Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
JOCS COOPERATIUS COM A EINA PER A EDUCAR PER LA PAU:                     3 I 4 DE NOVEMBRE DE 2009. UABBoles de paper. Div...
Lobjectiu competitiu del joc és incompatible amb la cooperació entre els dos grups, iaixò dóna com a resultat uns castells...
oblidar la marxa endarrera. A mida que les marxes augmenten, augmenta  és clar, la velocitat. No poden haver-hi accidents!...
-   Quines coses us ha estat més difícil de consensuar?   -   Com heu resolt els desacords?   -   Com heu arribat a un aco...
-     Què us ha calgut per aconseguir-ho? (organització i imaginació,         equilibri del grup)    - Situacions de la vi...
pas. Al poble s’organitzen quatre expedicions i cada una surt cap a una valldiferent per a rescatar als viatgers en perill...
Jocs dels nans i les ombres: per a 3 a 6 jugadors, a partir de 6 anys.Un joc cooperatiu per als qui el hi agradi assaborir...
que amenacen amb envair el mar i la costa. ¿Podran els jugadors aturarl’avenç de la capa de petroli que amenaça la platja?...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Jocs cooperatius

10,422 views

Published on

mediació

Published in: Education, Technology, Travel
  • Be the first to comment

Jocs cooperatius

  1. 1. JOCS COOPERATIUS COM A EINA PER A EDUCAR PER LA PAU: 3 I 4 DE NOVEMBRE DE 2009. UABBoles de paper. Dividim l’espai en dos camps. Fem dos equips. Cada equip téel mateix nombre de boles de paper. La consigna és: “heu d’aconseguir quequan digui “stop!” hi hagi el mínim de boles en el vostre camp.” Es fan 5partides i el que en guanyi més n’és el guanyador. Després, es deixa un tempsa cada equip, per pensar estratègia. I es tornen a fer les cinc partides. Quinesdiferències s’han donat entre les dues partides? Quina partida ha estat méscansada? quina actitud individual tenia cada ú en la primera i en la segonapartida? alguna diferència?Castell de cartesDe primer es divideix el grup en tres equips. A un dells, en privat, sels explica que acontinuació crearem un conflicte entre els altres dos equips i ells seran observadors.Hauran dapuntar què passa (què fan els jugadors, què diuen, què senten, etc.). Lesconsignes són: no relacionar-se per res amb els jugadors i apuntar tot el que vegin, hoconsiderin dinterès o no.Als altres dos equips els anomenarem A i B. A lequip A se li dóna un joc de cartes i unapastilla de plastilina. A lequip B se li dóna un joc de cartes.A tots dos equips sels explica que són dues poblacions de ledat mitjana i que han defer un castell de cartes que simbolitzarà la fortificació que els defensarà de lenemic(laltre equip). Tenen vint minuts per fer el castell i lequip que en acabar el compteenrere, tingui el castell més gran, guanyarà el joc. És molt important remarcar quelobjectiu és guanyar, guanyar i guanyar. I que només comptaran els castells queestiguin drets en lúltim segon del compte enrera.Es fa un rètol ben visible que digui "Objectiu: guanyar! Tot shi val" i es comença el joc.Lanimador no ha dintervenir per a res en el joc. Ni tan sols hauria de respondre a lespreguntes que els jugadors li facin. En tot cas, pot orientar els observadors per tal quefacin bé la seva tasca.Un cop passats els 20 minuts, sinicia un debat, començant amb els apunts delsobservadors i continuant amb els comentaris dels jugadors de tots dos equips. Deprimer, cal fer èmfasi en els sentiments i les reaccions que hi ha hagut durant eldesenvolupament del joc, deixant que tothom pugui explicar-se. Un cop iniciat eldiàleg, cal anar avançant cap a lanàlisi del conflicte que sha produït, tot aprofundinten les seves causes. Finalment, shan de buscar realitats del nostre món que siguincomparables al conflicte que ha tingut lloc.Simbolismes de la dinàmica:Lobjectiu de guanyar laltre representa la competitivitat típica del neoliberalisme (elsestats més rics, generalment occidentals, volen seguir sent els més rics).El repartiment injust del material simbolitza la violència estructural del món (injustíciaeconòmica).Les actituds dels jugadors són, tot sovint, comparables a les actituds dels països (noreconeixement de la injustícia, sentiments de superioritat i inferioritat, tendència a ladefensa "armada", negativa a cooperar de veritat, sentiment de bondat de lequip Aquan en realitat fa una caritat misèrrima, etc.).Notes: Per fer més dinàmica lactivitat, es pot donar material inútil a lequip B per tal decrear confusió (per exemple una màquina de fer forats o uns imperdibles). Daquestamanera saconsegueix donar-los esperances, que ben aviat es converteixen enfrustració.Algunes reflexions a les quals és bo arribar:Les actituds agressives davant del conflicte mai el solucionen, sinó que lempitjoren.La causa de laparició de la violència és, principalment, una injustícia estructural (unstenen material millor que els altres).
