Tot el poble en va ple
una història per explicar...
Text: Margarida Feliu Portabella
Correcció: Anna Puente Llucià
Il—lustració: Antoni Baurier-vabau.com
Color: viladraueduca...
Aquest matí a escola tothom en parlava. La Maria, la professora de quart,
explicava que era una de les desgràcies més gran...
Al matí no vaig poder anar a escola; em trobava molt malament. El pare
em va dir que em quedés a casa. La mare em va posar...
Ara sí que estava desesperat: jo només volia fer un experiment! A la
cuina de casa, els pares fa temps que hi tenen unes a...
Estava molt trist! I mentre era a la cuina pensant en els pobres
peixos, la gota d’oli que m’havia oblidat damunt la pica ...
- Està bé que pateixis pel que has fet. Ja saps que no es pot llençar a l’aigüera;
però el problema de la riera no l’has p...
Content de saber que, amb temps i esforç, la riera es podria recuperar,
vaig agafar la L’Oli i me la vaig endur a l’escola...
Conte de  l'oli
Conte de  l'oli
Conte de  l'oli
Conte de  l'oli
Conte de  l'oli
Conte de  l'oli
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Conte de l'oli

1,490 views

Published on

Published in: Education, Sports, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,490
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
80
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Conte de l'oli

  1. 1. Tot el poble en va ple una història per explicar...
  2. 2. Text: Margarida Feliu Portabella Correcció: Anna Puente Llucià Il—lustració: Antoni Baurier-vabau.com Color: viladraueducacio.com Disseny conceptual i realització del programa escolar: viladraueducacio.com Campanya de recollida d’oli domèstics. Consorci per a la gestió de residus urbans d’Osona. 2010/2011 Campanya: Baula comunicació,
  3. 3. Aquest matí a escola tothom en parlava. La Maria, la professora de quart, explicava que era una de les desgràcies més grans que hi havia hagut mai al poble. Centenars de morts i una quantitat d’oli que feia angúnia. Al migdia, en sortir de l’escola, la notícia s’havia escampat com una taca d’oli. Al forn, al supermercat, a la farmàcia, al bar... tothom en parlava; fins i tot havien arribat a la plaça del poble els cotxes de les televisions i dels diaris per fer fotografies i preguntar a la gent què havia passat. A casa meva, a l’hora de dinar, el meu avi estava molt enfadat. A ell, li agradava molt anar a passejar al voltant de la riera i deia que mai no havia vist res com aquell matí. A la tarda, en sortir d’escola, vaig anar a la riera amb els meus amics. Hi havia cotxes dels Mossos d’Esquadra, de l’Ajuntament i del Bombers... No ens hi van deixar acostar. Realment, la cosa devia ser molt greu. A la nit no vaig poder dormir: milers de peixos morts i una gran taca d’oli dins de l’aigua de la riera eren el meu malson. Jo no volia que això passés, jo només jugava i ara tot era culpa meva!
  4. 4. Al matí no vaig poder anar a escola; em trobava molt malament. El pare em va dir que em quedés a casa. La mare em va posar el termòmetre. No tenia febre, però el cap i la panxa em feien molt mal. Vaig anar a l’ordinador i vaig buscar informació sobre què passava si es tirava oli per l’aigüera. Bufff...! Tant de bo no ho hagués sabut: Un litre d’oli contamina un milió de litres d’aigua... i jo n’havia tirat més d’un! “Cinc litres d’oli no tractat contaminen l’aire que respira una persona durant tres anys; Eliminar l’oli a les depuradores d’aigua és molt difícil i es necessita molta energia per a fer-ho. A més, l’oli serveix d’aliment a les rates de claveguera i ajuda que cada vegada en siguin més...”
  5. 5. Ara sí que estava desesperat: jo només volia fer un experiment! A la cuina de casa, els pares fa temps que hi tenen unes ampolles on posen tot l’oli que sobra quan cuinen i quan n’hi ha dues o tres les portem a la deixalleria. Sempre ens han dit, als meus germans i a mi, que això és el que hem de fer amb els residus. Però dilluns jo vaig agafar una de les ampolles: volia comprovar per què l’oli no es barreja amb l’aigua. En abastar l’ampolla em va patinar i tot l’oli va caure a terra i a l’aigüera. Vaig netejar-ho com vaig poder però, sense adonar-me’n, una gota va quedar damunt la pica. Perquè els pares no veiessin que l’oli que havien guardat en una de les ampolles havia desaparegut, vaig decidir buidar a la claveguera les altres dues. I quan els pares van arribar els vaig dir que havia portat les tres ampolles de l’oli fet servir a escola, com molts altres dies havia fet. A la meva escola es recull l’oli de totes les famílies i es porta directament a la deixalleria. “Tot arreglat”, vaig pensar, però ara jo era el culpable d’aquell desastre.
  6. 6. Estava molt trist! I mentre era a la cuina pensant en els pobres peixos, la gota d’oli que m’havia oblidat damunt la pica em va dir molt seriosa: - No és culpa teva! - En sentir-la, em vaig estranyar bastant. Jo no coneixia cap gota que parlés, però aquella era diferent. Aquella es deia L’Oli i sort que no la vaig netejar perquè el que em va dir va tranquil—litzar-me molt.
  7. 7. - Està bé que pateixis pel que has fet. Ja saps que no es pot llençar a l’aigüera; però el problema de la riera no l’has provocat tu. La fàbrica de pintures del poble l’ha vessat. Se’ls ha trencat un dels dipòsits i moltes gotes com jo han anat a parar a la riera. -Uf!- A partir d’aquí ja vaig respirar millor. - Ara ja ho estan netejant, però la riera tardarà a ser com abans un quant temps i s’hi hauran de dedicar diners i esforços de molta gent perquè la vegetació i els animals tornin a ser els mateixos. Caldrà treballar-hi perquè tot torni a ser unaunaunauna bassa dbassa dbassa dbassa d’’’’oli.oli.oli.oli.
  8. 8. Content de saber que, amb temps i esforç, la riera es podria recuperar, vaig agafar la L’Oli i me la vaig endur a l’escola perquè expliqués als meus amics i amigues què havia passat i per què les gotes com ella s’han de portar a reciclar. Després d’escoltar-la, molts ens hem apuntat a ajudar a fer la neteja de la riera i amb l’escola hem decidit que hi anirem sovint a veure com, a poc a poc, tot torna a ser com abans. Però us he de dir una cosa: mai més llençaré una gota d’oli per l’aigüera. D’això, tant vosaltres com la L’Oli, en podeu estar segurs.

×