Ara english a

305 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
305
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ara english a

  1. 1. 04 temadeldia DIUMENGE, 24 DE JUNY DEL 2012 ara Idiomes L’aprenentatge de l’anglès ven h andicapsp even ha Se S fo r ourEn nlgsh h e Eg i lis l lès l nostre nivell d’ang *Set obstacles a La falta de professors El factor nadius SÒNIA SÁNCHEZ cultural La presidenta de la Comunitat de Ma- drid, Esperanza Aguirre, va amenaçar a l’abril amb la “insubmissió” per po- La meitat dels adolescents Els països europeus amb pitjors nivells der contractar professors nadius d’an- de competència en llengües estrange- glès per al seu sistema públic d’ense- no saben parlar anglès. res són el Regne Unit i França, tal com nyament. Tot i que qualsevol ciutadà L’Eurobaròmetre situa els va posar en relleu l’Eurobaròmetre de la Unió Europea pot obtenir una lingüístic publicat aquesta setmana. plaça com a mestre o professor en un alumnes de 15 anys de Francesos i anglesos no hi veuen el altre país europeu, a la pràctica, la difi- l’Estat a la cua d’Europa en profit a aprendre una altra llengua, cultat d’homologar el títol de magiste- probablement perquè consideren que ri els impedeix en molts casos treballar l’aprenentatge d’aquest la pròpia ja és internacional. en escoles i instituts de l’estat espa- idioma, que ha esdevingut Doncs, segons apunten algunes nyol. Alhora, per obtenir feina en el veus, això mateix pot estar passant a sistema públic català, han d’acreditar la ‘lingua franca’ moderna. casa nostra. “Si els catalans no tingués- el nivell C de català. sim també el castellà, seríem com els Tot i que el departament d’Ense- A Catalunya, les coses no holandesos i els danesos”, que tenen nyament no disposa de les xifres de són pas gaire millors. uns nivells molt alts d’anglès perquè professorat segregat per nacionalitats, han constatat que és necessari en l’àm- és clar que són pocs els professors Segons un estudi de la bit internacional, assenyala el presi- d’anglès nadius als centres escolars ca- Universitat de Cambridge dent de l’Associació de Professors talans. N’hi ha més a les escoles ofici- d’Anglès de Catalunya (APAC), Miquel als d’idiomes (EOI), però tampoc no de l’any 2010, el nivell Berga. Ell parla, de fet, d’una “mandra gaires més. d’anglès dels catalans era sociològica dels catalans a aprendre No és només Esperanza Aguirre qui anglès, que encara és més accentuada opina que els professors nadius són fins i tot lleugerament entre els que tenen el castellà com a una peça clau per al bon aprenentat- primera llengua”, a causa d’aquesta ge d’un idioma, però també hi ha veus inferior que a la resta de “sensació que saber anglès no és deter- discordants. El president de l’Associa- l’Estat. La nota mitjana minant perquè el castellà ja és una ció de Professors d’Anglès de Catalu- llengua internacional”. nya (APAC), Miquel Berga, assenyala, dels catalans al First Però, tal com va assenyalar dijous la per exemple, que “es pot ser nadiu i ser Certificate era de 68,5, per comissària d’Educació, Cultura, Mul- un mal professor d’anglès”. tilingüisme i Joventut de la Unió Eu- El director de Desenvolupament de sota del 69,1 estatal. Per ropea (UE), Androulla Vassiliou, l’an- Cambridge a Espanya, Xavier Balles- què no sabem prou anglès? glès avui no és només una llengua es- teros, hi està d’acord. Argumenta que trangera d’ampli abast mundial, sinó l’alumne no distingeix si l’accent és na- Mirem d’esbrinar-ne els que “s’ha convertit en la llengua fran- diu o no fins que no té un nivell mitjà- ca internacional”.e alt i que els joves tenen avui moltes op- motius. cions a internet i la televisió per sen- tir la parla nadiua de l’anglès. Segons Ballesteros, només calen dos nivells lingüístics més que l’alumne (un B2 com a mínim) per poder fer classe.e
