La inversió en l’empresa

4,446 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
4,446
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
479
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
4
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La inversió en l’empresa

  1. 1. La inversió en l’empresa Laura Tugues Boliart
  2. 2. 7.1 Concepte d’inversió <ul><li>És el sacrifici del consum actual per una esperança de benefici futur. </li></ul><ul><li>Si invertim en un tractor, hem de deixar de pagar factures al comptat o... </li></ul>La inversió de les empreses possibilita el creixement econòmic
  3. 3. 7.2. Característiques d’una inversió <ul><li>Característiques financeres: </li></ul><ul><li>Desemborsament inicial (D 0 ): quantitat que es paga en el moment d’adquirir els elments d’actiu. </li></ul><ul><li>Durada temporal de la inversió (n): nombre d’anys en que s’aniran produint entrades i sortides de diners a causa de l’execució del projecte d’inversió </li></ul><ul><li>Fluxos nets de caixa (F i ): diferència entre els cobraments (C i ) i els pagaments (P i ) previstos que suporta l’empresa durant cadascun dels períodes </li></ul>F i =C i -P i
  4. 4. 7.2. Característiques d’una inversió <ul><li>No és el mateix </li></ul><ul><li>COBRAMENTS que INGRESSOS </li></ul><ul><li>Ingrés: dret que té l’empresa a cobrar </li></ul><ul><li>Cobrament: materialització de l’ingrés </li></ul><ul><li>No és el mateix </li></ul><ul><li>PAGAMENTS que DESPESES </li></ul><ul><li>Despesa: és l’obligació que l’empresa contreu </li></ul><ul><li>Pagament: sortida efectiva de diners </li></ul>
  5. 5. 7.2. Característiques d’una inversió <ul><li>Valor residual (R): Valor de l’actiu al final de la vida de la inversió </li></ul><ul><li>REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE LES CARACTERÍSTIQUES FINANCERES DE LA INVERSIÓ </li></ul><ul><li>-D 0 F 1 F 2 … F n =C n +R-P n </li></ul>0 1 2 … n Els pagaments representen sortides de diners (-) Els cobraments representen entrades de diners (+) Al moment inicial es produeix el primer pagament (-D 0 ) Pels n períodes hi ha cobraments i pagaments que donen com a resultat el flux de caixa que pot ser positiu o negatiu
  6. 6. 7.3 Classificació de les inversions <ul><li>a) Classificació segons el suport de la inversió </li></ul><ul><ul><li>Inversions físiques : Adquisició d’un actiu material </li></ul></ul><ul><ul><li>Inversions immaterials: Patents, marques, programes informàtics </li></ul></ul><ul><ul><li>Inversions financeres:Obligacions, accions, dipòsits bancaris etc. </li></ul></ul>
  7. 7. 7.3 Classificació de les inversions <ul><li>b) Classificació segons el període de temps que dura la inversió en l’empresa </li></ul><ul><ul><li>Inversions a llarg termini </li></ul></ul><ul><ul><li>Inversions a curt termini </li></ul></ul><ul><li>c) Classificació segons la finalitat de la inversió dins de l’empresa </li></ul><ul><ul><li>Inversions de reposició o renovació: Es tracta de canviar un actiu vell per un de nou </li></ul></ul><ul><ul><li>Inversions expansives: Augmenten la capacitat productiva de l’empresa </li></ul></ul>
  8. 8. 7.3 Classificació de les inversions <ul><ul><li>Inversions estratègiques: Inversions de modernització, per adaptar l’empresa als canvis tecnològics </li></ul></ul><ul><li>d) Classificació segons la relació de la inversió amb altres inversions </li></ul><ul><ul><li>Inversió substitutiva. Quan el fet d’efectuar una inversió et limita la realització d’altres </li></ul></ul><ul><ul><li>Inversió complementària: Quan fer una inversió facilita l’acompliment d’una altra </li></ul></ul><ul><ul><li>Inversió independent: Quan no afecta a les altres </li></ul></ul>
  9. 9. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions <ul><li>Recursos limitats No es poden fer totes les inversions que es plantegen Criteris rigorosos per seleccionar les inversions. </li></ul><ul><li>Dos mètodes de selecció d’inversions: </li></ul><ul><ul><li>Raonament estàtic: el valor del diner és constant en el temps </li></ul></ul><ul><ul><li>Raonament dinàmic: té en compte el diferent valor dels diners en el temps </li></ul></ul>
  10. 10. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions <ul><li>Mètodes de selecció estàtics </li></ul><ul><li>No tenen en compte el factor temps. </li></ul><ul><li>Els fluxos de caixa tenen el mateix valor encara que es produeixin en diferents períodes de temps. </li></ul><ul><li>Això suposa una aproximació a causa de: </li></ul><ul><li>Del tipus d’interès </li></ul><ul><li>De la inflació </li></ul>
  11. 11. Coneixement d’altres matèries 1000 € Any 2008 Any 2009 1000 € 30 € El tipus d’interès ha estat del i N =3% INTERÈS = PREU DEL DINER El fet que hi hagi interès fa que els diners tinguin un valor diferent segons el moment considerat.
