1991-1995: Acció de Govern de Sant Cugat

3,481 views

Published on

Repertori de comunicació institucional que reprodueix i comenta el llibre Acció de Govern de 1991-1995 editat per l’alcalde de Sant Cugat J. Aymerich (1987-1999).

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
3,481
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

1991-1995: Acció de Govern de Sant Cugat

  1. 1. Lingüística – UB / Documents de la Comunicació Institucional ACCIÓ DE GOVERN MUNICIPAL, 1991-1995 264 pàg; 21 x 29,50 cm.; abril de 1995 ALCALDE JOAN AYMERICH AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Comentari de les Accions de Govern Documents relacionats Accions de Govern de 1987-1999, document general >> Acció de Govern. 1987-991 >> Acció de Govern, 1995- 1999.
  2. 2. Lingüística – UB / Documents de la Comunicació Institucional Volums d’Acció de Govern de l’alcalde Aymerich de 1991, 1995 i 1999 (815 pág. din-A 4). Aquest document està relacionat amb els següents materials: • X. Laborda (2003): Propaganda institucional y literatura de papelera. Teatro político de contienda y de autoalabanza en Cataluña”, Revista de Investigación Lingüística, Nº 2, Vol. VI, 2003, pág. 43-66. www.scribd.com/doc/3049232/2003-Propaganda- institucional-y-discurso-de-autoalabanza-en-Cataluna. També, versió en català, sense les imatges. • X. Laborda (1998): “Calendaris municipals de Sant Cugat del Vallès, 1990-1998. Referents i agenda política”, Gausac. Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat, 13 (XII-1998) 11-20. www.sant-cugat.net/laborda/4386CALD.htm. • Calendari de Barcelona de 2009. www.scribd.com/doc/15513707/2009-Calendari-de- Barcelona-de-2009. • Repertori de comunicación local i institucional. www.scribd.com/doc/15714171/2009- Repertoris-de-comunicacio-institucional
  3. 3. Lingüística – UB / Documents de la Comunicació Institucional Comentari de les Accions de Govern Els volums d’Acció de Govern de l’alcalde Aymerich de 1991, 1995 i 1999 són publicacions consistorial amb un tiratge molt alt, amb prop de vint mil exemplars. Van ser distribuïts gratuïtament a les llars dels santcugatencs. El seu cost, estimat en uns 300.000€, es va subvenir amb el pressupost públic. La importància d’aquestes publicacions d’exposició de la gestió d’uns governs rau en tres àmbits: • la natura formal de l’obra: és una combinació de literatura grisa (informes administratius) i de recursos publicitaris (literatura efímera o de paperera)., sota la forma de literatura de llibreria. • l’abast polític: és un elogi ,sense matisos ni crítica, de la gestió d’uns governs i del partit polític que els formava, que es lliura a finals del cada mandat i just abans de les properes eleccions municipals. • la regulació legal: la discussió política i social sobre la legalitat d’aquesta mena de publicacions va queda tancada amb diverses lleis sobre propaganda institucional de 2005, que prohibeixen aquestes pràctiques perquè són abusives. La producció d’edicions institucionals per part de l’alcalde Joan Aymerich, que va governar entre 1987 i 1999, és extensa i supera amb escreix qualsevol antecedent local. Els seus llibres d’Acció de Govern Municipal són una contribució voluminosa i interessant des del punt de vista de comunicació política. Són tres volums, que corresponen al seus mandats iniciats el 1987, 1991 i 1995. De bona factura, amb fulls grans (de la grandària de Din A 4), paper de qualitat i una extensió de prop de tres-centes pàgines, ofereixen l’espai per imprimir discursos, gràfics de pressupostos, estadístiques d’obres, maquetes d’urbanitzacions i fotografies d’actes. És interessant destacar que aquestes obres constitueixen una col·lecció que cobreix un període de dotze anys. Pel que fa al contingut, són una exposició selectiva però detallada de tots els aspectes de l’activitat del govern municipal. I, pel que fa als destinataris, ho són tots els ciutadans atès que es fa una distribució gratuïta dels volums a totes les llars i entitats de la ciutat. La visibilitat dels llibres d’Acció de Govern és, per tant, molt alta. La qüestió que es planteja a continuació és sobre la llegibilitat i l’interès que poden suscitar les informacions exposades. Amb un disseny atractiu l’editor malda per superar unes dificultats
  4. 4. Lingüística – UB / Documents de la Comunicació Institucional formals extraordinàries. No són de fàcil lectura les estadístiques, les referències reglamentàries, les disposicions pressupostàries, la transcripció de mocions redactades formalment, l’agenda de protocol de l’alcalde durant quatre anys o l’organigrama dels serveis municipals. És difícil donar un tractament divulgatiu i publicitari a aquestes informacions, que corresponen a una memòria i són pròpies de la literatura grisa. Hi ha una contradicció entre els continguts documentals, que limiten les funcions de la seva lectura i l’univers de lectors interessats, i l’objectiu d’exhibir a tot arreu el balanç polític del govern. La grandària dels volums permeten un disseny atractiu, amb fotos espectaculars i l’ostentació de franges en blanc, però també limita la manejabilitat i les situacions de consulta. Sobre la producció i els seus costos resulta difícil esbrinar-ne els detalls. El costum de no parlar de diners a algunes administracions públiques resulta sorprenent, atès que es tracta de cabals públics. Cal fer càlculs aproximats sobre el cost d’una edició de l’Acció de Govern, els exemplars de la qual es distribuïren a divuit mil llars l’any 1999. És versemblant suposar que el cost podria superar els