Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)

3,414 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)

  1. 1. UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991) Unitat 11 UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991) Unitat 11 Índex general 1 0.-INTRODUCCIÓ0.-INTRODUCCIÓ 1.-LA GUERRA FREDA (1945-91)1.-LA GUERRA FREDA (1945-91) 1.1.- Causes i característiques de la Guerra Freda1.1.- Causes i característiques de la Guerra Freda 1.2.- Desenvolupament de la Guerra Freda1.2.- Desenvolupament de la Guerra Freda 1.3.- Conseqüències de la Guerra Freda1.3.- Conseqüències de la Guerra Freda 2.-LA DESCOLONITZACIÓ2.-LA DESCOLONITZACIÓ 2.1.- Causes de la Descolonització2.1.- Causes de la Descolonització 2.2.- Desenvolupament de la Descolonització2.2.- Desenvolupament de la Descolonització 2.3.- Conseqüències de la Descolonització: El naixement del Tercer Món 2.3.- Conseqüències de la Descolonització: El naixement del Tercer Món
  2. 2. 0.- INTRODUCCIÓ0.- INTRODUCCIÓ Des del 1945 fins al 1991, el món va estar dividit en dos blocs antagònics: el socialista, dirigit per l'URSS, i el capitalista, liderat pels Estats Units. La tensió entre els blocs va generar una confrontació constant, LA GUERRA FREDA L'any 1945 també es va iniciar la descolonització i molts Estats van aconseguir la independència. No obstant això, les metròpolis van mantenir uns interessos econòmics, que van donar lloc a l'anomenat NEOCOLONIALISME.
  3. 3. 1.- LA GUERRA FREDA (1945-1991)1.- LA GUERRA FREDA (1945-1991) Sistema de relacions internacionals basat en l’enfrontament entre dues superpotències, els Estats Units i la Unió Soviètica, pel domini del món LA GUERRA FREDALA GUERRA FREDA L’enfrontament mai va ser directe, ja que les armes nuclears portarien a la completa destrucció de la civilització
  4. 4. 1.1.- CAUSES DE LA GUERRA FREDA1.1.- CAUSES DE LA GUERRA FREDA A) EXISTÈNCIA DE DOS MODELS INCOMPATIBLESA) EXISTÈNCIA DE DOS MODELS INCOMPATIBLES URSS socialisme EEUU capitalisme ECONOMIA -Propietat Estatal -Planificació Econòmica -Propietat Privada -Lliure Mercat SOCIETAT -Abolició de Classes Socials -Classes Socials POLÍTICA -Dictadura del Proletariat - Democràcia Liberal
  5. 5. B) CONSEQÜÈNCIES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIALB) CONSEQÜÈNCIES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL APARICIÓ DE DUES SUPERPOTÈNCIES EEUU: capitalista URSS: comunista APARICIÓ DE DUES SUPERPOTÈNCIES EEUU: capitalista URSS: comunista CREACIÓ DE DOS BLOCS territorials dirigits per les superpotències CREACIÓ DE DOS BLOCS territorials dirigits per les superpotències Repartiment primer d’Europa i desprès de tot el món en àrees d’influència en funció dels resultats de la guerra: Bloc Occidental: EEUU i l’ Europa Occidental Bloc Oriental: URSS i l’Europa Oriental Repartiment primer d’Europa i desprès de tot el món en àrees d’influència en funció dels resultats de la guerra: Bloc Occidental: EEUU i l’ Europa Occidental Bloc Oriental: URSS i l’Europa Oriental Europa i el Japó queden esgotats i destruïts per la guerra Europa i el Japó queden esgotats i destruïts per la guerra