  12. 12. Coneixement d’altres matèries <ul><li>Interès nominal: Si posem una quantitat de diners al banc. Ex: 1000 € i al cap de l’any ens en donen 1000+30, vol dir que l’interés nominal és del 3% </li></ul><ul><li>Interès real: És l’increment de poder adquisitiu de l’estalviador. </li></ul><ul><ul><li>Si no hi ha inflació l’interès real és igual al nominal </li></ul></ul><ul><ul><li>Si hi ha inflació i l’interès nominal és del 3% no ens podrem comprar el 3% més de coses, perquè les coses hauran pujat de preu. </li></ul></ul>Hi ha dos classes diferents d’interès :
  13. 13. Coneixement d’altres matèries <ul><li>Suposem que no hi hagi inflació: </li></ul><ul><li>Si estalviem 100€ i tenim i N =2% anual </li></ul><ul><li>Al cap de l’any tindrem 100+100*0,02=100(1+0.02)=102€ </li></ul><ul><li>Si deixem els diners un altre any tindrem: </li></ul><ul><li>102+102*0.02=102(1+0.02)=104.04€ </li></ul><ul><li>Si generalitzem: </li></ul><ul><li>C 1 =C 0 +C 0 *i=C 0 (1+i N ) </li></ul><ul><li>El segon any: </li></ul><ul><li>C 2 =C 1 (1+i N )=C 0 (1+i N )(1+i N )=C 0 (1+i N ) 2 </li></ul>
  14. 14. Coneixement d’altres matèries <ul><li>Per n anys: </li></ul><ul><li>C n =C 0 (1+i) n </li></ul><ul><li>Passar de C 0 a C n en diem CAPITALITZAR. Hem augmentat el nostre poder adquisitiu en un 2%, ens hem capitalitzat un 2% </li></ul><ul><li>Si hi ha inflació de l’1%, i volem augmentar el nostre poder adquisitiu en un 2% com ho hem de fer? </li></ul>C 1 =C 0 (1+i)(1+g)= 100(1+0.02)(1+0.01)=103.02 €
  15. 15. Coneixement d’altres matèries <ul><li>Si sabem que C 1 =C 0 (1+i N ) </li></ul><ul><li>Aleshores tenim: </li></ul><ul><li>C 0 (1+i N )=C 0 (1+i)(1+g) </li></ul><ul><li>(1+i N )=(1+i)(1+g) </li></ul>
  16. 16. Coneixement d’altres matèries 1000 € Any 2008 Any 2009 1000 € 30 € El tipus d’interès nominal ha estat del i N =3% Any 2008 1000 € Any 2009 1020 € Pel que fa la inflació: La inflació és g=2% Quin ha estat l’interès real?
