Publicar textos universitaris a la xarxa lluis rius

183 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
183
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Publicar textos universitaris a la xarxa lluis rius

  1. 1. Perspectives socials de la normalitzacióde la terminologiaLluís RiusUniversitat Oberta de CatalunyaPublicar textos universitaris a la Xarxa:condicionants editorials i terminologiaEn la meva intervenció voldria posar de relleu algunsaspectes relacionats amb el paper de les revistesdigitals universitàries com a vehiculadores dellenguatge especialitzat (i, doncs, com atransmissores de terminologia).El marc: la universitatÉs sabut que la universitat és una institució que té per objectiu, d’una banda, facilitarl’aprenentatge de coneixements denominats superiors; i, de l’altra, que persegueixtambé la recerca i la innovació. En les universitats es facilita l’aprenentatge, estransmet coneixement, se’n genera de nou. Les universitats posen en contacte elsestudiants (sovint per primer cop) amb disciplines que, en grau divers, escaracteritzen per l’ús d’un llenguatge altament especialitzat, amb un percentatgeelevat de termes. I en l’àmbit de la recerca, els investigadors, a més a més d’usuaris,poden ser generadors i difusors de conceptes i denominacions nous —determinologia. La universitat és una fàbrica important de neologia, i una plataforma dedifusió rellevant de formes noves.Nous contextos de comunicació especialitzadaEm centraré en l’experiència que acumulem a la UOC, una universitat molt jove —arahem fet deu anys—, no presencial, i que fa un ús intensiu de les noves tecnologiesamb l’objectiu de superar les barreres del temps i de l’espai i poder oferir, d’aquestamanera, un model educatiu basat en la personalització i l’acompanyament integral del’estudiant.En una universitat virtual com la nostra hi ha molts contextos que permetencanalitzar llenguatge d’especialitat. Per una banda trobem contextos poc reglats, enel sentit de poc formalitzats, en els quals predomina el valor comunicatiu, laimmediatesa, la participació, la interacció, l’espontaneïtat, sense grans filtres niestructures. Per exemple, i sense ànim d’exhaustivitat, serien contextos poc reglatsles aules virtuals (des d’on s’orienta en primera instància per a l’aprenentatge); elsfòrums i els debats virtuals (on estudiants, professors i/o investigadors debatenEspai terminològic 2005. La normalització de la terminologia termcat 1
  2. 2. Perspectives socials de la normalització de la terminologia Lluís Riusqüestions relacionades amb la matèria d’estudi); els blocs, nous espais emergentscaracteritzats per la facilitat d’ús i d’accés, pel seu impacte quasi instantani, cadacop més presents en l’aprenentatge.Per una altra banda, també hi ha contextos més reglats o formalitzats, generalmentamb una política i un cert control editorial: seria el cas de les revistes digitals, de lescol·leccions de textos de recerca en línia, del material didàctic en línia, de les actesen línia de moltes jornades i congressos.Les revistes digitalsA la UOC ens ha preocupat molt la dignificació de les revistes digitals, com aplataformes formalitzades de comunicació especialitzada: si per a una revistaacadèmica en format paper se solen respectar uns requisits mínims de contingut i deformat, per què una revista digital s’hauria de poder permetre publicar textos senseeditar?Una edició acurada reforça la credibilitat del contingut, i generalment ajuda atransmetre’l. Per això considerem que les revistes acadèmiques han de reunir aquestsmínims estàndards, independentment de si són digitals o si no ho són. Així, a bandad’aprofitar al màxim el mitjà digital (eines per a recuperar la informació, estratègiesde posicionament a Internet, i tantes altres), és convenient que s’estructurin a partird’una línia editorial definida, un director, un consell de redacció, un consell assessor,circuits explícits d’avaluació d’articles, revisors externs. I des del punt de vista mésformal, és convenient que compleixin els paràmetres acceptats per la tradició: serseriades (tenir ISSN, número), facilitar