  2. 2. ara DIUMENGE, 24 DE JUNY DEL 2012 temadeldia 05 Opinió La barrera econòmica Professors mal level pagats i televisió l La crisi ha reduït els alumnes als cursos d’anglès. Ho constaten tant a l’Institut president de l’Associació de Professors d’Anglès de Catalunya i professor de li- doblada, un còctel d’Estudis Nord-americans com a les seus de Cambridge a Catalunya i en al- teratura anglesa a la UPF, Miquel Berga. De fet, l’Eurobaròmetre constata di- perniciós tres centres com la UAB Idiomes, on ferències de puntuació de més d’un punt “s’ha reduït sobretot el perfil de gent de quan s’incrementa també en un punt 30 a 40 anys”, explica el subdirector, l’índex socioeconòmic i cultural de les Richard Turner. També des de la seu de famílies. Aquest índex (que té en comp- Cambridge a Espanya, Xavier Balleste- te el nivell d’estudis dels pares i els re- ros afegeix que “les empreses han reta- cursos familiars) té més influència, diu llat molt en formació d’anglès als treba- l’informe, en les habilitats de “compren- lladors” els dos últims anys. sió lectora i expressió escrita” en anglès DAVID BRIDGEWATER Ara bé, la barrera econòmica apareix i no tant en la comunicació oral. S abans i tot, ja que bona part de l’anglès Tot i així, l’estudi europeu remarca óc professor de llengua an- que aprenen molts infants no és a l’esco- que aquesta no és l’única explicació als glesa des de fa més de 25 la, sinó a les activitats extraescolars. “No baixos nivells d’anglès a l’estat espanyol, anys. Durant aquest temps acostuma a passar en cap altra assigna- ja que “els resultats dels alumnes espa- he donat classes a tot tipus tura que la meitat dels alumnes facin nyols són inferiors als esperats per al seu d’estudiants i molts s’en- classes particulars i l’altra no”, apunta el índex socioeconòmic i cultural”.e fronten a una sèrie de dificultats. La primera és que van tenir poca El model exposició a l’anglès de petits, un pe- ríode crític per a l’aprenentatge d’idiomes. Algunes de les caracte-l universitari rístiques valorades de l’alumne ide- al són la capacitat d’identificar pa- trons en la llengua, poca inhibició, Estades acceptació de l’ambigüitat i una for- o Fins a la implantació de Bolonya, el ni- ta motivació per aprendre. Els estu- a l’estranger vell d’anglès dels estudiants universi- diants que a la seva infantesa rebien ó si l taris catalans era molt desigual. És a una baixa exposició a la llengua i que partir de la integració europea, l’any no tenen un coneixement consoli- r 2008, que l’anglès s’introdueix de ma- dat de la sintaxi solen tenir proble- ve ina nera regular a les aules universitàries Tot i l’èxit creixent del programa Eras- mes per produir frases ben forma- i els centres públics comencen a im- mus per als universitaris, les estades a des. L’últim factor que afecta el ni- partir assignatures en aquesta llengua. l’estranger no reben encara prou incen- vell d’aprenentatge d’idiomes és la és orig L’Espai Europeu d’Educació Supe- tius públics. Uns 500 catalans marxen qualitat dels professors. Aquí l’en- rior va posar sobre la taula la necessi- cada any d’Erasmus a països de llengua senyament d’idiomes està infrare- M tat d’unes competències mínimes en anglesa i el Govern dóna ajuts a la mo- gulat, mal pagat i, per descomptat, una llengua estrangera. Les universi- bilitat a 1.600 alumnes més, però “en- pateix les conseqüències del mateix ó tats públiques catalanes van acordar cara rebem més estudiants dels que en- procés de la devaluació experimen- que tots els graus incloguin “l’exigèn- viem a fora”, diu el vicegerent de docèn- tada