LLENGUATGE VISUALLLENGUATGE VERBALPROGRAMA DE DIBUIX INTEGRADORPER A ALUMNES NOUVINGUTSGUIA DIDÀCTICAC U R S       2 0 0 4...
LLENGUATGE VISUAL I LLENGUATGE VERBALPrograma de dibuix integrador per a alumnes nouvingutsIndex1. INTRODUCCIÓ ..............
1. INTRODUCCIÓAquest projecte neix de la necessitat real d’atendre, a l’aula de dibuix, els alumnes nouvingutsde països de...
interpretació correcta d’imatges publicitàries...M’havia plantejat en un principi crear un material destinat exclusivament...
2. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESA. Informacions prèvies sobre immigracióUna bona part del col·lectiu de professors ha tingut co...
l’alumne a comunicar-se, a l’hora d’abordar temes d’interès per a ell.L’arribada d’immigrants crea alguns problemes i l’ed...
C. Materials didàcticsLes unitatsEl manual de l’alumne consta de set unitats organitzades en un nombre variable de fitxes,q...
La unitat 7, La imatge simbòlica, introdueix l’alumne en el món dels símbols, tan presentsen el nostre entorn. Al llarg de...
totes les unitats.Al principi de cada fitxa, s’indica quins són els materials necessaris per a la seva realització.Quasi se...
Fons d’imatgesDins de les fitxes quasi sempre hi ha imatges que estalvien la feina d’haver de seleccionar-ne d’altres llocs...
proves han de constar del mateix tipus d’exercicis, vocabulari, grau de dificultat i durada.Els alumnes hauran de saber, pr...
3. OBJECTIUS   Abordar temes interessants i d’actualitat, que despertin l’interès dels alumnes i    fomentin la investiga...
4. CONTINGUTSA. Conceptes  1. La línia . Recta i corba. Vertical, horitzontal i inclinada. Direcció. Semirecta i segment. ...
Procediments per a l’obtenció d’informació visual    Lobservació d’imatges fotogràfiques, objectes i espais, i la posterio...
 La repetició de rutines com a eina d’assimilació i camí per arribar a l’autonomia.    La connexió entre el que s’enseny...
5. RECURSOS 1. Fotos de revistes. És convenient que els propis estudiants creïn un fons d’imatges    retallades i que el c...
5. Eines de precisió. El regle numerat és l’eina fonamental de precisió per realitzar      les fitxes proposades en aquest ...
6. DIRECTRIUS PER A LÚS DEL MANUAL DE L’ALUMNEUNITAT 1 LA LÍNIALa unitat es planteja a un nivell bàsic, tenint molt presen...
haurem de donar pautes per dibuixar certes línies corbes amb més facilitat. Quant a lesrectes, encara que visualment són m...
S’exposen els tipus d’angles i les posicions entre dues rectes situades sobre el mateixpla. La intenció és relacionar angl...
Consisteix a continuar un dibuix començat amb el mateix tipus de línies, imaginant comseria la part que falta de la figura ...
Unitat 2. LES FORMES PLANESEl cercleEl quadratEl triangleEl rectangleL’ovalFormes planes bàsiques són les que identifiquem ...
Fitxa 1. LES FORMES PLANES. El cercle.Material: Llapis 2B, goma, retolador negre fi, llapis de color.Consisteix a dibuixar,...
Ja sigui partint d’un tema donat, interpretant una imatge o des de la imaginacióFitxa 4. LES FORMES PLANES. El triangle.Ma...
l’estructura oculta de les més complexes.Nou vocabulari: Els nom dels animals de les fotografies.Altres recursos: Poden fer...
Fitxa 11. LES FORMES PLANES. El triangle i el quadratMaterial: Dos fulls de paper DIN A 4 (poden ser reciclats)Consisteix ...
Unitat 3. COMPARACIÓ DE FORMES. SIMETRIA I ESCALALa simetria és un concepte molt present en la natura i de difícil explica...
Vocabulari nou: simetriaFitxa 2. COMPARACIÓ DE FORMES. L’eix de simetriaMaterial: regle numerat, llapis HB, goma.Consistei...
teòrica a la fitxa, però és convenient fer una reflexió sobre la correspondència entre plec ieix de simetria.Finalitat: Fer ...
paisatge de fons o el detalls que es vulgui.Finalitat: Insistir en el concepte d’igualtat. Realitzar un exercici amb un ma...
Unitat 4. FORMES MODULARSEl mòdul és un element compositiu que apareix més d’un cop en quasi tots els dissenys,repetint-se...
treball artesà hi ha un rigorós assessorament per part de matemàtics, que van fer possibleun fenomen que es va estendre pe...
Finalitat: Desenvolupar la capacitat de concentració i observació. Introduir el concepte degir sobre el pla i de posició. ...
per dissenyar mòduls capaços de compactar la superfície. L’alumne haurà de seguir lespautes de construcció amb perfils dona...
Unitat 5. El VOLUM I L’ESPAIEl nens representen les coses a través de símbols i no per l’aspecte formal que elscaracteritz...
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica

1,657 views

Published on

DIBUIX NOUVINGUTS

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,657
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
215
Actions
Shares
0
Downloads
45
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Llicència llenguatge gràfic i verbal guia didàctica

  1. 1. LLENGUATGE VISUALLLENGUATGE VERBALPROGRAMA DE DIBUIX INTEGRADORPER A ALUMNES NOUVINGUTSGUIA DIDÀCTICAC U R S 2 0 0 4 / 2 0 0 5CRISTINA DE BALANZÓ
  2. 2. LLENGUATGE VISUAL I LLENGUATGE VERBALPrograma de dibuix integrador per a alumnes nouvingutsIndex1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................ 52. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES ........................................................... 7 A. Informacions prèvies sobre immigració ........................................... 7 B. Introducció al llenguatge visual i plàstic .......................................... 8 C. Materials didàctics .......................................................................... 9 D. Criteris d’avaluació ........................................................................ 123. OBJECTIUS ............................................................................................... 154. CONTINGUTS ............................................................................................ 17 A. Conceptes ..................................................................................... 17 B. Procediments ................................................................................. 17 C. Actituds .......................................................................................... 195. RECURSOS ................................................................................................ 216. DIRECTRIUS PER A L’ÚS DEL MANUAL DE L’ALUMNE .......... 23 Unitat 1. La línia ................................................................................. 23 Unitat 2. Les formes planes ............................................................... 27 Unitat 3. Comparació de formes ........................................................ 32 Unitat 4. Formes modulars ................................................................. 36 Unitat 5. El volum i l’espai .................................................................. 40 Unitat 6. Punt de vista ........................................................................ 45 Unitat 7. Imatges simbòliques ............................................................ 497. CONCLUSIONS ........................................................................................ 538. BIBLIOGRAFIA ......................................................................................... 55
  3. 3. 1. INTRODUCCIÓAquest projecte neix de la necessitat real d’atendre, a l’aula de dibuix, els alumnes nouvingutsde països de llengües no romàniques i, molt sovint, amb grafies diferents a la nostra. Estracta d’alumnes molt diversos entre si perquè mentre uns acaben d’arribar, d’altres ja duenuns mesos entre nosaltres i mentre alguns han estat correctament escolaritzats, d’altrespràcticament no han trepitjat una escola.Tampoc no sol haver-hi un mínim d’uniformitat entre aquests alumnes, tant pel que fa ales edats com a les seves actituds. La majoria està ben predisposada a aprendre, però nofalten els que intenten escapolir-se’n.Si a tot això s’hi afegeix la diversitat de mentalitats d’aquest alumnat i la dificultat per superarel trencament amb el seu país d’origen i el seu passat, és comprensible que resulti forçadifícil impartir, amb unes certes garanties d’aprofitament, l’ensenyament a tots plegats,compartint aula i professor.En preparar aquest programa, la meva intenció ha estat, en tot moment, ser el màximde realista quant a les possibilitats de treball a l’aula, tant per la limitació derivada de lavarietat de nivells entre els estudiants, com per la dificultat d’establir hàbits comuns detreball. No obstant això, he fet una concessió a la ficció no limitant el programa al nombrereal d’hores de Dibuix a la secundària perquè, en aquest cas, amb poques unitats ja hauriaestat preparat el material.M’he permès, també, interpretar de manera molt personal - i potser discutible- la programacióoficial d’Educació Visual i Plàstica, triant els temes que considero interessants i d’utilitatper aquest col·lectiu d’alumnes i intentant fer-los atractius. Crec que és la única formad’engrescar autènticament els alumnes i d’implicar-los en el seu aprenentatge.Inicialment, vaig pretendre dissenyar un programa de dibuix que permetés afavorirl’assimilació de la llengua vehicular, que és el coneixement primordial. Després de consultaralgunes fons d’informació, comentar-ho amb companys de professió i rumiar-ho bastant, hemodificat lleugerament la primera intenció. El llenguatge de les imatges és, en si mateix, unapotent eina de comunicació, amb una sintaxi pròpia, encara que imprecisa i interpretable.Allò que algú, davant d’un fet real, pugui expressar en imatges serà, sens dubte, diferentdel que pugui comunicar amb paraules, però no serà millor ni pitjor. Ambdós llenguatgesaportaran algun tret diferencial i els qui siguin capaços de fer-ho amb tots dos, podran optaren cada moment, per aquell que els sembli més adient.Des de l’aula de Dibuix es pot ensenyar aquest llenguatge universal als estudiants, perquèpuguin fer-ne ús. Es pot introduir l’alumne en la sintaxi i dotar-lo així d’un llenguatge queli permeti expressar amb imatges el que percep, sent o pensa. Aquest llenguatge és elcontrapunt de l’aprenentatge intel·lectual de la majoria de matèries, que s’imparteixenals centres educatius. Si l’hemisferi esquerre del cervell regeix l’escriptura, la lecturai l’aritmètica, l’hemisferi dret s’ocupa de percebre formes i espais i, és evident, que lacombinació de les dues formes de pensament ha de resultar molt positiva, quan es tractade relacionar conceptes i resoldre problemes.El llenguatge visual és universal, com ja queda assenyalat, perquè tothom pot entendre’lde manera intuïtiva i, per tant, facilita l’aprenentatge de moltes àrees de coneixement queen depenen. És competència del llenguatge visual i plàstic el domini dels traçats, perfer de l’escriptura signes comprensibles; l’orientació espacial, que ens permet interpretar irealitzar un pla; el desenvolupament de l’observació, com a font d’informació de l’entorn; la Introducció 5
  4. 4. interpretació correcta d’imatges publicitàries...M’havia plantejat en un principi crear un material destinat exclusivament a l’aula d’acollida.Un material que agilitzés la incorporació l’alumne estranger nouvingut al centre, és a dir,que afavorís la comunicació amb el seu entorn i facilités l’adquisició de coneixements ila seva integració dins l’aula. De fet, volia fugir del que no fos estrictament necessari pera aquest col·lectiu d’alumnes, però més tard, en pensar en la temporització vaig adonar-me què amb una hora setmanal de plàstica a l’aula d’acollida, és impossible dur a termecap tipus de programa. Després d’aquestes cavil·lacions, el material s’ha convertit en unprograma de dibuix pensat per als alumnes nouvinguts, però obert a tots els de l’ESO i aixíútil a un nombre més gran d’alumnes.6 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal
  5. 5. 2. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESA. Informacions prèvies sobre immigracióUna bona part del col·lectiu de professors ha tingut contacte, en els darrers anys, ambalumnes procedents de la immigració i, per tant, coneix força bé la problemàtica específicaderivada d’aquesta realitat. No obstant adjuntaré algunes informacions bàsiques, que crecque poden ser d’utilitat.En primer lloc, cal recordar que Espanya ha estat des del 1950 un país d’immigració i que, acomençaments del segle XXI, són més els emigrants espanyols que els immigrants forans.La majoria d’aquests prové del tercer món i, en haver-se desplaçat per motius econòmics,té intenció de romandre al nostre país.Cal recordar també que, comparat amb el d’altres països de la CE, el percentatged’immigrants arribats a Catalunya és baix, tot i ser un dels més elevats d’Espanya. Però elcert és que aquest flux no es pot aturar i, per tant, cal accelerar una adequada planificacióper integrar aquest col·lectiu i acceptar aquesta societat diversa, que ja és una realitat.És un fet inqüestionable que la integració dels adolescents immigrants es fa, essencialment,des del centre escolar i, particularment, des de cada àrea de coneixement, per la qual cosala tasca que ens pertoca als educadors és realment important.Les principals dificultats que ens podem trobar amb l’alumnat immigrant són:  L’escassa o nul·la escolarització anteriorment rebuda, la qual cosa sol dependre dels costums del país d’origen.  El desconeixement de la llengua d’acollida i, de vegades també, de l’alfabet llatí o de la pròpia llengua escrita.  L’arribada tardana al nostre sistema educatiu, així com la ubicació d’alguns alumnes en un nivell que, pel seu baix grau de formació, no els correspondria.  La impaciència dels pares per veure incorporats els fills al món laboral i el poc interès que alguns demostren per la seva formació. (S’ha d’entendre que a molts països del tercer món aquests adolescents estarien en edat de treballar, mentre que aquí són obligats a romandre a l’escola).  La situació econòmica precària i la inestabilitat deguda a separacions familiars i a dependre d’avis, oncles i amics, per absència dels pares.  Els problemes de tipus religiós (costums, calendari, aliments), derivats del xoc amb els nostres costums i tradicions.  El desconeixement del context social i les dificultats d’adaptació a una nova societat, després del trencament amb el seu passat.Aquestes dificultats mai podran motivar que l’alumnat nouvingut deixi de comunicar-seamb els que l’envolten, ja que des del primer moment necessitarà fugir de l’aïllament. Ésevident que la llengua vehicular sempre serà el principal mitjà de comunicació de quèdisposin. Ara bé, per assegurar l’èxit en els estudis, no n’hi ha prou amb un coneixementfuncional de la llengua, tal com ho demostren les estadístiques que reflecteixen el fracàsescolar d’aquest col·lectiu. Caldrà, doncs, des de totes les àrees, reforçar la llengua induint Orientacions didàctiques 7
  6. 6. l’alumne a comunicar-se, a l’hora d’abordar temes d’interès per a ell.L’arribada d’immigrants crea alguns problemes i l’educació dels seus adolescents constitueixun repte difícil, però no podem oblidar que té una contrapartida: aquesta arribada ésimprescindible per mantenir el creixement de la població i per a la protecció del sistema depensions.B. Introducció al llenguatge visual i plàsticEl llenguatge de les imatges és la primera manifestació en la vida de l’home. El nen començafent gargots que, a poc a poc, es converteixen en formes simbòliques senzilles, on el queés més important per a ell, destaca per ser el més gran i estar centrat en el paper, algunsdetalls són exagerats, i la semblança entre la realitat i la seva representació és pràcticamentinexistent. Malgrat la seva imperfecció, aquests dibuixos simbòlics compleixen la sevafunció expressiva.Al llarg dels anys aquest llenguatge va evolucionant en complexitat i capacitat de comunicació,paral·lelament a l’adquisició d’un major domini dels llenguatges oral i escrit. Òbviament, elllenguatge verbal progressa a un ritme superior al del visual, el qual manté un creixementmés lent o s’atura. A l’etapa de l’adolescència, quan es pretén reflectir la realitat sobre elpaper, la majoria dels joves se senten insegurs de les seves representacions gràfiques,que no s’ajusten al que voldrien fer. Com a molts adults, el desconeixement de la sintaxide la imatge els incapacita per expressar-se amb dibuixos, i han de recórrer als estereotipsde la infantesa, a falta d’altres mitjans que podrien adquirir amb una adequada formaciódidàctica. Per a moltes persones, doncs, la formació plàstica no és més que un capítol aïllatdins de la seva educació escolar.Però realment, el llenguatge de les imatges no es limita a constituir un episodi de la històriade la nostra infantesa, sinó que és present contínuament a les nostres vides i resulta properper a tothom. Cada cop més les imatges envaeixen el nostre món i, contínuament, ens parlendes de la televisió, internet, els videojocs, les cambres digitals, les tanques publicitàries,les revistes, els còmics, etc. No ens podem permetre ignorar l’existència d’aquest allaud’imatges que ens bombardeja diàriament, ja que de no ser crítics amb aquesta informacióque rebem, en podem ser víctimes.De tota manera, més que en la correcta interpretació i valoració d’aquest llenguatge, ladificultat principal rau en la seva utilització: en l’expressió i comunicació. És per això quecal conèixer la seva sintaxi. Perquè conèixer-la és conèixer el valor de les línies, direccions,colors, textures, formes geomètriques, etc. i la interacció entre tots aquests elements. Amés, el domini d’aquest llenguatge possibilita una expressió creativa i personal. Per aixòpropugno la necessitat d’alfabetitzar l’alumne i dotar-lo d’un recurs universal de comunicació,que alhora l’ajudarà a interpretar millor tota la informació visual que rep.S’ha de remarcar que tradicionalment s’ha donat molt poca importància al llenguatge visuali plàstic, en tots els plans d’estudi de l’ensenyament obligatori, la qual cosa no ha impeditque s’hi hagi hagut de recórrer ben freqüentment. És difícil trobar un camp de coneixementen què la imatge no hi sigui present, ja sigui per il·lustrar un text, per explicar la fisiologiadel cos humà, per exposar la forma de realitzar un exercici gimnàstic o donar a conèixer lageografia física de qualsevol país.8 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal
  7. 7. C. Materials didàcticsLes unitatsEl manual de l’alumne consta de set unitats organitzades en un nombre variable de fitxes,que es poden treballar en l’ordre previst o sense seguir-lo, tot i que les primeres de cadaunitat són indispensables per poder comprendre la resta.Les set unitats no aborden tots els temes relatius al llenguatge de les imatges, sinó quenomés representen una introducció als conceptes prioritaris. Les primeres tracten elstemes bàsics per aprendre aquest llenguatge, mentre que les darreres unitats comprenendiversos aspectes secundaris de l’expressió plàstica, agrupats amb títols genèrics. És tracta,doncs, d’un material bàsic amb el qual poder continuar construint el llenguatge visual, totintentant salvar les limitacions derivades de la manca de paraules i intentant complementarla formació general que es dóna a l’aula d’acollida.Unitat 1: La línia. Es desenvolupa en onze fitxes que recorren el tema, des dels traçatsamb línies, fins a l’escriptura, passant per les unitats de mesura de longituds.Unitat 2: Les formes planes. Recolzant-se en l’anterior, aquesta unitat tracta de les formesplanes bàsiques integrades per línies de diferents tipus. Aquestes formes, com queda patental llarg dels dotze exercicis, són la base del dibuix de formes més complexes. En aquestaunitat s’introdueix la retentiva visual, eina important per dominar el llenguatge visual.Unitat 3: Comparació de formes. La tercera unitat es desenvolupa al llarg d’onze fitxesi recull dos temes relatius a les formes planes, entenent per formes planes les que sóntractades considerant només dues dimensions. Aquests temes són la simetria i l’escala.La simetria s’aborda de forma pràctica i intuïtiva, evitant l’ús dels escaires, que requeririamoltes hores d’aprenentatge i desviaria la intenció del concepte. L’escala s’explica percomparació d’imatges i amb l’ajut del concepte matemàtic de proporció.Unitat 4: Formes modulars. La unitat tracta de les formes modulars, molt presents a laconstrucció i el disseny industrial. La idea de mòdul es treballa al llarg de nou fitxes, dedificultat creixent, aplicant la idea de ritme i estudiant decoracions modulars del camp del’art.Unitat 5: El volum i l’espai. En aquest tema s’expliquen diverses maneres de representar,amb imatges, tot allò que té tres dimensions, ja sigui de forma experimental, deductivao simbòlica. A causa de la dificultat que suposa comunicar aquestes nocions amb unllenguatge verbal limitat, els deu exercicis s’expliquen amb il·lustracions i intentant centrarl’atenció en el que és més important.Unitat 6: El punt de vista. Consta de nou fitxes i engloba l’orientació a l’espai respecte alspunts cardinals o en relació a un objecte donat, la imaginació d’altres visions d’un mateixobjecte quan canvien de posició, i la interpretació de plans i mapes, amb el propòsit demillorar la capacitat de visió espacial que cal per fer-ho. Orientacions didàctiques 9
  8. 8. La unitat 7, La imatge simbòlica, introdueix l’alumne en el món dels símbols, tan presentsen el nostre entorn. Al llarg de deu fitxes l’alumne ha d’analitzar, crear i usar pictogrames,per comprendre les particularitats d’aquestes imatges.Les fitxesTota la informació que es transmet a l’estudiant es fa mitjançant les fitxes o a través de lesexplicacions del professor. És a dir, no hi ha llibre de text.No totes les fitxes són imprescindibles per poder assimilar cada tema. Això dependràdel tipus d’alumnat i de les prioritats que estableixi el professor. Per tal de poder atendrela totalitat dels alumnes de l’aula, el professor disposa de fitxes amb diferents graus dedificultat. Unes serveixen per assimilar coneixements des de diferents perspectives id’altres per reforçar, ampliar o avaluar. No és precís, per tant, que tots els alumnes facinles mateixes fitxes.Les fitxes d’assimilació contenen informació escrita, útil per resoldre els exercicis que esproposen més endavant, tot i que algunes no tenen quasi explicacions, atès que són elspropis estudiants els qui, amb l’ajut del professor, han d’aportar la informació a la fitxa. Engeneral, es pot dir que la teoria, escrita o no, s’ha de deduir de la pràctica i, amb posterioritat,fer els raonaments que calgui. El vocabulari emprat en les definicions, sempre molt breus,és senzill amb la idea que els alumnes l’entenguin sense dificultat, sempre comptant ambl’ajuda del professor. Totes les paraules noves, referides al llenguatge del dibuix, figuren ennegreta i cursiva el primer cop que apareixen a les fitxes de l’alumne, amb la finalitat queles incorporin al diccionari visual que es recomana anar creant.La missió de les fitxes d’ampliació és ocupar els estudiants de més nivell, amb una feinaque els sigui adient, mentre el professor pot dedicar el seu temps a aclarir els dubtes delsqui tenen més dificultats. És per aquest motiu que aquest grup de fitxes no requereix massaexplicacions, per tractar-se de variacions sobre el mateix tema.La finalitat de les fitxes de reforç no és altra que insistir en una mateixa idea, de formareiterativa i sense pretendre ampliar coneixements, per assegurar l’aprenentatge de tot allòque es considera essencial.És aconsellable repartir diverses fitxes simultàniament, havent-les explicat abans, perevitar que els alumnes es trobin sense res a fer, amb el perjudici que això suposaria per a lamarxa de la classe. També hi ha certes fitxes, d’unitats anteriors, que es poden seguir fentdeslligades de la seva unitat. És a dir, els alumnes sempre han de saber què poden fer.En algunes unitats es suggereix una fitxa d’avaluació, però per avaluar, es poden usardiverses fitxes sempre que no aportin informació nova i tenint present el grau d’aprofundimentassolit en el tema.Malgrat aquesta classificació de les fitxes en funció de la seva finalitat, en el Manual del’alumne no es fa referència al tipus de fitxa i l’ús d’aquestes es deixa a criteri del professor,tenint en compte les característiques de l’alumnat.Algunes unitats resulten adients per a la realització de treballs col·lectius, mentre qued’altres no ho són gens. És per això que el nombre de treballs de grup no pot ser regular a10 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal
  9. 9. totes les unitats.Al principi de cada fitxa, s’indica quins són els materials necessaris per a la seva realització.Quasi sempre seran els mateixos: llapis HB i 2B, goma, maquineta, tisores, cola, fulls depaper DIN A 4 blancs o reciclats, retolador negre fi, llapis de colors, retoladors (opcional),paper vegetal, algun full de paper de colors o de revistes, un fons d’imatges que es demanarecollir al començament del curs, un full d’acetat i una llibreta on anotar el vocabulari ques’aprengui.Cal recomanar que, tant per a l’organització de l’aula com per a la de l’alumne, es disposid’un arxivador per guardar-hi tot el material de cadascú, així com un parell de dossiers perseparar els treballs fets, de la resta de treballs.La durada de cada fitxa és variable, sent preferible procurar que s’acabin totes correctament,encara que això suposi un cert alentiment. Un bon mètode pot ser el d’ explicar què es faràen començar cada sessió i mentre alguns acaben treballs endarrerits, d’altres fan fitxesd’ampliació. De qualsevol manera es calcula, per a cada fitxa, una durada aproximadad’una hora de classe.Diccionari visualParal·lelament a la realització de les fitxes, es suggereix que els alumnes vagin recollint,individualment, totes les paraules noves que hi apareixen en aquestes en una llibretapetita, on quedin anotades al costat del dibuix que les representa. Aquestes paraules novesaparèixen, en negreta i cursiva, a les fitxes per identificar-les amb facilitat i, també, en unfull al final de la unitat 7 del Manual de l’alumne.La finalitat d’aquest diccionari visual és ampliar el vocabulari dels alumnes i fixar-lo a lamemòria, en associar un nom amb la imatge que el representa. Per aconseguir resultatsefectius caldrà anar repassant aquest vocabulari contínuament, al llarg del curs. Lesparaules es poden ordenar per unitats o alfabèticament, en aquest cas caldrà preveure ladistribució de la llibreta des del començament.Posteriorment tot el vocabulari aprés s’usarà en la realizació del joc de dibuixos i paraulesindicat a la fitxa 6 de la unitat 7.Orientacions per al professorLes orientacions específiques per conduir la realització de les fitxes es troben a la guiadidàctica, apartat 6, del projecte. Hi figuren unes informacions generals per situar elcontingut de cada unitat i unes indicacions concretes per abordar cada fitxa.La intenció de les informacions generals és facilitar al professor les explicacions que elsalumnes, per si mateixos, no entendrien. Quan es tracta de temes habituals, les explicacionssón molt breus, però quan les unitats reuneixen conceptes dispars la introducció a la unitatintenta justificar la connexió entre ells.En quant a les explicacions concretes de cada fitxa, hi ha un primer apartat, Material, ons’especifica el material necessari per realitzar l’exercici. El segon apartat comença sempreper Consisteix, i descriu el que s’ha de fer. El tercer apartat es la Finalitat o finalitatsconcretes de la ficha. Posteriorment, en algunes fitxes, hi ha l’apartat de Vocabulari nou,només quan s’incorporen paraules noves del vocabulari propi de l’assignatura d’EVP i, peracabar, l’apartat Altres recursos, que apareix en comptades ocasions per aportar ideesd’exercicis relacionats amb el que es proposen a la fitxa. Orientacions didàctiques 11
  10. 10. Fons d’imatgesDins de les fitxes quasi sempre hi ha imatges que estalvien la feina d’haver de seleccionar-ne d’altres llocs. En algun cas, però, cal utilitzar imatges fotogràfiques per analitzar i dibuixar,per aquest motiu es convenient disposar d’un fons d’imatges. Aquest fons d’imatges l’hande crear els propis alumnes amb el reciclatge de revistes, aportades per ells mateixos.Amb mitja hora de classe és suficient per reunir el material que cal per a tot un curs.Posteriorment, s’hauran d’organitzar les imatges en carpetes, classificades per temes:aliments, persones, rostres, mobles, arquitectura o cases, vehicles, instruments, animals,natura, etc., i tenir-les a l’abast per quan s’hagin d’usar. Per fer-ho de forma àgil, es podenhabilitar tantes taules com temes hi hagi i anar col·locant les fotografies a la taula quecorrespongui.D. Criteris d’avaluacióEn el cas d’alumnes immigrants nouvinguts és important avaluar totes les activitatsrelacionades amb l’àmbit escolar.Quant a l’actitud s’haurà de tenir en compte:  el grau d’atenció durant les explicacions  l’aportació d’opinions  l’esforç per intentar parlar correctament  el respecte del torn de paraula  la capacitat per demanar ajut  l’aprenentatge de les correccions rebudes  la disposició davant l’estudi  la puntualitat i l’assistència continuada a classe  el respecte a les normes del centre.En el treball individual propi de l’assignatura, caldrà valorar:  l’evolució en l’adquisició progressiva d’hàbits i de rigor en el treball  el domini del llenguatge gràfico plàstic  l’assimilació de continguts conceptuals  l’ampliació de vocabulari  la presentació regular i acurada de treballsTots aquests aspectes es poden valorar directament, a partir de la correcció dels treballsfets a classe, així com mitjançant la participació a l’aula, tenint present l’evolució de l’alumnedes de l’inici del curs.A més de l’actitud i els treballs de classe, també es puntuaran les proves de coneixements,directament lligades amb el que es fa diàriament a l’aula. Per fer justícia al resultat, aquestes12 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal
  11. 11. proves han de constar del mateix tipus d’exercicis, vocabulari, grau de dificultat i durada.Els alumnes hauran de saber, prèviament, què s’avaluarà i com es puntuarà, i hauran detenir accés a les proves corregides per reparar les errades. L’avaluació sempre partirà delnivell inicial real que té majoritàriament el grup classe, havent fet prèviament alguna provade nivell.En el treball d’equip es valorarà:  la responsabilitat demostrada com a membre del grup  l’autonomia i iniciativa  la capacitat de diàleg i col·laboració amb els companys  el respecte envers el treball dels altres.Aquests aspectes només es podran avaluar mitjançant l’observació directa de l’alumnedins del grup. Orientacions didàctiques 13
  12. 12. 3. OBJECTIUS  Abordar temes interessants i d’actualitat, que despertin l’interès dels alumnes i fomentin la investigació, l’autoaprenentatge, les ganes de fer coses i que afavoreixin la comunicació.  Conduir l’aprenentatge des del treball manual i experimental fins a la deducció de conceptes, evitant llargues i confuses explicacions verbals.  Introduir el llenguatge de les imatges des d’una vessant interpretativa cap a una vessant expressiva, a través del coneixement de la sintaxi visual, amb la finalitat de dotar l’alumne de recursos artístics i manuals complementaris als intel·lectuals, que ja es troben presents a la majoria de matèries didàctiques.  Relacionar el que s’aprèn de forma empírica amb el llenguatge verbal vehicular, per tal d’accelerar el procés d’assimilació d’aquest llenguatge.  Utilitzar el número com a eina, que associada al dibuix clarifica conceptes.  Desenvolupar el respecte i la capacitat d’acceptació dels altres, mitjançant la realització de treballs en equip.  Demostrar que el dibuix és una matèria transversal que té aplicacions en totes les àrees de coneixement. En matemàtiques explica, gràficament, la geometria. En llengües, il·lustra els textos. En naturals, precisa de manera descriptiva els trets més importants d’una planta, un animal, un orgue... En ciències socials, serveix per representar mapes, gràfics estadístics, etc. En l’aprenentatge de les llengües estrangeres serveix de suport gràfic per descriure accions, sense l’ús de paraules. En el món de la tecnologia ens ajuda a projectar allò que volem construir.  Ajudar a comprendre el món que ens envolta. De fet tot el nostre entorn està ple d’imatges, que ens cal desxifrar per viure lliurement en aquesta societat a la qual pertanyem, ja sigui interpretant correctament les instruccions que ens expliquen com muntar un moble, orientant-nos correctament sobre el pla del metro per arribar al nostre destí o copsant l’autèntic missatge d’un anunci publicitari.  Facilitar la tasca dels professors amb un programa de dibuix dissenyat especialment per a persones amb dificultats de comprensió de la llengua. Objectius 15
  13. 13. 4. CONTINGUTSA. Conceptes 1. La línia . Recta i corba. Vertical, horitzontal i inclinada. Direcció. Semirecta i segment. Unitats de mesura de longitud. Circumferència i arc. Tipus d’angles. 2. Les formes planes. Bàsiques: cercle, quadrat i triangle. Secundàries: oval i rectangle. Agrupament i descomposició de formes. Retentiva visual d’imatges. 3. Comparació de formes: simetria i escala. La simetria axial. Escala de reducció, natural i d’augment. Distorsió de formes. 4. Formes modulars. Repetició i ritme. Mòduls d’Escher. Decoracions de l’Alhambra. 5. El volum i l’espai. Representació sobre el pla: claus de la profunditat. Representació de les tres dimensions sobre quadrícula. 6. El punt de vista. Gir de cossos en el pla i l’espai. Introducció a la visió de front, de perfil i per sobre (sistema dièdric). Orientació en el pla respecte dels punts cardinals o en referència a un objecte donat. 7. Imatges simbòliques. Identificació i creació de pictogrames. Utilitat dels pictogrames en la senyalització i la prevenció de riscos.B. ProcedimentsProcediments generals indicats pels alumnes nouvinguts  Fer que l’alumne tingui part activa a l’aula, escoltant les seves propostes i - quan sigui possible-, tenint-les en compte.  Evitar les rutines i improvisacions, però ser flexible davant la resposta dels alumnes.  Ajustar el llenguatge oral a la informació que es vol transmetre, evitant explicacions llargues i confuses.  A l’inici del curs, corregir només els errors realment importants.  Treballar pocs continguts, però tant a fons com sigui possible.  Recalcar els continguts principals i els objectius de cada unitat.  Ser coherent en la forma de tractar els diferents temes, per no desorientar l’alumne.  Programar la feina de manera que cada activitat suposi un petit pas endavant assolible pels alumnes.  Relacionar contínuament el que s’ensenya amb el que ja s’ha ensenyat abans.  Preveure diferents graus de complexitat en la realització d’un mateix treball i mostrar models de les possibles solucions.  Tenir present que els gestos i les explicacions a la pissarra són necessaris per entendre el que es proposa. Davant les explicacions l’atenció ha de ser total Continguts 17