unes normes de publicació, publicar els textosacompanyats de resums i paraules clau en dues llengües, etc.I, naturalment, una edició acurada no pot deixar de plantejar-se com s’han de tractarels neologismes dels articles que publica.Terminologia i espais reglats de publicació en línia. L’experiència de la UOCL’edició de textos universitaris en revistes digitals (o en d’altres espais en línia més omenys reglats), comparteix moltes característiques amb l’edició de textosuniversitaris en format paper, però també en té algunes de pròpies. En citaremalgunes que tenen un impacte directe en el tractament de la terminologia: caldràentendre-les en el context de la UOC, però sovint van més enllà de la nostrainstitució.1. El pes de la línia editorialLa naturalesa de la Universitat Oberta de Catalunya, caracteritzada per l’ús intensiude les tecnologies de la informació i la comunicació, determina també el seu focus deEspai terminològic 2005. La normalització de la terminologia termcat 2
  3. 3. Perspectives socials de la normalització de la terminologia Lluís Riusrecerca i, en bona mesura, la línia editorial de les seves publicacions digitals: l’estudidels efectes de les TIC en les persones, les organitzacions i la societat en general. 1Es tracta, doncs, d’àmbits de coneixement molt nous, la qual cosa comporta que enaquestes publicacions en línia• sigui molt freqüent l’ús de terminologia que s’estrena: nova, fràgil, poc fixada;• els pocs codis lingüístics fixats, si es tracta de manlleus, no sigui fàcil desubstituir-los. Pesa molt la prioritat de facilitar la comunicació entre experts;• normalment sigui més fàcil introduir propostes neològiques quan es tracta de latraducció d’un text, més que no pas quan es tracta d’una correcció;• que la terminologia sigui tan nova comporta que els experts difícilment puguintrobar els termes en diccionaris especialitzats, ni tan sols en les principals bases determinologia en línia.22. La periodicitat: el factor tempsAl contrari del que passa en una revista acadèmica en format paper, que s’editasencera i d’un sol cop, algunes revistes digitals publiquen els articles d’un número amesura que van essent aprovats i editats, sense esperar a tenir-los tots tancats.En conseqüència,• el temps per a fer consultes, per a estudiar o per a discutir propostes neològiqueses redueix encara més del que ja és usual;• com que les decisions en matèria terminològica s’han de prendre amb poc temps,augmenta el nombre de propostes neològiques que apareixen sense normalitzar;• les revistes digitals esdevenen un banc de proves per a la terminologia, unescenari formalitzat per on circulen neologismes sovint per primer cop. Fer-ne un1 A data d’avui, les revistes digitals de la UOC es focalitzen en la intersecció d’àmbits de coneixementconcrets amb la influència o l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació. Digithum(www.uoc.edu/digithum) és una publicació que té per finalitat l’estudi de les transformacions en l’eradigital dels objectes d’estudi de les humanitats i les ciències socials; RUSC (www.uoc.edu/rusc) secentra en l’aprenentatge en línia o e-learning; IDP. Revista d’Internet, Dret i Política (www.uoc.edu/idp)pretén ser una plataforma de reflexió i discussió sobre el contingut i abast dels canvis que lestecnologies de la informació i la comunicació —i, en particular, el fenomen d’Internet— comporten enels camps del dret, la política i l’Administració pública; Artnodes (www.uoc.edu/artnodes) és un espaivirtual d’estudi i recerca sobre les interseccions entre l’art, les ciències i les tecnologies; Mosaic(www.uoc.edu/mosaic) és una revista d’actualitat sobre multimèdia; i UOC Papers, la més transversal,sobre societat de la informació (www.uoc.edu/uocpapers).2 Tampoc és gens clar que els autors els facin servir —però aquest seria un altre debat: els especialistestenen per costum consultar treballs terminològics, o sols és una il·lusió que expressem en lesintroduccions d’aquests treballs?Espai terminològic 2005. La normalització de la terminologia termcat 3
