1.
ELS SONS DEL CATALÀ [fu . ‘nɛ . ti . kə]?[‘a]! [ʎə . ,ʒɛʒ . məj . [ pə . ɾə . ,kɛ . koj . ðəs . ku . ‘βɾɛ .ʃu] sər . ,βɛ . ʒə . ‘ʃɔ]?

2.
PRIMERA PART: LA SÍL·LABA

3.
Definició• La síl·laba és la unitat mínima d’articulació de sons. Tots els sons de totes les llengües humanes s’articulen en forma de síl·labes.• Totes les síl·labes tenen un nucli, i poden tenir elements marginals.• En català, el nucli és SEMPRE una vocal, i els elements marginals SEMPRE són consonants.

4.
Estructura de la síl·laba R I M A Consonant( Vocal Consonant( s) s) (Obertura NUC (Coda) ) LISimple: un Complexa: més Simple: un Complexa: méssol element d’un element sol element d’un element

5.
Classificació de les síl·labes• Estructural: – Síl·laba lliure  la que no té coda – Síl·laba travada  la que té coda – Síl·laba oberta  la que no té obertura• Funcional: – Síl·laba tònica  la que té major força articulatòria – Síl·laba àtona  la que s’oposa a la tònica perquè té menor força articulatòria

6.
Estructures sil·làbiques del catalàOber- Coda - 1 element 2 elements 3 elements tura V VC VCC VCCC - a en arc arcs CV CVC CVCC CVCCC 1 element pa pam parc parcs CCVCC CCV CCVC CCVCC 2 elements C pla plat trist T rists

7.
SEGONA PART: LES VOCALS

8.
Definició• Articulatòria: so que es produeix sense que l’aire trobi cap tipus d’obstacle entre les cordes vocals i l’exterior• Funcional: la vocal és la condició necessària i suficient per tenir una síl·laba, en català

9.
Classificació de les vocals• Segons el grau d’obertura de la boca: – + tancades – + obertes• Segons la localització dins la boca: – + anteriors – + posteriors

10.
Les vocals catalanes

11.
Les vocals catalanes + anterior + posterior [ i] [u+ tancada ] [e [o ] [ə ] ] [ɔ + oberta [ɛ] ] [a ]

12.
El sistema tònic del català central + anterior + posterior [ˈi] [ˈu]+ tancada [ˈe] [ˈo ] [ˈɔ] + oberta [ˈɛ] [ˈa]

13.
La reducció vocàlica en català central Vocal tònica Vocal àtonaSo Exemple So Exemple[ˈi] [ˈpi] [i] [pi . ˈnɛ . ðə][ˈe] [kə . ˈre] [kə . rə . ˈɾo][ˈɛ] [ˈtɛ . rə] [ə] [tə . ri . ˈtɔ . ɾi][ˈa] [ˈka . zə] [kə . ˈzal][ˈɔ] [ˈkɔ . zə] [ku . ˈzɛ . tə][ˈo] [təm . ˈbo] [u] [təm . bu . ˈɾɛt][ˈu] [ˈu . nik] [u . ni . ˈtat]

14.
La reducció vocàlica en català central [ˈi] [i] [ˈe] [ˈɛ] [ə] [ˈa] [ˈɔ] [ˈo] [u] [ˈu]

15.
El sistema àton del català central + anterior + posterior [i] [u+ tancada ] [ə ] + oberta

16.
TERCERA PART: LES SEMIVOCALS

17.
Els diftongs• Es diu que una síl·laba conté un diftong quan s’hi troba una semivocal.• L’IEC proposa, ortològicament, que una vocal tancada, [i] / [u] esdevé consonant, [j] / [w] (és a dir, deixa de poder exercir de nucli sil·làbic i en conseqüència necessita recolzar-se en una vocal) en uns contextos determinats.

18.
Els tipus de diftong• DIFTONG DECREIXENT: Aquell que té la semivocal en posició de coda.• DIFTONG CREIXENT: Aquell que té la semivocal en posició d’obertura.• El català, almenys tradicionalment, té afinitat pels diftongs decreixents, però rebutja els creixents.• Dues vocals consecutives, òbviament pertanyents a síl·labes diferents, reben el nom d’HIAT. Quan un hiat és imprevisible, sempre es marca ortogràficament.