  17. 17. Coneixement d’altres matèries <ul><li>Relació entre l’interès nominal i l’interès real </li></ul><ul><li>Aproximadament serà 3%-2%=1% Aproximadament </li></ul><ul><li>El càlcul exacte serà: </li></ul>On i N és l’interès nominal i és l’interès real g la taxa d’inflació Aplicant l’exemple anterior, si i N =3% i g= 2%
  18. 18. Coneixement d’altres matèries <ul><li>Fragmentació del temps en períodes diferents de l’any </li></ul><ul><li>L’interès nominal és un interès ANUAL </li></ul><ul><li>Però es poden produir capitalitzacions en períodes diferents a l’any. </li></ul><ul><li>No és el mateix un interès del 6% anual si es cobra per mesos, per semestres o a final d’any. </li></ul><ul><li>Ex: i 1 representa un tipus d’interès nominal anual que es capitalitza per anys </li></ul><ul><li> i 2 representa un tipus d’interès nominal que es capitalitza per semestres </li></ul><ul><li> i 4 representa un tipus d’interès nominal que es capitalitza per trimestres </li></ul>
  19. 19. Coneixement d’altres matèries <ul><li>Interès efectiu: I j on j és el número de períodes en que es divideix l’any. </li></ul><ul><li>L’interès efectiu és l’interès semestral, trimestral, mensual etc. </li></ul><ul><li>I 2 és la representació d’un interès semestral </li></ul><ul><li>I 4 és la representació d’un interès trimestral </li></ul><ul><li>I 12 és la representació d’un interès mensual </li></ul><ul><li>Com es pot trobar l’interès efectiu a partir de l’interès nominal? </li></ul>
  20. 20. Coneixement d’altres matèries <ul><li>Exemple 1: </li></ul><ul><li>Si demanem un préstec i l’interès nominal anual és del 12%. Ens diuen que l’hem d’anar tornant cada mes, quin serà l’interès efectiu? </li></ul><ul><li>Exemple 2: </li></ul><ul><li>i 2 =12% </li></ul><ul><li>I 2 ? </li></ul>
  21. 21. Coneixement d’altres matèries <ul><li>Equivalència financera: </li></ul>c 0 c 1 0 1 c 0 0 c 1 1 1/2 c 0 0 c 1 1 1/12 6/12
  22. 22. Coneixement d’altres matèries <ul><li>Partim de C 0 i arribem a C 1 , però amb períodes de capitalització diferents. </li></ul><ul><li>Cas 1 : C 1 =C 0 (1+I 1 ) 1 </li></ul><ul><li>Cas 2 : C 1 =C 0 (1+I 2 ) 2 </li></ul><ul><li>Cas 3 : C 1 =C 0 (1+I 12 ) 12 </li></ul><ul><li>Passarà que: </li></ul><ul><li>(1+I 1 ) 1 =(1+I 2 ) 2 =(1+I 12 ) 12 </li></ul><ul><li>D’això en diem: EQUIVALÈNCIA FINANCERA </li></ul><ul><li>Generalitzant: (1+I k ) k=( 1+I s ) s </li></ul><ul><li>On k i s representen el nombre de vegades a l’any que es capitalitza l’interès en cada cas </li></ul>
  23. 23. Coneixement d’altres matèries <ul><li>Càlcul de la TAE </li></ul><ul><li>La TAE és la Taxa Anual Equivalent: I 1 , el tipus d’interès efectiu anual </li></ul><ul><li>S’utilitza per comparar dos tipus d’interès nominals que tenen una capitalització diferent. </li></ul><ul><li>Les institucions financeres estan obligades a informar sobre la TAE per a totes les operacions financeres que ofereixen, així els consumidors poden comparar millor. </li></ul><ul><li>TAE=I 1 =(1+I K ) K -1 </li></ul><ul><li>El càlcul de la TAE és interessant en operacions financeres que tenen despeses </li></ul>
  24. 24. Coneixement d’altres matèries <ul><li>Exemple 1: Compararem dos alternatives d’estalvi i triarem la millor. </li></ul>Alternativa A Alternativa B i 12 =4% I 12 =0.04/12 I 12 =0.33% TAE (1+I 1 )=(1+I 12 ) 12 (1+I 1 )=(1.033) 12 I 1 =4.074% i 2 =4.03% I 2 =0.0403/2 I 2= =2,015% TAE (1+I 1 )=(1+I 2 ) 2 (1+I 1 )=(1+0.02015) 2 I 1 =4.040% LA MILLOR OFERTA ÉS LA A
