La casa de pagès i l’art romànic al municipi de sant Boi
Cases de pagès  El Vilar ,Pujols, Viladecans, la Talaia, la Cirera, Codines  Mula Euga  Burro  Carro  Tartana   per transp...
collar Bastet o sella regnes cabeçó Màquina de ventar mula tartana Carro d’escala guarniments
Carro de trabuc arada rascle Màquina de ventar Màquina d’engrunar blat de moro
MÀQUINA D’ENGRUNAR BLAT DE MORO ELÈCTRICA
Més Eines i estris  Guarniment mula  Cabaçó  Bastet  Collar Retranga  Regnes Rampí  per rampinar l’herba  forques  per car...
eines Rampí  Aixada  aixadell Serra  Destral  Pic  Forques  Dalla
Pala  Punxó Falç o volant Esclopet  Fanga
La vida a pagès  Casa pairal  era una casa   molt rica   el Vilar de sant Boi Cases de pagès  Com vivien? Vivien de planta...
LA MATANÇA DEL PORC <ul><li>Mataven el porc un cop l’any. </li></ul><ul><li>El mataven a l’hivern perquè la carn no es fes...
 
 
PARTS DE LA CASA DE PAGÈS
LA CUINA   <ul><li>Hi havia la llar de foc on cuinaven i espellofaven blat de moro. Era l’únic lloc de la casa calent. A l...
 
PASTADOR <ul><li>Una pastera on s’hi guardaven la massa de pa perquè fermentés </li></ul>
SALA <ul><li>Era el menjador de la casa per dies importants; per exemple  s’hi dinava quan venia la colla de segadors a se...
QUARTO PRINCIPAL <ul><li>On dormien els amos de la casa </li></ul>
QUARTO DELS MOSSOS <ul><li>Els mossos que vivien amb els amos de la casa i treballaven a la casa, No eren de la família </...
A l’últim pis hi havien les habitacions dels mossos i les minyones
EL GALLINER <ul><li>Hi tenien el gall i les gallines. Les gallines tenien una escala per dormir i curiosament les gallines...
CORRAL Hi tancaven el ramat d’ovelles. Les cases importants també tenien pastor
CORT <ul><li>Hi havia corts de porcs  on hi tenien truges i el berro. Dels porcs petits en deien godalls i dels grassos pe...
PALLISA <ul><li>Hi guardaven el fals sec i la palla per tenir menjar del bestiar  per l’hivern </li></ul>
ESTABLE <ul><li>Hi havia les vaques de munyir i el toro </li></ul>
El segar  i el batre
Segar i batre  Sega  segadors  Falç  Esclopet  Blat  garbes Garberes Era  Xafaven el blat amb animals per separar la palla...
1- El blat se sembra a la tardor per l’octubre o novembre. Fins al gener no comença a nèixer Llauraven els camps amb bous ...
2- Es sega a l’estiu al mes de juny o juliol
La sega com es feia antigament amb la falç o volant i l’esclopet per no tallar-se l’altre mà
Els segadors segaven el blat i feien una garvera i amb el carro portaven les garberes a l’era
El gra brut es passava per una màquina per netejar-lo (màquina de ventar)
A l’era separaven el blat de la palla i de la palla en feien el paller. El gra de blat el guardaven en sacs.
BATRE A L’ERA SENSE MÀQUINES, AMB ANIMALS
 
Amb la palla es feia un paller per alimentar el bestiar
 
Portaven al gra al molí per fer farina i de la farina en feien pa i els molins funcionaven amb aigua
 
Després es barrejava la farina amb aigua i llevat i un cop fermentat es coïa la massa al forn i en sortia el pa
Esglèsies Santa LLúcia  Sant Martí Xic * Els Munts  L’esglèsia de st Boi  L’esglèsia de Sobremunt  St  Salvador de Bellver...
ART ROMÀNIC DEL LLUÇANÈS Sant Salvador de Bellver Sant Miquel de Gallifa
Sant Salvador és un  edifici romànic gran i senzill,en un cim de 952 m. d’altura. Monument romànic de línies senzilles.  E...
San Salvador i sant Miquel ABANS DE SER RESTAURADES
SANT MIQUEL DE GALLIFA <ul><li>SANT MIQUEL es dreça  en un turonet. És la típica  capelleta  romànica  rural  composta  d’...
La mare de deu dels Munts
SANTUARI DELS MUNTS Aquesta esglèsia és del 1700 però la imatge de la Mare de Déu dels Munts és Romànica.Això vol dir que ...
 