  2. 2. Lobjectiu competitiu del joc és incompatible amb la cooperació entre els dos grups, iaixò dóna com a resultat uns castells més petits que els que es podrien haver fetcooperant i sense esbatussar-se. Si en lloc de dir que no hi ha normes, n’haguessinconsensuat algunes, el conflicte shauria resolt duna manera molt diferent.Amb unes altres actituds personals (noviolentes) haurien pogut ajudar a fer els castellsmés alts... es podia haver "desobeït" lobjectiu de "guanyar"? Què hagués passat?Nus: per a fomentar la confiança mútua. Es fan grups de 8 persones i escol·loquen en cercle. Es donen les mans i memoritzen el veí que tenen a màdreta i a mà esquerra. Es deixen anar de les mans i fan pinya. Cada personabusca els seus veïns i dóna la mà a aquell que tenia a mà dreta i a esquerra. Elmés normal és que es formi un gran embolic i cal desfer-lo sense deixar-se anarles mans. Quan més gran és el grup, més difícil resulta. També pot provar-seamb els ulls tancats.JOCS DE CONFIANÇA- Es posen dues persones dempeus (l’una mira a l’altra amb els braços estirats cap endavant i les palmes obertes) a certa distància. Es tracta de deixar-se caure, controlant la força que has de fer per a sostenir a l’altra (i per a que l’altra et sostingui a tu). A mesura que es va practicant et pots anar distanciant de l’altra persona per a fer-ho més complicat.- Sentir el calor de l’altra: es situen dos jugadors/es (un davant de l’altre) amb els ulls tancats i intenten acostar les mans fins a sentir el calor de l’altra però sense arribar a tocar-se. Un altre variant seria fer el mateix, igualment amb els braços estesos i les palmes de cara a l’altra, però fent que ambdós donin 3 voltes sobre el seu eix i es tornin a retrobar.- El vent i l’arbre o la canya de bambú: per afavorir la confiança en el grup i en un/a mateix i eliminar pors. Fes petits grups (de 5 a 7 persones). Una persona, al centre del cercle es deixa balancejar d’una a una altra persona, com les branques d’un arbre empeses pel vent. Per fer-ho, s’haurà de quedar quieta i rígida al centre i deixar-se empènyer suaument pels seus companys. Els companys també l’acullen suaument. És important tornar a la persona enmig del centre, a la posició original abans d’obrir-li els ulls. És important que cadascú expressi com s’ha sentit. Les canyes de bambú tenen unes arrels molt profundes i, malgrat ser molt primes, la seva enorme flexibilitat els permet sobreviure a molts huracans, els quals, sovint tomben fàcilment a qualsevol roure gran, fort i ample.- Aixecar-se junts: primer de dos en dos però es pot anar ampliant fins a 9, Es tracta d’asseure posant esquena contra esquena i amb els braços entrellaçats per darrera per mirar d’aixecar-se junts. El que pesa més ha de fer menys pressió. Una variant més arriscada és posar tots els participants en cercle, molt junts, asseient-se un sobre les cames de l’altre. Primer cal flexionar i després “deixar-se caure” sobre les cames de l’altra. Si encara esteu drets... podeu mirar d’avançar, primer a la dreta, després a l’esquerra. És un joc d’afirmació on s’experimenta el plaer d’aixecar-se amb la força de l’altra. Augmenta el sentiment de pertinença perquè s’està a l’escolta de la força de l’altra mentre que s’afirma la pròpia força.