Límits

594 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
594
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
212
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Límits

  1. 1. Gaudim amb Contes Són bons els límits??En Trast era un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre estava imaginantcoses i mons dels més estranys i rars, on ell viatjava i jugava amb tot el que hi havia.Un dia, va veure com una columna de formigues, anaven una darrera laltre, sense perdre elpas. I va pensar: “que bo seria viure en un lloc on tot estes tant ben marcat i ordenat com lesformigues”…. I, de sobte... ale op! en Trast va entrar a aquell món per un carrer molt net imolt ordenat. No és veien massa nens, i els pocs que caminaven pel carrer, anaven tots almateix pas, sense dir res, un darrera laltre, molt capficats en el que estaven fent o cap onanaven. Ningú parlava, ningú reia, ningú corria, ningú mirava enlloc més que endavant.Així, li va semblar que tots estaven molt seriots. Va voler preguntar a un que va veure propseu: “Ehi, noi, com et dius?? Vols jugar a tocar i parar?? El nen sel va mirar amb caratrista, i li va dir: Uhi, ara no puc, ara és lhora danar a dinar i no puc ni parar a parlar ambtu. Fins les 5 de la tarda no arriba lhora de jugar. A més, no podem parlar pel carrer, ja queperdem temps. Vinga, ves a casa teva. No pots estar parat al carrer. I de seguida va veurecom venien uns homes de gris cap allà: "Ehi, vosaltres, no es pot parlar, ara. Fins les 5, nopodeu parar-vos al carrer".En Trast es va entristir molt…vaja, amb el que a mi magrada jugar, aquí sols es pot fer ales 5…i a més, ni parlar, puc!! Quan va arribar a casa seva, va veure el menjar a taula:“Vinga, Trast -li va dir la mare-, ja han passat 3 minuts de lhora de dinar. Avui és dimarts,tens verdura i carn. I de pressa, a les 16 hores, has danar a fer la migdiada”.-"Mare, si jo no vull carn, i no magrada dormir durant el dia!!".-Vinga, calla, ja ho saps, és el que toca, dimarts, carn i a les 16, migdiada, i a les 17, jugar,a les 18, tele, a les 19, dutxa, a les 19,30 deures i després, jugar amb els pares, a les 20,30sopar i a les 21, a dormir…i si vols, et dic el que toca demà: A les 8, despertar, a les 9, aescola………PROU!!!!!!!!!!!! Va cridar en Trast. No pot ser, uf, quin món més horrible, tottant marcat i ordenat!!!!!!Al poc, va veure un gran núvol de mosques que volaven totes al seu aire sense que ningunad’elles fes cas a les altres, i va pensar: “Uf, que bo seria viure en un lloc on ningú manésres, sense cap norma i on tothom pogués fer el que li vingués de gust sempre”…. I, desobte... ale op! en Trast es va trobar entrant en un carrer ben diferent a laltre: aquestsemblava tots desbaratat, cada ú caminava per on volia, cridava, jugava, i feien les cosesmés entranyes…Tot d’una va pensar:“Juppi, això si que és divertit”…fins que va veure dos nens que discutien per una pilota: Lavull jo!!!! Doncs ara la tinc jo!!! Dóna-me-la!! No vull!! Eren els crits que sentia, i cadacop més forts…Es va apropar a veure què passava, i un dels nens quan el va veure, li va dir:“Fora d’aquí, aquest tros és meu”. “No, l’he vist jo primer”. “Què dius, el vull jo!!” I noparaven de discutir per tot…A més, prop d’allà, un altre nen també cridava ben fort dinsd’una casa: “Vull menjar, vinga, dóna-me’l ara mateix”, i veia com la mare corria a munt iavall, “espera que encara no està”, “no vull esperar, el vull ara, vinga!!!!”.En arribar a casa seva, en Trast, com estava cansat, es va anar a dormir, i es va despertarque ja era negra nit: “Uhi, i ara que faré” va pensar…”no tinc més son…ara no hi ha res permenjar... vinga, vaig a escoltar música a tope!!” I tal va pensar, tal va fer. I al poc, els paresvan aparèixer ben cansats i endormiscats: “Trast, volem dormir”. “I jo vull sentir música!!”.I un bei, cridava: “Ehi, que hem de dormir per anar a treballar!!!” I la seva germana vaposar la seva música. I en altres llocs, se sentien el mateix tipus de discussions ibronques…PROU!!!!!!!!!!!! Va cridar en Trast. No pot ser, uf, quin món més horrible, no
  2. 2. es pot viure sense cap tipus de respecte ni límits!!!!!!En aquell moment, va veure passar un grup de gossos, eren tres adults i 5 cadells, moltbonics i juganers. En Trast veia, sorprès, com els cadells jugaven entre ells i anaven un pocal seu aire, encara que de tant en tant, els adults els marcava per on havien de caminar, elsadvertien dels perills i fins i tot, intervenien i els reganyaven si el joc era massa violent operillós, o no eren prou obedients. Llavors en Trast ho va entendre tot:“Això si que m’agrada de debò!! -va pensar- Un lloc on els nens podem jugar i fer lanostra, encara que algú que ens estima ens digui, amb amor i amb sentit comú, elsperills i ens posin els límits, per ajudar-nos a créixer amb llibertat i respecte.”I... ale op! d’un gran salt, en Trast allà s’hi va quedar!!“Missatge del conte: La falta de qualsevol límit a la infància, així com unexcés dels mateixos, són factors de risc de dificultats i d’infelicitats futures" Jordi Gutierrez Jané. Psicòleg. http://gaudimambcontes.blogspot.com

×