tres-cents mil euros. En protesta per l’edició d’aquest volum de 1999, una associació de veïns va aplegar un centenar d’exemplars i els va retornar al registre de l’Ajuntament. Va manifestar que la publicació era “publicitat partidista i no institucional, per la qual cosa s’agreuja el nostre judici sobre el seu contingut fraudulent i dissolvent del sentit de la democràcia i de l’acció consistorial”. La noticia de la protesta, publicada a Tot Sant Cugat (31- 07-1999, p. 16) es titulava “Veïns de la plaça del Coll retornen a l’Ajuntament el llibre Acció de govern 1995-1999”. El fet extraordinari d’aquestes publicacions és la confecció d’una obra apologètica amb la rara combinació de materials de memòria administrativa, eslògans i un balanç absolutament positiu. Sota el principi d’una acció de govern reeixida i “un model de ciutat fet realitat”, el volum que tanca la sèrie enumera màximes com “una ciutat amb identitat pròpia”, “una ciutat jardí”, “ecològica”, “cultural”, “puntera en educació”, “virtual”, “una ciutat referent per al país” (p, 10-12). El món públic ha de garantir la democràcia i ha de donar tracte igualitari a tots els ciutadans. Aquest principi constitucional ha tingut una aplicació imprecisa a la comunicació institucional, fins que el 2005 diverses lleis han regulat les activitats publicitàries de l’Administració de l’Estat. Són la “Ley 29/2005, de 29 de desembre de 2005, de Publicidad y Comunicación Institucional”, que consta de quinze articles; i, amb una perspectiva selectiva i més detallada, la “Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la Comunicació Audiovisual de Catalunya”, que regula
  5. 5. Lingüística – UB / Documents de la Comunicació Institucional la comunicació audiovisual dels sectors públic i privat. La legislació específica sotmet la comunicació pública als principis de “l’interès general, lleialtat institucional, veracitat, transparència, eficàcia, responsabilitat, eficiència i austeritat en la despesa” (article 3 de la llei 29/2005). Prescriu que la publicitat institucional “només pot tenir com a objecte la informació sobre els serveis públics”. I en conseqüència estableix que no s’ha de “promoure ni desenvolupar campanyes que tinguin com a finalitat destacar la gestió o els objectius assolits” pels poders públics (article 4). La informació del preàmbul és molt clara sobre els objectius de la llei, que són “garantir la utilitat pública, la professionalització, la transparència i la lleialtat institucional” de les campanyes institucionals de publicitat. El tomb normatiu que determinen aquestes lleis és considerable. Deixen fora de la legalitat publicacions com l’Acció de Govern de l’alcalde Aymerich. I donarien fonament jurídic a la protesta cívica de 1999. El Govern pot ser subjecte o objecte d’informació i de valoració política, però amb determinades limitacions. És per això que l’Administració ha de separar la funció política de l’executiva. I és deslleial emprar la posició governamental i els recursos públics per elogiar la gestió pròpia en benefici polític i partidista. Campanyes d’aquesta mena poden eludir l’obligació d’una informació veraç i neutral, que estigui al servei de tots els ciutadans. Les lleis de 2005 són una salvaguarda contra pràctiques fraudulentes i malversadores. És difícil establir si suposen un desviament de poder o si informen de “programes i actuacions públiques de rellevància i interès social”, la qual cosa és legal i profitosa. L’interès públic de l’assumpte, la responsabilitat en l’argumentació i l’austeritat en la despesa són tres màximes concises i clares de la regulació jurídica. Ara bé, a la pràctica permeten fer interpretacions contradictòries, l’èxit de les quals pot dependre més del poder que de la raó política. Els volums de l’Acció de Govern d’Aymerich (1991, 1995 i 1999) desenvolupen campanyes amb l’objectiu de fer balanç de mandat, de manera explícita, enumerativa i retrospectiva. La memòria d’Acció de Govern va provocar enuig i la denúncia d’una despesa injustificada. Les raons d’aquesta reacció són l’ús de la força política en comptes del carisma, els buits legals, l’argumentació laxa i l’ostentació material. La campanya del govern proposa la lectura d’un text irregular i àrid. I emplaça als ciutadans a ser testimonis de l’obra dels polítics. Tot això ara es considera no tan sols una il·legalitat sinó un error. La clau és el domini del llenguatge publicitari i de les modalitats discursives, I en especial, la literatura de paperera.
  6. 6. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ACCIÓ DE GOVERN MUNICIPA 991- 995 AJuntament de Sant Cugat del Valles
  7. 7. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ~ 1991-1995 ACCla DE GaVERN MUNICIPAL
  8. 8. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
