Successfully reported this slideshow.

Els sons del català

2

Share

Upcoming SlideShare
Tema 1. fonètica
Tema 1. fonètica
Loading in …3
×
1 of 28
1 of 28

Els sons del català

2

Share

Download to read offline

En aquest Power Point trobareu informació del consonantisme i del vocalisme català. Pot ser una eina força útil per tal d'aprendre fonètica catalana.

En aquest Power Point trobareu informació del consonantisme i del vocalisme català. Pot ser una eina força útil per tal d'aprendre fonètica catalana.

More Related Content

Related Books

Free with a 14 day trial from Scribd

See all

Els sons del català

  1. 1. ELS SONS DEL CATALÀ [fu . ‘nɛ . ti . kə]? [‘a]! [ʎə . ,ʒɛʒ . məj . [ pə . ɾə . ,kɛ . koj . ðəs . ku . ‘βɾɛ .ʃu] sər . ,βɛ . ʒə . ‘ʃɔ]?
  2. 2. PRIMERA PART: LA SÍL·LABA
  3. 3. Definició • La síl·laba és la unitat mínima d’articulació de sons. Tots els sons de totes les llengües humanes s’articulen en forma de síl·labes. • Totes les síl·labes tenen un nucli, i poden tenir elements marginals. • En català, el nucli és SEMPRE una vocal, i els elements marginals SEMPRE són consonants.
  4. 4. Estructura de la síl·laba R I M A Consonant( Vocal Consonant( s) s) (Obertura NUC (Coda) ) LI Simple: un Complexa: més Simple: un Complexa: més sol element d’un element sol element d’un element
  5. 5. Classificació de les síl·labes • Estructural: – Síl·laba lliure  la que no té coda – Síl·laba travada  la que té coda – Síl·laba oberta  la que no té obertura • Funcional: – Síl·laba tònica  la que té major força articulatòria – Síl·laba àtona  la que s’oposa a la tònica perquè té menor força articulatòria
  6. 6. Estructures sil·làbiques del català Ober- Coda - 1 element 2 elements 3 elements tura V VC VCC VCCC - a en arc arcs CV CVC CVCC CVCCC 1 element pa pam parc parcs CCVCC CCV CCVC CCVCC 2 elements C pla plat trist T rists
  7. 7. SEGONA PART: LES VOCALS
  8. 8. Definició • Articulatòria: so que es produeix sense que l’aire trobi cap tipus d’obstacle entre les cordes vocals i l’exterior • Funcional: la vocal és la condició necessària i suficient per tenir una síl·laba, en català
  9. 9. Classificació de les vocals • Segons el grau d’obertura de la boca: – + tancades – + obertes • Segons la localització dins la boca: – + anteriors – + posteriors
  10. 10. Les vocals catalanes
  11. 11. Les vocals catalanes + anterior + posterior [ i] [u + tancada ] [e [o ] [ə ] ] [ɔ + oberta [ɛ] ] [a ]
  12. 12. El sistema tònic del català central + anterior + posterior [ˈi] [ˈu] + tancada [ˈe] [ˈo ] [ˈɔ] + oberta [ˈɛ] [ˈa]
  13. 13. La reducció vocàlica en català central Vocal tònica Vocal àtona So Exemple So Exemple [ˈi] [ˈpi] [i] [pi . ˈnɛ . ðə] [ˈe] [kə . ˈre] [kə . rə . ˈɾo] [ˈɛ] [ˈtɛ . rə] [ə] [tə . ri . ˈtɔ . ɾi] [ˈa] [ˈka . zə] [kə . ˈzal] [ˈɔ] [ˈkɔ . zə] [ku . ˈzɛ . tə] [ˈo] [təm . ˈbo] [u] [təm . bu . ˈɾɛt] [ˈu] [ˈu . nik] [u . ni . ˈtat]
  14. 14. La reducció vocàlica en català central [ˈi] [i] [ˈe] [ˈɛ] [ə] [ˈa] [ˈɔ] [ˈo] [u] [ˈu]
  15. 15. El sistema àton del català central + anterior + posterior [i] [u + tancada ] [ə ] + oberta
  16. 16. TERCERA PART: LES SEMIVOCALS
  17. 17. Els diftongs • Es diu que una síl·laba conté un diftong quan s’hi troba una semivocal. • L’IEC proposa, ortològicament, que una vocal tancada, [i] / [u] esdevé consonant, [j] / [w] (és a dir, deixa de poder exercir de nucli sil·làbic i en conseqüència necessita recolzar-se en una vocal) en uns contextos determinats.
