Diari de desenvolupament cognitiu i lingüístic. Per Lucía Martínez Costa.

Dijous 1 d’octubre de 2009. Em resulta impossible assistir a les classes d’aquesta assignatura per motius laborals. No sabia que l’assistència era obligatòria amb els nous estudis de grau. Avui és la presentació de l’assignatura però no hi puc anar, els meus companys de classe em conten amb angoixa que hi ha molta feina a fer i al final n’Albert ha donat el consentiment perquè pugués enregistrar les classes i d’aquesta manera puc participar virtualment i en diferit del què ha passat. Uauuuuu parla super depresa!!!!! Però són molt amenes les classes i dona molta informació, de vegades em saluden i tot!! Casi, casi és com si hi estigues….. Hem de aprofitar totes les ferramentes possibles… A aquest power point només contaré les meves experiències de les classes a les que vaig assistir en persona …… moltes menys de les que m’hagués agradat però no hi puc fer més…

Dijous 19 de novembre de 2009. Estic gaudint la meva setmana lliure de vacances i he aprofitat per anar a classe per la tarda!!!! A la primera i estam acabant el mes de novembre… Encara no coneixia a n’Albert però n’havia sentit parlar molt. Segons les companyes avui la classe ha set diferent i hem sentit un enregistrament d’una dona que pateix afàsia, m’ha creat molta angoixa sentir i notar el patiment d’aquesta dona. En acabar la classe he aprofitat per parlar amb n’Albert de l’assignatura i de l’estudi del cas. A dia d’avui és l’únic d’aquesta assignatura que duc bé. Per desgracia en un parell de dies el nen de l’estudi del cas marxarà d’Eivissa i tindrem que començar de nou amb un altre nen. Tota la feina tirada per la borda!!!!

Dijous 17 de desembre de 2009. Terror!!!! Avui és el dia de l’examen dels glossaris I i II i només he pogut llegir un parell de vegades els apunts……. Sirà i va ser un complet desastre per a mi, als meus companys els va anar molt bé en general. Després i per alliberar tensions vam fer un roll playing. Formem grups i hem de crear situacions per captar l’atenció d’un públic que ignora el què passa. El nostre grup va fracassar estrepitosament, a mi em va tocar donar llàstima però la meva energia no em permetia posar-me trist, en fin un fracàs. Als altres grups els va anar millor, inclús amb molt d’èxit, sa veritat és que va ser molt divertit saber desprès tot el que havia passat amb les seves situacions. Un suspens com una casa, però és normal no havia fet els deures…… però el profe va saber com fer alliberar les tensions.

Dijous 14 de gener de 2010. Gaudint de dia d’assumptes a la feina i he aprofitat per anar a classe, començam a notar la pressió dels exàmens de febrer….. Avui comencen les presentacions de la part teòrica de l’estudi del cas. Tenim 45 minuts en total entre teoria i part pràctica, el primer grup no controla el temps i esgoten el 45 minuts en la part teòrica, llàstima perquè ho preparen tot a consciència. L’ambient es pot tallar i és crea una espècie de psicosi en la resta d’alumnes. Menys mal que els dos següents grups si que han calibrat correctament el temps en totes les àrees i podem fer la part pràctica. Tots gaudim i ens relaxam que ja feia falta. El proper dia ens toca exposar a nosaltres i ja començam a estar atacats i ens queda molta feina per fer………

Dijous 21 de gener de 2010. Avui és el gran dia de la nostra exposició grupal del marc teòric de l’estudi del cas…… Som el segon grup en presentar, el primer ho fan de manera impecable com sempre!! Són molt feineres aquestes noies!. Els meus companys estan nerviosos però jo estic atacada i no em sé res m’he passat el matí retallant per tot per tal de no excedir un màxim de cinc minuts. Ho faig pitjor que mai i a més de tartamudejar no sé vocalitzar….. Menys mal que tot passa i podem fer el joc, vàrem riure molt preparant-lo i també hem pogut gaudir a l’hora de posar-lo en pràctica “ l’afàsia, la meva tia!!!”. El grup de na Laura, na Pilar i n’Esther han presentat el cas d’un nen amb Síndrome de Down, impecable!. La resta de grups ho han fet genial i la veritat és que l’ambient a classe és ideal res que vorer amb la setmana passada. La d’avui ha set la darrera classe abans de l’examen.

Conclusió: En primer lloc agrair a n’Albert per permetre’m enregistrar les classes i d’aquesta manera participar a una assignatura a la que no he pogut assistir per motius laborals. Hem hagut de treballar molt i personalment no em va arribar el temps per poder-la preparar a la convocatòria de febrer. En total he pogut assistir a cinc classes i he pogut comprovar que el perfil de l’assignatura fomentaba el companyerisme ja que interactuàvem molt sovint. A les que assisteix per el matí no es respirava aquest feeling…… quina enveja!!!! Fí Nota: les fotografies son de la meva propietat i la model ha estat la meva neboda Ana a la que he pogut seguir amb més precisió en la meravellosa aventura del desenvolupament cognitiu i lingüístic, a l’actualitat té 2 anys i 7 mesos.