  6. 6. C) CARACTERÍSTIQUES DE LA GUERRA FREDAC) CARACTERÍSTIQUES DE LA GUERRA FREDA CURSA D’ARMAMENTSCURSA D’ARMAMENTS ENFRONTAMENTS INDIRECTES ENFRONTAMENTS INDIRECTES Les armes nuclears fan inviable una guerra oberta entre els EEUU i l’URSS. La lluita entre els dos Blocs es realitzarà de dues formes Les armes nuclears fan inviable una guerra oberta entre els EEUU i l’URSS. La lluita entre els dos Blocs es realitzarà de dues formes Les noves armes i particularment la bomba atòmica fa que americans i soviètics iniciïn una cursa per aconseguir la supremacia militar sobre els seus adversaris Les noves armes i particularment la bomba atòmica fa que americans i soviètics iniciïn una cursa per aconseguir la supremacia militar sobre els seus adversaris Guerres a tercers països amb implicació indirecta o només directa d’una de les superpotències. Exemple: Vietnam Guerres a tercers països amb implicació indirecta o només directa d’una de les superpotències. Exemple: Vietnam Mitjançant la propagada sobre les avantatges de cadascun dels sistemes. Exemple: la cursa espacial Mitjançant la propagada sobre les avantatges de cadascun dels sistemes. Exemple: la cursa espacial
  7. 7. 1.2.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA FREDA1.2.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA FREDA FASES DE LA GUERRA FREDAFASES DE LA GUERRA FREDA 1945 1991 Màxima tensióMàxima tensió Coexistència pacífica (“Equilibri del terror”)Coexistència pacífica (“Equilibri del terror”) RebrotRebrot FinalFinal 1979 1953 Mort d’Stalin 19851973 Crisi del petroli A) MÀXIMA TENSIÓ 1945-1953A) MÀXIMA TENSIÓ 1945-1953 L’enfrontament entre els EEUU i l’URSS és més directe i obert, amb una sèrie de conflictes que podrien haver provocat una guerra L’enfrontament entre els EEUU i l’URSS és més directe i obert, amb una sèrie de conflictes que podrien haver provocat una guerra 1948. Blocatge de Berlín1948. Blocatge de Berlín 1949. Creació de l’OTAN1949. Creació de l’OTAN 1949. Triomf del comunisme a la Xina 1949. Triomf del comunisme a la Xina 1950-53. Guerra de Corea1950-53. Guerra de Corea
  8. 8. B) COEXISTÈNCIA PACÍFICA 1953-1979B) COEXISTÈNCIA PACÍFICA 1953-1979 Disminució de les tensions gràcies a tres factors Disminució de les tensions gràcies a tres factors Desaparició d’Stalin i reformes a l’URSS Desaparició d’Stalin i reformes a l’URSS Proliferació de l’armament nuclear el que fa inviable la guerra Proliferació de l’armament nuclear el que fa inviable la guerra Respecte a les àrees de influencia dins d’Europa Respecte a les àrees de influencia dins d’Europa Els conflictes locals però van continuar fora d’Europa Els conflictes locals però van continuar fora d’Europa Guerres entre Israel i els Països ÀrabsGuerres entre Israel i els Països Àrabs La crisi dels missils de Cuba 1962La crisi dels missils de Cuba 1962 Guerra del Vietnam 1957-1975Guerra del Vietnam 1957-1975
  9. 9. C) REBROT. “LA GUERRA DE LES GALÀXIES” 1979-1985C) REBROT. “LA GUERRA DE LES GALÀXIES” 1979-1985 Rebrot de la guerra freda per l’actitud de totes dues superpotènciesRebrot de la guerra freda per l’actitud de totes dues superpotències Ofensiva de l’URSS • Desplegament de míssils a l’Europa oriental. • Suport a moviments revolucionaris de diverses zones del món. • Invasió de l’Afganistan (1979). Reacció dels EUA amb el nou president Ronald Reagan • Desplegament dels euromíssils nord-americans a l’Europa occidental. • Iniciativa de Defensa Estratègica.o Guerra de les Galàxies • Intervenció en diferents països del món per frenar qualsevol moviment revolucionari.
