Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Guia didàctica del vídeo

236 views

Published on

  • Login to see the comments

  • Be the first to like this

Guia didàctica del vídeo

  1. 1. GUIA DIDÀCTICA DEL VÍDEO1. FITXA TÈCNICA DEL MATERIALTítol del material: Construcció dun hort escolarNom dels autors: Inmaculada Baidez Tomás Tatiana Camacho Navas Josep Ferrer Miguel-Gómara Elionor Pons MestreAny de producció: 2013Idioma del material: CatalàDurada estimada: una sessió dintroducció a tenir en compte a l’hora deconstruir un hort.Especificacions tècniques: Aquesta vídeo és un material didàctic creat a partir del recurs AVS VideoEditor. És presentarà a linici de lactivitat i es podrà tornar a veure per sisorgeixen dubtes durant la construcció de l’hort.Instal·lació i utilització del programa: Com ja s’ha comentat no es tracta d’un programa sinó d’un materialcreat a partir del programa AVS Video Editor que permet la creació,relativament senzilla, de materials didàctics com el que presentem en aquestaGuia didàctica. La utilització daquest vídeo és relativament senzilla doncs tot el seucontingut gira entorn a la documentació i informació per a linici de laconstrucció dun hort.
  2. 2. Breu descripció: Saber crear un hort a partir dun treball cooperatiu, coneixent les passesa seguir per iniciar-lo i per el seu manteniment, així com saber quan és eltemps de sembra per cada aliment.Destinataris: Els destinataris són els nins i les nines de tercer cicle, cinquè i sisè deprimària, doncs els continguts que tracta i les dimensions de les competènciesque treballa s’adeqüen a aquest nivell Seria interessant treballar-lo en el marcd’un projecte trimestral conjuntament al desenvolupament d’altres activitatsrelacionades i, en aquest sentit, seria interessant els motivéssim per què s’hiengresquin des del primer dia i mostrin entusiasme i ganes de fer feina. Unaaltra forma de treballar la motivació és a partir del de les tasques prèvies perpoder iniciar en el camp de treball duna manera més ordenada. Finalment, elsconvertirem en jardiners i els direm que a final de curs vendran el pares amenjar un bon plat d’ensiam i una coca de verdures. Endemés treballarem amb grups de 10-15 persones aproximadament, itreballaran una vedaContext educatiu: Ens trobem en un centre concertat del municipi d’Alcúdia, es tracta d’unaescola ben equipada des del punt de vista tecnològic i, per tant, amb les einestecnològiques suficients per a facilitar la implementació de materials didàcticscom aquest.
  3. 3. Àmbit dintervenció: Aquesta vídeo s’insereix en el marc d’una temàtica curricular específica,coneixement del medi. Làrea de coneixement del medi natural, social i cultural permetcomprendre la realitat del món que ens envolta i les transformacions a les qualsestà sotmès; permet comprendre també que tant els fenòmens com elsesdeveniments que es produeixen en un espai i en un temps no són fruit de lacasualitat, sinó la conseqüència de la resposta duna societat a una situacióconcreta, en un moment determinat. El currículum de l’àrea té un caràctereminentment interdisciplinari, que permet establir relacions orientades aaconseguir aprenentatges significatius i que tinguin una interconnexió. No obstant, la construcció d’un hort esdevé una activitat transversal perella mateixa doncs es tracta d’un treball col·laboratiu i manipulatiu quedesenvolupa aprenentatges en el marc competencial en el seu sentit mésampli.2. PRESENTACIÓ DEL MATERIAL:Descripció del material: Aquest material està dissenyat més que res per informar i facilitar laconstrucció dun hort escolar a partir del mètode Gaspar Caballero deSegovia, que són les “Parades en crestall”. El que realment volem aconseguirés conscienciar els alumnes que fer un hort no és simplement sembrar, sinóque s’han de seguir unes pautes a l’hora de crear-ne un. Per això, s’ha realitzataquest enregistrament visual, per poder seguir les passes adequadament, enaquest cas un vídeo, per traslladar un hort de fora vila a dintre de lescola. La seva visualització permetrà als infants descobrir que ells també tenenlespai necessari per poder realitzar-ho i que ho poden fer realment, no és unvídeo per mostrar i no poder fer. Per tant, ho han de posar en pràctica, hem deveure el seu procés i saber quan podem i que podem sembrar. Pretenem doncscrear una motivació per construir lhort a partir del vídeo en tant que en acabar
