Successfully reported this slideshow.
Your SlideShare is downloading. ×

Renaixement escultura

Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Upcoming SlideShare
L'art del Renaixement
L'art del Renaixement
Loading in …3
×

Check these out next

24 of 48 Ad
Advertisement

More Related Content

Advertisement
Advertisement

Renaixement escultura

  1. 1. EL RENAIXEMENT: ESCULTURA JÚLIA LÓPEZ VALERA Presentació basada en les del professor Salvador Vila Esteve i altres
  2. 2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Materials: sobretot marbre i bronze; tècniques de talla i fosa. Tipologia: treball tant del relleu com les figures exemptes. Relleus: es combina el baix, mig i alt relleu (com la Columna Trajana), aconseguint donar una sensació de profunditat molt realista. Exempta (molt variada): dempeus (David de Miquel Àngel), eqüestre (Il Gatamelata de Donatello), sedent. Composició: proporcionalitat, relació entre les parts i el tot. En el Cinquecento, Miquel Àngel sacrifica la proporció en benefici de la monumentalitat (mà de David molt més gran que la resta del cos, transmet gran sensació de força). En general, les figures escultòriques del Quattrocento tendeixen al realisme, però no són especialment expressives. En aquest aspecte, també veiem la diferència amb Miquel Àngel, les escultures del qual destaquen especialment per una forta expressivitat. Temàtica: la més repetida tant en l’escultura exempta com en els relleus, són els temes religiosos, ja que un dels principals clients continua sent l’església. Però també seran importants els retrats i els temes mitològics.
  3. 3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Ritme: sensació de moviment diferent en Quattrocento i Cinquecento. Quattrocento: figures no són rígides, però no transmeten una sensació de moviment molt accentuat, es solen captar en mig de gestos, aconseguint postures molt naturals, que transmeten serenor, de vegades amb postures clàssiques (com el “contraposto” del David). En canvi, les escultures de Miquel Àngel (Cinquecento) produeixen una innovació important. Les obres sembla que tenen un moviment interior, en potència, a punt d’explotar, com una ira que està a punt de manifestar-se. Això ho aconsegueix esculpint mirades fixes, amb els músculs molt marcats i tensos, i les venes inflades, reflectint com un alt grau d’excitació interior.
  4. 4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Color: quasi totes sense pintar (color del material, com el blanc del marbre). Els models eren les escultures conservades de Grècia i Roma, i com havien perdut el color, els escultors renaixentistes pensaven que els mestres de l’antiguitat deixaven sense pintar les escultures. No serà fins al segle XIX, principis del XX, quan, amb les noves tècniques, es va demostrar que les escultures de l’antiguitat estaven policromades.
  5. 5. QUATTROCENTO
  6. 6. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(I) No es produeix un clar trencament amb el gòtic com en l’arquitectura. Utilitzen els elements de l’escultura clàssica (temes i tècniques), però reinterpretant-los. . Antropocentrisme: el cos humà torna a ser el tema fonamental, estudiant l’anatomia. Naturalisme: es persegueix la veracitat en les representacions. Bellesa: es busca la bellesa formal, capaç de produir plaer estètic. Per arribar-hi, es fa una recerca de la proporció i harmonia, buscant les mesures perfectes. Es tornen a formular els cànons de bellesa i proporció, però més esvelts (influència del gòtic final): cànons d’entre 8 i 9 caps.
  7. 7. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(II) Es recupera el contraposto i les línies corbes. Es recupera el nu. Representació de la naturalesa. Utilització de la perspectiva lineal en la representació de l’espai (relleus). Les composicions solen ser senzilles, geomètricament simples. El moviment està present, però de manera continguda, suau, clàssica. S’acaba progressivament amb la subordinació de l’escultura al marc arquitectònic. Temàtica molt variada: a les representacions religioses de sants i temes bíblics, afegeixen els nus, els temes mitològics, el retrat de bust i cos sencer i el retrat eqüestre.