  10. 10. D) FINAL DE LA GUERRA FREDA 1985-1991D) FINAL DE LA GUERRA FREDA 1985-1991 Perestroika: més llibertat pels ciutadans soviètics Perestroika: més llibertat pels ciutadans soviètics Menys control sobre els països aliats de l’Europa Oriental Menys control sobre els països aliats de l’Europa Oriental Converses de desarmament amb els EEUU Converses de desarmament amb els EEUU Revolucions als països del Bloc Oriental que fan fora els governs prosoviètics Revolucions als països del Bloc Oriental que fan fora els governs prosoviètics Dissolució de la Unió Soviètica l’1 de gener de 1991 que porta a la fi de la Guerra Freda Dissolució de la Unió Soviètica l’1 de gener de 1991 que porta a la fi de la Guerra Freda L’URSS NO POT FER FRONT A LES DESPESES MILITARS I ENTRA EN CRISI MIKHAÏL GORBATXOV Nou dirigent de l’URSS intenta portar a terme una nova política Fracas de Gorbatxov i col·lapse del bloc comunista
  11. 11. 1.3.-CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA FREDA1.3.-CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA FREDA SOCIALSSOCIALS DISMINUCIÓ DE LES PRESTACIONS SOCIALS. La política neoliberal fa que l’estat privatitzi les prestacions sanitàries, educatives, etc. DISMINUCIÓ DE LES PRESTACIONS SOCIALS. La política neoliberal fa que l’estat privatitzi les prestacions sanitàries, educatives, etc. EMPITJORAMENT DE LES CONDICIONS DE TREBALL: Salaris, horaris, atur, pensions,etc. EMPITJORAMENT DE LES CONDICIONS DE TREBALL: Salaris, horaris, atur, pensions,etc. ECONÒMIQUESECONÒMIQUES DESAPARICIÓ DEL SOCIALISME com alternativa al sistema econòmic capitalista DESAPARICIÓ DEL SOCIALISME com alternativa al sistema econòmic capitalista TRIOMF DEL NEOLIBERALISME que defensa la no intervenció de l’estat a l’economía TRIOMF DEL NEOLIBERALISME que defensa la no intervenció de l’estat a l’economía Els treballadors tenen menys força reivindicativa Els treballadors tenen menys força reivindicativa Motiu
  12. 12. CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA FREDACONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA FREDA POLÍTIQUESPOLÍTIQUES DESAPARICIÓ DE L’URSSDESAPARICIÓ DE L’URSS Independència de les Repúbliques BàltiquesIndependència de les Repúbliques Bàltiques EUROPA ORIENTALEUROPA ORIENTAL Amb la desaparició de l’URSS els països opten per integrar-se a l’OTAN i a la UNIÓ EUROPEA Amb la desaparició de l’URSS els països opten per integrar-se a l’OTAN i a la UNIÓ EUROPEA EEUUEEUU Creació de la CEI que es convertiran en 13 estats independents Creació de la CEI que es convertiran en 13 estats independents Reaparició del nacionalisme als BALCANS, que portarà a les guerres de la antiga IUGOSLAVIA Reaparició del nacionalisme als BALCANS, que portarà a les guerres de la antiga IUGOSLAVIA Es converteix en l’ùnica superpotència i intenta imposar la seva política a tot el món Es converteix en l’ùnica superpotència i intenta imposar la seva política a tot el món Aparició de nous poders i noves ideologies Aparició de nous poders i noves ideologies XINAXINA ISLAMISMEISLAMISME
  13. 13. DIVISIÓ D’EUROPA A LA GUERRA FREDA
  14. 14. ELS BLOCS A LA GUERRA FREDA
  15. 15. Comparació de l’armament a principis del 1963
  16. 16. Conflictes de la Guerra Freda
  17. 17. França serà la víctima següent Exèrcit soviètic Els ganivets cauen sobre els països ocupats. Propaganda de la Guerra Freda
  18. 18. Qüestió Alemanya Creació de l’Alemanya Federal (RFA) provocarà Creació de la República Democràtica d’Alemanya (RDA) Com a resposta de l’URSS EE.UU. França i Anglaterra uneixen les seves zones, política i monetàriament L’URSS respon amb el Blocatge de Berlín (1948-49)
  19. 19. Al final de la guerra contra el Japó Corea dividida –paral·lel 38º- (Jalta, Potsdam) Corea de Nord URSS, Industrial i comunista (Kim Il Sung) Corea del Sud EE.UU., Agrària i capitalista (Sygman Rhee) 1949 Retirada russa i americana 1950 El nord envaeix el sud EE.UU. intervé en nom de l’ONU (Mac Arthur) Xina intervé al costat de Corea del Nord 1953 Pau de Panmunjom La guerra de CoreaLa guerra de Corea