per l’ensenyament. cia del coneixement d’una tercera llen- cia de la UPF, Pere Torra. La Genera- gua, preferentment l’anglès”, i que ca- litat ofereix una vintena de beques l’any da centre decideixi quin nivell dema- perquè una classe viatgi 15 dies a un al- na als seus alumnes. El curs vinent es tre país a fer un projecte comú amb un graduarà la primera gran fornada d’es- centre d’allà, i una petita part de l’Eras- Portugal i Grècia tenen nivells tudiants de grau catalans i l’Agència de mus beneficia els alumnes de formació d’anglès força superiors als de Qualitat Universitària haurà de verifi- professional. Però aprendre anglès en l’estat espanyol. Gairebé tothom car si centres i alumnes han fet els deu- un altre país és encara una opció massa coincideix a destacar un fet quan NICK LLOYD res en aquest tema.e poc estesa per motius econòmics. e es pregunta el motiu d’aquesta di- J ferència: són països on les pel·lí- o vaig arribar a Barcelona cules s’emeten en versió original fa uns vint anys. Venint de yaCom s’ensens subtitulada. És obvi que el fet Saragossa, estava impres-C d’acostumar l’oïda a l’anglès a tra- sionat amb el bon nivell vés de la televisió i el cinema fa- d’anglès a Catalunya. Els c lea les escoles cilita l’aprenentatge de l’idioma. primers anys estava convençut que A Catalunya, el llavors conse- la feina duraria deu o quinze anys, ja ller d’Educació Ernest Maragall que després d’aquest període gaire- dre, atural” d’apren ans. va proposar l’any 2007 –des de bé tots els adults haurien assolit un ria la manera “n ab lans ac aben que se a que es comenci a ensenyar ofes- Finlàndia, on era en viatge ofici- nivell acceptable, i els nens, amb els alumnes cata i deman l’Associació de Pr al– que les televisions públiques mètodes més moderns que s’esta-Un 27,4% dels nivell molt baix d’anglès, El president de talunya, Miquel Berga, ària amb un st cicle. catalanes emetessin totes les ven implantant a la escola, ja tindri-prim aque sors d’Anglès a Ca a avaluació d’ de l’edat d’ini- pel·lícules i sèries en versió origi- en una bona base. Malgrat l’esforçsegons l’últim l Govern des del 2005 per recela d’aquest avançament immersió en i l’esforç de vehicu- els plans d’ nal. La iniciativa va ser rebuda públic, privat i particular, i la supo-Tot lès com a lleng ua ci i assenyala qu e direcció”. En amb reticència pels operadors de sada ajuda d’una societat ja bilin- introduir l’ang signatures, aquests plans anglès són un pas “en la bona “la baixa for- lar en algunes as ce ntres fins el handicap de televisió i finalment va quedar en güe, és clar que encara estem lluny a terme 1.345 destaca, però, s i professors paper mullat. Però avui ja és inne- d’aquesta situació. Hi ha hagut mi- –que han dut iar les coses. mació en anglès dels mestre ia”. Aquest onseguit canv àr cessària, perquè la introducció de llores: avui en dia és poc freqüent ara– no han ac de Desenvolupament de catalans, sobretot a prim talans estan El director panya, Xavier Ballesteros, cents públics ca anglès que la TDT ofereix a l’espectador l’op- trobar un estudiant amb nivell zero, curs, 2.353 do d’ ció d’escollir entre la versió do- però l’anglès de la resta d’Europa Cambridge a Es mú en moltes escoles ca- apuntats als cursos gratuïts co blada i l’original. Tot i així, falta encara és molt superior. Atès que destaca l’error çar l’ensenyament d’an- els ofereix la Generalitat.e en encara un canvi de costums.e països com Grècia i Portugal han as- talanes de com àtica en lloc de la part oral, glès per la gram solit resultats molts millors amb menys recursos, diria que, per sobre de tot, la televisió doblada al caste- llà i català, una autèntica relíquia del franquisme, en té molta culpa.