  9. 9. PRESENTACIÓ aquests moments delicats i a aprofitar amb E n una nova ocasió i en acabar ¡'actual mandat, I'equip de govern municipal presenta davant optimisme les múltiples oportunitats que tenim a tots els ciutadans el balan ele tot allo realitzat I'abast. en aquest període 1991-1995. Fer balan i repassar Avui Sant (ugat continua tenint les grans tot allo que s'ha fet des de I'acció de govern és un expectatives que han fet possible una transformació dret i un deure tant de qui té la responsabilitat com la que hem viscut aquests darrers temps. d'aelministrar, emanaela de la voluntat popular, com Infrastructures avui tan fonamentals i que semblen de les mateixes persones a qui va adreada aquesta imprescindibles com la Biblioteca, els cinemes, el tasca. Teatre-auditori, els centres cívics i culturals als L'any 1991 vam oferir un volum on es reflectia ja districtes, la descentral ització de l'admin istració, els I'inici del gran canvi experimentat per Sant (ugat, equipaments sanitaris i socials, els espais verds, una transformació iniciada el 1987 que s'ha pogut molts d'ells a tocar del centre urba, les avingudes i seguir des elel mateix carrer i que ha modificat la els pares, la gran quantitat de zones urbanitzades, fesomia eI'una ciutat que aposta pel futur i que I'arranjament del centre historic i elel nostre s'encara al nou segle amb uns fonaments solids. Dos monument més emblema tic, el Monestir, són, a tall objectius ens han guiat des de bon comenament; la d'exemple, realitats que fa pocs anys eren millora constant de la qualitat de la ciutat i el mancances evidents per a una ciutat que no es volia manteniment de la nostra identitat col.lectiva com a resignar a ser tan sois un Iloc de residencia. santcugatencs. De vegades convé fer una mirada enrera i adonar- nos deis grans canvis produ1ts al nostre municipio En Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Avui és evident que s'han fet realitat molts d'aquells projectes que presentavem ara fa quatre anys. El que aquest treball, tots i cadascun deis santcugatencs hi aleshores eren projectes avui s'han convertit en tenim un paper destacat, perqué ha estat una feina equipaments, infrastructures i serveis. Sant (ugat col.lectiva i, per tant, engrescadora i apassionant. sorpren per la seva capacitat de transformació i Sant (ugat té una societat civil forta, ho ha modernització, pel seu dinamisme, pel seu demostrat i ho ha de conti nuar demostrant. creixement humanitzat que respecta I'entorn. És, en Tot i que encara queda molt per fer, crec definitva, una ciutat que avana presel'vant el millor sincerament que, avui, Sant (ugat pot fer un balan del seu passat i afrontant amb il.lusió i entusiasme fora positiu. Ho demostren les planes d'aquest un dema que tenim aquí mateix. recull. Any rera any hem anat guanyant aquel les eines Gran par! de les realitzacions portades a terme necessaries per construir un model ele ciutat per a aquests darrers quatre anys, igual com vaig tots els santcugatencs. Volem una ciutat integradora manifestar a I'anterior edició, han estat possibles on ningCl, ni persona ni col.lectiu, no s'hi senti gracies a les diverses arees municipals i a moltes exclos. La responsabilitat de l'Ajuntament, que és persones que, darreres d'elles, han estat mogudes /'administració més propera a la gent, és fer realitat per una voluntat de servei als seus conciutadans. aquesta ciutat oberta a tothom. Novament els vull agrair la seva aportació. Aquests han estat uns anys difícils, és evident. La Aquesta voluntat de servei i la ¡1.lusió de treballar crisi de principi deis noranta ens ha afectat a tots, per Sant (ugat han estat presents en tot allo que s'ha tant en I'ambit particular com en el col.lectiu, pero fet i en tot allo que s'ha comenat i que sens dubte ¡'actitud positiva i la fermesa d'anar consolidant consolidara una ciutat que des de la convivencia aquest model de ciutat pas a pas, amb imaginació i diaria aposta pel benestar de tots els qui hi vivim. una línia clara de treball, ens ha portat a superar joan Aymerieh i Aroea alcalde de San! Cugat del Valles
  10. 10. SUMARI Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) La consolidació d'un model de ciutat 9 8 Urbanisme i Obres Públiques 123 2 Composició del Consistori 15 9 Economia i Finances 137 3 Alcaldia 19 10 Seguretat Ciutadana 143 Activitats de representació de I'alcalde 11 Serveis Socials i Sanitat 151 Arxiu Municipal Servei de Normalització Lingüística 12 Cu Itura i Joventut 161 Comunicació 13 Esports 191 4 Centre Cultural 45 14 Ensenyament 203 5 PROMUSA 81 15 Descentralització i Participació Ciutadana 215 6 Personal, Serveis Interns i Promoció del Treball 103 16 Comen;, Consum, Indústria i Serveis 227 7 Manteniment i Obres, Serveis 17 Mocions aprovades í Medí Ambient 109 pel Consistori (1 991 -1 995) 233
  11. 11. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
  12. 12. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ~ D'UN MODEL LA CONSOLIDACIO DE CIUTAT
  13. 13. LA CONSOLlDACIÓ cultural. El Centre Cultural és la base per assol ir aquest objectiu. D'UN MODEL DE CIUTAT • Incrementar notablement els serveis personals al ciutada: ensenyament, sanitat, serveis socials , transport públic , man- L/obra de govern realitzada en el teniment i xarxa viaria han rebut un impuls període 1991-1995 ha seguit fil per randa molt important en aquest període. el model de ciutat que es va comen<;ar a • Transformar Sant Cugat en una ciutat dissenyar I/ any 1987 , quan els jardí. En poc temps s/ha multiplicat per dos santcugatencs van donar la responsabi Iitat el nombre d/arbres urbans i més de de la gestió municipal a la coalició de CiU , seixanta hectarees del centre són ara zones encap<;alada per Joan Aymerich. Aquest verdes i d/esbarjo. model , consolidat a hores d/ara, tenia i té • Descentralitzar I'administració als els següents objectius: districtes mitjan~ant la creació deis Consells. Dotar-los d/infrastructures que • Mantenir i refermar la identitat de la permetin consolidar la seva dinamica població. social. Apropar-Ios al centre historic i als • Controlar el creixement, fent-Io seguir grans serveis de la ciutat mitjan<;ant la un procés equilibrat rebaixant el sostre urbanització de carrers i la millora de la edificable mitjan<;ant la modificació del xarxa de transport. pla general metropolita i posant en practica • Informatitzar I'administració local fent- Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) un urbanisme de tipus horitzontal. la cada vegada més efica<; al servei del • Convertir Sant Cugat en una ciutat ciutada. 10