19.
Els contextos de diftong• DIFTONG DECREIXENT – Sempre  Quan no es produeix, l’hiat és imprevisible.• DIFTONG CREIXENT – Entre vocals: V + [j]/[w] + V – Als grups gràfics qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo. – A principi absolut de paraula: [j]/[w] + V

20.
D if t o n g d e c r e ix e n t D if t o n g c r e ix e n t[ˈij] Nuvii [nu . ˈβij] V + [j] + V Noia [ˈnɔ . jə][ˈej] Rei [ˈrej] V + [w] + V Cauen [ˈka . wən][ˈɛj] Remei [rə . ˈmɛj] qua Pasqua [ˈpas . kwə][ˈaj] Mai [ˈmaj] qüe Qüestió [kəs . ti . ˈo][ˈɔj] Noi [ˈnɔj] qüi Aqüífer [ə . ˈkwi . fər][ˈoj] Coi [ˈkoj] quo Quota [ˈkwɔ . tə][ˈuj] Cuina [ˈkuj . nə] gua Guant [ˈɡwan][əj] Aiguat [əj . ˈɣwat] güe Aigües [ˈaj . ɣwəs][ˈiw] Viu [ˈbiw] güi Pingüí [piŋ . ˈɡwi][ˈew] Teu [ˈtew] guo Aiguota [əj . ˈɣwɔ . tə][ˈɛw] Peu [ˈpɛw] [j] + V (ppi abs) Hiena [ˈjɛ . nə][ˈaw] Nau [ˈnaw] [w] + V (ppi abs) Uep! [ˈwep][ˈɔw] Cou [ˈkɔw] [ˈow] Tou [ˈtow] [ˈuw] Nuu [ˈnuw] [əw] Europa [əw . ˈɾɔ . pə]

21.
QUARTA PART: LES CONSONANTS

22.
Definició• Articulatòria: són aquells sons que, en produir-se, l’aire topa amb algun tipus d’obstacle en el seu camí cap a l’exterior.• Funcional: són aquells elements articulatoris que només poden aparèixer en posicions marginals dins la síl·laba.

23.
Característiques de les consonants• El so es produeix en un punt concret del tracte bucal: PUNT D’ARTICULACIÓ.• L’aire troba obstacles de diferent naturalesa: MODE D’ARTICULACIÓ.• Hi ha consonants que es produeixen sense vibració de les cordes vocals: SONORITAT.• Les consonants s’estudien en funció, bàsicament, d’aquests tres elements.

24.
El mode d’articulació (I)• Segons el tipus d’obstacle amb què es troba l’aire, el MA pot ser: – Obstruent: constricció total o molt important del pas de l’aire. • Oclusiu: obstrucció total + alliberament sobtat. • Fricatiu: pas molt estret que provoca un flux turbulent. • Africat: obstrucció total + alliberament fricatiu.

25.
El mode d’articulació (II)– Continu: obstrucció més lleu del pas de l’aire. • Nasal: l’aire surt per la cavitat nasal, cosa que li dóna una sonoritat addicional. • Líquid: únics sons que poden ser els segons elements d’obertures complexes. – Lateral: l’aire surt per un lateral de la boca. – Bategant: l’aire surt després d’un batec molt lleu d’un articulador. – Vibrant: l’aire troba un articulador en vibració. • Aproximants: els articuladors s’aproximen lleument.

26.
El punt d’articulació• És el punt del tracte bucal on es produeix la màxima constricció de l’aire. – Bilabial: a la unió dels dos llavis. – Labiodental: a la unió del llavi inferior i els incisius superiors. – Dental: darrere els incisius superiors. – Alveolar: als alvèols superiors. – Prepalatal: entre els alvèols superiors i la volta palatina. – Palatal: al sostre de la volta palatina. – Velar: al paladar blan (també anomenat vel del paladar).

27.
La sonoritat• Segons si el so es produeix amb vibració o no de les cordes vocals, es classifiquen en: – SONS SORDS: es produeixen SENSE vibració de les cordes vocals. – SONS SONORS: es produeixen AMB vibració de les cordes vocals. – COMPTE!!! • Només els sons obstruents poden ser sords. • Sempre que apareix un so sord, té el seu equivalent sonor.

28.
Les consonants catalanes