  8. 8. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(III) Materials molt variats: encara que predominen els materials nobles d’època clàssica (marbre i bronze), també s’utilitzen la fusta, altres pedres, el guix o la terracota vidriada i policromada. Gèneres: estàtues senceres d’embalum rodó, relleus, bustos, estàtues eqüestres, tondos, monuments funeraris, cantories... A finals del segle trobem ja característiques que ens anuncien l’escultura del Cinquecento: més monumentalitat i expressivat, més moviment. Localització i autors: com a la resta d’arts, aquest renaixement comença a Florència i s’expandeix pel nord d’Itàlia, tenint com a autors més importants a Ghiberti i Donatello.
  9. 9. DONATELLO (I)  Florentí, amic de Brunelleschi i deixeble d’Alberti, és l’escultor més important i influent del Quattrocento.  El seu gran tema serà la figura aïllada, d’edats i actituds molt diferents.  Recuperarà el nu com a tema.  S’interessa per l’estudi de l’anatomia, el moviment i les relacions de la figura amb l’espai.  El seu cànon es situa entre vuit i nou caps.  El moviment està present en tota la seva obra, però d’una manera continguda, molt clàssica (serenitat i dignitat). Expressió continguda (rostre i gestos).
  10. 10. DONATELLO (II)  Recerca de l’equilibri entre la proporció i l’harmonia (bellesa clàssica) i l’expressionisme. Podem trobar obres amb un clar naturalisme idealitzat i altres amb un realisme expressiu.  Al relleu fa servir la tècnica del schiacciato (“xafat”): gairebé sembla un dibuix.  Difon el retrat i reintrodueix l’estàtua eqüestre amb el condottiero Gattamelata.  Treballa amb tot tipus de materials i una temàtica molt variada.
  11. 11. OBRES IMPORTANTS DONATELLO Al SANT JORDI (1415-17) plasma el seu model: volum compacte, verticalitat de la figura que es contraposa amb l’escut amb la creu, proporció i harmonia clàssiques i expressió i moviment continguts.
  12. 12. OBRES IMPORTANTS DONATELLO Al PROFETA ABACUC (1423-1425) opta per un major realisme i força expressiva.
  13. 13. OBRES IMPORTANTS DONATELLO Al DAVID(1440), fa el primer nu amb bronze des de l’antiguitat, amb una composició praxiteliana, un perfecte estudi anatòmic i un fort simbolisme. Uneix la història bíblica, el món clàssic i la Florència del Quattrocento.
  14. 14. OBRES IMPORTANTS DONATELLO MIQUEL ÀNGEL (1504) BERNINI (1624) VERROCHIO (1476)
  15. 15. OBRES IMPORTANTS DONATELLO L’estàtua eqüestre del CONDOTTIERO GATTAMELATA(1447-1453) suposa la recuperació d’aquesta tipologia clàssica que barreja el cavall amb el retrat, mirant de captar en l’expressió serena i els gestos la personalitat del representat.
  16. 16. OBRES IMPORTANTS DONATELLO Al s relleus de la CANTORIA DE SANTA MARIA DEI FIORI, FLORÈNCIA (1433-1439), fa una composició molt dinàmica de línies diagonals, que dota l’obra d’un gran moviment, relacionant-se les figures entre elles.
  17. 17. OBRES IMPORTANTS DONATELLO En l’ÚLTIMA ÈPOCA abandona el classicisme i es decanta per una major expressivitat: la MAGDALENA PENITENT(1453-1455) i el grup escultòric del PLANY pel CRIST MORT (1460?).
  18. 18. ALTRES OBRES DE DONATELLO SANT JOAN EVANGELISTA (1409-11) SANT MARC (1411-13) ATIS-AMOR (1440-43)
  19. 19. ALTRES OBRES DE DONATELLO BANQUET D’HERODES (1426) RELLEUS DE SANT ANTONI DE PÀDUA (1456-58) CRUCIFIXIÓ (1455)
  20. 20. ESCULTURA QUATTROCENTO
  21. 21. CINQUECENTO
  22. 22.  A Roma, els escultors van entrar en contacte amb les obres clàssiques i, fins i tot, assistiren al seu descobriment (Apol·lo de Belvedere, Laocoont...).  Per influència de les escultures de l'Antiguitat romana, els escultors cerquen el classicisme i la monumentalitat.  El nu esdevé un dels principals temes, l'antropocentrisme i el conseqüent interès a mostrar la bellesa del cos humà hi contribuïren.  A mesura que avança el MANIERISME, l'escultura va adquirint major força expressiva, la qual cosa és manifestava en la gesticulació i en l'ímpetu dels moviments i les postures, que pretenien reflectir la potència de les passions humanes, per exemple, amb el recargolament helicoïdal de la figura humana (figura serpentinata). CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA CINQUECENTO