  20. 20. Necessitat d’un Estat Antisemitisme Emigració jueva a Palestina 200.000 fins l’any 1947 Els conflictes àrabo-israelians Dispersió comunitat jueva Creació de l’Estat d’Israel (1948)Creació de l’Estat d’Israel (1948) Ben GurionBen Gurion Sota la presidència de Això provoca provoca
  21. 21. Els conflictes àrabo-israelians Guerra anglo-francesa contra NasserGuerra anglo-francesa contra Nasser Israel ocupa el SinaíIsrael ocupa el Sinaí Els cascos blaus ocupen el Sinaí Egipte, Síria, Líban, Transjordània i IraqAtaca Israel Victòria israelita Ocupació de Palestina (Menys Cisjordània i Gaza) Intervenció de l’URSS, EE.UU. I ONUIntervenció de l’URSS, EE.UU. I ONU nacionalització del canalnacionalització del canal A causa de Aquesta primera guerra acaba amb la: Israel intervé al costat d’anglesos i francesos Aquesta segona guerra acaba amb la:
  22. 22. Els conflictes àrabo-israelians Atac d’Israel Gaza, Cisjordània, Sinaí i els Alts del Golan (Síria) Expulsió de palestins ocupa L’OAP(Iàsser Arafat) Crearan provoca Atac de Síria i Egipte Contraatac d’Israel (amb ajuda dels EE.UU) L’OPEP provoca la crisi del petroli Intervenció de l’ONU Aquesta quarta guerra acaba amb la:
  23. 23. 1959_ Revolució cubana Fidel Castro Che Guevara Contra Fulgencio Batista Nacionalització amb expropiacions de béns nord-americans 1961_intent d’invasió de l’illa (CIA, exiliats cubans) “Badia de Cochinos” 1962_cris dels míssils Míssils soviètics a l’illa de Cuba provoca Bloqueig marítim de la marina americana La tensió provocada reforçarà la necessitat de comunicació directa entre americans i russos (telèfon vermell) S’aconsegueix la retirada dels míssils
  24. 24. 1946 1954 FrançaFrança Guerra de descolonització Moviment independentista Viet-minh (Ho Chi Minh) Moviment independentista Viet-minh (Ho Chi Minh) Derrota francesa Dien-Bien-Phu Derrota francesa Dien-Bien-Phu Divisió del Vietnam Nord comunista (Hanoi) Sud Capitalista (Saigon) Acords de Ginebra (1954)Acords de Ginebra (1954) La guerra de Vietnam
  25. 25. La guerra de Vietnam Ajuda militar americana 500.000 soldats 19681968 Ofensiva del TêtOfensiva del Têt 1973 Retirada americana 1975 Derrota del Sud i unificació del Vietnam 1957 1975 EE.UU.EE.UU. Vietnam del Sud Vietnam del Nord Règim comunista (Viet-Minh) Guerrilla comunista al sud (Viet-cong) Dictadura militar capitalista Moment clau:
  26. 26. Iniciativa de defensa estratègica Ronald Reagan
  27. 27. L’impacte de la IIª Guerra Mundial L’impacte de la IIª Guerra Mundial Els soldats de les colònies aprenen els ideals de llibertat i democràcia i els difonen als seus països, formant guerrilles Els soldats de les colònies aprenen els ideals de llibertat i democràcia i els difonen als seus països, formant guerrilles Les derrotes de França i Gran Bretanya a l’inici de la guerra debiliten el seu prestigi Les derrotes de França i Gran Bretanya a l’inici de la guerra debiliten el seu prestigi 2.1.- CAUSES DE LA DESCOLONITZACIÓ2.1.- CAUSES DE LA DESCOLONITZACIÓ 2.-LA DESCOLONITZACIÓ2.-LA DESCOLONITZACIÓ Europa resta esgotada i destruïda per la guerra i no pot mantenir els seus imperis Europa resta esgotada i destruïda per la guerra i no pot mantenir els seus imperis La Guerra FredaLa Guerra Freda Les noves organitzacions internacionals, sobretot l’ONU, condemnen el colonialisme i defensen la descolonització Les noves organitzacions internacionals, sobretot l’ONU, condemnen el colonialisme i defensen la descolonització Les dues noves superpotències (EUA i URSS), que es manifesten anticolonialistes (ja que volen accedir a uns territoris sota el control dels europeus) Les dues noves superpotències (EUA i URSS), que es manifesten anticolonialistes (ja que volen accedir a uns territoris sota el control dels europeus) Els intel·lectuals i l’església defensen la descolonització i l’autodeterminació dels pobles Els intel·lectuals i l’església defensen la descolonització i l’autodeterminació dels pobles