  4. 4. de veure-ho lobjectiu és que s’hi engresquin i poder fer el desenvolupament delhort, per això fomentam lexploració i la investigació per a la fabricació de lhortescolar. Amb aquest mitjà volem aconseguir un apropament als ninstransmetent el sentit de lautogestió amb els aliments, és a dir, sembrar permenjar i menjar saludablement. Aquest mitjà no és per a realitzar una avaluació, sinó que és divulgatiu alhora d’iniciar la construcció dun hort escolar. A partir daquí, és realitzaran unasèrie dactivitats que aniran destinades a avaluar el seu procés daprenentatgeal llarg del curs.Estructura: Us presentem l’estructura del vídeo amb onze plànols i la corresponentexplicació. A la primera seqüència realitzam una entrada a la finca amb tractor i incentivam al jovent per fer feina a un hort i agafar amb ganes la feina. A la segona seqüència indiquemla localització i explicació del material,els diferents instruments o eines queutilitzarem i per a què ho farem servir,sempre amb molta precaució. Lesdiferents precaucions que shan de teniren compte quan es treballa la terra, jaque has d’utilitzar guants i unes bonesbotes, perquè sempre treballarem ambeines delicades o objectes feixucs. Acontinuació shaurà de mirar el terrenyque ocupam.
  5. 5. A la tercera seqüència es mesura el terreny i claven les estaques, agafarem les mesures del que volem que sigui el terreny de lhort, nosaltres realitzarem una distància duns tres metres de llargària per un metre i mig damplada. Mesurarem amb el metre i sempre intentarem que sigui el que tenim més llarg a lescola, ja que poden arribar a ser distàncies llargues.Realitzam les mesures per posar estaques en vèrtex del tancat. A la quarta seqüència clavaremquatre estaques per delimitar lexteriorde lhort, amb la mesura exacterealitzada anteriorment i per fer eltancat. Anirem en compte a l’hora declavar les estaques amb les posicionsde les mans, ja que la mà que aguantael pal no ha destar arran dallà onpiques, sinó una mica més avall. Aixíposteriorment podrem tancar-ho, persaber que allà no és pot trepitjar. A la cinquena seqüència ho delimitam realitzant un tancat a partir duna corda, passant pel darrera de les quatre estaques, comprovant que la corda queda totalment estirada. El que volem aconseguir amb aquesta corda és que nosaltres hem de percebre que allà dintre no és pot trepitjar i posteriorment iniciar la neteja del tancat. A la sisena seqüència realitzemuna lexplicació de com és fa el primerpas per poder treballar la terra i així jacomençar a treballar-la correctament.
  6. 6. A la setena seqüència movem terra per llevar les males herbes, però sense posar cap herbicida ni res, simplement arrabassant-les per què no tornin a sortir. I la segona cosa és llevar totes les pedres grans que hi ha dins la zona delimitada, així anirà millor per les arrels de les plantes o tipus de plantes. Aquí podem contemplar que hem dutilitzar laforça i la destresa per utilitzar el rebrot. En aquesta seqüència podeuveure un altre pla on es veu comrecollim i retiram les pedres i restesde planta que ens han quedat a unapart més subterrània. El que hemdintentar és no trepitjar mai la terraque ja està llaurada. A la vuitena seqüència sexplica la utilitat del rampins, ja que lutilitzarem per llevar aquelles pedres superficials i restes de plantes que se’ns han quedat per sobre. També lutilitzarem per aplanar, com podríem fer amb el càvec, i així queda enllestit per poder posar els revoltons. A la novena seqüènciatractarem de realitzar un pas perpoder passar per enmig de lhortsense trepitjar la terra. Però el quefarem primer serà mesurar els trentacentímetres que farà el nostrepassadís. Ho realitzarem mesurantseixanta centímetres de lestaca alcentre, clavarem una piqueta imesurarem trenta centímetres quesón els que ens interessen, i clavamuna altre piqueta, així queda un passadís en el centre de trenta centímetres.