  25. 25. Coneixement d’altres matèries <ul><li>Exemple 2: Demanem 1000 € a un i N =12% al banc. </li></ul><ul><li>Ens cobren: comissions d’obertura de l’1% </li></ul><ul><li> comissions d’estudi del 0,25% </li></ul><ul><li>Quan es demana un préstec, el banc cobra unes despeses (comissions) que les resten dels diners que deixen als clients. </li></ul><ul><li>Però els interessos te’ls cobren del total del préstec, per tant és com si la taxa d’interès fos més alta. </li></ul>
  26. 26. Coneixement d’altres matèries <ul><li>Quants diners rebrà la família? </li></ul><ul><li>1% de 1000= 10 € </li></ul><ul><li>0,25% de 1000 = 2.5 € </li></ul><ul><li>La família rebrà 1000-10-2.5=987.5€ </li></ul><ul><li>Per tant, C 0 =987.5€ </li></ul><ul><li>Però el capital final que haurà de tornar serà: </li></ul><ul><li>1000+1000*0.12=1000+120=1120€ </li></ul><ul><li>Per tant, C 1 =1120 € </li></ul>
  27. 27. Coneixement d’altres matèries <ul><li>Com es troba la TAE? </li></ul><ul><li>C 0 =987.5 € </li></ul><ul><li>C 1 =1120 € </li></ul><ul><li>C 1 =C 0 (1+I 1 ) </li></ul><ul><li>1120=987.5(1+I 1 ) </li></ul><ul><li>I 1 =13.41% </li></ul><ul><li>TAE=13.41% </li></ul>
  28. 28. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions <ul><li>Mètodes de selecció estàtics </li></ul><ul><li>No tenen en compte el factor temps. </li></ul><ul><li>Els fluxos de caixa tenen el mateix valor encara que es produeixin en diferents moments. </li></ul><ul><li>Aproximació a causa de: </li></ul><ul><li>- Preu del diner </li></ul><ul><li>- Inflació </li></ul><ul><li>Els mètodes de selecció estàtics no s’haurien d’utilitzar ja que poden conduir a decisions equivocades. </li></ul><ul><li>Es poden utilitzar per fer una primera valoració </li></ul>
  29. 29. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions <ul><li>Criteri del termini de recuperació o pay-back (T) </li></ul><ul><li>Representa el temps que es triga a recuperar el desemborsament inicial </li></ul><ul><li>-D 0 F 1 F 2 … F n </li></ul>0 1 2 … n Aquest criteri compara la inversió inicial amb els fluxos de caixa. Si tots els fluxos de caixa són constants: F 1 =F 2 =…=F n =F
  30. 30. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions <ul><li>Si F 1 =F 2 =…=F n </li></ul><ul><li>S’hauran d’anar acumulant fins que la suma sigui igual a D 0 </li></ul><ul><li>Exemple: </li></ul>Inversió D 0 F 1 F 2 F 3 A 400 200 200 200 B 500 100 150 200 C 700 300 350 300
  31. 31. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions <ul><li>La inversió A: </li></ul><ul><li>F 1 =F 2 =F 3 =200 </li></ul>anys La inversió B: Si sumo F 1 +F 2 +F 3 =100+150+200=450 450<500=D 0 En tres anys encara no s’ha recuperat el desemborsament inicial
  32. 32. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions <ul><li>Inversió C: </li></ul><ul><li>Si sumo F 1 +F 2 =300+350=650 €, ens falten 50 € </li></ul><ul><li>per recuperar D 0. </li></ul><ul><li>Si hi sumem el tercer any ens dóna 950, vol dir que ho recuperem abans del tercer any, però si volem concretar una mica més: </li></ul><ul><li>Si el tercer any el fluxos de caixa són de 300, cada mes ingressarem 300/12=25 </li></ul><ul><li>Vol dir que en dos mesos recuperarem 50€ </li></ul><ul><li>De manera que T= 2 anys i 2 mesos </li></ul>
  33. 33. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions <ul><li>Mètodes de selecció dinàmics </li></ul><ul><li>Tenen en compte el moment en que es produeixen les entrades i sortides de diners. </li></ul><ul><li>No es poden comparar quantitats de diners que s’obtenen en moments diferents. Per dos motius: </li></ul><ul><ul><ul><li>Els tipus d’interès canvien </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La inflació també canvia </li></ul></ul></ul>