  14. 14. Procediments per a l’obtenció d’informació visual  Lobservació d’imatges fotogràfiques, objectes i espais, i la posterior reflexió sobre les mateixes.  El coneixement dels elements del llenguatge de les imatges i la seva interacció.  El reconeixement i identificació de les formes bàsiques del llenguatge visual en figures simples i complexes.  Lanàlisi, descripció i comparació de formes.  La retentiva d’imatges.  L’experimentació amb materials i tècniques que ajudin a comprendre les coses de forma empírica.  La comparació de la forma real i la forma representada.  Lassociació del llenguatge escrit a imatges i viceversa.  Lús del número com a element clarificador de referència.  Lamidament d’objectes i espais i l’ús d’estris de mesura.  La interpretació de plans i mapes.  La creació d’un fons d’imatges i la seva classificació en categories.  La visualització i anàlisi de símbols.Procediments per a l’adquisició del llenguatge visual  El traçat de línies per al desenvolupament de les capacitats motrius i les habilitats manuals, útils per al domini de la grafia llatina i el llenguatge del dibuix.  La realització de composicions modificant l’ordre, mesura, punt de vista i relacions espacials entre els objectes, per transmetre diferents missatges.  La introducció del concepte d’escala amb ampliacions i reduccions de formes i recolzament del número.  Laplicació de la memòria visual a la solució de propostes de treball d’imaginació.  El dibuix rigorós de formes geomètriques, quant a mesures, pautes donades i ús dels estris adients.  La reproducció fidel de mòduls i xarxes on s’ha d’aplicar la capacitat d’observació, orientació i deducció.  La creació intuïtiva de profunditat sobre el pla i el coneixement de les principals claus de representació d’aquesta.  La còpia d’imatges i models tridimensionals.  La interpretació plàstica de textos amb descripcions formals i espacials.  La realització de plans i mapes per desenvolupar l’orientació espacial.  La creació de símbols visuals i l’anàlisi posterior, en grup, de la seva validesa.  La potenciació del treball creatiu i la valoració de l’originalitat.  El foment de l’experimentació i la investigació amb temes suggeridors.18 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal
  15. 15.  La repetició de rutines com a eina d’assimilació i camí per arribar a l’autonomia.  La connexió entre el que s’ensenya a E.V.P. i a les altres àrees de coneixement, per facilitar l’aprenentatge.  La realització de treballs col·lectius, on l’aportació de cada membre és essencial per completar l’obra.C. Actituds, valors i normesHi ha una sèrie d’actituds personals de l’alumne que s’han d’estimular si volem que elsobjectius del programa s’aconsegueixin:  Demostrar interès per les activitats que es proposin i participar-hi responsablement.  Manifestar constància en el treball.  Tenir una actitud crítica constructiva, tant enfront de la pròpia obra com de l’aliena.  Respectar altres formes de veure les coses, diferents de la pròpia.  Treballar de forma autònoma i intentar resoldre els dubtes, quan es plantegin, abans de recórrer al professor.  Demanar ajut quan calgui i saber esperar el torn que correspongui.  Escoltar les correccions i procurar treuren profit.  Comprometre’s en els treballs d’equip.  Tenir cura de les instal·lacions del centre.  Observar, també a l’aula, les normes de conducta del centre. Continguts 19
  16. 16. 5. RECURSOS 1. Fotos de revistes. És convenient que els propis estudiants creïn un fons d’imatges retallades i que el classifiquin per grups temàtics: arquitectura, publicitat, animals, rostres humans, figures, paisatges, natura, transports, instruments... Aquestes imatges serviran, després, per saber com és un ésser viu o un objecte, per utilitzar- les com a models, o per penjar-les a la pissarra per treballar l’observació i la retentiva d’imatges o fer de suport en les explicacions verbals del professor. El fet que siguin els propis alumnes els qui trien, recullen i classifiquen les imatges determina que, des de bon començament, s’impliquin en la marxa de la classe participant-hi activament. 2. Ús de la pissarra. Dibuixar a la pissarra és el recurs més tradicional, però malgrat la seva antiguitat, continua sent de gran utilitat per facilitar la improvisació. La pissarra és un gran pantalla situada davant dels alumnes i, per això, no és difícil captar la seva atenció, sempre que el que dibuixem resulti comprensible. És preferible, doncs, fer-hi dibuixos entenedors i assajats prèviament i tenir un llistat dels elements que hi volem dibuixar. Per retenir l’atenció dels estudiants mentre dibuixem, podem anar fent reflexions en veu alta, per crear expectació respecte al que fem o ajudar-nos d’explicacions orals. El principal avantatge del dibuix a la pissarra és la facilitat amb què es poden modificar les proporcions, les dimensions i les característiques dels objectes que representem. 3. Ús i creació de materials diversos. A l’aula es poden fabricar o manipular materials que ajudin a suplir les deficiències idiomàtiques, amb el coneixement directe dels objectes, fenòmens, propietats i, d’aquesta manera, arribar a la teoria i l’abstracció per mètodes empírics. Si, per exemple, dibuixem una circumferència amb una corda, que representa el radi, podem fer comprendre el concepte de circumferència , i, si disposem de mòduls tridimensionals ens serà més fàcil explicar la representació de volums sobre el paper. Entre aquests materials podem incloure: un tros de paper amb dues marques per fer una circumferència; petxines, cargols, fulles, etc. per observar textures lineals del natural; objectes usuals que es troben a l’abast dels alumnes, com a models per poder dibuixar (un llibre, una maquineta, una capsa de colors, etc.); papers retallats en forma de cercles, quadrats i triangles per crear formes d’animals i, així, deduir la seva estructura; el plegat de papers per construir triangles regulars i quadrats i poder observar les seves propietats; l’ús de paper vegetal per representar figures amb simetria axial i entendre el concepte; el retallat de papers plegats per crear figures amb simetries axial i radial; la utilització d’acetats i models fotogràfics per traslladar la realitat al paper tal com la veiem; etc. 4. Materials de l’àmbit artístic. A l’aula, hi ha certes limitacions pràctiques, pel que fa a l’ús d’alguns materials, especialment quan són costosos o quan requereixen l’ús d’aigua i obliguen l’alumne a aixecar-se del seu lloc. Crec que aquest tipus de tècniques no són imprescindibles per al desenvolupament d’aquest programa de dibuix, i que podem recórrer a materials habituals, com els llapis de grafit, un retolador negre i llapis de colors, sense perjudici dels resultats. També es poden fer servir retoladors de colors, però cal tenir en compte que no permeten crear superfícies uniformes i no es poden barrejar. Recursos 21
  17. 17. 5. Eines de precisió. El regle numerat és l’eina fonamental de precisió per realitzar les fitxes proposades en aquest manual. Amb ell introduïm les unitats de mesura de longitud, les seves correspondències i el concepte de precisió. No he parlat dels escaires perquè crec que ens desvia de la intenció del programa, que és iniciar l’alumne en el llenguatge del dibuix i que aquest li sigui d’utilitat per comunicar-se. Si bé és cert que els escaires ajuden a explicar els angles, el paral·lelisme i la perpendicularitat, també és cert que el seu aprenentatge suposa bastants hores de pràctica i només toca tangencialment la intenció global del programa. Pel que fa al compàs, el seu ús no queda clarament definit al llarg de les fitxes i es deixa a criteri del professor, perquè, encara que pot ser d’utilitat, s’ha de tenir present que el tipus d’alumnat al qual va dirigit el programa, porta amb moltes dificultats el material imprescindible per treballar a l’aula. 6. Gesticulació i escenificacions. Encara que gesticulació o escenificacions no s’han previst de forma específica, és de sentit comú que poden resultar molt convenients quan, la persona a qui un es dirigeix, té dificultats per entendre el que se li diu. Si les imatges van acompanyades de gestos expressius del professor, de sons i de paraules, el missatge es clarifica i l’alumne és capaç de lligar la suma d’informacions que l’envolten, percebent-les íntegrament. 7. Creació d’un joc. Es tracta d’un joc que s’ha previst que formi part de les activitats de la unitat 7, que consisteix en la lectura d’una informació escrita en una targeta i transmetre-la a la resta del grup amb un dibuix, el qual haurà de ser interpretat amb paraules. En aquest joc poden participar-hi tants equips com es vulgui, cada un d’ells amb un mínim de tres persones. En el cas d’haver-hi només un grup, es limitarà el temps donat per encertar la paraula. Si n’hi ha més d’un, guanya qui endevina primer la paraula que cal deduir. La competició és un estímul positiu i, a més, resulta útil per activar la memòria, la capacitat de comunicació amb dibuixos i paraules i la consciència de grup. 8. Eines tecnològiques.  La càmera fotogràfica digital pot ser d’utilitat per comparar l’enquadrament de la imatge a través del visor, amb la selecció de l’espai que dibuixem dins del rectangle del paper; és a dir, per entendre com s’ha de limitar la pel·lícula contínua de la realitat. També pot servir per obtenir reproduccions de coses que es volen dibuixar i deduir, d’aquestes reproduccions, la manera de plasmar-les.  El projector de diapositives és una eina adient per explicar el concepte d’escala, apropant o allunyant-lo de la pantalla en què es projecten les diapositives. També pot ser d’utilitat per treballar la memòria visual, deixant veure, durant un temps controlat, les imatges projectades, que després caldrà recordar i reproduir sobre el paper. A més, és una altra forma de tenir accés col·lectivament a representacions formals, proposades pel professor o creades pels alumnes.  En general, per treballar aquest programa és innecessari l’ús de l’ordinador. La majoria de fitxes requereixen un material simple i mínim i l’ordinador pot distreure l’atenció de la finalitat immediata, que no és altra que la de conèixer el llenguatge plàstic. Això no obstant, certs treballs on s’han de crear imatges noves, permeten l’ús de programes informàtics com Adobe Illustrator, Corel Draw i d’altres.22 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal
  18. 18. 6. DIRECTRIUS PER A LÚS DEL MANUAL DE L’ALUMNEUNITAT 1 LA LÍNIALa unitat es planteja a un nivell bàsic, tenint molt present que hi ha limitacions idiomàtiquesi que, en conseqüència, el vocabulari ha de ser repetitiu i les definicions escasses.S’explica la línia com el resultat del desplaçament d’un punt (la punta d’un llapis) per damuntd’una superfície (paper). Si aquest desplaçament es realitza en una única direcció, la líniaque apareix és recta. Si el punt varia constantment de direcció en el seu desplaçament, lalínia és corba.La línia recta pot ser vertical, horitzontal o inclinada. Per explicar-ho, es relacionen aquestesdireccions amb el cos humà, o amb coses que els alumnes ja coneixen o que tenen a l’abasta l’aula. La línia recta es treballa, al començament, a mà alçada, intentant aconseguir uncert domini del seu traçat.El concepte d’angle apareix quan hi ha dues o més rectes sobre el mateix pla. S’exposen elsdiferents tipus d’angles i el seu valor numèric en graus, i es relacionen amb els conceptesde paral·lelisme, perpendicularitat i obliqüitat entre rectes.Dibuixar línies corbes permet treballar la motricitat i el domini dels traçats, així com,indirectament, l’escriptura. El concepte de circumferència, no definit de manera expressaen cap moment, es pot deduir de la seva realització sense usar el compàs.La línia no existeix a la natura, però a l’art ens serveix per representar el contorn del queveiem, d’una forma més o menys fidel. És un dels principals elements del llenguatge plàstic,i la usem per plasmar formes i amb aquestes expressar idees.En el dibuix de formes, línia i contingut van íntimament units. Mentre que en el llenguatgeescrit, la línia que dóna forma a les lletres dibuixa paraules amb missatge, en el llenguatgedel dibuix la línia transmet directament el missatge. Dominar el traçat d’una línia ensserveix per transmetre amb exactitud allò que volem dir: cada tipus de línia expressa cosesdiferents. Aquest aspecte de la línia queda reflectit en algun treball on es proposa continuarun dibuix, mantenint el caràcter de la línia.Es planteja l’ús de la línia per crear superfícies a través de textures lineals i per definirvolums, encara que no es menciona de forma explicita, com es pot veure en el model dela fitxa 7 d’aquesta unitat. En resum, s’aborden les diferents utilitats de la línia dins delllenguatge de les imatges.La línia també és present en el llenguatge escrit, donant forma a les lletres, paraules, frases...Els alumnes han de tenir una escriptura clara i fàcil d’entendre, que compleixi la seva funciói doni una imatge positiva de l’autor. L’escriptura es pot considerar un mitjà d’expressió,la forma més personal de l’expressió gràfica que podem millorar de la mateixa forma quemillorem el traçat de línies a mà alçada. Per tant dedicarem un exercici a l’escriptura,intentant no caure en els exercicis de cal·ligrafia de tota la vida.Des de la primera fitxa del primer tema caldrà parlar de com situem el paper i de com agafemel llapis per dibuixar. No podem donar això per sabut, si volem aconseguir bons resultats.L’estructura del cos humà condiciona els moviments del braç i de la mà i fa que certesposicions d’aquests membres no siguin viables. Els primers dibuixos que fan els nens sóngargots circulars irregulars, motivats per la rotació de les articulacions de l’espatlla, el colzei el canell, per la qual cosa serà més fàcil dibuixar línies corbes que rectes. Malgrat això Directrius 23
