Aina_Si vas en moto tu ets la carrosseria

194 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
194
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Aina_Si vas en moto tu ets la carrosseria

  1. 1. Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseriaParticipant: aina MASSA TARD Em dic Amy McGyver, tinc 16 anys, de fet, suposo que tindré 16 anys per sempre perquè em vaig morir fa exactament una setmana. Em vaig llevar a les 6:40h del matí, com cada dia per anar-me a dutxar, però el dia ja va començar malament perquè el calentador no funcionava i em vaig haver de dutxar amb aigua freda, jo ja estava de mal humor i mentre esmorzava la meva mare no va millorar la situació, em va començar a renyar perquè havia suspès l’examen de català perquè no m’havia esforçat suficient, pensava que jo ja no podia estar més enrabiada, però sí, havia de sortir de pressa perquè feia tard al cole però la meva germana no sortia del lavabo i ens vam començar a barallar i a cridar, jo només me’n volia anar d’aquella casa, la odiava. Ara que sóc aquí, en un punt que no sé on sóc, puc veure que passa a la terra i veig a la meva família molt tristos per haver-me perdut, però també sóc en una mena de cel, però estic sola, no hi ha res així que suposo que estic en un punt mig entre la vida i el cel. Ara que no els tinc és quan me n’adono del que he perdut, trobo a faltar que la meva mare em renyi, que m’abrasi, barallar-me amb la meva germana, al meu pare...no tinc a ningú a qui explicar-li el que penso, així que m’ho dic a mi mateixa a veure si algú em pot escoltar i em vindrà a buscar, i tot per culpa meva. Finalment vaig aconseguir entrar al lavabo i rentar-me les dents i després vaig sortir el més ràpid possible d’aquell infern de casa, vaig agafar el casc amb pressa vaig anar cap al garatge per agafar la moto i vaig sortir pitant ja que es feia tardíssim, vaig posar-me el casc però no me’l vaig cordar perquè vaig pensar que no feia falta per anar a l’escola ja que eren només deu minuts, només que hagés pensat una mica més en els meus actes, només d’haver-me cordat el casc, no estaria aquí, estaria a casa meva, amb la meva família que sí que a vegades penso que és l’infern però en realitat sé que és el cel i que si la meva mare em renya, és per què es preocupa per mi i m’estima, i que si em barallo amb la meva germana, és per què és el que fan els germans a aquesta edat però en realitat ens estimem. Estava ja quasi arribant a l’escola, el semàfor estava a punt de posar-se vermell i vaig prémer l’accelerador per no haver de parar, el vaig passar en vermell, un cotxe se’m va emportar per davant al girar cap a un carrer, no duia el casc cordat, se’m va sortir i vaig de ple amb el cap a terra, mort instantània. Recordo veure’m estirada a terra, amb l’home del cotxe al meu costat cridant desesperat que si us plau no em morís, va venir l’ambulància i se’m van endur, el següent que recordo és veure una llum i de sobte vaig aparèixer aquí, i aquí sóc, des de fa una setmana, esperant a que alguna cosa passi. Miro enrere i penso, penso que només que m’hagués cordat el casc, que no m’hagués saltat el semàfor. Que irresponsable vaig ser, perquè els qui realment pateixen són els que he deixat enrere, però ara ja no puc fer res, només dir que ho sento i que els estimo, i esperar que d’alguna manera ho sàpiguen.

×