  23. 23. CARACTERÍSTIQUES GENERALS CINQUECENTO(I) Classicisme i monumentalitat per influència de les troballes romanes. Interès el naturalisme i l’ésser humà (antropocentrisme): el nu es converteix en tema. Utilització de la forma helicoïdal (serpentinata): més dinamisme. Ús d’un sol bloc de marbre: “per forza di levare” de Miquel Àngel. Defensa d’un punt de vista frontal. Multifacialitat Amb l’avanç del manierisme, predomini de les línies corbes.
  24. 24. MIQUEL ÀNGEL (I)  És el gran geni de l’escultura italiana i és un dels paradigmes d’home del Renaixement (treballa totes les arts).  Es va formar a Florència. Influenciat per Donatello i Della Quercia. Gairebé tota la seva obra la fa entre Florència i Roma.  Treballa sol, sense cap ajuda d’un taller.  Material: treballa el marbre blanc de Carrara.  Totes les seves obre les extreu d’un sol bloc mitjançant la talla, a partir de la idea de l’obra que té al seu cap. És un gran mestre del cisell.  Temàtica: realitza obres religioses i monuments funerari.  La seva filosofia neoplatònica es plasma a les seves obres: tracta de captar la idea, la representació ideal del concepte, més que no la realitat, fins i tots als retrats (imatge idealitzada).
  25. 25. MIQUEL ÀNGEL (II)  La captació del sentiment la fa a partir de la idea de terribilità: el personatge és captat en el moment en què va a iniciar la seva acció, ple de violència anterior i cabreig (tensió i dramatisme continguts).  La seva escultura és més monumental i molt centrada en el volum. Més preocupació per l’expressivitat que trenquen l’harmonia clàssica.  Predominen les línies corbes en les composicions(influència del Laoocont i l’hel·lenisme): va des del clàssic contraposto a l’anomenada forma serpertinata, ascendent, reforçant el dinamisme.
  26. 26. MIQUEL ÀNGEL (III)  Predomini de la visió frontal: defensa el punt de vista frontal com a òptim, encara que esculpeix tot el volum de la peça (preocupació pel volum) i pot ser observada des de diferents punts de vista (multifocal).  Els estudis anatòmics estan ja molt perfeccionats com es pot veure a les figures nues.
  27. 27. MIQUEL ÀNGEL (III)  Evolució: des d’un classicisme inicial (recerca de la bellesa, la proporció i l’harmonia, amb un naturalisme sempre idealitzat) a un expressionisme cada vegada major que el porta a trencar amb el classicisme (manierisme), diferenciant-se tres etapes: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505) ETAPA DE MADURESA (1505-34) ETAPA DE VELLESA (1534-64)
  28. 28. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505)  Període més clàssic, continua els postulats del Quattrocento, trencats per la tendència a la monumentalitat i el tractament dels plecs, buscant efectes de llum i ombra.  Busca la bellesa clàssica en l’equilibri, la proporció i l’harmonia (naturalisme idealitzat).  Escultures optimistes i serenes. Acabat suau i ben polit (intensa brillantor) i expressant la dolçor dels personatges.  Arriba ja al virtuosisme i perfecció tècnica.  Uneix el cristianisme (temàtica) amb l’idela de bellesa i perfecció tècnica (influència clàssica).
  29. 29. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505) VERGE DE L’ESCALA (1491) Al relleu de la VERGE DE L’ESCALA ja mostra el domini de la perspectiva i el volum, els cossos musculats i monumentals i el predomini de les línies corbes (escorç del nen). BATALLA ENTRE LAPITES I CENTAURES (1493)
  30. 30. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505) A la PIETAT del Vaticà (1499), fa una composició triangular clàssica i dramàtica de volum purs i tancats, amb un domini tècnic impressionant (perfecció en els plecs i el polit), excel·lent estudi anatòmic, plasmació de la bellesa idealitzada, la contenció del dolor extern i reinventant la iconografia a partir del neoplatonisme (la Verge és més jove que el seu fill mort perquè és símbol de puresa i bellesa).
  31. 31. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505) BACUS I UN NEN SÀTIR (1496-98) VERGE AMB EL NEN DE BRUGES (1503-04)
  32. 32. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505) Tondo Pitti (1504)