  34. 34. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions <ul><li>Exercici d’homogenització: </li></ul><ul><li>Una empresa té els capitals disponibles en uns períodes determinats: </li></ul>Els 10.000 € de l’any que ve quin valor tenen aquest any, si i N =4%? Capitals (€) Moments 8.000 Actual (0) 10.000 D’aquí a 1 any 12.000 D’aquí a 2 anys 14.000 D’aquí a 3 anys 16.000 D’aquí a 4 anys
  35. 35. Coneixement d’altres matèries 1000 € Any 2010 Any 2011 1000 € 40 € El tipus d’interès nominal ha estat del i N =4% Pensem-ho al revés: 10.000 Any 2011 Any 2010
  36. 36. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions <ul><li>Quin valor té la suma de tots els capitals en el moment actual? </li></ul><ul><li>Suposem un i N =4% durant els 4 anys </li></ul>0 1 2 3 4 8000 10000 12000 14000 16000
  37. 37. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions <ul><li>0 1 2 3 4 </li></ul>Valor del capital d’aquí a dos anys 8000 10000 12000 14000 16000
  38. 38. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions <ul><li>Els 12.000€ tindran el mateix valor. </li></ul><ul><li>El valor d’aquí a dos anys serà: </li></ul>CAPITALITZEM ACTUALITZEM MATEIX VALOR
  39. 39. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions <ul><li>Criteri del valor actual net (VAN) o valor del capital (VC) </li></ul><ul><li>Consisteix a actualitzar tots els fluxos de nets de caixa al moment actual (moment zero) i obtenir el valor del capital en aquest moment. </li></ul><ul><li>S’ha de fixar una taxa d’actualització, la realitat ens diu que aquesta taxa canvia cada any, per tant la fórmula més general del VAN serà: </li></ul>
  40. 40. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions En cas que la taxa o tipus d’actualització sigui el mateix per a tots els períodes: Si al final de la vida activa hi ha un valor residual:
  41. 41. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions <ul><li>Criteri del tipus de rendibilitat interna o taxa interna de retorn(TIR) </li></ul><ul><li>La TIR és la taxa d’actualització ( r ) que fa que el valor del VAN sigui igual a zero </li></ul>
  42. 42. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions <ul><li>El valor de r proporciona una mesura de rendibilitat de la inversió. </li></ul><ul><li>S’ha de comparar: la taxa de rendibilitat ( r ) amb la taxa d’actualització ( i ) </li></ul><ul><li>Si r>i </li></ul><ul><li>Si r<i </li></ul><ul><li>Si r=i </li></ul>Convé fer la inversió La inversió no s’ha de fer La inversió és indiferent
  43. 43. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions <ul><li>EXEMPLE 1: </li></ul><ul><li>Si per valorar la inversió primer fem servir el mètode Pay-BacK, veiem que la inversió la recuperem al final del segon any. </li></ul>ANYS FLUXOS DE CAIXA Moment actual D 0 =-500 Any 1 F 1 =300 Any 2 F 2 =200
  44. 44. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions <ul><li>Si ara utilitzem el criteri del VAN, sabem que la taxa d’actualització és i=3% </li></ul><ul><li>Com que VAN<0 </li></ul>No és aconsellable fer la inversió
  45. 45. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions <ul><li>Si ara calculem la TIR (r) </li></ul>Sense calcular res, quan direu què dona? Si ho calculem…
  46. 46. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions r=0 r=-1.6 Sense sentit
  47. 47. 7.4. Mètodes de valoració i selecció d’inversions <ul><li>CONCLUSIONS </li></ul><ul><li>PAY-BACK: Recuperariem la inversió al final del segon any, no guanyariem res. </li></ul><ul><li>VAN<0: no és aconsellable fer la inversió. </li></ul><ul><li>TIR: r=0, la rendibilitat de la inversió seria zero, aquest valor però sempre l’hem de comparar amb la i=3%, com que r<i, vol dir que no és aconsellable fer la inversió </li></ul>NO HEM DE FER AQUESTA INVERSIÓ
