P12 c 1655

438 views

Published on

Published in: Technology, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
438
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

P12 c 1655

  1. 1. 1212 juny 2011 Opinió Punt de vista A propòsit de... Llucià Pou Sabaté Sacerdot i professor de Teologia P-J Ynaraja Capellà del Montanyà20 anys de l’atemptat terrorista a Vic (ynaraja@ynaraja.e.telefonica.net) L’atemptat a la caserna de la Guàrdia Civil de Així neix el perdó interior, però això no vol dir im- AgraïmentVic, del qual es compleixen 20 anys, em porta al punitat, que no seria perdó judicial, sinó injustícia. La nostra anomenada cultura cristiana occiden-record la missa que vaig celebrar amb l’Associació L’obligació de reparar és medicinal i educativa per a tal, fa temps que ha perdut la virtut de l’hospi-Catalana de les Víctimes del Terrorisme fa 5 anys a la societat. El perdó va unit a la voluntat de restituir talitat. Ho repeteixo moltes vegades, però avuiVic, per recordar els que van morir aquell dia tràgic, el mal que s’ha fet, d’aquí l’aplicació de la justícia tampoc no ho vull oblidar. Reconec que, si deel dimecres 29 de maig del 1991. Un crim horrible. amb les lleis. Certament, la serenitat és difícil, hi sobte, a totes les residències familiars, siguin pi-Però encara més enllà del dolor, el memorial de les ha agressió estratègica per part d’un domini injust, sos o cases, hi hagués una habitació de convidatsvíctimes —10 morts i 28 ferits— ha de servir el record que no respecta la llibertat, el joc democràtic, que i, que els que disposesin de garatge, al costat deper crear sentiments de solidaritat: tots ens sentim imposa el terror matant innocents. Tenim exemples la seva plaça en tinguessin una altra per al convi-ferits, estem interconnectats de persones que han donat dat, el PIB patiria trastorns greus, per això ningúi volem sentir com a pròpies la vida per la construcció no reclama als fidels de l’Església que practiquinles alegries i penes dels altres. d’aquest enteniment ciuta- aquesta virtut, a més, a la mancança li falta elVolem que aquesta ferida dà al País Basc i tants altres morbo pel qual se sent tant d’atractiu avui. Ooberta ens ajudi a millorar llocs. potser és el mateix clergat, qui, amb l’exigènciaaquest món, en el qual veiem De manera que un «alto de pagar entrada als recientes sagrats, dóna malviolència en molts països. el foc permanent», no pot exemple. Recordeu que, per això, potser algun El cor de l’home és una ser un «ara no et mato i dia se’ls dirà que amb aquest comportament, nofont inesgotable de crims, ai- us oblideu dels que abans van allotjar els àngels (He 13,2). Si ni tan sols somxí com d’accions sublims, per he matat», sense demanar fidels a l’hospitalitat espiritual, no esperem queaixò si fer lleis no deixa de ser perdó per les víctimes. Re- els cristians de carrer practiquin l’altra.interessant, no és la solució a conèixer la culpa i demanar Passo a una altra mancança. Perdem a una ve-tots els problemes. El nostre perdó és el primer pas per locitat galopant, el sentit de l’agraïment. I aixòmón necessita un clima que a un possible camí cap a la tampoc no és cosa per riure. Ho reclama sant Pauajudi a una bona educació en reconciliació, però al mateix als Colossencs quan els diu explícitament: «Si-el cor de les persones: que temps hi ha d’haver un res- gueu agraïts», (3,15).el violent pugui ser educat, pecte a la memòria de les Vaig començar a ser conscient de la desapariciói millor encara que tingui ja víctimes, i això passa perquè lenta d’aquesta virtut el dia que una amiga,abans una educació en els va- públicament es faci justícia, missionera i metgessa, quan va arribar al subcon-lors, perquè no sigui violent. ja que la pau i concòrdia vin- tinent asiàtic, plena d’il·lusió i desconeixedoraSi veiem com a cosa pròpia dran del respecte a la digni- de l’idioma local, es va assabentar que una donaels problemes de tot el món, tat de les persones. es dessagnava i que necessitava urgentment unatreballarem units als homes Aquest discerniment, pe- transfusió sanguínia. S’hi va oferir generosa-de bona voluntat, que són rò, depèn de la pau interior ment, com a expressió inicial de les seves ànsiesmolts, lluitarem units contra de cada u, basada en l’amor i missioneres. Posteriorment va