TEMA 3. EL LÈXIC

4,555 views

Published on

Published in: Education, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
4,555
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
696
Actions
Shares
0
Downloads
47
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

TEMA 3. EL LÈXIC

  1. 1. CATALÀ 2n Bat TEMA 3. EL LÈXIC
  2. 2. LA FORMACIÓ DE MOTS <ul><li>La creació de noves paraules es regeix pel principi d’economia: es recorre a expressions que ja existeixen en la llengua. Els recursos lingüístic poden ser: </li></ul><ul><ul><li>Interns  crear nous mots a partir dels que ja existeixen en la llengua. </li></ul></ul><ul><ul><li>Externs  incorporació de mots que pertanyen a altres llengües. </li></ul></ul>
  3. 3. LA DERIVACIÓ <ul><li>Consisteix en afegir un afix a un radical o lexema. </li></ul><ul><li>Segons la posició els afixos es calcifiquen en: </li></ul><ul><ul><li>Prefixos </li></ul></ul><ul><ul><li>Infixos </li></ul></ul><ul><ul><li>Sufixos </li></ul></ul>
  4. 4. PREFIXOS <ul><li>Es classifiquen seguint tres criteris: </li></ul><ul><ul><li>Fonològic  segons la tonicitat poden ser: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Àtons </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>a-  amuntegar </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>bes-  besavi </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Tònics </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>avant-  avantprojecte </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>infra-  infraroig </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  5. 5. PREFIXOS <ul><ul><li>Morfosintaxi  assignar nova categoria gramatical al lexema. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Tant sols alguns prefixos permeten formar verbs a partir de radicals nominals i adjectius . </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>consell  aconsellar </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>terra  enterrar </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’adjunció de prefixos a- i en- pot provocar canvis sintàctics i semàntics. </li></ul></ul></ul>
  6. 6. PREFIXOS <ul><ul><li>Semàntic  segons el seu significat indiquen l’espai el temps, la jerarquia en una escala... </li></ul></ul><ul><ul><li>Els derivats amb prefix s’escriuen sense guionet tret de les formes amb prefix no- . </li></ul></ul>
  7. 7. INFIXOS <ul><li>Formen una llista tancada i afegeixen pocs matisos de significat. </li></ul><ul><ul><li>Poden servir per diferencia significats: </li></ul></ul>Menjucar -uc- Magritxol -itx- Rajolí -ol- Empatollar -oll- Ensangonar -on- Picossada -oss- Xerrotejar -ot- Cantussejar -uss- Pedruscall -usc- Roquissar -iss- Exemple Infix Ceballut -all- Costaners -an- Afiganyar -any- Llargarut -ar- Caparró -arr- Allargassar -ass- esprimatxat -atx- Llogater -at- Apegalós -al- Exemple Infix Solellada -ell- Camperol -er- Pelleter -et- Ploricó -ic- Branquilló -ill- Clenxinar -in- Ploviscar -isc- Plorinyar -iny- Polseguera -eg- Exemple Infix
  8. 8. SUFIXOS <ul><li>Expressen a més d’un significat una categoria gramatical. </li></ul><ul><li>Poden formar noms, adjectius, verbs i adverbis a partir de radicals nominals, adjectivals, verbals i , en menor mesura, adverbials. </li></ul>
  9. 9. SUFIXOS <ul><li>La formació de noms: </li></ul><ul><ul><li>Noms derivats de noms </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Cal diferenciar dos tipus de processos. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Derivació amb sufixos valoratius  no forma noves unitats lèxiques. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Derivació amb altres tipus de sufix  forma noves unitats amb nous significats i recategoritza el radical. </li></ul></ul></ul></ul>
  10. 10. SUFIXOS <ul><ul><li>Noms derivats d’adjectius </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>No comporten una variació semàntica els derivats tendeixen a manifestar la qualitat del radical i són, per tant, noms abstractes. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Noms derivats de verbs </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Solen tenir un significat relacionat amb l’acció verbal o l’agent que la realitza. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>També resulten objectes i indrets relacionats amb el racial verbal. </li></ul></ul></ul>