  48. 48. 7.5 Exercicis de selecció d’inversions amb un plantejament diferent <ul><li>Fins ara sempre es repetia el mateix model: </li></ul><ul><ul><li>Un únic desemborsament inicial el primer any </li></ul></ul><ul><ul><li>Inversions a llarg termini amb fluxos de caixa anuals </li></ul></ul><ul><ul><li>Una taxa d’actualització que es manté constant </li></ul></ul><ul><li>Anem a veure ara, plantejaments diferents: </li></ul>
  49. 49. 7.5 Exercicis de selecció d’inversions amb un plantejament diferent <ul><li>EXERCICI 1 </li></ul><ul><li>n=5 anys </li></ul><ul><li>D 0 =4000 € </li></ul><ul><li>Taxa d’interès anual: 5% </li></ul><ul><li>Al final del cinquè any es venen tots els actius de la inversió i s’espera un cobrament extra de 800€ </li></ul>any1 Cobraments:2500€ Pagaments:3000€ A partir del segon any els cobraments augmenten un 30% acumulatiu cada any. Els pagaments: 3000€ cada any
  50. 50. 7.5 Exercicis de selecció d’inversions amb un plantejament diferent <ul><li>D 0 =4000€ </li></ul><ul><li>F 1 =2500-3000=-500 </li></ul><ul><li>F 2 =2500+2500*0.3-3000=250 </li></ul>2500(1+0,3) Com que és acumulatiu cada any F 3 =2500(1+0,3) 2 -3000=1225 F 4 =2500(1,3) 3 -3000=2492,5 F 5 =2500(1,3) 4 -3000+800=4940,25
  51. 51. 7.5 Exercicis de selecció d’inversions amb un plantejament diferent EXERCIC 2: D 0 =1000€ Desemborsament de 500€ al cap de 6 mesos Desemborsament de 800€ al cap d’un any n=2 anys i TAE = 6% Al final del primer trimestre F=600 € Al desé mes F=900€ Final del segon any F=2000€ 0 3 6 10 12 24 -1000 600 -500 900 -800 2000
  52. 52. 7.5 Exercicis de selecció d’inversions amb un plantejament diferent <ul><li>Per calcular el VAN, com ho farem? </li></ul><ul><li>A partir de la fórmula de l’equivalència financera podem trobar l’equivalent mensual anual: </li></ul><ul><li>El VAN d’aquesta inversió és de 988,30€ </li></ul>
  53. 53. 7.5 Exercicis de selecció d’inversions amb un plantejament diferent <ul><li>Exercici 3 </li></ul><ul><li>A principi de mes: </li></ul><ul><li>Compra roba per 2400€ </li></ul><ul><li>A final de mes: </li></ul><ul><li>- Ha liquidat les existències cobrant 4800€ per les vendes </li></ul><ul><li>Ha pagat la llum: 1000€ </li></ul><ul><li>Ha pagat al personal: 1300€ </li></ul><ul><li>Calcular la rendibilitat mensual i l’equivalent anual </li></ul>
  54. 54. 7.5 Exercicis de selecció d’inversions amb un plantejament diferent <ul><li>Característiques de la inversió: </li></ul><ul><li>D 0 =-2400€ </li></ul><ul><li>Únic flux de caixa format pels cobraments i pagaments a final de mes: </li></ul><ul><li>F 1 =4800-1000-1300=2500€ </li></ul><ul><li>La rendibilitat mensual serà (r 12 ) </li></ul>
  55. 55. 7.7 Les inversions i el risc <ul><li>Fins ara, per triar una inversió només ens hem fixat en la seva rendibilitat. </li></ul><ul><li>En la realitat, però, per seleccionar una inversió també s’hauria de tenir en compte la taxa de risc que té la inversió. </li></ul><ul><li>Ex: Comprar bons de l’estat amb una rendiblitat segura del 3% </li></ul><ul><li>o comprar accions d’una empresa al 20% però amb el risc de perdre’n el 30% </li></ul><ul><li>Què triarem? </li></ul><ul><li>Depèn de l’empresari i del risc que vol assumir. </li></ul>
  56. 56. 7.7 Les inversions i el risc <ul><li>Si es mesura el risc amb una taxa o prima de risc (p), es podrà comparar la rendibilitat de la inversió (r) amb </li></ul><ul><li>la suma d’interès nominal (i) més la prima de risc. </li></ul><ul><li>Aleshores triaré la inversió quan: r> i+p </li></ul>

×