visitar la malalta ila violència, i aquesta unió coherència personals... i l’ac- li va estranyar que no li donés les gràcies. Ho vaens donarà la força per vèn- ció social. Necessitem «savi- comentar amb les seves companyes i aquestes licer. Sabem que necessitem esa» per enfocar les coses, van contestar que l’agraïment no era una cosapaciència, que es necessita «intel·ligència» per buscar pròpia d’aquesta cultura. Aquesta anècdota vatemps, i que el sistema és ofegar el mal no amb la veritat, «consell» per poder encertar enmig del ser l’inici.odis ni rancors, sinó amb abundància de bé. Amor, caos, «fortalesa» per mantenir l’ordre, l’autoritat Torno amb un altre exemple. La nostra Càritasoració... per les víctimes, els agressors... La caritat i la justícia, «ciència» per saber distingir clarament sorprèn molt els nostres immigrants que reconei-és sempre el llenguatge més bell, té mil formes de entre el bé i el mal, i aquests dons de l’Esperit Sant xen que, als seus llocs d’origen i en les orienta-fer segons la forma de ser de cadascú, l’important es completen amb la «pietat» per saber-nos fills de cions religioses que han rebut, no hi existeix resés sembrar: els fruits vindran... penso en Jesús, que Déu i germans dels homes i dones, i el «temor de semblant. Lamentablement i, amb freqüència,va lliurar la seva vida per nosaltres. Déu» que ens porta a respectar la seva justícia. només se sorprenen perquè el sentiment d’agraï- ment els és desconegut. Torno a recordar que ser agraïts és un manament que la Revelació dicta i que, practicar-lo, no és cap luxe sinó una obliga- ció senzilla. Si jo afirmo que no m’he drogat mai, que he Saber escoltar estat fidel al celibat i que compleixo el meu ministeri sacerdotal correctament, però que alguna vegada no he estat agraït, no he contes- Joan Guiteras i Vilanova tat alguna carta, no he somrigut per un regal Degà del Capítol Catedral reconeixent la generositat de la qual era objecte de Barcelona expressant el meu reconeixement i que lamento no poder corregir-me, ja que, a qui li havia deViure el present: donar les gràcies, ja s’ha mort, o desconec on viu, efecte, si ens mirem nosaltres mateixos, rarament segurament, a aquest penediment meu, no se li ens parem a assaborir el present. Potser perquè ens donarà importància, però jo no ho considero ai-un relat jueu fuig ràpidament de les mans. El comentarista de la frase de Txèkhov afirma que «ens movem entre la nostàlgia i el plany del present. xí. Confesso que recordo moltes vegades aques- tes persones en les meves pregàries i li dic a Déu: «Ja que no he sabut agrair-los-ho, concediu-los El gran escriptor Anton Txèkhov va escriure: «La El descontentament, la insatisfacció i la desil·lusió Vós, la vostra gràcia.»humanitat potser únicament viurà el present al pa- constants ens causen una mena d’alienació», un allu- Examinem aquesta qüestió des d’un altre angle.radís; de fet, fins ara, només ha viscut del futur.» nyament de nosaltres mateixos i de la realitat. Potser, En molts àmbits hi havia el costum de donar pro-Una expressió profunda que recorda una historieta glossant el pensament de Txèkhov, «l’eternitat del pina. Aquest costum desapareix, i no seré jo quijueva. paradís, plena de debò, perfecta en l’instant, sense ho condemni. En uns casos resultava humiliant Déu envià, un dia, l’arcàngel Gabriel a la terra. un abans i un després, serà la que ens alliberarà de i, en altres, era una conseqüència perquè algunsTenia un mandat diví: regalar, almenys a un home, les falses il·lusions i ens submergirà en l’alegria del empresaris pagaven menys del que era just alsel do de la felicitat. L’arcàngel tornà al cel amb el present». seus treballadors perquè estaven segurs que esregal a les seves mans. Donà a Déu aquesta expli- «Afortunadament, en “l’avui” de Déu de la litúr- traurien un bon sobresou amb les propines. Però,cació: «Va passar que cap home no tenia temps per gia, podem endinsar-nos germinalment en la síntesi tenien una certa dosi de generositat. Anul·ladaescoltar-me; tots tenien un peu en el passat i l’altre del que hem estat i del que serem, en la realitat del aquesta, n’hi ha que perden l’oportunitat de seren el futur; ningú prestava atenció al present.» En que som.» Val la pena pensar-ho! generosos i es tanquen en el seu egoisme.

×