilestructura operacional dunordinador. També sencarrega deseleccionar i interconectar elscomponents de la maquinària percrear els ordinadors.AlgorítmiaObté valors que indiquen levolució o lapèrdua de temps i memòria en funció delentrada
  4. 4. Llenguatges de programacióLlenguatge informàtic usat per controlar el comportament duna màquina, normalment unordinador.Sistemes operatiusConjunt dels diferents programes que controlen el funcionament dun ordinador. Les sevesfuncions, entre daltres, consisteixen a gestionar les transferències dinformació internes,procurar la comunicació de lordinador amb els operadors, controlar lexecució delsprogrames amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzarels recursos (memòria, unitat aritmètica, etc), carregar i descarregar automàticament elsprogrames en funció de lespai de memòria i dels diferents perifèrics.XarxaConjunt de mitjans format per generadorselèctrics, transformadors, línies de transmissió ilínies de distribució utilitzats per portar lenergiaelèctrica als elements de consum dels usuaris.
  5. 5. Història de la informàtica1ªGeneracioEn 1946 John Von Neumann proposauna versió modificada de lENIAC; VonNeumann sincorpora a lequip de JohnMauchly i J. Presper Eckert, i juntsconstrueixen lEDVAC, lany 1952.Aquesta màquina presentava duesimportants diferències respecte alENIAC: En primer lloc empra aritmèticabinària, la qual cosa simplificaenormement els circuits electrònics decàlcul. En segon lloc, permet treballar amb un programa emmagatzemat. LENIAC esprogramava endollant centenars de clavilles i activant un petit nombre dinterruptors.Al 1953 apareix lIBM 701, el Burroughs E-101, i el Honeywell Datamatic 1000. Són laprimera generació dordinadors, amb un sistema de làmpades de buit que permetien ointerrompien el pas del corrent. El 1953 IBM fabrica el seu primer ordinador a gran escala,lIBM 650.2ªGeneracióA la segona meitat dels anys 50, elstransistors BJT substitueixen les vàlvulesde buit. Això dóna lloc a la "segonageneració" de computadors.En un principi es creia es produirien isusarien molts pocs computadors. Aixòera en part per la seva mida, el cost, i elsconeixements necessaris per operar-lo ointerpretar-ne els resultats. Els transistorsvan reduir enormement la mida delsordinadors, el cost inicial, i el costdoperació.Un transistor i una vàlvula compleixen funcions equivalents, amb la qual cosa cada vàlvulapot ser reemplaçada per un transistor. Un transistor pot tenir la mida duna llentia mentreque un tub de buit té una mida més gran que el dun cartutx descopeta de cacera. Mentreque les tensions dalimentació dels tubs eren al voltant dels 300 volts, les dels transistorssón de 10 volts, amb la qual cosa els altres elements del circuit també poden ser demenor mida, en haver de dissipar i suportar tensions molt menors. El transistor és unelement constituït fonamentalment per silici o germani. La seva vida mitjana éspràcticament il·limitada i en qualsevol cas molt superior a la del tub de buit.3ªGeneracióTot i que els circuits integrats van ser inventats en el 1958, no va ser fins al 1964 que esvan construir ordinadors amb aquests components. Varen ser els primers ordinadors en
  6. 6. disposar de sistema operatiu que controlava lexecució dels diferents programes aexecutar.1958. Jack Kilby de Texas fabrica el primer circuit integrat. La idea dun circuit integrat, ésla dencapsular transistors en un mateix xip. Fent que els transistors siguin més petits ipropers per tal que un impuls elèctric, viatgi més ràpid, ja que ha de transcórrer menysespai. En un mateix xip shan integrat fins a milions de transistors.1959. Digital Equipment Corporation treu el PDP, primer miniordinador de 18 bits.4ªGeneracióLa base de la quarta generació fou la invenció per part deMarcian Hoff del microprocessador.A diferència de les minicomputadores de tercera generació,que eren essencialment una versió reduïda dordinadorsmainframe, els orígens de la quarta generació sónfonamentalment diferents. Els ordinadors basats enmicroprocessadors originàriament eren molt limitats pel quefa a la capacitat computacional i velocitat, i no eren per tantcap intent de fer una versió de mida petita dunminicomputador, sinó que anava dirigits a un mercatcompletament diferent.Tot i que la capacitat de computació i emmagatzemamentsha incrementat espectacularment des del anys 70, la tecnologia subjacent dels xips (LSI(large scale integration) o VLSI (very large scale integration)) sha mantingut bàsicamentla mateixa, de manera que és àmpliament acceptat que la majoria dordinadors davui endia encara pertanyen a la quarta generació.5ªGeneracióLany 1982, el Ministeri dIndústria Japonès va intentar revolucionar el món delsordinadors llençant un projecte per a desenvolupar ordinadors de cinquena generació enun termini de 10 anys. Havien de ser ordinadors capaços dutilitzar intel·ligència (sistemesexperts) per tal de resoldre els problemes.Tot indueix a pensar que els resultats daquest projecte no es van correspondre ni de bontros amb les expectatives que es van generar.Anys importants en la història de la informàtica1975Al gener la revista Popular Electronics fa el llançament de lAltair 8800, el primercomputador personal reconegut com a tal. Tenia una CPU Intel de 8 bits i 256 bytes dememòria RAM. Lusuari interactuava per mitjà dinterruptors muntats al front de lequip, iuns díodes lluminosos servien per llegir la sortida de dades en forma binària. Costava 400dòlars, i el monitor i el teclat calia comprar-los separadament. Es funda Microsoft en ferun interpretador BASIC per a aquesta màquina.
