L’OBESITAT<br />DAYANA<br />                                                                    MARIO <br />              ...
INDÉX<br />1.INDÉX DE MASSA CORPORAL<br />2.EFECTES SOBRE LA SALUT<br />2.1 HIPOTIROÏDISME<br />2.1.1SIMPTOMES<br />2.2 DE...
INDEX DE MASSA CORPORAL<br />L&apos;Índex de massa corporal (IMC) és una xifra que permet avaluar la corpulència d&apos;un...
HIPOTIROÏDISME<br />Hipotiroïdisme és l&apos;estat de la malaltia en humans i animals causada per la producció insuficient...
SIMPTOMES<br />En els adults, d’hipotiroïdisme s&apos;associa amb els símptomes següents:<br />-Baix to muscular (hipotoni...
DEFICIENCIA DE SOMATOTROPINAS<br />La hormona del creixement o somatotropina (GH, HC o<br />STH) sigla s&apos;entén un con...
NEN FICTICI <br />NEN REIAL<br />
OBESITAT INFANTIL<br />            L&apos;obesitato adiposi és la condició del cos en la qual la quantitat de greix acumul...
CAS: MANUEL URIBE<br />        Fins que la seva història va saltar als mitjans de comunicació, Manuel Uribe s&apos;enfonsa...
Metges espanyols, italians, nord-americans i mexicans es van interessar llavors per el seu cas, però ha estat l&apos;afort...
CAS:NEN GITÁ D’OURENSE<br />
FONTS D’INFORMACIÓ<br /><ul><li>http://noticiasinteresantes.blogcindario.com/206/12/00430-manuel-uribe-el-hombre-mas</li><...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

L’Obesitat

835 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
835
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L’Obesitat

  1. 1. L’OBESITAT<br />DAYANA<br /> MARIO <br /> JAVIER<br />
  2. 2. INDÉX<br />1.INDÉX DE MASSA CORPORAL<br />2.EFECTES SOBRE LA SALUT<br />2.1 HIPOTIROÏDISME<br />2.1.1SIMPTOMES<br />2.2 DEFICIENCIA DE SOMATOTROPINAS<br />3. OBESITAT INFANTIL<br />4. CASOS DE OBESITAT<br />4.1 MANUEL URIBE<br />4.2 NEN GITÁ D’ OURENSE <br />5. CONCLUSIÓ<br />6. FONTS D’INFORMACIÓ<br />
  3. 3. INDEX DE MASSA CORPORAL<br />L&apos;Índex de massa corporal (IMC) és una xifra que permet avaluar la corpulència d&apos;una persona tot relancionant-ne la seva massa amb la seva talla.<br />Va ser desenvolupat pel belgaAdolphe Quételet mentre elaborava el seu sistema de &quot;física social&quot; entre els anys 1830 i 1850 (per tant, també es coneix com a Índex de Quételet). La seva fórmula és:<br />On m és la massa de la persona i h la seva alçària; ambdues introduïdes en unitats del S.I., és a dir, kg i m. La seva interpretació és la següent (aplicable només a persones adultes, per infants la classificació és diferent):<br />Tot i ser una simple eina estadística, és àmpliament emprat com a mesura de l&apos;obesitat o l&apos;estat nutricional, fins i tot per part de l&apos;Organització Mundial de la Salut. Tot i ser una estimació de la presència de greix en una persona, no té en compte les proporcions de massa òssia ni muscular. De fet, podria ser substituït per un assaig d&apos;impedància bioelèctrica, però la realització d&apos;aquest és molt més complexa, mentre que l&apos;alçada i el pes són molt fàcils de mesurar.<br />El seu valor potencial, a més, varia amb l&apos;edat i el sexe.<br />
  4. 4.
