Jessica&David

474 views

Published on

Published in: Travel
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Jessica&David

  1. 1. Carta de Miquel Garrigues Senyora Mort Realitzat per: Jessica Hernàndez Blanco i David Huguet Trilla
  2. 2. Miquel i la seva Barca Miquel Garrigues era un barquer de Mequinensa, el qual amava el seu ofici. Li xalava passar la primera barcada encara fosca la nit amb l'embarcació plena de minaires que duien els carburants encesos, o trabessar el riu a l'hivern entre la boira esgaiada. Miquel Garrigues pertanyia als Garrigues del carrer nou, que es diferenciaven de la resta de Garrigues perque aquests tenien l'ull dret negre i l'esquerra blau.
  3. 3. Mequinensa i l'Ebre Mequinensa es dividia en dues parts, deixant pas al magnífic riu Ebre, protagonista de l'amor apassionat de Miquel per la seva barca. L'Ebre era la font de vida de tota la vila, uns treballaven de pescadors, els altres vivien del transport que aquest els permetia, i alguns com Miquel Garrigues es dedicaven al pas de mercaderies d'una part del poble a l'altra.
  4. 4. La construcció del pont La situació geogràfica de Mequinensa va dur seriosos problemes polítics, ja que aquesta es trobava a la franja entre Catalunya i Aragó. Poc més tard començada la guerra, es va manar contruir un gran pont que unia les dues parts de la vila.
  5. 5. Miquel perd el seu ofici La construcció del nou pont, va provocar millores a la vila, i una innovació per a aquesta. Però el vell barquer, va perdre el seu ofici que tan estimava, ja que ningú necessitava que transportès les seves mercaderies d'una part de la vila a l'altra amb la seva barca.
  6. 6. Treballant a la mina Miquel, davant aquesta catàstrofe laboral i simultàneament sentimental, va substituir la seva embarcació per les mines de pols que el van retenir durant una pila d'anys. Tot i això Miquel Garrigues somiava en poder tornar a dur a terme la seva gran passió.
  7. 7. L'enfermetat de la seva dona Un vespre qualsevol, la dona del barquer que patia del genoll, el manà a l'apotecari a trobar les medecines que ella necesitava.
  8. 8. La visita a l'apotecari Un cop allí, l'apotecari li vengué les medecines per a la seva esposa. I li demanà si podia fer-li un petit favor.
  9. 9. L'honorat li mostra un petit quadre L'Honorat va fer passar al nostre protagonista a la rebotiga, on es trobava el laboratori. Un cop allí li mostrà un petit quadre, en el qual s'obserbava una embarcació dirigida per un home de cabells blancs d'aspecte savi. A l'obra, també es mostrava un conjunt d'homes i dones nues de pel que lluien el seu cos entre les aigues del riu.
  10. 10. Tota una nit rumiant Durant cada mil·lèsima de segon, Miquel cavil·lava sobre la història previament contada per l'apotecari. Podria ell tornar a recuperar el seu ofici un cop li arribés l'hora de tocar el dos? Serien vertaderes les paraules de l'Honorat?
  11. 11. La carta a la senyora Mort Dies més tard, Miquel es trobava al cafè de la Granota, dictant una present a la senyora Mort. Demanant-li amb tot el respecte del món, i si era possible, reemplaçar al vell Caront, antic barquer oficial, ja que aquest estava una mica cascadot.
  12. 12. Trobada amb l'altre Món Quan va arribar el dia del seu traspàs, Miquel duia cussida a la solapa del seu vestit de casar, la carta que esperava que l'excelentissima llegís. I així fou, com el vell barquer, que havia perdut el seu ofici deixant a una vora la seva passió, va retornar a les aigües de l'Ebre, transportant d'un món a l'altre les ànimes dels difunts.

×