  14. 14. • Transformar el centre historie en una de la pressió fiscal. Estar a I'aguait de les zona de passeig i comercial, tot conjuntures econ6miques. Així, s'ha incrementant el nombre de carrers congelat en aquest darrer exercici I'IAE per exclusius per a vianants, limitant-hi la beneficiar el sector comercial. circulació rodada i creant noves zones d'aparcamenl. Tots aquests objectius, els trobareu • Possibilitar la instal·lació de noves exemp I i fica ts en aq uesta mem6ri a de empreses a la població. Els darrers vuit govern. Estan íntimament interrelacionats anys les empreses s'han multiplicat per els uns amb els altres. En definitiva, tota tres. I'aposta de transformació del municipi deIs • Una ciutat ecologica. Amb la posada en darrers vuits anys s'ha mogut a I'entorn de marxa del programa pilot de recollida dos eixos basics: identitat i qualitat de selectiva de residus s61 ids urbans Residu vida. Aquests dos conceptes travessen de Mínim, sant Cugat s'ha posat al capdavant dalt a baix tota la filosofia de ciutat que ha de les ciutats del país. traspuat deis mandats atorgats per la • Practicar una política de creació ciutadania als equips de govern de les d'habitatge públic. Aquest fet ha permes, etapes 1987-1991 i 1991-1995. sobretot als joves del municipi, I'accés a I'habitatge a uns preus més reduHs deis Identitat que marca el mercal. L'empresa municipal A I'inici d'aquesta segona etapa PROM USA ha adjudicat ja 500 habitatges. s' i n a u g u r av ene 1st ú n e I s de l' Ei x de Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) • Aplicar una política fiscal de contenció, Vallvidrera. Aquest apropament a la gran tot afavorint I'extensió fiscal en detriment ciutat de Barcelona representava un perill 11
  15. 15. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) per a la idiosincrasia de la nostra població. nous serveis i equipaments que han servit Ens podíem convertir en un «barri» de per augmentar d'una manera considerable Barcelona. Pero aquest fet no va agafar per la qualitat de vida del conjunt deis sorpresa I'equip de govern. Múltiples ciutadans del municipi. polítiques es van preparar des del 1987 per Recordem-ne alguns exemples: Teatre- afrontar I'amena<;a i moltes d'elles han auditori del Centre Cultural, Biblioteca del cristal·1 itzat en el període de govern que Mil·lenari de Catalunya, Conservatori ara s'acaba. Des d'importants infrastructu- Municipal Victoria deis Ángels, Cinemes res com el Centre Cultural a publicacions Sant Cugat, Pavelló de Voleibol de Sant per als nostres escolars com El meu /libre Cugat, Centre Social i Sanitari la Floresta, de Sant Cugac passant per I'arranjament Casal Cultural de Mira-sol, nova seu de la del Monestir o per la conversió en terciari policia local, Pista Polisportiva de les de gran part del nostre territori Planes, arranjament deis claustres i de urbanitzable, s'ha Iluitat dia a dia, pas a I'església del Monestir, Camp de Futbol de pas, per refermar la nostra identitat. Mira-sol, Ronda Nord i tota la L'aposta era massa alta per quedar-nos circumvallació viaria que permet travessar aturats veient-Ies venir. S'havia d'actuar i la ciutat sense semafors, arranjament de s'ha actual. tots els exteriors deIs collegis públics, quilometres de nou clavegueram, milers de nous punts de Ilum pública, parcs Central, Qualitat de vida de CoII Fava, de la Pollancreda, de Podem dir que el mandat 1991-1995 ha Torreblanca, de Sant Francesc, nou institut estat el de la posada en funcionament de de batxillerat, cobriment de diverses rieres, 12
  16. 16. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) entre les quals la de Sant Cugat, podem dir que aquell model de ciutat que depuradora de Can Burrull, renovació de es va dibuixar el 1987, ara, vuit anys la flota d'autobusos, 500 habitatges de després, s'ha consolidat del tot. Sant Cugat PROMUSA, nova seu de l'Escola d' Art, és avui, més que mai, un municipi gelós de Centre d'Assistencia Primaria, urbanització la seva identitat i envejat, sobretot des de de carrers i del centre i els districtes, i un fora, per la qualitat de serveis a que té Ilarg etcetera de nous serveis que trobareu, accés la població. en part, en aquesta memoria d'acció de govern 1991-1995 que teniu a les manso Aquest volum de nous equipaments i de nous serveis ha significat dur a terme, parallelament, un replantejament de la gestió municipal. La racionalització d'esfor<;os, I'economia d'escala i unes fortes dosis d'imaginació han guiat aquesta gestió. Aquesta enumeració que acabem de fer deixa pales I'increment de serveis culturals, educatius, sanitaris, esportius, urbanístics, d'habitatge, etc. que ha rebut el conjunt de la ciutadania. Tot i que sempre en una societat dinamica i viva manquen coses per fer, 13
  17. 17. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB)
  18. 18. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ~ DEL CONSISTORI COMPOSICIO
  19. 19. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 16