  3. 3. 06 temadeldia DIUMENGE, 24 DE JUNY DEL 2012 ara Idiomes L’aprenentatge de l’anglès El nivell d’anglès dels joves europeus Pares i mestres opinen sobre la qüestió idiomàtica Brian Cutts PROFESSOR D’ACADÈMIA D’ANGLÈS Suècia (82%) “El punt bàsic per aprendre l’anglès és Estònia (61%) parlar i escoltar. Si hi ha 25 o 30 alumnes a classe, com poden parlar? [...] Països Baixos (66%) Insisteixo en la part oral, Polònia (25%) però si no es fa gramàtica Bèlgica (29%) i llibres tampoc podran Percentatge d’alumnes de 14 i 15 anys que parlar. [...] Si poden mantenir una Eslovènia (54%) l’ensenyament només es conversa en anglès França (14%) Croàcia (47%) queda a l’escola no ens Més del 65% en sortirem. Els xiquets Bulgària (35%) han de saber quina és la 42%-65% importància de l’anglès 25%-41% Espanya (27%) Grècia (48%) avui en dia” Menys del 25% Portugal (31%) Malta (82%) Font: Elaboració pròpia / Gràfic: E. Forroll Jordi Sedó Fail at European and world level MESTRE DE PRIMÀRIA * Suspens a nivell europeu i mundial com Dinamarca i Holanda, on co- tuat l’ensenyament estatal en la línia Crònica mençaven als 10-12 anys. “El fet de tota la UE. “El cas d’Espanya de- “Laveritatésqueelnostre d’abaixar l’edat d’aprenentatge no mostraquesónnecessarismoltsanys sistemaeducatiunoés elevarà els nivells d’anglès per ell fins que una reforma educativa es re- SÒNIA SÁNCHEZ mateix”, conclou l’estudi. flecteix en la població adulta”, apun- capaçdeproporcionarals BARCELONA ta l’informe internacional. jovesunnivelld’anglès Transició generacionalE s calcula que durant la Estudis dignequeelspermetianar pròxima dècada hi hau- Espanya és Les reformes educatives Adolescents poc preparats pelmónambcerta rà, en tot moment, 2.000 a la cua espanyoles són massa recents Els nois de 15 anys encara van milions de persones al EF-Cambridge dóna diverses expli- massa coixos en anglès desimboltura món aprenent anglès. d’Europa cacions al baix nivell espanyol, entre Tot i haver estudiat anglès des de comunicativa.Ésuna“La globalització, la industrialitza- i del món, les quals el poc pes de les exportaci- primària, el 41,9% dels nois catalans situacióquecaldriació i internet han canviat dràstica- al lloc 24 de ons en l’economia espanyola, sobre- de 16 anys acaben l’educació secun- superaramburgència”ment el paper de l’anglès en els úl- 44 estats tot en comparació amb altres països, dària obligatòria (ESO) sense sabertims 20 anys: un bon nivell d’anglès cosa que “disminueix els al·licients escriure correctament en anglès. Laha deixat de ser un avantatge dels per dominar l’anglès”. Però princi- redacció és el que va obtenir el pitjorrics per convertir-se cada cop més Educació palment apuntava a les grans refor- resultat en l’examen d’anglès que laen una aptitud bàsica per a qualsevol Els nens mes educatives impulsades a l’Estat Generalitat va fer a tots els alumnes Quico Salafeina”. Ho diu Education First (EF), aprenen més en els anys 90 i els 2000, que han si- de quart d’ESO el març passat. A ni- PARE. GRANOLLERSl’organització educativa privada vell global, el 23,7% no havien asso-més gran del món, que l’any passat anglès que lit les competències bàsiques en abans però el “Calunesforçva publicar amb la Universitat de nivell encara Un 69% aconsegueixen aquesta llengua. L’EurobaròmetreCambridge un estudi del nivell d’an- publicat aquesta setmana (vegeu el suplementari,depaís,perglès en 44 països de tot el món. és baix el First Certificate mapa) ho confirma. Només el 27% millorarelnivelld’anglès,i dels nois de 15 anys de tot l’Estat po-Els més petits Des de Cambridge a Espanya veuen den mantenir una conversa en an- d’idiomesengeneral.CrecL’edat no és factor determinant motius per a l’optimisme. “El nivell glès. Espanya torna a estar a la cua quecalfomentarlaper aprendre un idioma d’anglès encara està per sota de la dels 14 països enquestats per la UE. diversitatlingüísticaalL’estudi d’EF situava Espanya a la mitjana però anem per bon camí, en màximinonomésl’anglès.posició 24 d’un total de 44 països. En els últims anys s’ha fet un gran es- Falta motivació i dinersl’entorn europeu, li donava encara forç”, apunta el director de Desen- Els joves espanyols van buscar Catalunyapodriaserpitjors resultats que l’Eurobaròme- volupament, Xavier