- El cotxe i el conductor. Es formen parelles i un és el cotxe i l’altre el conductor. El cotxe va amb els ulls tancats i és conduït pel company, agafant-lo per les espatlles i intentant no entrar amb la paraula. La persona que porta la dinàmica del joc va indicant quan s’engeguen motors, quan posem la primera, la segona , la tercera...fins la cinquena marxa, sense
  3. 3. oblidar la marxa endarrera. A mida que les marxes augmenten, augmenta és clar, la velocitat. No poden haver-hi accidents!!!! Després es canvien els rols. Resulta molt interessant que un parell de persones no participin en el joc i tinguin el rol d’observadors. Quins estils diferents de conducció han observat? amb cautela, excessiva cautela, estil agressiu, amb poca atenció, conductor dels que xerra i no mira endavant.... I els cotxes? com se’ls veia? confiats, segurs, rígids, amb por, llençats, fórmules 1...? feien cas al conductor?- L’escolta del teu nom: es formen parelles dins el grup. Es divideixen en dos grups, formats per un de cada parella. Un grup es situa a un costat de la sala i l’altre a l’oposat, contra la paret amb els ulls tancats. El joc es desenvolupa en 2 moments: - Un en el que les persones assegudes pronuncien suaument un a un el nom de la seva parella (després canvien de lloc). - El segon moment en el que les persones assegudes pronuncien suaument els noms de les seves parelles alhora i els que tenen els ulls tancats han d’anar a la recerca de la seva parella. Tingueu confiança amb la trucada de la vostra parella perquè sou especials per ella i arribareu on ella està. Després, canvieu-vos el paper amb la vostra parella.Debat: - Quines han estat les dificultats? - Quins problemes hi ha a la vida real per confiar en un grup i aconseguir cooperar?JOCS DE COMUNICACIÓDictar dibuixos o visionary: es comparen els dibuixos de forma dialogant, espot comparar el temps que ha portat fer-ho d’una manera i fer-ho de l’altre,així com la precisió del dibuix. - Com s’han sentit tan sols escoltant? - Com s’han sentit tan sols dictant? - Quin tipus de comunicació es donava en un cas i en l’altre? - Ens encoratjàvem o la nostra comunicació més aviat desanimava a laltra persona? A quines conclusions poden arribar?Llapis cooperatiuLa fila de l’aniversari: han de fer una fila ordenada segons dia i mes denaixement (de gener a desembre) de tots els participants sense parlar. Han detrobar la manera de posar-se d’acord sense paraules.Debat: - Quins problemes han sorgit? - Quins elements afavoreixen la comunicació?La roda de la fortunaTreballant el consens: hi ha consens quan un grup de persones arriba a triaruna opció que és acceptable per a tothom encara que no fos la seva primeraopció.  El consens i l’illa deserta: estan en un vaixell que naufraga i que només poden agafar 10 coses que els han de permetre viure en una illa deserta. Primer caldrà que elaborin la llista individualment.Debat: - Quines coses us ha estat més fàcil de consensuar? - Quin criteri heu seguit per triar les coses?