  28. 28. Els moviments nacionalistes a les colònies Els moviments nacionalistes a les colònies El nacionalisme s’escampa per les colònies, demanant la independència: comunistes, nacionalistes estrictes, moviments religioses i moviments ètnics i tribals. El nacionalisme s’escampa per les colònies, demanant la independència: comunistes, nacionalistes estrictes, moviments religioses i moviments ètnics i tribals. La població de les colònies pren consciència de la seva pèssima situació en relació a les metròpolis La població de les colònies pren consciència de la seva pèssima situació en relació a les metròpolis Sorgeixen líders nacionalistes educats a universitats europees: Sédar Senghor, Nehru, Gandhi, Nasser, Ho Chi Minh, Sukarno,... Sorgeixen líders nacionalistes educats a universitats europees: Sédar Senghor, Nehru, Gandhi, Nasser, Ho Chi Minh, Sukarno,... L’escassa rendibilitat dels imperis L’escassa rendibilitat dels imperis El desenvolupament de la Societat de Consum fa que els principals mercats es trobin als països rics El desenvolupament de la Societat de Consum fa que els principals mercats es trobin als països rics Els imperis cada vegada costen més de mantenir i sols deixen beneficis a les grans empreses multinacionals Els imperis cada vegada costen més de mantenir i sols deixen beneficis a les grans empreses multinacionals L’ajuda dels països que es descolonitzen als països encara colonitzats: La Conferència de Bandung (1955) i el moviment dels no-alineats L’ajuda dels països que es descolonitzen als països encara colonitzats: La Conferència de Bandung (1955) i el moviment dels no-alineats
  29. 29. 2.2.- DESENVOLUPAMENT DE LA DESCOLONITZACIÓ2.2.- DESENVOLUPAMENT DE LA DESCOLONITZACIÓ A) TIPUS DE DESCOLONITZACIÓA) TIPUS DE DESCOLONITZACIÓ NEGOCIADANEGOCIADA La metròpoli pacta amb la colònia les dates i característiques del procés d’independència. Exemple: l’Índia La metròpoli pacta amb la colònia les dates i característiques del procés d’independència. Exemple: l’Índia INICIATIVA DE LA METROPOLI INICIATIVA DE LA METROPOLI La metròpoli dona per iniciativa pròpia la sobirania de forma pacífica i ràpida a les colònies Exemple: les colònies africanes de la Gran Bretanya La metròpoli dona per iniciativa pròpia la sobirania de forma pacífica i ràpida a les colònies Exemple: les colònies africanes de la Gran Bretanya VIOLENTAVIOLENTA La colònia aconsegueix la independència mitjançant la lluita armada contra la metròpoli Exemple: Algèria contra França, Angola contra Portugal, etc La colònia aconsegueix la independència mitjançant la lluita armada contra la metròpoli Exemple: Algèria contra França, Angola contra Portugal, etc
  30. 30. B) LA DESCOLONITZACIÓ A L’ÀSIAB) LA DESCOLONITZACIÓ A L’ÀSIA PENÍNSULA DE L’HINDUSTANPENÍNSULA DE L’HINDUSTAN COLONIA DE LA GRAN BRETANYA Des de la fi de la Iª G.M. hi ha partits anticolonialistes a l’Índia: el Partit del Congrés de Gandhi i Nehru (hindú) i la Lliga Musulmana d’Alí Jinnah Protestes demanant la independència: pacífiques (Gandhi) i violentes Gran Bretanya li dóna la independència a l’Índia en agost del 1947, dividint-la en tres estats: l’Índia (hindú), Pakistan (musulmà) i Sri Lanka (antiga Ceilan) Índia i Pakistan mantenen fins avui un conflicte per la regió índia del Caixmir, de majoria musulmana (mig milió de morts i dotze milions de desplaçats) i pel Pendjab En 1974 Bangla Desh (Pakistan Oriental) es va independitzar del Pakistan El mahatma Gandhi En 1945 s’inicien les negociacions per a la descolonització