  7. 7. 1979Donen Bricklin crea el primer full decàlcul, més tard anomenat VisiCalc, elqual va donar origen a Lotus 1-2-3 (el 1982), Quattro Pro, i Excel1980A loctubre, la IBM va començar abuscar un sistema operatiu per a laseva nova computadora personal que anava a llançar al mercat, cosa de la qual es vanassabentar Bill Gates i el seu amic Paul Allen, autors del llenguatge deprogramació Microsoft BASIC, basat en el ja existent llenguatge BASIC. Ells van comprarels drets de QDOS (Quick and Dirty Operating System), un sistema operatiu desenvolupatper Tim Paterson i basat en CP/M, un sistema escrit per Gary Kildall, i el van negociaramb IBM com Microsoft DOS1984IBM va presentar lIBM AT, un sistema ambprocessador Intel 286, bus dexpansió de16 bits i 6 Mhz de velocitat. Tenia 512 KB dememòria RAM, un disc dur de 20 Mb i unmonitor monocromàtic. En aquell moment elseu preu era de 5.795 dòlars.Apple Computers presentà el seu Macintosh 128 K amb el sistema operatiu Mac OS, elqual va introduir un Interfície gràfica dusuari ideada per Xerox.1985Microsoft presenta el sistema operatiu Windows, demostrant que els ordinadorscompatibles amb IBM podien utilitzar també un entorn gràfic, igual que el que ja utilitzavenels ordinadors Mac dApple Computer.1986Compaq treu al mercat el primer ordinador basat en el processador Intel 80386, avançant-se a IBM.
  8. 8. Hardware i softwareÉs científicament el component mésimportant de la PC. El CPU sentén perunitat de processament central en la sevatraducció en espanyol, sense el CPU nohaguessin ordinadors com tots els altrescomponents són millorats contínuamentno poguéssim fer referència al CPU senseparlar sobre la "llei de Moore", segonsaquesta llei els CPU doblen la sevacapacitat de càlcul cada 18 mesos això vaser correcte per més de 30 anys. En unprincipi els CPU usaven cablejat de 1.0micrón (1 / 100 del gruix dun cabellhumà) per saber vàlida aquesta llei transistors van haver de ser introduïts en capes desilici.El CPU està format per:Unitat aritmetico-lògica(UAL o Arithmetic Logical Unit) Realitza una operació segons lopcode (operation code)indicat per la Unitat de Control. Aquesta operació pot ser aritmètica (Suma, Resta, Divisió,Multiplicació), Lògica (AND, OR, XOR..), o un desplaçament dels bits de la variable (shift).Unitat de controlUnitat incluida a la CPU encarregada de llegir les instruccions màquina guardades en lamemoria principal i de generar les senyals de control necessàries per controlar i coordinarla resta de les unitat funcionals dun ordinador amb el propòsit de executar les instruccionsllegides.RegistresSón petites unitats que emmagatzemen dades del processador, la capacitat dels registresserà una o una altra. Per exemple en arquitectures de 64 bits, els registres són de 64 bits.En processadors Pentium, són de 32 bits. I en microcontroladors, acostumen a ser de 8bits. Es poden implementar amb flip-flops o, actualment, amb fitxers de registres (StaticRAM).Memòria cauCom que laccés a memòria principal és molt lent en comparació amb les velocitats delprocessador, en processadors amb certes prestacions sacostuma a usar una memòria amig camí que manté una còpia de les dades de memòria, anomenada memòria cau, persuavitzar aquesta diferència de velocitats.