1910 Talla de fusta d’estil romànic. Verge bruna amb l’ infant a la falda. Durant el primer quart del segle xx la imatge e...
El 1925 se li va treure la vestimenta i es va fer restaurar. La fotografia ens mostra una imatge molt paupèrrima de la Ver...
1926 Aspecte que presentava el 1926, un cop restaurada. En el fotografia podem apreciar les modificacions més substancials...
La imatge actual  d’aquesta talla Romànica és del segle XIII . Asseguda,  a la mà dreta  hi té la bola que representa el  ...
MARE DE DÉU DELS MUNTS
característiques de l'art romànic
Construïen les esglésies a dalt d’un turó SANT MARTÍ XIC- SOBREMUNT SANT SALVADOR DE BELLVER
1- Construïen les esglésies amb pedra picada
2- Tenien les finestres allargades i petites per que no entrés la llum del dia
Construïen les parets gruixudes perquè aguantés molts anys
4-Les esglésies romàniques estaven orientades cap a on sortia el sol per què la llum del sol del matí  il·lumini l’altar.A...
5-El sostre estava fet de mitja volta per què així pogués aguantar molt de pes
6- Les decoraven amb Bandes Llombardes i servien per fer bonic
ABSIS planta semicircular enganxada a la planta de l’església, a dintre hi ha l’altar
ABSIS de Sant Salvador vist de de dintre. A sota el Crist hi ha l’altar
 
8- Si a l’esglèsia hi vivien frares era un monestir com el de Santa Maria de Lluçà.A l’esglèsia hi havien diferents llocs ...
9- La feina dels frares :Resar,llegir llibres, cuidar l’hort i dir missa
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

L'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant Boi

2,976 views

Published on

Conferència realitzada al Ceip la forja d'Apens pels alumnes de cicle mitjà i cicle superior de sant Boi

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,976
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
177
Actions
Shares
0
Downloads
15
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant Boi