  5. 5. HIPOTIROÏDISME<br />Hipotiroïdisme és l&apos;estat de la malaltia en humans i animals causada per la producció insuficient<br />d&apos;hormones tiroïdals per la glàndula tiroide. El cretinisme és una forma d&apos;hipotiroïdisme en els nens.<br />Causes<br />Al voltant d&apos;un tres per cent de la població general és hipotiroïdòtica. Factors com ara la deficiència de iodeo<br />l&apos;exposició al iode-131 (I-131) poden augmentar el risc. Hi ha una sèrie de causes per d’hipotiroïdisme.<br />Històricament, hi ha encara molts països en desenvolupament, on el dèficit de iode és la causa més comuna<br />d&apos;hipotiroïdisme a nivell mundial. En persones sense dèficit de iode, d’hipotiroïdisme és causat principalment<br />per a tiroïditis de Hashimoto, o per la manca de la glàndula tiroide o una deficiència de les hormones, ja sigui<br />de d’hipotàlem o de la hipòfisi.<br />L&apos;hipotiroïdisme pot ser resultat de la tiroïditis postpart, una condició que afecta al voltant del 5% de totes<br />les dones dins d&apos;un any després del part. La primera fase és típicament d&apos;hipertiroïdisme. Llavors, la tiroide<br />o retorna a la normalitat o desenvolupa un hipotiroïdisme. De les dones que han presentat<br />d’hipotiroïdisme associada a una tiroïditis postpart, una de cada cinc desenvolupa un hipotiroïdisme<br />permanent que requereix tractament de per vida.<br />L&apos;hipotiroïdisme també pot ser resultat de l&apos;herència esporàdica, a vegades autosòmica recessiva.<br />L&apos;hipotiroïdisme és una malaltia relativament comú en gossos domèstics, algunes races en tenen una<br />predisposició determinada.L&apos;hipotiroïdisme temporal pot ser degut a l&apos;efecte Wolff-Chaikoff. Una ingesta<br />elevada de iode pot usar-setemporalment per tractar el hipertiroïdisme, especialment en una situació<br />d&apos;emergència. Encara que el iode és el substrat de les hormones tiroïdals, els alts nivells estimulen a la<br />glàndula tiroide a prendre menys iode del que es menja, reduint la producció d&apos;hormones.<br />
  6. 6. SIMPTOMES<br />En els adults, d’hipotiroïdisme s&apos;associa amb els símptomes següents:<br />-Baix to muscular (hipotonia muscular)<br />-Fatiga<br />-Intolerància al fred, augment de la sensibilitat al fred<br />-Depressió<br />-Rampes musculars i dolor en les articulacions<br />-Síndrome del túnel carpià<br />-Goll<br />-Ungles primes i trencadisses<br />-Cabell feble i trencadís<br />-Pal·lidesa<br />-Disminució de la sudoració<br />-Pell seca i amb pruïja<br />-Augment de pes i la retenció d&apos;aigua<br />-Bradicàrdia (freqüència cardíaca baixa: menys de seixanta pulsacions per minut)<br />-Restrenyiment<br />
  7. 7. DEFICIENCIA DE SOMATOTROPINAS<br />La hormona del creixement o somatotropina (GH, HC o<br />STH) sigla s&apos;entén un conjunt d&apos;isoformes secretades<br />gairebé exclusivament per l&apos;adenohipòfisi. La principal<br />isomorfapesa 22 kDa i consta de 191 aminoàcids.<br /> Existeixen diverses variants genètiques derivades de l&apos;empalmament<br />alternatiu, així com altres variants post-translacionals derivats d&apos;activitat<br />proteolítica sobre la pròpia isoforma de 22 kDa. <br />Mentre la concentraciód&apos;isoformes d&apos;origen genètic és prou coneguda<br />(són considerades com aminoritàries), la concentració o fins i tot<br />l&apos;existència de certes variants proteolítiques roman incerta. La<br />rellevància de totes les isoformes rau en una diferenciada activitat<br />biològica de totes elles, fet que suggereix un rol específic per a<br />cadascuna d&apos;elles més que no pas ésser simples. Productes intermedis<br />de degradació.<br />
  8. 8. NEN FICTICI <br />NEN REIAL<br />