  4. 4. Perspectives socials de la normalització de la terminologia Lluís Riusseguiment, recollir-ne les noves paraules (amb les noves solucions formals), i, si és elcas, normalitzar-les, és altament recomanable a l’hora d’aprofitar el valor que tenencom a plataformes actives de divulgació del llenguatge especialitzat.3. La trobabilitatUna bona revista digital ha de vetllar perquè els continguts de la revista es puguinlocalitzar mitjançant cercadors, sense esperar que l’usuari busqui necessàriamentaquell contingut, ni que conegui aquella revista.Així,• no es pot prescindir dels termes coneguts, perquè són els codis amb els quals elsusuaris cerquen la informació amb els cercadors;• una dada interessant que se’n deriva és que la coexistència de manlleu i propostaneològica afavoreix aquesta trobabilitat, lluny de penalitzar-la;• la disposició de les metadades i la tria de les paraules clau pot condicionarenormement aquesta trobabilitat.4. Textos d’autorÉs tan obvi com imprescindible no perdre de vista que estem parlant de textos queno són corporatius, sinó que són d’autor. Aquest no és un tret específic de lesrevistes digitals, però sí que ho és de les revistes acadèmiques. A la UOC tenimrevistes i butlletins corporatius, i tenim revistes i butlletins acadèmics. Lespossibilitats d’introducció de neologismes en els primers no són les mateixes que enels segons.En les revistes digitals,• l’autor és expert i té l’última paraula: la substitució d’un manlleu per una formaneològica sols es tira endavant amb el seu consentiment;• els autors, com a experts, són ja un referent de primer ordre, a l’hora de proposaro de contrastar una forma neològica. Quan ens posem en contacte amb elTERMCAT, més enllà dels criteris que puguem tenir com a mediadors, podem afegir-hi pràcticament sempre el raonament d’un o més especialistes (el primer, el delmateix autor);• tanmateix, cal diferenciar entre la correcció d’articles (l’autor pot ser refractari acanvis terminològics), de la traducció d’articles (l’autor del text original no acostumaa incidir-hi).Espai terminològic 2005. La normalització de la terminologia termcat 4
  5. 5. Perspectives socials de la normalització de la terminologia Lluís RiusUn exemple en curs: la lliçó inaugural de la UOCLa lliçó inaugural de la UOC d’enguany, Els biaixos de l’electricitat (The Biases ofElectricity), a càrrec del sociòleg Derrick de Kerckhove3, ens pot servir per a il·lustraralgunes de les característiques que hem comentat més amunt.Àmbits de reflexió nous que demanen noves expressivesLa lliçó s’inscriu de ple en la línia editorial de la UOC que comentàvem més amunt: estracta d’una reflexió sobre la influència de la tecnologia —l’electricitat, en diversesfases— sobre el comportament humà, sobre les noves identitats que l’aplicaciód’aquestes tecnologies configuren: el paper del telèfon mòbil, el paper dels blocs.Es tracta, doncs, d’un text d’autor sobre un àmbit de coneixement nou. El ponentens adverteix, només començar, d’aquesta circumstància: “Vaig començar a pensaren termes de biaixos de l’electricitat arran d’una conferència a Madrid el generd’aquest 2005 (...)”, i al llarg del text anirà fent referències metalingüístiques perjustificar o ressaltar les noves denominacions que utilitza. L’autor és expert, i tria lessolucions neològiques segons les necessitats comunicatives que se li plantegen.4 Peraltra part, la versió catalana i la castellana han de ser trobables, i aquest fetcondicionarà el tractament dels neologismes.Finalment, el context editorial del text està marcat pel factor temps: en molt poquessetmanes —tres!