  9. 9. ProcessadorsProcessador amb dissipador de calor.( Citrix5x86) Processador AMD K6-2. vAMD K7 amb dissipador de calor. Processador DX4. Processador 486 DX2-80
  10. 10. PerifèricsEls perifèrics són tots aquells dispositius que, tot i formar part de lordinador, es trobenfora del contenidor principal (anomenat "caixa" o "torre"). Actualment també es fareferència com a perifèrics els dispositius que, tot i estar inclosos dins daquesta caixa sónelements complementaris al funcionament bàsic de lordinador. Els perifèrics podenclassificar-se en 5 categories principals:-Perifèrics dentrada : capten i envien els dada s al dispositiu que els processarà. • Manual • Teclat • Dispositiu assenyalador • Ratolí • Ratolí de bola (Trackball) • Palanca de control (Joystick) • Pantalla tàctil • Comandament (Gamepad) • Micròfon • Escàner • Terminal dordinador • Reconeixement de la parla • Càmera web • Tauleta digitalitzadora • Lector de codi de barres-Perifèrics de sortida: són dispositius que mostren o projecten informació cap a lexteriorde lordinador. La majoria són per a informar, alertar, comunicar, projectar o donar alusuari certa informació, de la mateixa manera sencarreguen de convertir els impulsoselèctrics en informació llegible per lusuari. No obstant això, no tots daquest tipus deperifèrics és informació per lusuari. • Impressió • Traçador (plotter) • Impressora • Terminal braille • So • Sintetitzador de veu • Targeta de so • Altaveus
  11. 11. • Visual • Càmera digital • Targeta gràfica • Monitor • Visualitzador brailleProgramari (software)El programari es pot classificar en tres grans grups:- Programari de sistema: El seu objectiu és desvincular adequadament a lusuari i alprogramador dels detalls de la computadora en particular que susi, aïllant-lo especialmentdel processament referit a les característiques internes de: memòria, discs, ports idispositius de comunicacions, impressores, pantalles, teclats, etc. El programari desistema li procura lusuari i programador adequades interfícies dalt nivell, eines i utilitatsde suport que permeten el seu manteniment.- Programari de programació: És el conjunt deines que permeten al programadordesenvolupar programes informàtics, usant diferents alternatives i llenguatges deprogramació, duna manera pràctica.-Programari daplicació: És aquell que permet als usuaris dur a terme una o diversestasques específiques, en qualsevol camp dactivitat susceptible de ser automatitzada oassistit, amb especial èmfasi en els negocis.Diferències: El programari del sistema proporciona les funcions bàsiques per a lautilització de lordinador, el programari de programació permet al programadordesenvolupar programes informàtics i el programari d’aplicació permet als usuaris fer unao diverses tasques específiques.
  12. 12. Programari de sistemaEl programari del sistema proporciona lesfuncions bàsiques per a la utilització delordinador, i pot ser dividit en sistema operatiu isistema de suport. El sistema operatiu és elprogramari més bàsic. El programari de sistemaajuda a executar el maquinari i el sistemainformàtic i proporciona a lusuari i alprogramador interfícies adequades dalt nivell,eines i utilitats de suport que permeten el seu manteniment. Inclou una combinació delssegüent elements: • Sistemes operatius. És el programari que sinicia en engegar un ordinador, i que controla lexecució de tots els altres programes. • Controladors de dispositiu • Sistema de finestres • Eines de diagnòstic • Eines de correcció i optimització • Servidors • UtilitatsProgramari de programacióÉs el conjunt deines que permeten al programador desenvolupar programes informàtics,utilitzant diferents alternatives i llenguatges de programació, duna manera pràctica. Inclouentre altres: • Editors de text • Compiladors • Intèrprets • Enllaçadors (linkers) • Depuradors (debuggers) • Editors de text
  13. 13. Programari daplicacióEl programari daplicació és aquell que permet als usuaris dur a terme una o diversestasques específiques, en qualsevol camp dactivitat susceptible de ser automatitzat oassistit, amb especial èmfasi en els negocis. Inclou entre daltres: • Aplicacions de sistema de control i automatització industrial • Aplicacions ofimàtiques • Programari educatiu • Programari empresarial • Bases de dades • Telecomunicacions (com per exemple internet i tota la seva estructura lògica) • Videojocs • Programari mèdic • Fulls de càlcul • Programari de disseny assistit (CAD) • Programari de Fabricació assistida per ordinador (CAM) • Programari de presa de decisions • Simuladors • Programari educatiu

×