  18. 18. Els tipus de diftong • DIFTONG DECREIXENT: Aquell que té la semivocal en posició de coda. • DIFTONG CREIXENT: Aquell que té la semivocal en posició d’obertura. • El català, almenys tradicionalment, té afinitat pels diftongs decreixents, però rebutja els creixents. • Dues vocals consecutives, òbviament pertanyents a síl·labes diferents, reben el nom d’HIAT. Quan un hiat és imprevisible, sempre es marca ortogràficament.
  19. 19. Els contextos de diftong • DIFTONG DECREIXENT – Sempre  Quan no es produeix, l’hiat és imprevisible. • DIFTONG CREIXENT – Entre vocals: V + [j]/[w] + V – Als grups gràfics qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo. – A principi absolut de paraula: [j]/[w] + V
  20. 20. D if t o n g d e c r e ix e n t D if t o n g c r e ix e n t [ˈij] Nuvii [nu . ˈβij] V + [j] + V Noia [ˈnɔ . jə] [ˈej] Rei [ˈrej] V + [w] + V Cauen [ˈka . wən] [ˈɛj] Remei [rə . ˈmɛj] qua Pasqua [ˈpas . kwə] [ˈaj] Mai [ˈmaj] qüe Qüestió [kəs . ti . ˈo] [ˈɔj] Noi [ˈnɔj] qüi Aqüífer [ə . ˈkwi . fər] [ˈoj] Coi [ˈkoj] quo Quota [ˈkwɔ . tə] [ˈuj] Cuina [ˈkuj . nə] gua Guant [ˈɡwan] [əj] Aiguat [əj . ˈɣwat] güe Aigües [ˈaj . ɣwəs] [ˈiw] Viu [ˈbiw] güi Pingüí [piŋ . ˈɡwi] [ˈew] Teu [ˈtew] guo Aiguota [əj . ˈɣwɔ . tə] [ˈɛw] Peu [ˈpɛw] [j] + V (ppi abs) Hiena [ˈjɛ . nə] [ˈaw] Nau [ˈnaw] [w] + V (ppi abs) Uep! [ˈwep] [ˈɔw] Cou [ˈkɔw]   [ˈow] Tou [ˈtow]   [ˈuw] Nuu [ˈnuw]   [əw] Europa [əw . ˈɾɔ . pə]  
  21. 21. QUARTA PART: LES CONSONANTS
  22. 22. Definició • Articulatòria: són aquells sons que, en produir-se, l’aire topa amb algun tipus d’obstacle en el seu camí cap a l’exterior. • Funcional: són aquells elements articulatoris que només poden aparèixer en posicions marginals dins la síl·laba.
  23. 23. Característiques de les consonants • El so es produeix en un punt concret del tracte bucal: PUNT D’ARTICULACIÓ. • L’aire troba obstacles de diferent naturalesa: MODE D’ARTICULACIÓ. • Hi ha consonants que es produeixen sense vibració de les cordes vocals: SONORITAT. • Les consonants s’estudien en funció, bàsicament, d’aquests tres elements.
  24. 24. El mode d’articulació (I) • Segons el tipus d’obstacle amb què es troba l’aire, el MA pot ser: – Obstruent: constricció total o molt important del pas de l’aire. • Oclusiu: obstrucció total + alliberament sobtat. • Fricatiu: pas molt estret que provoca un flux turbulent. • Africat: obstrucció total + alliberament fricatiu.
  25. 25. El mode d’articulació (II) – Continu: obstrucció més lleu del pas de l’aire. • Nasal: l’aire surt per la cavitat nasal, cosa que li dóna una sonoritat addicional. • Líquid: únics sons que poden ser els segons elements d’obertures complexes. – Lateral: l’aire surt per un lateral de la boca. – Bategant: l’aire surt després d’un batec molt lleu d’un articulador. – Vibrant: l’aire troba un articulador en vibració. • Aproximants: els articuladors s’aproximen lleument.
  26. 26. El punt d’articulació • És el punt del tracte bucal on es produeix la màxima constricció de l’aire. – Bilabial: a la unió dels dos llavis. – Labiodental: a la unió del llavi inferior i els incisius superiors. – Dental: darrere els incisius superiors. – Alveolar: als alvèols superiors. – Prepalatal: entre els alvèols superiors i la volta palatina. – Palatal: al sostre de la volta palatina. – Velar: al paladar blan (també anomenat vel del paladar).
  27. 27. La sonoritat • Segons si el so es produeix amb vibració o no de les cordes vocals, es classifiquen en: – SONS SORDS: es produeixen SENSE vibració de les cordes vocals. – SONS SONORS: es produeixen AMB vibració de les cordes vocals. – COMPTE!!! • Només els sons obstruents poden ser sords. • Sempre que apareix un so sord, té el seu equivalent sonor.
  28. 28. Les consonants catalanes

×