Ballesteros. El motius al seu baix nivell capdavanteraaeducarentre publicat aquesta setmana per la nombre de persones que es treuen La Comissió Europea va llegir als jo- altresllengües–lesdelesComissió Europea. Segons EF, Es- una titulació en aquest centre és vesde15anysenquestatsunallistade personesnouvingudes,panya i Itàlia són els països amb els confidencial, diu, però apunta que motiusqueelsdesanimavenaestudi-nivells més baixos de domini de l’an- Espanya és “un mercat important” ar anglès. La major part (33%) va tri- perexemple–alesglès de tota la Unió Europea. L’infor- per a Cambridge, sobretot en títols ar que els faltava “motivació” i, en se- escoles,mésenllàdeme posa en relleu també que des dels de First Certificate. El 2010, l’últim gon lloc, el 29% va dir que era “mas- donarunabasepotentenanys 80 del segle passat els infants amb dades, el 69% dels espanyols sacar”.Un23%vanrespondrequeno castellàianglès”espanyols comencen a aprendre an- que es van examinar d’aquest títol tenien temps per estudiar-lo, i altres,glès als 8-11 anys, abans que en altres van aprovar, però només el 3% van un 21%, al·legaven que no són “bonspaïsos amb molt bon nivell d’anglès, treure una A i un 15% un B. en llengües”.e
  4. 4. 08 temadeldia DIUMENGE, 24 DE JUNY DEL 2012 ara Idiomes L’aprenentatge de l’anglèsThe challenge of multilingualism Tres formes per apendre anglès gratis * El repte del multilingüisme El pla d’immersió en anglès es reprendrà el curs que ve amb 170 nous centres de Tàndem primària i secundària / Les universitats comencen a incloure l’anglès vehicular SÒNIA SÁNCHEZ ❊ BARCELONA La majoria d’universitats ofereixen la possibilitat de posar en contacte estudiants amb diferents llengües ma- A L’ESCOLA ternes perquè facin activi- tats junts i aprenguin l’idio- ma i la cultura dels respec- tius països. Així, els estudi- nica Pereña. Això vol dir que, en lloc ma dependrà de la decisió autòno- ants catalans poden buscarL a consellera d’Ensenya- d’impartir assignatures senceres en Dades ma de cada centre, però els mínims joves d’intercanvi que vul- ment,IreneRigau,téelseu anglès com fins ara, es farà treballar Finsa1.345 “ideals” serien de quatre hores set- guin aprendre castellà o ca- propi pla de llengües es- els alumnes en grups per dur a ter- centresvan manals a primària i sis a secundària. talà i mantenir converses en trangeres, que posarà en me projectes, en anglès, que inte- impulsarunpla Ensenyament compta amb un anglès. Normalment, que- marxaapartirdelcursque grin continguts de diverses matèri- pressupost màxim de 510.000 euros den al mateix centre i alter-ve 2012-2013. Fins a 170 centres de es i on hagin de posar a prova diver- d’anglèsque per a aquest pla el 2012. Cada centre nen el català amb la llenguaprimària i secundària, públics i con- ses competències. Segons Pereña, calavaluar rebrà 3.000 euros per dos anys. estrangera. És una excel·lentcertats, es podran acollir al pla, que les hores d’anglès que acabaran fent manera de perfeccionarofereix ajuts durant dos cursos per- aquests alumnes amb el nou progra- Falta de continuïtat l’anglès i de promoure laquèelsalumnesduguinaterme“pro- XAVIER BERTRAL Alhora que posa en marxa el nou llengua i la cultura catalana.jectes de competències” en anglès. pla, Rigau ha anunciat també una El govern tripartit va posar en revisió del pla antic per saber quan-marxa l’any 2005 el Pla Experimen- tes matèries no lingüístiques s’es-tal de Llengües Estrangeres, al qual tan fent en anglès a les escoles ca-fins al 2010 s’havien apuntat 1.345 talanes ara mateix, una dada que nocentres escolars catalans. Consistia està comptabilitzada. Falta també Aplicació al mòbilprincipalment a avançar l’edat saber quants dels 1.345 centres qued’aprenentatge de l’anglès a P-4 i es van unir al programa segueixenimpartir algunes assignatures no fent assignatures en anglès perquè Les noves tecnologies tambélingüístiques en aquest idioma. El alguns no han donat continuïtat al poden ser útils per aprendreprograma va quedar congelat el projecte, admet Ensenyament. anglès de manera gratuïta a2011 i, per al curs vinent, Rigau im- La conselleria ha posat en mar- través d’aplicacions de mò-pulsarà un Pla Integrat de Llengües xa també unes noves ajudes