  7. 7. A continuació, a la desena seqüència, explicam que és el tauler mallorquí, quina és la seva utilitat i el perquè de les plantes aromàtiques enmig dun hort ja que aquestes plantes sencarreguen datreure els insectes que no han danar a les verdures. Per tant, introduint-les adequadament podem tenir un hort amb molt bon aspecte, a més de saludable i sense perill de plagues a les verdures. A l’onzena seqüènciaensenyem els esqueixos, aquí el quevolem donar a conèixer és que ambel mètode Gaspar Caballero, percada verdura hi ha una manera desembrar, ja que unes creixen perdavall de la terra i altres per damunt.També hem de mirar les dimensionsen que aquesta verdura creixerà, jaque necessita un espai determinatper tenir un bon creixement. El que farem nosaltres serà posar uns esqueixos comprats sempreintentant que siguin ecològics, ja que és una de les principals coses que hemde fomentar alhora de sembrar aliments, no introduir substàncies corrosives nique puguin contaminar la terra. A part, hi ha lacomiadament per finalitzar ambles grans esperances de que el missatge hagi estat entès i poder crear lhortamb moltes ganes i energia positiva per poder quedar enllestit com aquest, omillor.3. GUIA D’ÚS DIDÀCTIC: PLANIFICACIÓ.Destinataris: Aquesta vídeo va adreçat al tercer cicle de primària, amb lobjectiu dedonar a conèixer la construcció dun hort. La construcció en sí no pot anaradreçada a un infant menor de 10 anys ja que hi ha tasques que requereixenun mínim de força i resistència per a treballar la terra. Abans diniciar aquesta
  8. 8. construcció hi ha dhaver un coneixements previs i per això utilitzam el vídeo,per poder fer la feina millor. Aprofitant que hi ha un espai desaprofitat, lhort escolar és pot realitzarsense cap problema a darrera lescola, un espai ampli i amb molta zona dellum, molt important per fer un hort. Quan els menuts descobreixin que podranrealitzar el que visualitzen, es motivaran i adquiriran aquests coneixementsamb molta il·lusió i ganes de treballar la terra.Competències: El caràcter global de làrea de coneixement del medi natural, social icultural fa que contribueixi, en major o menor mesura, al desenvolupament dela majoria de les competències bàsiques. En concret, mitjançant la visuallitzaciód’aquest vídeo i de les activitats relacionades, s’aprofundirà en les següentscompetències: • Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: l’abordament d’aquesta competència és indiscutible donada la naturalesa dels continguts específics sobre la construcció dun hort. Aquesta competència es construeix a través de l’apropiació de conceptes que permeten interpretar el món físic, així com l’apropament a determinats trets del mètode amb què es construeix el coneixement científic: saber, definir problemes, considerar solucions possibles, elaborar estratègies, dissenyar petites investigacions, analitzar resultats i comunicar-los. • Competència en comunicació lingüística: la contribució de la construcció dun hort a aquesta competència és clara donat l’augment significatiu de la riquesa de vocabulari específic, en la mesura en què en els intercanvis comunicatius es valorarà el coneixement dels termes adequats. Per altra banda, es dóna necessàriament un apropament a textos informatius, explicatius i argumentatius que requeriran atenció específica.
  9. 9. • Competència per aprendre a aprendre: aquest material afavoreix el desenvolupament de tècniques per aprendre, per treballar en equip, per organitzar, seleccionar, classificar i processar la informació que afavoreix el desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre. Per una altra part, la reflexió sobre allò que s’ha après, com s’ha après i l’esforç per contar-ho, oralment i per escrit, contribuirà al desenvolupament d’aquesta competència.Objectius específics: Objectius curriculars: • Participar activament en activitats de grup, desenvolupant habilitats socials que condueixin a l’adopció d’un comportament responsable, constructiu, solidari i dialogant, respectant els principis bàsics del funcionament democràtic. • Interpretar, expressar i representar fets, conceptes i processos del medi natural, social i cultural mitjançant codis numèrics, gràfics, cartogràfics i daltres. • Utilitzar la lectura i les tecnologies de la informació i la comunicació per obtenir informació i com instrument per aprendre i compartir coneixements, valorant-ne la contribució a la millora de les condicions de vida de les persones. • Participar en l’elaboració, realització i avaluació de treballs d’investigació relacionats amb aspectes rellevants de l’entorn natural, social i cultural, amb la conservació del medi i del patrimoni i amb les accions solidàries. • Identificar, plantejar-se i resoldre interrogants i qüestions relacionades amb elements significatius de lentorn, utilitzant estratègies de recerca i tractament de la informació, formulació i comprovació de conjectures, exploració de solucions alternatives i reflexió sobre el propi procés daprenentatge, utilitzant també les competències comunicatives pròpies de l’àrea (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació).