  1. 1. La casa de pagès i l’art romànic al municipi de sant Boi
  2. 2. Cases de pagès El Vilar ,Pujols, Viladecans, la Talaia, la Cirera, Codines Mula Euga Burro Carro Tartana per transportar persones Trabuc carro de transport on la caixa del carro funcionava com un camió volquet Escala per transportar fals, palla, sacs de patates Màquines Arades serveixen per llaurar i l’inventen els romans Rascle servia per rampinar el camp Trull servia per aplanar el camp Segadores per segar Blat, ordi i blat de moro Maquina d’engrunar blat de moro Servia per separar l’espigot del gra de blat de moro Maquina de ventar Servia per separar el gra de blat del boll Maquina de trinxar remolatxa eines transports
  3. 3. collar Bastet o sella regnes cabeçó Màquina de ventar mula tartana Carro d’escala guarniments
  4. 4. Carro de trabuc arada rascle Màquina de ventar Màquina d’engrunar blat de moro
  5. 5. MÀQUINA D’ENGRUNAR BLAT DE MORO ELÈCTRICA
  6. 6. Més Eines i estris Guarniment mula Cabaçó Bastet Collar Retranga Regnes Rampí per rampinar l’herba forques per carregar el carro d’herba Aixadell per collir herba pels conills xapo per treballar al’hort Aixada per arrencar patates dalla per tallar falç i herba Serres per fer llenya Destral per estallar la llenya Pales per netejar les corts Puntxó per arreglar guarniments Paló per plantar mongetes Falç per segar Esclopet per posar-lo a la mà i no tallar-se durant la sega fanga per fangar l’hort
  7. 7. eines Rampí Aixada aixadell Serra Destral Pic Forques Dalla
  8. 8. Pala Punxó Falç o volant Esclopet Fanga
  9. 9. La vida a pagès Casa pairal era una casa molt rica el Vilar de sant Boi Cases de pagès Com vivien? Vivien de plantar la terra i dels animals Que plantaven Ordi Naps Blat Remolatxa Blat de moro Falç patates ramaderia Mula conills Burros Vaques Gallines Porc ovelles Que menjaven? Menjaven el què collien als camps i els animals que sacrificaven:porcs, conills, pollastres
  10. 10. LA MATANÇA DEL PORC <ul><li>Mataven el porc un cop l’any. </li></ul><ul><li>El mataven a l’hivern perquè la carn no es fes malbé. </li></ul><ul><li>Feien embotits com ara: pernil, fuet, llonganissa, botifarra, greixons, bulls, llom embotxat, </li></ul><ul><li>Utilitzaven la sal per conservar: el pernil, els ossos d’esquena, la cansalada </li></ul><ul><li>Feien confits amb llard </li></ul><ul><li>Tenien menjar i condiments(cansalada) per tot l’any </li></ul>
  11. 13. PARTS DE LA CASA DE PAGÈS
  12. 14. LA CUINA <ul><li>Hi havia la llar de foc on cuinaven i espellofaven blat de moro. Era l’únic lloc de la casa calent. A la nit s’hi explicaven històries. A vegades també hi havia un forn de llenya per coure el pa </li></ul>
  13. 16. PASTADOR <ul><li>Una pastera on s’hi guardaven la massa de pa perquè fermentés </li></ul>
  14. 17. SALA <ul><li>Era el menjador de la casa per dies importants; per exemple s’hi dinava quan venia la colla de segadors a segar el blat </li></ul>
  15. 18. QUARTO PRINCIPAL <ul><li>On dormien els amos de la casa </li></ul>
  16. 19. QUARTO DELS MOSSOS <ul><li>Els mossos que vivien amb els amos de la casa i treballaven a la casa, No eren de la família </li></ul>Hi dormien las minyones que no estaven casades. QUARTO DE LES MINYONES
  17. 20. A l’últim pis hi havien les habitacions dels mossos i les minyones
  18. 21. EL GALLINER <ul><li>Hi tenien el gall i les gallines. Les gallines tenien una escala per dormir i curiosament les gallines dormen amb una pota arronsada. </li></ul>
  19. 22. CORRAL Hi tancaven el ramat d’ovelles. Les cases importants també tenien pastor
  20. 23. CORT <ul><li>Hi havia corts de porcs on hi tenien truges i el berro. Dels porcs petits en deien godalls i dels grassos per matar nodrissos </li></ul>
  21. 24. PALLISA <ul><li>Hi guardaven el fals sec i la palla per tenir menjar del bestiar per l’hivern </li></ul>
  22. 25. ESTABLE <ul><li>Hi havia les vaques de munyir i el toro </li></ul>
  23. 26. El segar i el batre
  24. 27. Segar i batre Sega segadors Falç Esclopet Blat garbes Garberes Era Xafaven el blat amb animals per separar la palla del gra de blat Omplien sacs de gra de blat La màquina de ventar separava el gra del boll Moliner Molinava el blat i es convertia en farina Forner: amassava la farina amb aigua i llevat i feia el pa i després el coïa al forn de llenya El paller el feien amb la palla
  25. 28. 1- El blat se sembra a la tardor per l’octubre o novembre. Fins al gener no comença a nèixer Llauraven els camps amb bous i arades
  26. 29. 2- Es sega a l’estiu al mes de juny o juliol
  27. 30. La sega com es feia antigament amb la falç o volant i l’esclopet per no tallar-se l’altre mà
  28. 31. Els segadors segaven el blat i feien una garvera i amb el carro portaven les garberes a l’era
  29. 32. El gra brut es passava per una màquina per netejar-lo (màquina de ventar)
  30. 33. A l’era separaven el blat de la palla i de la palla en feien el paller. El gra de blat el guardaven en sacs.