  4. 4. - Quines coses us ha estat més difícil de consensuar? - Com heu resolt els desacords? - Com heu arribat a un acord? Quins motius teníeu per triar una opció i no una altra?JOCS D’EMOCIONSEl niu: es fan grups de 4 persones i se’ls hi dóna un DinA3, retoladors i un dau.Han de buscar un objecte (cada persona) que els hi serveixi de fitxa.Debat: - Heu après coses dels nostres companys/es? - Us provoquen a tots/es els mateixos sentiments les mateixes situacions?Si fosEl cabdell Fes que tot el grup s’assegui en cercle. Llança el cabdell conservantuna punta. Mentre el llances, digues una cosa positiva de la persona a la qualli llances. Mira d’evitar que els alumnes es centrin en les qualitats físiques i,sobretot, assegura’t que tothom rep una valoració positiva. Qui rep el cabdellagafa el fil i llença el cabdell fent el mateix.Així fins a teixir una teranyina.Debat: - Com us heu sentit? - Com heu rebut les valoracions? - Us ha fet vergonya? - Us hi reconeixeu? - Us ha agradat que us diguessin coses agradables? Us en diuen normalment? - Vosaltres en dieu? A qui?Representem emocions: dóna a un voluntari el nom d’un sentiment i fer que elrepresenti sense paraules.Debat: - Què podeu fer quan noteu que un company està així?Afecte no verbal: aquesta activitat et pot ser útil per estimular el sentimentd’acceptació en el grup. Es tracta que tot el grup expressi a una persona,successivament, sentiments positius. El joc es fa en silenci. Busca un/a voluntari/a i tapa-li els ulls amb una bena. Situa’l enmig de l’aula i la resta de la classe encercle al seu voltant. Aquests s’aniran acostant i, en silenci, li haurand’expressar sentiments positius de forma no verbal (durant 4 o 5 minuts).Després canvia la persona del mig fins que surtin tots els que vulguin.En aquest cas, l’avaluació no és tan necessària: pots demanar com s’hansentit, però la discussió no ajuda perquè dilueix una experiència que és potentemocionalment. També pots fer l’exercici sense tapar els ulls al protagonista ifent que els compliments els facin verbalment.JOCS COOPERATIUSCadires cooperatives o pingüins (amb paper de diari). Aquesta activitat li dónala volta al tradicional joc de les cadires musicals per convertir-lo en un joccooperatiu. En aquesta ocasió, en comptes d’eliminar jugadors, s’eliminencadires i cal buscar la manera que tothom estigui enfilat. També es pot utilitzarun banc en comptes de cadires.Debat: - Com us heu sentit?
  5. 5. - Què us ha calgut per aconseguir-ho? (organització i imaginació, equilibri del grup) - Situacions de la vida real on us ha calgut l’ajuda d’algú altre per aconseguir els vostres objectius. - Si algú no hi ha volgut participar, pots valorar els motius que l’han portat a prendre aquesta decisió (ha tingut por...)?Dinàmica vaixells (amb paper de diari)Ordre a coberta: fes 2 línies paral·leles amb cinta aïllant amb una distància nosuperior a 20 cm. Digues que estan a la coberta d’un vaixell molt estreta i fesque tots es posin entre les 2 línies. Un cop hi siguin dóna alguna d’aquestesconsignes: s’han d’ordenar (sempre sense sortir de les línies) per edat, alçada.Debat: • Com ho han aconseguit? • Com han sentit el recolzament del grup? La proximitat?Els 5 dragons dolents: Donareu una carta amb una pista a cada alumne i elsdireu: “Cadascú de vosaltres tindrà una carta amb una pista que pot ser útil ono per a resoldre el misteri. Tingueu en compte tota la informació i mireud’arribar al consens per a resoldre el misteri. No podeu ensenyar la vostra cartaa ningú. Només podeu llegir-la en veu alta”.Vosaltres controlareu el temps i podeu decidir si voleu ajudar-los o no en casque els veieu molt perduts.Expliqueu la següent història (tot i que podeu fer aquest exercici amb qualsevolhistòria):“ Hi havia una vegada 5 dragons malignes. Els seus noms eren Jason, Meri,Alex, Joana i Jordi. Havien capturat a la Princesa Pati i l’havien fet presonera.L’havien lligada de peus i mans amb una corda. Però aquest matí s’haescapat. Els dracs sospiten l’un de l’altra (creuen que algú d’ells l’ha ajudat aescapar). La vostra feina és esbrinar com ha escapat la Pati i qui, si hi ha algú,l’ha ajudada i per què?”El punyEl millor premiLa ploma: agafar una ploma i intentar que