  10. 10.  Objectius específics: • Saber crear un hort a partir duna superfície sense treballar. • Participar en el muntatge de l’hort, aprendre com es prepara un hort de parades en Crestall. • Treball en equip: distribució de les feines i rotació de les mateixes. • Conèixer les passes a seguir a l’hora de sembrar : distància entre les llavors, profunditat, aigua... • Reconèixer i saber utilitzar correctament les eines necessàries per a mantenir un hort: la regadora, laixada... • Integrar en el procés d’ensenyament - aprenentatge diverses activitats d’observació, manipulació i experimentació relacionades amb Coneixement del Medi.Continguts específics: • Lectura i interpretació del temps atmosfèric en diferents representacions. • Reconeixement de les característiques del clima del lloc on es viu, dels principals climes i de la seva influència en el paisatge i en lactivitat humana • Observació i reconeixement de lestructura i fisiologia de les plantes, del procés de fotosíntesi i la seva importància per a la vida al planeta. • Ús de claus i guies d’identificació d’animals i plantes, des dels animals de l’entorn fins als d’entorns llunyans. • Observació i registre d’algun procés associat a la vida dels éssers vius, comunicant els resultats oralment i per escrit. • Sensibilitat per la precisió i el rigor en l’observació i l’estudi d’animals i plantes i en l’elaboració de treballs per comunicar els resultats, desenvolupant hàbits de respecte i cura cap els éssers vius. • Respecte per les normes dús, de seguretat i de manteniment dels instruments dobservació i dels materials de treball.
  11. 11. Utilització del material: Activitats educatives per treballar amb el material: Les activitats van lligades als clars objectius de la construcció dun hort apartir duna petita parcel·la però suficient per obtenir beneficis. Clar està que noés un procés ràpid i menys que vegis els resultats a primera vista.Abans: Abans de treballar amb el material durem a terme algunes sessions perposar en situació als infants, realitzant preguntes com: Per què fem servir un hort? Què ens dóna de profit d’un hort? Podem sembrar una verdura en voler? Com penses tu que es construeix un hort? El que ens interessa és crear situacions amb coneixements previs ja queencara que ells no hagin estat mai a un hort o fabricar un hort poden sabermoltes coses que després van relacionant amb els seus coneixements internsdesconeguts.Durant: Quan hem fet la tasca prèvia durant la construcció de lhort es podenanar recordant els conceptes repassats o anar introduint conceptes nous sobreels vegetals, famílies, maneres de sembrar i de regar, entre daltres. Durantaquest procés es realitzarà un anàlisi de tot el que es fa i el que sha de fer,agafant nota, fent un treball dobservació i realitzant un treball de camp.Després: Un cop tinguem construït l’hort escolar el que hem de fer és anarestudiant el que realment es sembra en lestació de lany que estem, perquè sisembram tomatigueres al mes de gener, serà que no hem aprés bé la teoria,per això una vegada que ja està construït ens centrarem en la teoria de lesplantes aromàtiques, medicinals i vegetals per alimentar el nostre cos.
  12. 12. Agrupament i organització de l’espai i del temps: El projecte d’hort escolar, amb el qual compartim aquest materialdissenyat en el marc del projecte TIC, es du a terme en el marc d’un delsquatre tallers setmanals. Per això, els alumnes dels dos grups de tercer cicle,cinquè i sisè, es divideixen en quatre grups i roten a través dels diferentstallers, de forma que tots passen pels quatre tallers un cop al mes. Per tant, a cada taller tenim 12 alumnes, un nombre que facilita molt lafeina a l’hort. Hi haurà activitats que són de realitzar amb grup i també individualment,com serà regar, mesurar plantes, llevar males herbes o tasques demanteniment general de lhort. Extrauran conclusions en grup, de forma quesorgeixin idees que pot ser un altre company no ha tingut en compte. A més, a lhora del pati si a un/a alumne/a li interessa més anar atreballar a lhort sempre hi haurà un monitor guia per ajudar-los en qualsevoldubte o problema.Rol del docent: Abans: el mestre haurà d’assegurar-se que tots els recursos necessarisper dur a terme aquestes sessions estiguin preparats. Planificarà el temps deles sessions. Farà les adaptacions metodològiques i de material si cal. Tambéhaurà de preveure qualsevol tipus d’entrebanc (improvisar ens fa perdreoportunitats d’aprenentatge)... Durant: tindrà un paper de guia-mediador, facilitant una retroalimentacióadequada. Ha de propiciar un ambient motivador i col·laboratiu. A més a méssha d’assegurar un aprenentatge significatiu. Ha de mantenir una actitudd’escolta activa, ser flexible, comprensiu... Després: avaluarà tot el procés d’ensenyament-aprenentatge així com laseva pròpia acció docent. Reflexionarà sobre els resultats obtinguts i si cal faràles modificacions oportunes per a la millora.