  11. 11. SUFIXOS <ul><li>La formació d’adjectius </li></ul><ul><ul><li>Els adjectius formats a partir de noms, verbs i adjectius mantenen una relació semàntica amb el radical del qual provenen. </li></ul></ul>
  12. 12. SUFIXOS <ul><ul><li>Adjectius derivats de noms </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Gentilicis </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Característica </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Pertinença </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>Adjectius derivats d’adjectius </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Tendència </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Valoratius </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Superlatius </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>Adjectius derivats de verbs </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Qualitat </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Propensió, aptitud </li></ul></ul></ul></ul>
  13. 13. SUFIXOS <ul><li>La formació de verbs </li></ul><ul><ul><li>Verbs derivats de noms </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>El sufix que s’incorpora als verbs derivats de nom indica, am petites variants, “posar en acció” allò que expressa el radical. </li></ul></ul></ul>
  14. 14. SUFIXOS <ul><ul><li>Verbs derivats d’adjectius </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Indiquen “posar en acció” la qualitat expressa el radical, o sigui, “fer tornar”, “tenir tendència a”. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Verbs derivats de verbs </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Pertanyen tots a la primera conjugació i solen presentar un infix entre el lexema i el sufix. </li></ul></ul></ul>
  15. 15. LA LEXICALITZACIÓ <ul><li>Explica tots aquells processos de formació de mots que pertanyen a unitats existents de la llengua. </li></ul><ul><ul><li>La composició </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Formació de mots a partir de la unió de dos lexemes. El mot resultant constitueix una unitat de significat i alhora una unitat morfosintàctica </li></ul></ul></ul>
  16. 16. LA LEXICALITZACIÓ <ul><ul><li>La sintagmació i la fraseologia </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>La sintagmació  combinar paraules per formar un sintagma que es comporta com una construcció fixa, amb un significat específic, dins de l’oració. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Locució gramatical </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Locució lèxica </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La fraseologia  formar oracions que funcionen com a construccions fixes amb un sentit específic. </li></ul></ul></ul>
  17. 17. LA LEXICALITZACIÓ <ul><ul><li>L’habilitació </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Recurs de formació de mots que consisteix a assignar una nova categoria gramatical i un nou significat a una unitat ja existent en la llengua. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>La truncació, les onomatopeies i la reduplicació </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Truncació  recurs lèxic que consisteix a modificar un mot ja existent escurçant-lo, però conservant-ne les característiques gramaticals i el significat. </li></ul></ul></ul>
  18. 18. LA LEXICALITZACIÓ <ul><ul><ul><li>L’onomatopeia  procés de formació de mots que consisteix a denominar un determinat concepte a partir de la reproducció d’un so o soroll estretament vinculat a aquest concepte. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La reduplicació  consisteix en la repetició d’un element d’un mot o de tot un mot sencer, és mlt poc productiu en català. </li></ul></ul></ul>
  19. 19. ELS MANLLEUS <ul><li>El lèxic d’una llengua es distribueix en 3 categories: </li></ul><ul><ul><li>Base comuna i constitutiva de la llengua </li></ul></ul><ul><ul><li>Restes de les llengües anteriors </li></ul></ul><ul><ul><li>Aportacions posterior (manlleus): </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Causes lingüístiques </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Causes no lingüístiques: contacte fronterer, conquesta o supremacia econòmica o cultural </li></ul></ul></ul>
  20. 20. ELS MANLLEUS <ul><li>Pel que fa a l’adaptació lingüística dels manlleus, es poden prendre dues opcions: </li></ul><ul><ul><li>Mantenir la grafia original </li></ul></ul><ul><ul><li>Adaptar la grafia a les normes ortogràfiques de la llengua que rep el manlleu. </li></ul></ul>

×