  19. 19. haurem de donar pautes per dibuixar certes línies corbes amb més facilitat. Quant a lesrectes, encara que visualment són més simples, són més difícils d’executar i requereixenun gir del paper per poder treballar amb comoditat i obtenir resultats dignes.Fitxa 1. LA LÍNIA. Tipus de líniesConsisteix en un full informatiu sobre els diferents tipus de línies. Generació de la línia.Direccions de la recta i comparació amb les diferents posicions del cos humà: vertical, uncos dret; horitzontal, un cos en repòs, estirat; inclinada, un cos que cau, que ha perdutl’equilibri. Es parla dels límits de la recta i es menciona que el segment es pot mesurar.A diferència de la línia recta, la corba es pot tancar sobre si mateixa o pot restar oberta, ipot ser regular com és la circumferència.Finalitat: Adquisició de conceptes i de vocabulari.Vocabulari nou (apareix en negreta cursiva): Línia, línia recta, vertical, horitzontal,inclinada, semirecta, segment, corba, tancada, oberta, circumferència i arc.Fitxa 2. LA LÍNIA. Vertical i horitzontalMaterial: Llapis de grafit 2B, goma.Consisteix a dibuixar línies rectes verticals i horitzontals a mà alçada. Es proposen unasèrie d’exercicis pràctics que no requereixen gaires explicacions. És convenient fer veureque el cos humà limita certs moviments i que, per tant, cal ajustar l’orientació del paperper treballar en bones condicions. Encara que el treball quedi brut, cal esborrar el que surtmalament. També és necessari ensenyar a agafar el llapis per dibuixar.Finalitat: Aprenentatge de l’ús del llapis: manera d’agafar-lo i pressió sobre el paper.Orientació correcta del paper. Domini del traç. Diferenciació del concepte de vertical ihoritzontal. Observació i reproducció fidel de models.Fitxa 3. LA LÍNIA. La línia inclinadaMaterial: Llapis de grafit 2B i HB, goma, llapis de colors, retolador negre fi i llapis decolors.Consisteix en un exercici en què s’han de dibuixar línies inclinades, a mà alçada, que vand’un punt a un altre i, en un altre, en què s’ha de completar un dibuix, d’aspecte corbat, peròfet amb rectes. Aquest segon dibuix és preferible fer-lo amb regle, per aconseguir l’efecteòptic que s’aprecia en el model. Hi ha la possibilitat de repetir-lo igual o completar-lo persimetria.Finalitat: Domini del traç. Recordar el concepte de línia inclinada. Realitzar un treball on laprecisió és important. Aconseguir uns resultats concordants amb l’esforç.Altres recursos: Es pot fer referència al rellotge d’agulles per reforçar el coneixement deles direccions (vertical, horitzontal i inclinada), a partir de la posició de les agulles a lesdiferents hores.Fitxa 4. LA LÍNIA. Els anglesConsisteix en un full informatiu sobre el concepte d’angle i els elements que l’integren.24 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal
  20. 20. S’exposen els tipus d’angles i les posicions entre dues rectes situades sobre el mateixpla. La intenció és relacionar angle recte, 90º i rectes perpendiculars. També, angle agut oobtús amb línies obliqües i rectes paral·leles amb angle pla.Finalitat: Relacionar conceptes fonamentals per dibuixar, com són paral·lelisme,perpendicularitat i obliqüitat amb el que s’estudia a matemàtiques.Vocabulari nou: vèrtex, costat, angle agut, angle recte, angle obtús, angle pla, rectesparal·leles, rectes perpendiculars, rectes obliqües.Fitxa 5. LA LÍNIA. La línia corbaMaterial: Llapis de grafit 2B, goma.Consisteix a copiar les línies corbes donades (arcs de circumferència), amb les pautesque s’indiquen en el model; és a dir, s’han de dibuixar cercles tangents a rectes, passantper punts donats o arcs enllaçant amb d’altres al travessar línies que indiquen els puntsde tangència. Cal recordar la importància de l’orientació del paper i explicar que dibuixarla circumferència a quarts, al mateix temps que es va girant el paper, facilita el traçat. Alfinal de la fitxa hi ha alguns exercicis d’aplicació de l’arc de circumferència a la construcciód’espirals..Finalitat: Domini del traçat de corbes. Recordar el concepte de línia corba.Fitxa 6. LA LÍNIA. La circumferència.Material: Llapis de grafit 2B, goma i un rectangle de paper de 1/4 de DIN A 4.Consisteix a dibuixar una circumferència, traslladant repetidament la mida del radi, desd’un punt fix (centre), a diferents punts del paper (punts de la circumferència).Finalitat: Comprendre el concepte de circumferència, centre i radi de forma pràctica, senseque s’interposi el maneig del compàs.Vocabulari nou: Circumferència, radi, centre.Fitxa 7. LA LÍNIA. Textures linealsMaterial: Llapis HB, goma i retolador negre fi.Consisteix a observar un objecte petit amb textures: una nou, una fulla, el palmell de lamà, una petxina etc. i representar-ne totes i cada una de les línies, sense mirar el resultatfins que s’ha acabat el treball (es pot aguantar un llibre obert per tapar el full de treball).El que importa no és el resultat, sinó el concentrar-se en reproduir el caràcter de la línia(trencada, tortuosa, sinuosa...). El traçat de les línies es pot fer directament amb retoladoro començar a llapis i resseguir-les posteriorment amb retolador.Finalitat: Desenvolupar la capacitat d’observació. Copsar el caràcter de la línia. Descobrirque a través de les línies es pot definir una superfície, pel que fa a textura i a volum.Vocabulari nou: texturaFitxa 8. LA LÍNIA. Dibuix d’imaginacióMaterial: Llapis de grafit 2B, retolador negre fi, llapis de colors, goma. Directrius 25
  21. 21. Consisteix a continuar un dibuix començat amb el mateix tipus de línies, imaginant comseria la part que falta de la figura i completar-lo. Es pot substituir la línia de llapis per unade retolador i acabar el treball amb color o textures lineals a retolador.Finalitat: Copsar el caràcter de les línies. Recórrer a la imaginació per acabar una imatgeincompleta.Fitxa 9. LA LÍNIA. El segmentMaterial: Llapis HB, regle numerat i goma.Consisteix a aprendre a usar el regle numerat, i entendre i practicar les correspondènciesentre les mesures de longitud a l’abast dels estudiants (centímetres i mil·límetres). Situarsobre els segments les mesures donades i dibuixar segments de les longituds indicades.Finalitat: Conèixer les diferents unitats de longitud i les seves correspondències. Saberusar el regle numerat.Vocabulari nou: centímetre, mil·límetre, mesurar.Fitxa 10. LA LÍNIA. AvaluacióMaterial: llapis HB, goma i regle numerat.Consisteix a realitzar la fitxa en un temps limitat (que pot ser de mitja hora) i sense consultarcap informació.Finalitat: Valorar l’aprofitament de les classes, quant a l’adquisició de coneixements,ampliació de vocabulari i destresa.Fitxa 11. LA LÍNIA. La signaturaMaterial: Llapis HB i goma o bolígraf o ploma o retolador, etc. i un full de paper blanc.Consisteix a aprendre a escriure lletres correctament sense haver de recórrer als quadernsde cal·ligrafia. Es tracta de copiar molt lentament el text (escrit en Caflish Script Pro), sensemirar el resultat. El fet de no veure el que s’escriu obliga a treballar amb concentracióimaginant el resultat. És a dir, cal interposar un llibre entre el model i el full de treball i nomirar el que escrivim fins al final. Per comparar el abans i el després, i apreciar la millora,es demana escriure el propi nom, en començar i acabar la fitxa.Finalitat: Millorar el traç de la lletra i la uniformitat entre cada una d’elles. Forçar l’observació.Motivar la concentració en el que es fa.Altres recursos: Es poden usar altres textos, adients al tipus d’alumnat, i cal·ligrafiesdiferents per tal d’ampliar el ventall de traçats.26 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal
  22. 22. Unitat 2. LES FORMES PLANESEl cercleEl quadratEl triangleEl rectangleL’ovalFormes planes bàsiques són les que identifiquem sense dubtes: cercle, quadrat i triangle.A partir d’elles, es poden construir totes les altres, tant per partició d’aquestes, com perdeformació o unió de més d’una. El rectangle i l’oval, tot i no ser les principals, són figureshabituals, fàcilment reconeixedores i és per això que s’inclouen en aquest apartat.Per fixar millor els conceptes de quadrat i triangle, es proposa la construcció d’aquestesfigures amb mètodes diferents: dibuixant a mà alçada amb llapis o plegant i retallant papers.D’aquesta manera resulta més fàcil fer descobrir i conèixer les seves propietats, difícils decomunicar a aquest col·lectiu d’alumnes que desconeix la llengua vehicular.Quan mirem una figura captem els seus trets més destacats, com poden ser els elementsque contrasten per la seva forma, textura, mida o color. Però si ho fem de forma activa,analitzant la figura, podem descobrir la forma principal de l’objecte, de vegades camufladaentre altres elements gràfics. Per representar fidelment la realitat, es proposa començarcopsant aquestes formes bàsiques, presents en formes més complexes, per facilitar lavaloració de les proporcions de l’objecte, i després substituir aquestes formes per d’altresmés ajustades a la figura.En algunes fitxes es suggereix el dibuix de figures circulars, quadrades, triangulars,rectangulars i ovalades, i, dins d’elles d’objectes que s’adapten a aquestes formes, sensedistinció entre objectes bidimensionals o tridimensionals. En d’altres fitxes, on la dificultatés major, es tracta de plasmar figures resultants de la unió de diverses formes planes.En aquesta unitat es treballa el desenvolupament de la memòria visual, amb la finalitatd’utilitzar-la com a font d’obtenció d’informació. El primer exercici de retentiva es fa sensepreparació, per fer palès que no ens fixem en el que veuen els nostres ulls.Més endavant, amb un altre exercici, s’intenta fer reflexionar sobre el que es veu, aplicanttècniques d’observació, com ara donar prioritat al fons sobre la figura. En qualsevol imatge,una superfície rodejada es tendeix a veure com una figura, de la qual el fons, o espainegatiu, és només el que l’envolta. Habitualment ens centrem en la figura i depreciem elfons, però de vegades resulta més fàcil dibuixar aquest, que està desproveït de significati sobre el qual no tenim idees prefixades, per fer evident la figura. Si dibuixem tots dos,fons i figura, i intentem encaixar-los dins del marc de referència, com si es tractés d’untrencaclosques, tindrem la seguretat que ho fem correctament.Una altra manera d’observar el model, sense que els referents coneguts ens deformin lavisió, és girant el model per no identificar la forma i obligar el cervell a veure realment elque hi ha. De fet quan dibuixem allò que veiem, combinem totes les estratègies que tenima l’abast, anant de l’una a l’altra contínuament, per veure de conjugar correctament tots elscomponents del dibuix. El nombre d’exercicis d’observació i retenció que s’ofereixen, enaquest conjunt de fitxes, és molt limitat, però se’n poden inventar d’altres, tan interessantso més, tant del natural com a partir de fotografies. Directrius 27