  9. 9. OBESITAT INFANTIL<br /> L&apos;obesitato adiposi és la condició del cos en la qual la quantitat de greix acumulat comporta risc per la salut, reduint l&apos;esperança de vida de l&apos;individu.[1] Al llarg de la història la delimitació del concepte d&apos;obesitat ha anat canviant: algunes cultures i religions la consideraven com un signe de riquesa i felicitat i no la tenien com una amenaça per la salut.<br /> D&apos;altra banda algunes ètnies, com per exemple els polinesis, tenen gran propensió a l&apos;obesitat mentre que en altres com la xinesa gairebé mai tenen aquesta condició.<br /> La cultura recent dels països occidentals ha presentat com a model més desitjable la de la figura humana prima i aquest concepte s&apos;ha difós àmpliament en totes les arts i la publicitat i ha provocant uns efectes psicològics adversos en les persones amb sobrepès o obeses. Han aparegut associacions d&apos;obesos que han reaccionat contra el que consideren una pressió contra la seva condició i reivindiquen la normalitat de l&apos;obesitat.<br /> La incidència del sobrepès i l&apos;obesitat sobre la població mundial ha registrat un fort augment a partir de la dècada dels 80 del segle XX i es considera, per exemple als Estats Units, com el perill més greu per la salut dels ciutadans.<br />
  10. 10. CAS: MANUEL URIBE<br /> Fins que la seva història va saltar als mitjans de comunicació, Manuel Uribe s&apos;enfonsava en la depressió i la solitud d&apos;un polígon industrial de la ciutat de Monterrey. Només la seva mare s&apos;escampava amb paciència samaritana els tres pots diaris de pomades i ungüents que necessitava per rebaixar la irritació i les nafres que provocaven plecs i més plecs de pell: 580 quilos de carn i gairebé dos metres d&apos;alçada que van acabar per convertir-se en un desafiament per a metges de mig món. Manuel s&apos;adormia intentant acabar les frases. A penes tenia forces per cobrir les seves dues immenses cames amb el llençol. Ara, gairebé un any després, tot és diferent en la vostra vida, i l&apos;esperança ja no té forma de Bíblia, sinó d&apos;oli de peix. Si tot segueix així, Manuel Uribe tornarà a caminar per si mateix. I és que l&apos;última vegada que va sortir al carrer ho havia fet en una grua. Però fins que va aparèixer el remei i l&apos;atenció mèdica personalitzada, Manuel havia provat sense èxit &quot;llibres, faixes reductores, batuts, pastilles, herbes i tots allò que apareixia a la televisió&quot;. Desnonat i deprimit, va anar a metges, endocrinòlegs, psicòlegs i fins i tot es va deixar ruixar amb sang de xai per un curandero. Paradoxalment totes les anàlisis de sang assenyalaven que estava sa, no tenia colesterol, ni el sucre alt i la seva alimentació a base de fesols, ous i llet tampoc era la resposta al incontrolat augment de pes. Ningú encertava amb la solució a un problema que semblava anar més enllà de l&apos;alimentació. <br />
  11. 11. Metges espanyols, italians, nord-americans i mexicans es van interessar llavors per el seu cas, però ha estat l&apos;afortunat Barry Sears qui ha trobat la solució. Tot i la seva renovada il.lusió, Manuel modera el seu optimisme recordant experiències anteriors.<br />Fa cinc anys, patrocinat per una marca de píndoles d&apos;aprimament, va aconseguir estovar la gran bola de més de 100 quilos en què s&apos;havia convertit la seva panxa. Aconseguit el primer pas, un grup de metges li va fer una lipectomia amb la que van aconseguir treure-li 80 quilos. L&apos;operació va ser retransmesa per un canal de televisió i les fotografies d&apos;aquell moment, amb els metges airejant el trofeu, semblaven més pròpies d&apos;un escorxador que d&apos;un hospital. L&apos;anestesista no va aconseguir dormir del tot el seu cos i Manuel encara recorda com sentia que furgaven en el seu interior quan, en realitat, el cirurgià cap tallava i apedaçava amb el braç, introduït gairebé fins al colze, en el seu ventre. D&apos;aquella intervenció va sortir amb menys quilos, però va haver de passar 25 dies a l&apos;UCI amb 120 punts de sutura a sobre. Vuit mesos de recuperació el van condemnar de nou al sedentarisme total. Va tornar a engreixar i aparèixer aleshores les dues immenses bosses de greix en què<br />
  12. 12. CAS:NEN GITÁ D’OURENSE<br />
  13. 13. FONTS D’INFORMACIÓ<br /><ul><li>http://noticiasinteresantes.blogcindario.com/206/12/00430-manuel-uribe-el-hombre-mas</li></ul>gordo-del-mundo-baja-180-kilos-en-9<br />meses.html<br />http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dndex_de <br />http://images.google.es/imghp?hl=es&tab=wi<br />massa_corporal<br />

×