no caigui a terra sense utilitzar lesmans. L’han de mantenir en equilibri i/o desplaçar-la.Debat: - Us heu posat d’acord amb la vostra parella per aconseguir-ho? - Us ha estat difícil? (en aquest punt podeu observar les actituds de bloqueig que poden mostrar alguns nens davant els nous reptes).Croqueta: Fes grups de 6 persones i demana’ls que s’estirin a terra, tocant-seen posició de “croqueta”. Posa’ls en un extrem de la classe i digues-los quehan de fer arribar el vaixell (qualsevol objecte que hagis posat a sobre de lapersona que ha quedat més allunyada de la meta) sense que caigui. L’únicacondició és que no es poden separar ni tocar l’objecte amb les mans. Haurande rodolar com croquetes (però no cal que els ho diguis...).Debat: - Com heu decidit quin era el millor sistema? - Ho heu aconseguit? - Què podem fer si provem una cosa i no funciona?Avalanchas. un joc cooperatiu per a 3-4 jugadors, a partir de 6 anys.En aquest joc, quatre trucades d’emergència arriben al mateix temps al poble.Als quatre cims, un avió ha tingut un accident i els seus ocupants estan enperill. Però el temps és molt dolent: la neu s’acumula i amenaça amb barrar el
  6. 6. pas. Al poble s’organitzen quatre expedicions i cada una surt cap a una valldiferent per a rescatar als viatgers en perill. No obstant, tenen 3 possibilitatsd’ajudar-se: cedint punts a un altre, assumint la fitxa de l’allau dels altres (quansurt la fitxa de neu al dau) o pujar amb un altre i així tots dos pugem o baixemamb les tirades del dau. Preu aproximat: 30€ALTRESDrac de la serralada: és un joc físic de conversió i d’afirmació. Hi ha un dracque viu a una serralada que la resta de participants ha de travessar. El dracintenta impedir-ho agafant-los i aixecant-los evitant que toquin el terra mentrediu “drac de la serralada 1, 2, 3”.Els altres s’han de resistir però si el drac elsatrapa, es converteixen també en dracs.Fer dibuixos per parelles Cal fer un dibuix creatiu entre 2 persones sense parlar.Com s’han sentit? S’han sotmès? Han col·laborat? Es pot fer amb més de 2persones per dibuix i també permetent parlar.Gats i ratolins: es tracta de fer una rotllana on tothom estigui molt apretat. Unvoluntari gat es posa dins la rotllana i un altre fora (ratolí). L’objectiu del queestà fora és entrar. L’objectiu dels que estan a la rotllana és evitar-ho. En casque aconsegueixi entrar, el ratolí haurà de sortir per a no ser enganxat.Debat: - Què us ha semblat el joc? - Com us heu sentit quan éreu a la rotllana? - Com us heu sentit quan éreu fora i no us deixaven entrar? - Què us ha agradat més ser dins o fora? - Us ha passat mai que algú no us vol (a lhora de jugar, de seure a la vora, de fer files)? Com us fa sentir?Que t’empaita el gat! Fes que es posin a quatre potes amb els ulls tapats. Totssón rates menys un gat. Es juga en silenci. Delimita l’espai i dóna la següentconsigna: quan es topin amb un company han d’agafar-li la mà i si són ratesdonar una palmada i si són gats dues palmades. Si algú els hi fa duespalmades s’han de quedar agafats a la mà del gat. Si els hi fan una, podenseguir marxant a 4 potes. Lògicament s’hi senten dues palmades han de mirard’allunyar-se de la zona.Us afegeixo alguns jocs cooperatius de taula que no hem vist però que uspodrien agradar:Bamboleo: Idealment, els jugadors poden ser de 2 a 7, de més de 6 anys.Bamboleo és una excursió al món sorprenent de la gravetat. És una safatatotalment llisa en equilibri sobre un suport coronat per una bola de suro. Asobre, algunes peces vermelles i negres barrejades de diferents formes i pesos.El desafiament és anar retirant les peces d’una en una sense desequilibrar elconjunt. Si la safata s’inclina, és millor agafar peces de la part baixa. Cal serdolç i suau a l’hora de retirar-les. També és ideal per a inventar i consensuarnormes (educació en la democràcia i el consens). Si els nens i nenes sóncapaços d’inventar regles en el joc, aprenen a fer-ho en comunitat.Algunes de les idees per guanyar són: aconseguir 200 grams, fer la torre mésalta amb les peces que s’han agafat, etc.També es pot jugar amb la variant de dir al grup quina peça vull retirar abansde fer-ho per escoltar els comentaris de la gent. Té un preu aproximat d’uns48€.