  33. 33. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505) El DAVID (1504) marca el final de la joventut: l’aparent classicisme i la precisió anatòmica no oculten la grandiositat i el colossalisme, la desproporció d’algunes parts, la manca de simetria, el fet que és un figura gairebé plana i allargada o la tensió i dramatisme continguts en el rostre i el gestos (terribilità).
  34. 34. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534)  La influència del descobriment d’obres com El Laocont i l’evolució que hem vist en el David el fan allunyar-se del classicisme i començar a inventar el manierisme escultòric.  Les seves obres perden en suavitat, belles i dolçor i guanyen en expressivitat i en tensió física i espiritual. Com? - Més dinamisme i moviment, una major presència de les línies corbes i els escorços. - Major ús del trepà (enfonsament de les conques oculars, cabells). - Lloc de llums i ombres a les figures encara es fan més presents.  El projecte més important d’aquest període va ser el del mausoleu del papa Juli II, del qual només va acabar el Moisès i algunes figures com els esclaus.
  35. 35. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534) MAUSOLEU DEL PAPA JULI II (1506)
  36. 36. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534)  Els ESCLAUS (1510-13), es veu la influència del Laocont clarament en el moviment, el dramatisme gairebé patètic i els escorços molt forçats.
  37. 37. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534)  El MOISÉS (1515), més que monumental, és grandiós, amb una anatomia titànica i una gran força física i espiritual, una expressivitat i moviment continguts que transmeten tensió i ira, respecte i temor (terribilità), tot dins d’una composició molt manierista (escorç, corbes, moviment).
  38. 38. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534)  Al PANTEÓ DELS MEDICI (1520-1536): esculpeix les tombes de Lorenzo i Giuliano, disposades de forma simètrica i les dues amb una composició triangular amb dues figures al·legòriques als peus de les escultures dels morts (capta la psicologia dels personatges, contraposant el guerrer actiu amb la passivitat contemplativa, l’absolut del dia i la nit amb el relativisme del crepuscle i l’aurora).
  39. 39. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534) SEPULCRE DE LORENZO DE MÉDICI (1524-31)
  40. 40. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534) SEPULCRE DE GIULIANO DE MÉDICI (1526-33)
  41. 41. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534) MADONA MEDICI (1531)
  42. 42. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE VELLESA (1534-1564)  Trenca totalment amb el classicisme renaixentista: rebutja la proporció, l'harmonia i la recerca de la bellesa (manierisme).  Es deixa pas a l’amargura, el dolor, l’escepticisme, la solitud i la derrota. Plasmats de forma espiritual.  Composicions cada vegada més complexes, verticals i curvilínies (serpentinata).
  43. 43. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE VELLESA (1534-1564)  Triomf de l’expressivitat i el subjectivisme:  Això encara és més evident perquè aplica aquesta nova visió als mateixos temes de joventut. Deixa les obres inacabades. Deforma les proporcions. Els cossos musculats deixen lloc a cossos més escanyolits. La tècnica és més primària i suggestiva. Potencia el dramatisme, el dolor i la desesperació. Podem parlar directament d’antinaturalisme.
  44. 44. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE VELLESA (1534-1564) PIETAT DEL DUOMO DE FLORÈNCIA(1550 )
  45. 45. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE VELLESA (1534-1564) PIETAT PALESTRINA(1553-1555 )
  46. 46. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE VELLESA (1534-1564) La PIETAT RONDANINI (1553- 1564): és una escultura inacabada en què Miquel Àngel abandona definitivament el cànon clàssic en favor d’una composició vertical, allarga i inestable en què predomina l’antinaturalisme, d’una textura aspra, de cossos escanyolits i eteris, ja que només li preocupa el dramatisme i el dolor (antecedent de l’expressionisme).
  47. 47. ESCULTURA CINQUECENTO El déu Bacus i un petit sàtir Captiu empresonat en el bloc de marbre (2’67 m)
  48. 48. LES PIETATS DE MIQUEL ÀNGEL LA PIETAT (1496) LA PIETAT DEL DUOMO (1557) LA PIETAT PALESTRINA (dècada 1550)LA PIETAT RONDANINI (1564)

×