  20. 20. COMPOSICIÓ DEL CONSISTORI període 1991-1995 Sr. Joan Aymerich i Aroca CiU Sr. Pasqual d'Ossó i Matheu CiU Sra. Sílvia Flury i Liechti CiU Sr. Joan B. Recasens i Guinot CiU Sr. Josep Romero i Tejero CiU fins 21-VI-94 Sr. Xavier Cortes i Morros CiU des de 19-VII-94 Sr. Vicen<;; Gavalda i Casat CiU Sr. Enrie Renau iManen CiU Sr. Joan Franquesa i Cabanas CiU Sr. Antoni Rueda i Rufas CiU Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Sr. Eugeni Pérez Moreno i Paliares CiU fins 20-X-92 Sr. Xavier Figueres i Claret CiU des de 17-XI-92 Sr. Jordi Franquesa i Florensa CiU Sr. Gabriel Foix i Cuscó CiU Sra. Maria Sansa i Corrons PSC Sr. Joan M. Gaya i Beltran PSC Sr. Trino Martínez ¡Alonso PSC Sra. Laura Sanchez i Sanchez PSC Sr. Martí Vi laró i L1unell PSC Sr. Jordi Casas i Roca IC Sr. Josep M. Angel i Sola IC fins 16-111-93 Sra. Montserrat Turú i Rosell IC des de 20-IV-93 Sr. Francesc L1atjós i Garcia PP Sr. Ramon Gaspar de Valenzuela iRos PP 17
  21. 21. EQUIP DE GOVERN ALCALDE-PRESIDENT 11·lm. Sr. Joan Aymerieh i Aroea ÁREA DE SEGURETAT C1UTADANA Sr. Joan Aymerieh i Aroea (fins al 29-VII-94) Sr. Pasqual d'Ossó i Matheu ÁREA DE PERSONAL I SERVEIS INTERNSl Sr. Pasqual d'Ossó i Matheu ÁREA DE SANITAT I SERVEIS SOClALS Sra. Sílvia Flury i Lieehti ÁREA DE MANTENIMENT, OBRES, SERVEIS I MEDI AMBIENT Sr. Joan Reeasens i Guinot ÁREA DE COMER<;, CONSUM, INDÚSTRIA I PROMOClÓ DEL TREBALL2 Sr. Josep Romero i Tejero (fins al 16-XI-92) Sr. Antoni Rueda i Rufas ÁREA DE DESCENTRALlTZAClÓ I PARTIClPAClÓ C1UTADANA Sr. Vieenc; Gavalda i Casat (fins al 16-XII-92) Sr. Josep Romero i Tejero (fins al 29-VII-94) Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Sr. Joan Aymerieh i Aroea ÁREA D'ECONOMIA I FINANCES Sr. Enrie Renau iManen ÁREA D'URBANISME I OBRES PÚBLlQUES Sr. Joan Franquesa i Cabanas REGIDORIA DELEGADA DE PROMOClÓ DEL TREBALL Sr. Eugeni Pérez-Moreno i Paliares (fins al 20-X-92) REGIDORIA DELEGADA D'ENSENYAMENT Sr. Jordi Franquesa i Florensa (fins al 16-XI-92) Sr. Gabriel Foix i Cuseó REGIDORIA DELEGADA DE MEDI AMBIENT Sr. Gabriel Foix i Cuseó (fins al 16-XI-92) Sr. Vieenc; Gavalda i Casat (fins al 29-VII-94) Sr. Xavier Cortes i Morros REGIDORIA DELEGADA DE CULTURA I JOVENTUT3 Sr. Antoni Rueda i Rufas (fins al 16-XI-92) Sr. Jordi Franquesa i Florensa REGIDORIA DELEGADA D'ESPORTS4 Sr. Antoni Rueda i Rufas (fins al 16-XI-92) Sr. Xavier Figueres i Claret 1. En la modificació del cif1ipils municipal del 16-XI-92. I'área incorpora I'apartat de Promoció del TrebaJI. 2. En la modificaci6 del cartipas municipal del 16-XI-92, I'área modifica la seva denominació: s'hi afegeix I'aparl~t de Serveis i desapareix el de Promoció del Treball. que pass" a la calegoria de regidoria delegada . .3 i 4. Aquestes regidories deleg<1des van "nar unides fins a la modificació del cartipás municipal del 16-11-92. Des d'aleshores són independents. 18
  22. 22. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ALCALDIA
  23. 23. ACTIVITATS DE REPRESENTACIÓ DE L'ALCALDE Any 1991 juny. La VIII Universitat Internacional de la Pau va reprendre les sessions al Centre Borja. Com en la majoria d'edicions, Joan Aymerich va ser present a la inauguració. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 15 de juny. Es va constituir el nou Consistori resultat de les eleccions del 26 de maigo A I'acte, que va tenir Iloc a la 26-30 de juny. La pregonera, I'actriu, Sala de Plens de l'Ajuntament, Joan Emma Vilarasau va Ilanc;ar el tret de Aymerich va ser proclamat alcalde. sortida de la Festa Major des del balcó de la Casa Gran. Inauglll. r.ió Tún 15 de l~ Vallvidrera ¡jI. 1 I 16 de juny. L'alcalde va inaugurar tres 26 d'agost. Amb la tallada de la cinta a nous carrers que duen els noms de tres I'entrada de Barcelona van quedar santcugatencs rellevants: Manel Farrés, inaugurats els Túnels de Vallvidrera. Els Eugeni Canas i Xavier Azqueta. Previament 500 convidats va fer el recorregut fins a a la inauguració, es va celebrar una missa Sant Cugat. L'acte va tenir la presencia, a cantada al Monestir i un cercavila. 20
  24. 24. després de ser inaugurada per I'alcalde Aymerich, que a la foto veiem parlant ambn el rector, Gabriel Ferrater. El nou centre torna a la ciutat I'activitat universitaria que havia perdut els darrers temps. Any 1992 més de I'alcalde Joan Aymerich i d'altres autoritats, del president de la Generalitat, Jordi Pujol, el president del Parlament, Joaquim Xicoy, el conseller d'Obres -- Públiques, Joaquim Molins, I'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i el president de la Diputació, Manuel Royes. 12 de setembre. Acompanyat per regidors de l'Ajuntament, I'alcalde Joan Aymerich Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) va assistir a la inauguració del tram de I'autopista Sant Cugat-Rubí-Terrassa. L'acte va ser presidit per Jordi Pujol, president de la Generalitat. 30 de genero L'alcalde Joan Aymerich va inaugurar l'Edifici de Serveis al sector de Torreblanca construH per I'empresa municipal PROMUSA. L'impuls urbanístic a aquesta zona vol eixamplar el centre de la ciutat, que es completara properament amb el cobriment de la riera. 2 d'abril. L'exposició de Mones de Pasqua, que organitza bianualment la pastisseria 30 d'octubre. L'Escola Tecnica Superior Sabat, va ser inaugurada per I'alcalde amb d'Arquitectura del Valles, que depen de la la presencia del creador del certamen, UAB, es va posar en marxa el curs 91-92 Jaume Sabat, que morí el 1993. 21