— s’haurà de corregir, s’haurà de traduir al català i al castellà, caldràacarar les traduccions, maquetar-lo, corregir proves de pantalla i organitzar un debatvirtual que hi anirà associat. L’autor, a més, en poc temps n’ha lliurat diversesversions, amb diferències importants de l’una a l’altra. El temps per a consultesqueda limitat a la mínima expressió.3 Accessible a http://www.uoc.edu/inaugural05/cat/index.html.4 Per exemple, “(...) if you have an opinion, but you don’t have a blog, does it matter? Are you anintegral part of the web’s existence – a blogentity, if you will?” (“(...) si tenim una opinió, però notenim un bloc, importa? Som una part integrant de l’existència del web –una bloquentitat*, per dir-hoaixí–?”). O bé, més endavant: “By bias, I intend a meaning that was first implied by Harold Innis in hiscelebrated book The Bias of Communication, that is, a tendency, inherent in the technology to extendits influence not only directly during its operation, but also beyond, in the effects that technology hason social behavior.” (“Vull donar al terme biaixos* el mateix significat que té en el famós llibre de HaroldInnis The Bias of Communication, això és, una tendència inherent a la tecnologia a estendre la sevainfluència no solament d’una manera directa durant l’aplicació, sinó també després, en els efectes que latecnologia té en el comportament social.”). I encara, cap al final: “The networks have introduced ahybrid condition of selfhood and identity, a new concept in the culture which is “publicy”, a wordcoined by my colleague Mark Federman at the McLuhan program. Like many necessary hybridneologisms, this one puts together privacy and “publicness”. So “publicy” is that bizarre configurationof myself that is published but remains an indication of who I am. » («Les xarxes han introduït unacondició híbrida d’individualitat i identitat, un nou concepte en la cultura que és “publivat*”, un termeencunyat pel meu col·lega Mark Federman en el Programa McLuhan. Com molts neologismes híbridsnecessaris, aquest aplega privat i públic. De manera que “publivat*” és aquesta curiosa configuració demi mateix que em fa públic però que continua essent una indicació de qui sóc. »).Espai terminològic 2005. La normalització de la terminologia termcat 5
  6. 6. Perspectives socials de la normalització de la terminologia Lluís RiusÉs, doncs, un text nou, sobre un tema nou, que fa servir paraules noves. Vegem-nealguns exemples:• blogentity, en referència a la personalitat digital proactiva, la dels blocs i blocaires,connectats al web, part integrant de l’existència del web. L’autor manlleva el termed’un blocaire, precisament (que cita convenientment).• hypertinence. Seria el fet de poder-se acostar a un objecte digital des de moltsangles, sense dependre d’una jerarquia (entre altres estratègies, gràcies al’etiquetatge, a la freqüència d’enllaços a l’objecte, a les adreces d’interèscompartides).• screenology: la pantalla com a interfície cognitiva, la nostra principal connexióamb la informació.• publicy, titllat per l’autor de neologisme necessari, és un terme híbrid format ambpublicness i privacy, públic i privat, condició híbrida d’individualitat i identitat.Literalment, publivat. Aplicable a la identitat d’una persona que fa públiquesdeterminades idees, opinions privades en un bloc, que es constituirà en unacomunitat d’interessos.• experience overload o excés d’experiències: el nombre d’experiències que podemtenir amb aparells monofuncionals, com és el telèfon, el televisor o els ordinadors, esmultiplica pel nombre d’ocasions i situacions en què ens trobem al llarg d’un diacorrent. Relacionat amb excés d’informació (infoxicació).I molts més: podcasting, videocasting, technobiology, mobisode, hyperkids, etc.Tenim paraulesPer acabar, voldria llegir unes paraules extretes fa uns dies del bloc de l’escriptorJaume Subirana, Flux5, que em sembla que poden venir força a tomb:“Dijous, 13 d’octubre de 2005TENIM PARAULES“Aviat farà dos anys, quan vaig ficar-me al Blogger a veure si era veritat que costavatan poc obrir un quadern digital, a l’hora de subtitular aquest Flux vaig convertir elblog en bloc sense gosar imaginar-me que el Termcat acabaria fent oficial tan pocdesprés aquella proposta (...). Com en els temps de Fabra i Carner i Sagarra, veiemcréixer i canviar, modelant-se als nostres usos, la llengua entre els nostres dits.Quina agradable sensació de propietat, en tots els sentits de les paraules.”Barcelona, 16 de novembre de 20055 Accessible a http://jaumesubirana.blogspot.com/.Espai terminològic 2005. La normalització de la terminologia termcat 6

×