per a bil. L’editorial MacMillan,Estrangeres (PILE) que incorpora activitats extraescolars en anglès, que publica llibres i diccio-alguns canvis respecte de l’anterior. que ha concedit per a aquest estiu i naris d’anglès, ha creat Per començar, ja no s’avança a el curs que ve a 93 escoles. Des del l’aplicació interactivaP-4 l’ensenyament de l’anglès, sinó curs 2011-12, a més, tots els cicles de Sounds: The pronunciationque es torna a començar a primària. formació professional tenen l’an- app, que permet estudiar i“Començar abans no és determi- glès com a assignatura obligatòria. practicar la pronunciació ennant, i hem prioritzat el que resul- Tot plegat per tractar de millorar anglès. Entre altres coses, esta més rendible, que és treballar per un nivell d’anglès encara molt baix poden escoltar les pronunci-a projectes que integrin diferents dels alumnes catalans. Segons l’ava- acions correctes i gravar lacompetències i continguts”, va ex- luació del Govern, un terç suspenen veu perquè després et corre-plicar a l’ARA la subdirectora gene- l’anglès de primària i un 24% acaben geixin la fonètica. L’aplica-ral de Llengua i Plurilingüisme, Mò- l’ESO sense el nivell mínim.e ció, que ha guanyat alguns premis, permet practicar l’anglès a qualsevol lloc. tir del tercer curs de tots els seus E ls alumnes arriben a la graus. Així, tot i no exigir una cer- universitat cada cop tificació de nivell d’anglès, queda- amb un millor nivell rà acreditat que “sense saber prou d’anglès, segons cons- anglès per seguir les classes en tata la Universitat Au- aquest idioma no hauran pogut Xarxes socials tònoma de Barcelona (UAB) en les aprovar”, explica el vicegerent de proves que fan, de manera volun- docència de la UPF, Pere Torra. Les xarxes socials també tària, als estudiants que comencen una titulació. El 21,75% dels que es van examinar aquest 2011-12 teni- A LA UNIVERSITAT Estudiar en anglès En els últims quatre anys, la im- ofereixen la possibilitat d’aprendre o perfeccionar l’anglès. A Busuu.com, per en com a mínim un nivell B2 (First plantació dels graus ha introduït exemple, els estudiants po- Certificate), mentre que el 2009- “l’exigència del coneixement d’una l’anglès a les universitats públi- den corregir els exercicis 10 eren el 4,12%. Des de la implan- tercera llengua, preferentment l’an- Acreditació ques catalanes. Però fins ara no- dels altres i contactar entre tació de Bolonya, els universitaris glès” i cada universitat fixarà “els La universitat més tres titulacions de les 451 que ells per resoldre dubtes, tot i són cada cop més conscients que mecanismes que facilitaran aquest ha de garantir hi ha s’imparteixen íntegrament que moltes de les activitats necessiten l’anglès. aprenentatge i les formes d’acredi- en aquesta llengua: estudis angle- es poden fer sense participar Tot i que l’espai europeu d’edu- tació que s’han previst”. un cert nivell sos de la UB, administració i direc- en la xarxa. A Livemocha, cació superior no inclou cap nor- A la pràctica, això no vol dir que d’anglès dels ció d’empreses a la UAB i interna- una altra web, es poden es- ma sobre llengües estrangeres, la es requereixi acreditar un determi- seus alumnes tional business economics a la UPF. coltar converses en vídeos i integració i la mobilitat que incor- nat nivell d’anglès per obtenir la ti- Als postgraus, l’ús de l’anglès està fer classes de fonètica, men- pora porten implícites la necessi- tulació de grau, tal com apunten des més estès: 67 dels 460 màsters pú- tre que a Italki es posa en tat de cert domini de la llengua an- de la UAB. Aquesta universitat no- blics són en anglès. L’any que ve, contacte els usuaris amb na- glesa. Per això, les universitats pú- més “recomana” als seus estudiants a més, la UAB impartirà el grau tius de la llengua que selec- bliques catalanes van acordar, en que assoleixin un nivell B2 d’anglès. d’educació primària íntegrament cionin i els dóna les eines la junta del Consell Interuniversi- La Universitat Pompeu Fabra en anglès perquè els futurs mes- perquè es comuniquin. tari de Catalunya (CIC), que tots (UPF) ha optat per incloure assig- tres es formin preparats per fer els títols de grau han de preveure natures obligatòries en anglès a par- classe en aquest idioma.e

×