  25. 25. I'EMO de Valldoreix i els presidents de les federacions catalana i espanyola de tennis. L' Ajuntament va obsequiar el Club amb una litografia de I'artista Grau Garriga. 12 d'abril. A la seu de l'Esbart Sant Cugat, I'alcalde va fer Iliurament del premi Germans Claret, un guardó que s'atorga a joves valors de la interpretació musical. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 26 de maigo L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, el conseller de Comerc;:, Lluís Alegre, el president de Novotel, Claude Mosheny i diversos directius de I'empresa van ser presents a la inauguració de I'hotel que aquesta cadena ha instal·lat a Sant Cugat. Novotel ha representat un increment de I'oferta hotelera a la nostra ciutat. Aquest equipament és situat en terrenys de Can Marcet, al costat deis estudis de Televisió Espanyola. 23 d'abril. Un deis actes de més ressó social, el Iliurament deis premis al 4 de juny. Al debat sobre les « Estrategies Santcugatenc de l'Any, va tenir també la municipals en ciutats de tradició industrial presencia de ¡'alcalde i de nombrosos a Catalunya», organitzat pel Col.legi representants de la vida ciutadana. d'Enginyers Industrials, I'alcalde Aymerich hi participa com a ponent, juntament amb 22 de maigo El Club Esportiu Valldoreix va els alcaldes de Sabadell, Badalona i Valls. organitzar un sopar per celebrar el vint-i- cinque aniversario L'acte va ser presidit pel 16-29 de juny. La Festa Major de l' any president Pujol i va tenir la presencia de olímpic s'obrí amb un pregó de I'arbitre I'alcalde de Sant Cugat, el president de santcugatenc Casajoana Rifa, que va donar 22
  26. 26. va comen<;ar a la Casa Consistorial i després va continuar per la Biblioteca Municipal, el Centre Cultural, l'Arxiu Nacional de Catalunya, el Casal d'Avis i les obres de restauració del Monestir. El president de la General itat va inaugurar el Centre d'Assistencia Primaria i el Pavelló de Voleibol de Sant Cugat. 14 de julio!. L'alcalde de Sant Cugat va assistir a la inauguració de les noves ins- pas a les actlvltats culturals i de lleure tal·lacions del CAR, una piscina, un camp organitzades per la Comissió de Festes. de futbol i una residencia. L'acte va ser Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) presidit pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, i pel secretari d'estat per l'Esport, Javier GÓmez-Navarro. També hi van ser presents el secretari general d'Esports de la Generalitat, Josep Lluís Vilaseca, i el director del CAR, Joan Antoni Prat. 11 de julio!. El president de la 23 de julio!. A la Casa de Cultura, sota la Genera 1itat, Jord i presidencia del conseller de Medi Pujol, va visitar Ambient, Albert Vilalta, acompanyat per Sant Cugat, acom- l' alcalde Joan Aymerich, va ser presentat el panyat per pla pilot de recollida selectiva integral de l'alcalde de la deixalles urbanes Residu Mínim. Hi van ciutat, el conseller intervenir membres del Centre d'Ecologia i de Sanitat, Xavier Projectes Alternatius (CEPA), que van Trias, pel secretari presentar un estudi sobre l'adequació de general de l'Esport, Sant Cugat a aquest projecte, en el qual Josep L1. Vi laseca i també participen els ajuntaments de per altres autoritats Molins de Rei i Torroella de L1obregat. catalanes. La visita del president Pujol 23
  27. 27. 24 de julio!. La inauguració del :. ... ·'0 I~ .. t' l tram d'intersecció entre la carretera de Cerdanyola i el Vial Nord representa una important descongestió de transit al centre de la ciutat. A més permet d'en- Ila<;ar amb l'A-7 des de l'Arrabas- sada i des de la carretera de Cer- danyola sense haver-se d'aturar als semafors. L'acte d'inauguració va ser presidit per I'alcalde Joan Aymerich, el qual van acompanyar represen- tants de diferents empreses del sector Can Magí Sud i de diverses institucions de Sant Cugat. Aymerich, com a representant de l' Associació Catalana de Municipis va participar a l'Assemblea de Regions i Municipis d'Europa que va tenir "oc a Praga. En el mateix viatge, una delegació de l' ACM va fer una visita a Budapest i a Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) diverses ciutats hongareses. 14 d'octubre. L'arquitecte nord-america d'origen xines, 1. M. Pei, va presentar a l'Ajuntament el projecte de construcció de 1 de setembre. Dins el recorregut que féu dos edificis de La Caixa a la Vall Solana. arreu del país, la torxa deis Jocs Paralím- L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i pics va arribar a Sant Cugat. Els portadors el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan van ser Zac Calvó i Victoria Bradley. Franquesa, van rebre les explicacions deis L'alcalde la va rebre acompanyat de Pepa arquitectes i deis directors generals adjunts L1unell. de I'entitat bancaria, Antoni Millet i Antoni Masanell. 30 set.-4 oct. L'alcalde és nomenat recent- ment membre del consell executiu de l' Asso- 23 d'octubre. Joan Aymerich inaugura la 1I ciació Catalana de Municipis. Joan Mostra de Comer<;, Indústria i Serveis, 160 24
  28. 28. estands instal·lats al camp de futbol que confirmaven la vitalitatcomercial del municipio 26 d'octubre. Per celebrar els 75 anys de 5 de novembre. La VII Mostra d'Art I 1arribada del tren a Sant Cugat, un model Contemporani, impulsada pel galerista de tren historic, el Brill-18, va recórrer el santcugatenc Josep Canals, va ser inaugu- tram de les Planes a la nostra ciutat. Entre rada amb I'assistencia de Joan Aymerich i els viatgers d'aquest recorregut commemo- de diverses personalitats del món cultural i ratiu hi havia I'alcalde de Sant Cugat, Joan social de la ciutat. Aymerich, i el president deis Ferrocarrils 9 de novembre. El conseller d'lndústria, Antoni Subira, va inaugurar el Centre Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) de la Generalitat, Antoni Masferrer, a més d'altres membres del Consistori i represen- di Alta Especial ització Tecnologica de la tants d'institucions i entitats santcu- Informació (CAETI). Les diverses autoritats gatenques. Al vestíbul de I'estació s'ins- presents, entre les quals I'alcalde Joan tal·la una petita exposició amb fotografies Aymerich, van visitar les instal.lacions, retrospectives. situades a I'edifici de serveis de PRO- MUSA a Torre Blanca. 