  31. 31. Quan se’n van els ocupants japonesos en acabar la IIª G.M., Ho Chi Minh i les forces comunistes proclamen la independència del Vietnam França envia immediatament l’exèrcit colonial, donant inici a una llarga i cruenta guerra (1946-54) La guerrilla comunista rep ajuda soviètica primer i de Xina més tard Després de la derrota francesa de Dien Bien Phu (1954), França reconeix la independència de Laos, Cambodja i Vietnam Vietnam es dividirà en dos: un nord comunista i independent i un sud capitalista tutelat per França i Estats Units, continuant la guerra durant vint anys INDOXINAINDOXINA COLÒNIA DE FRANÇA Ho Chi Minh
  32. 32. INDONESIAINDONESIA COLONIA DELS PAÏSOS BAIXOS Indonèsia era una colònia dels Països Baixos, però va ser ocupada pel Japó durant la IIª G.M. En acabar la IIª G.M., Sukarno proclama la independència Holanda envia l’exèrcit per recuperar la colònia i comença una guerra de quatre anys La mediació de Gran Bretanya i l’ONU fa que es negocie la independència: a finals del 1949 Holanda reconeix la independència d’Indonèsia
  33. 33. C) LA DESCOLONITZACIÓ A L’ÀFRICAC) LA DESCOLONITZACIÓ A L’ÀFRICA Va reunir 29 països ja independents és el punt d’inici del moviment dels no-alineats, que anirà creixent cada vegada més fins els anys ‘80 Demanen Ser neutrals en mig de la Guerra Freda (països no-alineats) El dret dels pobles a l’autodeterminació (descolonització) La no intervenció estrangera en els assumptes de cada país Desarmament general Cooperació i ajuda internacional als països pobres El moviment dels països no-alineats va impulsar la descolonització a l’Àfrica La Conferència de Bandung (Indonèsia, 1955).La Conferència de Bandung (Indonèsia, 1955).
  34. 34. Marroc i Tunis Els dos són colònies franceses, reclamen la seva independència des de la fi de la IIª G.M. i combinen negociacions pacífiques i atacs terroristes. Independència del Marroc al 1956 i la de Tunis al 1957 La guerra d’Algèria (1954-62) En aquesta colònia francesa hi havia una abundant població de la metròpoli que s’oposava a la independència El Front d’Alliberament Nacional (1954) s’enfronta a l’exèrcit colonial francès Finalment el govern francès dona a Algèria el dret a l’autodeterminació. Al referèndum (1962) el 90%vota per la independència EL NORD DE L'ÀFRICAEL NORD DE L'ÀFRICA El Sàhara espanyol En 1975 Espanya es disposava a descolonitzar el Sàhara Occidental, però Marroc envia població (La Marxa Verda) per pressionar Espanya es retira ràpidament i deixa el Sàhara en mans del Marroc Milers de saharauis van haver d’abandonar el seu país i viuen encara en camps de refugiats en mig del desert, des d’on lluiten per la independència del seu país amb les armes (Front Polisario)
  35. 35. AFRICA SUBSAHARIANA IAFRICA SUBSAHARIANA I La majoria de l’Àfrica subsahariana aconsegueix la independència entre 1955 i 1965, però continuen explotades i amb conflictes ètnics i guerres civils pel poder La majoria de colònies britàniques i franceses negocien la seva independència de forma pacífica, excepte Kenya (revolta dels Mau-Mau) No s’havien desenvolupat moviments nacionalistes Fronteres artificials segons acords entre potències colonials Les antigues colònies mantenen forts vincles amb les seves metròpolis Les potències colonials més febles no volen donar la independència a les seves colonies, el que origina cruentes guerres d’alliberament -El Congo respecte a Bèlgica 1960 -Angola i Moçambic respecte a Portugal 1975
  36. 36. AFRICA SUBSAHARIANA IIAFRICA SUBSAHARIANA II El Sud del continent va tenir un procés de descolonització diferent, ja que la minoria blanca va dirigir la independència i va sotmetre a la majoria de color a un règim de discriminació racial: l’APARTHEID Sud-Àfrica Aconsegueix la independència en 1961 Els blancs instauren un règim d’apartheid El Congrés Nacional Africà de Nelson Mandela lluita per acabar amb l’apartheid Les protestes internes, les sancions econòmiques de l’ONU i la pressió internacional aconsegueixen que s’aprove una constitució per a tots en 1993 (fi apartheid) Els blancs proclamaren la independència i van instaurar-hi un règim d’apartheid, mantingut fins al 1980, quan la majoria negra agafaren el poder i es convertí en Zimbabwe. Rhodèsia