  31. 34. BATRE A L’ERA SENSE MÀQUINES, AMB ANIMALS
  32. 36. Amb la palla es feia un paller per alimentar el bestiar
  33. 38. Portaven al gra al molí per fer farina i de la farina en feien pa i els molins funcionaven amb aigua
  34. 40. Després es barrejava la farina amb aigua i llevat i un cop fermentat es coïa la massa al forn i en sortia el pa
  35. 41. Esglèsies Santa LLúcia Sant Martí Xic * Els Munts L’esglèsia de st Boi L’esglèsia de Sobremunt St Salvador de Bellver * St Miquel de Gallifa * <ul><li>Art Románic </li></ul><ul><li>Esglèsies construïdes entre els anys 1700 i 1800 </li></ul>
  36. 42. ART ROMÀNIC DEL LLUÇANÈS Sant Salvador de Bellver Sant Miquel de Gallifa
  37. 43. Sant Salvador és un edifici romànic gran i senzill,en un cim de 952 m. d’altura. Monument romànic de línies senzilles. El 1110 ja existia l’església on hi vivia una comunitat de monjos que seguien la regla de Sant Agustí. Per la pesta negre de 1348, fou causa de la desaparició de la comunitat i ja només hi va residir un sacerdot. L’església. És d’una sola nau,amb volta una mica apuntada,es devia construir a principis del segle XII. La teulada que en el seu origen devia ser de lloses,va ser modificat més tardament posant-hi teules. La part més bonica és l’ absis,decorat amb arcs cecs també dits bandes llombardes Sant Salvador de Bellver
  38. 44. San Salvador i sant Miquel ABANS DE SER RESTAURADES
  39. 45. SANT MIQUEL DE GALLIFA <ul><li>SANT MIQUEL es dreça en un turonet. És la típica capelleta romànica rural composta d’ absis amb les </li></ul><ul><li>bandes llombardes pròpies del bon romànic (segle XI) i d’una nau,també romànica que no s’adapta a l’absis,perquè deuen ser d’època diferent. </li></ul><ul><li>L’ample campanar sembla del segle XII i el portal va ser modificat el segle XVIII. Els primers documents que diuen de la seva existència són dels anys 1.150 i 1072. Fou devastada per la guerra civil </li></ul><ul><li>L’han restaurada els seus propietaris actuals </li></ul>
  40. 46. La mare de deu dels Munts
  41. 47. SANTUARI DELS MUNTS Aquesta esglèsia és del 1700 però la imatge de la Mare de Déu dels Munts és Romànica.Això vol dir que la primera esglèsia que es va construir en aquest lloc també era romànica
  42. 49. 1910 Talla de fusta d’estil romànic. Verge bruna amb l’ infant a la falda. Durant el primer quart del segle xx la imatge es presentava vestida tal com veiem a la fotografia. De totes maneres tenia diversos vestits que anaven canviant seguint els colors dels temps litúrgics i el de les grans festes, que és el que podem apreciar a la fotografia.
  43. 50. El 1925 se li va treure la vestimenta i es va fer restaurar. La fotografia ens mostra una imatge molt paupèrrima de la Verge. Podem veure l’absència del braç dret que li havien hagut d’arrencar per poder-la vestir. Els genolls de les dues figures escapçats per tal que la vestimenta que els posaven tingués un bon caient.
  44. 51. 1926 Aspecte que presentava el 1926, un cop restaurada. En el fotografia podem apreciar les modificacions més substancials que s’hi van fer. Es van canviar les corones de les imatges i el nimbe de la Verge. Tan les corones com el nimbe estan exposats en el museu parroquial de Sant Boi. Actualment en llueixen unes altres.
  45. 52. La imatge actual d’aquesta talla Romànica és del segle XIII . Asseguda, a la mà dreta hi té la bola que representa el món damunt la qual la creu representa el domini de crist .Amb l´ altre mà empara el nen Jesús el qual resta assegut a la seva falda.
  46. 53. MARE DE DÉU DELS MUNTS
  47. 54. característiques de l'art romànic
  48. 55. Construïen les esglésies a dalt d’un turó SANT MARTÍ XIC- SOBREMUNT SANT SALVADOR DE BELLVER
  49. 56. 1- Construïen les esglésies amb pedra picada
  50. 57. 2- Tenien les finestres allargades i petites per que no entrés la llum del dia
  51. 58. Construïen les parets gruixudes perquè aguantés molts anys
  52. 59. 4-Les esglésies romàniques estaven orientades cap a on sortia el sol per què la llum del sol del matí il·lumini l’altar.Aquesta és l’església de Sant Salvador de Bellver
  53. 60. 5-El sostre estava fet de mitja volta per què així pogués aguantar molt de pes
  54. 61. 6- Les decoraven amb Bandes Llombardes i servien per fer bonic
  55. 62. ABSIS planta semicircular enganxada a la planta de l’església, a dintre hi ha l’altar
  56. 63. ABSIS de Sant Salvador vist de de dintre. A sota el Crist hi ha l’altar
  57. 65. 8- Si a l’esglèsia hi vivien frares era un monestir com el de Santa Maria de Lluçà.A l’esglèsia hi havien diferents llocs per viure el claustre que era un pati voltat d’arcades i columnes i tenia una biblioteca,dormitoris,cuina i menjador i les esglésies dels monestirs tenien torres CAPITELL COLUMNA VOLTA
  58. 66. 9- La feina dels frares :Resar,llegir llibres, cuidar l’hort i dir missa

×