31 d'octubre. La inauguració del Conser- 10 de novembre. L'escola japonesa situa- vatori Victoria deis Angels va ser presidida da a Sant Cugat, promoguda per la Fun- per Joan Aymerich. Amb la presencia de la dació Privada Cultural Japonesa, va inau- soprano i del director, Jaume Abad, entre gurar oficialment les instal·lacions amb altres, va ser descoberta la placa amb el I'assistencia de I'alcalde Joan Aymerich, el nom de I'artista i es va fer un recorregut comissionat d'afers estrangers de la per les installacions. La nit abans, Victoria Generalitat de Catalunya, Joan Vallvé, deis Angels oferí un concert al Monestir. Yotuka Abe, president de la Fundació, 25
  29. 29. Sotoku Onizuka, director de I'escola, i el can sol general del Japó, Tetsuo Hanawa. Després deis parlaments i de la visita a I'escola, van plantar un arbre comme- moratiu a I'entrada del recinte. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) ser inaugurat el complex cinematografic Cinemes Sant Cugat. L'alcalde va tallar la cinta inaugural acompanyat pel president i director general de Cinesa i davant de prop de mil persones que hi van assistir. 10 de novembre. Lucas Automotive, em- presa situada a Sant Cugat, va rebre la visita del president de la Generalitat, Jordi Pujol, amb motiu de la inauguració d'una primera fase d'ampliació de la factoria. Hi van ser presents I'alcalde Joan Aymerich, el conseller d'lndústria de la Generalitat, Antoni Subira, el delegat del govern catala a Barcelona, Joan Raventós, el gerent i el president a Espanya de Lucas Automotive, Martyn Laycock i Ramon Pintó. 12 de novembre. Sota la presidencia de I'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i 19 de desembre. En un acte de caracter del president de Cinesa, Alfredo Matas, va lúdic, amb I'actuació d'una orquestrina, 26
  30. 30. I'enlairament d'un globus i un aperltlu noves installacions del Policlínic Torre popular, I'alcalde de Sant Cugat va Blanca. Al vestíbul de I'edifici van fer els inaugurar el Casal Cultural de Mira-sol i el parlaments el director medic del centre, camp de futbol reglamentari situat al Dr. Casas, el president, Dr. Llevat, i costal. Hi van assistir unes 300 persones, I'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, entre les quals hi havia ve"fns de Mira-sol, que va presidir I'acte. representants de les associacions de ve"fns i membres del Consell de Districte, regidors, i també membre d'altres entitats i institu- cions santcugatenques, a més deIs arqui- tectes de I'edifici, Artigues i Sanabria. Després de fer un recórregut per les installacions, I'alcalde va adre<;:ar unes paraules als assistents i després va ser I'encarregat de plantar el primer arbre de la zona enjardinada del Casal. ANY 1993 20 i 28 de febrero L'alcalde presidí I'acte 17 de genero Com cada any, molts d'encesa de la flama de la Ilengua catalana Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) I a Prada de Conflent i la renovació de la flama a Montserrat. 20 - 28 de mar~.L'alcalde viatja a Austria i Eslovaquia. Amb una delegació de l' Associació Catalana de Municipis, Joan Aymerich és rebut als parlament austric i eslovac. S'entrevista amb els alcaldes de Viena i Bratislava. Participa en unes sessions de treball amb l' Associació de Municipis d'Eslovaquia santcugatencs van sortir al carrer per veure desfilar els animals amb motiu de Sant 2 d'abril. Sota la presidencia de Jordi Antoni. Pujol, president de la Ceneralitat de Catalunya, i amb la presencia de I'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, deis consellers d'Economia i Finances i de Política Territorial, Macia Alavedra i Joaquim Molins, del president del Deutsche Bank a Espanya, Ulrich Weiss, i del vice-president Juan Carlos Caray, fou inaugurada la seu corporativa del Deutsche Bank. La tallada de la cinta inaugural va donar pas al recorregut per 15 de febrero A I'edifici d'oficines Torre les installacions del nou edifici, situat al Blanca, va tenir Iloc la inauguració de les Parc Empresarial de Can Sant Joan. La 27
  31. 31. .J' 13 de julio!. A les instal·lacions del centre de TVE a Catalunya es va organitzar una revetlla per commemorar el dese ani- versari d'aquests estudis a la nostra ciutat. A la taula presidencial, I'alcalde va ser acompanyat pel director de TVE a instal.lació del Deutsche Bank a Sant Catalunya, Enric Sopena, i altres directius Cugat és una prova més de la vitalitat del de I'ens. En aquests deu anys, aquest municipi per acollir grans empreses i centre de televisió ha portat el nom de la entitats. nostra ciutat arreu del món. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) .' . 4~ ,1~1"""'" 10 de maigo La inauguració de la Biblio- 15 de julio!. Impulsada per la Fundació teca del Millenari va ser presidida pel Nat-West, va arribar a la Casa de Cultura conseller de Cultura, Joan Cuitart, i per una prestigiosa mostra de fotografia victoriana. I'alcalde Joan Aymerich. En una visita posterior, el president Pujol va voler coneixer la Biblioteca de prop. 18 de julio!. Va comenc;ar una nova edició de la Universitat Internacional de la Pau 26 de juny. La presentadora de televisió de Sant Cugat. Aquell any, la sessió santcugatenca Susanna Criso, formada a inaugural va anar a carrec del general a la Radio Sant Cugat, va obrir la Festa Major reserva i pacifista Miguel Piris. amb el seu pregó. 28