  7. 7. Jocs dels nans i les ombres: per a 3 a 6 jugadors, a partir de 6 anys.Un joc cooperatiu per als qui el hi agradi assaborir elements simbòlics quepoques vegades es troben en els jocs de taula: la foscor, el foc, l’espera, etc.Tenint com a fons un conte de nans i d’un bruixot, ¿com podran les fitxes delsjugadors escapar-se dels raigs de llum de l’espelma? ¡Menys mal que els arbresde fusta situats en el taulell de joc es converteixen en magnífics amagatalls enels que poden amagar-se diversos jugadors!Un segon joc, en el revers del taulell, inverteix la situació: aquí el perill està enles ombres i la llum és bona. Aquesta opció és de cooperació i cadascú veuràde quina manera imaginativa allibera a un company: el reflex de la llum sobrepetits miralls. Preu aproximat: 18€Nimbali: un joc fora d’allò comú per a 2-4 jugadors, a partir de 5 anys. Estem enplena estepa africana: la girafa, el lleopard i altres animals salvatges tenenmolta set i estan buscant un pou. Tots els animals esperen amb impaciència lapluja... Els jugadors acullen a la seva reserva (n’hi ha 4) els animals i els hidonen de beure. Cada jugador és responsable de la seva reserva però elsanimals són lliures. Es mou l’animal si en el dau surt el color de la seva pell.Quan en el dau surt el símbol de la gota d’aigua, cal donar de beure elsanimals de la teva reserva (els jugadors disposen de 10 gotes). Qui esgotaabans les gotes d’aigua, guanya. Un joc que permet entrar en la dinàmica del’acollida: “quan més acullo, més m’enriqueixo”.Preu aproximat: 18€.També en aquesta línia funciona el “hand in hand”, un domino de Selecta onel que fas és unir les mans de tots els nens del món.El fruiter: per a 2 a 4 jugadors, a partir de 4 anys. Fa 15 anys que existeix.Un joc de cooperació, en el que el material (cistelles de vímet, fruites de fusta)ja és una meravella.Hi ha 4 arbres i enmig un corb amb molta paciència. A l’estiu, les fruitesmaduren i s’han de collir abans no se les mengi el corb. Entre tots, ensajudarem a fer-ho. Hem d’aconseguir 2 fruits de cada a cada cistella. Si entinc més de 2, puc oferir-li a un altre company si ell ho vol. El corb represental’enemic comú. Quan un/a juga no treballa la intel·ligència sinó els sentiments.Preu aproximat: 38€Ball de marietes: un joc cooperatiu per a 2 a 6 jugadors a partir dels 6 anys.Qui arribarà primer al ball de carnestoltes? En aquest joc cooperatiu, lesmarietes es disfressen i intercanvien colors. Es posen una davant l’altra is’observen perquè no totes les marietes estan disposades a intercanviar. Quanuna no vol, es dóna la volta per a indicar la seva negativa. Els imans positius inegatius fan que les marietes s’atreguin o siguin incompatibles. Però també ésun joc de carreres. ¿Estaran disfressades les marietes abans de que lesformigues arribin al ball? Un joc cooperatiu basat en l’observació d’encontresinteressants. Preu aproximat: 36€T´Chang: per a 1-4 jugadors, a partir de 8 anys (millor pels adolescents).Com trobar la sortida d’aquesta tomba poblada per 7.000 estàtues de pedra?Aquí només regnen les ombres i el silenci, algunes cuques de llum i quatredracs mil·lenaris que ens plantegen 1.400 enigmes per a 1.400 jocs. Si s’esgotenles cuques que ens il·luminen el camí, no sabrem trobar la sortida; si trobemuna serp ens quedarem immobilitzats i ens hauran de venir a buscar...Un joccooperatiu, familiar, intel·ligent, estrany, on ningú guanya sense comptar ambels altres. Preu aproximat: 38€El mar en joc (marea negra): per a 1-6 jugadors, a partir de 10 anys.Un petroler naufraga a alta mar i va perdent poc a poc galetes de chapapote
  8. 8. que amenacen amb envair el mar i la costa. ¿Podran els jugadors aturarl’avenç de la capa de petroli que amenaça la platja? Un joc cooperatiu en elque els jugadors només poden guanyar si coordinen les seves jugades. Preuaproximat: 33€Adreces de botigues on es poden trobar aquest tipus de jocs:Artijoc C / Iluro 16, 1er (Mataró) www.artijoc.comJugar per jugar Avinguda Gaudí, 39 www.jugarxjugar.com (Barcelona)Homo ludicus. C/Barcelona, 92 (Granollers). www.homoludicus.orgKometa www.kometak.com (Donostia)Gigamesh Ronda Sant Pere 53 (Barcelona). www.gigamesh.com

×