  13. 13. Utilització: Formes d’avaluació de l’ús del material, el vídeo no és un material peravaluar si no més un tutorial per oferir els recursos necessaris per a laconstrucció d’un hort escolar.Altres activitats:Recomanació d’altres recursos per a treballar el tema:Gaspar Caballero de Segovia Sánchez, 2003. Versió català – japonès. És un mètode senzill i eficaç. Resulta fàcil i agradable obtenir hortalissesecològiques en un espai de terra mínim, amb un reduït consum daigua. Eltreball de sembra i manteniment també és mínim. Els capítols descriuen leseines i estris, minihivernacles, famílies botàniques, la distribució per famílies, elcalendari de sembra, la rotació amb el seu mètode, els fems i el compostautòcton de Mallorca. Presenta alguns exemples dhorts ecològics amb el seumètode.
  14. 14. Es corralet: És un treball esplèndid on l´experiència s´agermana amb el saber i lesganes de fer feina: els seus autors són mestres amb tot el significat de laparaula, bons mestres. L´experiència es va dur a terme al CP Can Bril(Sencelles) i va des de l´explicació teòrica, la preparació del terreny, lesparades, la sembra, el trasplantament i la recol·lecció, la classificació de leshortalisses -amb una excel·lent guia didàctica-, etc. i la venda dels productesper part de l´alumnat per tal de tancar tot el cicle.4. REFERÈNCIES I RECURSOSReferències i recomanació d’altres recursos per a treballar el tema:Bibliografia treballada - CABALLERO DE SEGOVIA, G. (2002) – Parades en crestall. L’hort ecològic fàcil. Per a famílies, escoles, espais públics i finques agrícoles. Ed. Revistas. - VVAA (2002) - Es Corralet: una aplicació didàctica dhorticultura ecològica. Gràfiques Miramar, Palma de Mallorca.Fonts electròniques - Govern de les Iller Balears, Conselleria dEducació, Cultura i Universitats. Web Educatiu de les Illes Balears. Normativa, curriculum de les Illes Balears, Annex del Decret 72/2008, de 27 de juny, pel qual sestableix el currículum de leducació primària a les Illes Balears. Darrera actualització: 10-9-09. Àrea del coneixement del medi natural, social i cultural.Recuperat 20-1-13 dehttp://weib.caib.es/Normativa/Curriculum_IB/primaria/coneixement_del_medi.pdf
  15. 15. - Versió electrònica: Gaspar Caballero de Segovia, Disseny en parades en crestall S.L, Mètode Gaspar Caballero de Segovia, Mallorca, lles Balears.Recuperat 30-1-13 de http://www.gasparcaballerodesegovia.net/ca/ - AJUNTAMENT DE BARCELONA: L’hort escolar. Guia pràctica d’horticultura ecològica. Quaderns de l’escola sostenible.Recuperat 30-1-13 de http://www.slideshare.net/livreinatural/guia-hort-escolarA més: Per aprendre el coneixement de les eines és millor tenir una bonapreparació del que realitza aquesta i tenir el màxim de precaució quan sutilitza. https://sites.google.com/site/iessqvungranhuerto/eines-de-l-hort-i-el-seu- manteniment https://sites.google.com/site/anemalhort/eines-de-l-hort-i-el-seu-manteniment Per altra banda, en aquesta segona pàgina web es pot estudiar moltdetalladament el maneig del mètode del disseny en parades en crestall, unamanera molt bona diniciar-se en lhort des de qualsevol lloc del centre. http://www.gasparcaballerodesegovia.net/ca/

×