  37. 37. 2.3.- CONSEQÜÈNCIES DE LA DESCOLONITZACIÓ: EL NAIXEMENT DEL TERCER MÓN 2.3.- CONSEQÜÈNCIES DE LA DESCOLONITZACIÓ: EL NAIXEMENT DEL TERCER MÓN Tercer Món i Subdesenvolupament son conceptes lligats a la descolonització dels imperis colonials. La descolonització porta al Subdesenvolupament TERCER MÓN Caràcter polític. Neix del concepte de Tercer Estat durant la Revolució Francesa Capitalisme: Primer Món Comunisme: Segon Món Descolonitzats: Tercer Món PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS Té un caràcter marcadament econòmic Té un caràcter marcadament geogràfic NORD / SUD NEOCOLONIALISME Control econòmic directe i polític indirecte dels països rics sobre els països pobres CONCEPTESCONCEPTES Subdesenvolupament econòmic Nord: Ric Sud: pobre
  38. 38. El colonialisme deixa, com a principal conseqüència, les majors desigualtats de la història de la humanitat: el 20% de la població (països rics) controla el 80% de la riquesa, mentre dos terços de la humanitat viuen en la pobresa Inestabilitat política Inestabilitat política Falta de personal preparatFalta de personal preparat Sistemes polítics occidentals no adaptats a la seva realitat Sistemes polítics occidentals no adaptats a la seva realitat Dictadures militars, guerres internes Dictadures militars, guerres internes Fronteres artificials Fronteres artificials Guerres entre estats veïns: Iran/Iraq, India/Pakistan Guerres entre estats veïns: Iran/Iraq, India/Pakistan Fetes segons interessos de les metròpolis Fetes segons interessos de les metròpolis CONSEQÜÈNCIES DE LA DESCOLONITZACIÓCONSEQÜÈNCIES DE LA DESCOLONITZACIÓ Conflictes Interns Conflictes Interns Guerra civil: Biafra, Rwanda, Sri Lanka... Guerra civil: Biafra, Rwanda, Sri Lanka... Barreja ètnica, religiosa, cultural en un mateix estat. Barreja ètnica, religiosa, cultural en un mateix estat.
  39. 39. Insuficiència educativa i sanitària Insuficiència educativa i sanitària Poques inversions per part de les metròpolis Poques inversions per part de les metròpolis CONSEQÜÈNCIES DE LA DESCOLONITZACIÓCONSEQÜÈNCIES DE LA DESCOLONITZACIÓ Malnutrició Analfabetisme Fort creixement demogràfic i alta mortalitat Dependència econòmica i tecnològica Triple dependència dels països pobres Comercial o intercanvi desigual Financera: depenen dels crèdits de bancs estrangers (deute extern) i de les inversions de multinacionals estrangeres que busquen mà d’obra barata i beneficis fiscals Tant els interessos dels crèdits com els beneficis de les multinacionals se’n van dels països pobres als rics Tecnològica: No tenen diners per investigar i han de comprar la tecnologia cara als països rics (i pagar les royalties de patents)
  40. 40. País ric exporta Béns industrials País pobreexportaRecursos naturals L’INTERCANVI DESIGUALL’INTERCANVI DESIGUAL Conclusió: els diners van dels països pobres als rics, augmentant les diferències i impedint que els pobres puguin sortir de la pobresa Possibles solucions al problema de la pobresaPossibles solucions al problema de la pobresa S’ha de millorar el desigual repartiment de la riquesa, cada vegada més injust Augment de l’ajuda dels països desenvolupats del 0’3% del PIB al 0’7% del PIB Condonar el deute als països més pobres Fixar preus adequats als productes del Tercer Món: comerç just Controlar el destí de l’ajuda, evitant la corrupció i el negoci de les armes
  41. 41. El procés de descolonització en el món
  42. 42. Partició de la península de l’Hindustan
  43. 43. Mapa de la descolonització de l’Àfrica

×