  32. 32. ciants Sant Cugat Comerc; i l' Ajuntament de Sant Cugat, que permet al comerc; local unes condicions de financ;ament millors per a I'arranjament i modernització deis establiments. 25 de novembre. Aquest dia queda inaugurat oficialment el Centre Cultural, sota la presidencia del president de la Generalitat de Catalunya. Dos mesos Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) abans, el Teatre-auditori ja es va obrir a 11 de setembre. Els actes de la Diada tots els santcugatencs amb la representació Nacional a Sant Cugat van canviar d'em- de I'obra Histories de Sant Cugat; a carrec plac;ament i es van celebrar a la plac;a del de Fila Zero i moltes entitats locals. Centre Cu Itu ra l. Am b u na actuac ió de A I'acte oficial van participar la soprano l'Esbart Sant Cugat i diverses corals del Victoria deis Ángels, l'Esbart Sant Cugat i municipi es tancava una jornada que havia la Jove Orquestra Sant Cugat. El president tingut com a preludi una doble inau- va fer una visita a totes les instal·lacions, guració: la del conjunt escultoric de Pep acompanyat del conseller de Cultura, Joan Codó davant els Cinemes i la de Guitart, i I'alcalde de la nostra ciutat. I'exposició «Teló endins, teló enfora», Durant I'acte es va ensenyar al públic organitzada pel grup de teatre Fila Zero al assistent totes les possibilitats de conversió vestíbu I del Teatre-aud itori. del teatre en auditori a través de la posada en funcionament de la caixa acústica. 20 de desembre. El transit provinent de Rubí, Cerdanyola i l'Arrabassada va disposar a partir d'aquest dia d'una nova via per travessar Sant Cugat: la Ronda Nord. Amb la inauguració d'aquest vial es concretava la circumval·lació a la ciutat. Aixo vol dir descongestionar el centre de transit i poder travessar la ciutat sense 14 d'octubre. Impulsat des de l' Ajun- semafors. A més de la Ronda Nord es va tament, es va signar un conveni entre la inaugurar I'enllac; amb forma d'hipodrom Caixa de Terrassa, I'associació de comer- a la carretera de Rubí, que uneix tots 29
  33. 33. 22 d'abril. A la nova edició deis premis Santcugatenc de l' Any es van distingir les entitats que més han treballat per la vida del municipi durant I'any. El premi especial Ajuntament de Sant Cugat a la trajectória de tota una vida de servei al aquests vials amb I'eix de Vallvidrera. municipi va recaure en el pintor i poeta L'acte inaugural fou presidit per josep M. Miquel Cabanas i Alibau. Cullell, aleshores conseller de Política Territorial i d'Obres Públiques i I'alcade Aymerich. Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) 1994 24 febrer- 3 mar~. joan Aymerich, com a representant de l' ACM, assistí a Praga a un simposi sobre qüestions municipals. 24 d'abril. L'alcalde de Sant Cugat va inaugurar el Parc Central. Una superfície de 70.000m 2 de jardins i zona verda, que va comportar la urbanització del Torrent de la Bomba. Les obres d'urbanització va anar a carrec de PROMUSA i les juntes de Compensació de Propietaris. L'acte fou seguit per milers de santcugatencs. La Coral La Lira, els Bastoners de l'Esbart i els 22 d'abril. L'alcalde de la nostra ciutat va Cegants van animar la jornada festiva. ser I'encarregat de Iliurar el primer premi Causac de Recerca, que atorga el Crup 24 d'abril. Aquest dia va ser la jornada d'Estudis Locals amb el suport de central deis actes de celebració del l' Ajuntament. Els guanyadors d'aquest cinquante aniversari del Club Muntanyenc primer premi van ser els demógrafs Ramon Sant Cugat. Es va inaugurar un monólit Arribas i j. Antonio Modenes. També va commemoratiu al Parc Central, Es va rebre un diploma la historiadora M. Rumbau. 30
  34. 34. celebrar un dinar del soci al Pavelló de sari de la creació de l' Associació de Voleibol, a Valldoreix, es va inaugurar una Propietaris i Ve°¡"ns de la Floresta Pearson, exposició del cinquantenari i es va pre- es va fer un sopar multitudinari. L'acte de sentar un lIibre commemoratiu d'aquest cloenda tingué lIoc a la seu de l'entitat el mig segle de vida del CMSC mes de desembre amb el descobriment d'una placa commemorativa. 25-26 d'abril. L'alcalde viatja a Alemanya en companyia de responsables de la 19 de maigo Durant tres dies, al Teatre- conselleria de Medi Ambient de la auditori va tenir lIoc el seminari de Generalitat. El motiu del viatge és veure de «Gestió eficient de l'energia als municipis prop el funcionament de diverses plantes petits i mitjans». L'acte inaugural va anar a de tractament de residus i de compostatge. carrec del conseller d'lndústria i Energia, Arxius de comunicació institucional - X. Laborda (UB) Aquest va ser el primer d'un seguit de Antoni Subira, I'alcalde de Sant Cugat i el viatges que Aymerich va fer amb aquest director de l'lnstitut Catala de l'Energia, objectiu, que el van portar a Franc;a el Albert Mitja. Van assistir al seminari juliol i a Amsterdam I'octubre. representants de ciutats catalanes i estrangeres. 20 de maigo El rei Joan Caries saluda I'alcalde de la nostra ciutat en el decurs de la visita que el monarca espanyol va ser al Parc Tecnol6gic del Valles, situat entre Sant Cugat i Cerdanyola. 30 d'abril. El conseller d'Ensenyament Joan Mo Pujals i I'alcalde Joan Aymerich van inaugurar el nou institut d'Ensenya- ment secundari situat al carrer de Granollers, a la part alta del Parc Central. El nou institut ha estat dissenyat pensant en la reforma educativa. 6 de maigo Dins els actes de commemoració del setanta-cinque aniver- 31

×