  23. 23. Fitxa 1. LES FORMES PLANES. El cercle.Material: Llapis 2B, goma, retolador negre fi, llapis de color.Consisteix a dibuixar, a mà alçada, cercles inscrits en quadrats i, dins d’aquests, lesfigures circulars que hi ha a la fitxa. El nom de cada objecte apareix escrit a sobre del dibuixque el representa, amb la finalitat d’associar-lo, i així ampliar el vocabulari. No figura a lafitxa la relació existent entre cercle i circumferència, però seria convenient comentar-la. Uncop realitzat el dibuix, es pot acabar amb retolador negre i colors, per tal d’aconseguir unapresentació acurada.Finalitat: Insistir en el domini del traç i en el dibuix de circumferències. Comprendre elmètode de dibuix proposat: començar amb traçats generals per arribar a línies particulars.Relacionar objectes amb noms i ampliar el vocabulari.Nou vocabulari: cercleFitxa 2. LES FORMES PLANES. El quadrat i el rectangle.Material: Llapis HB o 2B, goma, retolador negre fi, llapis de color.Consisteix a dibuixar, a mà alçada, formes quadrades i rectangulars, d’igual mesura a lesdonades i, dins d’aquestes, els models representats a la fitxa.Encara que les figures que s’analitzen a la fitxa no són exactament quadrades, es potaprofitar l’ocasió per explicar les propietats del quadrat (angles rectes, costats iguals) i lesdiferències entre quadrat i rectangle, o fer-ho més endavant a la fitxa 11 d’aquesta unitat,on es demana construir, plegant un paper, un quadrat i, per tant, les propietats d’aquestafigura es fan evidents.Finalitat: Insistir en el domini del dibuix de línies rectes. Identificar el quadrat i el rectangle.Comprendre el procés del dibuix. Ampliar el vocabulari. Recordar els conceptes d’anglerecte, costat, segment i vèrtex. Practicar la mesura de segments.Nou vocabulari: quadrat, rectangle i tots els objectes dibuixats.Altres recursos: Per facilitar la tasca dins de l’aula, es donen els models inclosos ales fitxes, però també es pot recórrer a models fotogràfics o objectes reals quadrats orectangulars: una capsa de colors, la coberta d’un llibre, etc.Fitxa 3. LES FORMES PLANES. Inventa una casa amb rectangles i cercles.Material: Llapis HB, goma, llapis de colors, retolador negre fi.Consisteix a omplir el forat, que hi ha entre dues cases dibuixades, amb una altrad’inventada, feta a mà alçada amb quadrats, rectangles i cercles o part d’ells. L’alçada éslliure i es poden afegir tants detalls com es vulgui: finestres, porticons, plantes, cel, etc., perfer el dibuix més personal.Finalitat: veure l’aplicació directa de les formes circulars i rectangulars a la construcció defigures. Desenvolupar la creativitat.Nou vocabulari: Es poden introduir paraules relatives a una casa, com balcó, arc, pis,planta baixa, façana...Altres recursos: Es poden realitzar altres exercicis, on es combinin diverses formes planes.28 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal
  24. 24. Ja sigui partint d’un tema donat, interpretant una imatge o des de la imaginacióFitxa 4. LES FORMES PLANES. El triangle.Material: Llapis HB o 2B, goma, retolador negre fi, llapis de color.Consisteix a representar, a mà alçada, triangles iguals als donats i, dins d’aquests, figuresde forma triangular: piràmide, fulla...donades a la fitxa.Finalitat: Insistir en el traçat de línies inclinades. Identificar estructures triangulars. Espoden recordar conceptes com costat i vèrtex i analitzar si es tracta d’angles rectes, agutso obtusos.Nou vocabulari: el de tots els objectes dibuixats.Altres recursos: També es pot recórrer a models triangulars observats en la realitat o enfotografies.Fitxa 5. LES FORMES PLANES. L’oval.Material: Llapis 2B, goma, llapis de colors o retoladors.Consisteix a dibuixar, a mà alçada, formes ovalades de les proporcions de les figuresque han de contenir i posteriorment, dins de cada oval les figures, seguint els models dela fitxa. De vegades les figures queden emmarcades a l’oval i d’altres són constituides permés d’un.Finalitat: Insistir en el domini del traç de línies corbes. Identificar les proporcions de figuresde contorn ovalat.Nou vocabulari: els noms dels objectes dibuixats.Fitxa 6. LES FORMES PLANES. Dibuixa arbresMaterial: Llapis HB, goma, retolador negre fi, llapis de color.Consisteix a identificar la principal forma de contorn de cada arbre i les proporcions,relacionant-les amb el rectangle de la vinyeta i, posteriorment, acabar el dibuix intentantque s’assembli al model. Introduir els conceptes de figura i fons, i fer veure que són tanimportants l’un com l’altre per dibuixar un arbre igual al del model.Finalitat: Saber tractar la representació d’un model bidimensional. Aprendre a observar elsdetalls i adonar-se de la importància que tenen.Nou vocabulari: El noms dels arbres dels dibuixos.Fitxa 7. LES FORMES PLANES. Animals amb cercles, quadrats, triangles...Material: Llapis 2B, goma, retoladors o llapis de colors.Consisteix a descompondre figures d’animals en les formes planes principals: cercle, oval,quadrat, rectangle i triangle, de diferents proporcions i mesures. Primer, s’han d’identificaraquestes formes, usant el llapis directament sobre el model, i després dibuixar-les sobrel’espai destinat a la representació.Finalitat: comprendre que aquestes formes són les bàsiques i que són les que formen Directrius 29
  25. 25. l’estructura oculta de les més complexes.Nou vocabulari: Els nom dels animals de les fotografies.Altres recursos: Poden fer-se exercicis similars, amb models d’animals de mida més gran,i substituir l’ús del llapis pel retallat de papers de colors, de formes circulars, triangulars irectangulars, que s’ajunten i enganxen per formar una superfície com la del model.Fitxa 8. LES FORMES PLANES. Més animalsMaterial: llapis 2B o HB, goma, llapis de colors, retoladors...Consisteix a dibuixar animals més complexos, començant amb formes simples, peraconseguir la proporció, i després ajustar-se al contorn del model.Finalitat: Demostrar que formes aparentment difícils de representar, no ho són gaire, sidisposem de l’aprenentatge necessari.Fitxa 9. LES FORMES PLANES. La meva sabataMaterial: llapis 2B o HB, goma, llapis de colors, retoladors...Consisteix a dibuixar, sense mirar-la, la pròpia sabata: la seva forma global, les costures,els colors...i, després, comparar el dibuix amb la sabata real. En el rectangle de la dreta,es tracta de millorar el resultat observant el model, des de la pròpia posició: des de dalt,veient només la part davantera de la sabata. Es pot conduir l’observació amb dibuixos oindicacions sobre les formes punxegudes, arrodonides, amples, estretes...que poden tenirles sabates, i cal recordar el que s’ha vist sobre el procés del dibuix.Finalitat: Demostrar el desconeixement que tenim de les coses que veiem habitualment,de les quals només en retenim alguns detalls, que normalment són insuficients per dibuixar-les correctament. Ser crítics davant la pròpia obra. Forçar els alumnes a mirar d’una altramanera. Aplicar el que s’ha après en treballs anteriors, per evolucionar en l’expressiógràfica.Fitxa 10. LES FORMES PLANES. Què recordo?Material: Un full de paper, llapis 2B o HB i goma.Consisteix a observar activament la imatge reproduïda a la fitxa, és a dir, descompondre-la mentalment en formes simples, comparar les proporcions i identificar la figura i el fons.Retirar la imatge i dibuixar-la de memòria. Es pot tornar a passar la imatge durant un minutmés per comparar-la amb el que s’ha fet i, finalment, retirar-la i deixar un temps per corregirels errors. Pot ser interessant observar la imatge del revés, per fixar-se més en la formaque en el seu significat.Finalitat: Desenvolupar la retentiva visual, mitjançant la representació d’un model fet dememòria. Aplicar el procés del dibuix, que comença amb el que és general, per arribar alque és particular. Practicar l’autocrítica al comparar la realitat i el model. Dotar l’alumne demecanismes per poder representar l’entorn de forma fidel.Altres recursos: Es poden projectar diapositives, amb un temps més fàcilment controlable,per intentar retenir la imatge i, després, un cop retirada la diapositiva, donar temps perdibuixar-la. Els models poden anar creixent en dificultat, d’acord amb l’evolució delsalumnes.30 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal
  26. 26. Fitxa 11. LES FORMES PLANES. El triangle i el quadratMaterial: Dos fulls de paper DIN A 4 (poden ser reciclats)Consisteix a construir un quadrat i un triangle, plegant papers i retallant-los amb les mans.Es pot fer observar que la línia de plec, que serveix per traslladar la longitud del costat méscurt sobre el més llarg, actua com a eix de simetria i és la diagonal del quadrat.Finalitat: Aprendre a construir triangles i quadrilàters d’una altra manera. Treballar l’habilitatmanual i la precisió. Recordar els diferents tipus d’angles. Descobrir, les propietats mésimportants d’aquestes figures.Vocabulari nou: diagonalFitxa 12. LES FORMES PLANES. El teu nomMaterial: llapis HB, goma i llapis de colors.Consisteix a dissenyar un màxim de quatre lletres majúscules, ajuntant les principalsformes planes, per formar una paraula. Els models que es donen mostren la forma o formesplanes que integren cada lletra, per facilitar la comprensió dels mecanismes constructius.Quant a la mesura o alineació de les lletres no es fa cap especificació, deixant-ho a criteridel professor.Finalitat: Iniciar l’alumne en el dibuix de rètols, útils per fer cartells, cobertes de treballs,etc. Veure altres aplicacions constructives de les formes planes. Directrius 31
  27. 27. Unitat 3. COMPARACIÓ DE FORMES. SIMETRIA I ESCALALa simetria és un concepte molt present en la natura i de difícil explicació mitjançantparaules. Per donar-la a conèixer s’han triat recursos empírics, que permeten prescindir delsuport dels escaires i assajar camins més directes cap a la idea. No es fa referència a capaltre simetria que no sigui l’axial o bilateral, si bé, en alguna fitxa, es parla de la possibilitatde més d’un eix de simetria sobre la mateixa figura.Les fitxes tracten els treballs donant diverses dades, en uns casos l’eix de simetria i elselements de la figura situats en una banda d’aquest, en d’altres la figura sencera demanantsituar sobre ella l’eix, o figures inacabades, d’estructura simètrica, que s’han de sabercompletar. Les tècniques precises per a la creació d’aquestes figures simètriques sóndiverses: el paper de calc com a recurs, el plegat i retallat de papers i, finalment, l’anàlisi,observació i amidament de figures ja dibuixades per entendre el concepte i optar alsmètodes constructius tradicionals.L’escala és un concepte que s’entén fàcilment comparant objectes: aquest és igual, mésgran o més petit que l’altre, perquè igual, gran o petit són conceptes relatius.Al parlar d’escala es pot fer referència a representacions proporcionades d’objectes(miniatures de cotxes, maquetes etc.) o d’imatges (ampliacions de fotografies...) que fanque el model o objecte sigui més gran o més petit que la nova reproducció, però quesempre mantingui la mateixa forma. Per explicar aquest concepte es pot usar el projectorde diapositives, que projecta la imatge proporcionada, augmentant-la si l’allunyem de lapantalla on es projecten les imatges, i reduint-la si escurcem la distància que els separa,però desproporcionada, si no mantenim el paral·lelisme entre els dos elements.Per reforçar la comprensió del tema i, alhora, vincular-lo als coneixements de l’àrea dematemàtiques, es relacionen conceptes com doble, meitat, triple, etc. amb les fraccionscorresponents. Diferenciant entre escala natural, escala d’augment i escala de reducció iexplicant quines són les operacions matemàtiques, que cal aplicar, per esbrinar les novesmesures del que volem representar. Els conceptes d’escala (matemàtic), o de grandària(més intuïtiu), són imprescindibles en la vida quotidiana i no s’haurien d’entendre com aexclusius del llenguatge matemàtic o del dibuix, donat que ambdós parlen del concepte deproporció, present en càlculs tan habituals com el de les quantitats d’una recepta per unnombre diferent de comensals, la deducció del preu de quatre barres de pa, sabent-ne eld’una, el coneixement d’una distància real partint de la representada en un plànol, etc.Amb els treballs proposats a les fitxes, s’intenta iniciar l’aprenentatge d’aquest conceptetan abstracte, des de la pràctica, de la forma més clara possible.Fitxa 1. COMPARACIÓ DE FORMES. La boca és simètricaMaterial: Paper vegetal, llapis 2B, goma.Consisteix a calcar el dibuix de la meitat de la boca que hi ha a la fitxa i l’eix de simetria,girar el paper vegetal (fent coincidir l’eix), i repassar totes les línies menys la de l’eix. Lafigura resultant estarà dividida per un eix de simetria.Finalitat: Comprendre què és la simetria axial sense definir-la prèviament.32 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal
  28. 28. Vocabulari nou: simetriaFitxa 2. COMPARACIÓ DE FORMES. L’eix de simetriaMaterial: regle numerat, llapis HB, goma.Consisteix a buscar l’eix o els eixos de simetria de diverses figures que hi ha a la fitxa,començant per l’observació dels models donats i deduir la relació que hi ha entre un punti el seu simètric, a partir de l’amidament de les distàncies que separen aquests dos puntsde l’eix de simetria.Finalitat: Enfocar d’una altra manera la simetria axial per fixar el concepte. Introduir elconcepte de simetria radial sense paraules. Aplicar l’amidament de segments, vist a launitat 1.Vocabulari nou: eix de simetriaFitxa 3. COMPARACIÓ DE FORMES. La simetria en el rostreMaterial: Paper vegetal, llapis 2B, goma i llapis de colors.Consisteix a completar la meitat del rostre, que és començat, usant el mateix mètodeque a la primera fitxa d’aquest tema. Primer es calca la meitat dibuixada ( en aquest casl’esquerra), després es gira el vegetal com si es passés el full d’un llibre cap a la dreta fentque l’eix de simetria coincideixi i, novament, es repassen les línies que hi ha en el papervegetal per transferir-les al full del dibuix. A més de les línies del rostre ja calcades, s’had’afegir el dibuix de la boca i altres detalls que personalitzin el treball, amb el mètode basaten l’ús del paper vegetal.Finalitat: Recordar el procés per obtenir imatges simètriques amb paper vegetal. Observarles proporcions del rostre i la manera de representar els diferents elements. Trobar recursosrepresentatius simples. Donar cabuda a la imaginació, dins d’un marc de referència.Fitxa 4. COMPARACIÓ DE FORMES. Un edifici simètricMaterial: Paper vegetal, llapis 2B, goma i llapis de colors.Consisteix a completar la meitat esquerra del dibuix, afegint-hi el que hi ha a la dreta, icompletar la meitat dreta afegint-hi el que hi ha a l’esquerra. Es tracta de calcar la meitatesquerra, girar el paper i repassar les línies a la dreta i, sobre el mateix full de paper vegetalo sobre un de diferent, fer la mateixa operació amb la meitat dreta per completar el dibuix.Finalitat: Treballar l’observació i el rigor en el dibuix , necessari perquè tot coincideixi.Forçar la concentració en el treball. Obtenir la recompensa del treball acabat, quan totencaixa.Fitxa 5. COMPARACIÓ DE FORMES. La simetria amb tisoresMaterial: 2 fulls de paper DIN A 4, tisores, llapis i goma.Consisteix a crear formes simètriques, plegant un paper i retallant-lo, de manera que eltall es faci simultàniament a les dues meitats de la imatge, per fer aparèixer la figura d’unninot. En el segon exercici es realitzen plecs paral·lels i talls per obtenir múltiples figures ien el tercer, plecs radials per obtenir una figura amb simetria radial. No hi ha cap explicació Directrius 33
  29. 29. teòrica a la fitxa, però és convenient fer una reflexió sobre la correspondència entre plec ieix de simetria.Finalitat: Fer veure aplicacions de la simetria i, al mateix temps una nova manera deconstruir-la. Propiciar les manifestacions creatives dels alumnes.Fitxa 6. COMPARACIÓ DE FORMES. Què és escala?Consisteix en una fitxa informativa per fer entendre el concepte d’escala i les operacionsmatemàtiques, que cal fer, per trobar les noves mesures. Es parla d’escala natural,d’augment i de reducció.Finalitat: que els estudiants comprenguin que el concepte d’escala és relatiu i, per tant,l’entenem per comparació. Transmetre el concepte d’escala natural, d’augment i dereducció. Conèixer les operacions matemàtiques que hem de fer per esbrinar els valorsnumèrics de les figures que s’han de dibuixar a escala.Vocabulari nou: Escala, escala natural, escala d’augment, escala de reducció.Fitxa 7. COMPARACIÓ DE FORMES. Figures rectes a escalaMaterial: llapis HB, goma i retolador.Consisteix a dibuixar figures iguals als models donats, aplicant-hi l’escala indicada i dinsde rectangles quadriculats de la mesura que ha de tenir la figura definitiva.Finalitat: facilitar la comprensió del concepte d’escala i dels diversos tipus d’escales. Guiarla pràctica de dibuixos a escala. Associar les paraules igual, meitat i doble a les escalescorresponents.Vocabulari nou: igual, meitat, doble.Fitxa 8. COMPARACIÓ DE FORMES. Figures corbes a escala.Material: Llapis HB o 2B, goma i llapis de colors. Es pot usar compàs.Consisteix a dibuixar una figura corba a escala, sobre una quadrícula en la qual s’had’ubicar l’espai que ocupa cada arc i situar els centres de les circumferènciesFinalitat: Fer veure que també es poden dibuixar figures corbes dins d’una quadrícula.Recordar els conceptes de figura i fons, a l’observar cada quadre, per tal de reproduir lafigura amb fidelitat. Insistir en el concepte d’escala i en la relació entre triple i l’escala 3/1.Vocabulari nou: triple, quadrículaFitxa 9. COMPARACIÓ DE FORMES. 2 gats iguals.Material: Regle numerat, llapis HB, goma, retolador negre, llapis de colors o retoladors.Consisteix a dibuixar un gat igual al de la fitxa dins del rectangle donat. Primer s’ha denumerar la quadrícula del rectangle en el mateix ordre que en el model, fent correspondreels números i lletres de cada un d’ells. Després buscar els punts d’intersecció de la figuraamb la quadrícula, i indicar-los sobre el quadre del dibuix, per orientar la línia definitiva. Perajustar aquesta línia s’ha d’observar a cada quadre la figura i el fons. Si es passa la líniadefinitiva a retolador, es podrà esborrar el llapis i acabar el gat amb colors, dibuixant un34 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal
  30. 30. paisatge de fons o el detalls que es vulgui.Finalitat: Insistir en el concepte d’igualtat. Realitzar un exercici amb un marge de creativitat.Aprendre a treballar amb cura per mantenir el treball net fins el final.Fitxa 10. COMPARACIÓ DE FORMES. Un elefant més gran.Material: Regle numerat, llapis HB, goma, retolador negre, llapis de colors o retoladors.Consisteix a dibuixar un elefant més gran (doble) que el del model, dins del rectangledonat. Primer s’ha de quadricular el rectangle del dibuix i numerar tots dos rectangles dela mateixa manera (cal fer reflexionar sobre el nombre de quadres que han d’integrar laquadrícula del dibuix, que lògicament serà el mateix, però de doble mesura). Observar elspunts d’intersecció entre el dibuix i la quadrícula i indicar-los sobre el rectangle del dibuix,observant quin lloc ocupen: meitat, terç... per orientar-se millor. Finalment dibuixar la líniaque uneix els punts, tenint present l’espai buit (el fons) en ajustar-la. Si es passa la línia deldibuix a retolador, es podrà esborrar la quadrícula, dibuixar un fons i pintar l’elefant comes vulgui.Finalitat: Aplicar el dibuix a escala a la realització d’un treball creatiu. Aprendre a treballaramb rigor i cura per mantenir el treball net fins el final. Recordar l’alfabet llatí.Fitxa 11. COMPARACIÓ DE FORMES. Un ós deformat.Material: Llapis HB, goma, retolador negre fi, llapis de colorsConsisteix a dibuixar un ós dins de la xarxa de quadres irregulars, representant el contingutde cada quadre del model en el corresponent del dibuix. Per facilitar la tasca és convenientnumerar i posar lletres en els quadres, horitzontal i verticalment. Al moment de dibuixar, caltenir present la deformació del quadre del dibuix, que afectarà a la representació de l’ós.Finalitat: Adquirir agilitat visual en la representació de figures a escala. Observar com elcanvi de les proporcions d’un objecte, el modifica substancialment.Altres recursos: La deformació, a partir d’una quadrícula, es pot aplicar a la creació decaricatures, emprant com a model el dibuix lineal d’un rostre. El mètode seria el mateix queen l’ós: quadricular l’original regularment i crear una quadrícula irregular en el dibuix, peròintegrada per igual nombre de quadres. Si pretenem augmentar el nas, farem els quadresmés grans en la part de la quadrícula on s’hagi de situar aquest. Directrius 35
  31. 31. Unitat 4. FORMES MODULARSEl mòdul és un element compositiu que apareix més d’un cop en quasi tots els dissenys,repetint-se en unitats idèntiques o similars. La repetició és considerada una eina útil pera la creació d’estructures organitzades, però, per crear un conjunt unitari aquests mòdulshauran de ser simples, donat que quan són massa complicats o excessivament granses perceben com a unitats diferenciades i no com a integrants d’una totalitat, i quan sónmassa petits creen una textura uniforme, on es perd de vista el motiu decoratiu.Tradicionalment s’ha emprat el mòdul en l’arquitectura, amb la finalitat d’unificar la façana del’edifici, repetint arcs, columnes o finestres, i creant, així, un teixit harmoniós, que reprodueixidèntic motiu moltes vegades. De la mateixa manera, totes les rajoles que recobreixen unterra o una paret habitualment són d’igual forma o disseny, amb la intenció d’aportar ordreal conjunt.Al repetir-se de manera organitzada, els mòduls generen formes més grans i complexes,que arriben a percebre’s com a noves unitats supermodulars, - com les anomena W.Wong-, integrades per un nombre constant de mòduls. Per exemple, unint sis mòduls triangleregular obtenim un supermòdul hexàgon regular, que es pot combinar amb si mateix i ambel mòdul triangle que l’integra.Les possibilitats combinatòries dels mòduls augmenten quan els dissenys són simples,com en el cas de la tradicional rajola de La Bisbal: un quadrat dividit per la seva diagonal,on només modificant la seva posició i l’alternança d’aquestes posicions podem aconseguirinfinitat de dissenys.La quadrícula d’una superfície és l’estructura modular més elemental, sobre la qualproposem els diferents exercicis d’aquesta unitat. És emprada molt freqüentment en eldisseny perquè compacta l’espai bidimensional, i permet recobrir superfícies planes ambpeces idèntiques, que es poden fabricar industrialment. Les taules dels alumnes responena aquesta organització: les podem ajuntar formant una única taula més gran, integrada permoltes taules, creant, així, una nova unitat, que pot tenir formes diverses: rectangular ambdimensions diferents, forma de “L”, de “T”, etc.No tots els mòduls tenen necessàriament formes geomètriques, també poden derivar-sed’aquestes, principalment del quadrat i del triangle regular. Al modificar els seus contorns,amb línies corbes o rectes, i conservar les seves àrees, obtenim noves formes modularsque encaixen amb d’altres iguals. El sistema per transformar un mòdul en un altre consisteixa afegir per una banda el que treiem per una altra. Si aquesta operació és lineal el mòdulmantindrà la seva posició respecte als eixos cardinals, però si traiem una porció de la dretai l’afegim per dalt, les peces hauran de rotar per encaixar-se.El mòdul pot conservar la forma quadrada que el limita i diferenciar-se per la seva decoracióinterior. En aquest cas la decoració haurà de tenir continuïtat en les altres peces, encaraque s’alternin diferents posicions. L’alternança de posicions o formes crea ritmes ocults queorganitzen internament la superfície.Un dels tres motius bàsics de les decoracions de la Alhambra és geomètric. Apareix a lamajoria de panys de paret de rajoles i, també, com a principi rector de quasi tots els dissenysamb elements vegetals. En aquestes decoracions no hi ha motius centrals, perquè la finalitates cobrir tota la superfície d’un pany de paret. Cada unitat o mòdul es genera a partir d’unquadrat o d’un polígon, donant lloc a les característiques formes poligonals estrellades,que recobreixen totes les superfícies de l’edifici amb materials diversos. Darrera d’aquest36 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal
  32. 32. treball artesà hi ha un rigorós assessorament per part de matemàtics, que van fer possibleun fenomen que es va estendre per tot el món islàmic i, posteriorment, cap a Occident. Undels treballs proposats en aquesta unitat consisteix a descobrir com està fet un dissenyd’aquest edifici.El gravador neerlandès Escher va estudiar els dibuixos de l’Alhambra en els seusexperiments sobre percepció visual, creant posteriorment curioses formes d’animals ofigures humanes, que per translació o simetria, compacten la superfície del pla. Darreradels dibuixos d’Escher hi ha un profund estudi de les transformacions dels cristalls i laseva formulació matemàtica. La metodologia d’Escher ens servirà per investigar de maneracreativa l’obtenció d’unitats modulars sobre una xarxa de quadrats.Proposem un treball preliminar per iniciar el tema, que consisteix a seleccionar peces que,juntes, creen figures simples; dibuixar la peça que, unida a una altra, forma un quadrato ajuntar-ne de diferents per formar figures. El que es pretén és familiaritzar l’alumne enl’orientació i imaginació de figures.En una segona fase es proposa treballar amb mòduls simples, modificant la seva posicióamb ritmes establerts per crear diferents composicions on, de forma mecànica, s’haurand’aplicar uns criteris suggerits o inventats.En una tercera fase es mostra com es poden crear nous mòduls, modificant quadrats amblínies rectes i com aquests es poden combinar entre si.En la quarta es donen les pautes per crear mòduls amb la tècnica d’ Escher, i algunsdels perfils que poden servir per assolir-ho. En qualsevol d’aquestes fases, de dificultatprogressiva, només es fa menció de la línia, però també es pot parlar de color, textura ocontrast.Com a treball d’ampliació es mostren dos dissenys modulars inspirats en l’Alhambra perquèl’alumne els reprodueixi.Aquesta unitat pot ajudar a desenvolupar la capacitat d’imaginació espacial i ser atractivaper als alumnes pels resultats que s’obtenen. A més, la resolució d’aquests treballs fanecessari el rigor en les formes i la precisió en el traçats per arribar als resultats desitjats.Fitxa 1. FORMES MODULARS. Juga amb figuresMaterial: Llapis HB o 2B, goma i llapis de colors. Es pot usar un full quadriculat per dibuixarla figura que cal girar, en el cas que costi d’imaginar-la en una altra posició.Consisteix a un primer exercici, on s’han de dibuixar les figures que, juntament amb lesdonades, formen quadrats. En un segon exercici on s’han d’ajuntar cinc peces de dues omés maneres diferents, per formar altres figures.Finalitat: Desenvolupar la imaginació espacial a l’haver de representar figures en posicionsdiverses de les donades.Fitxa 2. FORMES MODULARS. Construeix amb mòdulsMaterial: llapis HB, llapis de colors, retolador, etc.Consisteix en la repetició de mòduls donats en la mateixa o diferent posició, buscant l’encaixde les peces, de forma que compactin l’espai i, a d’altres exercicis, crear macromòduls queresultin de la unió de quatre unitats iguals en diferents posicions. Directrius 37
  33. 33. Finalitat: Desenvolupar la capacitat de concentració i observació. Introduir el concepte degir sobre el pla i de posició. Fer entendre el concepte de mòdul. Preparar l’alumne per atreballs més creatius.Vocabulari nou: mòdulFitxa 3. FORMES MODULARS. Observa els ritmesConsisteix a realitzar una composició amb rajoles, el disseny de les quals doni lloc acombinacions múltiples i a formes resultants més grans i imprevisibles, quan varia la sevaposició mitjançant una rotació de la peça sobre el paper.Finalitat: Entendre el concepte de ritme aplicat al llenguatge visual. Deduir, de dibuixosconstituïts per mòduls, el ritme que s’ha emprat per obtenir-los. Descobrir la relació que hiha entre un ritme musical i un ritme visual.Vocabulari nou: ritmeFitxa 4. FORMES MODULARS. Crea ritmesMaterial: 1 full de paper quadriculat per fer proves, llapis HB o 2B, goma i llapis de colors.Consisteix a combinar de la manera indicada un mateix mòdul en les quatre posicionspossibles i, més tard, crear ritmes amb el mateix mòdul, alternant lliurement les quatreposicions.Finalitat: comprovar que la repetició de mòduls ordena les superfícies i crea dibuixosdiferents. Experimentar la manera d’inventar ritmes.Fitxa 5. FORMES MODULARS. Inventa un mòdulMaterial: Un full de paper quadriculat, llapis HB, goma, llapis de colors o retoladors.Consisteix a construir un mòdul igual al donat, seguint els passos indicats. Posteriormentrepetir-lo, en la mateixa o diferent posició, per crear una superfície compacta.Es donen altres models per convidar a experimentar la creació de nous mòduls. La tècnicaes basa sempre en particions simples del quadrat (per les diagonals i pels punts mitjos delscostats) i desplaçament de part de la superfície, mantenint la mateixa àrea. El treball esrealitza sobre un full de paper quadriculat.Finalitat: Introduir l’alumne en la creació de mòduls a partir de les divisions principalsdel quadrat. Desenvolupar la creativitat dins d’un marc. Crear noves formes. Continuartreballant de forma lúdica la imaginació espacial.Altres recursos: Es poden substituir les xarxes quadriculades per xarxes triangulars,que obliguen a rotar cada peça o mòdul per encaixar-les amb d’altres, obtenint resultatssorprenents.Fitxa 6. FORMES MODULARS. Els mòduls d’EscherMaterial: Llapis HB, goma i llapis de colors o retoladors.Consisteix a repetir una línia trencada o perfil simple amb les pautes creades per Escher,38 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal
  34. 34. per dissenyar mòduls capaços de compactar la superfície. L’alumne haurà de seguir lespautes de construcció amb perfils donats i, a partir d’aquestes instruccions, pot crear-ne denous en un altre full.Finalitat: Fer que l’alumne sigui capaç de seguir unes instruccions i obtenir els resultatsesperats. Desenvolupar la creativitat. Investigar les formes. Continuar treballant laimaginació espacial.Fitxa 7. FORMES MODULARS. Mòduls d’Escher amb corbesMaterial: llapis HB, goma, llapis de colors o retoladorsConsisteix a repetir un perfil, com a la fitxa anterior, però en aquest cas format per líniescorbes. L’estratègia constructiva és la mateixa, però pot donar peu a imaginar formesd’ocells o altres animals, que suggereix la xarxa.Finalitat: adquirir domini en la tècnica constructiva d’Escher. Desenvolupar la imaginacióamb formes suggerides.Fitxa 8. FORMES MODULARS. Decoracions de l’Alhambra.Material: llapis HB, goma, llapis de colors o retoladors.Consisteix a observar un mosaic de l’Alhambra i la seva construcció per alternança deposicions del mateix mòdul i, posteriorment, reproduir-lo dins d’una xarxa de quadrats.Finalitat: Descobrir l’ordre ocult d’un mosaic. Comprovar que coses, aparentmentcomplicades, es fonamenten en la combinació de coses senzilles. Acostar-nos al món del’art i a altres cultures.Fitxa 9. FORMES MODULARS. Mosaic col·lectiuMaterial: compàs, regle numerat, llapis HB, goma i colors o retoladors.Consisteix a aprendre a usar el compàs, realitzant una rajola amb un disseny molt simplebasat en arcs de circumferència. Cada un dels estudiants pot personalitzar el seu disseny,afegint-hi altres arcs de circumferència, altres línies rectes, colors, etc., però mantenintl’estructura primera , amb la finalitat de crear un mosaic on s’ajuntin, de forma lliure, lespeces de tots els alumnes del grup, formant una gran composició. La idea és combinar launitat lineal i el segell personal de cada un d’ells.Finalitat: Participar en una creació col·lectiva. Valorar la individualitat de cada un delscompanys. Presentar treballs dignes per no malmetre el conjunt. Recuperar el concepte decircumferència, dibuixant-la d’una altra manera. Aprendre a fer servir el compàs.Vocabulari nou: mosaic Directrius 39
  35. 35. Unitat 5. El VOLUM I L’ESPAIEl nens representen les coses a través de símbols i no per l’aspecte formal que elscaracteritza, és a dir, la seva representació no és el resultat d’una observació minuciosa delque els envolta, sinó l’exageració del que els interessa. És per això que els coneixementsplàstics que heretem de la infància són insuficients, en l’adolescència o l’edat adulta, perrepresentar les coses que veiem. Si volem transmetre als estudiants el llenguatge deles imatges, els haurem de dotar dels recursos fonamentals per saber plasmar les tresdimensions dels volums i els espais, sobre les dues dimensions del pla del dibuix, ja queaquí rau la principal dificultat d’aquest llenguatge.La representació d’objectes o espais sobre el pla sempre ha estat un repte per qui s’apropaal llenguatge de les imatges, perquè no és fàcil fer creure que som davant de la realitat, quannomés veiem un paper ple de línies. Hi ha moltes maneres de concretar aquesta realitattridimensional sobre una superfície: amb sistemes perspectius organitzats (perspectivacònica o axonomètrica); amb l’observació directa de la realitat i la plasmació d’aquesta deforma intuïtiva; superposant objectes, de forma que els de davant tapen els de darrera;amb una imatge fotogràfica; a través del color dels objectes o del grau de concreció delsseus contorns; etc. Aquesta il·lusió de realitat encara serà més intensa, si agrupem deforma coherent, en una mateixa imatge, alguns d’aquests recursos.Com sabem, la càmera fotogràfica és la culminació d’investigacions òptiques que neixenamb la cambra fosca, en l’intent de trobar una recreació veraç i científica de la realitat. Defet, aquestes investigacions, a un altre nivell, possiblement es remunten a l’època dels grecsi van evolucionant, en la cultura occidental, amb l’única finalitat de deformar aquesta realitattal com ho fa l’ull humà, per així proporcionar imatges més creïbles. Els avenços en aquestcamp es concreten, entre d’altres, en la reglamentació de la perspectiva cònica, conformeles lleis de la visió. La perspectiva cònica no és més que l’últim estadi de moltes recerquesen la mateixa direcció, i totes coincidents en la necessitat de reduir les dimensions delsobjectes i les distàncies, a mesura que s’allunyen de l’observador.Encara que la perspectiva cònica està molt vinculada a la imatge fotogràfica, la sevacomprensió suposa un alt grau d’abstracció, i és per això que no apareix en aquest conjuntde fitxes. Però hi ha certes claus de la visió humana, presents en la perspectiva cònica,que ens ajuden a representar la profunditat, i que podem deduir de l’observació i aplicarde forma efectiva. Aquest conjunt de normes apareix a les fitxes sota el nom de claus dela profunditat, i es refereix a la superposició d’objectes, la transparència de cossos que endeixen veure d’altres darrera seu, la disminució de la grandària dels objectes a mesura ques’allunyen i, finalment, l’alçada en el pla dels elements recolzats en el terra, que augmentaquan es retiren del primer terme. No són les úniques claus de profunditat, però potser lesfonamentals.Quan mirem fotografies sembla que hi tenim un tros de la realitat, és per això que lacomparació entre espais reals i els mateixos espais fotografiats, també pot orientar-nosen el moment de dibuixar-los, en intentar esbrinar què hem de fer per assolir un efecte deverisme similar. En aquest sentit hi ha una estratègia, que tenim a l’abast i que pot ser-nosútil, que és observar la realitat amb un sol ull fix (les mateixes limitacions de la càmera ila perspectiva cònica) a través d’un vidre o un acetat, on calcarem totes les línies amb unretolador. La imatge resultant haurà plasmat la realitat tal com la veiem, i sobre aquestvidre es posaran de manifest les noves relacions entre els diversos elements de les partsrepresentades: angles, superfícies i distàncies, que no coincidiran amb el que sabem que hi40 Llenguatge Visual i Llenguatge Verbal

×