Guanyar sempre

581 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
581
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
220
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Guanyar sempre

  1. 1. Gaudim amb Contes S’HA DE GUANYAR SEMPRE ???En Trast era un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempreestava imaginant coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatjava i jugavaamb tot el que hi havia.Feia dies que tenia una cosa que el voltava dins el cap, dia i nit, sense quasideixar-lo en pau i no sabia com ho podia aclarir. Fins i tot, quan ho haviacomentat amb algú, cadascú li deia coses diferents i no l’acabaven de convèncer:Què era millor, guanyar i quedar primer sempre, o no era tant important, aixòde guanyar, i hi havia altres coses més importants, com jugar i divertir-secadascú com li vingui de gust ?? Havia participat en carreres a l’escola, al patí, iallà sempre era molt millor arribar el primer i guanyar; al manco, tots els nens iles nenes felicitaven al guanyador i sens dubte era molt més bo quedar el primerque el darrer. En canvi, per altra banda, quan jugaven al pati o fins i tot, quanvolien construir coses com castells d’arena a la platja, no era tant important quiguanyava, encara millor si no guanyava ningú i cadascú anava fent el que volia ies divertien encara molt més si tots anaven a una. Anava d’una idea a l’altra,sense acabar de decidir-se, quan va veure un bosc ple d’Eucaliptus, alts i fortstots ells, impressionants per l’altura que tenien, rectes i ben eixerits, li vansemblar un arbres ben “guanyadors”......I desprès de pensar una estona, va dir-se “ que bo seria si com els eucaliptus, totsels nens fossin alts, forts i grans, i així sempre guanyessin”…. I, de sobte... alè op!en Trast va entrar en el món dels guanyadors.Per allà, tots els nens que veia eren forts i alts i ràpids...... i al mateix temps,sempre estaven preparant-se per competir i guanyar. Dia i nit, a tot hora,anaven practicant, corrent, saltant, fent-se cada cop més i més forts, ràpids,àgils...Va començar a mirar, encuriosit i estranyat pels carrers d’aquell poble. Al giraruna cantonada, en Tras va veure, a prop, a un amic de l’escola i li va dir:• -“Ehi, Pol, vols venir a jugar a pilota”I aquest li va contestar• -“Què dius, beneit!! Què no saps que demà tenim una carrera?? Vaigguanyar la darrera, i ara m’he de passar tot el dia preparant-me perseguir guanyant la següent i no tinc temps de jugar ni de parlar. Apa, noem molestis més!!!Decepcionat i un poc trist, en Trast no li va fer massa cas...... dos o tres carrersmés enllà, va trobar a un altre company, en Nacho, que estava trist i migplorant... i això que sabia que sempre guanyava.• -Què et passa, Nacho?? li va preguntat tot interessat - per què plores, tuque sempre guanyes i sempre estàs tant orgullós de ser el millor?• Què vols que em passi?? – li va contestar amb llàgrimes als ulls - Em vaigpreparar per saltar més alt que cap altri, per seguir guanyant com semprei he perdut, he quedat segon i ara ja ningú no em fa cas, ja no sócimportant ni serveixo per a res. Fora, no vull estar amb ningú!!!Uf, va pensar en Trast, si que és avorrit i dolorós, això de sempre haver deguanyar, no hi ha temps per jugar ni divertir-se, i ja veus, si es perd, un està
  2. 2. trist i malhumorat..... En aquestes, que va passar prop d’un bosc de pins. Aquestera molt diferent del bosc d’eucaliptus. Aquí hi havia de tot tipus, d’arbres. Deben alts i grans, així com de llargs i prims i fins i tot, junts i molt a prop, altresque eren més petits.... semblava que cadascú d’ells anés fent la seva via, segonscom li anava.... uns eren llargs i prims, altres més gruixuts i baixets, fins i tot, hihavia de ben torts i ben enredats...i entre mig d’ells, naixien i es veien pins benpetits i molt tendres que maldaven créixer i fer-se un petit lloc en aquell bosc,sense semblar que als altres arbres els hi molestés massa que volguessin sertant alts o tant forts com ells. Aquí no es veu cap guanyador, va pensar en Trast,i en canvi, semblen ben contents i divertits, aquests pins, cadascú al seu aire,cadascú com és i amb les seves maneres de ser sense comparar-se ni competiramb els companys...... . Llavors en Trast ho va entendre tot:“Això si que m’agrada de debò!! -va pensar- Un lloc on els nens podem ser cadascú comsiguem, sense haver de guanyar per obligació i per ser estimat, podent jugar i fer lanostra sense estar pendent de la propera carrera o la propera competició, de ser el mésres de res.”I... ale hop! d’un gran salt, en Trast allà s’hi va quedar!! Jordi Gutierrez Jané. Psicòleg. http://gaudimambcontes.blogspot.com

×